Issuu on Google+

Riscos específics i la seva prevenció en l’àmbit docent Unitat didàctica 4 Llúcia Orteu i Guiu Febrer 2011

Prevenció de riscos laborals


Introducció

3

Objectius

4

1.

5

2.

3.

4.

La salut docent 1.1.

La incidència dels factors de risc laboral en la docència

1.2.

Les condicions de treball en l’àmbit docent

Els riscos psicosocials

6.

8 12

2.1.

L’organització del treball com a generadora d’estrès

12

2.2.

Els elements explicatius de l’estrés

14

2.3.

El burnout o síndrome de l’estar cremat

17

2.4.

Mobbing

20

2.5.

Mesures preventives davant dels factors de risc psicosocial

23

Els riscos ergonòmics

25

3.1.

Aspectes posturals

25

3.2.

La càrrega vocal

29

Els riscos derivats de les condicions materials 4.1.

5.

5

Altres mesures preventives

Els riscos ambientals

32 33 35

5.1.

La qualitat de l’aire interior

35

5.2.

La il.luminació

35

5.3.

La temperatura i la humitat

36

5.4.

El soroll ambiental

36

5.5.

Els agents biològics en suspensió

37

El Coordinador de prevenció

38


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

3

Introducció

La salut dels docents ha estat un tema que tradicionalment no ha vingut essent objecte d‟una especial atenció; la tipologia dels riscos als que el personal docent està exposat - principalment ergonòmics i psicosocialshan estat riscos amb una important incidència oculta; sempre han existit, però han tingut molt poca plasmació en les xifres oficials de sinistralitat, per la qual cosa, no han estat objecte d‟atenció preferent per part dels diferents agents que intervenen en la prevenció. Quan parlem de riscos en l‟ensenyament, fem referència principalment a patologies foniàtriques, musculoesquelètiques i psicològiques. Aquests efectes es generen sobre la salut del treballador normalment a mig i llarg termini, la qual cosa dificulta apreciar-ne la relació causa-efecte, i facilita atribuir-ne les conseqüències a circumstàncies personals dels treballadors afectats, i impedeix una actuació preventiva sobre les veritables causes generadores del risc. Aquesta realitat, no pot descuidar la importància que aquesta qüestió ha de tenir per als docents i per als gestors de l'ensenyament, donades les greus conseqüències que es generen sobre la salut i la seguretat dels propis docents, i que reverteix en la qualitat del servei públic que aquest presta.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Riscos específics i la seva prevenció en l’àmbit docent

2

Objectius

En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent:

1. Identificar els factors de risc existents en els centres docents que poden afectar a la seguretat i salut del docent. 2. Relacionar els riscos que es donen als centres docents

amb els

efectes que poden provocar sobre la salut. 3. Aportar als docents els coneixements bàsics relacionats amb la prevenció dels riscos del seu àmbit de treball, que garanteixi la confiança necessària en les seves pràctiques. 4. Identificar les condicions organitzatives, laborals i psicosocials que configuren situacions de qualitat de treball. 5. Promoure una cultura preventiva en els centres docents i potenciar la incorporació de la salut laboral dins de les eines de gestió del centre educatiu com un recurs afavoridor del grau de satisfacció personal i professional dels docents. 6. Dotar de tècniques, recursos i estratègies de caràcter preventiu (individuals i organitzatives) que afavoreixen l'adquisició d'actituds i hàbits saludables.


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

2

1. La salut docent

La Declaració Universal dels Drets Humans estableix en el seu art. 25.1 el dret de tota persona a gaudir d‟un nivell de vida adequat que li asseguri la seva salut i el seu benestar. En base a aquest principi podem considerar la salut com un dret universal. L‟Organització Mundial de la Salut OMS considera la salut com un concepte integral, que no fa referència només a la falta de malalties sinó que abasta el complet benestar de l‟individu en les seves dimensions física, mental i social i implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: tant les afectives, com les sanitàries, nutricionals, socials o culturals.

Quan parlem de salut laboral estem fent referència a la integritat dels aspectes de la persona treballadora, tant en l‟àmbit físic com en el mental i social, i en el seu dret a estar protegit de les malalties i lesions que pugui patir en l‟àmbit laboral i com a conseqüència d‟aquest.

La salut laboral docent fa referència a l‟estat de benestar físic, social i psíquic integral dels professors i professores

El dret del treballador de l‟àmbit de l‟educació a gaudir d‟unes condicions de treball saludables implica actuar sobre les dimensions físiques, ambientals, procedimentals i organitzatives de les condicions de treball, de manera que es vagi més enllà d‟una mera protecció de la integritat física i salut del treballador, fent incidència en aspectes ergonòmics, i de desenvolupament de la satisfacció individual, que provoquin un augment del seu grau de benestar.

1.1. La incidència dels factors de risc laboral en la docència Quan fem referència als factors de risc que provoquen alteracions de la salut i del benestar del docent els que han estat reconeguts com a més rellevants en els diferents estudis realitzats són els relacionats amb

Riscos específics i la seva prevenció en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

6

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

l‟àmbit psicosocial seguit dels de tipus ergonòmic i en molt menor mesura els que tenen que veure amb la seguretat i la higiene. La Unió Europea en el seu estudi “Como adaptarse a los cambios en la sociedad y en el mundo del trabajo: una nueva estrategia comunitaria de salut y seguridad” realitzat l‟any 2002 indica que la freqüència de les patologies relacionades amb l‟estrès és dues vegades superior en els sectors de l‟educació, els serveis socials i la salut. Dins de l‟àmbit català, en l‟Enquesta de Salut de Catalunya de 1994 els docents presenten un risc de pitjor estat de salut percebut que és quasi el doble que el d‟altres treballadors amb categories similars, i tenen 3 vegades més risc de consumir tranquil·litzants, antidepressius i somnífers. En l‟Enquesta de condicions de treball de Catalunya realitzada

L’estat de salut percebut L’estat de salut percebut fa referència a la sensació que cada treballador té sobre l’estat de la seva salut

l‟any 2008 la percepció dels treballadors del sector dels serveis socials (en el que s‟inclou al personal docent) es troba estrictament en la mitjana del conjunt de treballadors enquestats ( 3‟7 sobre un màxim de 5), essent de 3‟51 en els homes i 3‟32 en les dones. En la investigació realitzada, el curs 2000-2001 per Isidre Rabadà amb el mètode Delphi dins del col·lectiu de treballadors de secundària amb la finalitat d‟identificar i prioritzar els factors de risc laboral que afecten la salut i el benestar del professorat d‟educació secundària de centres públics de la Generalitat de Catalunya, realitzat sobre un col·lectiu de 4.753 professors i professores s‟arriba a la conclusió que els principals

!

A la l‟aula trobaràs l‟estudi complet d‟Isidre Rabadà: “Identificació dels factors laborals que afecten la salut i el benestar dels docents d‟ensenyament secundari a Catalunya” en format pdf .

riscos professionals que afecten el benestar d‟aquest col·lectiu són de caràcter psicosocial, sent també rellevant el factor ergonòmic relacionat amb l‟esforç vocal del professorat, que ocupa el cinquè lloc dins de la jerarquia de preocupacions del professorat . El mètode Delphi La tècnica Delphi consisteix a enviar en etapes successives un seguit de qüestionaris per correu. Es tracta d’un mètode d’enquesta en tres fases. Cada qüestionari és creat a partir de l’anàlisi de les respostes que es donen en la fase anterior. Els participants no tenen comunicació entre ells, però cadascun influeix sobre la informació emesa pels altres, de tal manera que s’arriba a un consens sense que hagi hagut discussió entre ells. Aquesta tècnica és un dels anomenats ―mètodes de cerca de consens‖, de gran interès per a la identificació de problemes i necessitats, basat en la idea d’arribar a acords entre diferents persones que són coneixedores d’una determinada problemàtica

Els cinc factors més importants recollits en aquest estudi - segons la pròpia percepció dels afectats- són per ordre de prioritat: 1. „Desmotivació i poc interès de l‟alumnat‟ ( 572‟59 IdP) 2. „Complexitat de l‟atenció d‟alumnes amb dèficits i/o ritmes d‟aprenentatge molt diferent‟ (232‟23 IdP) 3. „Demanda i delegació de problemes i conflictes que correspon resoldre a les famílies i no al centre docent‟ (156,93 IdP) 4. „Manca de disciplina d‟una part del‟alumnat‟ 107 (IdP) 5. „Esforç vocal degut a la sobreutilització de la veu‟ (46,34 IdP)

Quan ens referim a l‟Índex de preocupació dels docents esquestats ho farem amb les sigles IdP.


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

7

En la gràfica que es mostra a continuació es poden apreciar els diferents factors de risc en funció de l‟índex de preocupació (IdP) de les persones que han participat en l‟estudi.

Desmotivació i poc interès de l'alumnat Complexitat at. Alumnes amb èficits i/o ritmes d'aprenentatge Demanda i delegació de conflictes que ha de resoldre la família Manca de disciplina per part de l'alumnat Esforç vocal degut a la sobreutilització de la veu

Segons dades recollides en aquest estudi cinc malalties més diagnosticades al professorat de secundària i nombre de llicències entre l‟1/9/200 i 30/4/2001 i segons dades de la Inspecció mèdica són: patologia locomotora, conjuntiva i traumatologia (21,8%), otorinolaringològiques (14‟5%), mentals (10‟8%), d‟aparell respiratori (8%) i de l‟aparell reproductiu (6‟3%). En la figura es mostra la importància de la incidència de cadascuna de les cinc tipologies.

Patologia locomotora, conjuntiva i traumatologia Otorrinolaringològiques Mentals Aparell respiratori Aparell reproductiu


8

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

1.2. Les condicions de treball en l’àmbit docent L‟àmbit laboral, en el que es desenvolupa el treball del docent, pot incidir de manera negativa sobre el treballador, influint en la generació o potenciació de riscos que afectin la seva seguretat i salut . L‟activitat laboral del docent es desenvolupa en diferents espais i comprèn diferents activitats. Es relacionen a continuació els principals espais de treball del docent:  Aula  Sala de professors  Departaments i despatxos  Laboratoris i tallers  Gimnàs  Pati  Lavabos  Sala de professors i sales de descans  Menjadors, etc Laboratoris i tallers En el curs de nivell bàsic de prevenció de riscos laborals no parlarem dels riscos concrets d’aquests espais de treball, tot i la seva importància, ja que els treballarem de forma específica en els cursos sobre riscos específics de les diferents families professionals.

En la taula es mostra les diferents tasques i activitats que realitza el docent. ÀMBITS

TASQUES I ACTIVITATS  Treball a l’aula amb el grup classe  Reunió amb l’alumnat  Sortides de l’escola

ENSENYAMENTAPRENENTATGE

 Sessió de preparació del treball  Sessions de correcció de treballs  Sessions de treball burocràtic  Altres  Reunió amb serveis educatius de suport o amb equipaments professionals d’altres sectors

RELACIÓ AMB L’ENTORN

 Reunions amb l’Administració educativa i l’Ajuntament  Reunions amb entitats cíviques (grups veïnals, d’ajuda mútua,..)  Altres  Reunió amb l’alumnat  Entrevista amb la família

TUTORIA

 Reunió plenària amb les famílies  Reunió amb professionals de suport  Reunió de junta d’avaluació de l’alumnat

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


9

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

ÀMBITS

TASQUES I ACTIVITATS  Reunió amb professionals d’altres xarxes d’atenció a l’Infant o adolescent  Sessions de treball burocràtic  altres  Reunió de cicle/departament  Reunió de claustre  Reunió de consell escolar

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

 Reunió de l’equip directiu  Instrucció d’expedients sancionador  Organitzar activitats extraescolars  Sessions de treball burocràtic  altres

Font.Diversos autors: ‖Condicions de seguretat i salut del treball docent‖, Ed. Associació membres Rosa Sensat

Les tasques i activitats que es desenvolupen en aquells espais de treball identificats, conformen les situacions que són susceptibles de generar riscos per als docents. En aquest sentit cal que parlem de condicions de treball.

Les condicions de treball són el conjunt de les circumstàncies que es donen en l‟entorn on es desenvolupa l‟activitat laboral i que incideixen en la salut del treballador entesa en els seus aspectes de benestar físic, mental i social .

Les condicions de treball que es donen en els espais de treball en el que es desenvolupa la funció docent, poden incidir sobre la salut i integritat del professor, generant els riscos específics.

La LPRL defineix la condició de treball com aquella característica del treball susceptible de tenir influència en la generació de riscos per a la seguretat i salut del treballador.

Les principals condicions de treball que poden generar conseqüències negatives per al benestar físic, mental i social del treballador fan referència principalment als següents àmbits:  condicions higièniques de l‟ambient de treball  condicions ergonòmiques  aspectes d‟organització del treball que generen riscos psicosocials  condicions de seguretat

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


10

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

En la taula es mostra el grup de les condicions de seguretat i salut de l‟àmbit docent, relacionats amb els riscos i danys que provoquen. Condicions de seguretat i salut

Riscos  Obertura de les portes cap a l’interior  Passadissos i escales lliscants  Obstacles al lloc de pas  Emmagatzemament deficient

Condicions de seguretat

Danys

 Accidents a l’anada o la tornada a la feina  Accidents a les sortides amb l’alumnat  Caigudes  Caps amb objectes

 Mobiliari amb caires vius

 Talls amb l’equip de treball

 Manca d’extintors

 Contactes elèctrics

 Manca de pla d’evacuació

 Cremades

 Sistema elèctric deficitari  Alta densitat de persones a l’aula

 Agressions de l’alumnat o pares  Altres accidents

 Manca de ventilació  Enlluernaments, reflexos o manca de llum  Disfunció de l a calefacció  Nivells de soroll elevat

Higiene de l’ambient interior

 Ús de guix a la pissarra  Productes de laboratori  Productes de neteja  Ús de plaguicides

 Manca de confort i incomoditat  Fatiga prematura  Estrès per les condicions ambientals  Fatiga auditiva o hipoacusia  Intoxicacions  Infeccions

 Malalties infecciones o parasitàries  Presència de xeringues al pati  Postura dempeus prolongada  Escriure a la pissarra per damunt de les espatlles Condicions ergonòmiques

 Trastorns ossis degeneratius

 Manipulació de càrregues

 Afectació de la conducció nerviosa

 Treballar en mobiliari inadequat

 Disfonies, afonies

 No usar reposapeus

Factors psicosocials

 Afectació musculosquelètica

 Fatiga física

 Mal ús de l veu

 Trastorns circulatoris ( varius, etc)

 Atenció a la diversitat

 Fatiga cognitiva

 Responsabilitat civil

 Fatiga emocional

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


11

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Condicions de seguretat i salut

Riscos

Danys

 Implicació emocional

 Insatisfacció laboral

 Manca de flexibilitat horària

 Tensió muscular

 Deficients canals de comunicació

 Ansietat  Estrès

 No reconeixement de l’esforç

 Burnout

 Ambigüitat i conflicte de rol

 Depressió

 Sistema d’interinatge

 Mobbing

 Problemes de son

 Manca de personal substitut  Manca de suport tècnic  Problemes de disciplina Font. Adaptacio de Diversos autors: ‖Condicions de seguretat i salut del treball docent‖, Ed. Associació membres Rosa Sensat

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


12

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

2. Els riscos psicosocials

L‟Organització Internacional del Treball ha definit els factors de risc psicosocial com “aquelles interaccions entre el contingut, l‟organització i la gestió del treball i les condicions ambientals, d‟una banda, i les funcions i necessitats dels treballadors, de l‟altra. Aquestes interaccions podrien exercir una influència nociva en la salut dels treballadors a través de les seves percepcions i experiències.”

Els factors de risc

psicosocials són les característiques de les

condicions de treball, sobretot les que afecten la seva organització i que incideixen en la salut de les persones principalment mitjançant mecanismes psicològics.

Riscos físic i experiència d’estrès ―Se han realizado numerosos estudios sobre los riesgos físicos a fin de examinar los efectos sobre la experiencia psicológica del estrés y sobre la salud El ruido puede actuar como estímulo físico y psicológico (Akerstedt y Landstrom, 1998; Kryter, 1972; Kasl, 1992). Según Smith (1991), «los efectos (no auditivos) del ruido sobre la salud pueden con frecuencia reflejar las reacciones psicológicas al ruido –estrés–, así como los niveles de exposición objetiva.‖ Investigación sobre el estrés relacionado con el trabajo, de la Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo, (consulta en línia http://es.osha.europa.eu/, 12,agost-2007)

L‟exposició als factors de risc psicosocials afecta la salut dels treballadors. A curt termini pot manifestar-se a través de l‟aparició d‟estrès, que inclou alteracions de la salut física, mental i social de l‟individu. A llarg termini l‟exposició als riscos psicosocials pot provocar alteracions cardiovasculars, respiratòries, gastrointestinals, endocrinològiques, immunitàries, etc. 2.1. L’organització del treball com a generadora d’estrès En els riscos psicosocials té gran importància el factor individual. La forma d‟organitzar el treball no té la mateixa incidència en tots els treballadors afectats. En aquests casos esdevé de gran importància les característiques personals. La importància dels factors individuals en els riscos psicosocials no ha de fer-nos caure en la idea que es tracta d‟un problema individual i extralaboral de la persona, com s‟ha cregut durant molt de temps. També en aquests casos cal desenvolupar una activitat preventiva de tipus col·lectiu.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

13

En el cas de l‟estrès laboral tot i que el problema de salut es planteja individualment, aquest està originat per les condicions de treball col·lectives que es donen en l‟àmbit de treball. Els continguts específics de les activitats i de les tasques que realitza el treballador i les seves condicions de realització són l‟origen de factors de risc laboral que poden provocar danys a la salut dels treballadors que hi són sotmesos. En la figura, que es mostra a continuació pot veure‟s com actuen les condicions de treball i els factors individuals en la generació de l‟estrès.

Font: INSHT

Tot i la importància dels factors individuals per explicar els problemes de salut generats pels factors de risc psicosocial, cal desenvolupar una activitat preventiva de tipus col·lectiu per actuar sobre aquests riscos.

La interacció entre les oportunitats i les demandes de l‟organització, i les necessitats, habilitats i expectatives individuals poden derivar en processos de tipus emocional (sentiment d‟ansietat, alienació, apatia,...) de tipus cognitius ( dificultats de concentració, ...) conductuals ( abús d‟alcohol, de drogues,...) o de tipus fisiològic (transtorns digestius, transtorns músculo-esquelètics, malalties cardiovasculars,...) Aquests mecanismes són el que anomenem estrès .

L‟estrès laboral es pot definir com el resultat d‟una relació entre els exigències o requeriments que es produeixen en el món laboral i la capacitat dels treballadors de donar resposta a aquests requeriments. Si el treballador no pot donar-los resposta és quan poden generar-se danys per a la seva salut

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

14

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

2.2. Els elements explicatius de l’estrés Els quatre eixos bàsics que expliquen els efectes dels riscos psicosocials segons els principals models explicatius de l‟estrès són 1. Les exigències psicològiques 2. El control sobre el contingut del treball 3. El recolzament social en el treball 4. Les compensacions en el treball En l‟àmbit docent – i segons l‟estudi realitzat per Isidre Rabadà al que ja hem fet referència- podem trobar els següents factors de risc relacionats amb aquests aspectes: Les exigències psicològiques Dins de les exigències psicològiques laborals que es fa al docent en el seu àmbit laboral destaquem com a més importants les de tipus emocional.

Les exigències emocionals es donen en aquelles situacions en les que es requereix la capacitat del treballador per entendre els sentiments i les emocions d‟altres persones, que poden transferir-los al treballador.

A més llarga distància s‟aprecia també la contradicció entre els valors que s‟exigeixen i promouen a l‟escola, la manca de respecte d‟una part de l‟alumnat i les relacions conflictives amb els alumnes. Dins del conjunt de factors que fan referència a les exigències que es fan al docent, destaquem les que tenen que veure amb la demanda i delegació de problemes que correspon resoldre a les famílies ( amb un 156‟93 IdP segons l‟estudi d‟Isidre Rabadà) i en un segon terme la intensitat de l‟esforç que han de fer i el volum de feina, el nombre excessiu d‟alumnes per aula (17‟50 IdP), el tenir que impartir assignatures afins que no es dominen (2,63 IdP) i la realització de tasques afegides a la docència (guàrdies, pati...)( 2,49 IdP).

El control sobre el contingut del treball

El control pot definir-se com la capacitat que tenen els treballadors per influir en el que succeeix en el seu entorn laboral.

Totes les dades d‟Índex de Preocupació del docent estan extretes de l‟estudi d‟Isidre Rabadà “Identificació dels factors laborals que afecten la salut i el benestar dels docents d‟ensenyament secundari a Catalunya” que teniu en format pdf a l‟aula.


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

15

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

Alguns autors distingeixen el control de l‟autonomia considerant el primer com la possibilitat del treballador de decidir sobre els aspectes organitzatius, i fent referència l‟autonomia als aspectes relacionats amb el lloc de treball. Les investigacions realitzades indiquen que en les organitzacions on hi ha més oportunitats de participació en la presa de decisions la satisfacció dels treballadors és més gran, i els nivells d‟autoestima dels treballadors són elevats.

La falta de participació està relacionada amb un augment de l‟estrès en el treball i amb una mala salut física general.

L‟absència de participació dels treballadors en la presa de decisions que els afecta és un factor desencadenant d‟ansietat i estrès per als treballadors, en el sentit que suposa una falta de control de l‟individu sobre les seves condicions de treball.

La participació en la presa de decisions pot millorar la qualitat i l‟acceptació de les decisions, fomenta la motivació dels treballadors i millora les relacions interpersonals entre els treballadors.

La política general de l‟empresa, la falta d‟una autèntica consulta, la no participació en la presa de decisions, la limitació de la iniciativa,... constitueixen elements que influeixen de forma negativa en el benestar dels treballadors.

La participació dels treballadors en la presa de decisions contribueix a la formació i al creixement personal, i millora el clima laboral i la sensació de benestar del treballador.

Dins de l‟àmbit educatiu han estat identificats els següents factors de risc laboral relacionats amb aquest element:  Manca de participació en les decisions de política educativa (4,53 IdP)  Equips directius autoritaris, amb poc espai per a la participació i manca de transparència (1,08 IdP)

La falta de participació es relaciona amb la insatisfacció en el treball.


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

16

El recolzament social en el treball El suport social a la feina representa l‟aspecte funcional que les xarxes socials impliquen per als treballadors.

El suport social consisteix en la possibilitat per part del treballador de rebre el tipus d‟ajut que necessita en el moment que ho necessita, tant per part dels seus companys com per part dels superiors. El recolzament social d’una mestra ―(…) o sigui és molt que et donin un cop de mà, que els nens són una mica de totes, que no aquesta és la meva classe i són els bons…Aquí els nens són de tothom i es cuiden els de 3, els de 4, els de 5, i són una mica de totes. Quan hi ha un problema de pares o de mares realment també és un problema de totes.‖ (Llorens, C.(2005).Organització del treball i Salut Laboral,Ed. Consell de Treball ,Econòmic i Social de Catalunya,pàg.46)

La inexistència o les deficiències de suport social és una de les dimensions que pot generar més estrès al treballador. Dins de l‟àmbit educatiu han estat identificats els següents factors de risc laboral relacionats amb aquest element:  Manca de suport de les famílies a l‟acció educativa ( 27‟61 IdP)  Manca de col.laboració entre companys per a fer la feina (4,26 IdP)  Menyspreu i arbitrarietat envers el professorat pel Departament d‟Ensenyament 2,54 (IdP)  Manca de suport al professorat per a l‟actualització científicotècnica i el reciclatge professional 2,38 (IdP) Les compensacions en el treball Les condicions en les que l‟individu desenvolupa la seva activitat laboral poden convertir-se en font d‟estrès. És per això que per abordar el problema de l‟estrès en una organització de treball, des d‟un punt de vista preventiu, cal actuar sobre les condicions del treball, modificant els aspectes organitzatius necessaris per tal d‟eliminar les causes que puguin ser generadores d‟estrès.

Per a intervenir sobre l‟estrès en les organitzacions és prioritària l‟actuació a través de mesures de caràcter global, organitzatives i col·lectives, més que no pas amb mesures particulars sobre cada individu.

Dins de l‟àmbit educatiu han estat identificats els següents factors de risc laboral relacionats amb aquest element:

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

17

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

 Manca reconeixement i d‟incentius professionals. ( 39‟02 IdP)  Manca de reconeixement social. (15,68 IdP)  Retribució insuficient 2,22 (IdP)  Incertesa deguda a desplaçaments forçosos (5,19 IdP) i inestabilitat en el lloc de treball (2,12 IdP) 2.3. El burnout o síndrome de l’estar cremat La síndrome de l‟estar cremat és la resposta a una situació d‟estrès laboral crònic en la qual el treballador desenvolupa actituds i sentiments negatius cap a les persones amb les que treballa i cap al propi rol professional i alhora mostra símptomes d‟esgotament emocional.

El burnout pot definir-se com la síndrome d‟esgotament emocional, despersonalització i baixa realització personal que pot donar-se sobretot en treballadors que estan en contacte amb persones.

En la figura es mostra la forma d‟actuació del burnout.

Font INSHT Font: INSHT

Els símptomes del burnout es poden agrupar en tres categories:  Esgotament emocional: que fa referència a la disminució i pèrdua de rescursos emocionals.  Despersonalització

o

deshumanització:

fa

referència

al

desenvolupament d‟actituds negatives, insensibilitat i cinisme, sobretot en relació als usuaris del servei que presta el treballador.  Falta de realització personal: que porta al treballdor a avaluar la seva feina de forma negativa, amb baixa autoestima personal.  Símptomes físics d‟estrès: com cansament, malestar general, etc. La taula mostra una relació d‟aquests factors de risc que actuen com a desencadenants del burnout en l‟àmbit laboral.


18

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Taula. Factor de risc que desencadenen el burnout Factors de risc a nivell d’organització

Factors de risc relatius al disseny del lloc de treball

Factors de risc relatius a relacions interpersonals

Estructura de l’organització molt jerarquitzada i rígida

Sobrecarrega de treball, exigències emocionals en la interacció amb el client

Tracte amb usuaris dificils o problemàtics

Falta de recolzament instrumental per part de l’organització

Descompensació entre responsabilitat i autonomia

Relacions conflictives amb clients

Excès de burocràcia

Falta de temps per a l’atenció de l’usuari

Dinàmica de treball negativa

Falta de participació dels treballadors

Disfuncions de rol: conflicteambigüetat-sobrecarrega de rol

Relacions tenses, competitives, amb conflictes entre companys i amb els usuaris

Falta de coordinació entre unitats

Carga emocional excessiva

Falta de recolzament social

Falta de formació pràctica als treballadors en noves tecnologies

Falta de control dels resultats de la feina

Falta de col·laboracióentre companys en tasques complementàries

Falta de reforç o recompensa

Falta de recolzament social

Procés de contagi social del síndrome del cremat

Falta de desenvolupament professional

Tasques inacabades que no tenen final

Absència de reciprocitat en els intercanvis socials

Relacions conflictives en l’organització

Poca autonomia en la presa de decisions

Estil de direcció inadequat

Estressors econòmics

Desigualtat percebuda en la gestió dels recursos humans

Insatisfacció en el treball

Font: INSHT

Tot i que l‟origen del burnout és degut a una deficient organització del treball, hi ha uns trets de la personalitat del treballador que poden fer-lo més vulnerable: un alt grau d‟altruisme i d‟idealisme, alt grau d‟empatiu, etc. El burnout es desencadena en un procés en el que podem identificar 5 moments: 1. Moment inicial d‟entusiasme: el treballador està molt motivat i té unes altes expectatives en relació al nou lloc de treball. 2. Moment d‟estancament: no es compleixen les expectatives professionals inicials i el treballador comença a considerar que la seva aportació al treball no és equitativa amb la compensació que n‟obté. 3. Moment en què es produeix la frustració: en la que el treballador es sent frustrat i desil·lusionat; la seva feina deixa de tenir sentit. És que poden començar a aparèixer els símptomes emocionals, fisiològics i conductuals propis del burnout. 4. Moment d‟apatia: el treballador adopta un paper defensiu i adopta estratègies d‟evitació 5. El treballador es crema i es produeix el col·lapse emocional i cognitiu que caracteritza la síndrome.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


19

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

A continuació, en la taula es mostren les mesures concretes de prevenció del burnout a nivell organitzatiu, a nivell interpersonal i a nivell individual proposades per l‟INSHT en la seva NTP 705 que aborda el tema del burnout. Taula. Mesures de prevenció del burnout Nivells d’actuació

Mesures  Realitzar la identificació i avaluació de riscos psicosocials, modificant aquelles condicions específiques i antecedent que promouen l’aparició del burnout  Establir programes d’acollida que integrin un treball d’ajust entre els objectius de l’organització i els percebuts per l’individu  Establir mecanismes de feed-back o retroinformació del resultat del treball  Promoure el treball en equip  Disposar d’oportunitats per a la formació continuada i desenvolupament del treball  Augmentar el grau d’autonomia i control del treball, descentralitzant la presa de decisions  Disposar de d’anàlisis i la definició dels llocs de treball, evitant ambigüitats i conflictes de rols. Establir objectius clars per als professionals  Establir línies clares d’autoritat i responsabilitat

Nivell organitzatiu

 Definició de competències i responsabilitats.  Adequar les demandes en relació a la càrrega de treball  Millorar les xarxes de comunicació i promoure la participació a l’organització  Fomentar la col·laboració i no la competitivitat en l’organització  Fomentar la flexibilitat horària  Afavorir i establir plans de promoció transparents i informar sobre ells  Crear grups de suport per protegir de l’ansietat i l’angustia, quan no sigui possible eliminar el focus del risc  Promoure la seguretat en la contractació  Oferir assistència per part de personal especialitzat  Facilitar als treballadors recursos adequats per aconseguir els objectius de treball

 Enfortir els vincles socials entre els treballadors, afavorir el treball en grup i evitar l’aïllament. Formar-los en estratègies de col·laboració i cooperació grupal  Promoure i planificar el recolzament social en el treball Nivell interpersonal

 Crear grups de recolzament per discutir la relació amb el treball per part dels professionals  Estil de direcció adequat  Entrenament en habilitats socials  Establir sistemes democràtics-participatius en el treball  Consolidar la dinàmica grupal per augmentar el control

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


20

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Nivells d’actuació

Mesures del treballador sobre les demandes psicològiques del treball  Establir treballs de supervisió professional (en grup) als treballadors  Realitzar orientació professional a l’inici del treball  Tenir en compte la diversificació de les tasques i la seva rotació  Posar en pràctica programes de formació continuada i reciclatge  Millorar els recursos de resistència i protegir a la persona per afrontar les situacions estressants  Formar en la identificació, discriminació i resolució de problemes  Entrenar en la gestió de l’ansietat i l’estrès en situacions inevitables de relació amb l’usuari

Nivell individual

 Implementar canvis d’ambient de treball, rotacions  Entrenament en la gestió de la distància emocional amb l’usuari, mantenint un equilibri entre la sobreimplicació i la indiferència  Establir programes de supervisió professional individual  Augmentar els recursos o habilitats comunicatives i de negociació  Treballar el feedback ,reconeixent adequadament les activitats finalitzades  Entrenament pe tal d’aconseguir un ajust individu - lloc de treball

2.4. Mobbing L‟assetjament psicològic o mobbing és un risc psicosocial i el seu estudi és bàsic per la freqüència amb què es produeix en l‟àmbit de les administracions públiques i per la seva capacitat destructiva.

El mobbing és un risc psicosocial, que sol traduir-se per assetjament psicològic en el treball.

Si seguim a Leymann podem parlar de mobbing quan “una persona o un grup de persones exerceixen un conjunt de comportaments caracteritzats per una violència psicològica, de forma sistemàtica durant un temps prolongat sobre una altra persona en el seu lloc de treball”. Segons aquest autor perquè es pugui parlar de mobbing cal que les conductes violentes es donin com a mínim un cop a la setmana i que aquesta situació tingui una durada mínima de sis mesos. Aquestes freqüències i temps són aproximats, perquè el dany que es fa a la víctima, pot produirse abans dels 6 mesos i amb una freqüència superior a la setmana.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

21

La LPRL estableix dins del seu àmbit de protecció la prevenció de les lesions i trastorns psíquics del treballador, per la qual cosa entre les obligacions que estableix aquest text normatiu també està la de prevenir l‟assetjament moral, susceptible de causar danys per a la salut dels treballadors. Si bé les conductes d‟assetjament es realitzen per part d‟una/unes persones determinades de l‟organització, la manera com aquesta es configura creant condicions de treball que siguin afavoridores d‟aquestes conductes, seran determinats perquè es produeixi el mobbing.

El risc que apareguin supòsits de mobbing en una organització serà menor si en l‟organització s‟afavoreix una bona comunicació entre els membres, s‟implica als treballadors en la presa de decisions, es dissenyen llocs de treball amb baix nivell de pressió per part dels superiors, es desenvolupi tècniques de resolució de conflictes , etc.

Factors predictius de caràcter organitzatiu d’una situació de mobbing. ―En el origen del acoso moral no es posible encontrar una relación lineal causa efecto.La causa inmediata es, seguramente, una decisión personal, pero existe un acuerdo generalizadoen señalar ciertas condiciones del trabajo como «circunstancias favorecedoras»,circunstancias cuya corrección prevendrá de manera eficaz el acoso. En general, el riesgode que aparezca es menor cuando existen grupos de trabajo excelentes, una comunicación frecuente y abierta y prácticas adecuadas de resolución de conflictos. Dicho de otro modo, en una organización sana no se desarrollaría, o al menos sería más difícil, un cuadro de acoso moral, con las características ya descritas, fuera cual fuera su origen o causa inmediata. Estas «circunstancias favorecedoras» tienen que ver, principalmente, con la organización de la empresa y con la gestión de los conflictos y por la inexistencia de métodos eficaces en tales empresas para la resolución de los mismos. Sáez et al. (2001) señalan, entre otros, los siguientes aspectos: —Un inadecuado diseño de los puestos de trabajo, así como la falta de definición de las funciones y tareas para cada uno. —Una falta de valoración de los empleados por parte de la organización. —Un inadecuado liderazgo. —Sistemas de comunicación ineficaces (unidireccionales). —Falta de participación de los trabajadores en la toma de decisiones. —Lugares de trabajo con un alto grado de estrés y presión por parte de los superiores. —Inexistencia de políticas de resolución de conflictos. —Negación o incredulidad por parte de los responsables de la organización. —Falta de políticas sancionadoras o de penalización por parte de la dirección de la organización en caso de que se den situaciones de acoso. También se señala la existencia de una serie de factores externos a la organización, que de igual manera pueden llegar a favorecer situaciones de acoso en el lugar de trabajo: —El conjunto de valores y normas de una sociedad que ejercen una influencia negativa en la cultura de la organización. —Aumento de la flexibilidad de horarios con el establecimiento de diferentes turnos, lo cual supone una mayor dificultad para entablar relaciones interpersonales duraderas. —Fuerte competencia económica de las sociedades actuales.‖ ―El acoso moral en el trabajo, Evaluación, Prevención e Intervención‖ De l’Instituto Vasco de Seguridad y Salud en el trabajo Text en línia http://www.osalan.net/datos/pu_84-95859-20-3c.pdf

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

22

En aquest sentit l‟art. 14 LPRL estableix l‟obligació de l‟empresari d‟adoptar “les mesures que siguin necessàries” per tal de protegir el treballador dels danys que puguin produir-se com a conseqüència dels riscos derivats del treball. Les mesures que ha d‟adoptar-se des de l‟organització no es limiten a aquelles previstes expressament en els textos legals, sinó les que es deriven de la potestat de direcció i organització de l‟activitat docent, per part dels equips directius i administracions docents. Fases del mobbing L‟assetjament no és un fenomen estàtic, sinó que va evolucionant al llarg del temps. Se‟n poden distingir 5 fases: 1. Fase preliminar: en la primera fase l‟assetjador observa i estudia detingudamente a la víctima, sometent-la a diverses proves per veure si és manipulable i controlable. Quan comet el més mínim error de forma involuntària, el generador de mobbing ho esgrimeix, magnificant-ho i creant una situació violenta i culpant a la víctima d‟haver comès un gran error. Aquest és recolzat per la majoria dels seus companys de treball donades les seves dots de manipulador. 2. Fase de conflicte: en la segona fase ja s‟està instaurat el conflicte, perquè la víctima és atacada frontalment,

tot i que intenta

defensar-se, es troba sense armes. Serà el blanc perfecte per a les mirades i crítiques dels seus companys, que hauran cregut les desacreditacions de l‟assetjador contra la víctima. 3. Fase de mobbing o estigmatització: És la fase de persecució, en la que apareixen els comportaments agressius per part dels membres que tenen interés en què la diana de mobbing es destrueixi i s‟enfonsi. A més, altres secundaran a l‟assetjador per por o fidelitat. Aquesta fase continua fins acabar amb la resistència de la víctima perquè fins i tot els que no participen activament ho fan de forma passiva, no donant importància als fets, o atribuïnt-li un comporament paranoic. 4. Fase de la intervenció de l‟empresa: la implicació de l‟empresa sol empitjorar la situació de la víctima, infravalorant-la, si és que no s‟ha implicat abans en alguna de les fases anteriors. En lloc de donar-li

recolzament l‟aïlla, i l‟estigmatitza com a treballador

dificil o malalt mental, pressionant-lo per a què demani ajuda mèdica (psiquiatra). En algunes ocasions l‟empresa intentarà la resolució del conflicte, si forma part de la seva cultura.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

23

5. Fase de marginació o d‟exclusió de la vida laboral. És la fase de resolució del conflicte; si la direcció de l‟empresa no pot resoldre‟l de forma positiva per a la víctima i se‟n fa còmplice, l‟assetjat es dóna per vençut i pot optar per recorrer a instàncies legals, depenent de les forces, del recolzament social que tingui o dels seus recursos materials per a plantejar jurídicament el cas. El més probable és que el treballador pateixi un transtorn per estrès postraumàtic (TEP) que l‟obligarà a absentar-se de la feina, agafant baixes successives, fins que finalment és probable que abandoni el treball. Això pot succeir així fins i tot si la sentència legal li és favorable.El mobbing no només privarà al treballador del seu lloc de treball, sino que a més, mina la seva capacitat laboral, i la seva autoestima personal, generant-li dubtes sobre la seva vàlua personal i professional. 2.5. Mesures preventives davant dels factors de risc psicosocial La prevenció dels factors de risc psicosocial en l‟àmbit docent exigeix que la direcció del centre assumeixi la seva responsabilitat en la gestió de l‟organització, i actuï identificant els factors desfavorables relatius al disseny organitzatiu, i modificant-ne els que siguin adversos. En l‟estudi realitzat a instància de l‟Associació de mestres Rosa Sensat, “Condicions de seguretat i salut del treball docent”, es proposen algunes mesures:  Les exigències del treball docent cal que siguin proporcionals a les capacitats de cadascú, als recursos materials i al suport tècnic de què es pugui disposar en el centre.  La direcció del centre ha de preocupar-se perquè els docents participin en la planificació i l‟avaluació del centre, s‟estableixin conjuntament objectius raonables, se sentin considerats com a col·laboradors actius, i puguin desenvolupar les seves habilitats professionals i afavorir un sentiment de pertinença a un equip de treball amb un projecte compartit.  Cal definir clarament i fer conèixer el rol i les responsabilitats de cada membre de la comunitat educativa. Així com tenir previst un sistema de detecció i resolució de conflictes que pugui fer front a les situacions problemàtiques que generi l‟exercici de la tasca docent.  Facilitar les condicions organitzatives perquè els docents puguin participar en les decisions que afectin el seu treball.  Establir sistemes de comunicació eficaços per a què la informació arribi a tots els membres de la comunitat educativa i es verifiqui l‟existència de canals de comunicació tant descendent com as-

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

24

cendent (Tenir previst un sistema de comunicació i resposta a suggeriments o reclamacions adreçat a millorar l‟organització del centre, per exemple).  Facilitar el treball en equip entre els docents a diferents nivells, estimulant la confiança personal i l‟intercanvi professional que facilitarà el suport instrumental i emocional quan un docent necessiti ajuda.  Facilitar la compatibilitat dels calendaris i horaris docents amb les demandes i responsabilitats de fora del treball.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

25

3. Els riscos ergonòmics

L‟ergonomia estudia els requeriments psicofísics que té el treballador en el seu lloc de treball, valorant tant els aspectes físics – i parlem de càrrega física de treball- com els mentals – i parlem de càrrega mental-.

L‟ergonomia planteja la necessitat que el lloc de treball s‟adapti a les característiques i les necessitats de la persona.

El Manual per a la Identificació i Avaluació de Riscos Laborals, editat pel Departament d‟Empresa i Ocupació defineix l‟ergonomia com una “activitat o un camp de caràcter multidisciplinar que s‟encarrega d‟adequar els sistemes de treball a les característiques, limitacions i les necessitats dels seus usuaris amb l‟objectiu d‟optimitzar-ne l‟eficàcia tot minvant l‟esforç destinat a aconseguir-ho, i també amb l‟objectiu de millorar la seva seguretat, salut i qualitat de vida laboral”. Podem ressaltar els següents aspectes dins d‟aquesta definició:  l‟objectiu de l‟ergonomia és millorar la interacció de l‟home amb el seu medi de treball, de manera que l‟activitat laboral resulti més eficaç, còmoda i segura.  La forma d‟actuació de l‟ergonomia és a través de l‟adaptació dels sistemes de treball i les condicions de treball a les característiques de cada treballador.  Les metodologies que utilitza provenen de diverses disciplines: anatomia, antropometria, psicologia, etc.  La intervenció que es proposa incideix tant en aspectes materials (il·luminació, ventilació), com conductuals, i socials (fatiga psíquica, etc.). Dins de l‟àmbit docent incideixen especialment dos tipus de patologies que tenen que veure amb l‟àmbit ergonòmic : les lesions muscoloesquelètiques, produïdes per aspectes posturals i la càrrega vocal. 3.1. Aspectes posturals Els trastorns musculoesquelètics derivats de la càrrega de treball inclouen un conjunt molt divers de danys que afecten als tendons, als osssos, als músculs i als nervis.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

26

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

Aquests tipus de trastorns són la principal patologia d‟origen laboral en el nostre país, afectant a la totalitat de sectors i ocupacions. Segons la VI Enquesta Nacional de Condicions de Treball entre les molèsties més freqüents que pateixen els treballadors es troben les localitzades en la zona baixa de l‟espatlla (40‟1%), la nuca i el coll (27%) i la zona alta de l‟esquena (26‟6%). Dins de l‟àmbit docent, són la primera causa de baixes per malaltia en nombre de dies de baixa. Els factors de risc dins de l‟àmbit docent estarien relacionats amb el manteniment de postures incorrectes a l‟aula : estar molt temps dret, una inclinació inadequada per revisar el treball dels alumnes; alçada inadequada de la pissarra que obliga al professor a aixecar el braç per sobre de l‟espatlla per escriure-hi; etc. Així mateix també podem incloure una inadequada posició al seure a la cadira, al treballar a sobre de la taula, o al fer-ho amb l‟ordinador.

Els principals riscos ergonòmics relacionats amb les posicions forçades per part del personal docent tindrien que veure amb la ina-

I

dequació postural a l‟escriure a la pissarra i atendre als alumnes,

La postura correcta a l’escriure a la pissarra és quan la mà no supera l’alçada de l’espatlla.

els espais estret i el treball de peu i assegut.

Els danys més freqüents que es causen són la fatiga muscular; cervicàlgia, dorsàlgia i lumbàlgia; lumbàlgia, escoliosi, hèrnia fiscal,… Les exigències físiques del treball docent fa que predomini el treball estàtic sobre el dinàmic, en el que la contracció muscular és contínua i alhora sostinguda en el temps, on hi ha una major incidència de les males postures corporals i per tant major risc de lesions en el sistema musculoesquelètic. La principal mesura correctora haurà d‟anar dirigida a sensibilitzar al professorat i donar-los pautes per prevenir els aspectes que intervenen en la producció de les lesions musculoesquelètiques. En relacionem algunes:  Tenir cura que les condicions dels elements materials: cadira, taula, pissarra estiguin adequats a la persona que els utilitza.  Evitar les postures de treball forçades i l‟estatisme postural.  Evitar les sobrecàrregues físiques i els desequilibris musculars.  Practicar tècniques bàsiques de respiració i relaxació, centrant-les en la zona del cos més vulnerable pel tipus d‟esforços físics que es realitzin.  Adequar les seqüències i pauses del treball als requeriments físics.


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

27

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

 Realitzar estiraments en els casos de rigidesa muscular. En el treball que s‟efectua davant de l‟ordinador cal tenir en compte una sèrie de pautes:  L‟altura de la primera línia de la pantalla no ha d‟estar per sobre del nivell dels ulls. L‟àrea de treball de la pantalla ha d‟estar compresa entre la línia horitzontal de visió i 60º per sota d‟aquesta figura.  La mobilitat del monitor ha de permetre la rotació horitzontal lliure (90°) i una inclinació vertical de 15° aproximadament, essent aconsellable la regulació de l‟altura.  El teclat cal que sigui separable, inclinable respecte al pla horitzontal, amb suport per a les mans, i un espai de separació entre les tecles de com a mínim la meitat de l‟amplada d‟una tecla.  El ratolí ha d‟adaptar-se a la corba de la mà, i el seu moviment ha de resultar fàcil, tant per a dretans com per a esquerrans. Cal que s‟utilitzi tan a prop del teclat com sigui possible i amb el canell recte (utilitzant si cal el reposa braços). En la figura es mostra la postura correcta que davant de l‟ordinador.

Font: https://www.upc.edu/prevencio/fes_prevencio/en-el-teu-lloc-de-treball

Font: Dep. d’Ensenyament Distància mínima de separació de la pantalla


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

28

Exercicis de relaxació muscular que poden millorar els símptomes:

Font: https://www.upc.edu/prevencio/fes_prevencio/en-el-teu-lloc-de-treball/ Font: https://www.upc.edu/prevencio/fes_prevencio/en-el-teu-lloc-de-treball

Font: https://www.upc.edu/prevencio/fes_prevencio/en-el-teu-lloc-de-treball/ Font: https://www.upc.edu/prevencio/fes_prevencio/en-el-teu-lloc-de-treball

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

29

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

3.2. La càrrega vocal La veu és un instrument bàsic per al professional que treballa en l‟àmbit escolar, ja que la comunicació amb els alumnes es produeix principalment a través de la via oral. En aquest àmbit és habitual una sobreutilització de la veu com a eina de treball.

Segons l‟Organització Internacional del Treball el professorat és el principal col·lectiu professional que té risc de patir malalties professionals derivades de l‟ús de la veu. Dins del llistat de malalties professionals vigent a l‟estat espanyol, s‟ha reconegut com a malaltia professional “els nòduls de les cordes vocals” com a causa d‟esforços sostinguts de la veu per motius professionals.

Els noduls vocals reconeguts com a malaltia professional Com venia defensant el col.lectiu docent, amb la promulgació del Real Decreto 1299/2006, de 10 de novembre que aprova el nuevo Cuadro de Enfermedades Profesionales del Sistema de la Seguridad Social i que modifica l’obsoleta normativa vigent fins aleshores, es recull reconeix dins de la llista de malalties professionals, els nodus vocals, al considerar que s’ha reconegut científicament el seu origen professional.

Dins de l‟àmbit escolar s‟utilitza la veu en una modalitat que s‟anomena veu projectada o directiva que consisteix en el seu ús per actuar o influir sobre els infants, en situacions on és habitual la presència de diferents sorolls (pati, aula, menjador,...) i en les que és necessari mantenir l‟atenció de l‟alumne.

Patologies de la veu més comuns entre el professorat Dins de les patologies de la veu més comuns del professorat podem trobar: nòduls i pòlips en les cordes vocals, corditis vasomotora, etc.

Això implica un ús intensiu de la veu per part del professional. Aquesta sobreutilització sol ser major en els nivells educatius inferiors, i en els primers anys d‟exercici professional, quan encara no s‟han adquirit una millora de la tècnica vocal. La reverberació

Els efectes més habituals que es produiran són afonia, fatiga vocal, dificultat per crear el so, poc control del volum i del to de veu, ronquera, necessitat d‟aclarir la gola amb freqüència, etc. Sent també habitual les lesions en la faringe (aparició de nòduls, pòlips, edemes, etc.). Els factors de risc presents en l‟àmbit escolar que fan que hi hagi una major incidència de problemes de la veu en els professionals que hi treballen són diversos. En la següent taula pot apreciar-se quins són els més significatius:

La reverberació consisteix en la permanència del so un cop s’ha extingit el so original, degut a les ones reflexes.


30

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Factor de risc

Explicació

Derivats de les tasques que realitza el docent a l’aula: explicar, respondre preguntes, etc.

Les activitats que realitza el docent exigeixen un ús constant de la veu, amb pujades i baixades de to per comunicar i remarcar els aspectes més importatns, respondre dubtes, estimular els alumnes, etc. Moltes vegades es projecta la veu d’esquena als receptors, per exemple quan s’està escribint o dibuixant a la pissarra, la qul cosa exigeix elevar el to de la veu.

Soroll en les aules i altres espais de treball

Sovint el professional ha de realitzar la seva tasca en ambients de treball molt sorollosos, amb fonts de soroll que provenen del propi centre docent, ocasionats per un mal aïllament acústic de les aules, o del soroll que generen els alumnes, i també els que provenen de l’exterior (ubicació dels centres aprop d’una carretera o d’un aeroport, de les vies del tren, etc.)

Acústica de les aules

Sovint les aules i altres espais dels centre tenen una acústica deicient, generant reverberació en les aules, la qual cosa fa que calgui forçar la veu per captar l’atenció dels nens. Això és més habitual en espais més grans: gimnasos, menjadors, sales d’usos múltiples,...

Condicions no adequades de temperatura, humitat i ventilació

Les condicions extremes i les variacions de temperatura afecten la formació de la veu. També una situació d’humitat ambiental baixa sobretot per l’ús de calefaccions- dificulta la lubrificació de les cordes vocals. La falta de ventilació adequada dels espais on hi ha una gran quantitat de persones també provoca augment de germens que poden afectar la gola.

Pols

La pols, tant la que s’origina a l’exterior de l’aula, com la que es deriva de la utilització de guix a la pissarra irrita la garganta.

Edat dels escolars

El treball amb els escolars de més curta edat implica un ús més intensió de la veu per part dels professionals, ja que, la majoria d’activitats a l’aula es realitzen usan la comunicació verbal.

Nombre d’alumnes per aula

El nombre d’alumnes a l’aula té una relació directa amb el soroll que es genera des de dins de l’aula, i a l’esfor que ha de realitzar el docent per solucionar conflictes i oferir una atenció personalitzada a cada nen.

Estrès

La situacio de tensió mental del docent professorat afectarà també la utilització de la veu.

Falta de formacio específica dels docents

Normalment lla formació dels docents no inclou les tècniques per a una correcta utilització de la veu.

Podem també diferenciar els factors de risc que no deriven de les exigències del lloc de treball sinó que tenen que veure amb les característiques individuals del docent. En l‟emissió de la veu està relacionat tot el sistema neuromuscular i esquelètic, el que explica la importància dels hàbits posturals, i les situacions estressants en la producció del so.

En aquest sentit podem diferenciar les següents: Factor de risc

Explicació L‟acumulació de tensió en el coll, la rigidesa

Ús

inadequat

l‟organisme l‟emissió vocal

de muscular, o l‟alteració de la distribució del pes en corporal pel trencament de l‟equilibri entre la gravetat i la resposta muscular, incideixen en la veu que s‟emet

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


31

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Descompensació

dels Les característiques de la respiració condicio-

moviments respiratoris nen de manera directa la resposta sonora L‟experiència auditiva és fonamental en la forProblemes auditius

mació de la veu actua com a regulador de les qualitats vocals.

Baixada de defenses (sistema immunitari)

Provoca un augment de la tendència a patir inflamacions de les mucoses respiratòries, que poden afectar les cordes vocals La tipologia del caràcter, l‟estat emocional, o

Dificultats de comuni- altres elements de tipus cultural i familiar i cació

social poden afectar la capacitat d‟expressió a través de la parla.

Font. Adaptacio de Diversos autors: ‖Condicions de seguretat i salut del treball docent‖, Ed. Associació membres Rosa Sensat

A nivell preventiu podem actuar adoptant diferents mesures preventives:  Analitzar quins són els sorolls presents en l‟entorn abans d‟ubicar un centre escolar.  Millorar l‟aïllament acústic de les aules i altres espais dels centres escolars.  Millorar l‟acústica de les aules i gimnasos, per evitar fenòmens com la reverberació.  Col·locar micròfons en aquells espais grans que ho requereixin per poder mantenir el nivell d‟atenció de l‟escolar sense que el docent hagi de forçar la veu.  Dotar de mitjans auxiliars les aules per tant que el docent sempre pugui realitzar la tasca parlant cara a cara als alumnes: projectors de transparències, pissarres digitals, vídeos,etc.  Eliminació del guix i de les pissarres clàssiques en les aules i substituir-los per rotuladors o altres mitjans alternatius.  Manteniment de les condicions de temperatura, humitat i ventilació adequades a l‟aula i altres espais.  Disminució del nombre d‟escolars per aula.  Increment del nombre i duració de les pauses que pot fer el docent.  Implementar mesures de prevenció de l‟estrès.  Donar formació específica al professorat sobre prevenció dels problemes de la veu i tècniques per a la seva utilització professional. A nivell individual el professorat també pot:  Evitar fer una sobreutilització de la veu.  No aixecar el volum.  Evitar fer esforç físics mentre s‟està parlant.  Evitar les alteracions brusques de temperatura.  Evitar el consum de tabac alcohol i begudes molt fredes o molt calentes.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


32

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

4. Els riscos derivats de les condicions materials

En els centres docents poden produir-se contacte entre els elements de l‟entorn, els equips de treball i els productes, substàncies o energies i el professor, que tinguin conseqüències traumàtiques: ferides, contusions, etc. Aquests accidents es produiran en els espais de treball on es desenvolupa l‟activitat docent: aules, despatxos, laboratoris i tallers, patis, etc. Els accidents poden consistir en caigudes, cops, talls, cremades, entre altres. Per a evitar-los caldrà que els espais de treball compleixin les condicions de seguretat establertes en la normativa. A continuació es mostra algunes de les deficiències i factors de risc de seguretat: Àmbit

Factor de risc  Tipus de terra inestable o lliscant  Manca d’ordre i neteja  Manca de resistència dels prestatges i estructures

Espais de treball

 Amplada dels passadissos inferior a 1m  Ampla de les portes exteriors als passadissos inferior a 80 cm  Il·luminació del lloc de treball no adequada a les característiques de la feina o operació  Amplada de les escales inferior a 40cm

Escales

 Distància màxima entre graons superiors a 30cm  Manca de manteniment preventiu  Falta de revisions obligatòries  Manca de dispositius d’accionament per a l’aturada total en condicions de seguretat  Inexistència de manual d’instruccions del fabricant de l’equip de treball

Maquines

 Resguards físics no resistents als esforços mecànics que s’han de suportar  Utilització dels equips de treball contrària als usos previstos pel fabricant  Inexistència o no utilització dels equips de protecció individu quan és precís  Equips de treball que no disposen del marcatge CE quan és necessari

Altres substàncies i energies

 Existència d’elements de tensió accessibles per manca de protecció contra contactes elèctrics directes  Absència de protecció contra contactes elèctrics indi-

Els tallers són espais on poden produir-se accidents


33

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Àmbit

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

Factor de risc rectes o sistema de protecció ineficaç  Modificacions inadequades a les instal·lacions  Els productes químics no disposen de les fitxer de seguretat  Els recipients contenidors de productes químics no estan etiquetats de la forma correcta  Utilització de productes combustibles o inflamables sense les corresponents precaucions  Falta de sistemes per garantir la ventilació

Entre les mesures preventives que caldrà adoptar indicarem les principals:  Senyalitzar les vies d‟emergència i els extintors.  Tenir preparat un Pla d‟emergència i evacuació del centre Que els tallers i laboratoris compleixin totes les mesures de prevenció i protecció pertinents, i que els professors tinguin la corresponent formació en riscos laborals. 4.1. Altres mesures preventives En relació a altres riscos de seguretat presents en l‟àmbit escolar, ens caldrà adoptar mesures preventives concretes per evitar-los.

Els principals riscos per a la seguretat dels treballadors docents tenen a veure amb el contacte amb superfícies perilloses ( arestes tallants o puntegudes, tisores, ) cops amb elements mòbils o estàtics (calaixos oberts, caiguda de llibres, portes,...) i caigudes en el mateix pla i en alçada (obstacles en els passadissos, escales en males condicions , etc.).

Riscos

Mesures preventives

 Utilitzar elements del mobiliari que tinguin les arestes arrodonides.  Guardar les tisores i altres eines que tallin o punxin en fundes i en Talls o punxades amb objectes i parts del mobiliari

el calaix corresponent.  No utilitzar les eines tallants per altres usos diferents d‟aquells pels que estan previstes.  Disposar els calaixos amb dispositius de bloqueig que evitin que

Cops amb elements de les instal·lacions i del mobiliari

surtin de les guies i caiguin.  Ancorar els prestatges al terra i a la paret perquè no puguin caure sobre les persones que els utilitzin.


34

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

Riscos

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent

Mesures preventives

 Col·locar les càrregues més pesades en els prestatges més baixos, deixant els més lleugers en les més altes  Evitar apilar molts elements, per assegurar la seva estabilitat.  Mantenir l‟ordre i la neteja en els mobles i totes les superfícies de treball.  Que el terra sigui antilliscant i no tingui irregularitats.  Evitar que passin cables per terra, fent que passin per les parets  No deixar calaixos oberts ni cadires fora de lloc, especialment en zones de pas.  Evitar que hi hagi elements desordenats en els espais de pas que puguin constituir obstacles per les persones que hi transiten. Caigudes en alçada o en el mateix pla

 Marcar i senyalitzar els obstacles si existeixen i no s‟han pogut eliminar (irregularitats, esglaons, etc.)  Mantenir les vies de treball i de pas perfectament il·luminades.  Evitar utilitzar elements diferents a les escales de mà per accedir a zones altes.  Mantenir l‟ordre i la neteja dels espais.  Col·locar baranes en les escales i obertures amb risc de caiguda.  Portar calçat adequat en les excursions i sortides  Assegurar-nos, abans de començar una feina amb una eina elèctrica, que els cables i endolls que utilitzem no estan en mal estat.  Situar els cables de manera que no puguin ser aplastats o danyats pel pas de persones o per elements del mobiliari.  No utilitzar aparells amb les mans humides  Evitar l‟ús d‟allargos i lladres.

Electrocucions

 No desconnectar un aparell tirant del cable.  No utilitzar aparells elèctrics en mal estat.  No netejar o canviar un element d‟un aparell elèctric sense desconnectar-lo abans.  No deixar connectat un aparell elèctric si no s‟està fent servir.  Fer revisar periòdicament la instal·lació elèctrica per personal especialitzat i que només aquest repari les avaries elèctriques  Afegir elements de seguretat elèctrica estructural


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

35

5. Els riscos ambientals

L‟ambient de treball condiciona la sensació de confort o disconfort del docent en el seu àmbit de treball. Entre els factors ambientals que envolten al docent en el seu lloc de treball podem identificar:  Els relatius a l‟aire: composició de l‟aire, corrents d‟aire,…  Els relatius a la il·luminació  Els que fan referència al soroll ambiental  Les substàncies químiques en suspensió  Els agents biològics en suspensió A més de la manca de confort i la incomoditat, la falta d‟higiene de l‟ambient de treball pot provocar fatiga prematura, fatiga auditiva, intoxicacions i infeccions, a més de ser un element potenciador de l‟estrès. 5.1. La qualitat de l’aire interior Una deficient qualitat de l‟aire interior provoca una simptomatologia variada sobre els treballadors que hi estan exposats: entre els símptomes podem destacar els següents:  Irritació de la pell i els teixits tous  Mals de cap  Sequedat de la pell i les mucoses i tracte respiratori  Processos al·lèrgics  Malalties infeccioses Entre les actuacions preventives que es poden dur a terme en l‟àmbit docent destaquem :  Garantir la renovació de l‟aire,  Mantenir l‟aire en moviment  Tenir cura de la higiene personal 5.2. La il.luminació L‟existència d‟una adequada il·luminació afavoreix la percepció de la informació visual, i fa augmentar el grau d‟eficiència i de benestar de les persones. Cal que les característiques de la il·luminació siguin adequades a les tasques que es realitzen: la lectura, l‟escriptura, l‟ús d‟ordinador, etc. són activitats que el docent realitza i que requereixen un gran esforç visual.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

36

Les conseqüències d‟una deficient il·luminació es relacionen amb l‟aparició de la fatiga visual i una disminució de la capacitat per percebre els estímuls visuals degut al sobreesforç realitzat. Les manifestacions de la fatiga visual poden consistir en: inflamació local; augment del dolor, picor o enrogiment ocular i augment del parpelleig i llagrimeig; visió defectuosa; vertigen i mals de cap, etc. Per evitar la fatiga visual caldrà:  Il·luminar correctament les zones.  No passar bruscament de zones poc il·luminades a zones amb gran intensitat lumínica.  No fixar i mantenir la vista massa temps en un punt concret  Canviar freqüentment la distància d‟acomodació.

5.3. La temperatura i la humitat En els locals de treball tancats on es realitzen treballs sedentaris la temperatura haurà d‟estar compresa entre 17 i 27 ºC. La temperatura dels locals on es realitzen treballs lleugers estarà compresa entre 14 i 25 ºC. A l‟hivern la temperatura dels locals tancats s‟aconsella que estigui entre 17ºC i 24ºC, perquè es porta roba d‟abric; a l‟estiu que es fa servir roba més lleugera la temperatura de l‟aire hauria de trobar-se entre 23ºC i 27ºC. En relació a la humitat relativa, aquesta hauria d‟estar compresa entre el 30 i el 70%. En relació a la velocitat de l‟aire, els treballadors no haurien d‟estar exposats de forma freqüent o continuada a corrents d‟aire on la seva velocitat excedeixi els següents límits: 1. Treballs en ambients no calorosos: 0,25 m/s. 2. Treballs sedentaris en ambients calorosos: 0,5 m/s. 3. Treballs no sedentaris en ambients calorosos: 0,75 m/s. 5.4. El soroll ambiental La sensació que pot produir el soroll sobre el docent té a veure amb moltes variables, la qual cosa explica que, davant el mateix so, les reaccions variïn en funció de cada persona. Les variables que contribueixen a la sensació desagradable del soroll tenen que veure amb:

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


37

Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

 Factors del propi soroll: intensitat, freqüència d‟emissió, ...  Factors de la tasca que es realitza: grau de dificultat i complexitat de la feina, durada, etc.  Factors individuals : motivació, capacitat de concentració, etc. En l‟àmbit docent el soroll pertorba greument la tasca educativa. Els efectes que genera són dificultats d‟atenció i concentració, problemes per tractar la informació, dificultats en la comunicació, augment de l‟agressivitat i els conflictes, etc. Les mesures preventives possibles es mostren en el quadre següent: Factor de risc

Mesura preventiva

Soroll exterior al recinte escolar

Allunyar les aules de les fonts de soroll, o instal·lar sistemes d’aïllament, com ara vidres dobles, pantalles absorbents o reflectants del soroll.

Soroll interior del recinte

Distanciar les aules dels recintes de jocs, esport i música ; aïllar acústicament les parets i sostres utilitzant materials absorbents i amortidors del soroll ; evitar la massificació de les aules i fomentar actitud i comportaments poc sorollosos

Font. Adaptació de Diversos autors: ‖Condicions de seguretat i salut del treball docent‖, Ed. Associació membres Rosa Sensat

Com a mesures de prevenció individual s‟aconsella fer una articulació correcta dels sons i amb un bon ritme d‟emissió; evitar crits; controlar el to de veu i el muscular,etc. 5.5. Els agents biològics en suspensió Les principals vies d‟entrada dins del l‟àmbit de la docència dels agents biològics són la via respiratòria –mitjançant la inhalació- la via dèrmica –a través del contacte amb la pell i les mucoses-, i la via digestiva – a través de la ingestió-. El docent està exposat a la transmissió de les malalties a través del contacte amb els seus alumnes a l‟aula. Poden adoptar-se entre altres les següents mesures preventives:  Neteja dels espais de treball  Tenir cura de la higiene personal  Vacunacions en els casos que s‟aconselli  Correcta gestió dels residus que es generen  Evitar la permanència en el centre docent de persones amb malalties transmissibles transitòries

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Nivell bàsic de prevenció de riscos laborals

38

6. El Coordinador de prevenció

En la normativa sectorial que regula els centres docents d‟ensenyament secundari s‟estableix l‟existència de la figura del coordinador de prevenció de riscos laborals en tots els centres d‟educació secundària de Catalunya. La funció d‟aquests serà promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre. Les funcions concretes que realitzaran segons la normativa són 1. Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l‟interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l‟acció preventiva, d‟acord amb les orientacions del servei de prevenció de riscos laborals. 2. Col·laborar amb la direcció del centre en l‟elaboració del pla d‟emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d‟evacuació. 3. Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d‟emergència amb la finalitat d‟assegurar-ne l‟adequació i la funcionalitat. 4. Revisar periòdicament el pla d‟emergència per assegurar-ne l‟adequació a les persones, els telèfons i l‟estructura. 5. Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials. 6. Promoure actuacions d‟ordre i neteja i fer-ne el seguiment. 7. Emplenar i trametre als serveis territorials el full de Notificació

d‟accident laboral 8. Col·laborar amb els tècnics del servei de prevenció de riscos laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en el centre. 9. Col·laborar amb els tècnics del servei de prevenció de riscos laborals en l‟avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre. 10. Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria de prevenció de riscos laborals. 11. Col·laborar, si escau, amb el claustre en el desenvolupament, dins el currículum de l‟alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.

Riscos específics i la seva prevencó en l’àmbit docent


Ud4