Page 1

Esteles d’un mestre artesà Lluís Rovira i Carbonell

Lluís Rovira i Carbonell


Pròleg per un amic.

Assabentat que la família t’estava preparant una sorpresa, vaig pensar que em faria molta il·lusió de poder-hi participar dient la meva, i aquí em tens. Jo sóc aquell que un dia va coincidir amb tu al Museu de la Marina de Londres, quan encara no érem íntims. Sóc també aquell, un cop ja coneguts, amb el que plegats vam anar al Museu de la Marina de Paris, i també sóc l’amic, amb el que vas compartir experiències a Estocolm, on hi vàrem anar per veure el famós vaixell Wasa. Amb el pas del temps, sóc el que ha passat hores i hores, xerrant amb tu de modelisme, a casa teva o a la meva, sempre en converses amenes, i compartint coneixements. Quan la paraula Modelisme va enllaçada amb la d’Art, llavors cal treure’ns el barret. Tu Lluís, n’ets un clar exemple, ja que les teves obres son fruit del coneixement, i d’un gran ofici. Estem davant d’un llibre de fotografies de models d’alta qualitat, que demostra el tarannà d’un artista, que durant tota la vida ha ocupat totes les hores de lleure, fent meravelles com les que veureu a continuació. El teu amic. Isidre Oliveras, Desembre 2016


7


Biografia Els inicis d’aquesta afició es remunten a la seva infantesa. Amb 10 anys ja començà a fer-se els seus propis estels que feia volar des del terrat a casa seva al Passatge Batlló de Barcelona. La seva atracció per les barques ha estat possiblement deguda als seus records de quan ajudava a varar els bous de pesca que arribaven a la platja de Castelldefels. El primer model naval va ser un sloop de vela d’aproximadament 1m. d’eslora. Com era un model navegable, la va anar a provar al moll de Barcelona. Tenia 14 anys. En la seva infantesa va tenir dos mestres a la seva pròpia família que el van ensinistrar en tota mena de treballs manuals, les eines i els materials; el seu propi pare Lluís i el seu oncle Nasi. A més a més, el seu pas per “l’Escola del Treball” a l’Escola Industrial de Barcelona, li va aportar una notable habilitat en el dibuix lineal. En aquells temps no existien kits comercials, i tots els models se’ls havia de construir pels seus propis mitjans. Alguns se’ls feia amb fusta però també d’altres els feia metàl·lics. Els anys 60 l’activitat modelista va ser temporalment “aparcada” a causa de la feina, la família i a la construcció de la seva casa de Montornès del Vallès. El retorn al món del modelisme vingué de la mà dels models plàstics d’avions. S’aficionà al muntatge d’avions de tot tipus de kits comercials en plàstic, però tots sempre a la mateixa escala 1:72. Es pot dir que possiblement és una de les col·leccions més completes de modelisme aeronàutic. Va arribar un moment, en que ja tenia tots els models que hi havien al mercat. No n’hi havien més. Aquest fet el va tornar a portar cap als models navals. En primer lloc va muntar alguns kits plàstics i navegables d’un fabricant alemany; Graupner. Tot seguit va continuar amb la construcció de kits navals en fusta, sobretot d’un fabricant de kits nacional. El fet que hi trobés evidents errors en els plànols d’alguns d’aquests models, va fer que es decidís a modificar-los per si mateix, i d’aquesta manera es pogués completar el seu muntatge. Aquest va ser el detonant perquè a partir d’aquell moment, prengués la decisió de

fugir dels kits comercials, i continués fent-se els seus propis models. Mitjançant publicacions en revistes y/o llibres, trobava vaixells que d’alguna forma li cridaven l’atenció. En aquests casos començava sempre el mateix procés: recerca de tota la informació possible, plànols, fotos, etc. i un cop disposava de tota la informació, llavors començava la construcció: en primer lloc es dibuixava els plànols a l’escala finalment decidida, després afrontava la construcció, i finalment la decoració. El robatori d’un dels seus models, va ser la clau perquè comencés un nou període important: el de la seva relació amb el Museu Marítim de Barcelona. Als voltants de l’any 1985, li varen robar un model que tenia exposat a l’aparador del seu negoci. A causa d’aquest fet, es va posar en contacte amb el MMB “donant veus” per si algú pogués disposar d’alguna informació. Aquest va ser l’inici de l’estret lligam que encara manté amb el museu. Amb algunes coneixences fetes al museu, es va crear “l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Barcelona”. Amb els vincles que el MMB tenia amb altres museus d’arreu del món, es varen concretar moltes exposicions a les quals ell va cedir temporal-ment alguns models propis. Això va fer que el reconeixement a la qualitat de les seves creacions, arribés de molts diferents punts del nostre i d’altres països. El període comprés entre 1980 fins a enguany, cor-respon al més fèrtil i on va construir el gruix de la seva col·lecció que es mostra en aquest llibre. L’any 2001 li fou concedit per la Generalitat de Catalunya, el títol de “Mestre Artesà” en l’especialitat de modelista naval. L’acurat afany per mantenir la fidelitat amb els models reals, la perfecció en l’execució de les maquetes, i la impressionant habilitat en la decoració “tal com era en realitat” són característiques que fan que la seva col·lecció sigui única i perfectament recognoscible. Aquesta extraordinària qualitat dels seus models, ha fet que bona part de la seva col·lecció hagi estat cedida permanentment al MMB.

7


01

Ameriketatik Fitxa tècnica Ameriketatik

Eslòra: 1,00 Màniga: 1,00 Puntal: 1,00 Escala: Eslòra: 1,00 12m. Any de Mànega: producció: 2014 2,40m.

Fitxa Tècnica

Puntal: 1,05m. Escala: 1:15 Any de construcció: 16/08/2007


9


Història La invenció de la trainera és incerta. Aquesta embarcació va revolucionar la vida quotidiana de la costa basca: va canviar els hàbits alimentaris, va impulsar indústries, va donar treball a homes i dones, va atreure a inversors estrangers i va acabar fundant un dels esports bascos amb major tradició. Gràcies a la trainera, els arrantzales pescaven més del que podien menjar. I aquesta abundància va impulsar una industrialització de la costa basca: van sorgir les fàbriques d’escabetx, salazón i conserves. En 1998, Xabier Esgoti va construir a Maine (Estats Units) la rèplica d’una trainera de pesca del segle XIX. Gràcies a les donacions de la diàspora basca de tota Amèrica, Esgoti va portar l’embarcació al País 10

Basc i va completar amb ella una travessia de 29 etapes per la costa, des de Zierbana fins a Baiona, en la qual van participar per torns 350 remers de tots els pobles. Aquella trainera, batejada com Ameriketatik, va tenir una rebuda especial en Hondarribia, on la van treure de l’aigua, la van portar en processó pel barri de la Marina i la van passar sota l’arc de la Germanor, tal com es feia antany, quan al barri de la Magdalena existia un port interior. Ameriketatik va ser la llavor de l’associació Albaola, que busca recuperar el patrimoni marítim basc. Esgoti la va construir seguint els mètodes de l’època, i en les recerques prèvies va aprendre els secrets d’aquest tipus d’embarcació i va acabar descobrint el seu origen.


11


02

Amolla Fitxa tècnica

Eslòra: 1,00 Màniga: 1,00 Puntal: 1,00 Escala: 1,00 Any de producció: 2014

Amolla

Fitxa Tècnica

Eslòra: 8,70m. Mànega: 2,40m. Puntal: 1,16m. Escala: 1:10 Any de construcció: 09/1978


13


Història

14

Aquesta maqueta representa la Llanxa motora Chris-Craft Amolla, un model icònic dins la marca ChrisCraft. Originalment l’obra viva va ser llençada en color Blau Marí mentre que la maqueta, revestida de fusta en honor a l’esperit clàssic del model, va ser creada en Blanc.


15


03

Auxiliar Sta. Eulalia Fitxa Tècnica

Eslòra: 5,90m. Mànega: 1,90m. Puntal: 0,65m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2002


04

Barquetot Albufera Fitxa Tècnica

Eslòra: 9,70m. Mànega: 2m. Puntal: 0,48m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1997


19


20


21


05

Bluenose

Fitxa Tècnica

Eslòra: 43,58m. Mànega: 8,10m. Puntal: 3,30m. Escala: 1:48 Any de construcció: 2002


23


Història

24

Antecedents En els primers anys del segle XX, flotes de goletes procedents d’Estats Units i Canadà, es dedicaven a la pesca a la regió dels Grans Bancs, enfront de les costes de Nova Anglaterra. La primera d’aquestes goletes que tornés al port carregada de peix, podia aconseguir els millors preus per a la seva captura. Naturalment, això generava una forta competència entre les flotes de tots dos països, les quals es vanagloriaven no solament de ser millors en la pesca, sinó de tenir els millors vaixells i els millors homes. En 1920, el diari Halifax Herald va protagonitzar i va crear una sèrie oficial de regates de velocitat entre ambdues flotes, denominada “International Fisherman´s Cup Race”. Aquestes serien entre genuïns vaixells de treball i competirien per guanyar el Trofeu de Pescadors. Aquest any, la goleta nord-americà Esperanto de Gloucester va vèncer a la Delewana de Lunenburg i es va portar el trofeu a Estats Units. Els canadencs, frustrats per la derrota, van contractar a l’arquitecte naval William Roue per construir un vaixell pesquer que fos capaç de competir amb els seus rivals nord-americans. Així es va dissenyar llavors la goleta Bluenose, construïda i botada en Lunenburg, el 26 de març de 1921 El nom d’aquesta goleta, una de les més famoses de la història de la navegació, derivava del sobrenom donat als habitants de Nova Escòcia, (blue nose=nas blau), a causa del fred. El mateix any en què es va botar la Bluenose, va guanyar aquesta copa, que va conservar durant disset anys seguits.

La Goleta Es tracta d’un vaixell amb dos pals iguals en altura, armat amb veles áuricas o de ganivet. Aquestes veles eren molt útils, per navegar cenyint al màxim, és a dir, navegar gairebé contra el vent. Les cangrejas estaven sostingudes per grans antenes, en què la superior (bec), podia lliscar-se pel pal cap avall, fins al nivell de la inferior (botavara). Són molt nombroses les variants de la goleta, conformement al seu velam, (goleta de gavies, bergantín goleta, goleta barca, etc.) També en construir-se cascos cada vegada majors, van ser afegint més pals, amb el mateix tipus de velam, construint-se algunes de fins a 7 pals (La Thomas W. Lawson, de 135 m. d’eslora) , que van tenir poc èxit per ser poc maniobrables. Bluenose va acabar la seva vida en un escull de coral, en les costes d’Haití, el 28 de gener de 1946. La tripulació va aconseguir salvar-se. La notícia es va escampar per Nova Escòcia dies més tard, causant gran tristesa en els seus habitants i en els seus antics tripulants. Al juliol de 1963, en les mateixes drassanes de Lunenburg, i construïda pels plànols originals, es va botar la Bluenose II, rèplica exacta de la famosa goleta. Durant dècades ha estat l’ambaixadora de la flota de Nova Escòcia i ha participat en nombroses ocasions en regates de fama internacional. Des de 1971 va passar a ser propietat del govern de Nova Escòcia i s’usa actualment amb finalitats turístiques.


26


27


06

Bootbak


29


30


31


07

Bufacaldos

Fitxa Tècnica

Eslòra: 4,20m. Mànega: 1,65m. Puntal: 0,85m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2011


33


08

Cala Corb

Fitxa Tècnica

Eslòra: 6m. Mànega: 2,10m. Puntal: 0,70m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1995


35


36


37


09

Cala Fons

Fitxa Tècnica

Eslòra: 8,72m. Mànega: 2,60m. Puntal: 0,80m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1998


39


40


41


10

Cap Blanc II

Fitxa Tècnica

Eslòra: 12,50m. Mànega: 3,64m. Puntal: 0,82m. Escala: 1:15 Any de construcció: 1996


43


44


45


11

Cap Gras

Fitxa Tècnica

Eslòra: 18,90m. Mànega: 5,17m. Puntal: 3,37m. Escala: 1:20 Any de construcció: 1995


47


48


49


12

Cap Norfeu

Fitxa Tècnica

Eslòra: 41,10m. Mànega: 6,60m. Puntal: 2,70m. Escala: 1:40 Any de construcció: 1991


49


13 Cap Ras

Fitxa Tècnica

Eslòra: 15,30m. Mànega: 4,58m. Puntal: 1,38m. Escala: 1:20 Any de construcció: 1994


55


56


57


14

Cap Roig

Fitxa Tècnica

Eslòra: 27,84m. Mànega: 7,48m. Puntal: 4,35m. Escala: 1:20 Any de construcció: 1990


59


60


61


15

Cap Trencat

Fitxa Tècnica

Eslòra: 14,60m. Mànega: 4,76m. Puntal: 1,60m. Escala: 1:20 Any de construcció: 1999


63


16

Ciotaden

Fitxa Tècnica

Eslòra: 5,20m. Mànega: 1,70m. Puntal: 0,85m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2006


65


17

Cos de Bombers

Fitxa Tècnica

Eslòra: 32,50m. Mànega: 6,75m. Puntal: 4,20m. Escala: 1:30 Any de construcció: 1997


67


18

Cruz Roja del Mar

Fitxa Tècnica

Eslòra: 14m. Màniga: 3,86m. Puntal: 1,40m. Escala: 1:14 Any de construcció: 1984


73


19

Cudillero

Fitxa Tècnica

Eslòra: 8m. Mànega: 2,30m. Puntal: 1,18m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2006


75


20 Culip VI

Fitxa Tècnica

Eslòra: 18,80m. Mànega: 4,78m. Puntal: 2,20m. Escala: 1:2 Any de construcció: 2005


77


78


79


21 Dinghi

Fitxa Tècnica

Eslòra: 3,04m. Mànega: 1,35m. Puntal: 0,55m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2003


81


22 Doris

Fitxa Tècnica

Eslòra: 5,90m. Mànega: 1,70m. Puntal: 0,55m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1998


83


84


85


23 Eva


87


24

Far Barcelona

Fitxa Tècnica

Eslòra: 23,10m. Mànega: 6,80m. Puntal: 2,90m. Escala: 1:25 Any de construcció: 2008


90


91


25

Far Cabrera

Fitxa Tècnica

Eslòra: 9m. Mànega: 3,10m. Puntal: 1,60m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1996


93


26

Federico Gorostidi

Fitxa Tècnica

Eslòra: 10,40m. Mànega: 2,32m. Puntal: 0,90m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1993


27 Garxal

Fitxa Tècnica

Eslòra: 12,80m. Mànega: 3,60m. Puntal: 1,10m. Escala: 1:20 Any de construcció: 2001


97


28 Gjoa

Fitxa Tècnica

Eslòra: 20,40m. Mànega: 6,60m. Puntal: 2,95m.


99


100


101


29 Goizaldi Fitxa Tècnica

Eslòra: 21,30m. Mànega: 5,70m. Puntal: 2,70m. Escala: 1:20 Any de construcció: 2010


103


30

Goleta Terranova


106


107


31 Gregal

Fitxa Tècnica

Eslòra: 12,10m. Mànega: 4,25m. Puntal: 1,25m. Escala: 1:25 Any de construcció: 1981


109


110


111


32 Judita Fitxa Tècnica

Eslòra: 10m. Mànega: 3m. Puntal: 1,05m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2011


113


33 La Cava

Fitxa Tècnica

Eslòra: 7,10m. Mànega: 1,90m. Puntal: 1,20m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1995


115


116


117


34

Llaüt Albufera

Fitxa Tècnica

Eslòra: 10,10m. Mànega: 2,20m. Puntal: 0,50m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1996


119


35

Llaüt Mallorquí

Fitxa Tècnica

Eslòra: 7m. Mànega: 1,95m. Puntal: 1,10m. Escala: 1:10 m. Any de construcció: 2011


122


123


36 Llebeig

Fitxa Tècnica

Eslòra: 17m. Mànega: 5,30m. Puntal: 1,24m. Escala: 1:20 Any de construcció: 1982


125


37 Lola

Fitxa Tècnica

Eslòra: 5,40m. Mànega: 1,35m. Puntal: 0,68m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1994


Història

L’encesa és una forma de pesca d’origen mil·lenari que va néixer a la costa del Cap de Creus. Malgrat no conèixer ben bé el seu origen el cert és que, des de molt antic, els pescadors coneixen el fet que les moles de peix eren atretes a la superfície per la llum. Consistia en atreure les moles de peix, sardina, seitó, verat, sorell cap a les platges amb l’ajut de la llum. Normalment es feia servir un caro com els que s’usaven pels arts de platja. Aquest bot duia a popa una mena de graelles de ferro en forma de teula capgirada anomenat faitó, fester o festó.

En ell s’hi cremaven teies, especialment de pi, que produïen la llum. Per pescar s’utilitzaven dues embarcacions, el llagut del foc, que duia la llum, atreia el peix i l’intentava “aterrar” amb una bogada suau i tranquil·la i el llagut gros, embarcació que portava l’art de pesca. Els llocs on es calava l’art eren sortejats diverses vegades a l’any entre les diferents companyies que es dedicaven “a l’encesa” i es donaven torns per a realitzar la pesquera. En el sorteig també s’establia el nombre calades de l’art. A Cadaqués el sorteig es feia antigament a cala Jugadora, d’aquí el nom.

129


38 Luanco

Fitxa Tècnica

Eslòra: 13m. Mànega: 2,80m. Puntal: 1,45m. Escala: 1:20 Any de construcció: 2009


39

Madrona

Fitxa Tècnica

Eslòra: 9m. Mànega: 2,90m. Puntal: 0,60m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1995


133


134


135


40 Rall

Fitxa Tècnica

Eslòra: 4,10m. Mànega: 1,80m. Puntal: 0,80m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1988


41

Mar Blau

Fitxa Tècnica

Eslòra: 9,30m. Mànega: 3,90m. Puntal: 1,10m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1988


140


141


42 Mestral

Fitxa Tècnica

Eslòra: 46,11m. Mànega: 8,17m. Puntal: 3m. Escala: 1:45


143


43 Migjorn


147


44 Molinet

Fitxa Tècnica

Escala: 1:10 Any de construcció: 2004


45

Monturiol

Fitxa Tècnica

Eslòra: 13,42m. Mànega: 2,30m. Puntal: 1,06m. Escala: 1:20 Any de construcció: 2001


151


152


153


46 Papet Fitxa Tècnica

Any de construcció: 2002


47

Patí Ruxo

Fitxa Tècnica

Eslòra: 5,60m. Mànega: 1,60m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2007


157


Història

El patí de vela o patí català és una embarcació de vela tipus catamarà que es caracteritza per no tenir orsa, timó, botavara, ni sabres a la vela. Neix entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un artefacte de platja compost inicialment per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A finals de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos bucs, un arbre i una vela obtenint-se l’actual patí de vela. El vaixell es va estendre ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme. L’any 1940 es va celebrar una regata que va ser anomenada Campionat de Catalunya, tot i que la Federació Regional de Vela la va desautoritzar amb una nota de premsa, i el nom de la prova es va canviar pel de Gran Premi de Barcelona. L’any 1942 els germans Luís i Emili Mongé, que es dedicaven a l’exportació de fusta, socis del Club Natació Badalona, dissenyen les formes dels bucs actuals del patí de vela, els dos iguals però amb diferències notables entre proa i popa per evitar la deriva. Aquest disseny s’escull a partir d’una regata que se celebra a Vilanova i la Geltrú, on el disseny dels badalonins es va mostrar tan superior que es va adoptar com a base per definir un model unificat de patí.

159


48

Pau Casals Fitxa Tècnica

Eslòra: 28,30m. Mànega: 7,50m. Puntal: 3,10m. Escala: 1:25 Any de construcció: 1980


162


163


49 Ponent Fitxa Tècnica

Eslòra: 9,50m. Mànega: 2,50m. Puntal: 1,55m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1987


165


163


165


50 Rafael

Fitxa Tècnica

Eslòra: 12,90m. Mànega: 4,40m. Puntal: 1,33m. Escala: 1:20 Any de construcció: 2001


169


170


171


51 Riva

Fitxa Tècnica

Eslòra: 8,50m. Mànega: 2,25m. Puntal: 1,50m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2006


Història Aquesta petita llanxa d’esbarjo va fer la seva primera aparició pública en la tercera Fira Internacional Nàutica de Milà, al novembre de 1962, sota l’eslògan “Sole, mare, gioia vaig donar vivere!” (Sol, mar, alegria de viure!). El nom de Aquarama es va inspirar en el Cinerama, un sistema de filmació de l’època. El prototip es deia Lipicar Nº1, una evolució de la Riva Tritone, una altra embarcació de la marca, que alhora s’inspirava en les embarcacions de caoba de l’americana Chris-Craft. L’èxit de la Riva Aquarama va ser immediat. La seva bellesa, velocitat (50 nusos en algunes versions) i la seva acurada realització a mà la van convertir en el Ferrari del mar.

174

Totes les versions es motoritzaven amb dos motors intraborda de traborda de gasolina (Cadillac o Chrysler entre uns altres) amb potències dels 140 als 300 kW per motor. Damunt del compartiment dels motors es trobava la “sun deck”, en la qual es podia descansar sobre uns coxins folrats en cuir. La cabina, formada per dues files de seients, es podia cobrir amb un sostre retràctil escamotejable entre la segona fila de seients i la “sun deck” La fabricació de la Riva Aquarama es va perllongar entre 1962 i 1996, fabricant-se un total de 768 embarcacions en els seus diferents models (281 del model original, construïts fins a 1972).


52

San Juan

Fitxa Tècnica

Eslòra: 8,60m. Mànega: 2,60m. Puntal: 0,85m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1993


53

Sant Ramon Fitxa Tècnica

Eslòra: 15,78m. Mànega: 5,20m. Puntal: 2,24m. Escala: 1:25 Any de construcció: 2009


179


Història Aquest llaüt quillat va ser construït el 1904 a la platja del Campello d’ Alacant, de mans del mestre d’aixa Gerónimo Lloret. S’acostumava a anomenar “quillats” a les embarcacions alacantines amb molt de puntal; molt ràpides i aptes tant per a la pesca com per al transport de cabotatge. Aquestes qualitats motivaren que també es construïssin quillats a les drassanes catalanes, especialment a les de Blanes. Segons consta en el “Llibre d´Assentament” original del Sant Ramon, aquesta embarcació va estar navegant a la vela fins acabada la guerra civil. De llavors ençà, el San Ramon ha anat canviant d’armadors, fins arribar al seu darrer, en Joan Compte Olmos, qui en va ser propietari i patró durant catorze anys. L’activitat a la qual ha estat dedicat durant aquests cent anys el Sant Ramon ha estat la pesca al bou. Primer a vela amb parella, i després amb l’art d’arrossegament per a la pesca del llagostí, a la zona del sud del Delta. Quan fou recuperat, l’estructura del Sant Ramon era l’original: les quadernes d’olivera; la quilla i la roda de proa de roure. Els bacallans que reforçaven l’orla havien sobreviscut al pas del temps, però la popa fou reformada quan se li va instal·lar el primer motor l’any <. Ja no disposava d’arboradura. Aquest vaixell, originalment denominat “San” Ramon, fou identificat per Bricbarca l’any 2001 a Alacant. Actualment és copropietat de l’associació i de l’ Ajuntament de Vilassar de Mar. La restauració del Sant Ramon es va dividir en dues fases: > La primera va ser realitzada el 2002 al port de Mataró, i suposà la neteja del buc, el canvi de dues traques podrides i el pintat de tota l’embarcació. > La segona i la més llarga, va començar a les Drassanes i Escar de Roses el 6 d’agost de 2003, i finalitzà a finals del 2

180


181


54

Santa Espina

Fitxa Tècnica

Eslòra: 10m. Mànega: 3m. Puntal: 0,80m. Escala: 1:10 Any de construcció: 1991


183


Història La Santa Espina és un llaüt de vela llatina provinent de Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló de la Catalunya Nord. Pertany a la família del sardinal. Fou construïda pel mestre d’aixa Bonaventura Colomines el 1928 i s’utilitzava per a la pesca de la sardina i l’anxova - d’aquí la denominació de «sardinal». Aquest tipus de llaüt estava molt estès a la Mediterrània del sud de França, principalment al Rosselló. Restaurada, avui és present en tots aquells moments i llocs on cal afermar el moviment de recuperació del patrimoni marítim, i en particular la navegació amb aparell llatí. La història d’aquest llaüt s’inicia l’any 1927, quan el mestre d’aixa Bonaventura Colomines rep l’encàrrec de construir-lo. Aquesta feina queda conclosa un any més tard, el juliol del 1928. Fou batejada amb el nom de Francis pel seu primer propietari, François Cazeilles de Cotlliure que se’n va servir ininterrompudament fins als anys 70 (del segle XX), inclòs el període de la Segona Guerra Mundial, moment en el qual la seva tripulació s’incrementà amb un caporal de l’exèrcit alemany. A mesura que el peix s’allunyava de la costa per la sobrepesca, aquest tipus d’embarcacions van quedar obsoletes i arraconades a les platges. Així, doncs, la Francis va restar al sec a la platja de Sant Cebrià de Rosselló, on hauria acabat cremada com la totalitat de les seves companyes. Afortunadament, el 1975 va ser

184

comprada per Clovis Aloujes -President de l’Associació Voile Latine de Cotlliure- als senyors Yves Soret i Bernard Simon, propietaris en aquell moment. Després de reparar-la, la va tornar a la mar per navegar de nou amb el nom nou de Santa Espina. Animat per l’esperit de recuperació de la navegació amb vela llatina, el 28 de juny del 1986 Clovis Aloujes va navegar fins al port de Sant Feliu de Guíxols. Allà, la Santa Espina va assistir a la Primera Diada de la Vela Llatina, fet d’importància cabdal per ser el primer acte en què s’albirava la sensibilització d’un sector de la societat per a la recuperació del patrimoni mariner català. Un any després, amb la celebració del I Mil·lenari de Catalunya, a Cadaqués es va participar en la I Trobada de Vela Llatina i hi va impulsar el que esdevindria la cita anual per excel·lència. L’abril de 1995, vint anys després d’haver-la adquirida, Clovis Alouges va demanar que la Santa Espina formés part de l’estol d’embarcacions de vela llatina de Calella. No era novella en aquestes aigües, ja que el juny del 1993 va assistir a la 1ª Trobada de Barques Aparellades amb Vela Llatina d’aquest poble. Un any més tard, hi va protagonitzar la II Trobada, en ser treta a l’antiga -a força de braçosa la platja del Canadell. A partir d’aquell moment, la seva presència es va incrementar arreu, i va assistir a les Trobades anuals al llarg de tot el litoral català.


55

Santa Eulalia

Fitxa Tècnica

Eslòra: 35,54m. Mànega: 8,50m. Puntal: 4m. Escala: 1:35 Any de construcció: 2001


Història L’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona va adquirir mitjançant subasta pública, l’embarcació Sayremar Un que es trobava atracada en el port de Cartagena després d’haver dedicat els seus últims anys als treballs portuaris. Mostrava una aparença rudimentària, amb diverses cicatrius de diverses modificacions, però ocultava un llarg passat amb deixos de glòria. La glòria d’una època en la qual els pailebots de dos o tres mastelers eren l’eix de la logística comercial dels països del Mediterrani. L’any 1919, quan va ser botat en la localitat alacantina de Torrevella, el seu nom era Carmen Flores, en honor a la filla de l’armador, un comerciant de València de nom Pascual Flores Benavent que havia encarregat la construcció de dues pailebots de tres pals, iguals. L’altre va portar el nom del seu fill, Pascual Flores. La construcció va ser encarregada al mestre de d’aixa Antonio Marí Aguirre, que en aquell moment amb 47 anys, acumulava una àmplia experiència en la construcció de pailebots, balandros i vaixells de vela llatina. Un dels documents que disposa el Museu és la còpia del contracte en el qual Antonio Marí es comprometia en la construcció; però, curiosament no s’especifica quin tipus de vaixell seria, encara que sí s’especifiquen els materials i una dada que crida poderosament l’atenció i es refereix a la instal·lació d’un “pont per al motor” que, segons els estudis es podria deduir que l’armador tènia intencions futures de motoritzar el vaixell. El 24 de febrer de 1919 se li va atorgar al seu armador la Real Patent amb el nº 1342 del regnat d’Alfonso XIII, i signada pel mateix. Aquesta patent li permetia “navegar i comerciar en tots els mars i ports del globus” En els seus primers anys a excepció d’alguns viatges a Cuba, la majoria dels seus trajectes eren de cabotatge pel Mediterrani, transportant sal, llenya, fusta, va venir, conserves, ordi, mineral de plom, etc.

188


25


190


191


56 Satuna

Fitxa Tècnica

Eslòra: 4,10m. Màniga: 1,80m. Puntal: 0,75m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2013


193


194


195


57

Secció de Popa

Fitxa Tècnica

196

Escala: 1:75 Any de construcció: 2006


58

Silver Juvile


199


200


201


59

TP Llastarry

Fitxa Tècnica

Eslòra: 15m. Mànega: 5,50m. Puntal: 1,70m. Escala: 1:25 Any de construcció: 1986


205


60 Teresa

Fitxa Tècnica

Eslòra: 12,89m. Mànega: 4,79m. Puntal: 1,68m. Escala: 1:20 Any de construcció: 2012


207


61 Terral


209


210


211


62

Tiba Tiba

Fitxa Tècnica

Eslòra: 18,20m. Mànega: 10m. Puntal: 6,60m. Escala: 1:20 Any de construcció: 1986


214


215


63

Tramuntana Fitxa Tècnica

Eslòra: 32m. Mànega: 9,15m. Puntal: 3,40m. Escala: 1:30 Any de construcció: 1985


220


221


64

Volchitsa

Fitxa Tècnica

Eslòra: 19,60m. Mànega: 4,65m. Puntal: 3,75m. Escala: 1:20 Any de construcció: 1999


225


25


65

Xalana Delta del Ebre Fitxa Tècnica

Eslòra: 4,90m. Mànega: 1,18m. Puntal: 0,40m. Escala: 1-20. Any de construcció: 2001


229


66 Xalupa

Fitxa Tècnica

Eslòra: 13,86m. Mànega: 3,63m. Puntal: 1,40m. Escala: 1:20 Any de construcció: 2003


Història

232

Model amb obra viva en color blanc, obra morta en blau. Sobre la coberta dotze bancs. Arbora tres pals, trinquet i major amb vela al terç i messana amb vela llatina.


64 Xic

Fitxa Tècnica

Eslòra: 4,50m. Mànega: 1,85m. Puntal: 0,80m. Escala: 1:10 Any de construcció: 2002


235


De tota la teva família Aquest llibre és sinònim de la paciència, perseverança, dedicació, cura i estima que has bolcat en cadascun dels teus projectes i, igual que amb la família, has sabut cuidar.

236


Crèdits Col·lecció Lluís Rovira Carbonell Disseny i edició Anna Rovira Fotografia Marcos Morales http://www.marcosmorales.cat

237


Taula de continguts 004 Próleg

050

Cap Norfeu

088

Far Barcelona

008 Ameriketatik

054

Cap Ras

092

Far Cabrera

058

Cap Roig

094

Federico Gorostidi

062

Cap Trencat

096 Garxal Fitxa tècnica

Biografia

Fitxa tècnica Història

012 Amolla

Fitxa tècnica Història

016

Auxiliar Sta. Eulalia

018

Barquetot Albufera

Fitxa tècnica Fitxa tècnica

022 Bluenose

Fitxa tècnica Història

028 Bootbak

032 Bufacaldos

Fitxa tècnica

034

Cala Corb

038

Cala Fons

042

Cap Blanc II

046

Cap Gras

Fitxa tècnica Fitxa tècnica Fitxa tècnica Fitxa tècnica

Fitxa tècnica Fitxa tècnica Fitxa tècnica Fitxa tècnica

064 Ciotaden

Fitxa tècnica

066

Cos de Bombers

070

Cruz Roja del Mar

Fitxa tècnica Fitxa tècnica

074 Cudillero

076

Fitxa tècnica

Culip VI

Fitxa tècnica

080 Dinghi

Fitxa tècnica Fitxa tècnica Fitxa tècnica

098 Gjoa Fitxa tècnica

102 Goizaldi

104

Fitxa tècnica

Goleta Terranova

108 Gregal

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

112 Judita 114

La Cava

082 Doris

118

Llaut Albufera

086 Eva

120

Llaut Mallorquí

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica Fitxa tècnica Fitxa tècnica


124 Llebeig

160

128 Lola

164 Ponent

206 Teresa

168 Rafael

208 Terral

132 Madrona

136 Rall

212

136 Rall

Fitxa tècnica

172 Riva

218 Tramuntana

138

Mar Blau

176

224 Volchitsa

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica Història

Fitxa tècnica

130 Luanco

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

142 Mestral

Pau Casals Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica Història

Sant Joan

Fitxa tècnica

202

TP Llastarry Fitxa tècnica Fitxa tècnica

Tiba - Tiba Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

178

Sant Ramon

146 Mitjorn

182

Santa Espina

230 Xalupa

148 Molinet

186

Santa Eulalia

234 Xic

192

Sa Tuna

154 Papet

Fitxa tècnica

196

Secció de Popa

156

Patí Ruxo

198

Silver Juvile

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica

150 Monturiol

Fitxa tècnica

Fitxa tècnica Història

Fitxa tècnica Història

Fitxa tècnica Història Fitxa tècnica Història

Fitxa tècnica Fitxa tècnica

228

Xalana Delta del Ebre Fitxa tècnica

Fitxa tècnica Història

Fitxa tècnica

236 Agraïments Crèdits


Esteles d'un mestre artesà  

Recopilatòri de la col·lecció de barcos fets per en Lluis Rovira i Carbonell.

Esteles d'un mestre artesà  

Recopilatòri de la col·lecció de barcos fets per en Lluis Rovira i Carbonell.

Advertisement