Llobregós Informatiu - 43 by Fermi Manteca

NÚM 43 - OCTUBRE - NOVEMBRE - 2010

De tot i m茅s

3 Editorial - 5 Noticiari - 12 ... de la Vall - 19 Pedagogia - 20 Comprimits de salut - 23 El Llobreg贸s, de festa - 32 Els horts del Llobreg贸s - 34 La dansa dels Priors - 35 Mem貌ria de la Vall cremada - 37 Agenda - 38 El ventilador - 40 Opinions - 43 Negre sobre blanc - 44 No em feu cas - 46 Llibres recomanats - 47 Passatemps - 49 La nostra cuina - 50 Esports - 54 Foto record

Núm 43 - octubre - novembre 2010 Revista bimestral d’informació i opinió

Editorial

EDITA: Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà c/ Convent, s/n 25750 TORÀ - Tel. 649 352 877

correu-e: info@llobregos.info Subscripcions i publicitat: Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ: Antònia Balagué, Ramon Fitó, Maria Garganté, Ferran Miquel, Maria Morros, Sílvia Peribáñez, Josep Verdés, Daniel Vidal, Noèlia Viles Coordina: Fermí Manteca COL·LABORADORS HABITUALS Roger Besora, Albert Brau, Anna Cantacorps, Gemma Martínez, Montse Miquel, Montse Oliva, Sílvia Porta, Montse Torné, Montse Vives COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO Remei Dorado, Laia Freixas, Enriqueta Parramon

Disseny i maquetació: Fermí Manteca Correcció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal Subscripció anual: 13,00 Euros A l’estranger: consultar preus Número solt: 2,50 Euros Dipòsit legal: L -798-2003 Impressió: Impremta Barnola (Guissona) Tiratge: 700 exemplars Aquest número està imprès en paper ecològic, elaborat sense clor

Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Quan la tardor és present i les tardes més curtes ja comencen a presagiar un acostament del fred, llavors el record de l’estiu és fa més viu i se sent de veritat que es va allunyant amb nostàlgia. Una nostàlgia de dies passats a la plaça del poble ﬁns a altes hores de la nit, compartint amb amics i veïns llargues estones de xerrameca, mentre la canalla corren i juguen a fet i amagar; de viatges fets pel pur plaer de viatjar; de dies de Festa Major gaudint de moments amb gust de coca i xocolata, de vermut o d’una cervesa fresca mentre sona la música i la gent balla. Durant l’estiu, un pic acabades les feines de segar i batre, les festes s’han multiplicat per tota la Vall i no hi ha poble ni poblet que no les hagi celebrat. Sembla que la crisi econòmica en la que estem immersos sigui incapaç de malmetre una tradició ancestral, tot i que en molts pobles ha minvat el pressupost i la Festa Major ha retallat també la seva despesa. La nostra revista, que intenta sempre copsar el batec de la gent i dels pobles i dels grups que formem aquesta Vall, també vol ser testimoni de les vivències pròpies de cada temps i de cada ocasió per donar a conèixer les coses que tenim i les que fem. Hi trobareu un resum gràﬁc de les festes majors, reportatges de les activitats, notícies de cada lloc i les vivències de cada un que ens envia les seves opinions. Us desitgem un bon començament de curs, amb escoles noves i renovades a Torà i amb eleccions a la vista. Ompliu també d’esperança les il·lusions, malgrat que el panorama és força gris. Com la tardor.

LLOBREGÓS INFORMATIU no és fa responsable ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

www.llobregos.info

Portada: Enmig de la nit, esclaten els focs artiﬁcials de les Festes Majors, mostrant les espurnes multicolors que il·luminen el cel nocturn.

AMB EL SUPORT DE Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

PUBLICITAT

núm. 43

973 473 253

Noticiari

Què passa a la plaça de la Font? És la pregunta que més ressona pel poble de Castellfollit de Riubregós, des que el passat dia 17 d’agost s’iniciaren les obres a la plaça dels bancs. Es tracta d’una reforma que, subvencionada al 100% per la Diputació de Barcelona, ha estat adjudicada a Construccions Castellfollit per tal de modernitzar sensiblement el seu aspecte. L’estructura de l’espai es mantindrà exactament com ﬁns ara, és a dir, el projecte solament se centra en la millora i el condicionament del seu ús mitjançant una nova pavimentació de lloses, a l’entrada per la font; la installació de noves baranes; la substitució de la tanca de seguretat de la carretera per una de fusta, i l’increment de vegetació, ja que s’hi plantaran diversos exemplars de lledoner, un arbre autòcton i popular per la seva gran resistència. Però, malgrat tots els canvis i no-

Sanaüja viatja a Lurdes

vetats, aquest ‘rentat de cara’ hauria estat en va si la premissa de partida no hagués estat la de perllongar l’essència de l’antiga plaça, la qual romandrà viva gràcies a les dues moreres, de gairebé un centenar d’anys, que la caracteritzen. Laia Freixas

Ivorra, aquagym 2010

El Casal de Gent Gran Verge del Pla, de Sanaüja, va organitzar com és habitual a començaments d’agost –aquest any fou els dies 6 i 7– el que ja ha esdevingut tradicional viatge al santuari de Lurdes, que sempre compta amb un grup força nombrós d’assistents. A part de l’oportunitat d’assistir als actes habituals que tenen lloc cada dia en el marc del santuari, el viatge sempre s’acostuma a complementar amb alguna excursió a algun dels paratges naturals propers a la ciutat. Aquest any es va visitar l’espectacular Cirque de la Gavarnie, una immensa paret còncava amb una impressionant cascada, exemple dels bonics indrets naturals del departament dels Alts Pirineus. Maria Garganté

núm. 43

Una vegada més, la piscina d’Ivorra ha estat l’escenari del gairebé tradicional curset d’aquagym que des del juliol de 2007 posa en marxa l’Associació per a la Promoció de les Dones d’Ivorra. L’acollida ha estat tan bona com sempre i enguany la monitora Helena Romeva ha potenciat molt el joc en equip i l’esperit de col·laboració entre totes les dones que hi han participat. Com sempre no han faltat ni l’entusiasme ni les ganes de treballar en un ambient distès i relaxant. El curset es va acabar amb un berenar per a totes les participants i amb un brindis per tornar-hi l’any vinent. Montse Miquel

Noticiari Obres a la plaça Major d’Ivorra Dintre del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), l’Ajuntament d’Ivorra va projectar la remodelació de la plaça Major i carrers adjacents. Aquest projecte s’està duent a terme aquest any 2010, concretament en els mesos de tardor. La millora consisteix en posar al dia les infraestructures sanitàries (aigua, clavegueram...) i una nova pavimentació. Els arquitectes Esteve i Martí n’han fet l’estudi i el projecte que està executant la Constructora de Calaf. Unes obres que tenen en compte l’estructura original del poble, com a nucli clos, de tal manera que la pavimentació recordarà les línies per on passava la muralla, respectarà els arbres existents i donarà relleu a la primera ediﬁcació del poble, l’anomenada “Torre del Moro”, del segle X. Aquestes obres complementaran les ja realitzades fa uns anys a la plaça de les Eres, a l’altra banda de l’Església de Sant Cugat, que aquest any és visitada per milers de persones amb motiu del Mil·lenari del Sant Dubte. Fermí Manteca.

La Molsosa: excursió al Delta de l’Ebre

núm. 43

El dia 19 de setembre l’Ajuntament de la Molsosa va organitzar una sortida al Delta de l’Ebre, en la que van participar 61 persones per visitar primer el Molí de Rafelet, a Deltebre, un molí d’arròs dels més antics que hi ha a la zona. Desprès de dinar van travessar el Delta observant l’esplanada de camps d’arròs on l’aigua ﬂueix abundant pels canals que la distribueix en unes parcel·les ben quadriculades. També van poder fer un petit creuer per les aigues del Delta, entre l’illa de Buda i els illots coneguts com “el Guerxal“, informant-se que el Delta de l’Ebre ha reculat 6 km des del 1940, encara que es considera la tercera zona humida d’Europa i produeix el 30% de l’arròs d’Espanya. Total, un viatge de 400 km ben aproﬁtats. Ferran Miquel

Subs

criu-

te!

Final de curs a “El Jardí” de Torà El passat 30 de juliol, com cada any, els nens i nenes de Torà i rodalies van celebrar la festa de fi de curs de la Llar d’Infants. Aquest any el tema de la festa va ser l’ambientació hawaiana. La tarda va donar protagonisme a la nova llar, ja que la mainada amb les mestres hi van arribar dalt d’un remolc guarnit per a l’ocasió després de fer un recorregut per tot el poble. Un cop van arribar a l’escola els nens i nenes van poder gaudir d’un berenar gentilesa de l’Ajuntament i de jocs inflables, gentilesa de l’Ampa. El nou edifici de la Llar d’Infants és una construcció moderna i pensada per als més petits, ampli i adequat a les seves necessitats. Sílvia Peribáñez Cerveró

Aquagym, també a Castellfollit de Riubregós

Durant el passat mes de juliol a les piscines de Castellfollit s’ha portat a terme l’activitat d’aquagym. La professora ha estat la Isabel Gallego, del gimnàs de Calaf, i com podeu veure a la foto les dones del poble s’ho han passat d’alló més bé. Esperem continuar fent tot tipus d’activitats de les que pugui gaudir tothom. Informa l’Ajuntament

Nova edició de la Trobada de Puntaires a Sanaüja

núm. 43

Major, quan s’havia de celebrar amb més celeritat per la successió d’actes propis de la festa. Així doncs, representants de nombroses poblacions, juntament amb el grup de puntaires local –que formava una bona colla de diferents edats–, van tornar a fer gala de la seva prodigiosa habilitat. Paral•lelament a la celebració de la trobada, una exposició a cal Santpare, a la mateixa plaça, mostrava meravellosos exemples sorgits de l’art de la punta de coixí. Maria Garganté

La tradicional trobada de puntaires de Sanaüja va canviar aquest any la data de celebració, passant del dissabte de la festa major a l’últim diumenge d’agost. Les nombroses puntaires que hi concorregueren van poder disposar així de la totalitat de la plaça sense les restriccions pròpies de quan es feia per la Festa

Noticiari Sopar d’estiu de l’Associació de Dones Toraneses Ja és tradició celebrar el ﬁnal de curs de l’Associació de Dones amb un sopar de sòcies. El dia escollit aquest any va ser la del 30 de juliol. A la nit, davant d’un bon menú servit per la Joseﬁna Masana, ens van reunir a la piscina quaranta dones amb moltes ganes de festa i de passar-ho molt bé. Després de sopar, la sobretaula es va animar amb un hot-bingo ple de sorpreses que van fer riure i passar una bona estona a totes les que hi eren. Aquesta és una bona manera d’acabar un curs amb activitats per a tots els gustos organitzades per l’Associació de Dones Toraneses. Sílvia Peribáñez

Reconstrucció de l’església de Sant Simeó a Massoteres

núm. 43

L’Ajuntament de Massoteres ha iniciat el procés de reconstrucció de l’antiga església de Sant Simeó i de condicionament del seu entorn. L’església, que

es troba dins del nucli urbà, a tocar de la carretera, estava en ruïnes, només conservava l’absis i una part de les parets laterals, i el seu voltant estava cobert d’esbarzers i matolls. Està situada on hi havia l’antic cementiri del poble i en algun moment devia ser la primitiva església de Massoteres. El projecte, de l’arquitecta Lurdes Verdés, preveu la reconstrucció dels murs de la capella i la teulada en diferents fases. En aquests moments s’executa la primera fase de les obres, a càrrec de l’empresa Construccions Ros, amb el ﬁnançament provinent d’una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida. L’església romànica de Sant Simeó (segle XI) era un petit temple d’una sola nau, cobert amb volta de canó i teulada de doble vessant. A la capçalera es troba un absis semicircular, que és la part més ben conservada, i que ha romàs ﬁns als nostres dies. (Vegi’s LLOBREGÓS, núm 5). Dani Vidal

Nits de Marinada a Torà Ja no s’entenen les nits d’estiu a Torà sense les actuacions a la fresca que ens proposa des de fa 2 anys l’Ajuntament. La primera nit, el 31 de juliol vam poder assitir al concert de “Trio de guitarres” i seguidament va arribar el plat fort amb el 2on certamen de monòlegs de Torà. Aquest any van pujar a l’escenari el Ramon Ramírez, la Carme Santamaria, l’Emili Martínez, l’Ivan Gallego i el Sergi Torrescasana. La gent que omplia la plaça de l’Hostal va riure de valent amb els monòlegs preparats a consciència pels 5 actors i actriu. El dia 7 d’agost va actuar, davant de l’Ajuntament, el grup de versions de Cervera “Tibau”, oferintnos entre d’altres, versions de Phil Collins, Sopa de Cabra o Eric Clapton. Tot plegat, una bona manera d’aproﬁtar les nits fresques d’estiu, rient i escoltant bona música. Sílvia Peribáñez Cerveró

Dia del municipi a la Molsosa rector de Sant Guim de Freixenet i persona força coneguda a la Molsosa ja que hi té arrels familiars. Com sempre l’antiga església de santa Maria va ser de nou el marc de retrobament de la gent de la contrada. Avui, igual que fa mil anys les persones s’agrupen a l’indret on amb l’església i el Castell va néixer el sentiment de pertinença a un veïnatge concret i del qual en van treure el nom: el mont anomenat Molsosa. Posteriorment hom es va aplegar a la nova sala polivalent per participar en el dinar ofert per l’Ajuntament. Hi va ser present també el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, el qual després de dinar va saludar personalment a tots els comensals, i va intercanviar algunes paraules amb ells, acompanyat de l’alcalde, Marià Torra. Va cloure l’acte un grup musical de Calaf amb cants de diverses havaneres, una versió de Viatge a Itaca molt ben acompanyada pel contrabaix i els segadors en la qual va participar tot el públic dempeus. Ferran Miquel

núm. 43

El passat dia 12 de setembre es va celebrar la festa municipal que anualment es porta a terme des de fa una bona colla d’anys. Una cinquantena de persones es van aplegar cap al migdia a l’antiga església vella de Santa Maria per tal d’assistir a missa. En aquesta ocasió el celebrant era Mn. Jaume Prat,

núm. 43

Noticiari Neix l’Associació de Municipis Vall del Llobregós

L’objectiu de l’Associació és fomentar i vetllar pel desenvolupament socioeconòmic de la Vall del Llobregós. Concretament en cinc grans eixos: - Desenvolupament local que millori la qualitat de vida dels habitants de la Vall. - Promoció, conservació i millora del patrimoni arquitectònic, històric, cultural, rural i natural de la Vall. - Promoció i dinamització dels sectors econòmics de la Vall (turisme, serveis, indústria, agricultura, ramaderia i forestal). - Promoure la participació dels agents socials públics i privats de la Vall per tal de desenvolupar projectes d’interès comú. - Promoure les noves tecnologies.

núm. 43

El passat dia 23 de juliol es va constituir formalment l’Associació de Municipis Vall del Llobregos, constituïda pels ajuntaments de Biosca, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Ivorra, la Molsosa, Massoteres, Sanaüja, Oliola, Pinós i Torà. Vilanova de l’Aguda ha posposat finalment la data d’incorporació per raons de procediment intern però té la voluntat d’incorporar-s’hi properament. Es tracta de 10 ajuntaments propers geogràficament però administrativament adscrits a comarques i províncies diferents. Això ha fet que a l’hora de constituir l’entitat s’hagi hagut de començar a treballar de zero ja que no hi havia una dinàmica de contactes previs. Els ajuntaments participants es volen dotar d’un ens amb personalitat jurídica pròpia que doni resposta a la necessitat de projectar-se conjuntament. Per aconseguir les seves finalitats l’associació realitzarà activitats com ara projectes de promoció i dinamització socioeconòmica dels municipis, així com organitzar accions de difusió de la Vall, organitzar activitats de cooperació entre agents públics i privats i cercar fonts de finançament externes a les aportacions anuals que també faran els municipis membres. La primera acció concreta en què ja està treballant l’associació és l’edició de tríptics i creació d’una pàgina web per tal de donar a conèixer conjuntament els elements d’interès que cada municipi consideri més importants. Aquesta primera acció pot ser ja una realitat aquesta mateixa tardor. Cada ajuntament té autonomia per dur a terme accions pròpies, però l’associació neix amb la voluntat de sumar esforços. Ferran Miquel

... de la Vall

núm. 43

EXPOSICIÓ DE SANT ERMENGOL A IVORRA

Coincidint amb els dies de Festa Major, Ivorra ha acollit una exposició dedicada a recordar la figura de Sant Ermengol, bisbe d’Urgell. Aquest personatge important en la història de Catalunya va començar a ser bisbe de la capital dels Pirineus ara fa mil anys i la Seu d’Urgell està celebrant aquesta efemèride amb diverses activitats culturals, amb la participació no solament del Bisbat d’Urgell, sinó també del Consell Comarcal i en especial de l’Ajuntament de la ciutat. Una de les activitats realitzades ha estat una exposició, anomenada “Ermengaudus”, que és com signava el bisbe. És una exposició itinerant i, després de estar uns dies a la catedral de la Seu d’Urgell, fou traslladada a la parròquia de Sant Cugat d’Ivorra, que aquest any celebra el mil·lenari del Sant Dubte, el miracle en què va intervenir també Sant Ermengol. A Ivorra ha estat visitada des del dia 14 al 22 d’agost per més de 1.000 persones. En l’exposició, composta per 12 grans panells, s’explica la vida i les obres realitzades per aquest personatge cabdal, situat als inicis de la història del nostre país. Efectivament, Ermengol amb l’abat Oliva i els comtes de la Cerdanya, del Conflent, de Ripoll, de Besalú i de Barcelona, iniciaven el procès de construir Catalunya conquerint les terres dominades per l’Islam i desmembrant-se de l’imperi Carolingi dels francs, formant un nou país. Nascut a Aiguatèbia i fill dels vescomtes del Conflent, inicià la seva gran tasca de cohesionar la incipient Catalunya amb la construcció de camins i ponts per

unir les diferents comarques i establint lligams per a l’assentament de la població. Va ser també el defensor de la frontera del Llobregós davant d’Al-Andalús, ﬁns a la conquesta de Guissona. L’exposició també explicava el Retaule de Sant Ermengol, una representació teatral que cada any durant el mes d’agost es representa en els claustres de la Catedral de la Seu sobre la vida d’aquest personatge de la nostra història. Fermí Manteca

SANAÜJA: ENS HA DEIXAT L’AGUSTÍ CINCA

Maria Garganté

núm. 43

Fa tot just un any i mig escrivíem en aquestes mateixes pàgines de LLOBREGÓS INFORMATIU un article destinat a felicitar l’Agustí Cinca pels seus 90 anys. En aquell text desgranàvem una mica el que havia estat la biograﬁa d’un home vital, entusiasta, que estimava el seu poble i la seva gent. Explicàvem que l’Agustí havia nascut el dia 7 de febrer (també era aquari, com jo; ves per on!) de 1919. Que havia estat sastre però que la seva vocació autèntica era la de fuster –vocació que va poder convertir en aﬁció mitjançant la confecció de meritòries i minucioses maquetes. També explicàvem la seva afecció pel col·leccionisme, que havia començat amb els cromos de la xocolata i havia continuat amb segells, monedes o reculls de premsa. Perquè en l’Agustí tot era ordre, detallisme i meticulositat, però no pas amb la fredor que de vegades comporten les actituds massa

“quadriculades”. Ben al contrari, l’Agustí sempre havia estat una persona afable, entusiasta i amiga de tothom, sense cap tipus de frontera ni ideològica ni generacional. Perquè l’Agustí era d’aquelles persones que anteposava el bé comú a l’interès particular, participant en nombroses iniciatives com la recuperació de la cavalcada de Reis a finals dels anys cinquanta, o bé la fundació de l’Associació de Gent Gran Verge del Pla. Potser el que no explicàvem en aquell escrit de la vida de l’Agustí és que feia més de seixanta anys que estava feliçment casat amb l’Herminia Coscollola i que tenia dos fills, un nét i dues netes i fins i tot un besnét. La seva família i tot el poble l’acomiadàvem a finals d’aquest juliol. L’última foto que li vaig fer fou en motiu de les festes de Nadal i del seu singular pessebre, que aquest any havia adornat encara més amb d’altres maquetes de la seva pròpia creació, entre les quals destacaven diverses representacions d’edificis Sanaüjencs. La foto el mostra al costat de la maqueta del campanar i de cal Cinca, la seva casa natal i d’origen. Fou un fidelíssim i puntualíssim col·laborador de la nostra revista, per a la qual recollia amb paciència i minuciositat les dades precises de la temperatura i la pluviometria a casa nostra, que ens donava en un sobre petit de color marró. Fa dies la seva esposa, l’Hermínia, em va dir que encara –complidor fins al final– havia deixat l’últim sobret amb les dades dels mesos primaverals. Un últim sobret que jo ja no vaig anar a buscar-li. Gràcies per tot, Agustí. Descansi en pau.

... de la Vall

núm. 43

EXPOSICIÓ SOBRE LES DONES A CASTELLFOLLIT

Durant la passada Festa Major, Castellfollit de Riubregós va exhibir una exposició dedicada a les dones. Jo mateixa vaig tenir l’honor de presentarla, després que es va donar el tret de sortida de la Festa, amb el tradicional repic de campanes i el pregó proclamat per la Josefina Vilamú, un pregó molt emocionat i ple de records que va merèixer la felicitació de l’alcalde i de tots els presents, fins i tot del grup de Grallers que van interpretar algunes peces. L’exposició va estar preparada des de l’Ajuntament i està dedicada al paper de la dona a través de la història mitjançant fotografies de diferents èpoques i temàtica diversa on es pot veure reflectida la vida de les dones i els diferents papers que hem anat desenvolupant en la societat. A més de les fotografies també vam preparat un recull de poemes dedicats a les dones, ordenats en un llibret que vam repartir entre la gent.

També dins d’aquest acte es va llegir una mostra d’aquests poemes. L’Ester Canals va llegir “L’Elionor”, de Miquel Martí i Pol (dedicada a la dona treballadora), la Carme Llorens, “A la nostra estimada Montse”, de Joan Vilamú i Lladó (dedicada a l’amor d’uns pares vers la seva filla que els ha deixat per sempre), la Marta Santaulària, “Amor de mare” d’Antoni Bori i Fontestá (dedicat a l’amor que tenim a les mares) i la Rosa Mas, “Estimada Marta” de Miquel Martí i Pol (dedicat a l’amor a una dona). Tot plegat va ser molt emotiu. Voldria aprofitar aquestes línees per donar les gràcies a tothom per la seva col·laboració a l’hora de preparar l’exposició, el recull de poemes i la presentació. Hem tingut molta feina per preparar-ho tot i sense totes les persones que ens han ajudat no hauria estat possible. Moltes gracies a tothom. Remei Dorado

El riu llobregós al seu pas per Castellfollit amb unes joves del poble

núm. 43

Diferents fotograﬁes de l’exposició

... de la Vall

NOU PARC DE BOMBERS UN SOMNI FET REALITAT A TORÀ

núm. 43

Els bombers voluntaris de Torà estan d’enhorabona, i en conseqüència tot el municipi i rodalies, ja que el nou parc de bombers és ja una realitat, després de molts anys de gestions. En efecte, el passat dia 2 de setembre va tenir lloc la inauguració del nou parc situat a la sortida de Torà direcció a Ponts, en el polígon industrial. L’acte va ser presidit pel conseller d’Interior, Joan Saura, que en el seu discurs va destacar l’entrega dels bombers en general i dels de Torà en particular i es va mostrar satisfet d’haver pogut finalitzar aquesta vella demanda d’aquest municipi del Llobregós. Per la seva part, l’alcalde Domènec Oliva, visiblement emocionat, va manifestar-se orgullós de la protecció que rep el poble per part dels bombers voluntaris i no es va oblidar dels alcaldes anteriors que també han lluitat per aconseguir aquestes instal·lacions. També hi eren presents el secretari general d’Interior, Joan Boada, el president del Consell Comarcal, Xavier Casoliva, i els alcaldes de les rodalies.

nostres bombers al llarg d’aquests anys. Finalment hi va haver un obsequi-record per als assistents. Així, doncs, ha coincidit que en dos dies han fet dues celebracions i el nou parc de bombers ha estat el millor regal d’aniversari. Esperem que els bombers voluntaris de Torà puguin ser-hi molts anys, vetllant per la nostra seguretat i que tots sapiguem valorar la seva entrega i dedicació desinteressades envers els demés. Sílvia Peribáñez Cerveró

núm. 43

Les noves instal·lacions consten de planta baixa on s’ubiquen les cotxeres, la sala de control, vestidors i la zona de serveis. A la planta superior hi trobem la cuina, un gimnàs i les habitacions pels bombers que es trobin de guàrdia. Fins ara, els més de trenta bombers voluntaris que componen el parc han vingut utilitzant durant molts anys uns locals del carrer Sant Gil, amb poques prestacions i una sortida difícil en cas d’emergència. A partir d’ara, els nous locals els permetran oferir uns serveis més eficients, a part d’unes installacions més adequades i dignes. Per altra part, el dia 4 de setembre els mateixos bombers celebraven el 25è aniversari de la seva creació i ho van fer amb un dinar de germanor on eren convidats també les seves famílies, exbombers, representants dels alts comandaments i d’altres parcs de la zona. Va ser una jornada emocionant ja que es van veure fotos de diverses actuacions dels

... de la Vall

MN. ENRIC DEIXA SANAÜJA

núm. 43

El proppassat dimarts 14 de setembre mossèn Enric Bonet, rector de la parròquia de Sanaüja, deia la seva darrera missa diària a l’església de la vila, on ha prestat servei durant 22 anys. No és pas que mossèn Enric és jubili, sinó que comença una nova singladura a la Cerdanya, com a capellà de la Residència de les Germanes Carmelites de Sant Josep, del Pla de Tartera, al municipi de Prats de Cerdanya. Mossèn Enric Bonet Espluga, nascut a Organyà el 8 de maig de 1932, ha estat sempre vinculat a la diòcesi d’Urgell: fou ordenat l’any 1956 i exercí en diversos punts com Guissona (Segarra), Planoles (Ripollès) o Sanaüja, d’on n’ha estat rector durant 22 anys, servint també les sufragànies de Ribelles, Vilanova, l’Alzina i Vilalta, juntament amb Sallent de Solsonès. La seva activitat com a rector de la parròquia sanaüjenca l’ha combinat durant anys amb la tasca docent a institucions com La Farga de Mira-sol (Sant Cugat). Al poble, a part d’encarregar-se de la docència en la matèria de Religió a l’escola, també ha donat classes particulars de llatí i sobretot de música a la mainada. Però la labor de Mn. Enric ha destacat especialment per la cura i dedicació vers el patrimoni artístic de la parròquia, emprenent diverses obres de consideració ja des del moment de la seva arribada. Podríem enumerar, començant per l’església parroquial: arranjament de la teulada del cor, instal•lació de la calefacció i renovació de tota la instal•lació elèctrica i il•luminació de l’església; arranjament de l’altar major per adaptar-lo a l’estètica gòtica del temple, amb la incorporació d’una nova imatge de línies gòtiques de la Mare de Déu, patrona de la parròquia. També es van fer nous vitralls i es renovaren els bancs. Pel que fa a l’església del convent i santuari

de la Verge del Pla, dugué a terme una important restauració de tot el conjunt de l’altar major, així com obres en alguns altars laterals, canalització de l’aigua, instal•lació d’uns serveis sanitaris i el reaprofitament d’elements procedents de l’església parroquial, tals com bancs o altars. Tant de l’església parroquial com del santuari del Pla, mossèn Enric tingué especial cura a fer-ne difusió mitjançant l’edició de noves postals amb vistes de les imatges titulars, generals de l’església o fins i tot detalls d’especial vàlua artística com la clau de volta del cor, amb la representació d’un Naixement. El seu gust per la restauració quedà palès en el fet que ell mateix restaurà pacientment uns canelobres que havia localitzat a l’antic arxiu. Com a experimentat professor de música, mossèn Enric fou el responsable de la creació del cor parroquial, entitat que volgué agrair-li els seus anys de dedicació amb la celebració d’un dinar, així com l’Ajuntament l’obsequià també amb un senzill acte de reconeixement i homenatge el dia de la Festa Major, el 8 de setembre, quan en el marc del tradicional vermut de germanor se l’obsequià amb un àlbum fotogràfic de la vila, com a record gràfic i visual de la parròquia on ha exercit com a rector durant aquests 22 anys. Maria Garganté

Pedagogia

ARA ENS TOCA A NOSALTRES, EL PARES

Montserrat Miquel Andreu Pedagoga Num. Col 00969

núm. 43

Sovint estem insistint en què els nostres fills segueixin totes aquelles pautes, consells, normes…que anem dictant i quan no s’aconsegueixen ens enfadem, ens preocupem, discutim, castiguem, donem un munt d’explicacions i justificacions que no s’acaben mai. Però, potser ha arribat el moment de pensar i reflexionar també sobre com ha estat la nostra actuació. Ens hem d’autoavaluar. Quantes vegades hem cedit als nostres principis? Quantes vegades hem dit “d’acord, però aquesta és la darrera vegada”? o, “que sigui l’última vegada!”, “aquest cop i prou”, “que no passi més”,... i així un llarg etcètera. I jo pregunto: Quantes vegades més ha passat “allò” que no havia de “passar més”? Com ens hem

sentit quan tot això, i molts més exemples que podríem posar, ha succeït? Estem dolguts perquè finalment el nostre fill ha aconseguit allò que nosaltres i ell sabíem que no podia ser? Segurament ens fem prometences de què allò no es repetirà. El més probable és que tot hagi passat en una situació sovint comprometedora i ens ha faltat prou coratge per mantenir el nostre criteri. Sobretot per allò del què diran o simplement perquè no hem sabut mantenir-nos ferms en les nostres conviccions. Llavors només busquem un munt de raons per autojustificar-nos sense que aquestes puguin convèncer-nos plenament, més aviat ens remouen la consciència. Però no ens preocupem, això és bo si en el fons estem revisant la nostra actuació per millorar-la en un altre moment. Hem de saber que els nostres fills ens coneixen perfectament des del dia que van néixer i saben, ja sigui conscient o inconscientment, fins a quin punt aguantem o quina és la durada de la nostra paciència en tota classe de situacions. Per tant, després d’haver-nos autoavaluat cal que prenguem les mesures escaients perquè en properes situacions “límit” podem actuar tal com nosaltres ens hem fixat. Mostrem-nos segurs davant les circumstàncies que vinguin i no ens passem donant explicacions de la nostra resposta, amb una de curta i clara n’hi ha prou. Ah! El nostre to de veu ha de ser natural.

Comprimits de salut

PER QUÈ AUGMENTEN ELS CASOS D’INFERTILITAT

núm. 43

Segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, el 60% de les parelles en edat fèrtil aconsegueixen concebre en sis mesos, el 80% en un any i el 85% amb 18 mesos, sempre i quan la edat de la dona no sigui superior als 35 anys i es mantingui una certa regularitat en les relacions sexuals. La infertilitat és la impossibilitat de concebre un ﬁll naturalment després d’un any de vida sexual activa. La infertilitat, que afecta al 15% de les parelles, no és una malaltia sinó conseqüència d’un o varis factors que impossibiliten o diﬁculten la concepció. Aproximadament, el 35% dels casos s’atribueix a causes masculines, el 55% a factors femenins, i la resta és a motius mèdicament inexplicables. Existeixen diferents factors que afecten la fertilitat de la parella. Les principals causes femenines d’infertilitat són els trastorns d’ovulació, l’obstrucció tubària de les trompes de Falopi, l’endometriosi i altres causes com

alteracions a l’úter o a la matriu. Els factors masculins que més incideixen en la diﬁcultat de concebre són els trastorns dels espermatozous, les alteracions de la producció de semen i les anomalies de l’aparell genital. Així mateix també tenen un efecte advers sobre la fertilitat alguns tòxics ambientals que poden afectar la qualitat del semen, com ara el consum de tabac, l’administració de certs fàrmacs o els efectes dels pesticides usats en l’agricultura. Un altre factor a tenir en compte és la edat de la dona. Una parella jove sense problemes d’infertilitat té només un 20% de probabilitats de quedar-se embarassada cada mes. El procés d’envelliment de l’ovari implica una reducció de la capacitat reproductiva i un increment dels avortaments espontanis. El primer pas que els especialistes recomanen per incrementar les probabilitats de quedar embarassada és conèixer els senyals d’ovulació i augmentar les relacions

Alguns tòxics ambientals tenen un efecte advers sobre la fertilitat

sexuals aquests dies concrets del mes. L’ovulació es produeix uns 14 dies abans de la propera regla si es tenen menstruacions regulars de 28 dies. L’òvul pot sobreviure de 24 ﬁns a 48 hores dins de l’úter i els espermatozoides gairebé ﬁns a 5 dies. Així doncs, es disposa d’uns 3-5 dies fèrtils, depenent del dia en el qual l’ovòcit és expulsat per un dels dos ovaris. Està comprovat que 24 hores després de la ovulació es produeix una elevació de la temperatura de 4 a 6 dècimes. Aquest senyal és la base del mètode de control que permet conèixer els dies d’ovulació. El tractament de la infertilitat depèn de la causa i pot consistir en procediments mèdics com la inducció farmacològica de l’ovulació, la inseminació intrauterina o fecundació in vitro amb taxes d’èxit d’embaràs cada vegada més elevades. A Catalunya es disposa d’uns trenta centres autoritzats per realitzar tractaments de reproducció humana assistida tant públics com privats.

núm. 43

Sílvia Porta i Simó, periodista

núm. 43

En el món rural, l’estiu és un temps de feina atrafagada, de presses per recollir els fruits de la terra, d’anar i venir els tractors carregats... Però, després de la tempesta vé la calma. I la calma en la nostra Vall es manifesta, un cop acabades les feines de la recol·leció, en les Festes Majors que es multipliquen aquí i allà i són expressió d’alegria, de convivència, d’esbarjo comunitari, de compartir amb els convidats, de foc puriﬁcador, de manifestar amb la música i el ball els sentiments més profunds, com una exorcització de la tensió acumulada durant l’any. La nostra Vall ha celebrat durant aquest estiu les seves tradicionals Festes Majors, a cavall entre l’ancestral paganisme panteista i els ritus cristians dels patrons de cada poble, tot plegat i barrejat com un esclat de vida. Aquestes pàgines de LLOBREGÓS intenten ser un reﬂex de les activitats lúdiques, tradicionals i festives d’aquest període estival que s’acaba. I s’acaba amb les darreres festes majors de la Vall: Aleny (últim diumenge de setembre), Calonge i Vicfred (el primer diumenge d’octubre). Vicfred enguany, a més, estrena el nou local social que els aixoplugarà per primera vegada. Ens en farem ressò pròximament.

núm. 43

EL LLOBREGÓS, DE FESTA

EL LLOBREGÓS, DE FESTA BIOSCA: LA FESTA MAJOR MÉS PRIMERENCA

Exposició de fotos de casament

Danses esbojarrades, animació infantil

Sopar de Germanor

núm. 43

LLUÏDA FESTA MAJOR DE SANT PERE DE L’ARÇ

Ball a la plaça del poble

Circuit de bicicletes

LA MOLSOSA: CADA POBLE ÉS UNA FESTA

Tarda de Festa major, de trobada i xerinola a la plaça de Prades Un moment de la projecció del documental NO DIGUIS BLAT..., elaborat per la Fundació del Món Rural, un dels actes de la Festa Major dels Quadrells

Enfesta celebra la seva Festa Major al voltant de l’església i congrega els veïns i familiars

núm. 43

Missa de Festa Major a la capella de Santa Eulàlia dels Quadrells

La coral de Calaf va participar a la missa de Festa Major de la Molsosa i després va oferir un concert a la mateixa església

L’escut del municipi lluïa a la façana de l’ajuntament el dia 11 de setembre, obra eleborada en Patchwork, per les veïnes del poble

EL LLOBREGÓS, DE FESTA PATCHWORK (TREBALL AMB PEDAÇOS) A LA MOLSOSA

Un grup de dones de La Molsosa i rodalies han participat durant tot l’hivern setmanalment en un curs impartit per Montse Garcia. Amb la practica adquirida les participants han preparat una exposició per la Festa Major. D’entre les obres destaquen: l’escut del poble, un tapis amb la reproducció de l’antiga església parroquial de Santa Maria, davantals, coixins, draps de cuina, etc…

núm. 43

IVORRA: LA FESTA MAJOR DEL MIL·LENARI

Una “borricada” popular va fer les delícies de xics i grans, muntant els ases que també s’ho van passar d’allò més bé Els Margeners de Guissona van actuar per primera vegada a Ivorra, aixecant castells acompanyats pels sons de les gralles i pel públic que també va ajudar a fer pinya Detall dels grallers

MASSOTERES: UNA FESTA MAJOR PARTICIPADA

El refrescant bany d’escuma va fer que petits i grans s’ho passessin d’allò més bé

Els gegants de Sanaüja van tornar a protagonitzar una lluïda cercavila pels carrers i places del poble

El grup d’animació Alea Teatre va representar l’espectacle “De viatge”, amb el qual els infants van gaudir de valent

Les exposicions sobre “les dones de la nostra vida” i de treballs d’artesania hi van donar un aire participatiu

La Josefina Vilamú va ser l’encarregada de fer un simpàtic Pregó de Festa Major

núm. 43

CASTELLFOLLIT: LA FESTA MAJOR MÉS LLARGA

EL LLOBREGÓS, DE FESTA CASTELLFOLLIT

Treballs d’artesania fets per les dones del poble en diferents tallers

Espectacular gala musical extremadament cuidada en tots els detalls: decorats, vestuari, presentació i interpretació, sota la direcció de Jordi Servitje

Sardanes amb la Cobla Ciutat de Cervera Els petits hereus i pubilles

Cercavila amb els grallers i bastoners de Castellfollit juntament amb els grallers i geganters de Calaf

núm. 43

Jocs per a la mainada i festa de l’escuma

7è concert dels petits i joves artistes de Castellfollit, a l’Església del Priorat

TORÀ: FESTA MAJOR DE SANT GIL

Nit de correfoc a la Festa Major de Torà

Jocs de cucanya i bany d’escuma a la plaça de la Font

Comença la dansa dels Priors i Priores de Sant Gil

núm. 43

No hi va falta la tradicional cursa, anomenada d’antic “Cós de Sant Gil”

EL LLOBREGÓS, DE FESTA L’ESCALA EN HI-FI DE TORÀ

SANAÜJA: EL FOC I LA FESTA

Dissabte de bon matí, la tradicional baixada amb bicicleta des de Santes Creus (a la imatge els ciclistes al seu pas pel Bancal), constitueix una activitat de caràcter lúdic i familiar

Les Forces Diabòliques de Sanaüja van idear un espectacle per tal de donar inici al correfoc. El fil argumental era la concepció dels diables per part de Llucifer i la Diablessa.

Després de l’espectacle, començava l’orgia de foc protagonitzada per aquesta colla local, que l’any vinent complirà els seus primers cinc anys de vida, caracteritzant les seves actuacions amb un estil trepidant i innovador.

núm. 43

La festa arrencava amb la traca, l’aparició de gegants, capgrossos i grallers. Seguidament, el sopar de germanor era el primer acte col·lectiu abans del ball de divendres.

El diumenge al matí, els carrers es desperten amb la mirada dels artistes que participen la concurs de pintura ràpida, oferint una imatge insòlita i immortalitzant els racons més bonics de la vila.

El concert de l’orquestra Cadillac precedia el ball de festa major de diumenge a la tarda. A la imatge, públic assistent al concert, amb els gegants plantats davant la façana de l’església.

Les exposicions sempre són un distintiu de la festa major sanaüjenca, com la tradicional mostra d’artesania de l’Associació ARCS, on es poden contemplar magnífiques labors artesanals.

El dia 8 de setembre és el pròpiament dit “de la Festa Major”. Els veïns de Sanaüja sempre estan convidats, a la sortida d’ofici, al vermut de germanor que té lloc a la Placeta.

A la festa major de Sanaüja es pot gaudir de la música de moltes maneres: ballant a la plaça o escoltant els joves intèrprets locals que ofereixen les seves actuacions al tradicional concert organitzat per l’Associació ARCS.

núm. 43

Un dels actes més esperats de la Festa Major sempre és l’espectacular castell de focs d’artifici, realitzat per la Pirotècnia Igual. El castell de Sanaüja va tornar a ser-ne l’escenari incomparable.

ELS HORTS DEL LLOBREGÓS Un dels cultius tradicionals de la nostra terra són les hortalisses que es cultiven als horts de cada poble, aprofitant el reg de la riera o rierol que cada temporada fa créixer les verdures. En un temps va ser la base principal de l’alimentació rural juntament amb els animals de corral i el blat dels nostres camps. Així com el cultiu del cereal o la cria dels animals s’ha tecnificat i modernitzat, i això permet un producció industrial, el cultiu dels horts continua essent com sempre, llevat del motocultor per a conrear la terra; pel demés tot continua igual: la producció de verdura per a consum propi i de la família. En el LLOBREGÓS anterior parlàvem de com havia anat la collita de cereals. Avui parlem de la collita dels horts presentant alguns dels més significatius. Antònia Balagué

El rei de les carabasses

núm. 43

El Miquel Flores Grima va viure a Torà ﬁns que va anar a fer la mili. Llavors es va quedar a treballar a Barcelona, encara que venia molt sovint perquè estimava el poble. Quan als 65 anys es va jubilar, va comprar un hort i cada setmana ve uns dies al poble i ara, al temps de la collita, hi passa setmanes senceres. La seva dona també l’ajuda a recollir la verdura i la fruita, que hi té una mica de tot. Té una bona plantada de carabasses que, segons ell, encara no estan en la seva plenitud. Han de créixer més i la més gran ja pesa 62 quilos. És el rei de les carabasses.

El rei dels tomàquets El Magí Elies va néixer a Anglesola i es va casar amb una toranesa. Feia de pagès i quan va arribar a Torà ja li van dir el Magí del Sala i es va posar a treballar a pinsos Bagà. En els moments d’esbarjo cuidava l’hort. Ara que ja té la jubilació hi passa 12 hores diàries. És un gran pagès, hi té molts arbres molt ben cuidats, plens de fruita com préssecs, peres, pomes, prunes, raïms... Justament quan vaig anar a veure’l, feia un empelt a una parra. Avui dia hi ha poca gent que sàpiguen fer aquesta feina ben feta. La meva visita va ser per veure uns tomàquets que té, molt boteruts, grossos i molt formats, dolços com la mel, i, a més dues peces pesaven 2,30 kg. Per a mostra, aquest que té a la mà. També la seva dona, la Maria, l’ajuda que també és bona pagesa. Tenen tota mena de verdura.

La Nicoleta Livia i l’Anica Padurean són romaneses, que el destí les va portar a Torà per treballar. Elles també tenen el seu hort. Comencen per fangar ﬁns a fer els caballons. Són perfectes, semblen fets per ordinador. Al seu hort hi ha de tot: tomàquets, pebrots, alls, albergínies, cebes, api, cols, enciam, escarola, cogombres, carabassons i mongetes tendres de mata baixa de color groc intens. La llavor l’han portat del seu país. Com veieu són molt diferents de les verdes que tenim a les nostres contrades. L’Anica em va explicar que al seu poble tenen casa, 15 ha de terra, bestioles, hort, 2 tractors i una cosetxadora i hi poden viure molt modestament. Ha vingut per poder ajudar la família a pagar el gas-oil per a la maquinària; com que és un producte que l’han d’importar de fora és molt car i no tenen per comprarlo i, sense combustible, no corren les màquines, no poden arreglar la terra i no poden viure dignament. Així tot els va més bé. La Nicoleta treballa a Leds i a més fa neteja per les cases. L’Anica treballa en una granja i a més és una gran cosidora. Un deu per aquestes valentes romaneses perquè, a més de tenir un hort com un jardí, el volten de moltes ﬂors.

núm. 43

Des de Romania

LA FESTA DE SANT GIL DE TORÀ I LA DANSA DELS

P R I O R S

Un any més, el dia 1 de setembre, la celebració de la Festa Major de Torà es va culminar amb la Dansa dels Priors de Sant Gil.

núm. 43

Aquest any van ballar a la plaça del Pati: Marc Solé, Jaume Graells, Pol Viladrich, Jaume Gené, Meritxell Miramunt i Laura Mosella, que han deixat pas als nous priors del 2011, que seran: Raquel Venque, Anna Ramírez, Sergi Torra, Xavi Moreno, Carles Jolonch i Ivan Garcia.

MEMÒRIA DE LA VALL CREMADA... UN ANY DESPRÉS DEL FOC inquietud quan sento que per a l’Administració, el nostre no és un territori “important” ni prioritari. És per això que som nosaltres mateixos els qui l’hem de reivindicar i és per això que no vaig poder evitar emocionar-me quan l’altre dia, de camí a la Penyeta de Fiter, ja vaig divisar de lluny el monòlit commemoratiu que vam plantar-hi el dia de la caminada. Un element senzill i simbòlic que després d’un any encara es dreça, orgullós, per damunt de la vall ferida (i que alguns pretendrien ja oblidada...). Orgullós i digne com la memòria que ens resistim a perdre. Maria Garganté

núm. 43

Fa pocs dies vaig pujar a la Penyeta de Mas Fiter, des d’on es divisa una panoràmica espectacular de la vall del riu Llobregós, més concretament de l’Espai d’Interès Natural –pertanyent en la seva major part al municipi de Sanaüja– que fa poc més d’un any (el 17 de juliol de 2009) fou víctima de les ﬂames d’un incendi que s’havia iniciat a la Donzell d’Urgell. Encara em fa basarda pensar com des d’un poble que no està ni molt menys a prop, va poder arribar el foc amb aquella voracitat calcinadora. Fa un any, doncs, la ràbia i la tristesa van donar pas a la necessitat de fer alguna cosa més enllà d’esperar amb resignació les ajudes que sempre es fan esperar i que només són una tireta ínﬁma en una ferida oberta i que costarà molt de cicatritzar. Vam ser uns quants els qui el 26 de setembre de l’any passat sortíem a caminar per la zona cremada –el que podia resultar una extravagància–, amb la voluntat pedagògica de donar a conèixer el territori i el patrimoni (natural, paisatgístic) que s’havia malmès. Ha passat un any d’incertesa, sí, també amb moments de decepció i encara amb moltes preguntes (“per què?”, em demanava jo, tot just l’altre dia). Per sort, també hi ha iniciatives positives, com la tasca que duu a terme l’Associació Espai Llobregós, en col·laboració amb el Centre Municipal de Cultura de Cervera, per tal de fer un estudi-seguiment de l’evolució després del foc. Una feina pacient, minuciosa i sobre tot ben feta. Ben feta com la que de vegades s’hauria de fer per evitar desgràcies com aquesta. Els rebrots hi són, és ben cert i hem de creure que tot segueix el seu curs, però no puc evitar una certa

núm. 43

agenda

BIOSCA AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC ESCOLA PARRÒQUIA

973 473 241 973 473 528 973 473 505 973 473 082

CALONGE AJUNTAMENT 938 680 409 PARRÒQUIA 938 698 416 RÀDIO ALTIPLÀ 938 680 090 CASTELLFOLLIT AJUNTAMENT 938 693 031 ESCOLA 938 693 011 PARRÒQUIA 973 524 039 IVORRA AJUNTAMENT 973 524 036 LOCAL SOCIAL 973 524 100 PARRÒQUIA 973 524 039 MASSOTERES AJUNTAMENT 973 551 426 CONSULTORI MÈDIC 973 551 226 PARRÒQUIA 973 500 213 TEL.PÚBLIC 973 550 439 LA MOLSOSA AJUNTAMENT 973 296 090 PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037 PARRÒQUIA 973 524 039 PINÓS - ARDÈVOL AJUNTAMENT 973 473 292 CENTRE CULTURAL 678 691 539 ESCOLA 973 473 463 PARRÒQUIA 973 473 010 SANAÜJA AJUNTAMENT 973 476 008 CONSULTORI MÈDIC 973 476 066 ESCOLA 973 476 136 FARMÀCIA 973 476 109 GRALLERS-DIABLES 973 476 163 PARRÒQUIA 973 476 079 TORÀ AJUNTAMENT BOMBERS CONSULTORI ESCOLA FARMÀCIA PARRÒQUIA

973 473 028 973 473 380 973 473 496 973 473 333 973 473 204 973 473 220 973 473 082

VICFRED AJUNTAMENT 973 550 586 PARRÒQUIA 973 524 039

Programació de Ràdio Altiplà 2009-1010, (COM Ràdio) De dilluns a divendres: -LA NOTÍCIA AL PUNT, amb Laia Segura, després dels butlletins horaris. -00:00-00:30, COM Ràdio-Notícies, edició nit, amb Manel Carvajal -00:30-01:00, L’ENTREVISTA, cada dia un entrevistador diferent -01:00-05:00, BUDA CLUB, amb Jaume Escala -05:00-07:00, COM LLEVAR-SE, amb Ivan Llensa i David Gelonch -07:00-10:00, EL DIA a COM Ràdio, amb Jordi Duran -10:00-13:00, EL COR DEL MATÍ, musical matí -13:00-14:00, EL DIA a COM Ràdio (magazine) amb Albert Vico -14:00-14:30, COM Ràdio-Notícies, edició migdia, amb Esther Sastre -14:30-15:00, COM Ràdio-Notícies en xarxa, amb Lluís Mata -15:00-16:00, QUE HAS DINAT?, amb Sergi Mas -16:00-19:00, EL COR DE LA TARDA, musical tarda -19:00-19:30, COM Ràdio-Notícies, edició vespre, amb Marta Patricio -19:30-20:00, COM Ràdio-Notícies en xarxa, edició vespre -20:00-21:00, EL DIA AL PUNT, amb Laia Segura i a continuació, Dilluns, NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar Dimarts, UNAMICADETOT, amb David Palacios Dimecres, KOSMOS, música folk amb Rafel Dosantos Dijous, IN SESSION, amb dj. Barbas Divendres, CAT-SONS, amb Gisela Puntí -21:00-23:00, TOTS PER TOTS, amb Ramon Company -23:00-24:00, LA NIT, amb Ramon Miravitllas -22:00-24:00, (Divendres) NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar Dissabte: -00:00-01:00, SELECCIÓ MUSICAL -01:00-05:00, L’ALTRA CARA DE LA LLUNA, amb Nando Caballero -05:00-06:00, MÚSICA PUNT CAT, amb Agustí Sansalvador -06:00-08:00, AMUNT I AVALL, amb Juanjo Yunquera -08:00-09:00, LA SETMANA AL PUNT, amb Laia Segura -09:00-12:00, EUREKA!!, amb Mònica López -12:00-14:00, TRES DE TOT, programa magazine amb Desi Husillos, Vanessa Grau, Marc Piqué i Angelina Salut -14:00-14:30, L’INFORMATIU DE L’ALTIPLÀ i COM Ràdio migdia. -14:30-15:00, COM ESPORTS, amb Marta Casas -15:00-16:00, MÚSICA PUNT CAT, amb Agustí Sansalvador (repetició) -16:00-18:00, DIGUES COM, amb Miquel Giménez -18:00-19:00, UNAMICADETOT, amb David Palacios -19:00-20:00, KOSMOS, música folk i tradicional, amb Rafel Dosantos -20:00-21:00, SELECCIÓ DE MÚSICA EN CATALÀ -21:00-22:00, IN SESSION, amb Dj Barbas -22:00-24:00, A LA TEVA MANERA, una selecció musical variada per a la nit del dissabte al diumenge Diumenge: -00:00-06:00, A LA TEVA MANERA -06:00-08:00, AMUNT I AVALL, amb Juanjo Yunquera -08:00-09:00, PAISATGES HUMANS, amb Jordi Sacristan -09:00-12:00, EUREKA!!, amb Mònica López -12:00-14:00, TRES DE TOT, (repetició) -14:00-14:30, L’INFORMATIU DE L’ALTIPLÀ i COM Ràdio-Notícies migdia -14:30-15:00, COM ESPORTS, amb Marta Casas -15:00-16:00, AQUELL DIA, amb Ramon Muntaner -16:00-22:30, JA HEM BEGUT OLI, la millor selecció musical per la tarda-vesprada del diumenge -22:30-23:00, FÒRMULA TRENK, selecció musical amb Gerard Trench -23:00-24:00, RUTA 66, música rock amb Pitu Dosantos -00:00-01:00, BULEVARD, amb Enric Cusí

núm. 43

Telèfons d’interès

EL VENTILADOR

núm. 43

Ja tenim a la cantonada les eleccions al Parlament 2010 i aquesta vegada, tot i que molts temien la desmobilització dels electors, sembla que no serà així ja que han irromput amb força grups independentistes que vénen a posar alegria al mapa polític i a distorsionar la planiﬁcació que havien fet els partits que ja tenen representació al Parlament. Certament, aquesta vegada ens donen l’oportunitat de triar entre si volem continuar essent una regió d’Espanya o si volem ser un Estat d’Europa. De fet, aquesta onada d’independentisme no és més que la recol·lecció del fruit que va sembrar el 1996, el deixeble avantatjat de Maquiavel, el nostre expresident Jordi Pujol i Soley. El 1996, el Partit Popular amb José Mari Aznar al capdavant, guanyava per majoria simple les eleccions generals. Si Convergència i Unió no hagués decidit posar-li la crossa per governar, el PP no hauria tingut la legislatura tranquil·la que va tenir i no hauria guanyat per majoria absoluta les eleccions generals de l’any 2000. Tot i que a l’any 2000, en mig de l’eufòria d’haver guanyat les eleccions, els “peperos” li deien al president català “Pujol, enano, habla en castellano”, ell va decidir donar-los-hi els suport de CiU una altra vegada

i d’aquesta manera, el president Aznar es va sentir tan fort que va ser capaç de participar de la foto de les Azores en la declaració de guerra contra Iraq. La participació a la guerra va portar a l’atemptat als trens d’Atocha i, en conseqüència, Mariano Rajoy va perdre les eleccions del 2004. A partir d’aquest moment, entra en joc JL Rodríguez Zapatero, Mr. Bean per amics i coneguts. Tot aquest procés, sense la intervenció de Jordi Pujol, hauria pogut anar molt diferent. Mentrestant, a Catalunya, també Pujol ho tenia tot ben planiﬁcat. A l’haver donat suport durant vuit anys al PP, els electors catalans van castigar la coalició CiU i Artur Mas només va poder guanyar per majoria simple les eleccions al Parlament del 2003. Imaginem-nos que CiU no hagués donat suport al PP des del 1996 al 2004, doncs ens trobaríem que Artur Mas hauria guanyat per majoria absoluta les eleccions al Parlament l’any 2003 i, en conseqüència, no s’hauria editat el primer i segon tripartit; tampoc s’hauria revisat l’Estatut; no hi hauria intervingut el Tribunal Constitucional; no ens hauríem tingut d’enfadar amb Espanya, i seguiríem amb la mateixa política del “peix al cove”, la qual cosa vol dir que, sense la planiﬁcació maquiavèllica del president Jordi Pujol, avui no tindríem gairebé independentistes. Gràcies, president Jordi Pujol!

PROSPECTIVA ELECTORAL I CONTRES

______________ PD. Una mica més en serio: se sent a dir a persones jubilades i properes a la jubilació: “Jo que tants anys he cotitzat a la Seguretat Social d’Espanya i que ara

són els qui em paguen la pensió, què passarà amb la meva pensió si ens independitzem?” Doncs no passarà res. Al contrari del que molts pensen, la Seguretat Social no es basa en cap fons. És el ﬁnançament del dia a dia. Mentre uns paguen, altres reben serveis sanitaris o poden cobrar la pensió. I curiosament a Catalunya hi hauria superàvit, ja que entre empreses, treballadors i autònoms cotitzen un 10% més del que s’inverteix en sanitat i pensions, cosa que no passa a Espanya globalment perquè la Seguretat Social ha de suportar un dèﬁcit important. Així que, la sanitat i les pensions estarien garantides i un 10% millorades en una Catalunya independent. Galderich Recasens

núm. 43

I..., què passarà aquesta vegada? Doncs sembla que els números ja estan fets. Però anem a pams: si segons diuen les enquestes, la gent que veuen clar això de la independència es va atansant al 50%, tindríem que el vot es repartiria a meitats entre els partidaris de seguir essent una regió d’Espanya i els que volen ser un Estat europeu. Els regionalistes són CiU, PSC-PSOE, PP, Iniciativa i Ciutadans (5). Els independentistes són ERC, Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana (3). Si els vots s’han de repartir a parts iguals entre els dos grups, és evident que faran més diputats els 3 partits independentistes perquè són menys a repartir. En conseqüència, el proper president de la Generalitat serà un independentista. Estic segur que us he convençut i per això us dono les gràcies per haver-me llegit.

opinions ROBATORIS AL NOSTRES POBLES

núm. 43

No sé què passa, però les coses segueixen igual de malament després de haver passat ja el període vacacional per excel·lència. Sí, amics. Ja sé que de robatoris i/o furts n’hi ha hagut sempre, però em veig en la necessitat de fer un petit encís sobre el que ha estat succeint aquests darrers mesos a les nostres contrades. Els casos han anat creixent d’una manera exponencial tant en explotacions ramaderes (càrregues d’animals vius o amb previ sacrifici per endur-se’n només la carn), com en magatzems agrícoles i industrials (eines de tota mena i maquinària), com en horts (planters, fruits...), com en cases particulars, en botigues, etc. Cal fer també esment sobre els quilòmetres i quilòmetres de fil de coure que s’han espoliat de tantes i tantes línees de telèfon i, com no, de la catenària del tren de la línea Lleida a Manresa i un llarg i llarg etcètera. Dir també que aquet pillatge generalitzat, com bé sabeu, no només passa aquí sinó també arreu del país. Hi ha molta gent afectada, amics i coneguts de la nostra comarca, i em fa la sensació que això només acaba de començar. És evident que aquests actes vandàlics, perpetrats sembla per bandes ben organitzades, no es poden tolerar de cap de les maneres i que s’ha de posar fil a l’agulla per tal de buscar-hi solucions immediates. Tots sabem que la greu recessió econòmica en la que estem tots involucrats ha deixat tocada molta gent (més aturats, més pobresa, més malestar, més incertesa econòmica, etc., etc.) i això ha acabat afectant tant els nadius com els nou vinguts, tothom, que quedi clar, i ho remarco per no crear suspicàcies de si els causants són d’aquí o d’allà, ja m’enteneu; però, deixant de banda això, no es pot justificar de cap de les maneres els fets que estan passant als nostres pobles. La informació que hom té sobre les nacionalitats dels causants dels robatoris és una mica confusa. Ningú no es vol pronunciar públicament per no crear malestar social. Per un altre costat, la gent que ha

sofert un robatori fa les denúncies a les autoritats competents amb l’esperança que es pugui enxampar els culpables i poder recuperar les seves pertinències però en la majoria dels casos tot serveix de ben poca cosa. Alguns són agafats inclús in fraganti però l’endemà ja són al carrer. Això és vergonyós i intolerable i així ens va. Més mà dura per als infractors i més recolzament per a la resta. Més enllà de les causes que provoquen aquestes situacions, jo demanaria als mitjans policials que fessin més rondes de vigilància tant de dia com de nit pels nostres pobles i que tothom estigui a l’aguait i si es veuen vehicles o individus sospitosos comunicar-ho de seguida. Per un altre costat, crec també necessari un enduriment de les penes i sancions, s’ha de fer el màxim número d’escorcolls als llocs de venta de material de dubtosa procedència. Crec també que aquest material robat algú el torna a col·locar al mercat amb total impunitat. S’ha d’investigar ﬁns on calgui i acabar d’una vegada amb aquestes xarxes. Per acabar, només dir que he volgut fer-me ressò del que està passant perquè tothom prengui les mesures que cregui necessàries per tal de minimitzar tant com es pugui aquest gran problema social que tenim al damunt. Josep Verdés

AGOST DE 2010 Pocs pobles hi ha que sent tan petits com Torà, disposin de tantes places: la plaça de la Creu, la plaça de la Font, la plaça del Pati, la de l’Hostal, la de l’Església, la plaça Vilabella.... i sobretot la plaça del Vall. Aquesta última fa anys que la volien reformar. Quan l’Ajuntament nou ho va tenir pensat i decidit, va convocar els veïns i a tothom que ho volgués a una reunió per tal de veure el projecte de la nova plaça amb imatges virtuals, la nova tecnologia d’avui en dia. La realitat, però, no ha resultat tan bonica com semblava a la ﬁcció. Bé doncs, ja tenim la nova plaça del Vall. Per sota terra l’han fet molt ben preparada per al futur i per damunt, la meitat al llarg és per als vianants i l’altra meitat és per als cotxes. Quan aquest lloc està ple sembla un gran pàrquing gratuït i tan de lluny com de prop només veus cotxes i més cotxes. La il·luminació de nit és fantàstica, llàstima que el que queda més il·luminat són els vehicles. I de dia resulta una mica freda i un poc perillosa. Molts diuen que hi manca senyalització i protecció per als vianants, ja que hi ha unes pilones petites a terra entre cotxe i cotxe on molta gent ensopega fent-s’hi mal. A mi em fa l’efecte que és una plaça com tantes de les que fan en molts altres indrets, i que massa sovint tenen poc en compte l’entorn que les envolta

(més clàssic, més modern, etc.). El veïnat haurem de procurar arreglar les façanes, sobretot la de la Rectoria, doncs ara, es veuen més velles que mai. Potser amb els anys i quan els arbres que hi han posat creixin agafarà una mica d’aquell caliu de plaça de poble on un s’hi sent bé, assegut als bancs sota l’ombra, per desconnectar una estona. Espero que amb el temps ens hi anem acostumant i a poc a poc es vagi millorant. Mentrestant procurem adaptar-nos-hi. Abans d’acabar voldria puntualitzar que quan en un poble hi ha d’haver canvis importants que l’afecten en coses per sempre o per molt temps, s’hauria de fer saber a la gent i tenir més en compte l’opinió general dels ciutadans. Això també afecta al mercat dels divendres. S’hi tornarà a fer? Per últim, vull aclarir que aquest escrit no va a favor ni en contra de ningú. Tan sols és perquè no oblidem mai l’anterior plaça del Vall, on moltes generacions de joves s’hi van fer grans. L’hi devem, recordar-la:

cartells immensos invitant a perdre aquestes quilos de més que ens sobren a moltes dones. En un lloc deia: “Sirena o balena?” i en un altre indret preguntava “Perdiu o elefanta?”. Aquests escurabutxaques que es volen fer rics, engargussant els interessats! Si tens salut s’ha de mirar el que hi ha a l’interior de les persones, no aquestes ximpleries. Penso que la balena és un mamífer molt simpàtic, té molt coneixement, molts amics, juga amb els dofins i lleons de mar, és amiga dels humans que s’acosten a comtemplar-los, són molt tendres amb les seves cries, les amamanten com les dones... Ah! I saben cantar. I la sirena? N’hi ha, de sirenes? Existeixen? Quan era petita deien que mataven els homes que se’ls hi apropaven, no tenen fills, ni sexe, sempre van soles. Avui en dia, quin home voldria una dona que fa pudor de peix? I l’elefanta? És intel•ligent, té memòria, és amiga de tota la quitxalla, brillen els seus ulls d’emoció, és un tot terreny, adora els seus fillets, ensenyant-los a sobreviure per la selva i les grans esplanades. La perdiu, lleugera, presumida, com la sirena en quatre salts ja ha desaparegut, no té amics ni coneguts, se suposa que cuida molt bé de les perdiuetes, que es fan en un tancar d’ulls invisibles. Quin home voldria la dona perdiu? Segur que se li escaparia. Ja tinc uns anys i vull disfrutar de la vida, menjant un plat de mongetes amb botifarra, escudella i carn d’olla, peu de porc, esqueixada de bacallà i, ara que fa calor, un bon gelat... i un cafetó després de dinar. I la veritat, prefereixo ser “balena” i “elefanta”. Antònia Balagué

LA GUERRA DEL QUILOS He anat un parell de dies a Barcelona. Molts han començat ja les vacances. És el 24 de juliol. Molts altres ja estan a punt d’anar-se’n. En dos punts diferents de la capital catalana, en centres d’estètica, he llegit uns

CONSERVAR LA CULTURA EN UN MÓN GLOBALITZAT L’any 1971, l’antropòleg francès Lévi-Strauss va ser convidat a fer la conferència d’inauguració de l’Any internacional de la Lluita contra el racisme i la discriminació racial, organitzada per la UNESCO. El seu discurs, però, va escandalitzar els assistents en constituir una apologia del racisme. Lévi-Strauss va afirmar que la lleialtat a un conjunt de valors insensibilitza a la gent cap a altres valors. La sordesa envers altres cultures era, segons ell, l’única garantia de preservació de la pròpia. Els seus arguments tenen sentit en la mesura en què, en un món cada cop més globalitzat, les cultures tendeixen a barrejar-se i, a la llarga, a uniformitzar-se. Com a éssers socials, els humans sempre hem tingut contacte amb les cultures veïnes. Això ha comportat l’intercanvi de músiques, objectes, llengües... Cap cultura és pura ni immòbil, ans al contrari: la cultura es mou.

núm. 43

PS: Per aquells que no ho sàpiguen, el projecte anterior anul·lat era el passeig al mig, eixamplat i tancat de cap a cap per aquella ﬁlera d’arbustos retallats. Es volien canviar els arbres morts o dolents per arbres nous (recordem que n’hi havia dos o tres que tenien més o menys 80 anys i encara estaven vius i bé). També hi volien afegir més bancs per a la gent gran, espais per jugar-hi la quitxalla sense oblidar-se de posar-hi “columpios”. Entrant-hi i sortint-hi per quatre llocs. La circulació dels cotxes per tot el voltant de la plaça deixant-hi espai suﬁcient i igualitari per a tothom per poder-hi aparcar i pas de vianants perfectament senyalitzats, ja que l’amplada i la llargada d’ aquesta dóna per tot això. Enriqueta Parramon

opinions L’evolució cultural, que no és un problema, s’ha accelerat en els últims anys fins a constituir un conflicte identitari. Fins fa cent anys, els cotxes no existien i el contacte amb els pobles veïns eren més costosos i menys freqüents.Tampoc existia la televisió, aparell que ha constituït una finestra al món. Amb la democratització de l’automòbil, la televisió i els avions, però, el món ha canviat més ràpid que mai. En un món tan globalitzat, els límits de les cultures es desdibuixen molt ràpidament i cada cop som més semblants els uns amb els altres. La cançó “Disneylandia”, de Jorge Drexler, ens en parla: “Música hindú contrabandeada por gitanos polacos se vuelve un éxito en el interior de Bolivia (...). Linternas japonesas y chicles americanos en los bazares coreanos de Sao Paulo. Imágenes de un volcán en Filipinas salen en la red de televisión de Mozambique (...)” En un món tan connectat, on els mitjans de transport i d’informació són ràpids i omnipresents, és lògic que Lévi-Strauss veiés en el racisme la millor manera de conservar la pròpia cultura. Sovint, com més amenaçada se sent una cultura, més “integrista” i impermeable a altres costums es torna. És el cas de Veneçuela, d’alguns països islàmics, dels maputxe de Xile... Si bé és cert que seria trist veure un món culturalment uniformitzat per culpa de la globalització, crec que adoptar altres costums no és incompatible amb conservar-ne els propis. Catalunya n’és un exemple: fem castells, anem a buscar bolets i traiem els gegants al carrer per festa major; i per altra banda mengem sushi i kebaps, ballem dansa del ventre i mirem “Anatomia de Grey”...

L’ésser humà és social per naturalesa i es construeix a partir de la diferència: la nostra identitat rau en allò que ens diferencia dels altres. Els altres són, doncs, un mirall. Si tanquem les ﬁnestres de casa per no veure el món ens perdem un doble plaer: el de saber com són els altres i el de conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. La ignorància d’altres cultures, que és el que l’etnocentrisme defensa, no és desitjable ni natural en l’ésser humà, sempre encuriosit per descobrir altres formes de ser. A més, si portem a l’extrem l’etnocentrisme i la obertura cultural completa ens adonem que una és més desitjable que l’altra: la imagen de un mundo lleno de gente tan apasionadamente partidaria de las culturas de los demás que todo lo que desea es gloriﬁcarse mutuamente no me parece un peligro claro ni presente; por el contrario, la imagen de un mundo lleno de gente haciendo alegremente la apoteosis de sus héroes y satanizando a sus enemigos, desafortunamente sí. (“Los usos de la diversidad”, C.Geertz 1986, pàg. 91). No vull fer una apologia del relativisme cultural, del “tota cultura és igualment vàlida”, tema que deixaré per un altre article. Tampoc crec que haguem de llençar-nos a descobrir altres costums i adoptar-los com a propis fent voga d’un cosmopolitisme mal entès. El que vull dir és que hem de trobar l’equilibri entre practicar i preservar els nostres costums i mirar el món, això és, respectar altres cultures i estar prou oberts com perquè adoptem allò que, de manera natural i inevitable, ens sembli adoptable. En un món tan globalitzat, els contactes entre cultures són ràpids i inevitables. Hem de trobar l’equilibri entre conservar la pròpia cultura i conèixer i valorar la dels altres. Ambdues coses són, a parer meu, d’allò més humanes, nobles i interessants. Montse Torner

núm. 43

Podeu adreçar les vostres opinions a LLOBREGÓS INFORMATIU a través del correu electrònic info@llobregos.info

Negre sobre blanc

DE JUSTÍCIA, DE JUTGES I DE PLETS amb la fixació que la justícia no sempre és perfecta? L’univers judicial és una font inesgotable de comentaris de tota mena i de situacions sorprenents, sobretot per a aquells que en són afectats. També és propici a episodis que poden generar desconfiança en els que estan en litigi però sempre en el punt de mira de l’opinió pública. Per il·lustrar aquests comentaris precedents i acabar amb aquesta exposició d’avui, voldria explicar-vos un fet anecdòtic –que pot ser real o de ficció, tant se val– ocorregut en un plet entre dos veïns d’un mateix municipi en un país indeterminat: resulta que el ciutadà protagonista del relat (n. 1) va presentar un plet contra l’altre (n. 2), a propòsit d’uns límits territorials, tota vegada que per la via amistosa era impossible l’acord. L’advocat del (n. 1) va advertir-lo que no fes res perquè era un cas ben perdut. Ell va persistir i alhora va insinuar que podria comprar el jutge amb algun “regal”. L’advocat li va dir que amb aquell jutge, ni pensar-ho. Mai, mai, va repetir, ja que llavors encara ho tindria doblement perdut. Així va quedar la cosa i el procés va seguir el seu curs i al final, contra tot pronòstic, va guanyar el nostre personatge (n. 1). Sorprès el nostre advocat, que no s’ho creia de cap manera, va requerir al seu client (n. 1) per si havia fet alguna cosa especial referida al jutge del cas. I ell, mig avergonyit, va reconèixer haver fet un “obsequi“ al jutge... de part del seu adversari (n. 2). Sobren comentaris. Albert Brau i Bagà

núm. 43

Com que ens ho hem trobat fet ho considerem la cosa més natural del món. Però, us heu aturat per un moment a pensar com fora la vida al planeta blau –el nostre– si mai s’hagués instaurat el sistema judicial que coneixem? Crec que no vaig errat si dic que la implantació de l’univers jurídic que usdefruitem és l’invent més transcendental que ha parit la raça humana. Més que tots els altres junts .Aquest pilar bàsic on està assegut el món de la jurisprudència possibilita el bàlsam que manté a ratlla els instints primaris que ens caracteritzen. En un hipotètic món orfe de justícia només valdria la força bruta. No valdrien raons ni arguments. El més valent arrasaria amb tot. La vida esdevindria impossible i mai, repeteixo, mai, hauríem arribat on estem ara i amb les condicions que tenim. Com es resoldrien els mil i un conflictes que a diari surten pels quatre punts cardinals? Hom podrà argumentar que la justícia no sempre és justa. Només faltaria. Com que es tracta d’un assumpte d’homes –no de déus, així en minúscula, perquè quan és únic, llavors sí és Déu– és normal que sigui imperfecta. Però així i tot, i sabent que els jutges no sempre l’encerten, no ens podem de cap manera fixar en els aspectes “negatius“ per desqualificar tot el sistema. ¿Hi hauria algú amb el cap ben clar i els cinc sentits amb ordre perfecte que preferís resoldre els conflictes per la via de la violència, a cops de puny, a ganivetades o disparant el trabuc, convertint la bola del món en un espai reservat només per la llei de la selva,

No em feu cas

ROSES BLAVES, ROSES NEGRES

núm. 43

En un dels seus contes curts, Mercè Rodoreda ens parla del poble de les dues roses. És un llogaret de només dotze cases i un hostal, bastit a la part més alta d’una muntanya solitària, que s’alça sobre camps de blat i garrigues. Els habitants d’aquest indret, ens explica, no tenien cap interès a conèixer el futur ni havien consultat mai els morts ni s’havien fet llegir mai les línies de les mans. Però aquest altre poble que ara tinc al cap, que també nasqué sobre un turó més discret i més sec, tampoc no se’l coneix per cap tipus de bruixeria ni d’endevinació. Al contrari, la seva gent és segarrenca, pragmàtica i d’una manera de fer més aviat eixuta. És per això que, avesats als plaers justos, no en desaproﬁtem cap.

Fa poques hores que he presenciat un d’aquests comptadíssims esclats de joia. És quan estava a la plaça del Vall, vestida de gala i plena de gent. Al mig, un escenari petit i sense il·luminació, que ha acollit els parlaments del conseller Ernest Maragall, de l’alcalde de Torà i la directora de l’escola, entre altres. Veníem de visitar una quarteta d’inauguracions: escola, llar d’infants, parc de bombers i la mateixa plaça on ens trobàvem. Fins i tot en plena època prelectoral, el reguitzell de bones noves podia semblar excessiu, empallegós per al futur votant. Deia que la plaça, malgrat les ensopegades dels vianants amb les pilones dels aparcaments, presentava l’aspecte de jardí ﬂorit, de núvia radiant. Hi havia mimoses plantades al passeig, de petit port però futur esperançador; hi havia gent que esperava els cantaires de la coral, la coca i la beguda o el discurs del conseller; un polític que no podia ser més oportú, en l’any que se celebra el 150 aniversari del naixement del seu avi i poeta Joan Maragall. Parlava de l’escola i deia que fent escola, fèiem poble; i tothom sabia que aquell dia era precisament allò que celebràvem. I si al poble de la Rodoreda els seus habitants no es preguntaven pel futur, era perquè rebien senyals d’allò que els passaria. Sabien que a la paret del menjador, davant de la llar, quan a la família se li preparava una bona notícia sortia, amb certa anticipació, una rosa blava grossa com el palmell de la mà. Era d’uns pètals blaus

ﬁna; les hauríem de tallar amb molta cura, per la base, i guardar-les en armaris amb la màxima delicadesa. Serien uns records de negre envernissat i lluent, com per posar-los en una calaixera i tancar-los amb clau. Però el proper vint-i-vuit de novembre hi ha dos esdeveniments que marcaran els propers mesos dels catalans. Ens poden portar roses blaves o negres: Barça-Madrid, que emocionalment és el gran dia d’exaltació patriòtica, i les eleccions al Parlament, que malauradament pot ser el de la gran indiferència nacional. Perquè el clima no acompanya i els candidats t’ho posen difícil. Perquè el continuisme de l’actual fórmula sembla impossible i el “canvi” que pronostiquen les enquestes és més aviat un retorn d’exalts càrrecs. Queden moltes incògnites a l’aire: aparició de nous partits o majories parlamentàries. Per tot plegat, no deixi de mirar les parets del menjador per si hi neix alguna rosa: en sortiran segur, però el color dependrà de qui se la miri. Roger Besora roger.besora@gmail.com

núm. 43

amb degradacions d’una gran saviesa i, segons diuen, sortia com el sol: es formava a la part baixa de la paret i s’enlairava a poc a poc ﬁns a dos pams d’arribar al sostre. Es quedava així un dia sencer, tot assegurantse que tothom la veuria i, com mig adormida, tot d’una desapareixia sense deixar rastre. Maragall ens recordà que a cada escola que la República inaugurava s’hi penjava un cartell de missatge èpic: “escola nova, poble lliure”. I va ser un dia d’emocions per a qui, en visitar l’escola, es retrobava amb mestres que feia anys que no veia. Un dia d’aquells en què el poble estava encantat d’haver-se conegut i, qui el visitava, es contagiava de l’energia mentre devorava els sucres de la coca. Podem dir que va ser un dia de roses blaves; d’immensos pètals amb degradats blavosos que creixen i s’enlairen pels menjadors toranesos. Una espècie d’illa enmig de la crisi i de tota aquesta retòrica pessimista i desesperançada que ens envolta. I si ens passés com al poble de la Rodoreda, que abans de patir una mala notícia els creixia una rosa negra, com de porcellana

LLIBRES RECOMANATS Salvador Cardús EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA Edicions La Campana (2010) 149 pàgines El sociòleg Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és des de fa anys un referent a l’hora d’analitzar la realitat social del país; els seus llibres “El desconcert de l’educació” i “Ben educats” han obtingut gran ressò. Ara reﬂexiona sobre un tema que cada vegada genera més interès i adhesions entre la població catalana: la independència. El llibre, de fet, consta de dos parts diferenciades. A la primera, que porta l’explícit títol “El deure de la independència”, trobem tres capítols en els quals argumenta perquè creu que l’única via possible per a la nació catalana és la independència,

Dani Vidal

explica perquè és possible i marca el camí que pensa que cal seguir per aconseguir-la. La segona part és un recull d’articles publicats a la premsa, la majoria al diari Avui, des del setembre del 2005 a l’actualitat. El llibre és breu i es llegeix ràpid, està molt ben escrit i les reﬂexions de l’autor són directes i entenedores: “El futur, en realitat, el fem per a gaudi de les generacions que ens segueixen i per a les que encara han de venir. I no se m’acut res més generós en aquest país que el fet de portar els nostres ﬁlls, els nostres néts i, és clar, aquells que arribin de fora i s’hi vulguin afegir, a l’emancipació i la plenitud nacional. És a dir, a la independència”.

DE PROP I DE LLUNY Contes i llegendes de la Segarra i del món Consell Comarcal de la Segarra (2009) 46 pàgines

núm. 43

“De prop i de lluny” és un recull de dotze contes i llegendes populars: sis són de la Segarra i les han recollit associacions de la comarca i sis són originàries de Bulgària, Equador, Marroc, Romania, Senegal i Ucraïna, i han estat facilitades per associacions provinents d’aquests països presents al nostre territori. El recull és una bona iniciativa del Consell Comarcal de la Segarra, tant per difondre les llegendes del nostre entorn més immediat com per conèixer històries d’altres cultures

que conviuen a la comarca. La literatura de tradició oral ha transmès, des de sempre, històries que tenen valor universal i que, per tant, arreu són font d’entreteniment i també d’educació. La senzillesa d’aquestes històries no els resta valor, sinó que, al contrari, fan que el missatge arribi amb més claredat a tota la població lectora. D’entre les llegendes destaquem les que estan ambientades a la vall del Llobregós: “El Marcel·lí i la guineu”, aportada per l’Associació de Dones Toraneses, i “El judici de Déu”, de Dones de Sanaüja.

passatemps

SUDOKU

A càrrec d’Antònia Balagué

ENDEVINALLA Al mar i a terra se’n venera el sant. Ja t’he dit qui era i encara no ho saps.

ACUDIT

El SUDOKU és un joc d’enginy que consta de 81 caselles distribuïdes en 9 ﬁleres i 9 columnes dividides en àrees de 3x3. Cal omplir les celles buides amb els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap a cap ﬁlera, ni a cap columna, ni a cap quadrat de 3x3. A veure si us en sortiu.

SOLUCIONS: pàgina 51 REFRANYS DE TARDOR - Malalt d’octubre, la terra el cura.

Es troben dues rates, a les tres de la matinada, quan, de sobte, passa un voliac volant a sobre d’elles fent cercles. -Mira què fa aquest, fent-se el xulo donant voltes...! -És que és el meu nòvio... -Noia, quin mal gust que tens! És tan lleig que, ﬁns i tot, fa por! -Sí, no m’agrada gaire, no, però és que així puc fardar amb ell. És aviador!

- Per l’octubre, fuig de l’ombra i busca el sol. - Si a darrers d’octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat. - Acabades les ﬁgues, guatlles fugides. - Per Sant Lluc, mata el porc i tapa el cup. - De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.

núm. 43

- Ditxós és el mes que entra amb panellets i acaba amb greixets.

SERVEI PER A PARTICULARS I PER A TOTES LES COMPANYIES D’ASSEGURANCES REPRESENTANT:

JAUME TARRUELLA I SOLÉ PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀ TEL. 973 473 423

núm. 43

Servei permanent 24 h 973 390 862

la nostra cuina

LES CUINERES DEL LLOBREGÓS Avui presentem una recepta d’un postre ben nostrat... I està elaborat per les persones de la Residència de la Gent Gran de Torà. Des d’allà ens expliquem la seves experiències: Una de les preocupacions de la residència és que totes les persones que hi viuen i conviuen puguin seguir les tradicions que des de sempre han anat seguint. Intentem celebrar totes les festes tradicionals de la manera que s’ha fet tota la vida. Un d’aquests exemples es la celebració de Tot Sants que preparem uns dies abans amb l’elaboració dels panellets on hi col·labora tothom que tingui ganes de fer-ho. A part de l’aportació gastronòmica a les festes típiques com poden ser Pasqua amb la Mona o els bunyols del Divendres Sant; rebosteria per la

Festa Major, torrons per Nadal i tortell de Reis, a la residència també hem instaurat les nostres “pròpies tradicions”: dues vegades a l’estiu anem a berenar a les piscines o al parc i no pot faltar la ja instaurada “sardinada” al mes de setembre, per tancar l’estiu, que preparem al jardí de la residència. Per a l’any 2011 ens espera una celebració molt especial: el centenari d’un resident, tan sols ho hem pogut fer una vegada abans. És una festa que es prepara amb molta il·lusió on hi col·laboren tot el personal del centre i que es prepara amb bastant antelació perquè tot surti rodat.

PANELLETS A LA RESIDÈNCIA MARE DE DÉU DE L’AGUDA DE TORÀ Recepta: Immaculada Masana

Ingredients per a 6 persones: - 1 Kg d’ametlla - 1 Kg de sucre - pela de llimona i ous. Per a la guarnició: - Pinyons, cireres, ametlla trossejada o codonyat

Es barreja l’ametlla, el sucre i la pela de llimona; es tritura tot. Es posa la pasta en un bol i es va amassant afegint-hi els ous necessaris ﬁns que la massa queda ben homogènia i no s’enganxa al bol. Es deixa reposar. S’estira la massa i es talla a tires per poder fer les boletes. En un plat es posa ou batut. Es mullen les mans d’ou i es van donant forma als panellets perquè els pinyons o l’ametlla s’hi enganxin més fàcilment.

núm. 43

Elaboració:

esports

Bitlles a Torà El dia 28 d’agost, per la Festa Major de Torà, es va fer una tirada de bitlles amb la participació de 10 equips. Tot i que no era de competició, l’equip de Torà va quedar en primer lloc, guanyant un bon pernil. A la resta d’equips participants se’ls va obsequiar amb una espatlla. Els més jovenets del poble també hi van jugar i van ser premiats amb dos trofeus cedits per l’Ajuntament. Antònia Balagué

Futbol Sala a Castellfollit

núm. 43

7è Torneig Triangular de Futbol Sala disputat el dia 14 d’agost, amb la participació dels Clubs de Futbol Sala de Castellfollit de Riubregós i Sedó, i l’equip “El Racó” de Torà.

Carros de Foc “Skyrunner” 2010: Gran actuació de Roger Esteve i Jaume Vilardosa La Carros de Foc és una cursa a peu d’alta muntanya que discorre per un recorregut circular de 73 km pels bells paratges del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta prova acumula un total de 9.200 metres de desnivell que fa que l’exigència física que sofreixen els corredors sigui extrema. El recorregut uneix els 9 refugis guardats del parc, on els blocs de granit, les pedreres i els corriols es barregen en la immensitat de les muntanyes i estanys. Aquesta sol ser una travessa que la majoria de persones realitzen entre 5 i 6 dies, excepte uns quants agosarats que desaﬁen aquesta mítica cursa on l’objectiu és culminar els 9 refugis en menys de 24 h. En aquesta edició dos corredors del Llobregós assolien aquesta fita, Roger Esteve en la seva primera participació en una cursa de llarga durada sorprenia tothom aconseguint-ho amb un increïble temps de 14 hores i 42 minuts i Jaume Vilardosa que acusava alguns problemes de malestar físic els

dies previs a la cursa aconseguia també ﬁnalitzar la prova amb el meritori temps de 17 hores i 45 minuts, rebaixant així la seva marca personal dels dos anys anteriors. Redacció

La Vuelta passa pel Llobregós La Vuelta ciclista a Espanya ha passat pel Llobregós, en la seva onzena etapa entre Vilanova i la Geltrú i l’estació d’esquí Vallnord, a Andorra. Era l’etapa més llarga de tota la Vuelta, amb 208 km de recorregut. La va guanyar l’Igor Anton, de l’equip Euskaltel Euskadi, convertint-se així en el líder de la cursa. El seu pas pel Llobregós, entre Calaf i Ponts, va despertar l’interès de molts veïns que van voler contemplar el pas dels ciclistes o no van tenir més remei que esperar que passés, ja que les cruïlles que donen a la carretera estaven tallades per l’event. Redacció

Solucions als passatemps de la pàgina 47 Sudoku

núm. 43

Endevinalla: Maria

esports

La caminada Coneix Calonge bat rècords de participació

núm. 43

Diumenge 6 de juny, coincidint amb la Festa de l’Esport, l’Ajuntament de Calonge de Segarra va organitzar una nova edició de la caminada Coneix Calonge, enguany seguint la ruta de Dusfort - Aleny - Calonge. Prop de 240 participants d’arreu de Catalunya van gaudir d’una jornada marcada per la treva que va donar la pluja durant el matí, cosa que va fer possible que la caminada es realitzés amb normalitat. L’itinerari tenia el punt de sortida i arribada al poble de Dusfort i comptava en dues rutes: la llarga, de 14,50 km, i la curta, de 12 km. Els caminants s’ho van passar d’allò més bé descobrint diferents indrets del municipi de Calonge de Segarra, com la font d’Aleny, el collet de la Forca, el Torrent de cal Mas i la Roca, o diverses mines antigues de carbó, entre altres. Presentem diverses fotograﬁes d’aquesta caminada cada vegada més reeixida. Anna Cantacorps

Tornejos de tennis i tennis taula a Castellfollit

bona participació, especialment en les categories infantils, on s’espera amb molta il·lusió. Es va celebrar els dies 13 i 14 d’agost, i com es ve fent els darrers anys, es disputà a l’aire lliure a la zona del poliesportiu. Com és tradició, els trofeus es van lliurar durant el sopar de germanor del dia de Sant Roc, que posa el punt ﬁnal a la Festa Major.

núm. 43

Durant els dies de la Festa Major d’estiu, es van disputar a Castellfollit els tradicionals tornejos de tennis i tennis taula, organitzats pel Club de Tennis. Enguany era la 22a edició del Torneig de tennis “9è Memorial Miquel Clotet”, que va comptar amb la participació de 16 jugadors, en les diferents categories. El Torneig de tennis taula “11è Memorial Joan Cisquella i Medrano”, també va comptar amb una

UNA FOTO PER RECORDAR

L’Escolania Sant Gil de Torà Corrien els anys 1956 i 1957. Mossèn Jaume Sarri, que abans havia estat rector d’Ivorra i ara s’estava de rector a Torà, va organitzar una escolania amb nens del poble d’entre 8 i 12 anys. Veus infantils que, a imitació de l’escolania per excel·lència, la de Montserrat, cantaven i donaven solemnitat a les festes. El grup de cantors no va tenir una trajectòria llarga, ja que només va estar actiu durant 2 anys, però tot i així va tenir temps de cantar per les Festes Majors, per Nadal i a les misses. Els components d’aquella escolania encara recorden amb nostàlgia aquella etapa infantil. El Dr. Sarri va ser destinat a la Catedral de Solsona. La fotograﬁa -encara que una mica deteriorada pel temps- ens mostra el grup de nens cantors vestits amb sotana i roquet i presidits pel mestre de capella, Mn. Sarri, tots en actitud seriosa i amb cara de circumstàncies. Sílvia Peribáñez

núm. 43

1 8 3

5 4

13 18

17 15

1-Mossèn Jaume Sarri 2-Vicenç Oliva 3-Jaume Badia (Cal Carreter) 4-Jaume Badia 5-Jaume Sala 6-Joan Palou 7-Josep Santamaria 8-Antoni Farré 9-Francesc Figueres 10-Lluís Vila

11-Joan Josep Argerich 12-Ramon Argerich 13-Ramon Muntada 14-Ramon Garganté 15-Lluís Serra 16-Celestí Font 17-Ramon Meix 18-Robert Sala 19-Antoni Ferrer

núm. 43