Page 1


Un viatge a Itàlia lluís maicas

inca 2016


Hotel Bella Vista La carretera s’enfila, costeruda, de Como a Brunate. Negra i estreta, és entortolligada com la llaçada de la cinta que cenyeix el present. De dalt estant, l’hotel afronta l’abisme. Dins l’espessa foscor de la vall titil·len les flames dels llumins encesos a les invisibles façanes. Havíem pensat llevar-nos d’hora per contemplar les cases que pertanyien a les animetes que vacil·laven dins la fondària de la nit. Ens hi llevàrem, prest, però la clotada era ocupada per una boira feixuga, densa com la cotonada d’una vànova d’hivern, i, agitats per l’alè dels Alps, minúsculs flocs de neu es dipositaven sobre la barana del mirador, esblanqueïen les corbes de les platabandes sembrades de plantes aromàtiques. Aquell matí d’ulls entelats l’eco del llac ascendia humit pel coster de la muntanya, i el cloquer de l’esglesieta parroquial escampava, sobre els fidels, el so vidrat de les campanes glaçades. 5


Amb pols de mirall

reconstrueixo

paisatges

anteriors a la mirada.

6


Julieta Capuleti Lluu el pit sota el vestit de bronze. Són estranys els costums dels turistes. Tant els és atapeir de cadenats la barana d’un pont sobre el Sena, com escriure declaracions d’efímer amor etern en el referit d’una paret, com fregar, amb els palpissos dels dits, els pits metàl·lics d’una estàtua morta. A Verona, en el pati de la casa que la seva carn intacta mai no habità, Julieta resta indefensa davant la lascívia turística del tacte de milers de mans que torben, amb la fricció, la pau inquieta del seu estimat Romeu, mort a major glòria de la litúrgia dramàtica de William Shakespeare.

7


L’Arena de Verona De Roma a Càpua, de Verona a el-Jem vaig exercir, amb coratge i honor, sota la protecció dels déus dels esclaus, el meu ofici de lluitador de circ. Als soterranis, les estances dels gladiadors són obscures en tots els coliseus. Tan fosques com les tafones, o els cups, o les solls on dormen els lleons i les altres feres de l’espectacle. A la paret d’una d’elles, no record en quin teatre, vaig esgrafiar, amb la punta de l’espasa, el meu epitafi, el mateix dia que el batec del cor em fou pres per les puntes vives del trident d’un reciari romà. A l’Arena de Verona he pogut percebre, com un sospir, una lleu palpitació, suspesa en el temps, que s’ha acomodat al meu pit, com si, durant segles, hagués vagarejat per l’espai tot esperant la presència del seu antic propietari.

8


Pinacoteca Cívica Palazzo Volpi Per garantir la tranquil·litat de la visita està prohibit fumar, beure, menjar i fer servir el telèfon mòbil a l’interior de les sales. No està permès fer fotos amb trípode i/o flaix. Motxilles i bosses voluminoses, cal que siguin dipositades a la consigna, que és gratuïta. Es prega als visitants que s’abstinguin de practicar actes carnals en els espais dedicats al Renaixement.

9


10


11


Passes de pluja No pas llambordes, sinó lloses de tomba empedren les passes de pluja. Sota els arcs, les teles acolorides dels paraigües esquitxen de grocs la grisa, clàssica penombra, de no menys de mil anys d’antiguitat. Vittorio Emmanuele, esdevingut restaurant luxós i decadent, tal com s’escau a una dinastia extingida, acull el nostre desig, posseïdors com som d’un apetit reial, d’una majestuosa gana. A dintre, la flama de les espelmes fa olor de vinagreta i les senyores, quan tornen del bany, desprenen una íntima fragància de Dolce & Gabbana. Enceguen, els davantals emmidonats dels cambrers, com un carpaccio de superfícies blanques de lleixiu superposades.

12


Risotto alla nostrale Amadors i fanàtics del risotto, aquesta moda culinària, procedent de les terres itàliques del mestral, de menjar arròs esbravat dins el seu propi brou, a tots us he de plànyer, perquè mai no poguéreu gaudir el melós, auster arròs amb oli de caseta de la padrina Francinaina, cuinat d’esma al terra en fogó de pedra de foc, amb flames blaves de llenya prima, sota el cimal corbat del garrover de l’Olivar. Una cabeça de ceba forastera; la carn madura d’una tomàtiga de ramellet, cultivada a les marjades escalonades de Banyalbufar, beneïdes per les ones dels temporals; oli d’oliva dels costeruts olivars de la Serra de Tramuntana; aigua de pluja de la cisterna excavada al cor de la roca; sal de cocó de la mar Mediterrània, i arròs bomba de les veles salabroses de la marjal de sa Pobla. I, per coure, la lentitud d’un rellotge de sol amb les hores plenes del cant de les cigales.

13


14


Piazza dei Signori Dalt del sòcol, pensarosa, viu l’estàtua de Dante Alighieri, exiliada a la gèlida intempèrie del paradís de Verona. Beatriu passa, abrigada amb l’escalfor d’una parca impermeable de la marca Purgatori. I la dama, displicent, ignora la mirada suplicant del poeta.

15


D’Un viatge a Itàlia, se n’ha fet una edició limitada de devuit exemplars, numerats i signats.

Exemplar número

17


18


Un viatge a Itàlia  

Lluís Maicas. Poesia 2016.

Un viatge a Itàlia  

Lluís Maicas. Poesia 2016.

Advertisement