Page 35

Opinió Jo ja ho sabia Jo ja ho havia vist. Fa temps que havia vist la manera de governar que tenia aquest president i els seus ministres. A vegades, parlant a casa, amb amics, em quedava gairebé sola criticant aquesta persona que no es mereixia ser president. Però l’onze de març aquest Estat està vivint una situació dramàtica i tràgica que ens ha portat a tot el que ara estem experimentant. Aquesta situació ha estat provocada per una persona prepotent i amb aires de grandesa. Aquí té el seu resultat, senyor Aznar. Ja ens va abocar en aquella maleïda guerra que ara ens passa factura. Què esperava, senyor president? Què esperava? Què es passejaria per l’Iraq com si fos un parc públic? Què és pensava, que el recolzament bèl·lic a Bush seria gratuït? No entenc què esperava. La gent que ha mort i les seves famílies tampoc ho entenen.

Retrobar l’alegria Cada vegada que vinc a Torà i em trobo la revista Llobregós a la bústia tinc una alegria. Després de 5 números, crec que no m’equivoco si dic que ha estat un gran encert fer aquesta revista, trobar un lloc on puguem expressar les nostres il·lusions i desil·lusions, les nostres experiències i coneixements, els nostres records. Un lloc on poder informar de les nostres avinences i desavinences que al capdavall formen part de la vida d’un poble, ja que, de fet, mai no hi ha res planer del tot.

Espero arribar a veure el dia en què s’asseurà en un tribunal com a criminal de guerra que és. No, no m’ha decebut, perquè mai no el vaig votar. M’ha colpit la seva retòrica demagògica, les seves falses paraules i com ha enganyat durant vuit anys a molta gent. “Váyase señor Aznar!”, aquí no el volem. Qualsevol cosa que vingui serà millor. El poder se li ha escapat en un tren que mai no hauria d’haver-se posat en marxa. Aquí tenim il·lusió i esperança i no volem que mai més ens les prengui de les mans. Jo ja ho sabia, però han hagut de morir duescentes persones perquè vostè hagi hagut de donar la seva batalla per perduda. Com dormirà a partir d’ara? Com acaronarà el seu nét? Amb les mans tacades de sang innocent. Adéu, agur, senyor Aznar. Espero que la lliçó estigui apresa, per vostè i per tothom. Sílvia Peibàñez i Cerveró

La nota trista sempre serà l’absència de les persones que ens van deixant, d’aquelles persones que han format part de les nostres vides, d’aquestes veus i maneres de fer que des de petits han crescut amb nosaltres, però que d’una manera o altra sempre deixen una empremta i un bon record per a tots. A tots i a totes els qui feu possible que puguem gaudir del Llobregós informatiu us encoratjo a seguir endavant i a fer tots plegats un bon camí! Montserrat Sala i Parcerisas

La primera revista de la Vall del Llobregós www.llobregos.info e-mail: llobregos@terra.es

35

Llobregós Informatiu 6  

Número 6 de la revista Llobregós

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you