Page 21

i es donarà reforç positiu al nen per no mullar el llit en forma de gratificacions. I pel que fa a tractament farmacològic es prescriu la desmopresina o hormona antidiürètica, un fàrmac que redueix la producció d’orina i conseqüentment la bufeta s’omple menys. Un estudi recent assenyala que la despesa mitjana per família que té un nen que pateix enuresi és de 1.200 euros anuals en bolquers, electricitat, matalassos, llençols i pijames. L’enuresi és un trastorn benigne i autolimitat que, ben diagnosticat i tractat, té solució. La informació a la família de què es tracta d’un procés maduratiu no controlable pel nen és fonamental per evitar conductes agressives o passives. Sílvia Porta i Simó Periodista

núm. 54

i cultiu. Si és necessari també es poden sol·licitar proves com una ecografia renal i vesical o estudis urodinàmics. Habitualment no s’indica tractament fins als 5-6 anys perquè la taxa de curació espontània és elevada. El pediatra està àmpliament qualificat per dur a terme el diagnòstic i tractament d’aquesta patologia. En casos especials es realitzarà la consulta a l’especialista, a l’uròleg pediàtric. En cas que es recomani tractament aquest consisteix en unes normes d’assessorament al nen i als pares com ara que el nen adopti un paper actiu i responsable (duu un calendari de les nits que mulla i no mulla el llit, orina just abans d’anar al llit, es canvia la roba mullada). És aconsellable no administrar líquids al nen després de sopar. Els pares han de quantificar la ingestió diària de líquids (aigua, llet, refrescs, sopes…). S’evitaran per part dels pares els càstigs i respostes d’empipament

21

Llobregós Informatiu 54  

Número 54 de la revista Llobregós

Llobregós Informatiu 54  

Número 54 de la revista Llobregós

Advertisement