Issuu on Google+

Bonaventura Santonja Solà

Sastre

(1759 St Andreu d'Oristà - ~ 1833)

∞ 1785 Antònia Pagès (Diocesà) ∞ 1802 Caterina Balaguer (Pi) Fills: Nom

Casat/da amb

Fco Santonja Pagès ( adroguer ) 1794-1810 (c/ d'en Ripoll) Cayetano Santonja Balaguer ? - a 1877 ( c/ Montcada nº 19 ) Mariano Santonja Balaguer ( adroguer ) 1804 – 1879 ( c/ Montcada )

1832 Josefa Farreras i Llorens (sta Maria del Mar ) Josefa Teixidor ( Calella )

1759

Neix a Oristà un 26 de novembre, és batejat pel rector Hipòlit Viguer. El seu pare viu i treballa al molí del Solà propietat de la família de la seva dona. En aquell moment ja té dos germans com a mínim: l'Elena i en Gabriel que seran els primers que baixaran a Barcelona.

1769- 1771

Els seus germans grans, l' Elena, el Gabriel,.... marxen a Barcelona. Els seus pares, en Joan i la Rosa moren en aquests anys.

1771

La seva germana Elena de 20 anys (donzella) viu al c/ Carme nº 8 al Barri del Pi. (no sabia escriure) a casa de Aleix Feliu de la Penya Isern (1714-1782), nebot del famós escriptor Narcís Feliu de la Penya. La família Feliu de la Penya procedeix del Maresme van ser partidaris declarats austriacistes en la guerra de successió. L'Aleix és doctor en dret i relator de l'audiència de Catalunya. Es autor de diverses poesies en català llegides a la Reial Acadèmia de les Bones lletres.

1772

El 18 de gener, l' Elena demana un dot a l'ajuntament per casar-se . Encara viu al c/ Carme, Barri del Pi ,quarter 5, Illa nº 30, Casa nº 8. Segurament es casa amb Gabriel Mañent, si és que no hi ha un matrimoni anterior, amb el que anirà a viure al carrer Carders nº 4 ,1er pis. Sembla que no tindran fills.

1776

Es casa el seu germà Gabriel, d'ofici veler, amb Josefa Mimó a St. Pere Puelles.

1785

Quan té 26 anys es casa amb Antonia Pagès i viu al c/ D'en Ripoll nº 27. Aquell any aprova l'examen, de la confraria de Sastres (Pça de l'Angel), de mestre-sastre i té permís per obrir botiga (pot ser el començament del negoci). Es parla de tallar i cosir robes de seda, llana o lli, també de robes d'esglèsia (casulles). Queda adscrit a la confraria del Sant Crist de la Sang de Santa Maria del Pi.

1789

El seu germà Francesc Santonja i Solà és mestre-perxer de la ciutat de Barcelona.

1794

Té el seu fill Francesc Santonja Pagès. Figura com a prohom del Gremi de Sastres, Pellers, Calceters i robes velles situat a la plaça de l'Àngel (no durarà gaire en aquest càrrec sembla ser).


Bonaventura Santonja Solà

Sastre

(1759 St Andreu d'Oristà - ~ 1833)

1795

Es prohom del gremi de sastres, pellers, calceters, i robavelles ( notari Miquel Arnús i Pla)

1796-1804

Comença la guerra contra els anglesos. Es paralitza el comerç amb Amèrica (importació cotó). Crisis força important, es tanquen fàbriques. Barcelona s'omple de captaires que havien estat artesans i menestrals.

1797

Bonaventura Santonja i Solà junt amb Mateu Regàs i Vicenç Marqués, protesten per una decisió del Gremi (ja no figura com a prohom).

1802

Bonaventura Santonja i Solà de 43 anys ( vidu) es casa amb Caterina Balaguer a l' esglèsia del Pi. Viu al c/ d'en Ripoll nº 26 amb el fill del primer matrimoni, en Francesc de 8 anys.

1804

Neix el seu fill, Mariano Santonja Balaguer.

1808

Els francesos entren a Barcelona el 13 de febrer, s'apoderen de la ciutadella i de Montjuïc. Els excessius impostos d'aquests fa que els burgesos barcelonins fugin massivament per tal de no arruïnar-se. Es passa de 200.000 habitants als 30.000 l'any 1812. El seu fill Francesc Santonja Pagès ( adroguer) mort a l'edat de 16 anys. No sabem de que.

1810

1814

Els francesos marxen de Catalunya i d'Espanya.

1828

Execucions en massa de liberals a Barcelona. Règims de terror del Comte d'Espanya.

1832

El seu fill Cayetano Santonja Balaguer es casa amb la Josefa Ferreras Llorens a Santa Maria del Mar. Van a viure al c/ Montcada nº 19 1er pis 5 on té un magatzem de fruits secs, també viuran al c/ Assahonadors.

~ 1833

Bonaventura Santonja mort als 74 anys ( de còlera? ). Data no confirmada.

1834

Epidèmia de Còlera a Barcelona, van morir més de 3000 persones, eren ateses a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona.

1835

El 25 de juliol crema de convents a Barcelona, canvia la fesomia de la ciutat i també la mentalitat del poble.

1838

La seva germana, Elena Santonja Solà ,viuda de Gabriel Mañent, mort als 86 anys al carrer Carders nº 4 1er pis, de vella. En el document d'òbit no hi apareix cap fill. ( Mormons )

~ 1870

Es mort Cayetano Santonja Balaguer, fill del Bonaventura Santonja. Tenia un magatzem de fruits secs al carrer Asahonadors nº 20.( data no confirmada).

1870

Epidèmia de febre groga a Barcelona.

1873

11 de Febrer es proclama la 1ª República (Francesc Pi i Maragall) que s'acaba l'any 1874.


Bonaventura Santonja Solà

Sastre

(1759 St Andreu d'Oristà - ~ 1833)

1877

És mort la dona del Cayetano Santonja Balaguer, la Josefa. Deixa un fill, el Bonaventura Santonja Ferreras que viu al c/ Montcada nº 19.

1879

El Mariano Santonja Balaguer ( adroguer), fill del Bonaventura Santonja, mort als 75 anys a Barcelona. Havia viscut al carrer Montcada i al c/ Assahonadors nº 20.

1882

S’enllumenen alguns carrers de Barcelona. Arriba l’electricitat.

1885

Es mort la Maria Gracia Roca i Ferreras, cosina de Bonaventura Santonja i Ferreras.

1888

Exposició Universal de Barcelona

1892

J Narcís Roca i Farreras, pensador i escriptor catalanista nomena hereva a la seva cosina, Bonaventura Santonja Ferreras. (No s'ha trobat el testament)

1893

Atemptat bomba al Liceu d’origen anarquista. Punt de partida de conflictes entre els obrers i propietaris (burgesos).

1897

Bonaventura Santonja Ferreras, fill de Cayetano Santonja, figura que viu al c/ Montcada nº 19 1er pis i que es propietari d'un pis al c/ Rech nº 30.

1898

Bonaventura Santonja Ferreras té pis al c/ Brosolí nº 5 (cantonada argenteria).

1899

Mort Bonaventura Santonja Ferreras. ( no he trobat fills).

1900

Els hereus de Bonaventura Santonja Ferreras donen al Museu de Belles arts i arqueologia diverses peces d'indumentària i un moble de marqueteria de principis del segle XIX. Aquestes peces deuen procedir de Bonaventura Santonja i Solà (sastre) o bé de la família Ferreras.

1902

A l'anuari Riera figura un Bonaventura Santonja ( fill de Bonaventura Santonja Ferreras ?) que té pis al carrer Flassaders nº 39 i que viu al carrer Consell de Cent 296 principal. Els hereus de Bonaventura Santonja tenen propietat al c/ Brosolí. Viuen al c/ Plateria nº 30. Això vol dir que vivien al costat de la tenda dels Santonja o bé a la mateixa casa?

1905


Bonaventura Santonja Solà