NÚM 41 - ABRIL - JUNY 2010
Contingut Núm 41 - abril - juny 2010 Revista bimestral d’informació i opinió EDITA: Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà c/ Convent, s/n 25750 TORÀ - Tel. 649 352 877
14
Torà i Biosca demanen l’agregació al Solsonès
Subscripcions i publicitat: Rosa M. Santamaria 973 473 253
CONSELL DE REDACCIÓ: Antònia Balagué, Ramon Fitó, Maria Garganté, Ferran Miquel, Maria Morros, Josep Verdés, Daniel Vidal, Noèlia Viles Coordinen: Xavier Sunyer i Fermí Manteca
18
Entrevistem a la Nati Masana, de Cal Bermell d’Anfesta
COL·LABORADORS HABITUALS Roger Besora, Albert Brau, Anna Cantacorps, Agustí Cinca, Gemma Martínez, Montse Miquel, Montse Oliva, Sílvia Porta, Montse Torné, Montse Vives
Fotografia: Xavier Sunyer Disseny i maquetació: Fermí Manteca Correcció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal
23
La festa de santa Agueda a Torà
Subscripció anual: 13,00 Euros A l’estranger: consultar preus Número solt: 2,50 Euros Dipòsit legal: L -798-2003 Impressió: Impremta Barnola (Guissona) Tiratge: 700 exemplars
30
La fira de Pinós, un èxit de visitants
Aquest número està imprès en paper ecològic, elaborat sense clor
http://www.llobregos.info correu-e: info@llobregos.info Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal és una publicació bimestral. Hi pot participar i/o col·laborar tothom que ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles, que en són els responsables. La Redacció manifesta que no està obligada a acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.
50
Nou impuls al Club de Futbol Torà
53
Cursa d’alta muntanya a sanauja, un repte esportiu
Editorial 3 Editorial 5 Noticiari 21 Comprimits de salut 23 Santa Àgueda 26 Fira de sant Ponç 27 El Mercadal de Torà 28 Festa del Roser 29 El panellet a Calonge 30 Fira de Pinós 31 Caminada de Torà 32 Mil.lenari Sant Dubte 37 Agenda 38 De la vall 40 Opinions 42 Negre sobre blanc 43 No em feu cas 45 Passatemps 46 Llibres recomanats 48 El ventilador 49 Esports 54 Foto record
El Consell de Redacció d’aquesta revista demana disculpes a tots els subscriptors, lectors i col·laboradors habituals del Llobregós Informatiu, per haver retardat la sortida d’aquest exemplar. Quan les coses es fan sense ànim de lucre, com aquesta revista, és bàsic que tot l’equip disposi de temps lliure per tirar endavant el projecte. Quan ens manca temps, tot trontolla. Portem ja set anys complerts fent la revista, set anys enriquidors i molt satisfactoris, però també esgotadors, en els que hem esmerçat molt del nostre temps lliure. Ha arribat l’hora de prendre la decisió de si el projecte pot tenir continuïtat tal com el tenim dissenyat o, si al contrari, hem de canviar algunes coses o fins i tot plegar veles. Aquest exemplar que teniu a les mans, és un clar exemple de la vitalitat del voluntariat de la nostra vall. En pocs mesos, i en diferents pobles, s’han organitzar diverses fires, balls, homenatges, activitats esportives, consultes populars, animats mercats, caminades populars, un plegat d’activitats que en la seva majoria s’han fet des del treball solidari i desinteressat de col·lectius similars al nostre consell de redacció. Tots els i les que formeu part d’aquest voluntariat, entendreu perfectament la situació en la que ens trobem, doncs qui més qui menys algun cop s’ha vist en una situació complicada en la seva entitat, quan per un motiu o un altre costa decidir quin pas s’ha de donar.
www.llobregos.info
AMB EL SUPORT DE Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
PUBLICITAT
núm. 41
973 473 253
4
Noticiari
Esquiada al Port del Comte El dissabte 27 de febrer els joves de Calonge varen gaudir d’una sortida a les pistes d’esquí del Port del Comte. Malgrat el mal temps, la qualitat de la neu era bona, cosa que va permetre la pràctica de l’esquí amb normalitat. Amb aquesta, ja és la segona esquiada que organitza l’Associació Joves de Kalonge, amb la col•laboració de l’Ajuntament, i es preveu que l’any vinent se segueixi amb la mateixa tònica.
Festa Major hivern Castellfollit
Carnestoltes a Biosca
El passat 22 de gener, Castellfollit va celebrar la seva Festa Major d’Hivern. El mateix divendres hi va haver missa en honor al patró Sant Vicenç, on es van cantar els goigs. Dissabte al vespre, es va fer el ja tradicional ball de vetlla i a la mitja part es van repartir entrepans per tothom. I diumenge a la tarda, per acabar d’arrodonir la festa, es va celebrar el segon cafè-concert. La sala gran del local social es va omplir d’assistents que van voler escoltar les versions d’Albert Fibla (cantautor badaloní, afincat a Castellfollit) i Joan Tena (cantautor, concursant de la 2ona edició d’OT). El públic, molt entregat, va poder gaudir del repertori musical que van oferir (cançons de coneguts cantants com Serrat, Sabina,…o de famosos grups com Sau, Sopa de Cabra,…). L’organització va estar molt satisfeta amb la resposta de la gent i va fer molt bona valoració de la festa. Núria Riera
El dissabte 13 de febrer, els nens i nenes de Biosca van fer la tradicional cercavila amb les seves millors disfresses i la cara ben pintada, cantant i anunciant l’arribada del Gran Carnestoltes. Per recuperar les forces i fer passar el fred característic d’aquest hivern, tothom que ho desitgés podia berenar coca i xocolata al local sociocultural Cal Borres. Noèlia Viles
Els nens i nens de l’escola Sant Gil i de la LLar d’Infants El Jardí de Torà, van celebrar el carnestoltes de l’escola el passat 5 de febrer. Aquest any es van inspirar en els còmics d’Astèrix i Obèlix, ja que aquest 2010 se celebra el 50è aniversari de la seva 1a publicació. La festa va acabar amb un berenar gentilesa de l’Ampa. Sílvia Peribáñez
núm. 41
Carnestoltes infantil a Torà
5
Noticiari Segona fase de les obres de millora al cementiri de Vicfred Durant aquests propers mesos es durà a terme les obres de millora a l’interior del cementiri. L’actuació consistirà en l’enjardinament amb gespa artificial del pati interior del recinte (100 m2). L’empresa encarregada de fer l’obra és Tecnologia i Reg, SL, de Bellpuig, i està pressupostada en 4.750 euros. Amb aquesta 2a fase es donen per acabades les obres que s’havien iniciat la passada legislatura. Recordem que en la anteriorment es van refer, arrebossar i pintar les parets de tot el perímetre del cementiri i per últim es van retolat els nínxols. Josep Verdés
Activitats per a veïnes i veïns de Massoteres
núm. 41
El dissabte 13 de febrer es va celebrar la cloenda del taller de manualitats, en el qual van participar setze dones en les sessions que tenien lloc cada divendres a la tarda al local social del poble. El darrer dia van exposar els treballs realitzats al llarg del curs: objectes de decoració, guarniments de Nadal, complements per a disfresses de Carnaval... L’acte de cloenda va anar a càrrec de la consellera comarcal d’Acció Social i Ciutadania i alcaldessa de Sanaüja, M. Rosa Castellà, ja que l’activitat formava part del programa “Espais de dones: convivència entre cultures” del Pla Comarcal de Polítiques de Dones i del Pla de Ciutadania i immigració del Consell Comarcal de la Segarra. Fou, en definitiva, una experiència molt enriquidora per a totes les participants i molt ben impartida per la monitora, Montserrat de Miguel, que fa estada al poble de Palouet. En aquests moments s’està portant a terme, els dissabtes a la tarda, un curset de
6
cuina que aplega una vintena de persones. L’activitat, conduïda per la cuinera Paquita Riera, l’organitzen conjuntament l’Ajuntament de Massoteres i el Consell Comarcal de la Segarra. Dani Vidal
Subs
criu-
te!
Calçotada popular a Castellfollit de Riubregós El passat dia 13 de març és va celebrar la III Calçotada Popular de Castellfollit de Riubregós organitzada per l’associació Juvenil del Poble. Aquesta ja tradicional activitat gastronòmica té, any rere any, gran èxit de participació. Degut a la gran quantitat de neu que encara hi havia al poliesportiu del poble, lloc de realització habitual de la calçotada, aquesta es va traslladar al local social. Des de bon matí, el jovent del poble va preparar amb gran il·lusió l’activitat, per tal que tots en poguéssim gaudir. Unes 120 persones van degustar els més de 2.000 calçots amb la seva delici-
osa salsa, acompanyats de botifarra i cansalada a la brasa i mongetes seques. Marta Santaulària
Nou mobiliari al Centre Recreatiu de Vicfred El Centre Recreatiu de Vicfred és el lloc on es reuneix el jovent, per fer-hi reunions i per organitzar la Festa Major, entre altres activitats. Amb la remodelació actual també servirà com a sala de reunions per debatre qualsevol tema que afecti al poble. S’ha equipat amb mobiliari d’oficina, com ara prestatgeries, taula de juntes i cadires. L’obra està pressupostada en 4.028 euros i serà fi nançada per l’I.E.I (Diputació de Lleida) amb 3.000 euros i la resta amb fons propis de l’ajuntament. Josep Verdés
El passat dia 30 de gener es va celebrar una festa de carnaval a La Molsosa. L’acte va comptar amb la participació d’un centenar de persones que varen acudir a la cita amb unes treballades disfresses. La festa, que es va allargar fins a la matinada, va comptar amb un sopar elaborat per les cuineres del municipi que una vegada més van demostrar la seva preparació culinària. Ferran Miquel
núm. 41
Carnaval a la Molsosa
7
Noticiari
Rellotge al campanar de Vicfred A primers de juny es va col•locar el rellotge al campanar de l`església de Vicfred. El pressupost de l`obra és de poc més de sis mil euros i l`empresa que se n’ha encarregat, ha estat Carvajal Corredera, d`Alcoletge. Una de les característiques d`aquest rellotge és que porta un programador amb el qual es podran gravar diferents tons de campanes: toc de festa, repic de campanes, toc de difunts, toc d`alerta, entre d`altres, així com les hores i els quarts. És de remarcar que s’ha programat perquè soni solament de dia, entre les nou del matí i les 9 del vespre. Josep Verdés
Calçotada a la Molsosa
núm. 41
El passat dia 21 de març es va realitzar una calçotada popular a la Molsosa amb l’assistència d’una vuitantena de persones que van poder degustar els calçots acabats d’escalivar. Desprès dels calçots es va dinar a l’interior de la Sala Polivalent on tots els comensals van conversar llargament, en un dia de convivència ciutadana. Ferran Miquel
8
Arxivat l’expedient de segregació de tres masies de Torà Finalment, tant la comissió jurídica assessora del Departament de Governació, com la sentència del Tribunal Superior de Catalunya han donat la raó a l’ajuntament de Torà i han obligat a la Generalitat a arxivar l’expedient de segregació de tres masies de Torà que volien agregar-se al terme de Llobera, per la qual cosa tot queda tal com estava. La decisió es va comunicar a l’alcalde de Torà en una trobada amb Carles Bassaganya, Director General d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, en la que també hi van assistir els alcaldes de Biosca, Corneli Caubet, i el de Llobera, Josep Colell, a més dels Presidents dels Consells Comarcals de la Segarra y el Solsonès, Xavier Casoliva y Marià Chaure.Redacció
Biosca també va viure la Marató de TV3 La Junta del Grup de Gent Gran de Biosca va organitzar diferents activitats per tal d’expressar la seva solidaritat amb la Marató de TV3, dedicada a les malalties minoritàries. El dia 28 de novembre la Dra. Franco va explicar amb l’ajuda d’audiovisuals en què consisteixen aquestes malalties. L’acte central de la Marató a Biosca va ser un berenar popular al Local Sociocultural Cal Borres el diumenge 13 de desembre. En aquest acte que va comptar amb la presència de nombrosos bioscans i bioscanes, aproximadament unes 60 persones, es va fer un sorteig solidari de diferents objectes aportats de manera desinteressada. Per aquesta edició els donatius es podien lliurar en una guardiola que ha-
via instal·lada al mateix Local. En total es va recollir 937 euros. i des d’aquí us volem donar les gràcies per la vostra col·laboració! Noèlia Viles
Primeres activitats de Santa Àgueda 2010-11
núm. 41
El dissabte 22 de Maig, al polisportiu de Torà, es van celebrar les primeres activitats organitzades per la nova alcaldessa de Santa Àgueda, Rosa Maria Bergadà. Per començar una exhibició del muntatge que va prendre part al campionat d’Espanya de Hip Hop, a càrrec de l’Escola de Dansa Montse Esteve. Seguidament, col·loqui i demostració de culturisme - powerlifting a càrrec de reconeguts esportistes de la Federació Catalana de Físic-Culturisme, i també del públic assistent. Per acabar es va rematar la festa amb l’actuació del conjunt WINDMILLS i DAVID CUESTA DJ. Redacció
9
Noticiari
Jornada de neteja al poble de Vallferosa El passat 21 de març, la Comissió de Turisme de Torà va organitzar una jornada de neteja al poble de Vallferosa. La jornada voluntària va consistir en treure l’herbassar i les bardisses que impedien el pas pels carrers del poble i a millorar l’accessibilitat. Així mateix, el següent pas serà posar senyalització, avisant del mal estat de conservació de les cases del poble, per tal d’evitar qualsevol accident. La feina ben feta es va premiar amb un dinar al peu de la torre i una mica de sobretaula, ben merescuda, per la gran feinada que es va fer. El proper diumenge 18 d’abril es farà la segona jornada de neteja, per seguir amb la feina iniciada. Us animem a participar-hi!. Comissió de Turisme de Torà.
Curs d’informàtica a Biosca El 8 d’abril va finalitzar el curs d’introducció a la informàtica que va tenir lloc al Col•legi Públic Sants Abdó i Senén de Biosca durant els mesos de gener, febrer, març i abril. El curs el va impartir l’informàtic Josep Lluís Turuguet i va aplegar una dotzena d’alumnes d’edats diverses. Era un curs gratuït i es va poder organitzar gràcies al Punt Òmnia del Consell Comarcal de la Segarra. Tots els assistents estan molt satisfets del que han après i volen agrair la paciència del Josep Lluís per ensenyar-los a navegar per la xarxa. Noèlia Viles
núm. 41
Obres als carrers de Massoteres
10
Des de finals del mes de febrer s’estan executant obres d’urbanització als carrers Raval i la Font de Massoteres. Aquesta actuació, amb un pressupost de 159.493 euros, es finança a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUSOC), que va atorgar una subvenció de 151.518 euros l’any 2009 per a la urbanització i pavimentació d’aquests carrers. Pel que fa al present exercici (2010) la Generalitat ha aprovat una subvenció de 25.122 euros, que permetrà a l’Ajuntament de Massoteres condicionar les instal•lacions de climatització i electricitat del nou local social, situat també al carrer la Font. D’altra banda, del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat (FEOSL) 2010 al municipi de Massoteres li corresponen 24.216 euros, que l’Ajuntament invertirà en la millora de l’enllumenat públic de Talteüll (4.674 euros) i en l’adequació dels parcs infantils amb la substitució dels jocs i mobiliari infantil (19.541 euros). Dani Vidal
Comunicat Torà Decideix Trobareu els resultats i les dates de les consultes dels diferents municipis als webs: http://referendumindependencia.cat/municipis/ resultats/ http://www.decidim.cat/index.php?option=com_ consultes_populars&mostra=resultats
núm. 41
Torà Decideix, comissió organitzadora al nostre municipi de la consulta popular sobre la independència del Països Catalans, vol agrair públicament el suport i la participació de totes les persones i entitats que han col·laborat en la seva organització i, de manera molt especial, als ciutadans i ciutadanes que van contribuir a l’èxit de la jornada amb el seu vot. Els 331 vots dipositats al col·legi de Torà van suposar un 28,39 % del cens ampliat, que incloïa 1166 possibles votants, la totalitat de toraneses i toranesos majors de 16 anys. En nombres absoluts la participació de la Consulta popular sobre la independència a Torà va ser superior a la de l’última convocatòria electoral, les eleccions al Parlament europeu, en les que malgrat la multimilionària campanya, a càrrec dels pressupostos públics, incentivant el vot i el ressò mediàtic propi de les convocatòries oficials, en el cas de Torà van tenir una participació de 294 persones. Referent als resultats destacar que el sí va obtenir 316 vots, que suposa el 95,47 % dels vots emesos. Els vots negatius van ser 8 (2,42 %), els vots en blanc 5 (1,51 %) i els nuls 2 (0,19 %).
11
12
núm. 41
Noticiari
FOTOS: ANTONIO MONTROIG
Concert de Pasqua a Sanaüja
L’Associació ARCS va organitzar el 4 d’abril, dia de Pasqua, una nova edició del Concert de Pasqua o de Setmana Santa, que com el de la passada Festa Major, va permetre el lluïment del talent musical dels joves sanaüjencs, juntament amb d’altres intèrprets com la soprano Vanessa Sàez o Cecília Huguet. Les sobtades inclemències metereol·lògiques van impedir que el concert pogués realitzar-se a l’aire lliure, per la qual cosa finalment es va haver de realitzar a l’interior. Això no va impedir, però, que els joves músics poguessin desplegar la seva habilitat, bé amb el piano o bé amb d’altres instruments com la flauta travessera. Una nova oportunitat per gaudir de la música i dels seus intèrprets. Maria Garganté.
El dissabte 3 d’abril va celebrar-se a Sanaüja una nova edició de la Festa del Cavall, que va estar marcada per la presència dels genets i els èquids que donen nom a la festa. Aquests van realitzar els tradicionals tres tombs – seqüel·la de la festa hivernal de Sant Antoni- i aquest any va haver-hi una novetat en la festa, que va ser l’homenatge –sota la forma d’un bonic poema- als infants de Sanaüja, que estaven representats per la Clara Jounou i el Jaume Alsedà. Al vespre, la música i el ball amenitzat per Joan Vilandeny i la posterior discoteca mòbil, van cloure la festa. Maria Garganté
núm. 41
Nova edició de la Festa del Cavall a Sanaüja
13
Noticiari
núm. 41
Torà i Biosca sol·liciten agregar-se al Solsonès
14
El dia 4 de març el consistori municipal va convocar precipitadament als veïns i veïnes de Torà a una reunió informativa, referent a la conveniència de sol·licitar un canvi de comarca. La reunió va acabar amb una autèntica consulta popular quan tots els assistents (uns dos-cents) van votar a ma alçada deixar la Segarra i passar-se al Solsonès, legitimant d’aquesta manera al consistori. Abans de sotmetre la proposta a votació, l’alcalde, Domènec Oliva, havia justificat el canvi de d’adscripció territorial com la manera més directa de passar a la futura vegueria de la Catalunya Central. Cal recordar que el conseller de governació Jordi Ausàs havia anunciat que abans de finalitzar l’actual legislatura volia aprovar la Llei de Vegueries. Segons la divisió inicialment proposada per la conselleria, el municipi de Torà, en tant que pertanyent a la comarca de la Segarra, quedaria adscrita a la vegueria de Ponent. Domènec Oliva va insistir en la necessitat urgent de fer passos per a que facilitessin que en el futur Torà fos inclosa a les Comarques Centrals, d’on actualment ja es reben nombrosos serveis: educació, salut, lleure, registre propietat, jutjat, etc.. A més la incorporació al Solsonès permetria rebre nous ajuts com els destinats als municipis de muntanya (que beneficien sobretot a la pagesia i els estudiants). S’hi podrien afegir també arguments de caràcter històric, el 80% de l’actual terme municipal de Torà formava part del Solsonès a la divisió comarcal del 1936). Actualment el procés legal per canviar de comarca no és complicat. Cal un acord de ple de l’ajuntament del municipi que ho sol·licita, l’aprovació de la comarca receptora i una ratificació via referèndum amb una majoria absoluta dels veïns i veïnes amb dret de vot. Però això està a punt de canviar: l’avantprojecte de llei de vegueries deroga l’article de la Llei comarcal que permet el canvi de comarca. Si s’aprova la llei sense esmenar aquesta disposició derogatòria ja no es podrà canviar de comarca fàcilment (i per tant tampoc de vegueria). Aquest és el motiu de la precipitació amb que es va convocar la reunió, és necessari haver completar
l’agregació al Solsonès abans de que s’aprovi la llei de vegueries. L’endemà de la consulta, el ple de l’Ajuntament aprovava sol·licitar l’adscripció del municipi de Torà a la comarca del Solsonès. L’acord va ser aprovat per unanimitat dels tres grups polític (CIU, ERC,CUP). Per la seva banda el Consell Comarcal del Solsonès s’ha posicionat a favor de Torà i s’ha compromès a impulsar el canvi de comarca. Posteriorment s’enviarà la petició a la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, es convocarà un referèndum a la població, i finalment caldrà esperar l’aprovació del Govern de la Generalitat.
Retrets de l’alcalde de Solsona David Rodríguez, alcalde de Solsona ha manifestat al diari Regió 7 que “tothom té el dret a poder-se “casar” amb qui vulgui. Jo no sé si des de Torà feia molt temps que tenien aquesta sensibilitat vers el Solsonès. El que sí que sé és que des de Solsona no ens havíem plantejat mai aquesta possibilitat. Abans del matrimoni, potser hauríem d´haver festejat una mica.” El ple de l’Ajuntament de Solsona va aprovar una moció en la qual demanen al Consell Comarcal del Solsonès que promogui un procés de debat amb la ciutadania i les entitats sobre la conveniència d’incorporar Torà (Segarra) i qualsevol altre municipi a la comarca. En la moció, el consistori solsoní retreu a Torà que estigui demanant canviar la seva adscripció comarcal de la Segarra al Solsonès quan ha impedit que algunes masies del seu terme municipal puguin passar a pertànyer al municipi solsoní de Llobera. Finalment, però, i desprès de diverses reunions amb l’alcalde de Torà, l’Ajuntament de Solsona s’ha manifestat favorable a l’agregació de Torà.
Biosca també vol deixar la Segarra El ple de l’ajuntament de Biosca va aprovar el dia 7 d’abril, iniciar els tràmits per agregar-se al Solsonès i poder-se incloure en la futura vegueria de la Catalunya Central. L’alcalde, Corneli Caubet, al·lega els mateixos motius que Torà.
Taller de Memòria a Sanaüja participants coincidien en afirmar que l’assistència al curs, més enllà dels exercicis i dels deures que havien de realitzar a casa, havia propiciat un espai de sociabilitat on cada dimarts havien passat una molt bona estona. Paral·lelament, també s’ha dut a terme un altre curs dedicat a treballar l’autoestima. Maria Garganté FOTOS: ANTONIO MONTROIG
El dimarts 30 de març va tancar-se la primera edició d’un exitós curs o taller de memòria organitzat pel Consell Comarcal de la Segarra. El curs va ser seguit per un total de quinze sanaüjenques, que van gaudir de l’estímul i el guiatge de la Mercè, la professora, que va fomentar en tot moment un bon ambient de treball i de companyonia, de manera que totes les
Sanaüja celebra Santa Rita del Pla –on es venera la imatge de la Santa- oferien una imatge d’allò més primaveral. Aquesta bonança propiciava també els dinars de germanor, com els organitzats per l’Associació de Gent Gran Verge del Pla o l’Associació ARCS, que com cada any van oferir una suculenta paella de peix als jardins del santuari, com es pot apreciar a la imatge. Maria Garganté
núm. 41
La festa de Santa Rita d’aquest any va ser especialment concorreguda pel fet que el 22 de maig s’esqueia en dissabte, el que va permetre que molt sanaüjencs i veïns de poblacions properes poguessin assistir-hi sense els condicionants propis de quan es tracta d’un dia laborable. A més, el bon temps va acompanyar i la profusió de rams de roses per ser beneïdes a la tradicional missa del santuari de la Verge
15
Noticiari
FOTOS: ANTONIO MONTROIG
PREMI BALDIRI REIXACH PER L’ESCOLA DE SANAÜJA
núm. 41
El dissabte 5 de juny tingué lloc una festa entranyable que d’alguna manera també suposava el premi a l’esforç de tot un any –i que en l’àmbit més acadèmic li havia estat reconegut a l’escola amb un premi Baldiri Reixach. L’acte fou presentat per la Srta. Mª Rosa Argerich, mestra i directora de l’escola de Sanaüja fins a la seva jubilació i tingué dues parts dedicades als alumnes de l’escola de música del poble, on nens i nenes fa temps que s’exerciten en la pràctica musical de la mà de la seva professora, la pontsicana Mª de les Sogues, que va encetar la festa amb la interpretació al piano d’una peça clàssica, acompanyada per la dansa de l’Alèxia Torra. Els nens i nenes de l’escola, de Sanaüja però també d’altres pobles, van fer les seves pròpies actuacions i després es va la part dedicada a la psi-
16
Final de curs amb premi Fa poques setmanes els 42 alumnes i 5 mestres de l’escola de Sanaüja rebien, a l’Espluga de Francolí, un dels prestigiosos premis Baldiri Reixach –atorgats per la Fundació Lluís Carulla- en la seva edició nº XXXII, per un treball realitzat sobre la commemoració del 25è aniversari de l’escola. Un treball del qual s’ha destacat que és fruit de la participació col·lectiva de tota l’escola, amb col·laboracions com la del dibuixant i dissenyador Jordi Bibià o la biòloga Aurora M. de Castilla.
comotricitat i l’aeròbic, activitat dirigida ja des de l’any passat per la sanaüjenca Alexandra Codina. Primer van ballar les nenes de la classe de Psicomotricitat: Eva Solsona, Marta Medina, Alba Fustegueres, Judit Alseda, Martina Cases, Julia Bestart, Noa López, Ariadine Torra i Dídac Torra. Seguidament van actuar les nenes que componen la classe d’aeròbic: Mara Solè, Lídia Solè, Ariadna López, Patricia Cases, Alèxia Torra i Clara Jounou. Totes les actuacions van ser molt aplaudides i van concloure amb una actuació de saxo acompanyada per tots els nens amb les mans alçades. L’alcaldessa de Sanaüja, Mª Rosa Castellà, va obsequiar la presentador i les dues organitzadores de l’acte amb un ram de flors, símbol de l’agraïment a una tasca de tot un any i que havia donat els seus fruits. Maria Garganté.
CARAMELLES A CASTELLFOLLIT
temàtica relacionada amb la festa de les caramelles de la Montse Amat d’Ullastrell. Vam voltar per la vila amb el so vibrant dels Grallers de Castellfollit i com a novetat per Pasqua, però que ja es van estrenar per la Festa Major d’estiu, els Bastoners de Castellfollit a càrrec del jovent. Tot plegat una festa alegre com cal en aquestes dates assenyalades. Fins a la propera edició, gràcies a tots els Cantaires, xics i grans, i com diu la cançó: ...amb perfums de rosa vera i l’encís de les roselles, ofereix Castellfollit un nou vals de Caramelles!. Carles Llongueras-Morera
núm. 41
Enguany tocava Caramelles a Castellfollit i cap a mig matí del diumenge dia 4 d’abril els cantaires ens trobem a la plaça per anar a oferir els primers cants a l’església. En aquesta edició hem comptat amb l’ajuda de la mestra de música de Calaf de la senyora Ma. Teresa Escolà al moment de triar els cants i dels primers assaigs. L’acompanyament musical va anar a càrrec de l’Alba Sánchez i de la Maria Guirado i la direcció, de qui us fa la crònica. Els cants interpretats van ser: “Ha ressuscitat” del músic terrassenc Josep Freixas-Vivó; “Primavera a Castellfollit” adaptació d’un vals del santmartinec Francesc Vives i per acabar, una sardana antiga “Marieta cistellera” tradicional catalana amb lletra popular i una estrofa afegida de
17
Noticiari OBERTURA DE L’ANY JUBILAR A IVORRA
núm. 41
Més de 2000 pelegrins procedents de tot Catalunya, van assistir a l’inici de l’Any Jubilar, que amb motiu del mil·lenari del Sant Dubte, va tenir lloc al Santuari d’Ivorra, el dia 11 d’abril de 2010. La missa, presidida per l’arquebisbe Lluís Ladària, secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va estar concelebrada pel bisbe de Solsona, Jaume Traserra, els arquebisbes de Tarragona i Urgell, Jaume Pujol i Joan Enric Vives, respectivament, i els bisbes de Girona, Francesc Pardo, de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, i el de Vic, Romà Casanova, a més de l’Abat de Montserrat, Josep M. Soler i de 72 sacerdots procedents de tots els bisbats de Catalunya. El començament de la celebració es va fer a l’esplanada del temple i va consistir en l’obertura de l’Any Jubilar, proclamat de l’arquebisbe Ladària. Ja dins de l’església, el rector d’Ivorra, Fermí Manteca, va donar lectura al decret de la Penitenciaria Apostòlica de Roma que, en nom del Papa Benet XVI, concedeix les indulgències pròpies d’un Any Jubilar. L’arquebisbe Ladària, en l’homilia, va glossar l’evangeli del dia, posant de relleu el paral·lelisme entre els dubtes de l’apòstol Tomàs i el miracle que va passar a Ivorra, ara fa mil anys. Al final de la missa i abans de la veneració de les relíquies del Sant Dubte el bisbe de Solsona va demanar a l’arquebisbe Ladària que transmetés al Papa Benet XVI l’agraïment per la concessió Jubilar. Després que Ladària impartís la Benedicció Papal, va tenir lloc a les esplanades la festa popular i el berenar de germanor, posant així punt final a aquesta celebració inicial del Mil·lenari del Sant Dubte. Tothom va agrair l’organització de la festa, portada a terme pels veïns d’Ivorra, una població que s’ha bolcat en la preparació i posada a punt de l’esdeveniment d’una manera exemplar i eficient.
18
19
núm. 41
Noticiari EL CAPGRÒS PEDROLO SERÀ SANAÜJENC DURANT UN ANY
núm. 41
El diumenge 30 de maig les colles geganteres de Sanaüja i de Cervera van participar en un acte singular emmarcat dins la programació del “7lletres”, cicle d’activitats que durant set caps de setmana i cada primavera, entre maig i juny, tenen lloc a diferents indrets de la comarca per tal de commemorar la figura del gran escriptor Manuel de Pedrolo, nascut al castell de l’Aranyó. La iniciativa de commemorar la figura de l’escriptor neix de la col·laboració entre la Fundació Pedrolo, presidida per la seva filla Adelais, i el Centre Municipal de Cultura de Cervera. Durant les diferents edicions del “7 lletres” s’han pogut veure exposicions, recitals, taules rodones, projeccions de documentals i pel·lícules, presentacions de llibres, teatre, concerts –el magnífic concert de Xavier Ribalta i Joan Margarit a Sanaüja fa dos estius en fou part-, debats i altres manifestacions de cultura popular. El capgròs Pedrolo, dissenyat per l’artista cerverí Xavier Badia, té ara un any de vida i esdevindrà un “sanaüjenc d’adopció” durant un any. Maria Garganté
20
Comprimits de salut SÍLVIA PORTA I SIMÓ, PERIODISTA
LA GOTA, LA MALALTIA DELS RICS La gota no deixa de ser un tipus d’artritis aguda. Els episodis d’artritis gotosa aguda ocasionen atacs de dolor a una sola articulació. Normalment afecta al dit gros del peu però també es pot presentar als turmells, genolls, canells o alguna articulació dels dits de la mà. Els primers símptomes de la gota acostumen a manifestar-se a mitjanit o primera hora del matí. Aquests atacs d’inflamació són conseqüència de la presència dels cristalls a l’articulació. Perquè es formin els cristalls és necessari que els nivells d’àcid úric estiguin elevats. La major part d’àcid úric es dissolt a la sang i viatja als ronyons on surt a través de la orina, que és la principal via d’eliminació de l’àcid úric. Si el cos en produeix massa o no l’elimina, la persona té hiperuricèmia, que no sempre s’acompanya de gota o càlculs al ronyó. Es pot parlar d’hiperuricèmia quan els nivells d’àcid úric són superiors a 7 mil•ligrams per decilitre. La gota és molt més freqüent als homes que a les dones en una proporció de 8 a 1. En la dona tan sols apareix després de la menopausa. Les persones obeses tenen més probabilitats de tenir gota. Se sap que hi ha certa predisposició genètica. Epidemiològicament, afecta a 2 de cada 1.000 persones. Les persones que tenen l’àcid úric elevat i pateixen atacs de gota han de prendre una medicació adequada per disminuir-lo a més de recórrer a pautes dietètiques per reduir els aliments rics en purines com ara el marisc, les sardines, les anxoves, la tonyina, el salmó, la carn grassa, les vísceres com ara el fetge i els ronyons, els tomàquets (que ara estan en controvèrsia) però sobretot les begudes alcohòliques i la cervesa. La reducció de l’àcid úric a la sang no impedeix que els atacs de gota persisteixin, ja que aquests es poden mantenir fins que els cristalls desapareguin de les articulacions. Això requereix d’un temps generalment superior a un any.
núm. 41
Els casos de gota encara són una assignatura pendent dels reumatòlegs. L’augment d’ingesta de marisc i el consum elevat d’alcohol n‘accentuen la incidència. I és que els crustacis i mol•luscs d’origen marí són aliments amb alt contingut de purines, unes proteïnes que contribueixen a incrementar els nivells d’àcid úric a la sang. Els excessos gastronòmics i l’àcid úric no són bons companys de viatge de la gota. La gota és una malaltia metabòlica persistent que es produeix per un augment de l’àcid úric circulant. Es caracteritza pels dipòsits de cristalls de sals d’àcid úric a les articulacions i als tendons. Es manifesta per episodis bruscos de dolor intens, inflamació, envermelliment, gran sensibilitat al tacte i un augment de la temperatura local a l’articulació afectada. Una articulació passa amb poques hores d’estar sense símptomes a inflamar-se intensament.
21
22
núm. 41
Text: Dolors Grau Fotos: Marta Querol
Enguany la festa de les dones, va començar el dia 14 de febrer amb la missa i el repartiment de panets en forma de pits en honor de Santa Àgueda, i per la tarda la representació de l’obra de teatre “Dones, dones, dones “, pel grup de teatre Els Cavallers de Castellfollit, que van fer gaudir d’una tarda ben divertida al nombrós públic assistent. Vam continuar els actes el següent dissabte amb una conferència de Maria Carmen Pena sobre els mites alimentaris, una xerrada molt amena i interessant on vam poder aprendre un munt de coses sobre el que mengem. El diumenge 21 ple total al poliesportiu per veure i disfrutar de l’actuació a càrrec de tots els alumnes del gimnàs Montse Esteve de Guissona, que van ballar cançons de Michael Jackson, i a continuació vam aprendre a ballar la dansa del ventre a càrrec de la Sònia. El dissabte 27 de febrer més de 400 dones van participar d’una gran vetllada , començant pel sopar servit per 18 magnífics cambrers que amb la seva simpatia van fer que l’àpat fos més entretingut. Abans del postre una actuació molt sensual de la dansa del ventre a càrrec de la Sònia, i amb el cafè els ballarins de la Polinèsia ens van fer gaudir amb els seus balls, danses i espectacle de foc d’una nit màgica i molt especial. A continuació les portes del poliesportiu van obrir-se a tothom i més de 600 persones van sumar-se a la festa ballant al ritme de les orquestres. A mitjanit es va anunciar la nova alcaldessa 2010-2011 Rosa Mari Berguedà a la que li desitjo que sobretot disfruti d’aquest any com a alcaldessa i que te tot el suport de la junta. També es va escollir com el noi més eixerit de la festa a Jordi Llaurador. I com tot en aquest món tot te un començament i un final, però el resultat final és sentir-te ben satisfeta d’haver-ho fet el millor possible i sobretot haver-ho fet tot amb el cor .
núm. 41
LA FESTA DE SANTA AGUEDA A TORÀ
23
núm. 41
SANTA ÀGUEDA A TORÀ
24
25
núm. 41
XI FIRA DE SANT PONÇ
núm. 41
Com ja és habitual, el primer diumenge de maig Prades de la Molsosa va celebrar la XI Fira de Sant Ponç. La festa començà amb l’esmorzar de fira, i la celebració de la missa a l’església de Sant Ponç, amb el cant dels goigs i l’actuació del Cor Trinvan de Calaf. Contra pronòstic, el dia va ser solejat i la verdor esplendorosa dels camps i de les rodalies del poble van acompanyar els artesans, firaires i visitants durant tota la jornada. Hi va haver tirada popular de bitlles catalanes, a càrrec dels club de bitlles de Torà, i a la parada de l’Associació Cultural de Prades s’hi podia comprar La Fornal i la típica coca de Sant Ponç. Desprès de dinar, la V Trobada d’acordionistes de Prades i per acabar la festa xocolata i coca per tothom.
26
Associació Cultural de Prades
Xavier Sunyer
Per tercer any Torà ha celebrat el tradicional mercat del divendres Sant, que transforma el casc antic de Torà en un animat mercat del segle XIX, amb les seves parades de productes tradicionals, recreacions d’oficis perduts com cistellers, ferrer, espardenyers, teixidors, així com una exposició d’eines tradicionals com carros, arades, jous, mesures, etc.. Com ja es habitual, el lloc més animat ha estat la plaça del Pati, on s’hi podia menjar gratuïtament unes bones torrades de pa amb oli. Com a novetat aquest any, cal destacar la presència d’un circ de malabars i entreteniment pels més menuts a la plaça Vilavella, i la degustació, també gratuïta, oferta pel Restaurant Gòtic d’un guisat de cabrit de Puigpelat amb cigronets de l’Alta Anoia i pèsols del Bergadà. El mercat ha rebut centenars de visitants, que han omplert a rebosar els carrers, botigues i restaurants de la vila causant un important impacte econòmic a la zona.
núm. 41
EL MERCADAL DE TORÀ
27
FOTOS: MARTA
SUNYER
FESTA DEL ROSER 2010, A TORÀ
núm. 41
Imatges de la festa dels priors i priores del Roser, de Torà clebrada el dia 2 de maig de 2010 Nous Priors i Priores: Àngel Porta Viladrich, Ramon Ramírez Díez, Isaac Soteras Lozano, Jordi Argerich Garriga, Mª Antònia Coletes Masanés, Mercè Mas Querol, Susana Balagué Dabad, Gemma Oliva Riera.
28
FESTA DEL PANELLET DE CALONGE DE SEGARRA
El passat 5 d’abril, Dilluns de Pasqua, Calonge de Segarra va celebrar, un any més, la Festa del Panellet. Enguany, però, s’hi van afegir algunes novetats com és la fira mercAnoia, la primera en el municipi, amb la qual s’hi van aplegar més expositors dels habituals en la festa. Així, des de les 10 del matí, hi va haver exposició i venda de productes artesans propis de la zona, taller de caricatures, a més de la degustació del cigronet de l’Alta Anoia, acompanyat de la cervesa “Calamanda”, collaboració de la COOPAC, i de la degustació de xai de Cal Puigpelat. Des de les 9 fins a les 11 del matí, els assistents també van poder gaudir de vols captius en globus aerostàtic per observar “Calonge des del cel”, en un magnífic dia de primavera. A 2/4 de 12 del migdia es va celebrar l’Eucaristia, amb l’acompanyament de la coral de Sant Martí de Sesgueioles, la qual va cantar, a continuació, una cançó de caramelles de l’any 1917 i una altra del 1936. Seguidament va tenir lloc la benedicció i el repartiment dels panellets per part, enguany, de les cases la Casanova i les Quadres. Finalitzada la missa, van començar els tallers de circ i l’espectacle “Pista que vinc!” per als més menuts. Ràdio Altiplà també hi va ser present amenitzant la festa amb entrevistes als seus protagonistes, reportatges, música i connexions en directe. Durant tot el matí, a més, hi va haver servei de bar, a càrrec de l’Associació Joves de Kalonge, i es va sortejar un xai, col·laboració de Cal Prat del Soler.
núm. 41
Ramon Fitó
29
FIRA DE PINÓS
Comissió de fira
núm. 41
Antigament es celebraven a Pinós dues fires: el primer diumenge de Pasqua i el diumenge sobre Pasqua Florida. Sembla que el seu origen són els importants aplecs i romeries de devoció mariana que es congregaven al Santuari de Pinós. De la primera se’n deia també la Fira del Bacallà, donat que la gent es proveïa d’aquest “peix de secà” de cara a l’abstinència quaresmal. La segona era molt important al terme pel nombre de caps de bestiar que s’hi tractava i també pels nombre de casaments que es concertaven al peu de les parets del Santuari en aquesta data. D’aquí ve que fos coneguda com la Fira dels Nuvis. Aquesta segona fira es va recuperar l’any 1994, amb l’empenta i l’esforç dels veïns, sota la denominació de Fira de Productes Artesans. La bonança econòmica i social de l’època portava aparellada la celebració de fires i festes. Ens alegrem que així sigui i que per molts anys ens puguem anar trobant, veïns del terme i forasters, al voltant del punt màgic i meravellós que és el Santuari de Pinós. La nova Fira ha tingut des del principi un marcat caràcter cultural, amb exposicions, mostres d’ofici, xerrades, actuacions i aportacions populars de tota mena que li donen interès i vida. Aquesta vessant complementa l’atractiu comercial de les parades que ens reuneixen i, tot plegat, s’amaneix i consolida asseguts en una mateixa taula. La fira del 2010 ha volgut homenatjar al veí Miquel Borràs, cisteller, mort recentment al 94 anys, amb una exposició del món del vímet, amb tot tipus de cistells i recreant el procés artesà de la creació d’estris de vímet. Diu la dita que tothom diu de la fira segons com li va. Res més cert ni menys important quan la intenció és el que compta. Gràcies per ser-hi.
30
CAMINADA POPULAR DE TORÀ
APACT
núm. 41
El passat 25 d’abril, es va celebrar la 29ª Caminada popular de Torà. Enguany la ruta escollida ha estat per Vallferosa i l’han gaudida 425 persones de totes les edats i de diferents llocs de Catalunya. La sortida va ser des de l’església de Santa Maria de Vallferosa, d’on els caminants van agafar la pista cap a Montraveta, passant per Marquilles i arribant al toll de l’amic on hi havia el primer avituallament i la bifurcació de la caminada curta i la llarga. La curta, pensada per els nens i les persones poc acostumades a caminar, va agafar camí cap al barranc dels quadros i d’allà es van enfilar cap a la Torre. La caminada llarga es va desviar cap a la rasa de llanera i enfilant-se cap a Ollers i Cal Trena es van poder contemplar unes vistes esplèndides de la zona. El bon temps i la visita per l’interior de la Torre han estat els protagonistes de la caminada. L’arribada va ser recompensada amb la tradicional rifa popular i diferents colles van aprofitar el bon dia per quedar-s’hi a dinar. Els grallers de Torà van donar fi a la caminada i desprès al convent de Torà es va fer el berenar obert a tothom. Des de l’APACT esperem que hagueu gaudit de la caminada i que disculpeu els errors que hi ha pogut haver. L’any vinent celebrarem la 30ª caminada, així que us animem a formar part de l’organització per a que cada any fem una caminada millor.
31
Mil.lenari del Sant Dubte
Un cert dia al dematí gran miracle es demostrà...
Any 1010. Església parroquial de Santa Maria, a Ivorra. Lloc proper a la frontera entre Catalunya i Al-Andalus. El sacerdot Bernat Oliver, fill de la veïna vila de l’Aguda, hi fa la missa. Dubta de la presència de Jesucrist a l’Eucaristia. Sosté el calze amb les seves mans. El vi es tenyeix de vermell. El calze regalima sang. El prodigi converteix el calze en una font que raja. La vida que representa aquesta sang s’espargeix per l’altar. El terra queda ple de sang. L’esparverament de Mn. Bernat es reflecteix en l’expressió de la cara, entre dubtosa i espantada. La llum de l’espelma no minva. El miracle ja és patent. (Pep Cruz. Personatge: Mn. Bernat Oliver)
núm. 41
... i les dones promptament xoparen aquell vestigi.
32
Unes dones del poble filen, no lluny de l’església. Els fils dels fusos van teixint amb duresa la vida medieval. Uns crits provenen de dins l’església. Preocupades i encuriosides entren al temple. A poc a poc els seus ulls s’acostumen a la foscor romànica de l’espelma. Entrelluquen la vermellor de l’altar. És sang! I està baixant del calze! Amb crits d’espant recullen aquell prodigi amb les estopes dels seus filats. La vida, encara sense teixir, quedarà plasmada en les relíquies. (Marta Montaner, Consol Closa, Enriqueta Meix. Personatges: dones que recullen la sang)
TEXT: FERMÍ MANTECA FOTOS SEBASTIÀ CAUS
El gloriós sant Ermengol que a Guissona es trobava...
Bisbat d’Urgell. El bisbe sant Ermengol és a Guissona, no lluny de la frontera. El país es va configurant amb les terres guanyades i la gent que s’hi estableix. Un emissari li comunica el fet extraordinari d’Ivorra. Ermengol no perd el temps. Corrents cap a Ivorra, delerós per saber què ha passat. Mn. Bernat li confessa els seus dubtes. Les dones li mostren les estopes i les tovalles de l’altar. Davant d’aquella sang, Ermengol no ho dubta pas i pren les relíquies amb cara de misteri. (Josep Petit. Personatge: Sant Ermengol d’Urgell)
El papa Sergi IV rep el calze i les proves del prodigi. Sant Ermengol les hi regala. El Papa, juntament amb la butlla que certifica el miracle, obsequia Ivorra: unes relíquies de sants... privilegis per a la Confraria... indulgències vàries per als devots. Som al començament de la història mil·lenària del Sant Dubte d’Ivorra. (Fermí Manteca, Ramon Simon. Personatges: Papa Sergi IV i el seu secretari)
núm. 41
Sant Ermengol es partí per a Roma molt devot...
33
Mil.lenari del Sant Dubte
En retorn de tan gran do el Sant Pare li donà...
Un ajudant de sant Ermengol mostra el document pontifici. Ara està confirmat el miracle. Per sempre més la nostra terra serà plena de vida. Els confrares d’Ivorra hi aportaran la caritat i la solidaritat que la Confraria de la Mare de Déu i el Sant Dubte els demana. Sant Ermengol vol cohesionar el país. L’Eucaristia, la caritat, el miracle d’Ivorra, la Butlla Pontifícia i la Confraria hi ajudaran. (Pere Farran. Personatge: Diaca, ajudant de Sant Ermengol)
núm. 41
... on avui són venerades en vostra casa, Senyora.
34
Any 1431. Les relíquies de la sang i les del Papa s’han conservat sota l’altar de la parròquia. El bisbe d’Urgell decideix fer el reliquiari. Un reliquiari digne per a aquestes relíquies. El rei Alfons V, el Magnànim, hi col·labora. Signa una real cèdula autoritzant la Confraria d’Ivorra a predicar el miracle per la Corona Catalano-aragonesa. I a fer una col·lecta per a sufragar l’obra d’orfebreria que contindrà les relíquies. (Jordi Font. Personatge: Rei Alfons V, el Magnànim)
35
núm. 41
36
núm. 41
agenda
BIOSCA AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC ESCOLA PARRÒQUIA
973 473 241 973 473 528 973 473 505 973 473 082
CALONGE AJUNTAMENT 938 680 409 PARRÒQUIA 938 698 416 RÀDIO ALTIPLÀ 938 680 090 CASTELLFOLLIT AJUNTAMENT 938 693 031 ESCOLA 938 693 011 PARRÒQUIA 973 524 039 IVORRA AJUNTAMENT 973 524 036 LOCAL SOCIAL 973 524 100 PARRÒQUIA 973 524 039 MASSOTERES AJUNTAMENT 973 551 426 CONSULTORI MÈDIC 973 551 226 PARRÒQUIA 973 500 213 TEL.PÚBLIC 973 550 439 LA MOLSOSA AJUNTAMENT 973 296 090 PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037 PARRÒQUIA 973 524 039 PINÓS - ARDÈVOL AJUNTAMENT 973 473 292 CENTRE CULTURAL 678 691 539 ESCOLA 973 473 463 PARRÒQUIA 973 473 010 SANAÜJA AJUNTAMENT 973 476 008 CONSULTORI MÈDIC 973 476 066 ESCOLA 973 476 136 FARMÀCIA 973 476 109 GRALLERS-DIABLES 973 476 163 PARRÒQUIA 973 476 079 TORÀ AJUNTAMENT BOMBERS CONSULTORI ESCOLA FARMÀCIA PARRÒQUIA
973 473 028 973 473 380 973 473 496 973 473 333 973 473 204 973 473 220 973 473 082
VICFRED AJUNTAMENT 973 550 586 PARRÒQUIA 973 524 039
Programació de Ràdio Altiplà 1010, (COM Ràdio) De dilluns a divendres: -LA NOTÍCIA AL PUNT, amb Laia Segura, després dels butlletins horaris. -00:00-00:30, COM Ràdio-Notícies, edició nit, amb Manel Carvajal -00:30-01:00, L’ENTREVISTA, cada dia un entrevistador diferent -01:00-05:00, BUDA CLUB, amb Jaume Escala -05:00-07:00, COM LLEVAR-SE, amb Ivan Llensa i David Gelonch -07:00-10:00, EL DIA a COM Ràdio, amb Jordi Duran -10:00-13:00, EL COR DEL MATÍ, musical matí -13:00-14:00, EL DIA a COM Ràdio (magazine) amb Albert Vico -14:00-14:30, COM Ràdio-Notícies, edició migdia, amb Esther Sastre -14:30-15:00, COM Ràdio-Notícies en xarxa, amb Lluís Mata -15:00-16:00, QUE HAS DINAT?, amb Sergi Mas -16:00-19:00, EL COR DE LA TARDA, musical tarda -19:00-19:30, COM Ràdio-Notícies, edició vespre, amb Marta Patricio -19:30-20:00, COM Ràdio-Notícies en xarxa, edició vespre -20:00-21:00, EL DIA AL PUNT, amb Laia Segura i a continuació, Dilluns, NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar Dimarts, UNAMICADETOT, amb David Palacios Dimecres, KOSMOS, música folk amb Rafel Dosantos Dijous, IN SESSION, amb dj. Barbas Divendres, CAT-SONS, amb Gisela Puntí -21:00-23:00, TOTS PER TOTS, amb Ramon Company -23:00-24:00, LA NIT, amb Ramon Miravitllas -22:00-24:00, (Divendres) NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar Dissabte: -00:00-01:00, SELECCIÓ MUSICAL -01:00-05:00, L’ALTRA CARA DE LA LLUNA, amb Nando Caballero -05:00-06:00, MÚSICA PUNT CAT, amb Agustí Sansalvador -06:00-08:00, AMUNT I AVALL, amb Juanjo Yunquera -08:00-09:00, LA SETMANA AL PUNT, amb Laia Segura -09:00-12:00, EUREKA!!, amb Mònica López -12:00-14:00, TRES DE TOT, programa magazine amb Desi Husillos, Vanessa Grau, Marc Piqué i Angelina Salut -14:00-14:30, L’INFORMATIU DE L’ALTIPLÀ i COM Ràdio migdia. -14:30-15:00, COM ESPORTS, amb Marta Casas -15:00-16:00, MÚSICA PUNT CAT, amb Agustí Sansalvador (repetició) -16:00-18:00, DIGUES COM, amb Miquel Giménez -18:00-19:00, UNAMICADETOT, amb David Palacios -19:00-20:00, KOSMOS, música folk i tradicional, amb Rafel Dosantos -20:00-21:00, SELECCIÓ DE MÚSICA EN CATALÀ -21:00-22:00, IN SESSION, amb Dj Barbas -22:00-24:00, A LA TEVA MANERA, una selecció musical variada per a la nit del dissabte al diumenge Diumenge: -00:00-06:00, A LA TEVA MANERA -06:00-08:00, AMUNT I AVALL, amb Juanjo Yunquera -08:00-09:00, PAISATGES HUMANS, amb Jordi Sacristan -09:00-12:00, EUREKA!!, amb Mònica López -12:00-14:00, TRES DE TOT, (repetició) -14:00-14:30, L’INFORMATIU DE L’ALTIPLÀ i COM Ràdio-Notícies migdia -14:30-15:00, COM ESPORTS, amb Marta Casas -15:00-16:00, AQUELL DIA, amb Ramon Muntaner -16:00-22:30, JA HEM BEGUT OLI, la millor selecció musical per la tarda-vesprada del diumenge -22:30-23:00, FÒRMULA TRENK, selecció musical amb Gerard Trench -23:00-24:00, RUTA 66, música rock amb Pitu Dosantos -00:00-01:00, BULEVARD, amb Enric Cusí
núm. 41
Telèfons d’interès
37
... de la Vall ENTREVISTA A NATI MASANA, DE CAL BERMELL D’ANFESTA
En les respostes de la Nati Masana que fan referencia a episodis viscuts per ella podem veure també uns retalls de la història recent del poble d’Anfesta i del món rural de la nostra comarca en el que ella ha viscut i continua vivint.
núm. 41
- D’on prové la teva família? - La meva mare es deia Margarida i era filla de Les Feixes de Cellers, es casa amb Pere Masana que vivía a cal Esteve d’Anfesta. No va ser una boda afavorida pels pares sinò tot el contrari: ho van acceptar resignadament. Segons sembla hi havia un àntic recel entre les dues cases: feia anys el ramat de cal Esteve havia arrasat un camp de cols de Les Feixes i la ferida continuava més oberta que tancada malgrat el temps. El pare tenia un germà que es deia Agustí i es va casar amb l’Angaleta Marsinyach de La Guilella de Pinós. Els dos matrimonis s’instal.len a cal Esteve, on a més hi vivien els pares. Allà va neixer el 1.923 la meva germana gran, la Flora. Els altres germans vam néixer tots al Castell d’Anfesta, on els pares ja s’havien traslladat a viure. El Marcelino, l’Elvira I finalment jo que sóc la petita. Amb la Flora ens portem 19 anys.
38
Tossal de Calonge contra els Rojos que estaven instal. lats al Castell. A casa tenien coloms, conills, gallines i un porc. Ho van prendre tot. Les dones de casa, ( la mare, les meves germanes i una nevoda de la mare ) varen marxar cap a la serra del Bermell per amagar-se en una cova al mig del bosc. Pel camí xiulaven les bales. Després mentre el Castell va estar ocupat les dones varen anar a viure a cal Bermell Vell. Quan hi van tornar estava tot desmantellat i havien cremat una imatge de la Verge del Roser que hi havia a la capella.
- Sempre has vist ramats de xais i ovelles a casa? Si, aixó de fer de pastors ho portem a la sang. Ara ho trobo a faltar. El pare i el Marcelino portaven un ramat cadascú de més de 150 ovelles. El germà del pare, l’Agustí també tenia el seu ramat. Ells van anar a viure als Quadrells. Es una feina sacrificada i dura però també et dóna la seva recompensa.
- Tens algun altre record de la infantesa a Anfesta? - Si. Rocordo que els vespres d’estiu jugavem a la part baixa del poble amb els de cal Gasparó, la Soledad de cal Felip i el Ramón de cal Ribera. Ens ho passavem tant bé jugant que se’ns feia fosc i llavors cadascú marxava cap a casa seva menys jo que no m’atrevia a pujar fins al Castell perque em moria de por. Finalment sort en tenia de la Fe de cal Rotés que m’acompanyava. Es com si encara la veiés. Era alta i prima. També reocrdo el primer cop que vaig veure una taronja. En menjaven a cal Rotés amb sucre i tallades a rodanxes. Em va semblar tant estrany que els vaig preguntar què era alló. Després li vaig dir a la mare si en podiem comprar.
-Quins records són els mes àntics que tens de la vida a Anfesta. - Jo no era nacuda encara quan va esclatar la guerra pero sempre he sentit explicar a casa els fets que van passar quan els Nacionals deisparaven des del
- Fins a quina edat vas viure al Castell d’Anfesta? - Quan tenia 8 anys ens varem traslladar a Su. Allà hi vaig fer la Primera Comunió als 9 anys. El pare i el germà tancaven el ramat a Carbasses, a Brics, als
TEXT I FOTOS: FERRAN MIQUEL
corrals de cal Vendrell. Eren els anys 50 i a Su hi havia molta herba pels ramats.
- També hi devia haver algun moment d’esbarjo. - Els diumenges a la tarda, després de rosari, ballavem sardanes amb la gramola del rector. Jugavem al parxís amb el promés de l’Elvira. Pero calia tenir-ho tot preparat per quan arribava el pare amb el ramat de pasturar. Els xais no sortien i els portavem el menjar al corral amb llums de carburo. En arribar les ovelles alletaven els xais. Cadascuna els seus. Les bessoneres eren les que havien tingut dues cries i les marcavem per reconeixer-les ja que calia alimentar-les més per tal que puguessin fer pujar els petits. Era un moment molt especial. Els animals belaven belluguedissos per retrobar-se amb les seves mares després d’haver estat separats durant el dia. Amb tot el bestiar amuntegat com una pinya no podies ni passar. T’hagueren fet caure. Poc a poc s’anava apaivagant tota aquella cridòria i un cert ordre semblava aparèixer alhora que la tarda acabava de caure irremeiablement i un silenci trencat només pel persistent cant de granotes i grills ho envaïa tot. Cada dia enyoro més aquells moments . Es difícil imaginar-t’ho si no ho has viscut. Penso que he tingut sort.
- Quan tornes a viure a Anfesta? - L’any 63 em caso amb l’Antoni Roca de Cal Bermell. Tenia 21 anys. Més tard vindrien les dues filles, la Lídia i la Il.luminada. Aquells anys varen estar marcats per unes novetats importants. L’any 64 va arribar la llum al poble ja que fins llavors ens serviem d’un molí a la teulada que produïa 12 Volts. Aquell mateix any varem comprar el tractor a cal Anguera de Calaf. L’any 65 va arribar l’aigua a Anfesta provinent de la Font de Cuba Bona. 17.500 litres /dia. L’aigua era de cal Rotés però en morir la Roseta la va deixar a la Parròquia de Calonge. El rector, Mn. Esteve, la va cedir sense pensar-s’ho dos cops al poble quan el Francesc Roca de cal Bermell li va demanar. La gent d’Anfesta van construir la sèquia que duia l’aigua. Pel seu natural arribava fins a sobre de cal Noguera Vell. Més tard allà hi varem construir un dipòsit des d’on es distribuïa a les cases. Pel que fa a l’aigua i també a d’altres aspectes la gent d’Anfesta sempre hem estat bastant autònoms , ens hem hagut d’espavilar i fer nosaltres mateixos el que ens feia falta. Es allò de que si vols anar ben servit…. fes-te tú mateix el llit. Més antic ja s’havia construït la sèquia que portava l’aigua de Torremitja per regar i pel molí. Ara amb la Mancomunitat del Solsonès ja és una altra història.
núm. 41
- Com era la vida que fèieu a Su? - Teniem molta feina. Als 12 anys vaig començar a cuidar-me dels xais. Els hi donava trapadella , besses i fulles d’oliver. En algun moment en tenia més de 400. Jo netejava les bàssies i les omplia de farratges. Quan el ramat era a Brics anavem a buscar els xais acabats de néixer i els portavem cap a Su als braços. Els que ja tenien 3 ó 4 dies caminaven sols. Sovint se’ns feia clar pel camí. Una vegada vaig amancir un xai que em seguia per tot arreu. Saltava i brincava mentre jo traginava aigua de les basses a les piques del corral a cop de galledes. -Calia mantenir-les netes ja que el corders són molt polits i no veuen si l’aigua és bruta -. Li vaig fer prometre al pare que mai no el vendríem.
39
opinions A LA MARIA BAGÀ BALLUS, DE CAL GUATLLES
núm. 41
Hola Maria. Recordo l´agost passat quan ens vàrem veure a la plaça i tot saludant-nos vam quedar per fer una xerradeta i un cafetò. Però, passaven els dies i no trobàvem una estoneta per poder parlar. Em sap greu, Maria, de no haber-ho fet, però, ara, aquí i siguis allà on siguis, t´he de dir que vas ser molt valenta afrontant la teva malaltia i encara més com vas aceptar la mort. Sempre has estat forta però en aquesta jugada que la vida t´ha donat has demostrat que malgrat tot vas lluitar fins al final fent que tot plegat sembles una cosa natural. Estic segura, Maria, que algun dia ens tornarem a trobar per poder fer aquella xerradeta amb aquell cafetó que ens ha quedat pendent. Rep un petó i la seguretat que sempre et recordaré. E.P.M.
40
un seguit d’actes sempre amb el repic de campanes de fons, i amb vestits regionals, durant aquella diada feien ús de la vara de comandament. Finalment l’any 1964 s’organitza en aquesta localitat de la Segarra la festa de Sta. Águeda, gràcies a aquestes quatre dones precursores de la iniciativa, la M. Elena, la Enriqueta, la Clotilde i l’Anna, amb els seus alts i baixos com gairebé tota festa, però sempre amb aquest esperit de pervivència i superació ha sobreviscut aquesta tradició de rememorar aquesta santa, que té una petita capella dedicada a la nostra vila La Enriqueta, l´Anna, la Clotilde, la M. Elena, la Neus, la Mercè, la Maria, la Montse, l´Anna, l’Antònia, la M. Teresa, la Josefina, l’Antonia, la Reme, la Montse, la Rosa, la Immaculada, la Isa, la Cèlia, la Trini, la Mari, la Carme, la Dolors i aquest any, la recent nomenada Rosa M., han fet i faran possible que amb aquest esperit de superació que any darrere any aquesta festa sigui ja tot un referent en la nostra comarca i sobretot en la nostra Vila, i no tan sols pel caràcter festiu, sinó pels diferents actes que en conjunt aconsegueixen aglutinar totes les franges d’edats que amb un caràcter més pedagògic, nodreixen d’una consistència més àmplia la festivitat de Santa Àgueda de Torà. Mercè Valls i Querol
LES ÀGUEDES DE TORÀ
NEVADA A BARCELONA
Els orígens de aquesta festa, que cada vegada té més renom a nivell de les nostres contrades, es remunta a l’any 1963, quan un grup de amigues de Torà parlaven d’organitzar una festa dedicada a les dones. Així, una veïna casada a Torà, la María Dolores Tejero, originària d´Almazàn (Sória) i casada amb un veí de la nostra localitat, escoltà la conversa de les amigues i comentà que a la província de Segòvia, concretament a Zamarramala, s’organitzava una festa dedicada a Santa Águeda i on aquell dia l’alcaldessa de la festa i la junta elegida l’any anterior, organitzaven
Al voltant de les 12 van començar a caure flocs de debò, dels que no es podien confondre amb aiguaneu. Com que havia plogut, tots vam pensar que no agafaria. Una hora més tard, estava agafant al Guinardó, a Sarrià, al Carmel, i la resta de barris elevats. Dues hores més, i la neu quallava a tot l’Eixample, al port, a la Barceloneta.... En sortir de la feina a les 4, una capa de quatre dits de neu cobria el Passeig de Sant Joan. El cel desprenia una llum grisosa i els flocs de neu seguien caient, amb ganes de seguir per molta estona. A les vores
Montse Vives
L’ART DE DEIXAR PETXADA SENSE TREPITXAR Voldria no haver tingut que escriure aquestes quatre ratlles, significaria, que la meva apreciada Ramona, encara es trobaria entre nosaltres. Que n’és de capritxosa la vida i la mort…..!, tot just sembla que comencem a gaudir de la llibertat que ens dona, el no tenir que estar pendents del despertador al matí, de poder disposar d’una manera més arbitrària del inescrutable temps personal, exercitar-nos en aquelles cosetes, que moltes vegades el dia a dia no ens deixa fer….., ja sabem que el llegir ens fá perdre l’escriure…!,
abocar-nos en els nostres essers estimats, mimar amb carinyo totes aquelles petites coses, que quan estem en plena activitat del dia a dia laboral, les veiem però no les gaudim ni les analitzem amb profunditat per què el temps sens tira al damunt… I n’és tan de curiosa la vida i la mort, que, quan de sobte, sembla que ja comencem a estar de tornada en la nostra existència… quan les nostres prioritats estan més que clares, quan ens trobem bé mentalment i desitgem que els nostres es sentin feliços al nostre costat………………………, la vida diu s’ha acabat!!, tens que cercar mentalment tots aquells petits moments que la existència t’ha brindat, que moltes vegades sembla que no n´hem gaudit plenament, per allò que us explicava de l’inexorable temps….. que és l’únic equipatge que la mort et permet endur-te’n d’aquest món i acomiadar-´t´he fins l’altre. La Ramona de Cal Taupet……………, aquesta persona íntegra, molt treballadora, gran defensora de la seva família i dels seus amics, ens ha deixat…………, aquests buits que la vida a mesura que et vas fent gran, ja no s’ompliran mai més, s’aniran tancant però sempre, sempre, hi haurà un petit racó en el bagul dels records, per aquesta persona, una petita gran persona, que com altres que l’han precedit en aquest llarg viatge sense equipatge, El Jordi, l’Antonio, la Teresa, el Paquito, l’Anna, el Josep, la Laura, la Ramona,……………………..quedarà en aquest record que ningú ens pot arrabassar, d’estimació i alhora d’admiració personal d’una persona que sense haver optat per una vida personal de cara a la galeria, ha passat a formar part de la nostra història personal. Ramona!...., només dir-t´he que allà on siguis, vetlla per què el nostre municipi, la nostra gent, la de tota la vida, ja saps, però també aquells que han vingut de fora i s’estimen Torà, per el nostre país, que trobi el seu rumb, el seu camí d’honestedat, d’estimació i de compromís real que necessita i deixi de banda rancúnies, egoismes i falsedats personals, que només condueixen a la divisió d’un poble…. Et recordarem sempre amb la teva rialleta encoratjadora! Mercè Valls i Querol
núm. 41
dels edificis no hi havia encara neu, perquè cau més vertical que la pluja i no arribava a sota els balcons, però creuar el carrer era una aventura. Vaig decidir que allò no ho veuria gaires vegades, així que vaig tornar a casa a peu. Criatures acompanyades per avis i mares, xops de neu de dalt a baix; dones amb sabates de taló i faldilla curta, gossos de ciutat espantats per una substància que no havien vist mai....les autoritats no van ser les úniques desprevingudes. També es veia gent caminant a poc a poc i somrient, una cosa que no es veu sovint, per cert. La Sagrada Família tenia neu a totes les teulades i sortints, com un pessebre, i al parc de davant els turistes s’afanyaven a fer unes fotos que intuïen úniques. I no només ells, tots els passavolants trèiem el mòbil i fèiem la nostra foto. La màgia lenta de la neu va durar fins ben bé les 9 del vespre. A l’endemà, el relat del caos, les apagades perllongades, la ja habitual inutilitat dels polítics, la imprevisió, la no assumpció de responsabilitats... van aconseguir espatllar una bonica visió. Només demanaria una cosa: que no en facin una Comissió Parlamentària.
41
Negre sobre blanc ALBERT BRAU I BAGÀ
UNA ÚNICA FÓRMULA MAGISTRAL
núm. 41
Va arribar una vegada a la República de Corruptilàndia des d’un hemisferi llunyà, un individu, un professor, un acadèmic versat en tota mena de coneixements, una autèntica enciclopèdia del saber, un crack –com es diu ara en termes esportius– de les mil i una solucions pràctiques per viure amb rectitud, decència, tranquil•litat i èxit total, que responia al nom indesxifrable de INF-ALI-BLE. Una vegada instal•lat en uns despatxos sumptuosos i en un hotel de moltíssimes estrelles, va començar la tasca que l’havia portat allí. Val a dir que la seva primera feina a fer fou contactar amb els factòtums de la política, dels negocis, de la societat civil, de les finances, de la premsa, de l’esport, de les confessions religioses i de tots aquells que d’una o altra manera constituïen la columna vertebral de la societat. Acte seguit es va dedicar a escampar arreu unes targetes personals on es podia llegir: Dr..INF-ALI-BLE doctorat en OCULTISMETRIA per les universitats de Cosmolàndia i Universalàndia. Aquesta disciplina era, entre altres, la més preuada de les seves especialitats. I sense perdre temps va publicitar-se generosament a tots els mitjans de comunicació haguts i per haver de la república corruptilandesa, anunciant per a una data determinada, un únic acte públic on impartiria una lliçó magistral donant a conèixer exclusivament tots els coneixements que tenia atresorats i que posaria a disposició de tots aquells que, d’una manera o altra, fossin abanderats de les mil i una institucions que conformaven l’entramat vital d’aquella república. I per fi va arribar el gran dia. No hi mancava ningú. Tots els caps polítics de la república. Tots els presidents i directius de la totalitat de les multinacionals. La flor i nata de la banca i les finances. Els primers edils de les municipalitats més importants. També la més important representació dels ens esportius de màxima categoria. Les diferents confessions religioses amb els seus representants més qualificats hi quedaven representades. I tots aquells altres que d’una o altra manera dirigien el terreny de les idees, dels negocis i l’especulació. El Dr. INF-ALI-BLE estava sol dalt l’estrada. Des-
42
prés de donar la benvinguda a tots els assistents i envoltat per multitud de focus i micros dels canals televisius, radiofònics i de la premsa, va començar així: “Aquest acte, aquesta conferència, aquest seminari –digueu-li com vulgueu– que avui tinc l’oportunitat d’oferir-vos, va dirigida a tots vosaltres. A tots els que sou cridats, cadascú en el seu àmbit, a regir, a governar el destí de milions de ciutadans que us han fet pujar a l’àgora dels elegits, confiats en les vostres sàvies decisions i a l’entrega desinteressada en benefici de la societat. A tots vosaltres que teniu a les vostres mans les claus màgiques del poder –el poder real i el fàctic– que ha de revertir en un estat del benestar universal del que no quedi exclòs ningú. A vosaltres que us esmerceu a fer les coses ben fetes, a la llum del dia, amb llum i taquígrafs. A tots vosaltres i sobre tot –i per sobre de tot– a aquells que en un moment de debilitat poguessin sentir la temptació d’aprofitar-se, de treure un plus extra, inconfessable, del seu lloc de privilegi en perjudici dels seus subordinats, estic en condicions d’oferir-vos la fórmula màgica que us ha de posar a cobert de qualsevol contingència desagradable i vergonyosa. La recepta que ara us donaré, que va destinada a aquest col·lectiu assenyalat darrerament –a aquests individus que amb facilitat poden caure en la temptació dels aprofitats– és molt senzilla, eloqüent i infalible”. I aixecant-se, va plasmar en una pissarra un seguit de signes cabalístics que traduïts al nostre alfabet, s’expressaven així: L –U–N–I–C–A- F–O–R–M–U–L–A –M–A–G–I–C–A–I– I-N–F–A–L–I–B–L –E–P–E–R–Q–U–E–M–A–I–U–S–P–U –G–U–I–N–D–E–S–C–O–B–R–I–R -A –Q–U–E–L–L–E–S–C–O–S–E–S–Q–U –E–V–O–L–D–R–I–E–U–A–M–A–G–A –D–E–S–E–S–M–O–L–T–S–E–N–Z–I –L–L–A–C–O–N–S–I–S–T–E–I–X–E – N – N – O – F – E – R – L – E – S. La recepta va quedar servida i la conferència acabada enmig dels aplaudiments generals.
No em feu cas ROGER BESORA I FOIX *
LÍMITS
Al nostre país, les fronteres també són matèria sensible i, només d’esmentar-les, ja afloren les fissures i supuren les ferides. La futura llei de vegueries –si les properes eleccions no la torcen– suposarà una nova divisió territorial de Catalunya i és una bona ocasió per a millorar l’organització dels serveis sanitaris o educatius, entre altres. Ara tenim l’oportunitat de fer-nos sentir, de proposar-nos un projecte o de fer algunes reivindicacions. I després de sentir tantes campanes, a Torà ens hem posat en acció; que, coneixent-nos, ja és molt. Ara tot indica que pugnarem per anar al Solsonès ja que, segons l’alcalde, és la via per formar part de la vegueria de la Catalunya Central. Sembla que l’opció de crear l’Alta Segarra no hi era ni se l’esperava; és com un bitllet Bin Laden al terra, que ningú no el recull perquè se’l pren en conya. Tot i això, cal felicitar-nos perquè l’assemblea exprés va demostrar dues coses: 1) que dominem perfectament el seriós i bananer sistema de votació a mà alçada i 2) que uns quants quadres de la sala d’actes de l’Ajuntament anirien molt bé per a les brases d’una calçotada. Amb tot, només m’inquieten dues coses de fer-nos del Solsonès: que la festa de la Llordera deixarà de ser el millor carnaval de la Segarra i que els veïns independentistes de les masies, sempre irreductibles i reivindicatius, llavors demanin de quedar-se a l’statu quo. En aquest cas, els convidaria gustosament a exiliar-se al Baix Llobregat. * roger.besora@gmail.com
núm. 41
Vivim en un món ple de línies que separen entre bàndols i cohesionen en trinxeres. Dins de casa, la porta de la pròpia habitació marca els límits del petit jardí de cadascú, de l’espai més íntim i del qual som sobirans. Però és que en una freda nit d’hivern, la màrfega protegeix el benestar calentó del gèlid ambient exterior. En un malson, cobrir-te amb el llençol et dóna el petit consol de separar-te de les ombres de l’estança, en les quals es dibuixen cares tètriques o criatures horribles i, almenys per a mi, sempre malvades. Ja a fora del propi habitatge, sovint vivim apilats racionalment entorn d’una escala en un bloc de pisos. Això ens obliga a compartir passadissos i ascensor, a suportar-nos els efluvis, gaudir de les fragàncies i, fins i tot, a parlar cordialment del temps. També podem viure en filera, juxtaposats al veí, en una casa adossada. D’aquesta manera, els límits encara són més còmics: tot generant la repetició indefinida de les mateixes escales i tanques des del propietari número un al vint-i-cinc. En aquest cas no compartim espais, però sí que aportem l’espectacle de les visuals, fet que fomenta invertir hores controlant la veïna mentre s’unta de crema solar. Per últim, podem viure en una casa aïllada, que és on els límits són més llargs i l’esforç per opacitar-los, amb tanques més espesses, perjudica més la qualitat del carrer i fomenta, humanament, la curiositat del vianant. Les fronteres i els límits a vegades són la via que fa possible la convivència, però en altres esdevenen un cau de problemes. Intentar traspassar-los o moure’ls pot ser dramàtic, com ho era entre els dos bàndols del mur de Berlín o ara passa en els territoris ocupats de Palestina. També se n’aixecaren al sud dels Estats Units, a la frontera amb Mèxic. Parlem de parets que ha construït l’home i que separen societats molt desiguals; de la mateixa manera que el límit de l’estret de Gibraltar separa la misèria perpètua de l’esperança sovint frustrada.
43
SERVEI PER A PARTICULARS I PER A TOTES LES COMPANYIES D’ASSEGURANCES REPRESENTANT:
JAUME TARRUELLA I SOLÉ PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀ TEL. 973 473 423
núm. 41
Servei permanent 24 h 973 390 862
44
passatemps
ANTÒNIA BALAGUÉ
SUDOKU ENDEVINALLA A mi les bèsties em llencen i em recullen les persones, i, finalment, per les plantes sóc una cosa molt bona.
ACUDIT
El SUDOKU és un joc d’enginy que consta de 81 caselles distribuïdes en 9 fileres i 9 columnes dividides en àrees de 3x3. Cal omplir les celles buides amb els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap a cap filera, ni a cap columna, ni a cap quadrat de 3x3. A veure si us en sortiu.
Es van trobar en un institut dues noietes per primera vegada després de les vacances de Nadal, i una li diu a l’altra: -Què t’han portat els Reis? -Una nina, un joc de cuina, una pilota... i una Wii... I a tu, que te n’han portat? -A mi, un tampax! -Carai, nena! I què és això? -No ho sé! Però diuen que serveix per anar a la platja, per muntar a cavall, per jugar a tennis... !!!
SOLUCIONS: pàgina 52
REFRANYS
núm. 41
- Bons amics i bons abrils, un d’entre mil. - Abril, abrilet, al migdia calor i al vespre fred. - El cucut arribat, nascut el blat. - Per l’abril, bona tallada de pernil. - L’ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan madurat. - Pel maig, festes a raig. - Si plou per Sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptat. - Per Roser, gall menja qui en té.
45
llibres LLIBRES RECOMANATS ISABEL-CLARA SIMÓ Homes Edicions Bromera (2010) 208 pàgines Ara fa tretze anys que Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) va publicar Dones, un llibre de relats que ha estat, amb més de 125.000 exemplars venuts, un dels èxits de la seva dilatada carrera literària. Vista la bona acollida d’aquell llibre, Edicions Bromera li va encarregar si podia escriure’n la contrapartida, que ara ha arribat a les llibreries amb el lògic títol d’Homes. També es tracta d’un llibre de relats independents, vint-i-dos, en cadascun dels quals es retrata un tipus diferent d’home. Per aconseguir-ho, l’autora no s’ha basat en persones concretes sinó que ha agafat pin-
DANI VIDAL
zellades de la realitat actual dels homes. “N’he vist de xuletes, però també dominants; violents però també violentats; triomfadors, però també derrotats. També els he vist bojos d’amors, i sensibles a les desgràcies de les dones, i alhora n’he trobat d’absolutament mancats de qualsevol forma de comprensió envers les dones i d’una insensibilitat diamantina. Hi ha de tot.” Entre els relats en trobareu de tota mena: còmics, tràgics, sorprenents i també algun, per què no dir-ho, previsible i menys interessant. Però, en definitiva, ens trobem davant d’una nova mostra de l’habilitat narrativa d’una de les escriptores més brillants del panorama literari català actual. Un bon regal per a la Diada de Sant Jordi.
TONI SOLER L’última carta de Companys Edicions Columna (2009) 321 pàgines
núm. 41
Deu anys després de l’èxit que va obtindre amb la narració Història de Catalunya (modèstia a part), el periodista Toni Soler (Figueres, 1965) torna a escriure una novel•la, L’última carta de Companys, on barreja ficció i història amb el seu particular humor. Soler és el director dels programes de televisió Polònia i Crackòvia i de l’espai radiofònic Minoria Absoluta. La novel•la se situa a l’any 2015, quan un mosso d’esquadra rep l’encàrrec de rescatar, mitjançant una
46
màquina que recula en el temps, el president Lluís Companys del castell de Montjuic la matinada del 15 d’octubre del 1940. Una vegada assolida aquesta gesta, és quan el llibre mostra el seu vessant més còmic i en el qual es troba més a gust l’autor: la desubicació de la figura del president Companys en un temps històric que no li correspon i l’ampli ventall d’anècdotes que aquest fet comporta. Com a conclusió, es pot afirmar que aquest llibre és un bon entreteniment, però que el seu interès històric i literari és més aviat escàs.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE QUE HOMENATJA RAMONA CLOSA
Ramona Closa, traspassada el 31 d’agost de 2009, ha estat la mare, la padrina i l’ànima de l’Hostal Jaumet, de Torà. Nascuda a Torà en 1919, va formar part de la tercera generació de l’Hostal Jaumet, fundat el 1890. La seva trajectòria, marcada per la saga familiar dedicada a donar un bon servei d’acollida i bon menjar, ha estat un exemple en tots els sentits. La seva dedicació al treball senzill però constant, el seu amor a la tradició familiar i comarcal i el seu bon fer a la cuina, van fer que recuperés al llarg de la seva vida els plats tradicionals de la cuina segarrenca. La seva autora ha aconseguit tractar magistralment tots els temes relacionats amb la intensa i extensa tasca que durant desenes d’anys va realitzar l’autèntica responsable de les veritables “aromes” que, metafòricament, bategen el títol d’aquesta obra. El llibre a més de ser un homenatge a la Ramona, també és un homenatge a totes les persones anònimes que encara avui passen hores a la cuina.
núm. 41
Els darrers mesos la cuinera toranesa Ramona Closa, ha rebut diversos homenatges arran de la presentació del llibre “Ramona Closa, o alquímia d’una cuinera. Aromes del Record” (Pagès Editors), escrit per Antonieta Zaccarelli, xilena afincada a Cellers, i traduït al català per Fermí Manteca. El pròleg és del Jaume Terribas El dia 17 de març es va presentar a la Sala d’actes de la Diputació de Lleida, amb la participació del President de la Diputació, Jaume Gilabert i l’alcalde de Lleida, Àngel Rós. Posteriorment, el dia 25 de març es va fer la presentació al Palau Robert de Barcelona amb l’assistència del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i diferents consellers del Govern. A Torà la presentació es va fer el dia el dia 12 d’abril, de la mà de Vidal Vidal, delegat de turisme a Lleida.
47
EL VENTILADOR
NO ENS HO EXPLIQUEN
Diuen que hi ha desafecció política. Això és cert, però els mateixos polítics s’ho han buscat. I és que hi ha dues raons que són les culpables d’aquesta desafecció: Una és que els legisladors fan lleis sense tenir ni punyetera idea sobre el que estant legislant i l’altra que els polítics prenen decisions que no saben vendre perquè només expliquen la meitat de la pel·lícula.
núm. 41
Dos exemples d’això: Sobre legislació, tenim una llei general d’urbanisme que és impossible d’aplicar en municipis rurals. Quants POUMs trobaríem aparcats per impracticables en calaixos de petits municipis perquè des de l’Administració superior els hi manen, per exemple, que una masia no es pot segregar sense anar acompanyada de 4,5 ha de conreu, que aquesta masia no pot créixer més del 20%, que els petits nuclis rurals han de créixer amb carrers de 10 metres d’amplada quan el promig del nucli no passa de 4 metres i sense aceres, que els magatzems agrícoles no poden passar d’una determinada alçada, que les granges han de tenir una grandària màxima, etc. Resumint: Han fet la llei per a barcelonautes, amb un total desconeixement del territori i no ens expliquen que aquestes lleis fetes sense comptar amb nosaltres, no ens haurien de vincular. El que necessita el territori i el que els legisladors proposen, s’assemblen tant com un ou i una castanya.
48
Quant als polítics, aquests sí que tenen delicte. El seu objectiu és el que coneixem com “fer bullir l’olla”. La seva obsessió és conservar la cadira. Fa un temps parlaven sempre de l’Estatut i el Tribunal Constitucional, que si s’havien d’organitzar mobilitzacions en cas que l’Estatut fos retallat en els seus punts fonamentals. Doncs bé, han deixat de parlar-ne perquè, burros d’ells, s’han adonat per les enquestes que hi ha més independentistes dels que diuen i dels que voldrien, i que si l’Estatut ens el tornen inservible, els indepen-
dentistes, com a mínim, obriran una ampolla de cava, perquè el que volen és una Constitució Catalana. Llavors, els polítics, amb la finalitat d’anar justificant sou i demostrar a la ciutadania que ells sí que són operatius i necessaris, treuen del calaix dues reivindicacions que tenien aparcades i es produeix un canvi de cromos entre PSC i ERC. Per part del PSC, aconsegueixen la recuperació de l’Àrea Metropolitana que els hi havia desmuntat la Generalitat “pujoliana” amb la finalitat que l’alcalde de Barcelona no tingués més poder que el president de la Generalitat, i per part d’ERC, donen sortida a la promesa de tirar endavant el projecte d’Organització Territorial amb vegueries. De tot plegat en fan un pac junt amb una nova Llei Electoral i pretenen que això sigui aprovat a sis mesos abans de les eleccions. I el resum de tot aquest despropòsit es podria explicar d’aquesta manera: La desafecció política, de la que tant es queixen els polítics, ve motivada perquè no ens expliquen que quan les lleis s’han fet sense comptar amb nosaltres ni la nostra circumstància, no ens han de vincular. Tampoc no ens expliquen que hi ha molts més independentistes del que diuen els mitjans oficials i que aquests independentistes consideren que l’Estatut no és més que un fre a la independència. No ens expliquen que tota la “mozzarella” de l’Organització Territorial amb vegueries no es pot portar a terme fins al dia que tinguem la independència i finalment, no ens expliquen que amb la independència guanyem cada any 22.000 milions d’euros extres, que és el que ens estafen cada any els “mamonassos” d’Espanya per la desgràcia que tenim d’estar-hi grapats. I sabeu quina quantitat és això amb pessetes?...3.652.000.000.000 ptes. Ho sabeu llegir...? Galderich Recasens
esports LA MILLOR TEMPORADA DE LA HISTÒRIA DEL CLUB DE BITLLES TORÀ
El diumenge 16 de maig es va celebrar a Ivars d´Urgell el pay-off pel títol, on el club de bitlles Torà ens vam proclamar campions de la província de Lleida, derrotant al tot poderós C.B.Albesa. Va ser un partit molt igualat, però el Torà es va emportar una merescuda victòria per 577 punts a 557. Per arribar a ser campions hem fet un llarg camí, destacant la gran temporada feta per tots els jugadors del club, quedant primers de la Lliga de la primera categoria. Pel nostre club és una fita històrica que ens omple d´orgull, i ens fa molt feliços haver-ho assolit. Gràcies a tots els jugadors, pel seu esforç i constància. Lluis Cardona. President club de bitlles Torà
OPEN GIANT DE BTT I KIDS CUP A LA MOLSOSA
núm. 41
El passat 27 de març la Molsosa va acollir el seu 5è Open Giant de Btt i Kids Cup, organitzat pel club AMVT-BIKE. Es va donar el tret de sortida a les 10 del matí amb un total de 238 inscrits que segons les categories d’Open realitzaven 2, 3 i 4 voltes a un circuit de 8’5 km i la Kids Cup en un traçat de 2 km. La prova va tenir una nombrosa assistència de públic durant tot el matí. Ferran Miquel
49
esports NOU EQUIP DIRECTIU EN EL C.F. TORÀ Aquesta temporada el CF Torà ha encetat una nova etapa amb una junta renovada i il·lusionada, encapçalada per Francesc Lunar. L’objectiu de la junta, a curt termini, és donar continuïtat al futbol a Torà desprès de la sotragada que ha representat el desés del Paquito Montalbán, i a mitjà termini incorporar jovent del poble a l’equip per, més endavant, pujar de categoria. Aquesta, ha estat una temporada de transició havent aconseguit una posició força discreta en la classificació, doncs ha mancat més regularitat a camp propi, no obstant s’han fet bons resultats com el zero a tres a camp del Sanaüja. L’equip juga en la Tercera categoria Territorial, grup 22, amb altres pobles del Llobregós com el Sanaüja i el Vilanova de l’Aguda. S’han estrenat dues banquetes d’obra, gràcies a la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Torà i, especialment de Materials per a la Construcció Creus, qui ha donat tot el material. En les properes setmanes s’ha de decidir si s’inscriu l’equip en la propera lliga,fet que està condicionat a si es troba jovent del poble que es comprometi a formar part de l’equip
núm. 41
Junta Directiva, començant per l’ Esquerra: Miquel Polo Castro, Alfonso Muntadas Llop (Vicepresident), Antoni Pinós Vall (Secretari), Josep Padullés Marsinyach, Francesc Lunar Gamiz (President), Ivan Gallego Osorio, Domènec Escola Buria, Xavier Barniol Tristany, Ramon Vila Guerrero (Tresorer), Joan Pares Riera
50
text i fotos: Xavier Sunyer
núm. 41
Jugadors drets començant per l’ esquerra: Alfonso Muntadas Llop (entrenador), Axel Castells Segura, Antonio Juárez Alises, Babacar Cisse, Oscar Segura Ceto, David González Montesinos, Omar Diuof, Santiago Peribàñez Cerveró. Jugadors acotats, començant per l’ esquerra: Mostafa Chedghan, Abdelkarim Hamzaqui, Loran Ioan Toaso, Radu-Bogdan Costantea, Mohamed Taouil, Volodymyr Gufchak, Gabriel Kaytar.
51
esports LA SEGARRA DES DE LES ALÇADES: IV EDICIÓ DE LA CURSA D’ALTA MUNTANYA A SANAÜJA
núm. 41
El món de les curses populars està vivint una eclosió sense precedents, de manera que més enllà de la competició, són molts els qui canvien la rutina del gimnàs o fins i tot el sedentarisme per calçar-se unes sabatilles i començar a fer kilòmetres. Fins i tot proliferen les lectures que actuen com a referents filosòfics i alhora estimulants: una de les més conegudes seria el llibre del japonès Haruki Murakami “De què parlo quan parlo de córrer”, que explica el canvi vital del seu protagonista, d’antuvi noctàmbul
52
assidu als clubs de jazz, que amb més de trenta anys descobreix la seva vocació literària però també l’autodisciplina marcada per la voluntat de córrer. Un altre llibre més anecdòtic i “nostrat” és el del popular Arcadi Alibés (maratonià ja “centenari”), que fa poc ha publicat el seu “Córrer per ser feliç”. La IV Cursa de Muntanya Alta Segarra, que va tenir lloc el 18 d’abril a Sanaüja, ja fa dos anys que és una prova puntuable dins el circuit de curses d’aquesta modalitat, per la qual cosa hi concorren fondistes molt experimentats, ja que el relleu sanaüjenc –i especialment el circuit dissenyat per a la cursa- esdevé molt exigent. Això no suposa, però, cap impediment per tal que cada any siguin més els corredors sanaüjencs que hi participen: Ramon Vila, Josep Alsedà, Albert Baltral, Pepita Montiel, Sandra Codina, Carles Alsedà i Ricard Subirats han posat de manifest que Sanaüja és un d’aquests indrets on el fet de córrer va arrelant no només com a exercici físic, sinó també com a una determinada manera d’entendre la vida. Maria Garganté
PEDALADA DE VILANOVA DE L’AGUDA “L’ESGARRINXADA”
refrescar-se i agafar forces per acabar la prova. A l’arribada a meta, els participants van rebre un obsequi, gentilesa de la Diputació de Lleida, i van poder agafar forces amb un bon entrepà de botifarra i refrescos. La prova va comptar amb la presència dels Bombers de Ponts i l’ambulància dels bombers d’Oliana. La Pedalada va organitzar-se des de l’Associació de Joves de Vilanova de l’Aguda amb l’ajuda del Moto Club Segre BTT-Ponts. Va comptar amb la col·laboració dels Bombers de Ponts, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Vilanova de l’Aguda. Montserrat Fornells
Solucions als passatemps de la pàgina 45 Endevinalla: els fems Sudoku
núm. 41
El passat diumenge dia 02-05-2010, es va dur a terme a Vilanova de l’Aguda, la III edició de la Pedalada de Vilanova de l’Aguda “L’Esgarrinxada” L’edició de enguany va comptar amb la participació de gairebé un centenar de participants, que van poder gaudir dels diferents recorreguts: amb unes magnífiques vistes del municipi i de trams amb diferents dificultats (terrenys asfaltats, camins rurals, trialeres, etc.) Es van senyalitzar tres circuits: un de 20 km i un desnivell de 400 m, un de 31 km i un desnivell de 1000 m i un tram de 40 km i un desnivell de 1300 m. Al llarg dels diferents recorreguts hi havia punts d’avituallament de líquids i sòlids, on els ciclistes van
53
UNA FOTO PER RECORDAR NOÈLIA VILES
FOTO: FAMÍLIA FORN CODINA
D’esquerra a dreta: Roser Massanés, Domingo Vila, Mercè Vilaplana, M. Carme Forn, Joan Torres, Maria Torres Prat, Maria Torres Armengol, Lourdes Caelles. La foto és de l’any 1976 a la Plaça de l’esglèsia de Biosca. Què us enrecordeu? Va ser per la Festa Major d’aquell any, quan els joves de Biosca van representar el concurs de Televsió Espanyola, l’Un, Dos, Tres. En aquesta foto, el presentador el Joan Torres formulava les preguntes als concursants: la Roser Massanés i el Domingo Vila. Mentre, les increïbles i guapes hostesses de l’Un, dos, tres: la Mercè, la Mª Carme, la Lourdes i les Maries, comptabilitzaven les respostes correctes. És impressionant l’esforç que es va fer per preparar els decorats, els vestits i la caracterització dels personatges, per fer més real i creïble aquest concurs. Uns bons moments, alegres sens dubte, per celebrar tal i com
núm. 41
es mereix el nostre poble la més gran de les festes, la nostra Festa Major.
54
55
núm. 41