Page 1


Mai he volgut tenir un gat negre. Sempre m’han agradat els gats, sempre n’he tingut, però mai n’he volgut un de negre. Perquè els gats negres porten mala sort, diuen. Allò que no volem veure, allò que no estem orgullosos de tenir perquè no està ben vist però del que tampoc ens en podem desfer.


Tots tenim gats negres que ens acompanyen des de sempre. Aquest treball és un missatge. Una retrospectiva subjectiva des de la perspectiva d’aquell que es mira a un mateix. Anys després. Quan s’ha començat a conèixer, a explorar i a acceptar-se. A veure els seus gats negres. A fer-los visibles. A reconèixer-los com a part d’un mateix. Quan ha viscut allò del que té por qui apareix a les fotografies. Quan ho ha superat. Aquest treball és un missatge per mi, pel jo de la meva infància. Perquè hi ha moltes coses que voldria dir-li. Per tranquil·litzar-lo. Per dir-li que ho està fent bé. Per donar-li les gràcies per haver-me fet el que sóc. Perquè jo no sóc jo sense el que he viscut, i sense les decisions que he pres.

No et preocupis. Ets tu. Ets jo.


Ets aquella innocència amenaçada. Aquell tedi que espanta la il·lusió infantil. No canviis. No et tornis gris i fred. Si sents tens més possibilitats de patir, però sempre és millor que no sentir. Il·lusiona’t sempre pel que fas, te n’adonaràs que, si ho fas, sempre faràs allò que t’agrada. Et sentiràs molt afortunat i et donaràs les gràcies per no haver perdut la passió.


Ets aquella maternitat de la qual no

et

vols

crèixer, Ets

desfer.

aquell

aquella

Aquella

benestar

plenitud

por

a

familiar.

infantil

que

t’enganya, que et fa pensar que no necessites res més. Accepta-la, però reconeix el moment de qüestionar-la. Gaudeix-la mentre pots i et toca, però atreveix-te a abandonar-la i a crèixer. A agafar tot allò que has après i construir-te, a saber que mai ho perdràs, i que per tant, no has de tenir por d’anar endavant.


Ets aquella por a fallar, però també a quedar-se al llindar del que podries

haver

aconseguit.

El

que

t’ensenyarà ton pare és que no has de deixar passar mai una oportunitat, i que ell i tots els que t’estimen estaran allà per donar-te la seguretat que tu no tens. I que tot el que ara sembla confós, i fa por, i no vols tastar, segurament sigui bo per tu. Et millorarà, et farà créixer, et salvarà del conformisme i de la mediocritat. Perquè els grans canvis costen i prendre la decisió correcte no és fàcil. No et conformis mai.


Ets aquelles orelles grans que no vols que els altres nens vegin perquè es riuran de tu. El que no saps és que quan creixis quedaran com una anècdota. Una cosa que miraras amb la dolçor de qui reconeix una preocupació propia d’un nen. Perquè aprendràs que la gent et valora pel que tens dins i tu t’has d’estimar el que tens fora. Perquè si tu estàs segur del que ets ningú et podrà convèncer del contrari.


Arribarà el dia en què descobreixis el teu gat, els teus gats. En què els vegis per primer cop des d’una nova perspectiva, la perspectiva de l’acceptació d’un mateix,

de

tu

mateix.

La

perspectiva

que, com jo, et permetrà mirar enrere i veure-ho tot amb més claretat que mai.


Seràs capaç de mirar-lo als ulls mentre

t’observa

i

fer-li

saber

que

l’entens. Que penseu el mateix. Seràs capaç de convidar-lo a viure amb tu i gaudir de la teva experiència.


Llavors deixarà de ser un problema. Deixarà de ser allò prohibit que ningú mira, que s’amaga de tothom. Passarà a formar part de la teva quotidianitat, del teu món, del teu desordre; i serà tan real com tu.


Gat Negre. Diari