Issuu on Google+

Setembre 2010 ~Juny 2011


Col·laboradors

Sumari

Editorial Plaça Major

2 3 4

nº 7

Esplugues del Llobregat Setembre 2010 / Juny 2011

Una mirada endins

10

Una mirada al món

18

Reportatge

33

Racò d'art

38

Esports

49

Salut

54

Gastronomia

56

Redacció Andrea Amador, Núria Codina Arnau Calonge ,Lorena Costarrosa, Eduard Esteller, Patricia Torné, Carles Rins, Gorka Víctor Puigventós,

Mejías, Aitor Zarza, Ariadna Morales, Héctor Hernàndez, Alejo Suse, Pol Benedí, Pau Poll, i Ariadna Valls Professora: Teresa Canela

Edició GuillemÀguila,Daniel Allepuz, Oliver Andres , Pol Borrellas, Max Enseñat, Marta Gegundez, Albert Lalmolda, Àngela Pachon, Àlbaro Parrilla,Max Pischzek i Anouk Pollé.

Entreteniments

57

Professor: Lluís Nater

Kirk

Sant Jordi

www.escolagarbi.cat

Sumari

61 62 88

Comencem 6è. Celebrem l’Onze de setembre. Conferència de l’antic Egipte. El Carnaval. La pluja. El planetari del menjador. Visita a l’Escola del Mar. Càrrecs del Consell General.

Setmana de la Ciència. II Jornada Cultural. Activitats pròpies de l’Educació Infantil. Els petits xefs. Inaguració de la Biblioteca. Projecte de Ciències de la Terra i Medi Ambient. Noves eines TIC a l'Escola. Anna Corbella i Jaume Algersuari. Impressions de Capafonts. El món tremola per la força de la Natura. El món tremola per la força de la Xarxa. Viatges de 3r, 4t d’ESO i BTX a l’Empordà, Catalunya Nord, MadridToledo i Turquia.

Cartes des de l'Antàrtida. Treball de Recerca de l’Antàrtida.

Dia mundial de la Poesia. Música i poesia a 2n de BTX. La catifa màgica. Conte Inframon. Història d’un escuradents. El gall, la gallina i el pollet. L’estrella fugaç de fang. Còmic. Escoles d’altres móns. Els karts de coixinets. Entrevista a Daniel Pérez, jugador de Handbol. Barcelona host the snowboard’s competition. Futbol Club Barcelona

L’ adiccio als jocs. La nova llei antitabac. Test: Ets actiu? Postres del món.

Sudoku i jeroglífic. Curiositats a la xarxa. Acudits en 3 idiomes. Llibres recomanats per l’Alba. Llibres recomanats pels alumnes. La promoció Kirk a Turquia Premis de Sant Jordi


Aquest curs 2010-2011, s’ha caracteritzat per un seguit d’enrenous a nivell escolar i a nivell mundial que han estat protagonitzats o magnificats per les noves tecnologies i, especialment, per les seves xarxes socials i d’informació. De bat a bat va néixer amb la vocació de ser una finestra, una porta oberta tant a la mirada cap a l’interior com cap a l’exterior. Aquest número que ara teniu a les mans l’hem creat amb la il•lusió de fixar les imatges dels fets i enrenous més importants que aquestes dues mirades ens han permès observar.

3


Comencem 6è. Celebrem l’Onze de setembre En un principi no volia anar a l’escola perquè volia tenir més vacances. El primer dia vam anar directes al menjador. Quan la Sra. Mercè Olivé, que és la nova coordinadora, va dir que ens tocava 6è, a la c l a s s e Montsant amb el professor Ramon Tarragó, jo em vaig posar molt contenta. Després vam anar a la classe i vam començar a organitzar-ho tot. Jo ho portava ja tot a dins la motxilla i em pesava molt. A mi els primers dies m’agraden molt perquè no fem feina, només endrecem i el professor o professora ens explica les coses noves del curs, i també perquè veig de nou tots els meus companys i companyes, que no veia des d’abans de l’estiu. El primer dia va ser el dimarts, i se’m va fer la setmana molt curta perquè com he dit abans els primers dies m’agraden molt. Com vam començar una setmana abans, el dia 11 de setembre ha caigut dins del calendari escolar. L’ onze de setembre és la Diada Nacional de Catalunya.Aquí a l’escola

ho hem celebrat divendres , perquè

el el

servia per inaugurar-lo. Ens vam posar en rotllanes. A la nostra hi havia: una classe de P-5 al mig, després nosaltres, i després una classe de 2n de BTX. Primer un noi de 2n de Batxillerat va explicar la història del dia 11 de setembre, després unes nenes van llegir un text sobre les sardanes i a continuació els nens de 4t i 5è de Primària van ballar un

dissabte, que és el dia de la diada, no veníem a l’escola. A les 10.00 h, de P-4 a 2n de Batxillerat ens vam reunir al camp d’esports per celebrar la diada. Ja que el camp d’esports és nou, també

ball de bastons. Seguidament tots ens vam posar a ballar sardanes i quan vam acabar vam marxar. Ha estat un començament de curs i un 11 de setembre molt divertits. Laura Álvarez

Classe Montsant

4


Conferència de l’antic Egipte Avui, dimarts dia 15 de març, el· senyor Ferran Borràs ens ha fet una conferència sobre l’antic Egipte. A la classe ens han repartit un quadernet de dues pàgines on explicava algunes coses d’Egipte com per exemple: les tombes i les piràmides, algunes webs per entrar i trobar informació. A les 10:00h hem baixat 5è i 6è de Primària al menjador on el professor ens estava esperant. Primer de tot, la Sa. Enri ens ha explicat més o menys de què tractaria la conferència, i els ·ha preguntat a alguns nens de 5è què era el que més els agradava d’Egipte. Quasi tots han dit o les

piràmides o els faraons. Al cap de 5 minuts ja hem començat. Hi havia dues pantalles, una plena

de fotografies interessants sobre Egipte, i una altra on hi havia l’explicació en Power Point que ens estava presentant el Sr. Borràs. Jo no sabia on mirar, havia de tenir un ull a la pantalla de l’esquerra i

l’altre ull a la pantalla de la dreta. Una de les coses que més m’ha interessat ha estat l’arquitectura de les piràmides. No sabia que podien haver-hi tantes piràmides. N’hi havia de molts tipus, la Mastaba, el Saqqara, Dashur etc… Hi havia una piràmide que era triangular per dalt, i una mica quadrada per baix. Era un disseny una mica estrany! Aquesta conferència ha estat molt interessant i m’ha agradat molt. Marta Pérez

Classe Montsant

El planetari del menjador

Avui al matí ens han preparat un planetari al menjador. Quan ·hi hem entrat, hem vist una mena de pantalla enmig de la foscor. Ens hem assegut i hem après que Júpiter és el planeta més gran, tan gran

com mil planetes Terra. Ens han explicat que

Saturn té set anelles i que Plutó, com que és més petit que la Lluna, ja no el considerem un planeta. Ha estat molt divertit sobretot quan hem viatjat per l’espai! Crònica col·lectiva Classe Sant Nicolau

5


El Carnaval El divendres 4 de març, a l’Escola, vam celebrar el carnaval. Aquest any e l v a m celebrar de manera molt diferent als últims anys, ja que vam poder estar disfressats durant tot el dia. Totes les classes van triar una disfressa. La veritat és que va ser molt divertit veure com els nens i nenes de la classe Montsant anaven de nens molt estudiosos, els de Nausica i Nautilus de hippies, els nens i nenes de la Classe del Sr. Prat de pagesos i els de Ta r o n g e r s , amb el pijama. Per a mi, el millor moment va ser quan va arribar l’hora de la desfilada. Els Caps de Color van preparar un acte molt divertit que consistia en què totes les classes, amb els seus profes-

sors i professores, havien de fer com una petita rua pel

menjador de l’Escola m e n t r e sonava una cançó que tenia alguna cosa a veure amb la seva disfressa. Quan totes les classes ja van acabar de desfilar vam estar una bona e s t o n a ballant tots junts. Després de dinar, a la classe, ens vam fer unes fotografies, primer individuals i més tard tots junts a un dels jardins de l’Escola.En Sergi, el nostre tutor, ens les va gravar en un USB i les vam poder ensenyar a casa. Aquesta manera diferent de cel·lebrar el Carnaval m’ha agradat molt i espero que el proper any es repeteixi,ja que vaig gaudir molt i m’ho vaig passar molt bé.

Raquel Ibañez Classe Les Hores

6


El passat divendres va ploure molt. Quan em vaig despertar plovia des de feia una estona. No sé si tota l’estona havia estat plovent com aleshores. El que sí que sé és que plovia a “bots i barrals”. Més tard, més o menys sobre tres quarts d’onze va parar de ploure. Va ser una

La pluja

sort perquè aleshores tocava jardí fins un quart de dotze que va ser quan es va posar a ploure una altra vegada. I així durant tooooot el sant dia. La veritat és que jo ja en tenia ganes que fes un dia així, de mal temps, amb pluja i fred, perquè aquest

estiu ha estat molt calorós, però també em va molestar perquè em va fastiguejar la tarda... En fi, que espero que tot aquest hivern sigui molt fred. Ferran Crespo

Classe Tarongers

Visita a l’Escola del Mar

Divendres, 4 de febrer, les classes de 5è ·Les Hores i Nausica, vam anar ·a l’Escola del Mar. Està situada al barri del Guinardó de Barcelona. Hi vam anar perquè l’any passat ells van venir a la nostra escola. Les dues escoles tenen moltes coses en comú, una de les més importants és que el Sr Pere Vergés les va fundar i per aquest motiu tenim els colors, els càrrecs, noms de classes, lectura de cròniques, curses, etc. molt semblants. Per anar-hi vam utilitzar el transport públic. Vam agafar l’autobús 67, davant de la Nestlé, i vam baixar al Palau Reial, on vam agafar el 74 i aquest ens va deixar a la plaça del Nen de la Rutlla, molt a prop de l’Escola del Mar. En arribar, ens van rebre els Caps de Protocol i vam anar a un gran pati on hi havia les

classes de 5è i 6è, Eneida i Garbí. Un cop presentats, per colors vam fer diferents activitats: escacs, la visita a l’Escola i al Planetari. Les tres van ser molt interessants

però a nosaltres ens va sorprendre el Planetari perquè a la nostra escola no n’hi ha i a més ens van explicar coses de l’Univers que no sabíem, per exemple que el Sol és molt petit respecte a d’altres estrelles. A l’hora del joc, tots vam fer amics, vam jugar junts i per

esmorzar ens van oferir pa de pessic amb xocolata. Tots plegats ens vam dirigir a una sala que tenia les parets pintades amb uns dibuixos de persones molt grans. Hi havia Ulisses i Nausica pintats. En aquesta sala les dues Escoles vam llegir cròniques i vam cantar. Tots nosaltres ens vam sentir molt emocionats i estàvem amb molt de silenci gaudint d’aquell moment. I per sorpresa de tots, ens van regalar un llimoner. Després vàrem fer la cursa de colors i el dinar, compartint taula amb ells. Aquesta sortida ha estat especial perquè hem vist ·una escola que té el mateix projecte que nosaltres, hem conegut nens i nenes i ens van fer passar moments que recordarem sempre. Crònica col·lectiva de la classe Nausica

7


Càrrecs del Consell General

Jo, la Carla Garcia, he fet de Cònsol general. Quan vaig començar ho feia amb molta il·lusió i amb molta responsabilitat. El meu càrrec consistia a arribar d’hora al matí i passar per totes les classes, des de 1r fins a 6è de Primària, per posar la nota de comportament. Hi havia alguns nens que es portaven malament i els havia d’avisar. Meter eolog A mida que anaven passant els dies ho ia Som anava fent millor, però també se m’anava els e nca volem fent pesat. prese rregats d l’apo e me Moltes vegades al matí no podia passar ntar rt l’Esco ació de m la nost teorolog per les classes per diferents raons. ia i u ra c l eteor rít s El no a. ologi Després de dinar també hi havia de a qu ica sobr stre e hem e comp càrre passar i posar una nota a la pissarra. c le fet a és pe x. És mo era sen De vegades havia de fer encàrrecs i per zill i rag l t i nt e e fas a això se m’acumulava la feina. mb c nt respon ressant. alhora er o Pen a s N n ab stànc osalt Durant aquests dies he fet tres res, ia no le, perq sem que M uè si l’ Ed serve arta reunions, dues amb els petits i una u de t Pérez, en ard Gon ix per a no el amb els grans. re ot s z anàv , en aca organitzà ález i j s. Amb els més grans em costava més em a o, vem bar la le a anàv perquè no paraven de parlar i feien em c buscar la s classe ixí: prime s de ap a r prend llibre l l’esta tonteries i per això havia de posar t r ció m a i direct matí, En a e les dad es ca a ordre. En resum, m’ha agradat molt e pass bar de d . Després teorològi ment ar le c i fer aquest càrrec tot i que tenia a pe anàv s dad nar, un r busca em a dels es al dinar r els molta feina. d blog os an . nens dúiem més ava i l’alt a v pe a torna r nt p eure l’es tits , per e anava er fe a Carla Garcia De m t c a o c l o i ó. rc rs, i e o Ens Classes Nautilus mete ment, no ada feina a n à v ls més . orolò em h gica prime els n an vist l’ r estac ens i poc c , però se ió nen gu o de se mençaran rament d es de gon d ’aquí e Prim els nens i nene à r ia. Marta s P ére

zi es M ontsa nt

Class

Enric

i Nau t

Gonz

ilus

àlez

8


Bibliotecàries

La Cristina i jo, la Maria, hem estat les Bibliotecàries Generals. El nostre càrrec consistia en: al matí, anar a mirar si estaven els tres diaris a la taula rodona i passar per les classes per veure com ho feien els nens i nenes a l’hora de lectura, però nosaltres al matí no passàvem gaire per les classes perquè no teníem massa temps. Abans de dinar havíem de segellar els tres diaris a la biblioteca i en el mateix viatge deixàvem un Avui i una Vanguardia a la biblioteca i l’altra Vanguardia la baixàvem a la taula rodona. Després de dinar anàvem a preguntar a la Sra. Fati si tenia alguna cosa per a la Sra. Alba, la bibliotecària. Si no tenia res, pujàvem a endreçar els llibres de la biblioteca. Vam fer dos o tres concursos que van anar bastant bé. També vam fer la recomanació de llibres i tres reunions: dues reunions per al Cicle Inicial i una per al Cicle Mitjà i Superior. Les dues del Cicle Inicial van estar bé, però els costava una mica recordar les coses. A la dels grans anàvem més ràpid, però feien algunes tonteries. El que ens agradava més fer era encarregar-nos dels diaris perquè creiem que és una feina prou responsable. I el que ens ha agradat menys era passar per les classes, ja que de mica en mica se’ns feia més pesat. Al començament teníem algun problema amb els diaris perquè a la una no eren a la taula rodona per dur-los a segellar i no els trobàvem. Creiem que ho hem fet bastant bé, però ens faltava un xic de serietat. Ens ha agradat molt ser bibliotecàries generals i no ens importaria tornar-ho a repetir. Maria Garcia i Cristina Torres Classe Montsant

9


La setmana de la Ciència

Aquest curs,del 12 al 22 de novembre, l’Escola ha respirat aires científics: de mica en mica han anat passant tots els alumnes pel menjador de l'Escola i han pogut gaudir de diverses conferències relacionades amb la ciència, amb la finalitat d’aconseguir interessar-nos pel món que els envolta. Cal destacar la participació de molts professors i alumnes, des de l’assessorament i propostes a la preparació pròpiament dita d’aquestes activitats, així com la realització d’uns cartells molt bonics i artístics que anunciaven els diferents actes que hi havia durant la setmana. Anem a veure quins han estat:

El dia 2 de novembre la conferència " Els mites i la ciència", a càrrec del Sr. Daniel Closa, per a 1rs i 2ns de Batxillerat.

El dia 12 nostres espècies i càrrec del

“La biodiversitat als mars: comunitats, tècniques d’estudi”, a Sr. Manel Gazo per a

l'ESO. El dia 15 "Claus per a ser un bon científic", a càrrec del Sr. Dani Jiménez , per a tot el cicle inicial i fins a 4t de primària. El dia 17, els alumnes de 1r de BTX. van assistir a una videoconferència impartida pel professor Martí Boada i retransmesa en directe des de la Sala d'Actes del Departament d'Educació. El

mateix dia, els alumnes de 4t d'ESO van anar a la Sala d'Actes de l'INEF per escoltar la conferència "Científicos de cine, ciencia de ficción”, a càrrec del professor Andrés Aragoneses. Aquestes dues últimes activitats han estat organitzades pel Departament d’Educació sota la coordinació del SIRE (Servei d'Innovació i Recerca Educativa) dins el marc de la 15a. Setmana de la Ciència. El dia 18, la conferència"Un passeig pel mar" a càrrec del Sr. Josep Ma. Gili, per a 5è i 6è de primària. D’altra banda, els nostres professors i alumnes també han realitzat diferents activitats relacionades amb el món científic: Al cicle inicial periòdicament es realitzen diferents tallers. Aquí teniu una petita mostra del Taller de ciències: “El sentit del tacte”, realitzat per la professora Marta Bou.

10


“Què passa si es barreja?”, realitzat per la professora Laura Pueyo. “Verdures i fruites: l’hort”, realitzat per la professora Marta Gallardo. El dia 19, alguns alumnes de 5è. de primària van presentar els seus treballs i van ser escoltats molt atentament:

"Els Mitjans de Comunicació" a càrrec de Núria Urban, adreçat als alumnes de 5è i 6è de primària. "L’Univers" a càrrec de Joan Fontbuté, adreçat als alumnes de 4t de primària. "La Selva Amazònica" a càrrec de Martí Amores, adreçat als alumnes de 3r de primària. "Legos i Construccions" a càrrec Ja que aquesta setmana celebrem la setmana de la Ciència, hem assistit al menjador de l’Escola a una conferencia-taller. Ens han explicat que per ser un bon científic calen cinc ingredients: ser curiosos, saber escoltar, ser valents, treballar en equip i tenir energia. La persona que ha dut a terme els experiments era

de Nil Canyelles, adreçat als alumnes de 1r i 2n de primària. Els alumnes de 3r d’ESO han presentat en un noticiari del menjador una petita mostra de diferents experiments i activitats científiques: realització de piles casolanes, com reconèixer diferents tipus de tintures, treball realitzat amb la professora Sra. Ma. José Guirao. Cal fer esment del treball realitzat pels alumnes de GarbíTV encarregats de fer els reportatges fotogràfics i de televisió, així com dels diferents reculls literaris que de mica en mica aniran apareixent al web de l’Escola i que ben segur seran un testimoni molt enriquidor per a tots. Podeu consultar el mes de

en Dani Jiménez, molt conegut pels seus programes de televisió. De la classe Tarongers han sortit la Cristina i l’Arnau per ajudar amb els experiments. També han sortit altres nens i nenes per fer diferents experiments amb : un ou, sabó, fum, ampolles, canyetes, pilotes, tubs, etc. L’últim experiment ha estat

II Jornada Cultural

De 1r a 4t de primària, el passat 14 de març va realitzar-se al menjador de l’Escola, la conferència “El món dels castellers”, a càrrec de la Sra. Mireia Closa. Els alumnes van descobrir l'apassionant tradició catalana, que ja és patrimoni mundial declarat per la

UNESCO. El Cicle Superior de Primària, el passat dia 15 de març, va poder gaudir de la conferència “Egipte”, a càrrec del Sr. Ferran Borràs. Una xerrada que els va enriquir amb nous coneixements sobre aquest país. El·Cicle·Infantil, el·dia·16 de març ha pogut escoltar i ballar amb l'actuació del grup “Els timbalers de la Penya del Corb” al menjador de l'Escola, tota una tamborinada per animar els més petits. El Primer Cicle d'ESO, el dia 22 de març a les 9.30h. al menjador de l’Escola, la conferència “El món

gener(L’Escola amb la setmana de la Ciència) a la web de l’Escola i trobareu més informació i els vídeos de les conferències:

Podeu enllaçar amb més informació i vídeo de la setmana de la ciència escanejant la imatge(codi bidi) amb qualsevol dispositiu mòbil: Android, Iphone, Symbian de Nokia, Blackberry o d’altres.

molt divertit perquè moltes pilotes de ping-pong han sortit disparades fent un gran soroll. Tots estem d’acord en que aquesta conferència ha estat única i molt original. Ens ho hem passat molt bé i hem après alhora. Classe Tarongers Crònica Col.lectiva

dels castellers” a càrrec de la Sra. Mireia Closa. Des de 3r d’Eso fins a 1r. de Batx, el dia 18 han conegut de primera mà com viuen les dones en el món àrab, a càrrec de la Sra. Manal Zahraaa. Tots els secrets de la cultura islàmica sobre la dona. Segon de Batxillerat, dia 14 de març a la Biblioteca de l'Escola va realitzar-se la conferència “Catalunya a la Unió Europea”, a càrrec del Sr. Klaus Nagel. Totes les claus del futur del país dins la UE. Pol Borrellas 2n d’ESO

11


Activitats pròpies de l’Educació Infantil

Els nens i les nenes aprenen allò que els interessa. Se senten encuriosits pels estímuls de l’entorn i són aquests els que hem d’aprofitar per tal que aprenguin. No hi ha aprenentatge sense motivació. Ells i elles construeixen el seu aprenentatge observant amb tots els sentits, jugant, provant, equivocant-se, compartint i comunicant. Nosaltres els adults som aquí per acompanyar aquest procés estant atents a aquests estímuls, proporcionant material, seguint les seves reflexions i sobretot preguntant. La pregunta ben feta és la clau per motivar i alimentar la seva curiositat. Però és imprescindible per tal que el procés sigui positiu que encertem en la creació d´ un entorn adequat en què els infants se sentin valorats, que sigui important allò que ells aportin, que no tinguin por d’equivocar-se i que necessitin tenir en compte les intervencions o iniciatives dels companys. Serà també necessari que els coneguem molt per tal de respectar el seu ritme i la seva manera d’aprendre. També ens caldrà saber en quin punt del procés està cada nen i nena així com tenir clar què és allò que poden aprendre. Si la nostra actitud és l’adequada, podem estar segurs que l’evolució personal, social i intel•lectual dels nostres alumnes no trobarà entrebancs. Tota la dinàmica de l’Educació Infantil de l’Escola és respectuosa amb aquests criteris.

Cada activitat porta al darrera una profunda reflexió per tal que sigui significativa i té en compte les característiques evolutives dels nens i nenes d’aquestes edats. El treball d’hàbits, la sociabilització, els valors, la reflexió.... van sempre implícits en totes les tasques.

Hi ha però, unes propostes concretes que ajuden a l’assoliment dels nostres objectius. El projecte de Biblioteca a l’Educació Infantil, que ajuda a estimular l’interès per les històries, que afavoreix la comprensió lectora i fa que l’infant s’iniciï com a usuari de la Biblioteca; els tallers d’anglès, que complementen les activitats curriculars d’aquest llenguatge amb una proposta de joc simbòlic en anglès; el projecte Filosofia 3-18 que pretén a favorir un pensament creatiu, lògic, ètic i estètic; els tallers de ciència que en desenvolupar-se

en petit grup d’alumnes de diferents edats faciliten un treball més profund seguint el mètode científic; els racons de treball que incideixen en aspectes específics i requereixen la col•laboració entre els companys d’un petit grup; la psicomotricitat que permet que a través del cos i el moviment, incidint en les habilitats motrius es treballin aspectes emocionals, socials i cognitius; els projectes de treball que permet que els infants dirigeixin els seus interessos, s’iniciïn en la recerca d’informació i treballin cooperativament i evidentment, aquelles activitats i aquells àmbits de gran tradició a l’Escola que constitueixen les arrels i l’eix vertebrador: les converses, el joc simbòlic, el joc al jardí, la Vida Social, el menjador, la natació... són propostes que faran possible situar els nens i les nenes en un context favo-rable per fomentar totes les seves habilitats i afavorir les seves capacitats. No hi ha res més engrescador que una dinàmica viva que permeti una interacció, una espontaneïtat en un entorn de respecte. És un desordre organitzat conseqüència de permetre que cada nen i nena desenvolupi la seva autonomia dintre del grup. Aquest escenari junt amb una actitud oberta, propera, alegre, flexible i ferma de l’adult és el que els alumnes troben a la nostra Escola. Rosa Ricol 12


Petits xefs a l’escola Garbí Els Petits Xefs hem anat a conèixer la cuina de l’Escola i les persones que hi treballen. A la classe hem estat preparant unes preguntes per fer al nostre cuiner, el Sr. Ramon. Amb nosaltres ha vingut també un

Avui ha vingut un cuiner molt especial, en Jordi, el cuiner del restaurant de l’avi d’en Max Rodríguez, de la classe La Rosaleda. Li hem fet moltes preguntes i hem après moltes coses sobre cuina. Ens ha ensenyat com fer postres molt divertides i sanes amb fruites de temporada. Ens ha explicat que la forma de

presentar els menjars també és molt important, perquè fa venir gana. També ens ha donat un consell molt important : “ Heu de menjar 2 ó 3 peces de fruita diferents al dia, perquè cada fruita té unes vitamines i aquestes són necessàries per a les diferents parts del nostre cos”. Ha comentat dient que el que més li agrada cuinar és el peix,

dels nois que fan GarbíTV per filmar-nos. Ha estat molt divertit i semblava que érem protagonistes d’una pel·lícula. Moltes gràcies a GarbíTV. Esperem que aquest video us agradi tant com a nosaltres.

que és la seva especialitat, i que el que li feia més il·lusió era cuinar per als altres : família, amics, clients i que gaudeixin amb allò que ell prepara a la cuina. Per acabar ens hem fet una foto tots junts i després en Max i els Caps de Color li han ensenyat la cuina de l’Escola.

Moltes gràcies Jordi!

Inauguració de la biblioteca Aquest any han fet una nova biblioteca. El dilluns la vam anar a veure i era molt gran. Tenia molts prestatges amb els llibres molt ben endreçats. Hi ha molts llibres i molts són nous. Abans tenia una terrassa i ara amb el tros de terrassa l’han ampliada. Ha quedat molt gran.

Jo ja tenia ganes de veure-la! És tota de color blanc i han canviat una mica de lloc les prestatgeries. Tinc moltes ganes d’estrenar-la perquè el primer dia que hi vam anar només era per veure-la i perquè ens ensenyessin com funcionava tot. M’ha agradat molt aquesta nova biblioteca i tinc ganes de tornarMireia Toravi hi! 13


Projecte de Ciències de la Terra i Medi Ambient Als alumnes de 2nB de Batxillerat que fem Ciències de la Terra i Medi Ambient se’ns va proposar fer un treball en parelles que consistia a fer un estudi geològic i ambiental d’una illa per poder-hi construir un complex turístic de gran confort. Cada grup d’alumnes érem una assessoria ambiental inventada per nosaltres i, amb el mapa topogràfic i la cartografia litològica de l’illa que el professor ens va donar, nosaltres havíem de fer un estudi detallat de quina era la

millor situació geogràfica per construir el complex turístic. Aquest treball ens va suposar una gran feina, ja que vam

haver de tenir en compte molts factors importants. No només la cartografia, sinó els

danys ambientals que podia causar la construcció d’un hotel enmig d’una illa; i a l’inrevés, els múltiples riscs que hi havia per a la gent de l’hotel pel fet de trobar-se enmig d’una illa d’origen completament volcànic. El treball va ser d’allò més complert, perquè també vam haver de redactar l’informe final en anglès, i la factura del que ens havia costat a l’assessoria ambiental fer l’estudi de l’illa i portar als nostres geòlegs fins allà! Núria Garcia i Clàudia Porredon 2n B de Batxillerat

Les noves eines TIC a l’Escola En els últims anys hi ha hagut molts canvis referents a les noves tecnologies. S’ha instal•lat pissarres digitals per tal de fer més dinàmiques i divertides les clases. El nou disseny de la página web és molt més atractiu. A més a més és només per a la nostra escola, ja no es comparteix amb la de Pere Vergés. La nova web inclou el Garbí Virtual, on tothom pot penjar els seus treballs ja acabats. Eduard Esteller

4t d’ESO

L’Escola ha fet un gran canvi aquest any 2011 en el sentit de les noves tecnologies. Un exemple ideal és el canvi de les pissarres de guix a unes noves pissarres digitals. És una manera més còmode per al professor ja que pot connectar Internet durant tota l’ hora i pot passar un powerpoint a tots els alumnes, per aclarir els diferents conceptes que no són suficient clars en el llibre. Posseir pissarra digital a la classe també és còmode per als alumnes ja que els coneixements que ens expliquen els professors els veiem d’una altra perspectiva i algun cop hem cercat a Internet per buscar algun vídeo que ens parli sobre el tema que estem treballant. L’Escola també ha creat una pàgina web: www.escolesgarbi.cat on totes les notícies, tots els actes realitzats a l’escola com per exemple el de Sant Jordi són emesos en directe a aquesta pàgina a través de TVGARBÍ. D’aquesta manera, els familiars poden estar al corrent del que passa a l’Escola. Aquesta pàgina té dues funcions, la d’informar, ja nombrada. i la de comunicació, per exemple, cada alumne de 3er o 4rt d’ESO i Batxillerat posseeix un compte particular on el professor pot penjar diferents enllaços i apunts de les seves assignatures. Patrícia Torné i Núria Codina 4t d’ESO

14


Les noves eines digitals a l’Escola El fet d’ensenyar ha marcat les pautes de comportament, currículums i estructures. L’aposta cap el futur es basa en noves formes d’aprendre, on l’alumne i el professor siguin els protagonistes i dissenyadors de la transmissió del coneixement generant informació, així com itineraris personals d’aprenentatge. Durant aquest curs l’Escola ha fet una forta aposta implementant noves eines TIC amb la finalitat de dotar-se d’un conjunt de recursos per fer realitat la integració de les TIC en el procés d’aprenentatge. Totes aquestes eines permeten desenvolupar i facilitar l'aprenentatge de competències que difícilment es poden dur a terme en aules convencionals, com l'autoaprenentatge autònom, la interactivitat i el treball col•laboratiu. Garbí Virtual

La plataforma de l’Escola. L’ús d’aquesta nova eina ens ha permès impulsar canvis metodològics que milloren la comunicació professorat / alumnat amb l’ús de mètodes actius i cooperatius. Podeu entrar amb la contrasenya i nom d’usuari que disposeu des de 5è de Primària fins a 2n de Batxillerat a: http://aula.escolagarbi.cat. Garbí Virtual disposa actualment de 185 grups/cursos que

Pol i Dani, secretaris virtuals de la classe Eneida de 2n d’ESO

inclouen les diferents matèries, tutories, caps de departament i claustre. La plataforma Garbí Virtual recull materials digitals elaborats per professors, enllaços, activitats, missatgeria i l’agenda virtual que s’encarreguen de portar els secretaris virtuals, administrant-la des de les tutories per alumnes de 5è de Primària a 2n de BTX. Alexia

Aquesta nova plataforma d’ avaluació ens permet introduir les notes i ponderar-les per millorar l’avaluació dels alumnes. La web de l’escola

En la nova web de l’Escola podeu visualitzar tots els aspectes de la vida a l’Escola. Podeu escanejant amb el mòbil la imatge bidi o entrar a: www.escolagarbi.cat

GarbíTV

El nostre Canal de Televisió que recull i enregistra les activitats que es realitzen a l’Escola i emet emissions en directe des de la nostra pàgina web. GTV va confegir un reportatge que mostra algunes de les activitats que es realitzen a l’Escola utilitzant les eines TIC. En el vídeo es mostren: presentacions orals en diferents formats , idiomes i temes diversos, webquests, activitats interactives realitzades amb PDI, recerca d’informació, treball cooperatiu per projectes,

exposicions,GarbíVirtual, wiquis, blogs i webs... Podeu visualitzar-lo escanejant amb el mòbil la imatge bidi .

Llibres digitals, els blogs, webs i wikis dels professors

Actualment molts dels material digitals que utilitzem conviuen en paral•lel amb els llibres de paper i amb els materials generats pels professors al Garbí Virtual. Avui la informació va fragmentada en els llibres digitals blogs, webs i wikis dels professors i també quan naveguem per la xarxa. Tot apunta que el model d’ensenyament organitzat i estructurat mudarà cap al competencial. Poden accedir a un bon recull de blogs de professors entrant en la web de l’escola / Zona interna / Professors en xarxa. Nous aparells

Instal•lació de pissarres digitals i/o projectors a tots els cursos de Primària fins a Batxillerat. Dos projectors nous per audiovisuals i laboratori. Canvi de tots el aparells de l’aula d’Informàtica i nova aula d’ESO. Dos nous armaris amb portàtils a part del ja existent per a Secundària. Ampliació de la banda ampla a l’Escola. Nova instal•lació d’àudio en el menjador , que inclou due s taules de so: una fixa i una mòbil amb els jocs de micròfons corresponents. Dues noves vídeo càmeres, un joc de micròfons, un portàtil i una taula de so per a GarbíTV.

Lluís Nater 15


L’Anna Corbella i en Jaume Alguersuari L’Anna Corbella i en Jaume Alguersuari són dos antics alumnes de l’Escola que des de l’any passat han estat habituals dels medis de comunicació i informació gràcies a les seves gestes esportives. L’Anna, en el món de la navegació a vela de competició i en Jaume en el de la Fórmula 1 automobilística. La nostra revista ja s’havia fet ressò dels seus èxits i havia

publicat una entrevista a cadascun d’ells. Al Jaume fou en la revista número 1. En aquell moment era més petit i encara venia a l’Escola, però ja s’havia fet un lloc important en el món del motor en haver guanyat títols i campionats importants en les curses de karts. A l’Anna l’entrevista la vàrem publicar el curs passat després d’haver completat la gesta de ser la

primera catalana que travessava l’Atlàntic en solitari i, a més a més, essent la primera dona de la regata en arribar a la meta. Aquest any tornen a tenir un lloc a la nostra revista ja que les seves noves gestes han estat motiu de treball i seguiment en algunes de les classes de l’Escola. Aquí us oferim una mostra del que s’ha dut a terme.

Anna Corbella Benvolgudes Anna Corbella i Dee Caffari, L’Escola Garbí us dóna la benvinguda! Heu estat molt valentes per haver fet aquesta travessia tan llarga per tot el món. Tot i que heu quedat en sisè lloc, tenint en compte el nombre de participants que éreu al principi, heu aconseguit una molt bona posició. Que sapigueu que aquí, a la nostra Escola, us hem seguit, i fins i tot hem organitzat un concurs sobre la Barcelona World Race. Els Delegats de Cultura, darrerament en Lluís i la Berta, hem estat fent preguntes als nens i nenes de totes les classes. Els hem preguntat com es diu l’equip o el vaixell que està tripulat per dues dones? Com es diuen les dones? I moltes altres coses. I no sabeu tot el que hem après i com de famoses us heu fet! Estem molt contents del seguiment i de la resposta de tots els nostres companys. I que sapigueu que hem estat molt pendents de vosaltres. Felicitats a totes dues!! Berta i Lluís

Delegats de Cultura del Consell de

Govern de Primària.

Vaig néixer l'any 1976 a Barcelona, filla de navegants. Des dels 4 anys començo a navegar pel mediterrani en el Dufour 31 dels meus pares. Entre caps de setmana i vacances a les Balears, molts marejos i aventures familiars, es va forjant el meu caràcter i la meva passió, que anirà creixent any rere any. De seguida m'enganxo al mar i a la vela, i navego en vela lleugera amb grans resultats. Mentrestant, també em dedico a la meva altra passió, els animals ... Acabo la carrera de Veterinària i treballo guarint tot tipus de bèsties, sempre sense deixar el contacte amb el mar i la competició. L'estiu de l'any 2001, després de deixar el món de la vela olímpica, em presento a la sortida de la mítica regata Mare Nostrum (500 milles a dues), una regata que sense saber-ho marcarà la resta de la meva trajectòria com a navegant. Les dures condicions d'aquesta edició no van fer més que motivar-me, i així

vaig anar entrant en el món de la vela oceànica. Al novembre del 2009, acabo la mítica Transat 6,50, el meu primer gran repte oceànic, aconseguint ser la primera espanyola amb una regata transoceànica en solitari. Actualment estic participant amb la Barcelona World Race, la volta al món sense escales, coneguda també com la ruta dels tres caps: el de Bona Esperança, el de Leeuwin i el d'Hornos. Estic creuant els oceans més hostils del planeta, en un trajecte de 25.000 milles nàutiques acompanyada, aquesta vegada, per una altra dona, Dee Caffari, amb la qual formen el primer equip femení "a dos" a la Volta al Món BWR. Traducció de la pàgina web oficial de l’Anna feta per acompanyar un treball digital realitzat a classe de

socials.

Max Enseñat i Anouk Polle

1r d’ESO

16


-Ningú m’ha regalat res!- nois i noies. Una frase clara que defineix a la perfecció el que ha fet en Jaume Alguersuari al llarg de la seva vida per arribar on és ara. Actualment ell és un corredor de la Fórmula 1. El seu equip és Toro Roso i aspira a pujar de categoria a l’equip Red Bull per poder guanyar títols. Ell i el seu company d’equip fan tot el possible per poder ser els millors i tenir opcions a pujar. La seva germana Marta porta el compte dels espònsors i tots els afers relacionats amb el

Jaume Alguersuari

màrqueting. Jaume Alguersuari va néixer el 23 de març de 1990 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar a la nostra escola fins a 2n d’ESO i després va marxar a una escola molt a prop de casa seva perquè sinó, no tenia temps per anar als entrenaments.Va acabar el batxillerat i volia estudiar la carrera de Dret per tenir una millor visió del món en general, però no ho va poder fer ja que el va contractar el seu equip actual. Tot va començar quan tenia menys de deu anys fent curses amb

karts a la categoria aleví i participant al campionat de Catalunya i posteriorment al d’Espanya. Va seguir en aquesta modalitat i després va fer campionats europeus a la categoria de cadet. L’any 2004 es va proclamar Campió d’Espanya guanyant totes les curses i, sent així, el participant més jove en aconseguir-ho. En aquell mateix any va ser dominador absolut de la Copa Internacional de Campions. L’any 2005, va començar a deixar els karts i va provar de pilotar un monoplaça

fent unes curses a la Formula Junior 2.0. En la xerrada ens va explicar també els moments difícils que havia patit per poder ser campió, ja que va renunciar a moltes coses i va passar un any sol al Regne Unit per aprendre la llengua anglesa que havia de dominar a la perfecció. "Amb esforç o sacrifici es pot arribar on es vulgui, tria sempre la decisió que creguis més oportuna i mai de la vida et rendeixis Albert Mestres

2n d’ESO

Impressions de Capafonts Per fi hem arribat a Capafonts! Quina alegria, quina sensació en tornar a veure la casa del Mas Fortet. El meu objectiu en arribar allà va ser: Passar-m’ho d’allò més be i gaudir cada moment al màxim.

Comencemles activitats, quins nervis! Tinc ganes de sentir la llibertat dintre del meu cos. Córrer amunt i avall e n v o l t a t s d’arbres, de fulles, de pedretes, de petits insectes... Però ,no només era passar-s’ho bé, també constava de l’esforç, esforçar-se a per arribar a l’excel·lència, per guanyar, per ser el millor grup de tots. També, havíem de saber conviure, tots plegats, de fet, la mateixa paraula: convivències ho diu. Ser solidari, generós,

amables, són sensacions molt agra-dables, que produeixen felicitat i plaer i formen part de la

cooeració en equip . Parlo del joc d’orientació, oh! Quin joc més divertit,i, a més a més vaig aprendre molt amb aquest joc. Aprendre a confiar en els companys i companyes, aprendre a parlar i arribar a fer plans per fer una activitat perfecta. El joc dels esquís. Aquest joc era molt, molt fàcil si el feies amb una bona

coordinació. El joc del tren cec, la paraula que defineix aquest joc és la confiança. M’agradaria tant, però tant poder tornar a Capafonts que

és com la meva segona casa. Que bé que m’ho passo, quan vaig en aquest paradís de natura. Maria Romeu 2n ESO

17


El món tremola per la força Natura Caos a Brasil Ara mateix, molts equips de rescats busquen les 500 persones sepultades pel fang i els danys socials i materials són incalculables. Diuen que no s’ha acabat aquí, les pluges seguiran. Per sort, la catàstrofe no ha arribat a la gran ciutat de Río de Janeiro, però el que se sap segur, és que hi ha.....un caos a Brasil!

Ja fa uns quants dies que a l’estat de Río de Janeiro s’estan produint una sèrie d’inundacions torrencials. Diuen que a Brasil no s’havia detectat una catàstrofe natural tan gran des de feia 90 anys. Pot ser que sigui pel canvi climàtic o simplement per un augment de pluges, però el cas és que l’aigua ja s’ha endut més de 500 persones. Ara la vuitena potència del món literalment s’està enfonsant. Les fortes inundacions han arrasat pobles, estats i ciutats.

Víctor Macarulla 1r d’ESO

Catàstrofe a Haití El terratrèmol que fa poc més d’un any sacsejava aquest país tan pobre va causar tals estralls, que la zona devastada continua sent gran part de l’estat. Cases derruïdes, infraestructures completament ensorrades i prop de 20.000 morts és el quadre sinistre i desesperançador que oferia Haití just després de la catàstrofe i encara avui dia no ha variat gaire. Pandèmies, brots de còlera i una gran escassetat a l’hora de trobar aliments i aigua potable és la situació en què es troba el país un any després. Una de les raons per les quals

aquesta gent encara no s’ha recuperat és la misèria que patien

fins i tot abans del sisme. Una altra, és la poca quantitat d’ajudes que reben dels altres estats o de les ONGs, les quals van prometre grans equips sanitaris i moltes provisions de menjar, en realitat només han enviat el 20% de l’ajuda esperada. També és veritat que certs grups d’insurgents assalten sovint els camions d’ajudes humanitàries i els saquegen completament per després vendre’n el contingut. Segurament hauran de passar molts anys abans que aquesta nació no aconsegueixi una qualitat de vida, si més no, acceptable. Gerard Roch 1r d’ESO

18


Austràlia sota l’aigua Aquests dies, a les notícies, s’ha estat parlant molt sobre una gran catàstrofe que ha succeït al país Austràlia. El cas és que, des de fa unes setmanes, unes pluges molt violentes i durant molts dies van aconseguir submergir gran part de moltes províncies australianes. Milers i milers de persones que habiten o, més ben dit, habitaven en aquestes regions han estat evacuades de les seves cases. Però, desgraciadament,

les forces de l’estat no han pogut salvar totes les persones i famílies afectades. Molta gent ha perdut les seves co-llites i , en general, la seva “font” d’ingrés. No se sap quan aquesta gent podrà tornar a casa, però el que sí sabem és que el país està treballant de valent perquè la desgràcia no duri gaire més.

Japó: castigat per la natura

El dijous dia deu de març, a l’illa de Japó, hi va haver un terrible i devastador terratrèmol de nou graus a l’escala de Richter. Diuen que pot haver desplaçat l’eix de la Terra deu centímetres i Japó de l’Àsia deu metres. Japó ha patit la catàstrofe més gran de la seva historia en dècades i, curiosament, el país més ben preparat per aquesta mena de successos ha quedat bastant mal parat. El sisme va tenir lloc a les 3:00 de la tarda i va succeir a la costa de Miyagi, a pocs quilòmetres de la ciutat de Sendai. Això va provocar un fort tsunami que va devastar tota la costa del nord-est de l’illa i va posar en alerta roja per tsunami a més d’una vintena de països d’ Àsia, Oceania i Amèrica. El tsunami anava acompanyat de fang, fusta i tota mena de mate-

rials que van engolir al seu pas tot el que trobaven. Però pel que es veu no hi n’havia prou, perquè una setmana desprès de la catàstrofe, un dels nuclis dels reactors de la central de Fukushima es va incendiar a causa del tsunami. Aquesta central va deixar anar una forta radiació i va obligar a evacuar milers i milers de persones. I encara ara la radiació es va estenent per tota l’illa i els països del voltant. Ara, els aliments a l’illa estan molt controlats perquè pot ser que s’hagin contaminat. Hi ha hagut molts morts i desapareguts. Es parla que la xifra de víctimes és de 27.523 morts i de 60.094 desapareguts, encara que la xifra puja per hores. Durant aquests dies hi ha hagut rèpliques del terratrèmol però afortunadament no han estat de

la mateixa intensitat del primer i no han causat desastres, cosa que no es pot dir de l’anterior. Com que hi ha hagut dies que ha estat nevant, la feina de les persones que busquen els desapareguts ha estat més complicada encara. Ara, 15 dies després, japó intenta posar calma, començar a arreglar els danys causats i tornar a la seva vida normal. Víctor Macarulla i Lluís Bou 1r d’ESO.

19


El món tremola per la força de la Xarxa Una xarxa social és una estructura social composta per una sèrie d’individus o organitzacions que s’anomenen nodes. Aquest grup de persones o d’organitzacions estan relacionades entre elles ja sigui per amistat , per interessos, creences ... Es poden distingir dos tipus de xarxes: Analògiques, formades per grups de persones que estan relacionades entre elles ja sigui per amistat o per altres motius sense fer servir sistemes informàtics/electrònics. Digitals, relacions originades per medis informàtics on es

desenvolupen les relacions de les diferents persones. Dins d’aquests dos grups s’hi poden diferenciar: Horitzontals, aquest tipus de xarxes socials estan formades per gent que s’ha registrat sense un motiu concret , simplement busquen alguna cosa diferent. En aquest grup hi destaquem dues xarxes molt conegudes: Facebook i Twitter Verticals, aquest tipus es basa en grups de gent entorn a un tema concret i busca reunir el major nombre d’usuaris possible. Pot ser de tipus professional, Viadeo o Linkedin, o d'oci (Wipley o

Last.fm ) o mixtes. L’ús cada cop més generalitzat i estès d’aquestes xarxes és el que està propiciant que la informació es rebi en qualsevol part del món gairebé en temps real, i que la gent es relacioni i s’organitzi per canals que s’escapen del control polític i policial, com ha passat i està passant en les recents revoltes als països del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. Carles Rins

4t d’ESO

(font: Wiquipèdia)

Les xarxes socials revolucionen el món

Fins fa uns mesos en països del nord d’Africa era molt difícil trobar feina. Fins i tot a gent amb una bona carrera , amb màsters i coses per l’estil, els era impossible. Un cas en concret és el d’un noi tunisià molt jove, amb estudis molt bons, dos màsters i una carrera. Aquest pobre noi no trobava feina i ja estava molt desesperat. Com a últim recurs va començar a vendre fruita per la carretera com una espècie de venedor ambulant. Cada vegada que els militars el trobaven, li tiraven tota la fruita per terra i l’agredien físicament. Això va arribar fins a tal punt que aquell noi es va suïcidar, es va

auto-incinerar de tant desesperat que estava. Això va ser l’origen d’una cadena molt gran de convo-

estendre a altres països del voltant. Els governs d’aquests països van fer mans i mànigues per prohibir les xarxes socials principals però no va donar resultat, no van aconseguir aturar-ho perquè els convocants van usar xarxes alternatives. Tot aquest esforç va donar com a resultat guerres, violència, morts, plors i crits de gent innocent que segurament no sabien ben bé perquè estava passant tot això.

catòries de manifestacions a traves de les xarxes socials que van començar a Tunísia i es van

Anouk Pollé

1r d’ESO


Revoltes al món àrab

Egipte és un estat situat al nordest del continent africà que limita al nord amb la mar Mediterrània, a l’est amb Israel i la mar Roja, al sud amb Sudan i a l’oest amb Líbia. La seva capital és el Caire.

Políticament, en l’actualitat, es va aconseguit la dimissió de Mubàrak. Ara és l’exèrcit el que, provisionalment, es fa càrrec del país, fins que hi hagi unes eleccions lliures en els pròxims mesos. Imitant el que havia passat a Turquia, la gent d’Egipte es va aixecar en contra del dictador Hosni Mubàrak, el dia 25 de Gener. Milers de persones van sortir al carrer, de manera pacífica, i l’exèrcit es va posar de costat dels manifestants. Aquests es van concentrar, durant divuit dies, a la plaça del Tahrir on demanaven la dimissió del president, que en principi no volia marxar.

Egipte

Econòmicament, Egipte és un mercat important, sobretot pel turisme. Per tant, una caiguda de l’activitat econòmica afectaria molt a nivell mundial. Un altre problema és que durant la re-

més era un dictador corrupte que vivia d’esquenes al poble, sense preocupar-se pel país ni per la població. Altres causes importants són l’atur, molt elevat, i que els preus dels aliments han pujat per la crisi mundial. La pressió internacional i la del seu poble va fer possible que el

Les causes de la revolta van ser

divendres 11 de Febrer el dictador marxés. Fa poc es van celebrar un referèndum per votar els canvis en la Constitució amb una participació molt elevada.

que Hosni Mubarak portava massa anys al poder, trenta, i la gent exigeix canvis. A més a

volta s’ha interromput el pas dels vaixells carregats de petroli que creuen pel Canal de Suez. Els efectes seran immediats, tot el món necessita petroli.

Una part dels revoltats encara no troba suficients tots aquests canvis, però la majoria de votants va votarhi a favor. El següent pas serà celebrar eleccions lliures per a

elegir un nou govern. Aquesta revolta ha estat protagonitzada sobretot per gent jove, molts d’ells estudiants universitaris i aturats. Aquests han difós els fets gràcies a les noves tecnologies i a les xarxes socials. Tot i que el govern va tallar la connexió a Internet ells van trobar xarxes alternatives per a estar connectats. Fins ara les coses han sortit prou bé, i espero que els països veïns que ara s’estan començant a revoltar tinguin la mateixa sort: fer fora els dictadors i iniciar un procés democràtic. Lídia Grau 3r ESO

(Adaptació d’un treball de Socials)

Mohamed Hosni Mubarak és un militar i polític d’Egipte i ha estat president de la República, com a dictador, des de 1981 fins al 2011. Va entrar al poder com a cap de les forces aèries, mentre manava Anwar el-Sadat. Tres anys més tard va ser vicepresident i amb la 21


Gadafi contra Líbia

Ja fa anys que a Líbia hi ha un dictador: Muamar el Gadafi. Al 1969 amb un cop d’estat es va fer amb el poder i des d’aleshores és la màxima autoritat del país. Però ja fa uns mesos que els habitants de Líbia que n’estan farts d’ell han començat una revolta popular per treure’l de la presidència. Això ja ho han fet fa poc la població de països com

Tunísia o Egipte, on han aconseguit treure els seus dictadors i imposar la democràcia. Però Gadafi és pitjor que ells. És més dolent i més sanguinari, i serà molt més difícil fer-lo fora. En un principi, els habitants de Líbia no s’adonaven de la desgràcia en la que estaven. Però ara, gràcies a les televisions per satèl•lit, les xarxes socials i les noves tecnologies, s’estan assabentant de les coses que no funcionen al seu país. Una de les potències televisives que ha ensenyat als libis la realitat del lloc on viuen ha estat Al -Jazeera (AJE), la cadena de televisió més important d’Aràbia. Ara, el país està dividit en dos: la zona controlada pels rebels i la zona controlada per Gadafi, que va atacar les zones “alliberades” bombardejant-les amb els seus avions. I aquí hi ha intervingut la ONU i la Lliga dels Països Àrabs. Han comunicat a Gadafi que si ell

ataca els rebels i la població civil, les potències mundials l’atacaran. S’ha format una coalició militar liderada especialment per França, Estats Units i Regne Unit que ha destruït la força aèria de Gadafi. Ara per ara, també hi ha altres països que, sense haver arribat encara a una guerra civil, estan en aquesta situació de confrontació entre civils i govern establert, com Algèria, Iemen, o Síria. Maria Carceller 1r d’ESO

145 km al sud-oest de Trípoli, segons ha informat un resident. “Les forces de Gaddafi han bombardejat Zintan aquest matí i han matat entre 10 i 15 persones“, ha assegurat aquest resident, anomenat Abdulrahman. “Després del bombardeig”, ha continuat la font, els atacants “s'han retirat de la zona est amb la intenció de reorganitzar-se, però no s'han retirat de la zona nord”. “Encara hi ha un gran nombre de soldats, que compten amb el suport de 50 o 60 tancs i altres vehicles. La situació aquí és dolenta”, han assegurat. Zintan ja va ser atacada ahir per les forces lleials a Gaddafi. Almenys deu morts en un atac de forces progaddafi

A on ha passat? Ha estat a Zintan, una ciutat de Líbia. Quan ha passat? Va passar el dimarts 22 de febrer. Que ha passat? Un mínim de deu persones han mort en els bombardejos per les forces del dirigent libi, Moammar al-Gaddafi, contra la població de Zintan, situada

Per què l’he triat?

L’he triat perquè la trobo important. També trobo que no hauria d’haver passat, perquè això de matar gent no ho trobo bé perquè tothom té dret a viure. I a part per a mi és molt trista i hem de ser conscients de que passaria si ens passés aquí a Catalunya, ja que fa molta pena. Cristina Torres Classe Montsant

22


Sudan

Sudan, el país més gran d’Àfrica, separat en dos països sense pau . Guerres i maltractes per part dels del Nord, per això els del Sud han fet un referèn-

El futbol i la política són coses certament molt diferents, però el govern s’ha aprofitat de l’evasió mental que provoca el futbol per fer-nos oblidar del que realment ens importa que és el futur de l’estat espanyol. Amb això volem dir que el govern ara mateix està jugant amb les masses d’aficionats del futbol col•locant “casualment” les eleccions el més a prop

dum per tal de separar-se’n.

Però hi ha un problema que fa difícil que els del Sudan del Nord acceptin la separació. Quin?

Futbol i Política ?

possible de les finals de copa del Rei i la lliga per evadir-nos dels problemes que pateix Espanya ( la crisi, la llei antitabac, lleis antitaurines que acaben amb part del turisme d’Espanya que contribueix a la recuperació econòmica, etc...) ja que el futbol és tan important aquí que el govern se n’ha aprofitat amb l’objectiu que mentre nosaltres estem

Doncs molt fàcil, el terreny ocupat per Sudan del Sud posseeix una gran riquesa, els pous de petroli. Al Nord només hi ha els conductes per passar el petroli cap als ports del mediterrani i és clar, no poden deixar de traspassar petroli per tal que tot vagi bé, però Sudan del Sud ja se les ha enginyat per passar els conductes per Kenya que seria més o menys el mateix, però per la part del Sud. Sudan del Nord hi estarà d’acord?

La resposta està en l’aire.

Paula Pérez, 1r d’ESO

pendents dels partits i els resultats, ells fan les seves jugades politiques per sortir-ne impunes dels actes que només fan que beneficiar-los i així a l’hora de les eleccions si no en surten guanyadors, no tenen res a perdre perquè d’una manera o altra n’obtenen algun benefici.

Hector Hernàndez i Ariadna Morales 4t d’ESO

L’escut del Barça La ressonància mediàtica dels esdeveniments esportius, especialment del futbol, mou molts interessos econòmics. La venda de samarretes i altres objectes amb els colors o el logo dels clubs de moda mou tants diners, que els venedors fan el que calgui per no perdre mercat o per ampliar-ho. Per

exemple, als països àrabs la creu de l’escut del Barça canvia per una banda, ja que a la seva religió, com que els símbols cristians no estan permesos, pot resultar ofensiva. Carles Rins 4t d’ESO

L’escut del Barça es ven sense la creu en els països musulmans

23


Viatge de 3r d’ESO a l’Empordà La Catedral de Girona, els Aiguamolls de l’Empordà, el Museu Dalí, ... són algunes de les destinacions que vàrem fer els alumnes de 3r d’ESO per dur a terme el Treball de Síntesi.

L’estada la vàrem fer durant els dies 12, 13 i 14 d’abril a la casa de colònies Torreferrana de l’Empordà. Un cop vàrem arribar, ens vam

distribuir en les corresponents habitacions i vam planificar la feina que faríem durant l’estada.

Al següent dia, després d’agafar el picnic, ens vam dirigir cap a Empúries per tal de veure les runes gregues i romanes que encara resten avui dia. Un cop feta la visita vam agafar els autocars per anar cap als Aiguamolls de l’Empordà. Allà,

després de dinar, vam poder gaudir d’una ruta guiada pels diversos hàbitats que comprèn el parc.

Amb al cansament acumulat durant el dia, tothom, havent sopat, se’n va anar a dormir després d’un gran espectacle protagonitzat pel “Mag Dani”.

24


L’endemà, i últim dia de l’estada, vam fer les maletes abans de dirigir-nos cap a la ciutat antiga de Girona per tal de visitar la seva Catedral.

Després de veure cadascuna de les seccions que la componien, els professors ens van deixar anar a dinar per lliure.

Ja, amb ganes, vàrem tornar cap a l’Escola plens d’informació amb la finalitat d’enllestir el treball de Síntesi. Àlex Espinal i Oriol Casas 3r ESO

25


Viatge de 4t d’ESO a la Catalunya Nord

Dimarts 12 d’Abril

Un dia ben especial, ben estrany i molt esperat! Eren les set del matí i a l’escola Garbí hi havia les classes de 4t d’ ESO preparades amb maletes i motxilles. Uns, amb cares d’ adormits totalment,

altres, amb els nervis i l’entusiasme de pujar a l’autocar i marxar i d’altres que juraria que encara no eren concients d’on anaven. Era el nostre primer dia de Treball de Síntesi, el primer cop que marxàvem fora de Catalunya, al sud de França, ho esperàvem amb moltíssimes ganes. La nostra primera parada va ser Carcassone. Un viatge ben tranquil i silenciós ja que tothom va aprofitar per recuperar aquelles hores de son que no havia tingut. En arribar a Carcassone vam visitar tota la ciutat antiga: les muralles, les torres,els carrers. vam conèixer la història d’ aquell

magnífic poblet i vam dinar allà. També vam aprofitar per visitar les botiguetes, provar els gaufres de França i a la tarda ens vam despedir per seguir el nostre viatge. La següent parada va ser Toulouse, la ciutat on es trobava el nostre hotel. En arribar estavem impacients per saber on i amb qui dormíem, van repartir les habitacions, ens vam instal·lar i a les vuit, a una hora força adequada per als francesos (no tant per a nosaltres) vam anar a sopar. Al restaurant on menjàvem ens van servir uns plats boníssims. De primer una amanida amb pernil salat i de segon un ànec molt bo amb arròs i ceba d’acompanyament. A la nit, com que aquest any ja érem una mica més grans i responsables, vam poder estar a la plaça central de Toulouse on es trobava el Capitoli, els bars i els restaurants fins a les 11 de la nit, hora de tornar cap a l’hotel i descansar per al dia següent. Va ser un bon dia, tot i el temps que ens va fer, la il·lusió de marxar uns dies fora, de desenganxar-nos de la rutina de l’escola, dels pares, dels germans... va fer que fos fantàstic.

26


Dimecres 13 d’abril

Va ser el dia més complet de tota l’estada. La classe Darwin, de bon matí, es va llevar per anar a visitar l’Airbus A360 ja que tenia hora molt aviat. En canvi, Espriu, va poder dormir unes horetes més. Cal remarcar que l’esmorzar de l’hotel era molt correcte, sobretot les pastes de xocolata. La visita va ser de les més interessants de l’estada per la majoria de nosaltres. Després vam anar directe cap a Toulouse i el Sr. Pajares ens va fer una visita guiada per alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Vam poder gaudir de visitar el Convent dels Jacobins i la plaça de l’Ajuntament. Un cop van tornar els d’Espriu de fer la visita a l’Airbus vam tenir estona lliure per poder dinar i passejar per tot el centre. Vam tenir la sort que era dia de mercat i vam poder gaudir-lo. A la tarda vam anar a un vaixell petitó pel Canal de Midi. Va ser

l’activitat més bonica ja que podíem gaudir del paisatge i a més feia molt bon dia. Abans d’anar a sopar vam tornar a tenir estona lliure que alguns van aprofitar per descansar una mica de tot el dia. Dijous 14 d’Abril de 2011

El tercer dia quan ens vam llevar al matí vam plegar les coses i vam preparar-ho tot per marxar. Tan bon punt vam acabar d’esmorzar vam pujar a l’autocar i vam anar rumb al camp de concentració de Rivesaltes. Allà ens esperava la Pepita Jimenez, que era una dona republicana, que ara viu a França però que va néixer a Espanya i es va exiliar amb la seva família durant la Guerra Civil. Ens va explicar el seu testimoni de quan va estar en

un camp de concentració i de quan va haver de viure amb una família d’acollida. Aleshores vam entrar a l’autocar i vam anar cap a Cotlliure on vam dinar a prop de la platja. Teníem llibertat per poder dinar el que volguéssim on volguéssim. En acabar vam pujar a l’autocar per fer les ultimes hores de viatge. Estàvem tots molt cansats i a l’autocar hi havia molt silenci pràcticament tothom dormia. Havien estat uns dies molt plens i estàvem tots esgotats. Finalment vam arribar a l’escola, sense energia però plens de noves històries per explicar. Júlia Little

4t d’ESO

Vídeo del viatge 27


Viatge de 1r de BTX a Madrid i Toledo No como bocadillos de calamares, suelo comerme el pan con tomate; tampoco me va el rabo de toro, soy más de morcilla, o como la llamamos aquí: ‘’botifarra’’. Como dice aquella famosa canción, ‘’me siento como un inglés en Nueva York’’, solo que con alguna diferencia en cuanto a fronteras.

Aunque parezca absurdo, nunca me había planteado ni imaginado a mí mismo andando por la Plaza de la Puerta del Sol o por la Gran Vía madrileña. Pero, sin embargo, ahí me encontraba,

rodeado de gente tan diferente, pero a la vez tan igual a mí. Me he dado cuenta de que los estereotipos pueden hacer milagros y este viaje me ha servido para ver con mis propios ojos que no siempre coinciden los estereotipos con la realidad. Aunque en el mundo hay de todo y durante el viaje hemos recibido miraditas y algún que otro comentario, yo me quedo con el buen trato que hemos recibido en los restaurantes, el respeto a nuestras costumbres proveniente de los guías que hemos ido teniendo, esas pe-

queñas disputas amistosas sobre materia futbolística con chicos y chicas de otras escuelas, etc.

Todo esto me ha hecho ver que un catalán, en el fondo, no es más que una persona más en Madrid, como también un toledano, un asturiano o un sevillano. Hipocresía, cinismo y aires de superioridad son cosas que no han estado presentes durante esos cuatro días, ni por nuestra parte ni por la suya. A pesar de todo, sigo pensando que también

existen ciertas diferencias, como la gastronomía, el carácter de la gente, la infraestructura de la ciudad… diferencias que no se han presentado como barreras ni nada por el estilo, sino que han servido de tema de conversación y enriquecimiento cultural y social.

En conclusión, puedo decir que he disfrutado del viaje por este motivo que he expuesto, especialmente porque ha sido una sorpresa para mí. Xavi Camarasa Cachà 1º de Bachillerato

28


Muchas personas vienen a España cada año para visitar un museo de los mejores y de los más importantes del mundo, el Museo Nacional del Prado. Cuando fuimos a visitarlo me di cuenta rápidamente de que ante aquellas maravillosas exposiciones solo la mitad prestaba atención a la explicación de la guía y, seguramente, la mitad de estos, lo hacía por educación. Sin embargo, el pequeño grupo restante realmente disfrutaba navegando entre aquel mar de cuadros infinito y laberíntico en el que, afortunadamente, yo me incluyo. Quizá no me lo pase tan bien como el profesor Miquel Pescador, que disfrutaba de las pinturas como un niño disfruta con una piruleta, pero sí que salí del gran museo con un buen sabor de boca.

Sinceramente, todas las obras que nos fueron explicadas me transmitieron algo y tanto las de Velázquez, como las de Goya (especialmente las de Goya), como las del Greco y como las de todos los otros artistas (que mi pequeñita memoria no puede recordar) me impactaron, ya fuese por el significado que tienen oculto más allá de la tela o simplemente por su atractivo. Pero

todas tenían su punto de magia, y lo que más me gustaba era imaginarme al artista en su época trazando con su pincel aquellas figuras y siluetas que yo podía contemplar doscientos o trescientos años más tarde. La verdad es que está más que demostrado que mi calidad como pintor realista es casi nula, por no decir que soy un

cero a la izquierda. Pero esto no significa que no pueda apreciar ni disfrutar de la pintura y que sin duda lo hice. Si algún día vuelvo al Museo del Prado, estoy seguro de que me pasaré horas embobado delante de las paredes, forradas de arte, degustando las pinceladas que hicieron antaño los artistas. Marc Fisa

1º de Bachillerato

29


Viatge de 2n de BTX a Turquia

Un toc d'escalfor entre la pluja.En un primer moment ens vam mirar tots estranyats quan ens van dir que ens apugéssim els pantalons fins l'alçada dels genolls i que entréssim a l'aigua. Érem a Pamukkale. Alguns els va costar entrar a les basses, cosa que no era estranya perquè feia un fred terrible i la pluja no cessava. Vaig observar al meu voltant i em vaig adonar que tots ja eren a l'aigua gaudint d'aquella

agradable escalfor de l'aigua termal de les basses de Pamukkale. Va ser a Pamukkale on vaig gaudir més, on vaig tenir una fantàstica sensació ja que sentia que jo havia d'estar en aquell precís instant en aquell lloc exacte. Em sentia petita entre la majestuositat d'aquelles muntanyes de calç. Carla Bermejo

30


Feia temps que no passava tant de fred. Aquell dia va nevar com mai i Istanbul va quedar submergida sota una boirina freda. Els llocs més emblemàtics de la ciutat prenien un aire gèlid, però ni el fred, ni l’aire, ni la neu, ens van impedir gaudir la ciutat. Després d’un matí gelat i cansat, vam parar a dinar en un dels restaurants que en Senol, el nostre guia, coneixia. El menú era bastant previsible: de primer sopa de llenties (a més d’un se’ns va quedar la cara de pedra en veure que de primer tornava a haver-hi aquella sopa...), de segon arròs amb pollastre i de postres, dolços típics de Turquia. Després de recuperar forces amb el dinar, vam dirigir-nos al que seria per a mi el millor lloc del dia: el Gran Basar. Tenia tres hores per endinsar-me en un “submón” dins la ciutat. A més, era l’únic lloc (a part de l’hotel) on em trobava mitjanament calenta, sense neu pels cabells ni les botes xopes gairebé fins als genolls. L’olor era diferent, una barreja de gustos que no havia olorat mai. Era com endinsar-me en un lloc ple de milers de coses que sempre eren les mateixes, però que cada una tenia el seu encant especial . Milers de colors, d’olors, diversitat de cultures, etc. 31


Viatge de 2n de BTX a Turquia

El mercat era tan gran i complicat que passava per un carreró, i al cap d’una estona semblava que hagués tornat a passar per allà un i un altre cop, com un laberint sense sortida,un laberint de cultures immens. Tot i això, l’experiència més especial va ser el contacte amb els venedors turcs, amb la gent d’allà. El regateig era constant. Era com entrar en una mena de joc (seguint les seves normes, és clar) , on el preu final no semblava arribar mai, i que per ser de Barcelona, amb un “Mesi, Mesi” dels seus, ja et tenien posat dins la butxaca amb un preu especial. I és que aquesta gent viu d’això, han d’estar preparats per a tot, fins i tot els més atrevits

podien dir algunes paraules en català. Passejant i comprant, les tres hores lliures em van passar massa ràpid. Ens vam tornar a trobar tots a l’hotel a l’hora de sopar, i per variar, tornava a haver-hi sopa de llenties.

32


A la nit continuava nevant i fent fred i, tot i que disposàvem de més temps lliure, nosaltres vam preferir veure el partit del Barça- Arsenal. Aquell dia va ser el més fred de tots i el més cansat però també va ser el que més em va agradar ( i em sembla que podria generalitzar). Tinc capturades al cervell un munt d’imatges, vivències... i un munt més encara per recordar. Però tot això no és ni una enèsima part del que

Crec que la millor experiència com a viatger me l’emporto del Gran Basar ja que va ser el primer moment en què no em vaig sentir com un turista qualsevol, sinó que en creia ser com un d’aquells homes turcs que intentaven fer el millor negoci. Feia fred i nevava, cosa que convertia aquella ciutat en un lloc acollidor. En arribar al basar i veure aquella infinitat de botigues em vaig quedar impressionat. Voldria destacar la meva primera compra ja que vaig començar a regatejar el preu com un novell i amb un

podria haver explicat de tot el que vam fer, dels millors moments, dels records que quedaran allà, dels somriures..., simplement són petits retalls del nostre viatge. Núria Garcia

cert nerviosisme perquè era una cosa nova per a mi; a mesura que comprava coses ja m’anava acostumant a l’art del regateig, fins que al final ja ho feia amb una naturalitat total. Em vaig emportar una petita decepció perquè pensava que hi trobaria de tot i no va ser així. Però sens dubte, sempre ho recordaré com a una experiència molt autèntica i inoblidable. Guillem Ballester

Informació del viatge i cròniques realitzades per la Promoció Kirk.

33


Cartes des de l’Antàrtida El projecte Antàrtida Durant el primer trimestre d’aquest curs les activitats de dinamització cultural del projecte de Garbí han estat dedicades a la Ciència. Una de les activitats programades va ser la conferència que va tenir lloc el 17 de novembre a càrrec del Sr. Josep

M. Gili, "Un passeig pel mar" per a 5è i 6è de primària. Aquest professor d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar del Centre Superior d’Investigacions Científiques, ens va oferir la possibilitat de dur a terme diverses activitats gràcies a la informació que ens podia proporcionar l’equip científic format per 3 investigadors espanyols que, amb 40 científics de 9 països, participa en la campanya internacional, ANT-XXVII/3 a bord del vaixell oceanogràfic alemany Polarstern. Aquest vaixell trencaglaç pertany a l’Institut d’Investigació Polar Alfred Wegener de Bremerhaven.

La campanya antàrtica

El Polarstern tornarà a filmar el fons marí de les badies Larsen després de 4 anys. En aquella ocasió, es va filmar per primera vegada el fons després de la caiguda de plataformes de gel que havien estat estables durant almenys els últims 1000 anys. La recent campanya farà un

seguiment de l'estudi dels canvis en la fauna marina i la columna sedimentària després de la desintegració de més de 10000 km2 de les plataformes. També s’estudiarà la columna d'aigua, el sediment del fons del mar i la fauna que hi habita per conèixer com el canvi climàtic afecta aquest ecosistema polar. La investigació, que es desenvolupa durant l'estiu austral, vol verificar si els fons marins d'aquestes zones són capaços de recuperar-se després de molts anys coberts pel gel, o bé, per contra, mostren una escassa capacitat de recuperació a causa de les seves característiques de creixement lent. L'equip d'investigació del CSIC, igual que en campanyes anteriors, anirà reportant els resultats i les novetats trobades durant la campanya mitjançant la web www.icm.csic.es/icmdivulga

Sota el desert de gel antàrtic hi trobem una biodiversitat comparable a la de les zones de major diversitat marina del planeta.

L’Antàrtida a l’Escola

Els nostres alumnes reben dades i informació d’aquest equip de 3 investigadors que pertanyen a l’Institut de Ciències del Mar (Enrique Illa ), al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (Maria Jésus

Uriz) i a la Universitat Autònoma de Barcelona ( Sergio Rossi ). També els poden fer tota mena de preguntes sobre la campanya. A nivell de batxillerat, ja s’han iniciat 3 treballs de recerca sota la direcció del professor Josep Porres i l’assessorament de la sra. Begoña Vendrell, col•laboradora del professor Gili: “Estudi bacteriològic comparatiu del gel d’un llac del Pirineu i el de l’Antàrtida a diferents temperatures” fet per Cèlia Pérez i Mireia Cano -“Estudi comparatiu del fitoplàncton del gel d’un llac del Pirineu, el de l’Antàrtida recollit el 2007 i el recollit el 2011” fet per Jordi Pedra i Adrià Prado -“Estudi comparatiu del zooplàncton del mar mediterrani i el de l’Antàrtida” Fet per Judit Malet i Andrea Arribas. Aquests alumnes també faran una recollida de mostres de plàncton a la costa barcelonina i visitaran l’Institut de Ciències del Mar del CSIC. Els nens i nenes de 2n de primària van fer un projecte sobre el Planeta Terra i el Sistema Solar. Aprofundint, van parlar dels continents i va sorgir el dubte de si l’Antàrtida era un continent. Van fer unes preguntes que vam enviar als científics i en vam obtenir resposta. Els alumnes de 5è. i 6è. de Primària, a partir d’un recull d’imatges enviades des del Polarstern, decidiran quins aspectes els interessen més per aprofundir-hi. A partir d’aquí, cada classe buscarà informació i, amb l’ajuda d’en Josep M. Gili i el seu equip, desenvoluparà tot el treball.

34


Benvolguts amics, Vista la dificultat de contactar amb freqüència amb els expedicionaris , he preparat un altra estratègia. He redactat unes quantes preguntes que els hi faré cada 5 dies i amb les seves respostes anirem completant el programa previst.Intentaré preparar preguntes que estiguin relacionades amb la feina, la campanya i l'ambient antàrtic. Els tres companys són prou diferents com veureu en les respostes com per donar color i diversitat a les preguntes. Evidentment que em podeu ajudar i suggerir preguntes que complementin les que jo puc fer. I principalment, que responguin a temes més relacionats amb els vostres projectes. Ja he demanat fotos i de moment us n’envio una del vaixell enmig del gel. Us envio dos documents: un en el que he editat les seves respostes i l'altre que és el resum setmanal que fa el cap de campanya. Bé, és una manera diferent de mantenir el projecte de comunicació que espero us sigui d'utilitat. Bon cap de setmana. Una abraçada. Josep Maria

On esteu? i que heu visitat ?

Enric: Creuant el pas de Drake, després de fer una parada a l’estació al nord de l’ illa Geòrgia del Sud. Estem sobre els 56 º 01 'S, 37 º 03'W, camí a les Illes South Orkney o Orcades del Sud. De moment hem tingut bon temps i les onades no han superat els 4 m d'alçada , el vaixell s'ha mogut poc. El Polarstern és un vaixell molt estable. Com que tenim poc temps, no vam poder visitar l'Illa Geòrgia del Sud, però vam poder veure-la. Va ser reconfortant veure terra després d'alguns dies de només veure mar i boira. Encara que l'illa estava coronada per núvols grisos vam poder veure la seva part baixa que ens va ensenyar glaceres enormes i roques agrestes. Així i tot, és una illa habitada i des d'on es pot fer recerca. Ja sabem que no podrem visitar les Orcades, però esperem tenir dies més descoberts per veure la totalitat de les illes.

Sergi: En aquest mateix instant estem a una temperatura de l'aire d'uns 02/04 C i de l'aigua d'uns 06/02 º C. Ens adrecem cap a les Orkney Islands, havent visitat (i mostrejat) a South Georgia Est, les Shag Rocks (South Georgia Oest) i Burwood Banks.

Iosune: Hem mostrejat en tres zones des que vam visitar Burbank, una zona a 250 m, Shag Rocks, són roques en forma d'aleta de tauró, però no les vam veure, perquè hi havia molta boira i al SE de Geòrgia del Sud, una altra illa, Grandet que van albirar a unes 15 milles. Ens vam parar per treballar i vèiem tota l'estona pics molt alts i grans glaciars. Són inquietants. Ara començo a creure que anem realment a l'Antàrtida.

Sergi, com a veterà, què has trobat de nou aquesta vegada?

Sergi: Potser més coordinació en el treball de coberta, on la gent sembla estar pendent de no fer destrosses amb el material i sembla que ningú vulgui monopolitzar un grup en especial. He de reconèixer que en altres campanyes hi havia una certa tensió, especialment pel material "estrany", és a dir aquells exemplars escassos que fins i tot podien pertànyer a espècies noves. Veurem si quan arribem a Larsen se segueix amb aquesta pauta.

35


Cartes des de l’Antàrtida

Enric i Sergi, parleu-me d'alguna persona d’a bord que no sigui del grup. Enric: Podria començar parlant de Wolf Arntz que, encara que no és del grup, és com si ho fos. Entre ell i tu va començar aquesta aventura antàrtica fa ja més d'una dècada. Per Wolf és el primer viatge a l'Antàrtida amb poca responsabilitat. Sembla que gaudeix d'aquesta situació. Fins ara s'ha encarregat d'escriure els informes setmanals i de fer un inventari de les captures de bentos. Aquesta campanya va tenir la gran idea de fer la seva tradicional foto amb el

nº d'estació escrit en un paper blanc en lloc de la típica tapa de plàstic vermella que de vegades no deixava llegir la informació pel reflex del flaix. Wolf és una persona amb un gran coneixement de l'Antàrtida, i molt bon divulgador amb el que sempre s'aprèn molt amb les seves xerrades espontànies sobre algun procés natural Té molta experiència liderant campanyes oceanogràfiques com aquesta. El cap científic li demana consell a vegades, quan necessita resoldre algun assumpte delicat. Tenim sort de tenir-lo amb nosaltres. Sergi: Us he de parlar de Armin Rose. És un biòleg especialitzat en meiofauna, aquests animals que sovint es troben pels sediments dels mars. Té un do, la fotografia, i ho expressa contínuament fent unes

preses de gran qualitat artística. Iosune,què t'ha sorprès més dels 5 dies? Iosune La trobada avui a l'illa Geòrgia del Sud, pingüins i balenes. Amb el bon temps que teníem i sense veure terra, semblava que anéssim cap al nord. M'ha sorprès el confort del vaixell i el poc que es mou, encara que hi hagi onades de 4 m. Quant a la gent, que el primer dia tothom parlava correctament en anglès i ara ja tothom combina l’anglès amb la seva llengua:Italià, castellà, català i alemany es senten per tot el vaixell. Suposo que ens hem relaxat i tothom

36


Enric, com a cap de grup, com distribuïu el treball entre vosaltres?

Enric: Sóc afortunat perquè els meus companys tenen molta experiència de camp, saben molt bé què fer i realment fan la seva feina sols. Fins ara només em limito a fer de pont entre ells i la tripulació per intentar resoldre les seves demandes. Per exemple, assegurar que el nostre contenidor amb els aquaris tingui la temperatura desitjada, que tingui un subministrament continu d'aigua

de mar, o també, tenir un bon espai per treballar en el laboratori humit. Entre ells es coordinen molt bé, així que fins ara hem fet tot el que ens havíem proposat gairebé de forma automàtica. Quan entrem a la zona de les badies Larsen i a l’extrem est del Mar de Weddell segurament tindrem molta feina perquè el temps entre estacions es reduirà a poques hores i potser necessitarem més coordinació, però estic segur que serà molt fàcil distribuir l'obra i organitzar-nos per complir amb els nostres objectius.

Què trobeu més a faltar?

Enric: Després de la família, el meu llit. Encara que reconec que estar aquí ha trencat completament la rutina diària i això és molt reconfortant. Sergi:

Sens dubte la meva família i amics. Això és així i serà així durant tota la campanya. Però, com que disposem de telèfon, almenys podem contactar un cop per setmana amb ells i preguntar com estan i què estan fent.

Iosune: A la Betjars.

meva

gossa

37


Treball de Recerca de l’Antàrtida Fa uns mesos ens van demanar a sis estudiants del batxillerat científic: Judit Malet, Mireia Canó, Jordi Pedra, Cèlia Pérez, Adrià Prado i Andrea Arribas fer un Treball de Recerca especial. Feia unes setmanes el professor Josep Maria Gili, especialitzat en biologia marina i oceanografia, havia visitat l’Escola i parlat amb els nostres professors sobre el seu tema de treball i recerca. Ell investiga juntament amb altres científics de l’ Institut de Ciències del Mar (CSIC) l’ Antàrtida, fent diverses expedicions per conèixer-la millor i fer proves, com analitzar les colònies de pingüins o comprovar l’estat del substrat de l’oceà i con els afectà els diversos icebergs. El que va proposar el senyor Gili era que alguns dels estudiants de l’Escola Garbí fessin diferents treballs per analitzar els bacteris, fitoplànc-

ton i zooplàncton que es poden trobar en el gel de l’Antàrtida i comparar-los amb els que es poden trobar en l’aigua del Mediterrani o un llac de muntanya. Així es com vam de-

cidir de fer grups de dues persones i fer els nostres treballs de recerca sobre els diferents experiments que ens proposava el senyor Gili. Per fer els nostres treballs ens han proporcionat gel de l’Antàrtida que havien recollit

en una expedició passada i nombrosos i variats articles sobre aquest continent blanc. A més, diversos investigadors del CSIC ens han estat ajudant i aclarint dubtes que ens han anant sortint durant el període que hem estat fent el treball, i ens seguiran ajudant fins que l’acabem.No només el nostre treball de recerca és especial perquè podem analitzar gel de l’Antàrtida i fer diverses proves amb ell, que a més és un treball de dues persones, cosa que encara no s’ havia fet a l’Escola. A part, comptem amb el nostre tutor de treball de recerca que ens guiarà en el seu procés, el Sr. Porres. Andrea Arribas 1rde BTX

38


Dia mundial de la poesia El 21 de març, per celebrar el dia mundial de la poesia, els alumnes de batxillerat van fer algunes activitats amb la finalitat de reflexionar i conèixer que la literatura és part constitutiva de la subjectivitat humana. Van llegir i recitar poemes com a reconeixement

als nostres poetes i, a més a més, van fer per grups un treball, que consistia en explicar què és el que ells entenen per poesia i, a la vegada, reflexionar si l’art, la poesia, és essencial per al desenvolupament humà.

Margarida Canonge

Què és la poesia? És una de les vies d’expressió emocional de l’ésser humà que l’ajuda a desenvolupar la seva subjectivitat. Ens permet una major comprensió d’allò que ens envolta i ens facilita, doncs, a desenvolupar aquest camí expressiu. Narcís Homs, 2n de BTX

Art. La poesia és cada lletra, cada paraula. La poesia és un mètode expressiu. La poesia és el ritme, el vers, la rima, les figures retòriques. La poesia són les contradiccions de l’individu, l’adversitat, l’alegria, la frustració, l’amor, la ràbia, l’enveja, l’èxtasi: la poesia són, doncs, els sentiments, les emocions, les sensacions, cada reacció il•lògica de l’ésser humà, de l’animal i de cada objecte existent. Però, també són els pensaments, les idees, la intel•ligència, l’habilitat, el treball, les hores: la raó.

Creus que l’art és essencial pel desenvolupament humà?

Mireia Cano i Carla Turró 1r de BTX

Des de temps immemorables, l’ésser humà ha necessitat expressar les seves idees, sentiments, punts de vista, etc. així doncs, l’art col•labora en el creixement del pensament humà. Hom necessita aquest mitjà per expressar experiències i criteris, que l’ajudin enfrontar-se a aquelles qüestions que li planteja la vida. I l’art proporciona la via perquè l’ésser humà pugui avançar com a individu pensant dins del món que l’envolta, i tenir així, un criteri subjectiu que li permeti ser distint dels altres. Creiem que llegir poesia et permet créixer i madurar com a ésser humà i com a mortal. Creiem que llegir poesia Intervé directament en el creixement d’una persona ja que et proporciona una visió astract, t’aporta un raonament, una imaginació, una empatia, un coneixement global enorme. Creiem, doncs, que la poesia permet evadir-nos per uns instants del nostre món i submergir-nos en un món i en unes històries completament diferents que ens permeten veure el món des d’un altre punt de vista, que ens permet sentir el que sentia el poeta, veure el que veia i interpretar el que volia transmetre. Permet també, ser persones, amb una mentalitat molt més oberta. La poesia és essencial, per tant, per al nostre desenvolupament.

Crea el teu poema visual

Mireia Cano i Carla Turró 1r de BTX

Crea el teu propi poema i envia’l. Pots enllaçar escanejant aquesta imatge bidi amb qualsevol dispositiu mòbil: Android, Iphone, Symbian de Nokia, Blackberry o d’altres.

39


Músics i poetes a l’Escola Dani Marin,cantautor The love shop

you were just a client you asked me for pants when you came to the shop I tried to deny it but you were so lovely that I felt in love and my was shouting at me but I too busy trying to

boss serve another boy was tell you a joke

you came to the shop shop shop and I fell in love love love x2 you tried on the trousers and everyone looking at you at the shop you just looked so pretty I told you they were free so I lost my job I don't mind cause that was a good way to make you laugh and I had a chance to ask you to go for a walk we went for a walk walk walk and you fell in love love love x2 it was the love sho...

Future Memories

I have lost my imagination, Now I need some more protecction, I can’t find answers for questions, All I remember is one of those days.

I won’t forget the We lyed on the sand , Feeling the air in my Saying goodbye to the

sound of the ocean to listen the waves, face and my fingers, moon till next night.

I won’t forget the We lyed on the sand , Feeling the air in my Saying goodbye to the

sound of the ocean to listen the waves, face and my fingers, moon till next night.

Every night I have the same dream, I can fly back to the same sea, I wake up someone’s beside me, It’s not you and there’s no beach outside!

I have no time to go again an this is killing me every day But no... but no... Tornada: I won’t forget the sound of the ocean We lyed on the sand , to listen the waves, Feeling the air in my face and my fingers, Saying goodbye to the moon till next night.

40


Poesia i Prosa Fotografia i Vídeo Lectura en veu alta Esports

Arts Plàstiques Dibuix Gastronomia Música


Premiats d’Esports i del Concurs Literari de Primària

Collage d’imatges del premiats del concurs de Música


Premiats del concurs de Dibuix, Fotografia i Arts PlĂ stiques

Premiats del concurs de Gastronomia


“El caçador i el conill”. Irene Sarrias. 1r de Primària Hi havia una vegada un caçador que vivia molt feliç amb la seva dona i cada matí anava a caçar conills. Un dia es va llevar molt aviat i va sentir: -Cric, cric! I no parava de sentir aquest soroll i més tard va sentir:

-Bony, bony ! I es va començar a preocupar. Tot d’una va sentir: -Crec, crec- sota la terra de fusta. I va mirar i va veure un cau de conillets petits . I li va agradar tant que mai més va caçar conills i els va fer una caseta i van viure feliços.

“La gran ciutat Xuxelandia”. Adrià Grau. 2n de Primària Hi havia una vegada un nen que es deia Aleix. Aquest nen tenia 5 anys i sobretot li encantaven les llaminadures. A l’Aleix li encantaria que existís una ciutat anomenada “Xuxelandia”. Un dia, un bon matí, l’Aleix, quan es va despertar, va recordar que era dissabte, i que no aniria al col·legi. Es vestir, va fer un pipi i va baixar per l’es escales. La seva mare l’estava esperant, i aleshores, quan ja estava abaix, va veure que per esmorzar tenia un plat de llaminadures...


“Per què les flors es panseixen”. Manel Pérez. 3r de Primària Un bon dia, en un lloc anomenat Terra, hi havia moltes flors i molts jardiners. Els jardiners feien la seva feina amb moltes ganes i entusiasme i ho feien tots els dies , però a les nits somiaven en flors. Però , un dia quan es van llevar, estaven totes les flors pansides. Els jardiners i polítics del món es van reunir i van dir: - Hem de trobar la solució. I ràpid!!!! Es van posar a pensar i a algú se li va encendre la llumeta.

“El mar està contaminat”. Laia Vidal.4t de Primària

Hi havia una vegada, a Finlàndia, un nen de 8 anys que es deia Ximi. Tenia dues germanes: la més petita, la Mishi, tenia 3 anys i l’altra, la Ginyi, que en tenia 12. La seva mare es deia Gili i el seu pare Junny. Tenien un gos mascota que es deia Ruldar. Una nit , mentre sopaven, menjant foca, en Ximi es va queixar que no li agradava: -Aquesta foca no és bona!!! Els pares li van donar la raó: -Tens raó fill va afegir la mare. -Aquesta foca té mal gust!!!! Tota la família va dir el mateix. Van decidir anar a veure l’Alcalde per saber què n’opinava. L’alcalde després de tastar el trosset que li havien potrat va dir:...


“En Jan i en Jon” Martí Amores. 5è de Primària En aquella tarda d’hivern, van començar a entrar en el poble Penjabisoldats de l’exèrcit rus. les bombes quien per tot arreu i el soroll era ensordidor. La gent cridava i sortia corrent de casa seva per amagar-se en els refugis. En Jan i en Jon espantats ploraven i no entenien bé el que passava. Els seus pares per tal que no tinguessin por els van dir: -Va nens, anem a fer un joc. A veure qui arriba abans en aquell turonet, que és on estava el refugi mes proper. Qui arribi el primer quanyarà un premi. En Jan i en Jon van iniciar la carrera sense adonar-se’n quasi del que passava al seu voltant, seguits deis seus pares que aterrats veien caure veïns ¡ amics. Al cap d’unes hores de compartir refugi amb una vintena de coneguts del poble ja no se sentien bombes ni metralletes ¡ van sortir. Tot anant cap a casa per agafar pa i menjar, si és que en quedava alguna cosa, però van veure que una part de la casa estava destruïda. Abans de poder entrar-hi de nou van veure volar els avions llençant bombes. Una d’elles va caure davant de la casa,matant els seus pares. En Jan i en Jon que només tenien 7 ¡ 5 anys ho van veure ¡ van quedar aterrats sense saber què fer. Es va fer fosc ¡ recolzats cadascun d’ ells sobre el pare i la mare van passar la nit a l’aire lliure,es van adormir i no se’n van adonar que es van reproduir els bombardejos. Al mati següent de nou la gent va sortir al carrer per veure com estaven les seves cases, aprupant-se així els veïns d’en Jan i en Jon que van observar la situació horroritzats. En Jan i en Jon estaven asseguts al costat dels cossos morts dels seus pares...


“Viatge per L’Àrtic en banyera”. Max Nater. 6è de Primària

En una mansió de Londres, un grup de rics anglesos aficionats a les històries del gran escriptor Jules Verne estaven prenent el te quan de sobte va sorgir la idea de fer un viatge inspirat en “La Volta al Món en 80 dies”. A Sir Esparragus, que era el més excèntric de tots, se li va acudir que, potser, podrien fer el viatge en un vehicle molt especial i res convencional: una banyera. La reacció que va provocar va ser la d’un atac de riure per part de tots els presents. Mentre observava el poc interès que aquell tema els inspirava, intentava cridar la seva atenció per deixar clar que estava parlant seriosament. En veure que no deixaven de riure, va optar per l’única manera que tenia que se’l creguessin. Es va aixecar, va donar un fort cop a la taula i va dir tot convençut : -M’aposto la meva propietat de les Illes Caiman que aconsegueixo travessar l’Àrtic utilitzant una banyera!-

En un principi, aquestes paraules van causar un silenci absolut. Només es sentia el tic-tac del rellotge. Aleshores Sir Listimagnus va trencar el silenci i aclarir, amb una pila de dades científiques incomprensibles, que això era pràcticament “impossible”. Però Sir Vilnius el va fer callar, tot somiant en aquella meravellosa mansió de 6 plantes i 1500 m2 a les Caiman. Sir Prudencius, en canvi, es va atrevir a preguntar quin seria el premi en cas que Esparragus guanyés l’aposta, a la qual cosa Sir Esparragus va contestar: -Doncs simplement que algun dia s’escrigui la meva aventura perquè tothom em conegui- I després de comentarho una estona van decidir que acceptaven l’aposta. Al cap i a la fi, produir un llibre relatant aquella aventura era un preu molt baix per una aposta d’aquella magnitud...


“My Wonderful Grandpa”.Erika Coelho 1r Premi English. 6è de Primària

Once upon a time there was a little boy called James. James was an 8-year-old boy that lived in a very small village with his mean and ugly parents. His parents were very cruel. He never could do anything, not even play with his friends in the backyard. He always had to stay locked up in his room. Poor little James ! He was just a little boy and had to stand his mean, cruel, and disgusting parents all day long. But luckily he had the best grandfather in the world. His grandpa had the best heart ever and loved James as if he was his own son. James always spent his summers in Scotland with his grandfather (bis parents were happy when he was far away). So the summer that he turned 9 was perhaps the best summer ever! (Of course he wasn’t with his parents) That summer he spent all the time having fun with his wonderful grandpa. They did ah sorts of stuff: go fishing, picnic and play board games. And every night before the moon rose and the clock stroke 9 o’clock James sat in his grandpa’s and listened to whatever fantastic story he was reading. One day before they went out for a walk James peeked through the backyard door and saw bis grandpa giving breadcrumbs and little pieces of fruit to the birds and the squirrels. On the l4th of July, James woke up and his grandpa had a big creamy chocolate cake and a big present. It was James’ birthday. He was so happy he jumped out of the bed and hugged his grandpa as he had never done before. After having a shower, James went to the dining room and there was his grandpa waiting to see the smile of his lovely grandson. So, happily, James and his grandfather ate the big chocolate cake and drank James’ favourite milkshake: the extra super hiper atomic strawberry and banana milk shake with


“La primavera”.Ilènia Majó

3r P.

La primavera ha arribat, els ocells han cantat, les flors s’han estirat i les abelles les han olorat. Al jardí un roser ha florit, i l’hivern s’ha estingit. La primavera ha arribat i un nou món ha regnat. Els óssos s’han llevat i al seu cau han deixat i l’hivern l’ha ocupat Un raig de llum ha passat i la primavera ha arribat!

“Els ordinadors”. Vayuna Casals i Victòria Rodriguez 5è P. Els ordinadors Una pantalla i un teclat estan al meu costat, l’encenem i ens connectem, al Twitter, Facebook, Myspace. Les fotos les puc agafar i després les puc editar amb un programa, que el puc descarregar. Amb un antivirus installat els virus no t’arribaran. Pàgines pirates, jocs i altres per descarregar. Pel•lícules et pots baixar. Internet... un món infinit!

“Un somni”.Alicia Rosa 4t P. Un somni perdut enmig de l’estany, i un nen molt valent l’intenta agafar. La llum de la lluna il·lumina l’estany i amb la seva mà blanca el vol ajudar. Ja està, ja ho té! El guardarà com un tresor i la lluna somriu i al nen se li omple el cor.

“L’amor”. Albert Vila 6è P.

L’amor és aquell sentiment que tenim amb l’enamorament. Quan ens arriba I’ amor primer pensem que és el verdader. Però el temps ens ensenyarà que un nou amor ens trobarà. I si aquest és l’amor darrer florirà cada any com un roser. Els teus cabells brillen com l’or i fan que em bategui el cor. Jo em poso molt nerviós quan parlem tots dos. Si estem junts sóc feliç ¡ tot és dolç com I’ anís. Sempre caic rendit al llit si penso en tu a la nit. Penso en tu constantment de com ets realment. I t’escric aquest poema perquè si no hi ets moro de pena.


Amor passat

Racó mediterrani

Aquella remor tranquil·la del sender amb embocadura d’onades turqueses i marines. Aquella remor tranquil•ladels balcons amb testos de geranis escarlata i lavandes púrpures. Aquella remor tranquil·lade la font on fins al crepuscle els estels reposen durant els llargs dies. Aquella remor tranquil•la deis camins de sorra que no et deixen somiar despert com voldries. L’humit aixopluc que et resguarda de tota pena amb xiprers tibats d’intentar abraçar rastre senyorial ¡ amb vells bancs tímids amagant-se a la seva ombra de les gentades. L’humit aixopluc que et resguarda de tota pena amb la dolça aspror del tronc de l’olivera on dorm un pardal i entre els grans roures i els ametllers rosats trobo els jocs i corredisses. Quan torno a recordar l’escena penso en la brisa i la seva serenitat quasi glacial d’un petit món net i salat limitat per portals i parets blanques. Carolina Navarro 1r Premi 3ª Categoria d’ESO

Reflectit en el mirall de la meva vida penso en tu.

La lluentor d’un temps passat el tímid fred d’unes carícies la petjada de l’amor que mai s’oblida.

I al final glopada de temors, de solituds i de recances per un ahir que ja no es nostre i un demà que se���ns escapa

Maria Romeu

Finalista 3ª Categoria d’ESO

La fruita

Amb una plata de fruita tot l’any en gaudiria el pessic d’alegria la mandarina me’l donaria els grans que m’esquitxen, l’olor que m’enduc a les mans i la saliva. I qui no pensa en la poma, verda, vermella, lluent, que amb les dents la queixa-les i la sents cruixent. I la cirera espera que arribi la primavera, roja, carnosa, amorosa. ¡ arriba l’estiu que el préssec és viu, fresc, dolç, gros i generós com l’Agost

Íngrid Térmens

Finalista 3ª Categoria d’ESO


Ets absent

Uns ulls adormits unes parpelles abatudes un somriure esvaït unes mans esmorteïdes. Ets absent.

Una mirada embruixada un gest indesxifrable una carícia desaprofitada un cos incontrolable. Ets absent Una paraula callada un sentiment intangible una olor estimada un record perdurable. Ets absent

Júlia Ayats 1r Premi 2ª Categoria d’ESO

Amor psicològic

En les teves lletres, veig la teva bellesa; en els teus vicis, veig el teu caràcter.

En els teus ulls, s’hi reflecteix els teus col ors en les teves mans, noto la teva tendresa. En el teu cor, escolto el teu amor.

En tu, trobo la meva felicitat

Ignasi Farrús

Finalista 2ª Categoria d’ESO

Camins

Camins, no traçats per persones, sinó per estels que carregats d’espurnes van amunt i avall per brillar al màxim en un temps mínim. Camins, no guiats per persones, sinó pel descalç que amb prou feines avança per poder retornar. Camins, no guiats per persones, sinó per deserts on s’amaga un vell mirall, els seus estranys reflexos ¡ alguna ombra fugaç. Núria Garcia 1r Premi 1a Categoria BTX


“Lunes”. Max Enseñat 1r Premi 3a Categoria. 1r d’ESO Hoy es lunes, primera hora de la mañana. Con más sueño que ganas espero el autobús que me tiene que llevar al trabajo. Bostezo y refunfuño porque preferiría, como la mayoría de los mortales, permanecer entre los brazos de Morfeo. Para evadirme imagino otras realidades, otras situa ciones, donde el lunes pasa a ser un domingo eterno o, mejor, un sábado, ya que los domingos pueden parecer deprimentes. ¡Cuanta feli cidad! Pero en el momento en que abro los ojos vuelvo a la realidad, a la estación donde espero el autobús que , como siempre, lleva retraso. Pero ha aparecido alguien nuevo. Una mujer que pasea a su perro. El animal es el único que parece contento, juega y se divierte con su cola. Persiguiéndola y persiguiéndose a sí mismo, ha captado mi atención… Lo miro y no dejo de son reír y de pensar que en aquel momento la felicidad se esconde detrás de las cosas más sencillas y, además, está más cerca de lo que podemos imaginar. El perro la encuentra en su cola, y yo viéndole a él... por fin, llega el autobús. Hoy es lunes, primera hora de la mañana. Y con más sonrisas que sueño subo al autobús que me tiene que llevar al trabajo.


“Impressions”. Júlia Little Finalista 2a Categoria. 4t d’ESO Quan l’Artemis va entrar a l’aula tothom va callar. Era l’encís que creava normalment quan la veien per primera vegada. Potser eren els seus ulls, d’un blau molt fosc, que contrastaven amb la seva complexió blanca, o potser eren els seus rinxols de color ros, o potser el conjunt de totes dues coses. Va entrar a l’aula amb molta elegància i, alhora, amb naturalitat i senzillesa. Va seure al últim lloc buit i va mirar al seu voltant amb un somriure. D’això en feia ben bé cinc mesos. Ara però, ben entrat el gener, encara no s’havia trencat aquell efecte del principi. Tan professors com alumnes, se la miraven embadalits, tots menys la Martina. - No ho sé, Laura, no és res que hagi fet, però quan la veig tan perfecta, m’agafa un mal de panxa...no sabria com dir-t’ho però té alguna cosa que no m’encaixa. - Aix, Martina, tens tanta imaginació. No veus que és molt bona nena...a més, no tens motius per dir això- va dir la Laura, ja una mica cansada de les sospites de la seva amiga. - Això ho diu- va dir la Mireia, amb to repel•lent- perquè té enveja... - Bé, potser teniu raó, i només són imaginacions meves...- va desistir la Martina mirant per la finestra, L’Escola que era un edifici senyorial del segle XIX que s’alçava sobre unes muntanyes rocalloses al nord de la ciutat i tenia unes vistes privilegiades. Però de fet, durant els següents mesos, els feta van reforçar els arguments de les seves amigues, Des de que la professora havia anunciat que aquest any no hi havia pressupost per ter el viatge de final de curs tothom estava molt desanimat i just va ser l’Artemis la que va proposar que es fes una recol•lecta per poder-lo finançar. Tothom hi va participar, però va ser ella la que sena dubte li va col·laborar més...


“Aigua”. Rocio Ruiz 1r Premi 1a Categoria.2n de Batxillerat Ets aquí davant meu. Despullada. Ets meva, ets només meva. No em miris així, no vulguis reptar-me. Saps que tinc més força que tu. Espero el moment en què tocaràs el meu cos, lliscaràs sobre la meva pena. Uns minuts i amb els tous dels peus palparé la glòria.. Necessito concentració, cos no em deixis ara. La meva oïda capta soroll però ara només m’importes tu, Ets tu qui té el meu destí a les teves mans, aigua... Xiulet que travessa els meus pensaments. Ara és el moment, totes les meves cartes són sobre la taula, ho he fet innombrables cops, aigua. Tu no seràs diferent de la resta. Em faré amb tu, et conqueriré, em recordaràs... El meu cor no vol ser-hi present. M’està dient: Per què? Per què vols fer-me patir d’aquesta manera? Vull fugir, tinc por..”Em somric a mi mateixa i li responc: “Cor, no saps que el millor està encara per venir?’. Tot és distorsionat, El temps. Una paraula: Ara! Nena, corre, afanya’t, neda ràpid, molt més ràpid... hi ha un tauró que et rosega els dits deis peus.Ara sí que noto el pas del temps. Sento que se m’escapa, com rellisca. Temps, vés a poc a poc. Tu no, nena, tu corre, deixa-ho tot enrere, desfés-te de tot el que no vols. Mai més no voldràs, desfés-te de les penes. Corre, vola, respira fort. Aire, entra als meus pulmons, aviva les meves cames, oxigena la meva sang. Els meus braços t’acaricien sutilment, aigua. Les meves cames et malmeten, no et volen. Últim viratge. Últims segons. “Keep Qn swimming, keep going on?’. Vull més paraules. Vull totes les paraules del món. No vull deixar de pensar. Vull literatura. Vull ritme. Més freqüència. Més potència. Una nena vol arrencar-me la victòria. No ho aconseguirà. Ella no té força. Ella no és capaç d’estimar i odiar l’aigua alhora..


Helena Bobé Classe Ponent de 3r de Primària

Lluís Camprubí Classe Finestrelles de 1r d’ESO

Mireia Arguijo Classe Les Hores de 5è de Primària

Oriol Casas i Laura Homedes Classes Atlàntida i Darwin de 3r i 4t d’ESO

Maria Garcia 1r de BTX A


Marina Pérez Classe Sant Nicolau. 2n de Primària

David Delgado Classe Del Xiprer. 4t de Primària

Andrés Montoya Classe Nautilus. 6è de Primària


Escultura

Disseny gràfic

Daniel Allepuz

Georgina Camps

Menció especial. 3a Categoria

Menció especial. 3a Categoria

Còmic

Míriam Homedes 1r Premi. 3a Categoria

Àmina Elmenajed 2n Premi . 3a Categoria


Il路lustraci贸

J煤lia Anguera

Ariadna Amores

2n Premi. 2a Categoria

1r Premi. 2a Categoria

Bet Pahissa

1r Premi. 3a Categoria

Pol Borrelles

2n Premi. 3a Categoria

Berta Cots

3r Premi. 3a Categoria


Infografia

Julieta Nater

1r Premi. 2a Categoria

Dibuix

Erola MassaguĂŠ

1r Premi. 3a Categoria

InĂŠs Montoya

2n Premi. 3a Categoria


Andrea Abdó

1r Premi. 1a Categoria

Júlia Marbà

1r Premi. 2a Categoria

Inés Montoya

1r Premi. 3a Categoria


Maria Fallada

2n Premi. 1a Categoria

Marta Ordi

2n Premi. 2a Categoria

Pau Pallartés

3r Premi. 2a Categoria

Carolina Navarro 2n Premi. 3a Categoria

Víctor Moratalla 3r Premi. 3a Categoria

Vídeo

Núria Urban, Mireia Marco, Marina Mainard i Meritxell Galera de la Classe “Les Hores” “Escola Garbí, cada dia una sorpresa” 1r Premi


Primària

Categoria Menú

Roger i Laura Escalante 1r premi Presentació

Albert Pla

1r premi Gust

Secundària

Categoria Menú

Marc Puig

1r premi Presentació

Guillem Vila 1r premi Gust

Categoria Postres

Meritxell Galera, Clara Gálvez i Mireia Arguijo 1r premi Presentació

Alejandro Carrasco 1r premi Gust

Categoria Postres

Maria Carceller 1r premi Presentació

German Franco 1r premi Gust


Escacs

Classes guanyadores del Cros

Cursa de Colors

Àlex Lechado Classe Montsant Color Blanc

Guanyadors de la Biatló de Primària

Carla Armengou Classe Les Hores

Lucas Vàzquez Classe Nausica

Bet Soldevila Classe Montsant

Martí Bolló Classe Nautilus

Guanyadors de la Biatló de Secundària

Kike Moreno Classe Sant Jordi

Laia Vall Classe Finestrelles

Pau Esteller Classe Canigó

Júlia Pedrol Classe Canigó

Pau Ferran Classe Eneida

Erola Massegué Classe Odissea

Ivan Cascos Classe Espriu

Júlia Marbà Classe Espriu


Primària

Mireia Arguijo

Música clàssica ·Solista·

“1r moviment de la Sonatina op.55 de Kulhau” 1r premi

Laia Ollé “Para Elisa “ 2n Premi

·Grups·

Eulàlia Sala

“ Vals del Danubi” 3r Premi

Marina Mainar, Mireia Arguijo i Júlia Roch “El llac dels cignes” 1r premi

Música moderna ·Solista·

Sandra Blàzquez “Els colors” 1r premi

·Grups·

Bet Soldevila, Aina Benedí, Marta Corredor, Laia Massagué i Laura Escalante “Bon dia“ 1r premi


Música clàssica

Secundària

·Solista·

Carlota Porredon “Gota d’aigua” 1r Premi

Lina Nassar “La valse d’Amelie” 2n Premi

Artur Izquierdo “The winner takes all d’Abba” 3r Premi

Pol Benedí “Feel” Accèssit

Música moderna ·Solista·

Marc Montañá “Maple Leaf” 1r Premi

Dani Marin “She moves in her own way” 2n Premi

Glòria Torrado “Jueves” 3r Premi

·Grups·

Gerard Canillas-Marc Montañá “Amèrica” 1r premi

Dani Lombart, Aleix Manresa, Roger Llorente i Oriol Castells “Takatumba” 2n premi

Martí Junyent, Sakongo Reverter, Míriam Homedes, Àlex Compte i Jordi Sacristán “Michelle ” 3r premi


Llegenda de Sant Jordi

Concurs de Música

Concurs de Lectura

5è Classe Les Hores

Premis Secundària

Premis Primària


Rima Tímida

Rima tímida, Rima Que habitas Mi vida Día tras día Noche tras noche fría Con la luna llena. Tú conviertes en simpatía Mi tristeza Cuando la pena Se apodera De mi alegría. Rima tímida, Cualquier frase sin ti Es una frase insípida. Tu sabor es dulce Y tu tacto, suave. Tú me haces Volar por el aire Hasta tocar las nubes Cuando Me hundo En lagos De llantos Tan profundos Y oscuros. Rima tímida, Tú me haces sentir Cuando te escucho Y me permites expresar Cada vez que te uso. Y cada vez que busco La pieza Correcta, Tú, la encuentras Y encajas las palabras perfectas Como si fuera un puzle. Rima tímida, Haces que cuando te use Disfrute Al máximo Y goce De tu sonido mágico. Rima tímida, Quiero darte las gracias Por convertir cada momento En un momento plácido Y por estar a mi lado Vaya donde vaya.

El millor concert de Guillem Expósito El concert del nostre grup MCDC del que guardo millor record va ser el que vam fer el passat mes de Març a Sala Underground de Barcelona. L’ambient era fantàstic i el públic t’engrescava per donar més emotivitat a les rimes. Van assistir-hi un centenar de persones, alguns d’ells amics meus que també participaven en el concert. Podeu consultar els propers concerts en el nostre facebook i a myspace.

41


La catifa màgica

Conte encadenat realitzat per 2n de Primària de l’escola Garbí i la Institució Pere Vergés Hi havia una vegada una catifa que volia anar de viatge a New York, era el seu somni!! La nostra catifa protagonista era de mida gran, de color vermell amb taques negres i, evidentment, màgica i molt llesta. Ella vivia a la casa d’una família de Barcelona, amb els pares i un nen que es deia Queco i la Quica, la nena. Ells no sabien, és clar, que la catifa era màgica, però quan no la veien, ella ballava, volava i cantava per tota la casa. Un dia, tipa de ser trepitjada per

tothom i avorrida d’ estar-se en aquella casa, va decidir anar de viatge, el viatge de la seva vida. Va avisar la seva amiga i veïna, una altra catifa, pràcticament igual que ella però amb una petita diferència... La cosa s’havia de fer ràpid, per no aixecar sospites. L’amiga ja era a la casa, però era qüestió de fer els moviments de manera discreta i dissimulada, per tal que els membres de la família no la veiessin fugir i no notessin que la catifa del menjador no era ben bé la seva, ja aquesta era de color negre amb taques

vermelles. Un cop fet el canvi, va decidir marxar, però... com ho faria? -Ah!!, ja ho tinc!!!-va pensar. Es va enrotllar i es va quedar dreta en forma de cilindre. Va anar cap al forat de la llar de foc i un cop dins va saltironar i va sortir volaaaaaant!!! -Iupiiiii!!!! Uauuu!!!!! Això sí que és vida! Això sí que és divertit!- va dir ella tota contenta. Començava així la seva història, que estaria plena d’aventures emocionants, com ara que va acabar aprenent l’anglès!!

Classe Santa Cecília de L’Escola Garbí

La catifa no sabia on era Nova York i no trobava el camí. Va aixecar el vol per sobre de Barcelona i va veure: la Sagrada Família, la torre Agbar, l’aeroport, l’estació de tren, la plaça de les Glòries, el parc Güell, les botigues, les cases, els pisos, les esglèsies i més enllà l’illa de Menorca. Tot seguit va començar a volar cap a França i quan travessava els Pirineus, es va posar a nevar. Allí als Pirineus hi vivia un ocell petit que tenia les plomes brillants i de moltes coloraines. L’ocellet era bo i aventurer. Als Pirineus hi feia moltíssima

boira, de manera que l’ocell volava per un costat i la catifa per l’altre. Com que amb tanta boira no es veien, van xocar. De sobte, l’ocell va quedar al damunt de la catifa. Tot seguit anaven a caure però un noi que practicava snow, els va salvar. Llavors, el noiet per un costat i la catifa amb l’ocell a sobre per l’altre, varen baixar tot el pendent d’una muntanya fent snowing. Mentre anaven baixant van trobar una rampa i van fer un salt molt gran. Quan van arribar a baix la catifa i l’ocell van explicar al noi que volien

anar a Noya York però no sabien el camí. El noi que es deia Ramon, els va dir que ell sabia com s’hi anava perquè tenia família que vivia allà. Aleshores la catifa i l’ocell van demanar al noi que els acompanyés. En Ramon va estar molt content i va dir que marxarien plegats però que la ciutat de Nova York quedava molt lluny i que haurien d’anar-hi amb vaixell o amb avió. Després d’escoltar l’explicació, la catifa va continuar: -Però, jo sóc màgica! Potser hi podríem anar d’una altra manera. r

42


Classe Roserar de l’escola Pere Vergés Tot xiuxiuejant, el Ramón i l’ocell van pujar damunt de la catifa i aquesta molt contenta els va ensenyar com volava! L’ocell, molt sorprès, va dir: -Mare meva estem volant molt alt!! Gairebé tant com un llampec!! Com és que saps volar si no tens ales? La catifa molt nerviosa i tot rient, li va contestar: -Els objectes màgics, com ja sabeu, podem fer coses magnífiques i sorprenents, i una d’elles, és volar!! La catifa, amb el Ramón i l’ocell, van estar volant molta estona fins que es van cansar. Aleshores, per descansar una mica, van baixar al mar per agafar forces. El Ramón, va tenir una gran idea: -Perquè puguis descansar, hem d’agafar unes quantes algues, lligar-te-les perquè així mentre jo faig surf, tu puguis descansar. Al llarg del seu viatge al mar, van veure tortugues marines, una família de balenes blaves, un banc de peixos, pops, meduses i un grup de dofins, entre molts altres animals. En Ramón, al cap d’unes hores, es va sentir també molt cansat. Es van reunir per decidir com podien continuar i s’hi van afegir un grup de balenes i dofins. Els van explicar que estaven de camí cap a Nova York, però que tots estaven

molt cansats i no sabien com seguir. Aleshores, una balena molt llesta els va dir: -Podeu pujar sobre el meu llom, però com he de respirar, us heu de col•locar a la cua! Entre tots us acostarem al vostre destí, ja que si caieu, els dofins us recolliran i anireu tot saltironant amb ells! Finalment, van començar a veure el port de Nova York, però primer, van tenir la gran sort de passar pel costat de l’estàtua de la llibertat. Quan la van veure, es van posar molt contents i tant la catifa com en Ramon, van pensar que era molt bonica, per això, van despertar l’ocellet que estava dormint als braços del Ramon. Llavors, van arribar a la gran ciutat dels gratacels, el que veien era molt diferent a Barcelona perquè els edificis eren molt més grans, hi havia estàtues enormes i molt importants, i veien tot de taxis grocs circulant per les seves grans avingudes. La catifa, l’ocellet i en Ramon es van reunir i van parlar de com podien visitar aquella gran ciutat. De sobte, van veure el bus turístic i van decidir pujar-hi per veure els llocs més importants. Després de moltes voltes, van arribar a Central Parc, el parc més gran de Nova York. Allí es van trobar un zoo immens amb

Classe Sant Nicolau de L’’escola Garbí

moltíssims animals, per exemple, pingüins, lemurs, lleons, goril•les, rinoceronts, simis... Al final del dia, la catifa va començar a pensar en la seva família i sense poderho evitar, va començar a plorar. L’ocellet, quan la va veure, li va preguntar: -Què et passa? Per què plores? -Vull tornar amb la meva família, perquè tot i que tingués moltes ganes de venir i sempre em trepitgessin, la trobo molt a faltar. -A mi també m’agradaria tornar als Pirineus, perquè hi fa molt més fred, hi ha moltes muntanyes, els paisatges són molt més bonics..., i jo hi estic molt més acostumat. La catifa va agafar a l’ocell i aprofitant l’aire del cel, i les ganes de tornar, va agafar embranzida i van arribar a Barcelona. La catifa, amb ajuda de la seva màgia, va obrir una finestra i es va retrobar la seva amiga. Estaven molt contentes perquè s’havien trobat, aleshores, es va col•locar a sota de la seva amiga ràpidament i ella va poder marxar a casa. L’endemà, quan tota la família es va llevar, la catifa va decidir que la propera aventura que passaria, seria a.... Austràlia!!

43


Conte del Inframón

Un dia mentre Hades feia nous conjurs per poder desfer-se del seu germà Zeus, va aparèixer el Ca Server, el seu servidor personal. Tenia tan mala cara que feia angúnia mirar-se’ l. El Ca Server li va dir que n’ estava fart de menjar-se esperits condemnats al descans etern i que li havia agafat mal de panxa. Hades se’l va mirar i va dir: - Aaaaiii, gosset de tres caps, no entens perquè estàs aquí, veritat? - Tots, i tu el primer estem condemnats al dolor fins que el pou de les ànimes no reclami el nostre cos. - Sí, però ha d’haver-hi alguna cosa que puguem fer, no? No sé, però jo no et puc ajudar, l’únic que pots fer és anar-te’n d’aventures i fer amics nous. - Què? M’estàs dient tu, Hades, que puc sortir d’aquesta claveguera i anar-me’n? - Et dic que sí, però vés-te’n abans que canviï d’idea. - D’acord, d’acord! I així el Ca Server va emprendre el viatge cap a la seva cura per a la panxa. -Mentre, al Mont Olimp, Zeus va ser advertit pel seu missatger. Hermes li va dir: - Si¡¡ aquesta és una bona oportunitat per saber què està passant a les muntanyes del meu germà. Llavors, Zeus va esmentar unes paraules màgiques i va convocar Polifem, que seria l’encarregat de donar-li la informació que ell voldria. El Ca Server va agafar allò imprescindible per poder

sobreviure per aquest llarg viatge. Quan va donar els primers passos va veure un minotaure que s’havia quedat enganxat amb les banyes a un arbre quan intentava agafar unes pomes (cosa que no és normal en un minotaure amb dieta de carn). Li va preguntar: què fas, criatura del infern? Intentes agafar pomes? No m’ho crec, és impossible ! I el minotaure va respondre: - Ja o sé, però jo sóc diferent dels altres minotaures... m’agrada el vegetal. El Ca Server li va ajudar a treure les banyes de l’arbre. - Gràcies! Puc fer alguna cosa per a tu ? Home, si vols pots acompanyarme per aquest camí llarg i perillós. D’acord, t’acompanyaré, perquè no tinc ningú mes a qui ajudar. Van prosseguir el viatge per una ultima serralada, on van arribar a un penya-segat. De sobte va aparèixer de sota del mateix, el Nidhogg, que feia 6 metres de longitud i 4 metres d’amplada. Va atacat els nostres amics, però el minotaure va ser més ràpid, va agafar una de les seves destrals i va desviar l’atac amb un cop amb el mànec de fusta de la falç. El Nidhogg va xocar contra unes roques i als pocs segons va tornar a aparèixer. En aquell precís moment, el Ca Server el va aturar amb unes paraules màgiques i el va deixar paralitzat, el Nidhogg era servent d’Hades i quan el Ca Server li va

contar tot, el Nidhogg va fer una reverència i se’n va anar. Els dos van fer a la vegada un: ¡buuuff! Ens ha anat de poc, he de reconèixer, Minotaure, que ets hàbil. Van prosseguir el camí i van deixar enrere les muntanyes. Ja lluny de les muntanyes el Ca Server va utilitzar un conjur i va obrir un passatge aeri que Hades va furtar a Urà. Els dos es van ficar dins i van tenir un ensurt. Estaven a El Cairo! (la capital d’Egipte). Els dos personatges van quedar sorpresos i el Ca Server va dir: - Hadeeeeeesss¡¡¡ El teu conjur ha fallat, tot i que també s’està tornant una mica ancià amb els anys. Set es va adonar ràpidament de la presencia d’aquests dos i de sobte va invocar tres esfinxs de Hieraco que van atacar immediatament els dos companys però Osiris que estava en contra de Set va reaccionar i va invocar també a unes mòmies que van llençar malediccions contra les esfinxs i es van convertir en pols. Llavors va aparèixer Osiris i va preguntar: - Què feu aquí? Aquet territori no és segur. El Ca Server va respondre: -Ho sento Osiris, però hem vingut sense voler. Ha sigut un conjur del meu amo en mal estat, venim d’ Escandinàvia. Creus que ens podries portar de tornada? És clar, no tinc cap problema. Llavors va pronunciar unes paraules màgiques i van tornar ràpidament. 44


A l’aterrar van veure la casa de la iaia, van posar-se molt contents, van entrar i la iaia els va mirar amb cara de desconeguda i va preguntar: que feu aquí, qui sou... Som dues criatures que venim perquè ens donis una cura per la panxa. D’acord, però el minotaure m’haurà de donar una de les seves destrals (el minotaure va assentir),van fer l’ intercanvi i se’n van anar. Quan van

Mitologia

Un mite té com a característica principal ser una narració on no es pot destriar fàcilment el contingut real i la història imaginada. La mitologia rau en la base de la majoria de religions. El terme mitologia fa referència a un sistema relativament coherent de mites que en fonamenten una religió o un sistema de creences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Els temes es basen en explicar l'origen de l'univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants. Éssers mitològics Mitologia grega

Hades: Rei i amo de l’inframón ( Erebo) i dels morts. Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. En acabar la guerra, els tres germans mascles es van repartir la sobirania del món en un sorteig i a Hades li va correspondre el govern del món subterrani. Ca Server: Era el guardià de les portes d’Hades (l'infern). La seva tasca

tornar va veure Polifem agafant informació. El Ca Server va

era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius. Era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li naixien del llom. A més, es diu que la seva mossegada era verinosa. Zeus: Era el déu suprem de l’Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, i el roure. Se'l sol representar o bé de peu amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic. Hermes: En la mitologia grega, Hermes era el missatger dels déus. Fill de Zeus i de Maia i pare d'Eudor. Minotaure: Era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Urà: era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel.

actuar i lil va llençar una poció que el va deixar adormit. Llavors va arribar Hades i el va tirar al pou de les ànimes on el seu esperit es va consumir. Hades li va donar les gràcies per la seva ajuda, ja que Hades no hagués pogut amb una criatura com aquella.

Polifem: A la Mitologia grega hi trobem dos personatges amb el nom de Polifem, l’un era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa. L’altre fou un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites, i d'Higea que participà en l'expedició dels argonautes, la qual abandonà per acompanyar Heracles en la recerca d'Hilas. Mont Olimp: És la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας). Segons la mitologia grega és on habitaven els déus. Mitologia egípcia

Set: (també anomenat; Seth, Setekh, Setesh, Seti, Sutekh, Setech o Sutech) era un déu de la gran Ennéade de l'Heliòpolis. Era el déu de la violència i del desordre. Fill de Geb i de Nut, germà i assassí d'Osiris, era una divinitat guerrera particularment temuda. Déu del desert i dels animals salvatges, amo de la tempesta que mutila regularment la Lluna. Esfinx: L'esfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia. Era un monstre amb cos de lleó i rostre humà. La funció de l'esfinx era de guardiana i

Aitor Zarza 3r d’ESO

protectora, per això es col•locava al costat de les portes d'accés. Hierakon: nom amb el que els grecs coneixien a la ciutat i el déu egipci Nemti o Nemty, fou un deu de l' antic Egipte. Fou anomenat "el caminant" i era un déu guerrer representat en forma de falcó. Entregava els ceptres del poder als reis. Va guanyar a Seth i se'l va identificar amb Horus i també amb Anubis Osiris: Geb (Déu de la terra) i Nut (Deesa del cel), tot i ser germans, van casar-se i varen tenir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis. En la mitologia egípcia Osiris (o Usiris) era un dels Déus més importants. Era pare d'Horus i marit d'Isis(Deessa de la fertilitat). Era el Déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un Déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu de la resurrecció. Mitologia nòrdica

Nidhogg: És un drac de la mitologia norrena que viu al Niflheim, a prop de la font Hvergelmir. Per a més informació: ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia

Aitor Zarza 3r d’ESO

45


Història d’un escuradent

Víctor Macarulla

Dia rere dia escoltava la remor de la gent demanant entrepans,

compartint les begudes i, en general, fent petar la xerrada a la taverna “Ca la iaia”. Tot això ho sentia des del pot on em guardaven juntament amb els meus escuramics. Mentre esperava ser agafat per un dels clients de la taverna “Ca la iaia”, he pogut escoltar milers de petites històries. He vist com vosaltres, els humans, deixàveu de compor tar-vos com robots programats per aprofitar el temps. Serà això

l’escalfor humana ? També he vist com alguns desconeguts s’explicaven les anècdotes viscudes en la seva nfantesa sense cap senyal de vergonya. He vist abraçades, brindis, i petons en alguns retrobaments entre amics.

pollet va començar a picar l’ou i va poder sortir. Al cap de set dies el pollet es va fer gran i es va convertir en un gall. Un dia van venir unes rates que volien menjar-se els ous, però els galls de la granja van aconseguir agafar tots els ous sense que es trenquessin. El gall li va explicar al granger Antoni què havia passat amb les rates i de seguida va posar unes trampes amb trossets de formatge per tota la granja, perquè

les rates s’hi enganxessin. Un dia van venir uns animals nous a la granja, eren un gat i un gos, i es van fer amics de tots els animals. Van jugar al cuit i atrapar i a fet i amagar i s’ho van passar d’allò més bé. El gall, la gallina i tots els animals de la granja van viure molt feliços!

Jordi Cavero ,Adrià Térmens, Joan Aura i Víctor Macarulla 1r. E.S.O.

El gall, la gallina i el pollet

Hi havia una vegada una gallina i un gall. La mare gallina estava covant un ou. Van esperar cinc setmanes i l’ou no es va obrir. Van passar 10 dies més i el pollet no sortia. Sabeu per què? Doncs el pollet no sortia perquè la mare gallina no es va recordar que l’havia de covar més i només l’havia covat durant 2 dies. El pollet picava i no podia sortir. La gallina es va tornar a recordar de covar-lo, van passar 22 dies i el

Classe Contes-P4. Conte col•lectiu.

L’estrella fugaç de fang

Hi havia una vegada un senyor que es deia Jordi i vivia a Sant Feliu. En Jordi volia fer fang amb les seves mans. Volia fer una estrella fugaç amb el fang per regalar-la a algun desconegut perquè es complís el seu desig. Se’n va anar a la platja i amb una galleda va agafar una mica d’aigua i en una altra galleda hi va posar terra. Va barrejar l’aigua amb la sorra, va anar a casa seva i va posar en un paper de plata l’aigua i la terra i va aconseguir fer fang. Va anar a buscar una lona a la cuina perquè no s’embrutés la taula. De sobte, va veure per la finestra un nen que passava per allà i el Sr. Jordi li va preguntar: -On vas tan sol? I el nen li va contestar: -Vaig al parc a jugar amb la pilota. I tu, què fas?

-Doncs jo estic fent fang perquè vull fer una estrella. -Ah! Jo vull una figureta ben bonica! -D’acord, te la faré. Què vols que et faci? -Un ninot de neu! El Sr. Jordi va agafar el fang, li va fer el ninot de neu, el va assecar durant una estoneta i després el va pintar. Quan el va acabar el va regalar al nen que estava molt content. El Sr. Jordi va agafar la rasqueta de pintor per fer la forma de l’estrella. Va utilitzar la tècnica de les tires per fer la cua. Després d’assecarla, li va pintar la cua de color daurat i l’estrella de color groc. Quan va tenir l’estrella acabada va anar a passejar pel parc per a veure si trobava a la persona a qui regalaria l’estrella. Va veure una

senyora que estava sola i li va preguntar: -Com es diu? -Em dic Laia. -Vostè alguna vegada havia tingut un somni, algun desig? Sí, sempre he desitjat tenir un amic perquè estic molt sola. -Vol una estrella fugaç i així podrà demanar el seu desig? -I tant! Si que la vull! -Doncs li puc donar l’estrella que he fet amb fang per algú que tingués un desig. -Moltes gràcies per donar-me aquesta estrella tan bonica! -De res, espero que sigui molt feliç i que el seu desig es faci realitat! Adéu Laia! -Adéu Jordi!

Classe Del Parc-P5. 46


Còmic Imatges realitzades pels alumnes de 1r d’ESO que participen en l’estudi del llenguatge del còmic dins la matèria de Visual i Plàstica. Són treballs creatius que se centren en l’estudi d’expressions facials,entorns, enquadraments i angulacions,sensació de profunditat i estudi de lluminositat que incideixen en la creació i disseny de personatges. Aquest és un treball previ a la creació de la història definitiva que dissenyarà cada alumne a partir dels coneixements que haurà adquirit.

Àmina Elmenajed 1r d’ESO

Max Enseñat 1r d’ESO

Arnau Felip 1r d’ESO

47


Exposició de fotografia de Kim Manresa: “Escoles d’altres móns” Avui, 27 de gener, hem anat al Casal de Cultura R o b e r t B r i l l a s , d’Esplugues de Llobregat, a veure una exposició anomenada “Escoles d’altres mons”. El

El passat dijous dia 27 de gener vam visitar l’exposició de fotografies de Kim Manresa “Les escoles d’altres mons”, i vam descobrir la gran diferència entre

fotògraf Kim Manresa ha realitzat moltes fotografies d’escoles de diferents països. Les imatges estan fotografiades en blanc i negre i mostren la realitat que viuen altres nens i nenes. Les cinquanta fotografies del conjunt estaven distribuïdes en dues sales espaioses. Hem vist molta pobresa i nens que volien aprendre i llegir encara que no tinguessin llibres ni escola. Tot i això, les fotografies deixaven

la nostra escola i les escoles de molts nens i nenes de diferents països. Cadascú de nosaltres vam fer una crònica per valorar la sortida, per

De gran intentaré ajudar-los perquè siguin igual que nosaltres. M’agradaria que tinguessin escoles, llibres, medicaments, famílies... Estava a punt de plorar de tanta tristor. Faria tot el possible per a aquests nens i nenes. Em fan molta pena. Quan sigui gran els enviaré de tot. Voldria que tinguessin la mateixa sort que tenim nosaltres. M’ha servit per reflexionar i per comparar la nostra escola amb la d’aquests nens. Crec que tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats. Tinc molta sort d’haver nascut aquí. Podria haver nascut a Àfrica, Guatemala...i tenir els mateixos problemes que ells. Desitjo que els nens que ho estan passant malament ho passin tan bé com nosaltres ens ho passem. D’aquesta exposició he après que hi ha molts nens i nenes en el món que ho passen malament, i que tenim molta sort de tenir tot el que tenim. He sentit molta pena pels nens i nenes que he vist en les fotografies de l’exposició. Intentaré ajudar els nens pobres tant com pugui. Si tots col·laborem aquesta desigualtat disminuirà. Esperem que aquest somni es faci realitat. Estava a punt de plorar de tanta tristor. Faria tot el possible per a aquests nens i nenes. Em fan molta pena. Classe Del Xiprer

veure la il•lusió dels nens i que jugaven amb qualsevol eina i lloc. Ens hem adonat de la sort que tenim d’anar a• la nostra escola •i poder menjar i jugar cada dia sense perills. També hem vist els efectes de la guerra i la fam. Ha estat una visita interessant que ens ha permès veure com viuen altres nens a diferents països del nostre món. Classe Tarongers

explicar què havíem après i per reflexionar sobre la mateixa. Ara adjuntem un resum dels nostres sentiments: la nostra escola amb la d’aquests nens:

Després de sr bombardejada l’escola amb quest tanc, els nens l’utilitzencom a noi espai de joc.

Nens a una escola on només hi podrán assistir una setmana en tota la seva vida

48


Inauguració de la Biblioteca El divendres passat, vam inaugurar la nova biblioteca amb la senyora Teresa Canela, l’antiga bibliotecària de l’Escola. A les deu del matí tota la Primària es va reunir al menjador, on vam fer l’acte. L’acte va començar i la Teresa ens va començar a explicar unes quantes coses de quan ella era bibliotecària, i més endavant de què volia dir biblioteca, i que venia d’una paraula grega. Ens va explicar que a la biblioteca hi pots trobar llibres de tota mena: de fantasia, de ciència, de la literatura, de les arts,etc... Llavors, uns quants nens i nenes de la nostra classe i de Nautilus, entre ells: la Laura Escalante, l’Àlex Cañas, el Jordi Camps, la Carlota Ruiz i jo, vam sortir a explicar cadascú un tema de llibres que podem trobar a la biblioteca.

A mi em va agradar molt sortir davant de tots els nens, ja que vam explicar uns temes que van molt lligats amb la biblioteca, i a més

vam fer un acte que no l’havíem fet mai. Una cosa que em va fer molta gràcia va ser que anàvem vestits segons el personatge que representàvem. Per exemple, jo anava amb una bata

El trimestre passat va tenir lloc a la nostra escola un acte de gran importància per a tots plegats: Vam inaugurar la nova biblioteca!!! A finals del curs anterior ens van anunciar que la biblioteca canviaria per adaptar-se una miqueta més a les noves tecnologies. Me’n vaig anar a casa a l’estiu amb una biblioteca antiga, amb molts anys al darrere, i he tornat per veure una biblioteca nova, còmoda i molt moderna. En fi, una biblioteca especial. Per aquest mateix motiu la inauguració havia de ser un acte gran, solemne, i així va ser. Va començar parlant el senyor Carmona, el nostre director, explicant-nos què faríem i quins professors parlarien. La senyoreta Teresa Canela va fer memòria rememorant anys enrere, dels orígens i de les persones que se n’han fet càrrec. Després de la Sra. Teresa Canela, tot un seguit de professors van continuar l’acte proposant-nos fer ballar la ment imaginant-nos com seria la Biblioteca de Babel que s’havia imaginat l’escriptor Borges, quantes galeries hexagonals tindria i quants llibres contindria, com es podria dibuixar aquesta sensació d’infinit, i moltes coses més . Aquell va ser un acte important i interessant. Un acte que trigarà a esborrar-se de les nostre ments. Laura Gonzàlez

1r d’ESO

blanca de laboratori i un microscopi a la mà, ja que era la ciència. A més a més, era una sorpresa, i ningú no s’esperava que nosaltres sortíssim a fer aquesta mena d’obra. Els nens petits, van ser els que més es van sorprendre. Ens anaven preguntant que perquè anàvem vestits així, que perquè sortíem a explicar temes... i més coses. Al final de l’acte, el Sr Jordi Carmona ens va dir que a partir d’ara, serem els ambaixadors de la biblioteca gràcies a l’obra que hem fet. M’ha agradat molt fer aquest acte de la biblioteca i encara més sortir a l’escenari i poder explicar el tema que em tocava, ja que ens vam esforçar molt! Nona Galvany

Classe Montsant

Aquest any han remodelat la biblioteca de l’Escola, sí, aquell espai on entrem en les aventures, on nosaltres som els protagonistes. Jo personalment, que vinc a l’escola des de P3, l’he vista i he entrat moltes vegades i m’he acabat molts llibres en aquest espai. La biblioteca d’abans no té comparació amb la d’ara , és més moderna, encara que enyoro un xic l’anterior biblioteca. Vàrem fer una inauguració de la biblioteca on diferents professors van parlar sobre aquest lloc tan important per a l’escola Garbí. La Sra. Teresa Canela, que va parlar de les bibliotecàries que hi ha hagut durant al llarg del temps, el senyor Javier Pérez ens va parlar de la Biblioteca de Babel, el senyor Miquel Pescador ens parlà sobre el dibuix que va fer en relació de la biblioteca de Babel, la senyoreta Arquimbau, ens va plantejar quants hexàgons hi hauria a la biblioteca imaginada per l’escriptor Borges, que, per cert n’hi ha molts més que en tot l’univers, i el senyor Lluís Bullich s’endinsà en la física d’aquesta biblioteca de Babel. La història de la nostra biblioteca és llegendària i sempre estarà en el cor de tots els alumnes de Garbí. Lluís Camprubí

1r d’ESO

49


L’escola Garbí participa a la cursa de karts de coixinets Els dies 6 i 7 de Novembre es va celebrar a Sant Just Desvern la XXXIV edició de la Cursa de Karts de Coixinets. La cursa va tenir lloc com sempre, als carrers Freixes i Creu del Padró, dues vies amb corbes tancades i un fort pendent. Una nombrosa delegació d’alumnes i antics alumnes de l’escola Garbí van participar en les diferents categories. Tots els nois de 1r i 2n d’ESO participaven per primera vegada, just al contrari que els universitaris, que ja porten unes quantes curses a l’esquena. La cursa es va desenvolupar amb normalitat, tret dels inevitables problemes tècnics que alguns van patir sense gaires consequències.

Què és un Kart de coixinets?

Un kart és un vehicle sense motor, construït artesanalment, que es fa baixar per un fort pendent i que utilitza coixinets enlloc de rodes per al seu desplaçament.

Com a element principal, compta amb un xassís que es recolza sobre dos eixos; l'un fix, situat al darrera, i l'altre mòbil, situat al davant, que fa la funció de direcció. Aquests elements es construeixen amb fusta. El kart és conduït per dues persones: el pilot, que va assegut i condueix el kart utilitzant un sistema de cordes fixades a l'eix de la direcció, i el copilot, que va dret al darrera i empeny el kart. Per a l’impuls, el copilot fa servir unes barres de ferro fixades a la part del darrera del xassís. Pol Borrellas 2n d’ESO

50


Debatabat s’ha fet ressò de la cursa i ha entrevistat dos alumnes que hi participaven per primera vegada, en Pol Borrellas i en Joel Alfaro, alumnes de 2n d’ESO. Com s’us va acudir la idea de participar a la cursa de St. Just Desvern? -Va ser en Joel, que un dia es va il•luminar i va dir: farem un kart.

Ja hi heu participat alguna altra vegada? -No, és la nostra primera vegada. Tenim moltes ganes de competir.

Us va motivar algú per tirar-vos amb kart? -No, va ser una iniciativa pròpia, tot i que els nostres pares van dubtar en un primer moment. És perillosa aquesta cursa? Quines mesures de seguretat cal tenir en compte? -És obligatori posar-se casc integral, genolleres, colzeres... L a cursa està molt ben organitzada, fins i tot hi ha un hospital de campanya per si de cas. El kart que fareu servir, l’heu fet vosaltres? Us ha costat molt? -Sí, l’hem fet nosaltres; el portem fent des de juliol. Hi hem invertit molta suor i molt esforç.

de cada kart en general.

Heu tingut algun moment de desànim? -Sí, i tant! Quan vèiem que no l’acabàvem i que la feina augmentava. Aquests moments van ser durs i desesperants.

Què li diríeu a un noi que vol participar als karts? -Que el llogui!!! No, no, és broma. Però que agafi una bona parella i que comenci com més aviat millor perquè és una feinada.

Ah! Que es pot llogar un kart? -És clar, però no us ho recomanem, la gràcia està en construir-lo amb el teu esforç.

Moltes gràcies i sort! Per a més informació sobre els curses de karts de coixinets, entreu a: www.kartsdecoixinets.org Arnau Calonge, Pol Benedí i Pau Poll

3r d’ESO

Què fa falta i com es construeix un kart de coixinets? -Es necessita fusta, material estrany, coixinets de fàbrica, molta paciència, esforç i il•lusió.

D’on heu tret els materials necessaris per a construir-lo? -Hem anat pel polígon industrial de Sant Just Desvern i el que no ens han donat allà, ho hem comprat.

Esteu nerviosos? -La veritat, és que en els últims dies ens ha costat dormir perquè no podíem pensar en una altra cosa. On us heu entrenat? -Ens vàrem entrenar en un polígon industrial un diumenge al matí.

Com creieu que quedareu a la cursa? -Intentarem fer el millor resultat possible, sempre dintre de les nostres possibilitats. Els resultats depenen molt dels coixinets i del rendiment

51


Entrevista Daniel Pèrez, jugador d’handbol del FCB

En Daniel Perez Herms , és un nou alumne de l’escola Garbí , té 14 anys i actualment fa 3r ESO. La seva afició és l’handbol

Quant temps dediques a l’handbol? Sis hores d’entrenament setmanal i el partit del cap de setmana

Quan vas començar a practicar aquest esport? Quan tenia nou anys.

Com vas entrar a la secció d’handbol del Futbol Club Barcelona? El FCB va organitzar un torneig amb equips de tot Catalunya, i van seleccionar quaranta jugadors. Més tard ens van cridar i vam fer dos entrenaments tots junts. Aleshores, d’aquests quaranta en van fitxar divuit, entre ells a mi.

Pots compaginar bé l’activitat esportiva amb l’escolar? Sí, encara que les setmanes d’exàmens he de faltar a alguna sessió d’entrenament. En quina posició i en quina categoria jugues? Jugo d’extrem dret i pivot. I sóc cadet de primer any

Requereix molta condició física jugar en aquest esport? Si, molta resistència física, per això realitzem circuits de força durant la setmana i durant l’estiu hem de seguir un programa d’entrenament. Però també cal tenir molta

força mental perquè, per exemple, quan estàs dues setmanes sense estar convocat en el partits, has de fer un esforç extra per tornar a entrar a la dinàmica de l’equip. T’agradaria arribar a ser jugador del primer equip? Sí, i tant, és el meu somni des que vaig començar a practicar aquest esport.

Tens algun referent en el món de l’handbol? Sí, el meu ídol del món de l’handbol és en Dani Sarmiento, encara que no juga en la meva posició, m’identifico molt amb la seva personalitat i el seu mètode de jugar. Gràcies, Dani i sort en les teves aspiracions esportives Arnau Calonge, Pol Benedí i Pau Poll

Barcelona hosts the snowboard’s competition

The inauguration of the competition will be celebrated on Saturday 15th of January in Palau Sant Jordi. 400 snowboarders from 40 different countries will participate in this competition and it will take place from 14th to 22nd of January. It is the most important competition of the winter sports celebrated in

the Pyrinees. There are six different styles you can compete in. Five of these styles will take place in the Molina and the other one in Palau Sant Jordi. Also there is a 31 meters ramp. The price of the ticket is fifteen euros. The snowboarders know the slope because it’s the 3rd time that the world snowboard

3r d’ESO

cup has been celebrated here. There is a different style, called freestyle, it consists of doing backflips, frontflips etc … We hope it will go all right and that the best man wins. David Sendra, Andreu Orós i Enric Pedra

3r

d’ESO

52


Futbol Club Barcelona

Ja fa tres anys que va començar l’era Guardiola. Amb vuit títols al sac, en Pep va renovar la passada setmana a petició de tota l’afició blaugrana. Tot va començar am la destitució de l’ex tècnic holandès Frank Riijaard i tot el seu cos tècnic malauradament pels seus mals resultats. La gent demanava el fitxatge de Mourinho però finalment va ser el tècnic del filial Josep Guardiola ja que el club va apostar pel tècnic de la pedrera i exjugador del primer equip. A Guardiola el va acompanyar Tito Vilanova com ajudant i tot un staff tècnic nou ple d’il•lusió i en-

tusiasme per encarar una nova temporada. Guardiola va fer marxar pesos pesants com Ronaldinho i Deco, a part de les baixes de Zambrotta, Edmilson, Dos Santos, Ezquerro, Thuram i Oleguer. I en canvi va fitxar: Càceres, Piqué, Alves, Hleb i tres joves del planter: Pedro, Busquets i Víctor Sànchez. Amb tots aquests jugadors va començar l’era Guardiola. Primer de tot classificant-se per la Champions League contra el Wisla de Crackovia per un quatre a zero amb dos gols d’Eto’o, un d’Henry i un de Xavi, i a la tornada es va perdre per un gol a

zero però tot i aquest fet ens vam poder classificar per aquesta competició que a finals de temporada vam acabar guanyant. A part d’aquest títol en van guanyar dos més la Lliga i la Copa del Rei, a València contra l’Athletic de Bilbao, per un quatre a un clar, amb gols de Touré, Messi, Bojan i Xavi. De la lliga el més destacat va ser el dos a sis al Bernabeu. Aquesta ha quedat tancada aconseguint la Lliga i Champions. Pol Benedí 3r d’ESO

Els valors que ha traspassat la manera de jugar del Fútbol Club Barcelona en tots els esports. El Futbol Club Barcelona és una entitat que té equips molt importants en onze esports diferents, i els onze equips competeixen tots a la millor divisió de cadascun d’ells a Espanya. Tots els seus equips han estat al cim de les seves lligues i han guanyat molts títols i, per això, aquesta entitat és tan reconeguda i important a tot el món, sobretot a Europa, ja que també han guanyat competicions europees. Un dels factors que fa que sigui tant important, a part de tots els títols europeus, espanyols i mundials que han guanyat, és que la major part dels jugadors que estan a tots els

equips del Barça, són de casa, és a dir, han estat entrenats a la masia del Barça des que eren nens petits. En aquesta última dècada, tots els esports del Barça han triomfat i han guanyat títols molt importants, i també han transmès la seva manera de jugar, una filosofia de feina ben feta, joc net i respecte a tots els rivals que, gràcies als èxits que ha obtingut i el prestigi que s’ha guanyat, s’està estenent a altres clubs i seleccions. Com, per exemple, ha passat amb la selecció espanyola de futbol que ha guanyat el Mundial amb gran part de la seva plantilla formada

per jugadors del Barça i imitant el seu joc. Això també ha passat amb les seleccions d’hanbol i de bàsquet. Aquestes dos també han aconseguit quedar en posicions molt altes en els seus campionats del món. És un gran club que últimament ha fet pujar la reputació de les lligues espanyoles. Ha representat un gran canvi i ara l’admira molta gent. Per això és el segon club amb més socis de tot el món. Té la millor plantilla de futbol del món, i la millor d’Europa de bàsquet i handbol. Gorka Mejías

3r d’ESO

53


Addicció als jocs

Els jocs com el Call Of Duty, Resident Evil i el Grand Theft Auto, son jocs electrònics que estan disponibles tant per ordinador com per la Playstation

i la Xbox. Han causat molta polèmica aquests últims mesos ja que són jocs que creen molta addicció i violència entre els joves. L’addicció a aquests jocs pot causar un aïllament social ja que l’únic que fas és jugar, especialment en els nois d’entre 13 i 18 anys. Per detectar un ús abusiu, especialment entre els joves i els adolescents, no s'ha de posar la vista tant en el nombre d'hores que es passa davant de l'ordinador com en els canvis en la conducta. Cal estar atent si baixa el rendiment escolar, s'arriba repetidament tard a classe i si hi ha un aïllament dels amics. Negar o minimitzar el temps de connexió i tenir trastorns d'ansietat quan no s'està a la

xarxa són dues de les altres característiques de l'addicció. En aquests casos, els experts recomanen visitar el psicòleg. De totes maneres, els entesos recorden que ens trobem en un moment de canvi de les formes d'oci i asseguren que no cal preocupar-se excessivament. En aquests jocs normalment lluites per ajudar el teu poble, i el final del joc també és “feliç” com el dels contes. Es a dir, normalment guanyes, però utilitzes la violència. Web per veure vídeojocs:

www.treyarch.com www.callofduty.com www.ResidentE5.com www.rockstart.com

Gorka Mejías i Alejo Suse 4t i 3r d’ESO

La nova llei antitabac El primer dia de l’any es va instaurar aquesta polèmica llei en contra del tabac Ara ja no es pot fumar en establiments públics com restaurants, bars... A

les escoles, hospitals i espais destinats als infants, com els parcs d’infants tampoc es pot fumar, ni dins, ni en el seu entorn. Molta gent està deixant de fumar gràcies a aquesta llei . Alguns fan servir tractaments per aguantar la síndrome d’abstinència, sobretot amb pegats de nicotina, encara que són una mica cars. També ha augmentat la demanda de calefaccions per a les

terrasses dels bars perquè la gent, en sortir a fumar, no passi fred. Amb aquesta nova llei poca gent hi està d’acord perquè, fins i tot exigeix que no es fumi a casa si hi ha nens, cosa que, segurament, moltes famílies infringeixen .

La ley antitabaco ya es una realidad. Finalmente, tal y como estaba previsto, el Gobierno ha sacado adelante uno de sus proyectos más polémicos. Prohibir el tabaco. Esta ley ha sido aprobada hace poco y eso ha creado disputas hostiles entre los fumadores. Así pues, me gustaría añadir, que al

primer día de hacer efectiva la ley, recibieron más de 300 quejas de ciudadanos. Aun que sea una ley obligatoria, ha habido varios incumplimientos especialmente por fumar en lugares públicos. A la semana ya se habían recogido unas 800 denuncias de no fumadores que decían haber visto a un fumador incumpliendo

la ley. Si hubiera que hacer un resumen, la nueva ley antitabaco se podría condensar en "prohibido fumar en todo sitio cerrado que vaya a ser compartido". Pero no es solo eso. Algunas empresas se están aprovechando de esta ley fabricando unos cigarrillos sin tabaco que producen vapor que, según

Salvador Galup

1r d’ESO

54


los fumadores, no sacian para nada sus ganas de fumar. Fumar donde está prohibido se considera una falta leve. Si se hace de forma aislada, la multa será de 30 euros. Si la conducta es reincidente, en la tercera

ocasión pasará a ser una falta grave, y la multa ascenderá entre los 601 y los 100.000 euros. A mi, personalmente no me importa la ley antitabaco porque no fumo, pero tampoco me molestan los fumadores,

simplemente los intento evitar, pero fumar no lo encuentro tan grave como para PROHIBIR el tabaco. Alejo Susse 3r d’ESO

Test: Ets actiu?

Quan estic a classe i el professor pregunta

a) Si sé la resposta, ràpidament aixeco la mà. b) No sé per on estem, estava fent o pensant una altra cosa. c) Intento que el professor no em vegi, faig veure que escric.

Si veig que un company distreu als altres

a) No li faig cas o intento avisar que pari i continuo amb l’explicació del professor. b) Em distrec mirant el que fan els companys. c) Em distreu contínuament i li ric les gràcies si vull o continuo amb el que feia o pensava.

Quan es fa una “quedada” tota la classe, participes en l’organització ?

a) Dono idees i ajudo a organitzar la “quedada”. b) Vaig a la “quedada” però espero que els altres ho facin tot. c) Passo i no quedo amb la meva classe.

Quan no sé una resposta d’un examen:

a) Passo a la següent pregunta. En finalitzar intento pensar en ella. b) No tinc ganes de pensar, per tant miro la del company i intento que algú me la digui. c) Responc el primer que em ve al cap.

Al meu lloc de treball, sempre hi ha:

a) Llum i ordre, no hi ha tecnologies. Em connecto quan ho necessito. b) No tinc un lloc fix per treballar. Busco sempre on hi ha algú. c) Tinc l’ordinador i l’i-pod sempre amb mi; tinc el Messenger engegat i la música a cau d’orella. Majoria A; Tens un caràcter pro actiu, assumeixes el ple control de la teva conducta vital de manera activa impliques la presa d’iniciativa en el desenvolupament d’accions creatives i audaces per generar millores, fent prevaler la llibertat d'elecció sobre les circumstàncies de la vida.

Majoria B; Participes passivament en les activitats, et falta iniciativa. Penses que la feina es farà sola o que els companys et solucionaran els problemes. Necessites motivació i un al•licient. Majoria C; Passes rotundament de tot, hauries de plantejar-te un planning d’estudi i una conducta més correcta a classe. El teu passotisme repercuteix a les notes finals.

Lorena Costarrosa i Andrea Amador 4t d’ESO

55


Postres del món

Taronges i mango amb crema de mandarina (Àfrica) Ingredients: -

2 2 2 1 1

Taronges i 1 Mango madur Préssec en almívar cullerades Cointreau Tassa de crema Mandarina

Preparació

Escalfem la crema.Mentre, pelem les taronges i el mango, allem els préssec a làmines molt fines i ho distribuïm pel plat.Incorporem a la crema encara calenta, la ratlladura de taronja, el suc de mandarina i el Cointreau i ho deixem refredar. Avoquem aquesta salsa a les fruites i ho servim ben fred.

Bunyols caramelitzats de poma(Àsia) Ingredients

-1 cullerada de Mantega i oli per fregir -1 cullerada de llavors de sèsam -1 / 3 de tassa d'aigua -1 tassa de sucre i 6 pomes verdes -2 clares -1 cullerada de fècula blat de moro -30 grams de farina de blat

Tortitas (Àmèrica)

Ingredients per unes 20 “tortitas.” -

300 gr. de farina 25 gr. de sucre llustre 2 ous 3,5-4 dl de llet 1 1/2 cullerada de llevat en pols 25 gr. de mantega Essència de vainilla

Elaboració

En un recipient batem lleugerament els ous i el sucre i hi afegim la tercera part de la llet. Hi afegim la farina barrejant-la bé amb la vainilla i anem afegint la resta de la llet batent amb energia. Seguidament hi afegim l'essència de vainilla, el llevat en pols i la mantega fossa. En una planxa no gaire calenta i l leugerament greixada perquè la truita tingui un diàmetre d'uns 10 cm, hi tirem la mescla . Un cop daurada li donem la volta amb ajuda d'una espàtula i es la deixem daurar per l'altre costat.

Scones (Oceania) Ingredients

Preparació:

Pelem les pomes, retirem el cor i les tallem a quarts. Empolvorem amb una mica de farina i aboquem al bol la resta, juntament amb la fècula. Afegim els ous i amb la forquilla barregem bé fins assolir barreja fina. A la paella hi aboquem oli en quantitat abundant, perquè les fruites surin al fregir, deixem que es s’escalfi a foc mitjà. Mentrestant passem els trossos de poma per la barreja fins que quedin totalment coberts i a l’oli, que ha d'estar ben calent, però sense fumejar. Pugem el foc a temperatura mitjana/alta i fregim fins que estiguin daurats, cal donar-los volta en la meitat de la cocció, triguen uns 6 min. en total. En la mesura que estan a punt els retirem amb l’escumadora i els posem sobre paper absorbent. Mentrestant, anem dissolent, en una olla petita, el sucre en l'aigua a foc fort, sense deixar de remenar amb la cullera de fusta, fins aconseguir un almívar a punt bola tova. Aquest punt s'assoleix després que bulli uns 13 min., més o menys, i està al punt quan, en abocar una mica d'almívar en una tassa amb aigua freda, es forma una boleta que es deforma si es pressiona entre dos dits. En aquest moment, el retirem del foc, hi aboquem les llavors de sèsam i hi banyem els bunyols de poma. Untem la plata amb mantega i hi distribuïm els bunyols, sense enzims, perquè no s'enganxin i els deixem reposar 2 minuts perquè s'endureixi una mica el caramel, abans de servir.

-

2 tasses de farina amb llevat 1 pessic de sal 30 g de mantega o margarina 1 / 2 tassa de llet 1 / 2 tassa d'aigua

Preparació

Preparem el forn a 220 º. Posem la farina en un bol gran passant-la pel sedàs. Afegim la mantega usant la punta dels dits o un ganivet per barrejar i preparem la massa. Afegim la llet i l'aigua. Barregem tots els ingredients bé perquè no quedin grumolls. Posem la massa en una superfície neta i la pastem bé usant els dits. Un cop pastada la tallem a trossos i els donem una forma de panets rodons o quadrats d'uns 5cm de circumferència o de costat, deixant-los una alçada d’uns 2 cm. Els posem al forn en una safata aliniats i separats entre si els deixem coure uns 10 a 12 minuts. Es poden servir calents o freds, amb mantega i melmelada o melmelada i nata muntada. Míriam Homedes, Blanca Lladó, Joan Arrufat, Anouk Polle i Salvador Gallub

1r d’ESO

56


Sudoku

Curiositats a la xarxa Si has d’estudiar... Internet és la font universal de la informació, però també s’ha de controlar la credibilitat del que es cerca. Buscant, buscant, es poden trobar coses que poden ser interessants,com aquests consells per a millorar l’estudi.

Pau Poll

Millorar la memòria Si has d’estudiar

alguna cosa per a l’endemà, llegeix-ho aquesta nit. Qualsevol text que llegeixis abans de dormir es consolidarà com un record de llarga durada.

Llegir en veu alta. Està comprovat que quan algú estudia, aprèn més si llegeix en veu alta. Especialment si el text conté

termes extremadament complexos, pronunciar les paraules sembla que ajuda a memoritzar-les un 10% més. Potser perquè la informació entra per dos llocs a la vegada (la vista i la oïda). Arnau Calonge 3r d’ESO

3r d’ESO

Acudits en 3idiomes You do know that my brother has been riding bicycles since he was 4? ----Mmm… He must be far away. Why did the boy throw the watch through the window? To see time fly. ----Why did the boy throw his maths book through the window? Because he had too many problems.

Había una vez una vaca que se comió un vidrio, y la leche le salió cortada. ----Había una vez un tipo tan negativo, pero tan negativo que un día se desmayó y en lugar de volver en sí volvió en NO. ----Cariño, hoy has batido el récord, sólo 45 minutos al teléfono! Quién era? -Nada, que se habían equivocado.

Mengeu-vos la sopa de fideus!... i Fideus es va quedar sense sopa. ----Balleu amb ritme!... i Ritme ballà tota la nit. ----¿Qué és pitjor que trobar un cuc al mossegar una poma? Trobar-hi mig cuc Font: http://okamiheishi.spaces.live.com/blog/cns!8F4B2A5AF9FD74C0!384.entry

Carles Rins i Víctor Puigventós

3r d’ESO

Jeroglífic

–P+ Sóc un... –R+ Sóc un... 57


Llibres recomanats per l’Alba Aguilar Novel·la Infantil i Cicle Inicial Un elefant es balancejava Marianne Dubluc. Ed. Estrella Baula, 2011. Il•lustració de la cançó " Un elefant es balancejava per ...."•lió

El Gat Splat Rob Scotton,. Ed. Jaguar, 2010. Era molt aviat quan l'Splat es va despertar aquell matí. Era el seu primer dia a l'escola per a gats i movia la cua com un boig, amb preocupació. Si m'amago potser el dia passa de llarg... ell no sabia totes les agradables sorpreses que tindria a l'escola!n d e lluitar amb trols i bruixes,

Dorm petita Ricardo Alcántara. Ed. Estrella Baula, 2011. Com cada nit, una mare acompanya la filla a l'habitació i l'ajuda a ficar-se al llit. Com cada nit, l'acotxa...co

Novel·la de 9 a 12 anys

La fabulosa història de l'assecador màgic Martín Piñol. Ed. Edebé, 2011. Totes les nenes volen ser princeses, excepte les mandroses, que prefereixen ser belles dorments... El cementiri sense làpides i altres històries negres Neil Gaiman Ed.Estrella Polar, 2010

Un pacte amb la mort, una trobada amb una bruixa, la veritable recerca del Sant Greal, la prova per entrar en un selecte club d’estafadors, una competició d’històries fantàstiques, la història d’un noi que no sap com parlar amb les noies, una investigació detectivesca, els secrets que amaga la caixa de sorpreses d’en Jack ... Dani Bocafoc Ursula Vernon Ed.Novel•la Gràfica, 2011 Si et penses que la teva vida és complicada, és que no coneixes en Dani Bocafoc. És l'única criatura mítica en una escola d'amfibis i rèptils. No sap treure foc per la boca com un drac normal. I el milhomes de l'escola no para de robar-li l'emorzar.

58


Novel·la a partir de 13 anys Ullals Sebastià Roig, Ed. La Galera, 2011. El Vicent és un adolescent de classe alta molt acostumat a fer el que vol. El seu pare sent que ha perdut tot control sobre ell i pren una mesura radical: enviar-lo a uns campaments exclusius, famosos entre l'élite pel seu èxit en reeducació de joves conflictius.

Quan m’atrapis Rebecca Stead. Ed. Cruïlla, 2011. Quan fan sisè, la Miranda i el seu millor amic Sal ja saben perfectament com moure's pel seu barri de la ciutat de Nova York. Saben on poden anar sense que els passi res dolent, com a la botiga de queviures, i saben amb qui han d'evitar creuar-se. Però les coses comencen a complicar-se...a

A Magharna Júlia GolgingròEd. Cruïlla, 2011. La Rain treballa d'amagat, perquè la llei no permet que les dones siguin membres del gremi dels vidriers. Quan arriba la notícia que a la misteriosa ciutat de Magharna necessiten un bon vidrier per al sumptuós palau del temible i despòtic Senyor...

Novel·la d’adults

L’alquímia del mercat d’alquímies. Maurici Pla Quaderns Crema, 2011. Té com a protagonista a l’Àlex Khan, administrador del museu d’art modern d’una ciutat que l’autor ha batejat com a K. Helena, la seva dona té una pastisseria que l’Ajuntament de K vol expropiar per ampliar el museu on treballa. El matrimoni tenen una filla de 7 anys que és diu Kristina i la relació de tots trets comença a esmicolar-se just en el moment que comença la recerca de la versió original de Ciutat amb talaies, un dibuix de Paul Klee.

Sunset Park. Paul Auster Edicions 62, 2011. Paul Auster ens recorda les coses que realment són essencials i l'estranyesa i la plenitud d'aquest miracle que suposa el fet d'estar, i sentir-se vius. Miles Heller, un jove enigmàtic de vint-i-pocs anys, s'ha enamorat d'una jove cubana menor d'edat. Enfonsat pel sentiment de culpa a causa de la mort del seu germanastre, fa set anys que en Miles viu com un fugitiu a Florida i no es comunica ni amb el seu pare ni amb la seva mare. Habitacions tancades. Santos Care Planeta, 2011. Totes les famílies tenen un secret. La dels Lax, una de las nissagues amb més tradició de la Barcelona de finals del XIX i primera meitat del XX, no podia ser l'excepció: el seu secret s'amaga rere l'últim quadre pintat pel patriarca, Amadeu Lax, un pintor de renom de la Barcelona de principis del segle XX. Des del seu palauet modernista, els Lax assistiran al canvi de segle i seran testimonis de la transformació de la ciutat.

59


Llibres recomanats pels alumnes

Cicle Inicial

Els tres amics Hi ha una granja que es diu Bonestar on hi trobaràs tres amics molt divertits. Un gall que es diu Cesc, el porquet Silvestre i el ratolí Joan... Cristina i Maria Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària

La Patufeta

Aquest conte va d’una dona que volia tenir una filla que li fes companyia. Demana ajuda a una bruixa la qual li dona una llavor a canvi de dotze monedes de plata. De la llavor en surt una nena que passarà grans aventures. Laura i Nona Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària

Cicle Mitjà

El Zoo d’estiu Tracta d’una nena, la Silvia que ha suspès dues assignatures i… s’ha quedat sense vacances!. A l’estiu es quedarà a la ciutat, estudiant, amb la seva àvia Marta. Però el que cap de les dues no es podia esperar era que arribarien a tenir un Zoo a casa!. Amb animals per tot arreu, la Silvia i l’àvia no tindran cap moment de descans. Marta i Laia Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària

Les set dents de la palangana Tracta d’una bruixa anomenada Palangana que perd les set dents que li queden i, com no pot mastegar, el cuc de la gana li rosega l’estómac. En Guido, un nen del poble del costat, tampoc no està content, perquè els llibres del seu poble s’han quedat sense lletres i per això el seu germà petit està malalt de "deslletritis". La bruixa i en Guido busquen dents i lletres al mercat, però trobar les lletres no és gens fàcil... Marta, Laia, Laura i Nona Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària.

Cicle Superior

La iaia Haertling, Peter. La Magrana La iaia té els cabells blancs. Inventa una màquina i quan es gira, la màquina li dispara un raig. Quan la iaia es torna a girar es veu convertida en una Super-iaia. Anna i Maria Bibliotecàries Generals del Consell de Solucions dels entreteniments Govern de Primària Sudoku

Jeroglífics 1 :pollet ; 2 : coala

Les Bruixes Una àvia de Noruega explica al seu nét històries sobre bruixes. Tot comença un estiu que se’n van de vacances. Laura i Nona Bibliotecàries Generals del Consell de Govern de Primària

60


La promoci贸 Kirk a Turquia


www.escolagarbi.cat


debatabat_2011