Issuu on Google+

La Vila 2020

Projecte de Direcció Escola La Vila Palamós

Lluís Colàs Berenguer Gener 2014

1


PROJECTE DE DIRECCIÓ Codi del centre:

17002569

Nom del centre:

Escola La Vila

Servei Territorial:

Girona

Població:

Palamós

Període:

2014-18

2


Índex 0. Introducció. Motivació ...................................................................................................................4 1. Plantejament institucional. ..............................................................................................................6 2. Anàlisi de les singularitats del centre i de l’entorn..........................................................................8 La situació socioeconòmica i cultural........................................................................................8 El Consell Comarcal del Baix Empordà gestiona el servei del menjador escolar. L’AMPA realitza les activitats extraescolars, la guarderia matinal i del migdia i l’Aula Musical. ...........9 3. Àmbits d’intervenció i objectius del projecte...............................................................................20 4. Objectiu estratègic: Actualització i implementació dels documents normatius .........................28 5. Objectiu estratègic: Formació permanent....................................................................................30 6. Objectiu estratègic: Portar a terme una gestió econòmica eficaç, transparent i funcional..........31 7. Objectiu estratègic: Millorar la cohesió social............................................................................32 5. Mecanismes d'autoavaluació sistemàtica i rendiment de comptes...............................................33

3


0. Introducció. Motivació L'escola La Vila de Palamós té una llarga tradició pedagògica en el nostre poble. Al llarg de 80 anys l'escola ha vist passar molts alumnes, mestres, directors i directores. El present projecte de direcció La Vila 2020, pretén continuar i mantenir el llegat pedagògic del centre. Alhora, posar les bases per la reflexió i la innovació educativa que porti a l'escola a ser capdavantera a tota la comarca. Pel que fa a la direcció del centre, la tendència dels darrers cursos és l’alternança. Els mestres assumim passar per l’experiència de la direcció al llarg de quatre anys. La direcció i/o formar part d’un equip directiu aporta una bona experiència professional i entendre la complexitat de l'escola i la seva gestió. Habitualment els mestres estem acostumats a estar a la classe amb els nens i nenes, al treball diari dins una aula, un cicle o una especialitat. L’experiència de la direcció aporta una amplitud de mires, permet veure més enllà del treball d’aula i entendre bé els neguits de les famílies, les postures dels mestres, les inquietuds dels cicles, les demandes de les especialitats i les diferències entre l’alumnat. Permet, sens dubte, entre l'escola en tot el seu conjunt. Per aquest motiu és bo passar per la direcció i viure la gestió del centre de primer mà. Aquesta és la principal motivació en l’elaboració d’aquest projecte de direcció. El projecte de direcció ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l’estructura organitzativa del centre. També haurà d’incloure els indicadors necessaris per a avaluar l’exercici de la direcció. El projecte de direcció és doncs una eina de planificació a llarg termini, en concret per als quatre anys del mandat del director. Aquesta planificació comporta un intent de racionalització i de posar ordre en una realitat complexa com és la d’un centre escolar. Però no ens podem quedar només en aquesta part tècnica, sinó que també haurem de tenir en consideració aquells aspectes més intangibles però inherents a tota organització educativa i que tindran una influència decisiva en el seu èxit o fracàs. Em refereixo al lideratge del grup, a les relacions interpersonals, a les relacions amb els diferents agents corresponsables del fet educatiu i a les diverses dinàmiques que és generen en els grups humans. L’assoliment dels objectius educatius, la millora i els processos de canvi a l’escola vindran des de la consideració global de la seva funció, on cadascú dels seus membres aporten els seus coneixements en benefici de la comunitat i tenint en compte no només el producte final, sinó també els processos de l’aprenentatge i l’avenç de la pròpia institució. Aquests criteris són els que orienten el projecte de direcció La Vila 2020. 4


Un projecte de direcció que pretén esdevenir una eina concisa, útil i realista per a l’organització de la nostra escola pels propers quatre anys i per a la planificació de les seves fites educatives de més enllà. La Vila 2020 no és un projecte tancat i finalitzat sinó obert a totes les modificacions que calguin a fi d’adaptar-se a una realitat escolar canviant, i obert a totes les incorporacions que vulguin fer tots els protagonistes de l’escola.

5


1. Plantejament institucional. L'escola La Vila de Palamós és una escola pública catalana i democràtica compromesa amb el seu poble en la formació dels alumnes. Nosaltres creiem en una escola participativa, on l'escola som tots els que formem la comunitat educativa. Per aquest motiu hem obert l’elaboració d’aquest projecte La Vila 2020 a tots els membres de la comunitat: famílies, alumnes, mestres i institucions per què tots aportin el seu gra de sorra i la seva visió de quina escola volen en el futur. Tenim la confiança dels mestres del claustre, del consell escolar i el recolzament de la comunitat educativa per tirar endavant aquest projecte. El projecte està emmarcat en la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i immers en el desplegament del PEC (Projecte Educatiu de Centre). El projecte és fidel a l’esperit d'una escola dialogant, propera a les famílies i implicada amb l'entorn. L’equip directiu pel període 2014-18 està format per: Director: Lluís Colàs Berenguer Cap d’estudis: Jordi Agustí Morgado Secretària: Mita Sicars Badia Entenem que com equip som nucli impulsor de moltes dinàmiques a l'escola. Hem de ser capaços d’escoltar a totes les parts, alumnes, mestres i famílies, ser capaços de motivar el diàleg. Ser impulsors de la renovació pedagògica i la creació de nous projectes d’escola. Hem de motivar per què tingui lloc un clima de treball positiu, que permeti desenvolupar les potencialitats de cada membre de la comunitat. Tenim la responsabilitat de portar el lideratge pedagògic del centre amb l’objectiu final de millorar l’educació i els resultats dels nostres alumnes. Principis del projecte de Direcció: 1. Continuïtat. Donar continuïtat a la tasca dels anteriors equips directius del centre. El nostre projecte no pretén trencar res ni començar res del tot nou. Abans de nosaltres han passat equips directius que han tirant endavant l’escola amb encerts i errors. Nosaltres som continuadors de la seva feina, igual que ho seran els propers. 2. Participació. Fomentar de la participació de tota la comunitat educativa. Obrir més l’escola a les famílies. Crear vincles entre tots els membres de l’escola en pro d’un projecte comú. Mantenir la cooperació i coordinació amb l’AMPA. Una escola participativa i dialogant, compromesa amb l'entorn, capaç d'actuar i prendre solucions, crítica i responsable amb les seves decisions. 3. Catalanitat. Una escola que potencia la seva llengua vehicular i es planteja millorar el domini del castellà i l'anglès en finalitzar l'Educació Primària, entenent prioritari l'assoliment d'un bon nivell lingüístic dins el currículum . 4. Integració. Afavorir la integració dels alumnes amb una especial atenció a la diversitat de l’alumnat i posar els recursos per què aquesta sigui possible. Una escola basada en el respecte, la tolerància i amb el convenciment que tots hi tenim 6


el nostre lloc. Una escola que basa els seus principis educatius en la inclusivitat. Entendre la diversitat de l'escola forma part d'un dels objectius de la nostra comunitat educativa. Tots som diferents i ens cal comprendre això, per poder acceptar i aprendre la realitat de tothom. 5. Innovació educativa. Impulsar projectes d’innovació educativa i de renovació pedagògica per la millora de la qualitat de l’educació. Reflexió sobre la pràctica docent a l’aula i les metodologies d’ensenyament - aprenentatge. 6. Treball en equip. Potenciar el treball cooperatiu i en xarxa. Cal prendre decisions en equip que donin continuïtat a la tasca pedagògica del centre i crear una línea d’escola en tots els àmbits. Cal buscar les hores i els espais per què els mestres es coordinin i arribin a acords sòlids. 7. Lideratge distribuït. Una escola que es basa en el lideratge distribuït on tots formem part d'un engranatge, i de nosaltres depèn l'excel·lència de la nostra escola. 8. Ambient agradable. Crear un ambient familiar i un espai escolar agradable. A l’escola alumnes i mestres es passen moltes hores. Sentir-se a gust a l’entorn de treball crea vincles emocionals positius i agradables. 9. Esforç. Una escola que educa a partir de la cultura de l'esforç i valora els progressos fets pels seus alumnes, així com també la participació de les famílies en el procés d'aprendre. 10. Formació. Incentivar la participació de l’equip docent en propostes de formació permanent i d’innovació a partir de projectes propis i externs a l’escola. Una escola amb un equip de mestres que entén la seva tasca com un procés formatiu continu i per aquest motiu participa en cursos de formació interna, externa i aprèn dins la mateixa comunitat. 11. Especialització. Especialitzar l’escola en el camp de les llengües estrangeres com a llengües d’ús habitual, les noves tecnologies i la música. Aquesta és un àmbit de debat que necessita l’acord de tot el claustre. 12. Actualització. Actualitzar els documents marcs de l’escola: el PEC, el NOFC, etc. 13. Avaluació. Avaluar els resultats educatius com a instrument de millora. Cal treballar per disposar d’uns indicadors interns i externs que avaluïn els resultats acadèmics i el rendiment dels nostres alumnes. 14. Sostenibilitat. Una escola verda que aposta per la sostenibilitat i ho transmet a través del seu dia a dia, projectes i organització escolar. 15. Escola 2.0. Una escola que s'adapta als canvis tecnològics i els inclou en la seva organització i el seu currículum. Millora d’algunes infraestructures de l’escola i dotar-les de nous recursos: aules, pavelló, sala de mestres, lavabos, biblioteca, etc.

7


2. Anàlisi de les singularitats del centre i de l’entorn Palamós és una ciutat de la comarca del Baix Empordà, a la Costa Brava. Té uns 14 Km2 d’extensió, i una població de 17.830 hab. (2013). Especialitzada en l’activitat pesquera, el turisme, els serveis i un petit nucli industrial. Els preceptes legals L’escola La Vila actua dintre dels límits que marca la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i les lleis i disposicions que pugui dictar en cada moment l’Administració competent. És un centre educatiu de caràcter públic, inaugurat l’any 1933 i reformat i ampliat l’any 2006. La nostra escola té una llarga història de més de 80 anys. És la primera escola pública creada a Palamós, i el seu passat és anterior a la inauguració de l’actual edifici el 1933. Sempre coneguda com escola de la Vila, el 1963 adopta el nom de Escola Ruiz Giménez. En l’actualitat estem gestionant la recuperació del seu nom original. És un centre de doble línia que imparteix el segon cicle d’Educació Infantil i l’Etapa d’Educació Primària. Amb un anàlisi de les dades del centre dels últims anys, podem veure que la demanda de preinscripció ha anat augmentat progressivament, superant abastament el nombre de places ofertades. Cal remarcar que la ciutat de Palamós i Vall-llobrega és, des del curs 12-13, zona educativa única. La situació socioeconòmica i cultural L’escola està situada al centre del poble. Un elevat percentatge de l’alumnat prové de barris propers a l’escola, però donada l’extensió del municipi, també hi ha alumnat que ve de llocs més distants. El nivell socioeconòmic de les famílies i les seves ocupacions són de caràcter divers. Té entre 450 i 480 alumnes, des del grup de 3 anys fins a 6è., amb un 30% d’alumnat nouvingut. La tipologia escolar L’escola és de titularitat pública, depenent de la Generalitat de Catalunya. Els nivells que acull són Educació Infantil (3 a 6 anys) i Primària (6 a 12 anys). El nombre d’unitats actual és de sis classes a Educació Infantil i 12 classes a Primària. L’escola disposa entre 28 i 30 mestres a càrrec del Departament d’educació de la Generalitat, una tècnica d’educació infantil, una auxiliar d’educació especial a temps parcial, un membre de l’EAP que assisteix al centre 1 dia sencer, una assessora LIC que assisteix quinzenalment, una logopeda (en funció de les necessitats del centre).

8


El Consell Comarcal del Baix Empordà gestiona el servei del menjador escolar. L’AMPA realitza les activitats extraescolars, la guarderia matinal i del migdia i l’Aula Musical.

Estructura del centre L’edifici d’Educació Infantil disposa de: - 6 aules de tutoria - 1 aula polivalent (adaptada amb un espai TAC ) - 1 aula de psicomotricitat - 1 aula de suport - Magatzem (per tot el centre) - 1 espai vestíbul (adaptat per ambient de treball) L’edifici d’Educació Primària actualment disposa de: - 12 aules de tutoria - 2 aules d’anglès - 1 aula de música - 1 aula d’educació especial - 1 aula de religió - 1 aula LIC - Biblioteca - Menjador - 1 aula de ciències - 1 aula TAC - 1 sala de professors - 1 sala polivalent - Altres espais més petits per diverses funcions: despatxos de direcció, despatx de l’AMPA, sala de mestres, suport, sala d’entrevistes i tutoria. Trets d’identitat de l’escola Les nostres característiques com escola són: Som una escola catalana. El català és la llengua vehicular, ambiental i d’ensenyament en l’àmbit escolar. L’ús de la pròpia llengua és un dret reconegut a tots els membres de la Comunitat educativa. En tot cas caldrà garantir que a l’acabament de l’escolaritat dels alumnes tinguin un domini oral i escrit correcte de totes dues llengües oficials. El català és la llengua d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, el castellà com a segona llengua s’inicia a Cicle Inicial, així mateix la llengua anglesa s’inicia a cicle inicial. L’escola en tot moment farà un esforç per atendre a les necessitats individuals d’aquells alumnes que, vinguts de fora de Catalunya. Som una escola inclusiva que atén a la diversitat. L’escola acull a tot a l’alumnat que des de la comissió de matriculació és assignat al centre. L’alumnat és atès amb les seves característiques pròpies, tenint en compte el seu procés d’aprenentatge personal. La Comissió d’Atenció a la Diversitat és qui té competència per a designar el tipus d’atenció que necessita un/ a alumne per potenciar al màxim les seves capacitats. Som una escola aconfessional. 9


L’escola és i vol ésser ideològicament pluralista, sobretot en els vessants polític i religiós. Això significa respecte envers totes les ideologies i creences. Intenta donar a l’alumnat informacions tan objectivament com es pugui a fi que progressivament es formi els seus propis criteris i, analitzant la realitat, pugui prendre decisions responsables. L’escola dóna la possibilitat de rebre la matèria de religió. Els alumnes amb que opten per no fer cap religió en horari escolar reben atenció educativa amb altres continguts. Som una escola plurilingüe. L’escola impulsa l’aprenentatge de la llengua anglesa a partir de P5. A educació primària afavoreix l’aprenentatge de la seva expressió oral a través d’agrupaments reduïts. A partir de cicle superior i sempre que els recursos humans ho permetin, s’afavoreix el treball transversal mitjançant la llengua anglesa dins altres àrees curriculars no lingüístiques. Som una escola amb una educació transversal L’escola vetlla per a l’assoliment d’un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i en l’autonomia de l’aprenentatge. L’escola manté viu l’objectiu de dirigir i potenciar les capacitats de l’alumnat a la consecució de l’objectiu final de fer d’ell una persona autònoma, independent i capaç de prendre decisions en la vida. Som una escola plural i demòcrata. L’escola no exclou a ningú a causa de la seva procedència, opció religiosa, ideològica o per nivell econòmic. L’Escola estimula els valors d’una societat democràtica: solidaritat respecte als altres i actitud de diàleg. L’Escola dóna una formació ètica, moral i cívica basada en els Drets Humans. Som una escola que fomenta la coeducació L’ensenyament que imparteix a l’alumnat serà igual per a nens i nenes i es desenvoluparà en un marc de coeducació, sense cap discriminació per raó de sexe. Som una escola per la pau, la socialització i la solidaritat. L’escola és un marc d’aprenentatge de resolució de conflictes mitjançant el diàleg i potenciant les estratègies de mediació, en benefici de la cohesió social i en rebuig de qualsevol forma de violència. Som una escola oberta a les TAC. L’escola afavoreix la integració de les noves tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació en la tasca educativa, fomenta el seu ús en totes les àrees curriculars i en tots els espais de l’escola, integrat dins el Projecte TAC de centre i compartit amb tota la comunitat educativa. 10


Som una escola oberta a nous projectes. L’escola acull i impulsa aquells projectes que afavoreixen d’innovació educativa de l’alumnat, en benefici del seu procés formatiu. Organització del centre Consell escolar El consell escolar del centre és l'òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. En el consell escolar hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa: director o directora, professors, alumnes, personal d'administració i serveis, etc. La funció principal del consell escolar és debatre i aprovar tots aquells temes importants per al funcionament i l'organització del centre: el projecte educatiu, el pla i la memòria anual de centre, el pressupost, etc. Les persones del consell escolar són elegides per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys. La darrera convocatòria d'eleccions a consells escolars dels centres ha sigut el curs 2012-2013. Equip directiu L’equip directiu està format per mestres membres del claustre que assumeixen la responsabilitat de gestió de l’escola per quatre anys. L’equip directiu constitueix l’òrgan de govern del centre, nomenat d’acord amb el que preveu el capítol III del títol II del Reglament orgànic de les escoles i dels col·legis, així com els nomenats d’acord amb el que preveuen les Ordres de 19 d’abril de 2004, de 15 de març de 2007 i de 18 de febrer de 2010, tots ells amb les competències que s'estableixen a l’article 132 de la LOE i les competències atribuïdes pel NOFC que no s'oposin a les establertes a la LOE. Les designacions de membres de l’equip directiu han de seguir el que dicta la Resolució del conseller d’educació i Cultura de 15 de juny de 2010 per la qual s'estableixen els criteris per determinar la tipologia dels centres públics docents no universitaris i la seva assignació d’equips directius (BOIB de 26 de juny). Funcions a) Organitzar el centre i vetllar-ne pel bon funcionament. b) Estudiar, i presentar al claustre i al consell escolar, propostes per fomentar i possibilitar la participació coordinada de tota la comunitat educativa en la vida del centre. c) Proposar procediments d’avaluació de les diferents activitats i projectes del centre, i col·laborar en les avaluacions externes. d) Organitzar i gestionar actuacions de caràcter preventiu que afavoreixin les relacions entre els diferents col·lectius que integren la comunitat educativa i que millorin la convivència al centre. e) Garantir l’adopció de mesures necessàries per a l’execució coordinada de les decisions del Consell Escolar i del claustre en l’àmbit de les respectives competències. f) Establir els criteris per a l’elaboració del projecte del pressupost. g) Elaborar la proposta del projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic de centre, i altres projectes que en el seu moment determini el Departament d’Ensenyament, com també elaborar la Programació Anual i la memòria de final de curs, i vetllar-ne per la correcta aplicació. h) Impulsar els plans de seguretat i emergència, responsabilitzar-se de l’execució dels simulacres d’evacuació i avaluar-ne les incidències. 11


i) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició de la Departament d’Ensenyament Claustre de mestres El claustre de mestres és l'òrgan de participació dels docents en el control i la gestió dels aspectes educatius del centre. El formen tots els mestres del centre i el presideix el director. La seva funció és, entre altres, intervenir en l'elaboració i modificació del projecte educatiu de centre, decidir criteris d'avaluació, programar i avaluar les diferents activitats educatives, escollir els seus representats al consell escolar i establir línies d'intervenció per a l'acció tutorial. Cicles Els membres del claustre de l’escola s’organitzen en cicles. Hi ha quatre cicles, un d’educació infantil i tres de primària, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior. Cada cicle està format pels/per les mestres tutors/es i especialistes adscrits a aquell cicle. És l’espai per treballar qüestions pedagògiques i organitzatives pròpies, posar en comú i reflexionar els aspectes que tenen a veure directament amb els nens i nenes dels grups d’edat corresponents. La coordinació en l’àmbit pedagògic, l’ intercanvi d’experiències, la cooperació mútua, han de ser els objectius prioritaris dels cicles. Comissions Amb l’objectiu de portar a terme tasques d’àmbit de tota l’escola, pojectes comuns i atendre les necessitats del centre es creen petits grups de treball on hi ha representats de tots els cicles i especialistes. Actualment a l’escola hi ha les següents comissions: · Comissió pedagògica · Comissió d’Atenció a la Diversitat. · Comissió de Biblioteca. · Comissió TAC. · Grup de treball Visió del claustre de professors: punts forts i punts febles Per tal de conèixer l’opinió del claustre de professors sobre la situació actual del centre s’ha procedit a realitzar un qüestionari de planificació estratègica DAFO ( Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) consistent en identificar les amenaces i oportunitats que incideixen a l’escola des de l’exterior, les pròpies fortaleses i debilitats i quines possibilitats d’actuació se’n deriven una vegada fet l’estudi. El claustre va identificar les següents: Amenaces Manca de recursos econòmics i humans per la crisi econòmica Retallades per part de l’administració Massificació de les alumnes amb ràtios massa grans. Problemes familiars externs que afecten a l’escola. Manca d’implicació d’algunes famílies en els seus fills/es. Manca de cultura de l’esforç per part de l’alumnat. Oportunitats Col·laboració dels pares i existència d’una AMPA molt organitzada i activa Serveis del poble a disposició de l’escola 12


Col·laboració de l’Ajuntament de Palamós Fortaleses Estabilitat i cohesió del claustre Coordinació del professorat Personalització dels p d’ensenyamentaprenentatge Projectes d’escola Projecte PILE en llengües estrangeres Pla de millora de la llengua a primària

rocessos

Predisposició per part del professorat a la innovació i foment de les TAC Debilitats Manca de línia pedagògica en alguns aspectes Ús de metodologies massa tradicionals en algunes àrees Manca d’una programació per competències a tota l’escola Baixos resultats acadèmics en algunes matèries Absència d’un pla d’acció tutorial Les conclusions de l’estudi han estat les següents: De les amenaces plantejades, la més fàcil de contrarestar seria la que fa referència a la de les retallades del Departament d’Educació i la manca de recursos econòmics i humans. Pel que fa a les oportunitats, hem d’aprofitar la bona relació AMPA - escola i la col·laboració de l’Ajuntament. Els punts forts que hem de mantenir i potenciar són: L’estabilitat i cohesió del claustre La coordinació del professorat La innovació i el foment de les TAC Projectes d’escola Projecte PILE en llengües estrangeres Els punts febles que hem d’intentar superar són: La manca de línia pedagògica en alguns aspectes Absència d’un pla d’acció tutorial Manca d’una programació per competències a tota l’escola Baixos resultats acadèmics en algunes matèries Orientacions per a la definició dels objectius Segons l’anterior anàlisi del context acadèmic i dels resultats de l’aplicació de l’informe DAFO realitzat pels mestres de l’escola es deriven les següents orientacions que ajudaran en la definició dels objectius d’aquest projecte de direcció: 13


1. S’han de millorar de manera significativa els resultats acadèmics de les àrees de llengua, especialment els corresponents a l’expressió escrita i la comprensió lectora. 2. Hem de tenir especial atenció en els resultats de matemàtiques, doncs les proves internes del centre i les pròpies del Departament detecten mancances en alguns aspectes del currículum, sobretot la resolució de problemes i el càlcul matemàtic. 3. Es important definir amb claredat la línia d’escola, amb objectius i línies estratègiques perfectament acotades per tal que tot el claustre de l’escola la porti a la pràctica. 4. També és molt important el poder comptar amb un pla d’acció tutorial consensuat i conegut per tot el claustre perquè sigui aplicat de manera correcta. 5. Cal continuar potenciar els punts forts del centre, tals com la coordinació del professorat, l’elaboració de projectes de centre com el PILE en llengües estrangeres i la innovació i el foment de les TAC. 6. Cal continuar treballant la participació de les famílies en la vida de l’escola, i per això és important tenir uns bons protocols d’ acollida de famílies i alumnes quan s’incorporen a l’escola Conclusions Les conclusions que podem aportar per definir la situació de la nostra escola les resumim en els següents punts a partir de les aportacions en el document compartit de diagnosi ÀMBIT ORGANITZATIU - Organització interna consolidada: 1. Gestió compartida entre els membres de l'Equip Directiu: lideratge compartit. Actuacions de representació i dinamització curricular: Direcció. Actuacions de planificació horària, processos avaluatius relacionats amb les Comissions d'Avaluació i formació: Cap d'Estudis. Actuacions de custòdia de documentació, gestió econòmica i processos administratius d'avaluació: Secretària. 2.Càrrecs distribuïts de manera consensuada dins els Claustre: lideratge distribuït a partir de la implicació de l'equip de mestres actual. Consolidació de l'Equip de Coordinació (Direcció - Cap d'Estudis - 4 coordinadors/es) com l'òrgan gestor de l'activitat organitzativa i curricular de l'escola. Definició per part del Claustre de la responsabilitat de cada càrrec reconegut/no reconegut i el seu nivell d'implicació en els processos de gestió i en el PdD. 3.Comissions derivades del Consell Escolar amb objectius de treball propis i que agiliten la dinàmica de funcionament del Consell Escolar. 4.Comissions derivades del Claustre que tenen per objectiu dinamitzar els projectes de centre i incideixen directament en els punts forts de l'escola. Proposta de redacció de documents d'escola liderats per les comissions: Pla Lector de Centre. Desplegament del Pla d'Escola Verdes i proposta de redacció del pla d'acció tutorial Proposta de millorar la cohesió de la comissió d'Atenció a la Diversitat -CAD-. Consolidar el projecte PILE per tal de dinamitzar les llengües estrangeres a l’escola. 14


5. Activitats i sortides d'escola. Existeix una selecció, planificació i aplicació d'activitats/sortides consensuada, aprovada a nivell de Claustre i amb una alt nivell d'interelació amb el currículum. Totes les activitats/sortides aprovades en el Pla Anual de Centre tenen un tractament curricular i formen part del currículum del curs com una activitat d'aprenentatge. ÀMBIT PARTICIPATIU Processos de participació en procés. 1. A nivell de Claustre: - Nivells de participació i implicació diferenciats. Proposta: Processos de participació i dinamització en les actuacions i en l'elaboració de propostes. Implicació en les actuacions com a agents actius. Increment de les sessions de claustres pedagògics per consensuar currículum i estratègies. 2. A nivell de Consell Escolar: - Detecció de millora en els processos participatius: elecció de representants del Consell Escolar. Implica millorar les estratègies per fomentar la participació. Increment de la informació a les famílies. - Comissions de treball consolidades: Menjador, Llibre socialitzat, Econòmica i Permanent. Bon nivell de participació i implicació de tots els components. Agilitat en la presa de decisions i en els mecanismes de comunicació. - Millora en la dinàmica i objectius de treball de la Comissió de Convivència. Implica definir les funcions i les responsabilitats dels seus components. - Necessitat de millorar el nivell d'informació de les famílies a partir de la implicació. - Obertura de la plataforma web a les famílies. 3. A nivell de l'AMPA: - Nivell de comunicació alt. Procés de traspàs d'informació àgil i constant. Les tasques estan distribuïdes per temàtiques que coincideixen amb els objectius prioritaris de l'escola. - Nivell alt de participació de les famílies en l'associació de l'AMPA. - Nivell de participació dins la normalitat de les famílies en la reunió d'inici de curs compartida entre escola i AMPA (índex de participació 13/14: 70%). - Baixa participació en les assemblees de l'AMPA. Nivell de participació 13/14: 20% de famílies. - S'han recollit opinions sobre la percepció que té l'AMPA de l'estructura organitzativa dels cicles: funcionament, nivell d'implicació, imatge externa... ÀMBIT CURRICULAR 1. Currículum adaptat a la LEC. Desplegament de les Unitats en Procés: àrees instrumentals (català i matemàtiques). Àrees lingüístiques castellà i anglès. Programa PILE (Pla Integrat de Llengües Estrangeres) formulat per l'equip docent (convocatòria segons l’Ordre ENS/102/2012). Àrea de Coneixement del Medi seqüència de continguts realitzada per nivells/cicles. Àrea Visual i Plàstica seqüenciada per tallers a les dues etapes. Coherència amb el currículum. Taller Visual i Plàstica en anglès a Cicle Superior. Àrea d'Educació física currículum organitzat. Unitats de programació temporitzades per cicles i nivells. Àrea de Música currículum organitzat. Unitats de programació temporitzades per cicles i nivells. 15


Àrea de Religió currículum d'Educació Primària contextualitzat. Es detecta la necessitat de tenir completades i revisades les Unitats de Programació per poder avançar en la definició d'estratègies metodològiques i criteris d'avaluació. 2. Projectes Interdisciplinaris concretats. Alt nivell d'organització i planificació. Activitats planificades per l'equip de mestres de cada cicle educatiu. Inclusió d'aprenentatges significatius i competencials. Activitats experimentals i d'observació com elements claus dels projectes. 3. Criteris d'avaluació establerts. Seguiment dels alumnes en les Comissions d'Avaluació ( 1 avaluació zero a principi de curs i 1 sessió trimestral avaluadora). Proposta de seguiment individualitzat dels alumnes que no assoleixen els continguts a partir de proves objectives i acordades a cada cicle que ens serveixin d'indicadors a l'hora de definir l'obertura d'un Pla de Treball. 4. Estratègies metodològiques i bones pràctiques educatives que cal generalitzar. Proposta d'exposició del funcionament de les sessions de treball del còmput horari de les diferents àrees curriculars: organització de l'àrea, nivell de planificació, anàlisi dels materials emprats, atenció a la diversitat, tipologia d'agrupaments, activitats d'aprenentatge i d'avaluació...

16


ÀMBIT RESULTATS ACADÈMICS 1. Anàlisi dels resultats dels processos d'avaluació derivats de les Comissions d'Avaluació (qualificacions oficials) Índex d'alumnes que superen el Cicle Inicial 10/11: 93,75% 11/12: 93,87% 12/13: 97,96% Índex d'alumnes que superen el Cicle Mitjà 10/11: 92 % 11/12: 92,30% 12/13: 95,74% Índex d'alumnes que superen el Cicle Superior 10/11: 93,94% 11/12: 91,84% 12/13: 95,45% Proposta de millorar els criteris d'avaluació a nivell d'equip de mestres a partir de proves objectives i que segueixin els criteris de les competències bàsiques. 2. Anàlisi dels resultats per àrees en finalitzar l'etapa: curs Mitjana de Escola Catalunya Llengua catalana i 10/11 85,29% 80% literatura 11/12 85,85% 93,94% 12/13 85,92% 97,73% Llengua castellana i 10/11 86,14% 80% literatura 11/12 86,85% 98,50% 12/13 86,80% 100% Llengua estrangera 10/11 84,45% 76% 11/12 84,90% 85% 12/13 84,84% 86,36% Matemàtiques 10/11 83,57% 84% 11/12 84,25% 92,42% 12/13 84,10% 88,64% Coneixement del 10/11 86,40% 96% medi natural, social i 11/12 86,72% 89,40% cultural 12/13 86,88% 81,82% Educació Artística 10/11 94,77% 100% 11/12 96,19% 100% 12/13 97,51% 100% Educació Física 10/11 96,45% 100% 11/12 97,88% 98% 12/13 98,15% 100% Religió 10/11 96,74% 100% 11/12 95,93% 100% 12/13 98,09% 100% Projecte 10/11 93,80% 80% Interdisciplinari 11/12 89,25% 84% 12/13 100% Educació 10/11 94,23% 100% Ciutadania i drets 11/12 88,19% 100% humans 12/13 100% Proposta d'apropar els resultats de finals d'etapa a la mitjana de Catalunya. 3. Índex d'alumnes que superen les competències:prova de 6è de primària (dades 17 globals) curs Mitjana de Escola Catalunya


ÀMBIT FORMACIÓ 1. Formació interna de centre. Índex de participació en les activitats de formació interna: nivell alt. 88 % Índex de participació del Claustre en activitats de formació dins del PFZ: 70 % Capacitat de formulació de propostes dins el Pla de Formació de Zona: alt Es detecta una millora en la pràctica d'estratègies a partir de la formació rebuda. Proposta de millora: Vetllar per l'aplicació de les estratègies treballades en la pràctica educativa. Avaluar els resultats dels processos de formació en la pràctica educativa. Proposta de millora: Formular processos de detecció de les necessitats de formació. 2. Incentivar la formació interna de centre a partir de la formació compartida entre bones pràctiques de l'equip de mestres. Es valora amb un nivell alt de satisfacció la formació interna TAC organitzada al llarg dels darrers anys. Bones pràctiques educatives.

ÀMBIT AVALUACIÓ 1. Índex de capacitat autoavaluativa dels processos interns de l'escola. Es decideix potenciar-la per tal d'entrar en processos avaluatius capaços de generar millores en la pràctica educativa. Proposta d'incloure processos avaluatius i indicadors en els documents de centre anuals: Pla Anual i Memòria Anual.

ÀMBIT GESTIÓ ECONÒMICA 1. Índex de gestió de l'economia de centre: nivell alt. Es detecta una centralització de la gestió de l'escola per tal de fomentar la sostenibilitat, la rendibilitat dels recursos, la socialització i la responsabilitat en l'administració dels pressupostos públics. Es detecta un nivell alt de coordinació entre l'escola, l'AMPA i l'Ajuntament en la gestió i manteniment de l'escola per tal d'avançar en una línia comuna. Proposta de continuïtat en la mateixa línia de treball.

18


ÀMBIT DE COMUNICACIÓ I RELACIONAL 1. Nivell de comunicació amb les famílies en procés d'avaluació i amb propostes de millora dins dels diferents àmbits d'actuació: - Informació a les famílies temes organitzatius: Proposta d'anàlisi dels canals de comunicació: reunions d'inici de curs, notes a les famílies, web... Nivell de participació a les reunions d'inici de curs: 70% Proposta de tractar punts temàtics d'interès a les reunions d'inici de curs o fer altres reunions amb les famílies. - Informació curricular adreçada a les famílies: Informes, entrevistes que garanteixen un tracte dinàmic i fluid. S'ha detectat una millora en la prevenció de conflictes incentivant les entrevistes com a procés de mediació i de prevenció. S'ha detectat una millora en l'organització temàtica de les reunions: inici de curs, usuaris menjador, assemblea AMPA... 2. Índex de participació en activitats locals i propostes d'activitats: Es detecta una bona selecció d'activitats i un bon nivell d'acceptació de propostes d'activitats (concursos, xerrades, tallers, fòrums...) per part de la comunitat educativa. Proposta de millorar la canalització i selecció de les propostes anualment. 3. Índex de relació alt amb l'Ajuntament com a institució encarregada del manteniment de l'escola i implicada en la dinàmica escolar. Es detecta un nivell alt de participació per part de l'Ajuntament en les comissions de treball del Consell Escolar i en les propostes que se li generen. Es detecta un nivell alt de preocupació i decisió en el manteniment i propostes d'obres de l'Ajuntament al Departament d'Ensenyament. Proposta de continuïtat en la mateixa línia. 4. Índex de relació alt amb l'AMPA de l'escola. Es detecta un nivell de comunicació alt per part de les dues parts. Es detecta un nivell alt organitzatiu i de repartiment de tasques dels membres de l'AMPA. Es detecta un nivell alt de participació de l'AMPA en les comissions de treball de l'escola. Proposta de manteniment de la mateixa línia d'actuació.

19


3. Àmbits d’intervenció i objectius del projecte El projecte de Direcció La Vila 2020 té la intenció de consolidar els aspectes organitzatius de l'escola, dinamitzar els processos de participació, prioritzar l'actualització dels documents de centre (PEC, PLA TAC i PLEC), plantejar el currículum d'Educació Infantil i Primària des d'un punt de vista competencial, promoure bones pràctiques en referència a la inclusivitat de l'escola que ens permetin formular un pla d'atenció de la diversitat i avançar cap a la cohesió social. Els àmbits d’intervenció del objectius del projecte són: 1. 2. 3. 4. 5.

Currículum i rendiment escolar La innovació educativa Les noves tecnologies Acollida i convivència Participació i relacions amb la comunitat

Aquest projecte de Direcció està basat en el desenvolupament de 7 objectius estratègics: 1. Millorar els resultats educatius. Consolidar i millorar els resultats educatius, especialment els referits a la comprensió i expressió oral i escrita, tant en català com en castellà, l’agilitat en el càlcul i la resolució de problemes. Mantenir els resultats de les competències bàsiques en finalitzar l'educació primària. Millorar els processos de diagnosi de les necessitats educatives dels alumnes. 2. Impulsar la innovació educativa pel canvi de la pràctica docent. Aplicar noves metodologies d’ensenyament - aprenentatge que fomentin la creativitat i l’emprenedoria de l’alumnat. 3. Vetllar perquè els òrgans de govern i de coordinació actuïn de comú acord. Optimitzar el temps curricular de l'alumnat. Planificar el còmput d’horari de l'equip docent. Consolidar l'estructura organitzativa interna de l'escola.

4. Tenir cura de l’actualització i implementació dels documents normatius de gestió del centre: PEC/PLC/NOFC/ PLEC/PTAC. Seguir els programes educatius aprovats i plantejar noves iniciatives.

20


5. Formació permanent. Generar propostes de formació a partir de la diagnosi de centre que impliquin a l'equip docent. Promoure processos de formació adreçats a la comunitat educativa. 6. Portar a terme una gestió econòmica eficaç, transparent i funcional. 7. Millorar la cohesió social. Vetllar pel clima, cohesió i integració de les persones que formen la comunitat educativa. Fomentar la participació, la comunicació i la implicació de la comunitat educativa. Promoure el valor de la implicació i el coneixement de l'escola per tal de mantenir el nivell de cohesió actual. Dinamitzar processos interns de participació. Planificar actuacions que ajudin a millorar la cohesió social. De cada un dels objectius estratègics es determinen les línies d’actuació que volem portar a terme. De cada línia d’actuació se’n desprèn un pla de treball pel qual es defineixen l’activitat o activitats a realitzar, el/s responsable/s, els mitjans i recursos que es disposa i el calendari o temporalització per la seva posada en funcionament. Després s’estableix a on es vol arribar i s’expliciten els indicadors de progrés, els quals dividim en tres categories: · Grau d’aplicació: grau d’implantació, execució o desplegament sistemàtic d’una activitat. · Qualitat d’execució: percepció de l’executor, el supervisor o altres referents sobre la valoració de la feina feta en l’aplicació d’una activitat del pla. · Grau d’impacte: o grau de progrés que mesura la utilitat de l’activitat per aconseguir l’objectiu. I per acabar s’estableix el moment en què es preveu realitzar l’avaluació i a qui es realitzarà el rendiment de comptes d’aquests indicadors.

21


4. Objectius, estratègies, línies d’actuació i indicadors d’avaluació En a les següents taules desenvoluparem els objectius estratègics del projecte, les línies d’actuació, les estratègies i els indicadors d’avaluació. 1. Objectiu estratègic: Millorar els resultats educatius. Consolidar i millorar els resultats educatius, especialment els referits a la comprensió i expressió oral i escrita, tant en català com en castellà, l’agilitat en el càlcul i la resolució de problemes. Mantenir els resultats de les competències bàsiques en finalitzar l'educació primària. Millorar els processos de diagnosi de les necessitats educatives dels alumnes. ACTUACIONS - Anàlisi dels resultats acadèmics per part de l'equip de mestres de cada cicle .

ESTRATÈGIES - Anàlisi dels resultats obtinguts de 1r a 4t i les mesures d'atenció a la diversitat/SEP.

TEMPORITZACIÓ 14/18

14/18 - Anàlisi dins l'equip de mestres dels cicles de la cohesió del currículum , la temporització dels continguts rellevants , estratègies metodològiques, organitzatives, avaluació i autoavaluació.

- Priorització en les comissions d'avaluació de les mesures d'atenció a la diversitat/SEP, de les estratègies metodològiques emprades, la implicació de l'alumnat i les seves famílies en els resultats acadèmics. -Incorporació en les reunions de cicle adreçades a les famílies informació sobre els continguts rellevants, processos d'aprenentatge, metodologies i criteris d'avaluació. - Plantejar la possibilitat de fer reunions pedagògiques amb les famílies

INDICADOR Millora el percentatge d'alumnes que superen el Cicle Superior a la mitjana de Catalunya.

14/18

Manteniment dels resultats de les competències bàsiques en finalitzar l'educació primària a partir d'incrementar el treball competencial dins les unitats de programació. ACTUACIONS -Priorització dels continguts competencials dins les àrees curriculars.

ESTRATÈGIES -Seqüenciació coherent de continguts dins les àrees curriculars vetllant per un currículum continuat al llarg de l'etapa.

-Exposició en claustre del tractament de continguts prioritzats per part dels equips docents: tractament lineal d'un mateix contingut i aplicació als diferents cicles.

- Recull de bones pràctiques dins el currículum: exemplificacions a partir d'activitats dels mateixos alumnes.

-Definició d'un pla de

- Pla de treball de

TEMPORITZACIÓ 14/18

INDICADOR Es manté la línia progressiva de millora dels resultats en les competències bàsiques de 6è.

14/18

14/18 14/18

22


mesures executables i avaluables a partir dels resultats de les proves diagnòstiques de 5è aprovat pel claustre el 1r trimestre de cada curs escolar a partir dels resultats obtinguts.

millora de resultats d'aplicació bianual a cicle superior.

-Detecció per part de l'equip de cicle superior dels punts fluixos en les proves diagnòstiques i de competències bàsiques.

-Concreció d'un document de propostes de millora per planificar d'educació infantil a cicle mijà a partir dels resultats obtinguts.

14/15

Millora dels processos de diagnosi de les necessitats dels alumnes per avançar envers la inclusivitat. ACTUACIONS -Propostes de formació vinculades a l'assessorament per poder oferir un currículum per a tot l'alumnat: . Aprenentatge per projectes . Aprenentatge col·laboratiu. . Escola inclusiva. . Programacions multitasca. . Estratègies de selecció i priorització de continguts .Coordinació amb els serveis externs. .Implicació de les famílies.

ESTRATÈGIES -Berenars pedagògics a l’escola amb bones pràctiques de millora de la pràctica docent. -Canalització, per mitjà de la Comissió CAD, d'un procés de formació dins l'escola per avançar cap a la inclusivitat dinamitzat per la comissió i l'EAP: .Planificació de la ruta de treball: .Formació interna: Processos d'inclusió dins de l'aula: estratègies.

TEMPORITZACIÓ 14/15

14/18

INDICADOR Millora el nivell de diagnosi de les necessitats del alumnes, el seu procés de derivació i el tractament dels handicaps dins l'escola. Situació inicial: Nivell alt de priorització de la inclusivitat en la línia pedagògica de l'escola que es pot contrastar en la seva trajectòria amb el treball amb els serveis externs. Situació final: Millora en els processos interns de detecció d'alumnat amb nee i la seva adequació curricular dins l'escola. Tractament inclusiu dins d'un currículum adaptat.

23


2. Objectiu estratègic: Impulsar la innovació educativa Impulsar la innovació educativa pel canvi de la pràctica docent. Aplicar noves metodologies d’ensenyament - aprenentatge que fomentin la creativitat i l’emprenedoria de l’alumnat. ACTUACIONS - Definició de les necessitats del centre a fi d’ impulsar pràctiques d’innovació educativa.

ESTRATÈGIES - Redacció per part de l'equip de directiu d’un full de ruta que exposi les necessitats de canvi del centre i plantegi les estratègies necessàries per portar-lo a terme.

TEMPORITZACIÓ 14/15

- Revisió les metodologies d’ensenyament – aprenentatge a l’aula.

-Obrir un debat en el claustre sobre la pràctica docent.

14/15

-Revisió i millora dels projectes de centre.

- Actualitzar els projectes de centre: lingüístic, PILE, TAC , etc. - Ús de les noves tecnologies a l’aula

14/16

- Assistència a cursos de formació externs al centre sobre pràctiques docents innovadores. - Actualització i formació interna sobre noves metodologies pedagògiques

- Conscienciació i predisposició per part de l’equip docent de canviar la pràctica docent.

- Educació per l’emprenedoria. - Pedagogia del lideratge per l’aprenentatge.

14/18

- Apuntar-se a cursos, xerrades, simpòsiums, etc. de formació en innovació educativa. - Consultar bibliografia, webs, aprenentatge en xarxa, etc que facin tasques de millora en la pràctica docent.

INDICADOR S’ha creat un full de ruta sobre la metodologia a l’escola i s’han plantejat les estratègies de canvi. S’han actualitzat els pojectes del centre i se n’han fet de nous. Rebem formació adequada en innovació educativa. Eduquem en l’emprenedoria.

14/16

- Visitar centres que destaquin pel seu PEC innovador i per tenir mestres amb èxit en noves pràctiques docents a l’escola.

- Seguir les noves indicacions en aquest aspecte del Departament d’Ensenyament.

24


3. Objectiu estratègic: Vetllar perquè els òrgans de govern i de coordinació actuïn de comú acord Optimitzar el temps curricular de l'alumnat. Planificar el còmput d’horari de l'equip docent. Consolidar l'estructura organitzativa interna de l'escola. ACTUACIONS - Organització del temps curricular dels alumnes a partir dels criteris aportats pels equips de cicle a les comissions d'avaluació i a la Memòria Anual de Centre.

ESTRATÈGIES -Avaluació de l'impacte en el currículum i els resultats obtinguts de l'horari del curs vigent.

TEMPORITZACIÓ 14/18

14/18 -Claustre participatiu amb recull de propostes dels diferents cicles educatius.

14/18

-Document recull de propostes organitzatives dins la Memòria Anual i document mesures organitzatives compartides dins el Pla Anual.

INDICADOR Millora en l'organització curricular del còmput horari dels alumnes. Situació inicial: Horaris elaborats a partir del còmput horari de la LOE. Situació final: Horaris elaborats a partir del còmput horari dels alumnes i de la valoració de la rendibilitat de les franges horàries.

Organització dels horaris dels mestres ACTUACIONS -Organització de l'horari lectiu i no lectiu de l'equip docent a partir de les instruccions d'inici de curs.

ESTRATÈGIES -Planificació del temps lectiu i no lectiu a partir dels criteris normatius i de les aportacions de millora de l'equip docent. Sessió inicial de claustre i proposta final de l'equip directiu.

TEMPORITZACIÓ 14/18

-Dinàmica grupal per tal d'establir mecanismes d'agilitat en les reunions col·lectives, lectura de les actes, presa de decisions i acords.

14/15

INDICADOR Manteniment de la planificació de l'horari de l'equip de mestres per part de l'equip directiu a partir de les orientacions d'inici de curs. Situació Inicial: Horaris dels mestres elaborats a partir d'una proposta formulada en claustre per l'equip directiu.

Estructura organitzativa interna de l'escola ACTUACIONS -Planificació de processos d'informació, participació i implicació del Consell Escolar en la dinàmica de l'escola.

ESTRATÈGIES -Agilització de les reunions. - Realització de monogràfics sobre temes educatius en els sessions de claustre i Consell Escolar.

TEMPORITZACIÓ 14/18 14/18

INDICADOR Manteniment de l'estructura organitzativa de funcionament intern.

25


-Planificació de l'organització interna de l'equip docent a partir de l'estructura organitzativa del Projecte de Direcció (14/18): • Equip Directiu

• Comissió pedagògica

-Dinamització de l'escola a partir de l'estructura actual.

14/18

-Planificació pautada i amb indicadors d'avaluació de cada un dels objectius de treball.

(Direcció + Coordinadores) •

Reunions de Cicle

Comissions:

CAD: C. Atenció a la diversitat. TAC: Comissió Informàtica i Audiovisuals. C. de Biblioteca Continuïtat de les sessions de coordinació amb l'AMPA: -Reunions de coordinació de temes generals d'escola. -Reunions de treball amb els responsables de les extraescolars.

-Reunions puntuals seguint la dinàmica actual.

14/18

Índex de planificació curricular dels documents curriculars marcs d’escola que concreten una línia metodològica consensuada. ACTUACIONS -Anàlisi dels documents de centre que defineixen els continguts rellevants de cada etapa.

ESTRATÈGIES -Recull de bones pràctiques educatives de cada cicle educatiu que aporten qualitat curricular i amb projecció de futur.

TEMPORITZACIÓ 14/15

-Sessions d’anàlisi de documents de centre que ajudin a generar un línia estratègica per avançar cap a la qualitat.

-Planificació de lles noves tecnologies i de l’àrea d'Educació Visual i Plàstica a partir dels continguts consensuats a nivell de claustre

14/16

INDICADOR Manteniment del ritme d'elaboració de concrecions curriculars dins dels equips de cicle de manera coordinada entre les dues etapes educatives.

-Continuació del disseny d'unitats de programació de cada nivell partint de criteris comuns de claustre.

-Seqüenciació dels processos de lectura i escriptura a l'Educació Infantil i Primària.

14/15 Educació Infantil i Cicle Inicial 15/16 Cicle Mitjà I Cicle Superior.

Iniciació a l'actualització del currículum tenint en compte l'aplicació de les competències bàsiques, seqüències de continguts, estratègies metodològiques, criteris d'avaluació i resultats acadèmics.

-Seqüenciació de les habilitats competencials matemàtiques a partir del recull de propostes de la formació interna de centre

14/15

-Iniciació del replantejament del

14/15

26


currículum de medi d'Educació Infantil a Cicle Superior i de la metodologia a l'aula. -Reintroducció del tractament de les emocions dins el currículum: programa de Competència Social: . Organització del còmput horari. . Distribució de continguts. .Redacció document de programació.

14/16

-Planificació en terminis de l'elaboració de les unitats de programació: .Àrees lingüístiques Àrea matemàtiques Àrea medi Àrea Visual i Plàstica Àrea EF Àrea Música Àrea TAC i Audiovisuals

14/18

DEFINICIÓ DE CRITERIS D'AVALUACIÓ CLARS I PRECISOS QUE ENS PERMETIN CONCRETAR PROVES INTERNES/EXTERNES PER AVALUAR EL NIVELL DELS ALUMNES. ACTUACIONS - Anàlisi dels criteris d’avaluació de les àrees curriculars. Àrees lingüístiques: Àrea matemàtiques Àrea medi Àrea Visual i Plàstica Àrea EF Àrea Música

ESTRATÈGIES -Sessions de treball intern de cicle per contrastar el desplegament del currículum amb els criteris d'avaluació i les proves internes/externes que s'apliquen.

TEMPORITZACIÓ

- Exposició i seguiment a cicles de les proves d'avaluació externes.

Sessió de cicles a l'inici de curs i final de curs exposant els continguts de la prova, connexió amb els continguts del nivell i resultats obtinguts.

14/18

Millora en el coneixement de l'equip docent de les proves externes de finals d'etapa: diagnosi de 5è i competències bàsiques de 6è.

- Concreció i aprovació en dels models de proves d'avaluació interna a partir de la priorització dels continguts rellevants de cada cicle.

- Recull per part de l'equip de coordinació dels models de proves actuals, criteris de correcció i resultats obtinguts.

14/15

Inclusió en el desplegament curricular de les proves d'avaluació internes.

- Preparació de la sessió de treball per aprovar les proves d'avaluació interna de centre.

- Aprovació a l'inici de curs dels models d'avaluació inicial i final de cada cicle.

14/16

14/18

INDICADOR Millora en el consens de criteris d'avaluació entre l'equip docent a partir de l'anàlisi dels indicadors de centre i la comparativa amb Catalunya.

27


4. Objectiu estratègic: Actualització i implementació dels documents normatius Tenir cura de l’actualització i implementació dels documents normatius de gestió del centre: PEC/PLC/NOFC/ PLEC/PTAC. Seguir els programes educatius aprovats i plantejar noves iniciatives. ACTUACIONS -Actualització dels documents de centre d'acord amb la normativa vigent: PEC: Projecte Educatiu de Centre. PLC: Projecte Lingüístic de Centre. NOFC: Normes d’Organització i Funcionament de Centre. PLEC: Pla Lector de Centre. PLA TAC: Pla Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (competència digital)

ESTRATÈGIES - Actualització per part de l'equip directiu del document base del PEC per debatre.

TEMPORITZACIÓ 14/16

-Adequació del PLC a la realitat del centre a partir de les modificacions curriculars .

14/16

-Presentació en Claustre del document PLEC

15/16

-Redacció del document NOFC que regula les normes d’organització a l’escola.

14/16

-Difusió del document PLEC a la comunitat educativa.

15/16

- Actualització del pla TAC per part de la comissió TAC.

15/16

INDICADOR Actualitzar els documents que orienten l'organització escolar a la comunitat educativa. - Projecte Educatiu de Centre. NOFC Situació inicial: Document en procés de redacció. Situació final: Aprovació del document i difusió - Pla Lector de Centre. Situació Inicial: Documents en procés de redacció. Situació final: Aprovació del document i difusió -Pla TAC de Centre Situació Inicial: Document aprovat. Situació final: Revisió i actualització i difusió

SEGUIMENT, CONTINUÏTAT I INICI DE PROJECTES EDUCATIUS : Programa de Socialització de Llibres de Text i Material Escolar. Pla Català de l'Esport. PILE Pla integral de llengües estrangeres Projecte d’ Escola Verda. ACTUACIONS ESTRATÈGIES TEMPORITZACIÓ Seguiment dels programes Desplegament dels 14/18 educatius iniciats seguint els objectius de cada seus objectius a partir de les projecte en els Plans propostes dels responsables Anuals de Centre. de cada un: Dinamització dels 14/18 Programa de Socialització de programes dins la Llibres de Text i Material comunitat educativa per Escolar. part dels responsables. Pla Català de l'Esport. Sessió de claustre

INDICADOR Nivell de consecució dels objectius formulats en cada un dels projectes educatius. Situació inicial: Quatre

28


PILE

Elaboració del projecte d’ Escola Verda Aplicació dins dels àmbits organitzatiu i curricular dels objectius dels projectes educatius.

destinades a treballar els objectius de cada projecte dins el projecte de centre. Difusió dels programes a la comunitat educativa Avaluació dels objectius de cada programa a partir d'indicadors dins la Memòria Anual de Centre. Creació d’una comissió que elabori el projecte d’escola verda

14/18

14/15

projectes educatius en procés d'aplicació i un en procés de sol·licitud. Situació final: Avaluació quantitativa i qualitativa dels objectius plantejats al finalitzar cada programa. 90% d’assoliment dels objectius de cada programa i incidència en la vida del centre.

29


5. Objectiu estratègic: Formació permanent Formació permanent. Generar propostes de formació a partir de la diagnosi de centre que impliquin a l'equip docent. Promoure processos de formació adreçats a la comunitat educativa. ACTUACIONS -Consolidació de la formació interna en TAC i audiovisuals.

-Formació en projectes d’innovació educativa. -Formació per l’elaboració del projecte d’escola verda. -Creació d’espai de formació dins l’horari lectiu i no lectiu del professorat per tal de poder analitzar la pràctica educativa i compartir bones pràctiques.

ESTRATÈGIES - Formació en TAC i competència digital organitzada amb recursos interns propis.

TEMPORITZACIÓ 13/14

- Buscar experiències d'organització d'altres escoles verdes de la comarca.

14/16

-Priorització dels aspectes de formació sorgits en la fase de diagnosi del Projecte de direcció. -Formació PLEC -Educació emocional -Treball cooperatiu - Escola inclusiva

14/18

- Formació en Competències bàsiques.

INDICADOR Manteniment del Pla de Formació Interna.

14/16

Els processos de formació de la comunitat educativa. ACTUACIONS -Pla de formació orientat a les famílies de l'escola a partir de les necessitats detectades per la comunitat educativa, organitzat per l'AMPA.

ESTRATÈGIES -Detecció de necessitats a les reunions d'AMPA, Consell Escolar, Claustre, assemblees, propostes tutories..

TEMPORITZACIÓ 14/18

INDICADOR Increment de les propostes de formació adreçades a les famílies.

- Aula de conversa per famílies de parla no catalana.

30


6. Objectiu estratègic: Portar a terme una gestió econòmica eficaç, transparent i funcional. ACTUACIONS

ESTRATÈGIES

TEMPORITZACIÓ

INDICADOR

- Reorganitzar les partides del pressupost de l'escola i millorar el funcionament a fi de fer-la més funcional.

- Repàs de tota la comptabilitat de l’any per portar al dia ingressos i despeses.

14/18

-S’han reduït el nombre de factures que arriben a l'escola.

- Portar al dia la comptabilitat a SAGA.

14/15

-S’ha reduït el nombre de proveïdors.

- Reduir el nombre de proveïdors de l'escola en més d'un 80%, i passar a tenir-ne menys de 50.

14/16

- Canviar la forma de pagament a alguns proveïdors i a mestres.

14/16

-Es paga als mestres el mínim en efectiu.

31


7. Objectiu estratègic: Millorar la cohesió social. Vetllar pel clima, cohesió i integració de les persones que formen la comunitat educativa. Fomentar la participació, la comunicació i la implicació de la comunitat educativa. Promoure el valor de la implicació i el coneixement de l'escola per tal de mantenir el nivell de cohesió actual. Dinamitzar processos interns de participació. Planificar actuacions que ajudin a millorar la cohesió social. ACTUACIONS - Promoció de la cultura de la sostenibilitat en la dinàmica de l'escola i com a tret distintiu.

ESTRATÈGIES -Continuïtat de la Comissió de Llibre socialitzat amb representació de tota la comunitat educativa.

-Comptabilitat global d'escola integrant les aportacions públiques, les de les famílies i sortides escolars.

-Publicitat convocatòria de beques i llibres de text del Departament d'Ensenyament.

TEMPORITZACIÓ 14/18

-Continuació de la integració de la gestió en la comptabilitat de l'escola.

INDICADOR Manteniment del nombre de famílies associades a l'AMPA com a eina clau de continuïtat de les actuacions de socialització de l'escola.

-Gestió centralitzada de materials fungibles i inventariables. -Participació de les famílies en les tasques de manteniment de llibres de text i materials inventariables. Índex de participació de les famílies en els processos de participació. ACTUACIONS -Millora del procés d'informació dels òrgans de participació. -Ús de la web de l'escola i les noves tecnologies ( whats app ) per millorar els mecanismes de tramesa d’informació escola famílies. -Redacció en el PEC d'un apartat fent referència a la participació.

ESTRATÈGIES - Informació a les reunions de mares i pares.

TEMPORITZACIÓ 14/18

-Informació a la web de l'escola.

14/15

-Dinamització de la participació per part de les mares i pares representants en el consell escolar.

14/15

-Fer reunions temàtiques d’interès per les famílies sobre aspectes pedagògics amb la participació de pares, mares i mestres.

14/18

INDICADOR Millora el nombre d’assistents a les reunions de mares i pares. Augmenta la participació de les famílies via web

32


5. Mecanismes d'autoavaluació sistemàtica i rendiment de comptes Els mecanismes d’autoavaluació sistèmica i rendiment de comptes seran els establerts per la normativa vigent. A nivell intern de centre ens proposem: -

Redacció dels objectius del PdD en els documents anuals: Pla Anual: Concreció dels objectius a assolir amb indicadors d’avaluació. Memòria Anual: Avaluació de la consecució dels objectius formulats en el Pla Anual i propostes de millora.

-

Seguiment dels objectius del Projecte de direcció a partir de la recollida de dades dels indicadors de centre: comunicació a la comunitat educativa i propostes de millora.

-

L’avaluació ens ha de permetre localitzar els possibles errors, les dificultats i les amenaces, diagnosticar les causes i buscar-hi solucions. L’avaluació ha de ser contínua i ha de ser coherent amb els objectius plantejats i les accions realitzades per assolir-los.

-

És una avaluació oberta. El projecte de direcció no és un projecte tancat, sinó obert a tots els canvis que siguin necessaris, segons els canvis en les normatives en educació, els canvis socials i els neguits de renovació i actualització pedagògica de mestres, famílies i alumnes.

33


La vila 2020 projecte de direcció