Page 33

residències (el castell de Sanaüja). El bisbe Capella impulsà importants obres de renovació que afectaren el propi castell, l’urbanisme de la vila i segur que donà impuls a la conclusió de l’església, que ja s’hauria començat alguns anys abans del seu episcopat i on aquest bisbe fou enterrat. Que l’església de Sanaüja fou concebuda com un temple important ho evidencien els testimonis gràfics de la seva decoració, concretada sobretot en els sumptuosos retaules que adornaven cadascuna de les capelles i que foren malauradament destruïts durant la guerra civil. La declaració de l’edifici com a Bé d’Interès Nacional és una molt bona notícia, ja que això permetrà impulsar diversos projectes destinats a la seva millora i conservació, com la neteja de la pedra de l’interior, que encara romania ennegrida com a conseqüència del foc que s’hi propagà durant la guerra “incivil”. La sepultura del bisbe Capella no sabem on es troba –per bé que se sap que fou enterrat a l’església– però segur que si el culte prelat –que fins i tot va instal·lar una impremta al castell, on editava les seves pròpies obres– aixequés el cap, s’alegraria no tan sols de la notícia, sinó de veure que s’obre un futur millor per a la seva estimada església de Sanaüja. Maria Garganté Llanes

núm. 54

Després d’un llarg procés d’incoació, el Govern de la Generalitat va acordar declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) l’església parroquial de Santa Maria de Sanaüja, en la categoria de monument històric. Es tracta d’una fita important que posa en valor l’exemple d’arquitectura gòtica més rellevant de la vall del Llobregós, que compta també amb d’altres exemples notables com l’església parroquial de Sant Gil de Torà o la malaurada església de Sant Martí de Llanera, en llastimós perill de ruïna des de fa anys. La de Sanaüja és una església gòtica “amagada”, ja que se’ns presenta sota l’aspecte d’una façana de línies barroques, acabada a començaments del segle XIX. Però a més, també hem de dir que es tracta d’una església gòtica en el seu interior, però no pas d’època medieval –com tampoc ho són els altres exemples de la vall citats anteriorment– sinó del segle XVI, és a dir, corresponent ja al que en diríem “època moderna”. El segle XVI fou especialment pròsper si tenim en compte que fou durant aquesta època que també es renovaren molts castells medievals, que es reconvertiren en palaus o edificis residencials de caire renaixentista –castells de la Segarra com el de Montcortés, l’Aranyó o Concabella en serien exemples ben notables. A Sanaüja, el segle XVI coincidí amb la predilecció que el bisbe Andreu Capella tingué cap a la vila, de la qual n’era senyor i on tenia una de les seves

33

Llobregós Informatiu 54  

Número 54 de la revista Llobregós

Llobregós Informatiu 54  

Número 54 de la revista Llobregós

Advertisement