Issuu on Google+

Javi Gombao

Resum Las Menines  Aquesta  pintura  a  l'oli  va  ser  realitzada  a  mitjans  del  segle  XVII,  exactament  el  1656,  per  un  els  grans  artistes  de  la  història  de  l'art  espanyol:  Velázquez.  Dedicat  a  l'estudi  de  la  pintura  des  dels  onze  anys,  aquest  sevillà  del  Segle  d'Or  va  contribuir  a  ennoblir  l'art  barroc espanyol en un moment en què les arts estaven controlades  per l'Església i per la Cort.  En els últims anys de la seva vida, va crear l'obra que tenim davant  nostre i una de les més famoses de l'art universal: Les Menines. Per  llegir  aquesta  obra  hem  de  centrar  la  nostra  mirada  en  tres  aspectes  fonamentals:  els  personatges retratats, l'espai i la mirada del pintor.    Els personatges  L'escena  transcorre  en  una  de  les  estades  de  l'Alcàsser  de  Madrid.  La  infanta  Margarita  es  troba al centre de la composició, un factor que, al costat de la lluminositat que li ha donat el  pintor, la converteix en el personatge més rellevant del quadre. Al seu costat, Isabel Velasco i  Agustina  Sarment  són  les  "menines",  al  costat  de  les  que  es  troben  els  nans  de  la  cort,  en  actitud  lúdica  amb  el  gos  que  hi  ha  als  seus  peus.  En  un  segon  pla,  a  la  penombra,  veiem  Marcela d'Ulloa i un home anònim. A l'esquerra apareix l'autoretrat de Velázquez, realitzant la  seva tasca com a pintor de la cort i, al fons de l'estada, es troba José Nieto, aposentador de la  reina, en una posició que destaca per ser el centre de la perspectiva del quadre.  Finalment, podem veure dos personatges més de màxima importància: a la paret del fons, al  costat de la porta, es reflecteixen en el mirall les figures de Felip IV i Mariana d' Àustria. Si no  fos pel toc de llum que el pintor dóna  al mirall no repararíem en ells, i fins i tot sembla que  sigui un quadre més dintre de la sala. Aquest joc visual, un tant enigmàtic, ens permet obtenir  més informació de les persones que hi ha en l'espai representat.  La instantaneïtat del moment es pot veure en els gestos dels personatges, que semblen haver  estat alertats per la crida d'algú exterior a l'escena.  L'espai  Velázquez ens presenta en aquesta obra la intimitat de l'Alcàsser i amb el seu mestratge ens fa  penetrar en una tercera dimensió. Amb l'escena que mostra immortalitza un sol instant de la  vida quotidiana dels seus personatges. La llum i l'atmosfera del quadre són la conseqüència del  domini i el geni artístic del pintor sevillà. El més original de Les Menines és el joc de mirades i  miralls que conté, un efecte habitual en l'art Barroc.   


Javi Gombao     La mirada: Velázquez ens mira fixament Velázquez (la mirada del pintor)  Es retrata en el quadre pintant  els reis, la imatge veiem reflectida en un petit i poc  destacat  mirall, al fons de l'escena.  Com  a  espectadors,  ens  sentim  observats  davant  la  mirada  del  pintor.  La  nostra  visió  de  l'escena és la mateixa que la dels reis que estan sent retratats per Velázquez.  Aquest  gest  de  Velázquez  confirma  la  importància  que  en  aquell  moment  tenia  la  figura  del  pintor a la cort (que cobra protagonisme en un retrat real). A més, fa un pas important en la  representació del món real a través de l'art, ja que aconsegueix integrar l'espai de l'espectador  (La nostra mirada) amb l'espai representat (la mirada dels reis).   Perspectiva   La perspectiva de les Meninas té un punt de fuga situat al braç de l'aposentador José Nieto que  es troba al fons a punt de travessar la porta que dóna una estada i que és alhora un els punts  pels quals la llum entra a la sala. Així l'espai té una prolongació més enllà de la paret del fons el  que li dóna major profunditat.  (1) Tracem la diagonal del quadre i situem‐hi el punt de fuga que està situat en el braç  del personatge del fons.  (2) Dibuixem algunes de les línies de fuga: les que limiten els quadres que hi ha entre  les finestres de la paret de la dreta, el sostre i les dues llums de la part superior esquerra.  (3)  Construïm  els  rectangles  dels  quadres  de  la  paret  dreta,  que  en  la  representació  seran  trapezis  amb  dos  costats  verticals  i  els  altres  dos  sobre  les  línies  de  fuga  del  apartat  anterior.  (4)  Amb  una  de  les  línies  de  fuga  i  les  seves  simètriques  respecte  de  dos  eixos,  un  vertical  i  un  altre  horitzontal  que  passen  pel  punt  de  fuga,  representem  un  rectangle  que  podem  modificar  de  mida  com  si  fos  un  gran  vidre  rectangular  que  desplacem  perpendicularment  a  terra  endavant  i  enrere  en  l'estada.  A  l'esquerra  s'ha  col∙locat  un  botó  lliscant que ens permet manipular la distància a la que col∙loquem el vidre, amb això fem veure  en la imatge el que seria una translació en la realitat i que aquí es converteix en una homotècia  amb centre al punt de fuga.  (5) Intentem esbrinar la posició dels reis perquè la seva imatge siga reflectida al mirall  del  fons,  torne  després  a  un  altre  mirall  molt  més  gran  que  estaria  situat  a  la  paret  de  l'espectador  i  després  es  dirigeix  a  l'ull  del  pintor.  També  aquí  s'han  col∙locat  dos  barres  de  desplaçament petits: un a la dreta i un altre a la part inferior que ens permet variar la posició  dels reis dalt a baix i esquerra‐dreta i comprovar la composició de reflexions especulars. 


Javi Gombao La  posició  correcta  per  mirar  aquest  quadre  seria  col∙locar  darrere  dels  reis  a  una  distància  igual a la reflectida entre el mirall i el pintor. Encara podríem millorar‐la situant‐nos d'esquena  al quadre i mirant a través d'un mirall 

  Proporció àuria  La  perspectiva  en  el  quadre  de  Las  Meninas  es  veu  reforçada  pel  tractament  que  dóna  Velázquez a la llum, hi ha unes figures‐ la infanta i les menines‐, més il∙luminades mentre altres  perden  no  només  llum,  sinó  també  definició  en  els  traços  com  és  el  cas  de  Diego  Ruiz  de  Azcona‐de peu a la dreta‐, el rostre està amb prou feines esbossat. Sembla que Velázquez no el  tenia en gran estima.  Després  de  l'estudi  de  la  perspectiva  a  Las  Meninas,  si  construïm  un  rectangle  auri  amb  el  costat  inferior  del  quadre,  el  famós  aire  de  les  pintures  de  Velázquez  entraria  per  la  finestra  que hi ha oberta per la dreta i l'espiral podria descriure la trajectòria que segueix fins arribar a  la paleta del pintor. Aquí Velázquez introdueix tres triangles isòsceles i semblants entre ells.   (1) Dibuixem un rectangle segons les proporcions àuries amb un dels seus costats en  l'inferior  del  quadre.  A  partir  d'ara  anirem  traient  quadrats  per  quedar  amb  el  rectangle  restant  que  també  té  la  propietat  de  ser  auri.  Alhora  anirem  dibuixant  els  arcs  sobre  els  quadrats eliminats per construir la espiral àuria. 


Javi Gombao (2) (3) i (4) Seguim traient quadrats per construir l'espiral  (5)  En  aquest  pas  l'espiral  àuria  i  amb  ella  l'aire  que  entra  per  la  finestra  de  la  dreta  arriben a la paleta del pintor.   (6)  S'han  traçat  tres  triangles  semblants  que  emmarquen  les  zones  centrals  més  il∙luminades, el més gran recull a la majoria dels personatges (només falten Nicolasillo i el propi  pintor), el següent emmarca les tres figures centrals: la infanta Margarida i les dues menines:  María Agustina Sarmiento a l'esquerra i Isabel de Velasco a la dreta. Els triangles són isòsceles  perquè la inclinació dels cossos és semblant. El triangle més petit és el que inclou la infanta ja  una  de  les  menines,  trobem  una  coincidència  amb  l'espiral  àuria  traçada  en  els  passos  anteriors:  que  el  seu  eix  de  simetria  està  situat  sobre  el  primer  dels  segments  verticals  dibuixats en la construcció (1) de l'espiral àuria.                                          


Javi Gombao

Referències http://geometriadinamica.es/Investigaciones/Arte‐y‐Geometria‐analisis‐de‐obras‐de‐arte/16.‐ Velazquez.‐Las‐meninas‐1.html  http://art‐etic.educacionuniversal.org/ca/meninas  http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Meninas   


Sobre Las Meninas