Llobregós Informatiu - 37 by Fermi Manteca

NÚM 37 - AGOST - SETEMBRE 2009

Contingut Núm 37 - agost - setembre 2009 Revista bimestral d’informació i opinió EDITA: Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà c/ Convent, s/n 25750 TORÀ - Tel. 649 352 877

Hem visitat les piscines arranjades d’Ivorra

Subscripcions i publicitat: Rosa M. Santamaria 973 473 253 CONSELL DE REDACCIÓ: Antònia Balagué, Ramon Fitó, Maria Garganté, Ferran Miquel, Maria Morros, Josep Verdés, Daniel Vidal, Noèlia Viles Coordinen: Xavier Sunyer i Fermí Manteca

Calonge i Castellfollit fan una excursió conjunta

COL·LABORADORS HABITUALS Roger Besora, Albert Brau, Anna Cantacorps, Agustí Cinca, Gemma Martínez, Montse Miquel, Montse Oliva, Sílvia Porta, Montse Torné, Montse Vives COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO Susanna Altarriba, Assumpció Caelles, Montserrat Fornells, Josep Ibáñez, Enriqueta Meix, Encarna Sala, Joan Solé, Dolors Simon, Marta Vidal

Un gran incendi devora l’EIN del Llobregós Fotograﬁa: Xavier Sunyer Disseny i maquetació: Fermí Manteca Correcció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal Subscripció anual: 13,00 Euros A l’estranger: consultar preus Número solt: 2,50 Euros Dipòsit legal: L -798-2003 Impressió: Impremta Barnola (Guissona) Tiratge: 700 exemplars

Visitem la tradicional Fira de Pinós

Aquest número està imprès en paper ecològic, elaborat sense clor

http://www.llobregos.info correu-e: info@llobregos.info Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal és una publicació bimestral. Hi pot participar i/o col·laborar tothom que ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles, que en són els responsables. La Redacció manifesta que no està obligada a acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.

La Núria Cucurull de Massoteres ens prepara un pastís de poma

La Unió Esportiva Vilanova de l’Aguda està d’aniversari

3 Editorial 5 Noticiari 16 ... de la Vall 20 Comprimits de salut 21 Pedagogia 23 Incendi a l’EIN 24 La collita 09 28 Fira de Pinós 30 La Molsosa restaura 31 Teatre a Castellfollit 32 Caminada de Calonge 34 Caminada de Pinós 35 Altres notícies 36 Entrevista 39 Agenda 40 El ventilador 42 Opinions 44 Negre sobre blanc 45 No em feu cas 47 Llibres recomanats 48 El temps 49 Passatemps 50 La nostra cuina 51 Esports 54 Foto record

Editorial Ja som a ple estiu: temps de segar i batre, temps de descans, temps de vacances, temps de Festes Majors... L’estiu és com una espècie de ﬁnal d’etapa, de trencament de la rutina, de buscar espais on desempallegar-se de tot el que durant el llarg hivern i primavera s’ha carregat sobre les nostres espatlles. Una època de convivència, de relax i d’esperança. Aquest any, però, no tots podran fer vacances i les esperances de molts quedaran ofegades per una crisi que ni els experts més experimentats en saben trobar el desllorigador. Tanmateix, la vida continua bategant i alimentant el nostre món i -com deia una persona sàvia- després d’una cosa en ve una altra. La revista que teniu entre mans està començant el setè any de la seva singladura per aquesta Vall del Llobregós, intentant aportar al nostres pobles el batec de les activitats, de la cultura i de la feina que s’obre pas entre conreus, camins de pols, boscos i ganes de tirar endavant amb il·lusió. Hi trobareu el resultat de la collita de cereals amb les opinions dels treballadors més propers a la terra, innombrables activitats que han sembrat de cultura i color les nostres vides, la programació de les festes majors estiuenques... I tot això, amb l’aportació generosa de tots els voluntaris que collaboren perquè una publicació com aquesta esdevingui una ﬁta esperada cada dos mesos i que, en aquest setè any que comença, vol fer un brindis a l’esperança i al futur. Bon estiu, bona lectura i bones Festes Majors!

Portada: Unes mans acaronen el fruit del treball i de la suor de tot un any: la collita com a punt i seguit de la vida de la nostra Vall

www.llobregos.info

AMB EL SUPORT DE Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

PUBLICITAT

núm. 37

973 473 253

Noticiari

Avís als nostres subscriptors La nostra revista és enviada puntualment a tots els nostres subscriptors, a través del servei de Correus. Normalment els destinataris la reben uns quants dies després. Alguns, però, ens han fet arribar la queixa de què reiteradament la reben amb 15 dies o més de retard, sobretot els subscriptors de la zona de Calaf (Castellfollit i la Molsosa, entre altres). Us comuniquem que aquest retard és per causes alienes a la nostra voluntat i en tot cas imputable únicament al servei de Correus. Redacció

El passat 27 de juny, l’Associació de Dones de Torà (ADT) va organitzar un sopar per a totes les sòcies i socis a les piscines municipals de Torà. L’assistència va ser força considerable, amb gairebé la meitat de les sòcies, aproximadament unes 70 persones. El sopar va anar molt bé, tot i que el ball que estava previst no es va fer per falta de permís. Com a alternativa, a última hora es va organitzar una petita gimcana en la que tothom va participar. De cara al setembre, hi ha previst fer una Escala en HiFi, que es va haver d’ajornar el passat mes de desembre. També es farà una exposició de treballs manuals que han fet els assistents als diferents cursos organitzats per l’ADT. Finalment, durant el mateix mes de setembre, també hi haurà la renovació de la Junta de l’Associació i es donarà informació sobre l’estat de comptes. Encarna Sala

Ivorra: arranjament de la plaça del Ball Durant aquest estiu s’han fet obres de repavimentació de la pista de la plaça del Ball, lloc on es desenvolupen els actes de la Festa Major. Aquesta plaça està situada darrere el local social del poble i té una part coberta a sota de la sala d’actes municipal. Està feta sobre un terreny sobreposat, motiu pel qual s’ha hagut de pavimentar vàries vegades en experimentar assentaments el terreny, tot i que està protegit per un gran mur de formigó. El pressupost de les obres pugen més de 26.700 euros i està inclòs en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Es preveu que per la Festa Major d’agost ja estarà enllestida i s’hi podran celebrar com cada any els actes programats. Aquest lloc havia estat el cementiri medieval situat fora de les muralles, just darrere de l’església romànica de Sant Cugat, ﬁns a l’any 1935 en què es va construir l’actual cementiri municipal. Posteriorment, en bastir-se el local social van ser recuperades les esteles funeràries que, un cop catalogades i inventariades, formen part del patrimoni històric del poble. Fermí Manteca

núm. 37

Activitats de l’Associació de Dones de Torà

Noticiari Senyalització complicada a la Molsosa Ara fa un any la Direcció General de Carreteres va realitzar diverses millores a la L-300 entre Calaf i Pinós, entre les quals hi havia la senyalització del nuclis i municipis als que es pot arribar al llarg del seu recorregut. La sorpresa va ser que al trencall de la carretera de Prades, només es va indicar el nom del municipi, ometent els nuclis de Prades i els Quadrells. A partir de les queixes veïnals, l’Ajuntament ha fet durant aquest any diverses gestions per tal de corregir aquesta manca d’informació. Finalment s’ha aconseguit una correcta senyalització. Ferran Miquel

Festa de la quinta de 1944 Doncs sÍ. Hi hem arribat: 65 anys i, com tothom, hem passat de tot. Però en aquests moments estem bé i agraïts de poder-ho celebrar amb salud. Gràcies, Teresina, per organitzar una festa tan bé. Fem arribar un record pels que ja no hi són però sí que els tenim presents. Fins sempre amics. Enriqueta Meix

D’esquerra a dreta: Ramon Balaguer, Francesc Rovira, Jaume Badia, Rita Zaldo, Ma Àngels Parera, Clotilde Palou, Joan Miramunt, Joan Mases, Rosa Mases, Mercè Querol, Pepita Fustagueres, Teresina Querol i Estanislao Cererols

Vallferosa: jornada de portes obertes Coincidint amb la ﬁnalització de les obres de reforma de l’interior de la torre romànica de Vallferosa, l’Ajuntament de Torà i la Comissió de Turisme van organitzar el dia 1 de juny una jornada de portes obertes durant la qual es va permetre visitar totes les estances del interior de la torre i la terrassa superior. La iniciativa va ser un gran èxit, estimant-se que unes 400 persones van accedir a l’interior de l’ediﬁcació medieval. L’Ajuntament està valorant la possibilitat que es facin visites guiades per a grups, prèvia concertació de la visita. Redacció

El passat 27 de maig va tenir lloc al local social de la Molsosa, una conferencia col·loqui a càrrec del responsable d’aquesta àrea dels Mossos d’Esquadra de Solsona. L’acte, amb una gran assistència, va donar pautes per incrementar la seguretat a les cases de pagès i petits nuclis amb l’objectiu de prevenir possibles robatoris i altres actes vandàlics. Ferran Miquel

ROSA VILA

núm. 37

Jornada de seguretat ciutadana a la Molsosa

Obres a la Parròquia d’Ivorra Han començat les obres de rehabilitació de l’església parroquial de sant Cugat, a Ivorra, consistent bàsicament en el canvi de paviment i en el pintat de l’interior del temple. La primera fase de les obres ha estat l’aixecament i retirada del paviment anterior, un mosaic molt deteriorat per la humitat, per tal de descobrir les lloses de pedra originals. Aquesta fase l’han feta els veïns del poble que voluntàriament van esmerçar temps i treball per dur-la a terme. La pedra original ha aparegut en molt mal estat, raó per la qual no es podrà aproﬁtar. La següent fase, que començarà el proper mes de setembre, serà posar un nou enllosat de pedra a sobre de l’existent, deixant constància de les tombes i de la cripta sepulcral que hi ha a sota del paviment. A més del pintat de l’església, completarà l’obra la instal·lació del retaule gòtic i la col·locació d’un mural relatiu al Sant Dubte.

D’aquesta manera Ivorra es prepara per a celebrar, a partir de Pasqüetes de l’any vinent el mil·lenari del Sant Dubte, que va tenir lloc en 1010. Fermí Manteca.

El Llobregós inaugura l’Aula d’Extensió Cultural de frontera a l’època medieval, totes dues realitzades per Maria Garganté. Seguí una conferència de l’advocat Ramon Clèries sobre qüestions pràctiques (testaments, herències) concernents al dret, i clogué el cicle el metge Josep Raïch amb una xerrada sobre qüestions de salut, qualitat de vida i convivència intergeneracional. Aquesta iniciativa ha estat promoguda pel Consell Consultiu de la Gent Gran, depenent del Consell Comarcal de la Segarra i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torà. Redacció

XAVI SANTESMASSES

núm. 37

Seguint els precedents existents en d’altres poblacions de la Segarra, com ara Sant Guim de Freixenet i Guissona, Torà ha encapçalat aquest any la iniciativa de portar les aules d’extensió cultural o universitària a la nostra vall, experiència que s’ha conclòs amb una valoració molt positiva. Aquesta va consistir en un cicle de xerrades que s’han vingut celebrant des de l’abril ﬁns a ﬁnals de juny, amb una conferència inaugural sobre el patrimoni religiós i les devocions populars al Llobregós, seguida per una xerrada sobre el patrimoni a la zona

Noticiari Festa dels avis a Torà El dia 21 de juny se celebrà aTorà el dia de la gent gran, o sigui, el Dia del Soci. Els actes van començar a les 12,30 h del migdia amb una missa a la parròquia i van continuar amb un dinar al pavelló on s’hi van ajuntar 180 persones. La festa va ser acompanyada amb un ball a càrrec del solista Jordi Caselles i regals de ﬂors per a tots els presents. A l’inici de la festa, van parlar la presidenta Trini Riu i l’alcalde Doménec Oliva. Tot seguit, es va obsequiar l’anterior presidenta, Neus Molins, amb una placa commemorativa pels molts anys que va dedicar als avis i al Casal Verge de l’Aguda. Antònia Balagué

Concurs de fotograﬁa Coneix Calonge El bar restaurant Dusfort es va omplir de gom a gom el dissabte 13 de juny amb motiu de l’acte d’entrega dels premis del Concurs de fotograﬁa Coneix

Calonge, organitzat per l’Ajuntament de Calonge de Segarra. La celebració va comptar, a més, amb l’exposició de totes les fotografies participants i una projecció de les mateixes imatges. L’esdeveniment va ser tot un èxit, no només per la gran quantitat de fotografies presentades –186 en total–, sinó també per la bona acceptació del públic en la exposició. El primer guardó va ser per la fotografia Pastor, de Joan Peralta Monje; el segon premi se’l va emportar Manuel Salas Lara, amb Calonge III; i Joan Solé Oller va guanyar el tercer trofeu amb l’obra Per la finestra. L’acte va finalitzar amb un petit piscolabis per a tots els assistents. L’Ajuntament de Calonge de Segarra agraeix la participació de tantes persones en el concurs. Anna Cantacorps

núm. 37

Ivorra: canvi de Jutge de Pau

El ple municipal del consistori d’Ivorra del dia 23 d’abril, després d’estudiar les dues candidatures presentades, va acceptar la de la M. Dolors Miramunt Tristany, de cal Tarralló, per a Jutgessa de Pau, a la qual va proposar per al càrrec al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, després d’estudiar l’expedient l’ha de nomenar oﬁcialment. La M. Dolors substituirà en el càrrec al també candidat Josep Meix Gassó, que ha exercit el càrrec durant més de 23 anys. El Jutge substitut continuarà sent el Josep Petit Riera. La funció d’un Jutge de Pau, a part d’intervenir en petites desavinences entre veïns per conciliar i posar-hi pau, està avui dia en la part més burocrà-

tica del Registre Civil: anotacions de naixements, matrimonis i defuncions, celebració de casaments civils i lliurament de les actes de les meses electorals de la població, sempre que hi ha eleccions. Fermí Manteca

Ivorra va al Teatre Nacional de Catalunya El passat 24 de maig, l’Associació per a la Promoció de les Dones d’Ivorra va organitzar una sortida al Teatre Nacional de Catalunya per veure l’obra “La casa dels cors trencats” de Bernard Shaw a la Sala Gran de TNC. L’obra, dirigida per Josep M. Mestres, tenia un repartiment de luxe, amb actors tan coneguts com Carme Fortuny, Anna Ycobalzeta, Carme Elias, Sílvia Bel, Abel Folk, Pep Anton Muñoz i, per a tots nosaltres el més estimat, Pep Cruz, ja que sol passar alguns dies al nostre poble.

La sortida va tenir molt bona acollida i ﬁns i tot s’hi va apuntar gent dels pobles del voltant com Torà, Guissona i Sanaüja. Aquesta obra de Bernard Shaw, tot i que va ser escrita fa cent anys, és del tot actual ja que parla d’éssers humans que busquen desesperadament trobar un sentit a les seves vides. L’obra, que durava gairebé 3 hores, va deixar tothom satisfet després d’una interpretació tan fantàstica de tots els actors. Dolors Simon

Com cada any, la festa votiva de Santa Rita va celebrar-se el 22 de maig a Sanaüja, amb la sempre concorreguda missa i benedicció de les roses al santuari de la Verge del Pla, amb la insòlita atracció afegida aquest any de poder contemplar, sortint de l’església, el pas de la Volta ciclista per la carretera situada al peu del santuari. D’altra banda, el diumenge de Corpus va tenir lloc una altra de les tradicions que es venen perpetuant cada any a Sanaüja. Es tracta de la solemne processó pels carrers de la vila, protagonitzada pels nens i nenes que havien fet la comunió pocs dies abans i que encapçalen, juntament amb les seves famílies, la comitiva que va recorrent els diferents altars que encara avui són erigits pels veïns i que són una mostra de la devoció popular i l’estima a les tradicions que Sanaüja conserva any rere any. Maria Ganganté

núm. 37

Festivitats de primavera a Sanaüja

Noticiari Excursió conjunta de Castellfollit i Calonge Diassabte, 30 de maig, veïns de Calonge de Segarra i de Castellfollit de Riubregós van fer una sortida conjunta organitzada per ambdós Ajuntaments, per visitar alguns dels indrets més carismàtics i representatius de Catalunya. Concretament, van anar al barri vell de Banyoles, el seu estany i voltants, i van poder gaudir d’una passejada amb el turístic “Tren Pinxo”. El viatge va continuar ﬁns a arribar a la vila de Besalú, on van visitar el conjunt medieval del que destaca el pont vell (s. XII) i el “Rebost del Comtat” (antiga casa pairal del s. XIV) on van fer un tastet salat de productes típics de la zona. Tot seguit, els visitants van dinar al poble de Sant Joan de les Fonts per visitar després el bosc de la Fageda d’en Jordà amb els típics carruatges. El poeta de Castellfollit, Joan Vilamú, describia l’excursió amb uns versos, dels que destaquem aquests: Som ara a l’estany de Banyoles que impressiona de veure’l tan gran, i molta gent acampada a les vores mirant les barquetes i d’altres nedant.

núm. 37

Ivorra: arranjament de les piscines

El Pla d’Inversió Local de l’Estat, conegut com el “pla Zapatero”, ha permès fer obres d’arranjament de l’entorn de les piscines municipals d’Ivorra, amb la rehabilitació del paviment circumdant i la impermeabilització dels vasos, sobretot de la piscina petita per als nens. L’obra, ﬁnançada íntegrament per aquesta ajuda de l’Estat, ha suposat una despesa de 26.017 euros. Per altra part, l’Ajuntament ha portat a terme l’arranjament del camí que va al dipòsit municipal d’aigua, per tal que sigui practicable més còmodament. Fermí Manteca

El fet que dos municipis es posin d’acord per organitzar actes com aquests, és molt ben rebut pels veïns. Anna Cantacorps

FERRAN MIQUEL

La Molsosa visita l’Alt Penedès

ROSA VILA

ens van oferir una degustació del vi que elaboren i es va crear espontàniament una tertúlia en la que algú dels assistents va explicar també les experiències personals en la incursió que havia fet en el negoci del vi. Cap al migdia varem anar a dinar a un restaurant prèviament seleccionat en el que ens varen oferir un su-

culent menú ajustat en preu, encara que no en quantitat, segons opinió general i contrastada. Havent dinat varem visitar el conjunt històric d’Olèrdola, on tot i la fresca que feia aquella tarda, vam poder gaudir a més d’una fantàstica vista sobre l’entorn que incloïa el mar sempre gratiﬁcant per a la gent de secà, les restes arqueològiques i l’església de Sant Miquel amb els seus elements preromànics com l’arc de ferradura visigòtic o les nombroses tombes antropomorfes circumdants al temple. Tot plegat gràcies a les magniﬁques explicacions de la guia que varem contractar per tal que la visita fos més reeixida. Fou així com molts dels assistents varem aprendre què és per exemple una patena o altres objectes de culte que malgrat ser d’ús habitual en desconeixíem el nom. Una excursió cultural i recreativa que va acabar al lloc on havia començat cap a les vuit de la tarda. Ferran Miquel

núm. 37

ROSA VILA

El passat 20 de juny, trenta persones del municipi de la Molsosa vam realizar una excursió organitzada per l’Ajuntament. La idea havia sorgit feia uns mesos arran del curs de degustació de vins que es va realitzar durant l’hivern, ja que els participants van considerar que la millor manera d’arrodonir el curs era visitar una cava per tal de poder veure de prop el procés d’elaboració d’aquest aliment tan peculiar i que tanta literatura ha generat. Així doncs, ens varem dirigir a Castellví de Rosanes on el Sr. Canals, propietari de la cava ens va ensenyar personalment, no només el celler en el que fermenten les ampolles i el posterior procés d’elaboració, sinó també el museu que la seva família ha anat consolidant al llarg dels anys. Hi varem poder observar objectes provinents de tots els llocs del món en què el cultiu de la vinya ha prosperat: àmfores romanes de més de 2.000 anys d’antiguitat que des d’Hispània creuaven la mediterrània cap a la capital de l’imperi on s’apreciava molt el vi conreat a la península. També hi havia ceràmica grega, un vaixell català de l’any 1300 i, sorprenentment, un sarcòfag egipci que representava la cultura més antiga que ha dominat l’elaboració del vi. El Sr. Canals ens va explicar extensament i amb detall la procedència, les anècdotes i el procés de recuperació de les peces més destacades que s’exhibeixen al seu museu. Cal dir que l’admiració va ser general entre els assistents. Finalment

núm. 37

Noticiari Casal d’Estiu a Castellfollit Aquest estiu, a Castellfollit de Riubregós, nens i nenes de quatre a dotze anys han gaudit del Casal d’estiu que l’Ajuntament ha ofert des de finals de juny fins a finals de juliol. El grup no ha estat molt nombrós, però sí molt dinàmic i animat, sobretot per la gran diversitat d’activitats i sortides que els han permès realitzar. Les activitats que s’hi han fet han estat relacionades amb les propostes que els monitors, Joan Solé i Ramon Verdés, van programar. Els eixos d’animació estaven preparats per dur-los a terme en les cinc setmanes que va durar l’esplai i es tractaven temes tan diversos com la sostenibilitat, la camaraderia i la solidaritat a l’hora de fer les tasques; l’acostament a la natura; una bona introducció al cinema i a les noves tecnologies de la informació, i sobretot tota classe de jocs que permeten la bona cooperació grupal. Les sortides i la piscina també van ocupar un lloc dins d’aquesta programació tan àmplia. Així doncs, nens i nenes van gaudir del que feien i van estar d’allò més contents participant en tota mena d’activitats. Durant el transcurs del Casal d’estiu els monitors van comptar amb diferents suports de persones que amb la seva visita i aportació, van ajudar a ampliar coneixements. Cal dir també que les darreres set-

manes van ser encara més divertides, ja que les disfresses, les actuacions i la desinhibició van tenir un paper molt rellevant. Per acabar, cal dir que, a part del Casal d’estiu, el poble també va comptar amb altres activitats molt dinàmiques com ara les classes de natació i de gimnàstica a la piscina. Joan Solé Vilamúi

Dipòsit d’aigua contra incendis a Ivorra

núm. 37

L’Associació de Defensa Forestal (ADF), que agrupa els municipis de Sant Guim de Freixenet, Estaràs i Ivorra, ha construït un dipòsit per a l’abastament d’aigua en cas d’incendi. Està situat a la partida dels Quadres, a la dreta de la carretera que va a Sant Ramon, i en un lloc elevat perquè els helicòpters hi puguin agafar l’aigua en cas de necessitat. Per la seva banda, l’Ajuntament ha construït la xarxa de portada d’aigua des dels pous de Santa Maria ﬁns al nou dipòsit, amb una longitud de 750 metres lineals de tub i un pressupost de 8.850 euros. Fermí Manteca

Noticiari

Nou sistema d’emmagatzemar cereal a Massoteres La Corporació Alimentària Guissona va muntar un dipòsit de recollida de cereals a Massoteres mitjançant un innovador sistema consistent a emmagatzemar el gra al buit en uns plàstics que una vegada plens arriben a una llargada de 70 metres i a encabir 250 tones de cereal. Els pagesos descarregaven els remolcs en uns bisenﬁns d’un mecanisme que unit a un altre tractor anava avançant per inèrcia i omplint els plàstics. En total s’han omplert 10 plàstics d’ordi (2.500 tones) i 6 de blat (1.500 tones), portat per pagesos de Massoteres i els pobles de la rodalia. Dani Vidal

La pedra malmet el cereal a Llobera

núm. 37

Una forta pedregada va afectar el 25 de juny els termes de Pinell, Riner i Llobera, essent aquest darrer municipi on va fer més mal, malmetent horts, teulades i en alguns cassos la totalitat de la collita de cereal. L’Ajuntament de Llobera demanarà ajut a la Generalitat de Catalunya per pal·liar les destrosses mitjançant compensacions, com la reducció de mòduls de renda als afectats, o la disposició d’una línia dels anomenats crèdits tous, amb interès zero, per poder assumir la propera campanya de sembra. I és que molts pagesos, a causa de la pedregada, també han perdut la llavor de l’any que ve, i l’hauran de comprar de nou, fet que els suposarà un cost afegit. Redacció

Nits de Marinada a Torà Com ja és habitual els darrers anys, durant el mes de juliol, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torà ha organitzat diverses activitats els dissabtes a la nit, quan la marinada embolcalla la vila i invita a sortir a prendre la fresca. Enguany s’han programat tres activitats, un concert de rock del grup Henry Dark, el cant coral del cor Reravera de Navarcles i un concurs de monòlegs organitzat pel jovent. Redacció

Activitats d’estiu per als més petits a Massoteres Durant el mes de juliol, els més menuts del poble van disfrutar de diverses activitats promogudes per l’Ajuntament. Així, ﬁns a disset nens i nenes de diferents edats van participar en el Casal d’Estiu, que va tenir lloc cada matí, de dilluns a divendres i de 9 a 13 hores, al local social de Massoteres durant tot el mes de juliol i on els infants realitzaven murals, dibuixos, ﬁgures, manualitats, jocs… sempre coordinats per dos monitores. També cal destacar l’èxit que van tenir els cursets de natació, organitzats per segon any consecutiu, en què es van haver de fer dos grups separats per edats, tots dos formats per set nens i nenes, que van aprendre i perfeccionar la natació a les piscines municipals del poble. Marta Vidal

Calonge millora l’enllumenat

Mirambell arranja el camí rural L’Ajuntament de Calonge i el Consell Comarcal de l’Anoia han dut a terme l’arranjament del camí rural de Mirambell a Calaf. Actualment el camí estava molt malmès i amb aquesta obra se l’ha pogut adequar i poder restablir la circulació per aquesta via, la qual és important pee al trànsit de vehicles agrícoles, així com també com a via alternativa per accedir de Mirambell a Calaf. L’obra ha tingut un cost d’uns 14.000 euros. Anna Cantacorps

núm. 37

L’Ajuntament de Calonge de Segarra, durant aquesta primavera i estiu, ha estat duent a terme la substitució de l’enllumenat públic dels nuclis d’Aleny, Dusfort i Sant Pere de l’Arç. Amb aquesta obra, s’han substituït els punts de llum actuals i se n’han col·locat de nous en llocs on mancaven. També s’ha aproﬁtat per soterrar diverses línies d’enllumenat públic a ﬁ de millorar la imatge dels pobles. Anna Cantacorps

... de la Vall FESTES MAJORS L’estiu és temps de Festes Majors. Presentem, doncs, la programació de les festes que, a l’hora del tancament de l’edició, han arribat a la redacció de la revista.

BIOSCA Dijous 30 de juliol 12,00 - Santa Missa cantada per la Coral del Club Sant Jordi en honor dels Patrons Sant Abdó i Sant Senén. 21,00 - Sopar de germanor (venda de tiquets a Ca la Florinda). Seguidament actuació de Merche Mar & Dionny Divendres 31 de juliol 22,00 - Ball Llarg amb el conjunt Crystal. Dissabte 1 d’agost 12,00 - Bany d’escuma a la Plaça Major. 18,00 - Actuació dels castellers “Margeners de Guissona” 20,30 - Ball de tarda amb l’orquestra Banda Sonora. 24,00 - Concert i Gran Ball de nit amb la mateixa orquestra. Diumenge 2 d’agost 11,30 - Santa Missa 18,00 - Animació infantil amb l’espectacle “Ni Circ de Calaix” amenitzat pel grup Plou i fa Sol. 20,00 - Ball llarg amb l’orquestra The Paradise. Exposició: Durant tots els dies Festa Major, al Cafè Vell de Biosca, es podrà visitar una exposició d’objectes i eines antigues de la pagesia i de la llar. Organitza: Grup de Gent Gran de Biosca

núm. 37

ANFESTA

Diumenge 2 d’agost 13,00 - Missa de Festa Major 19,30 - Ball amb Jordi Casellas. Obsequi d’entrepà de pernil i sortejos habituals durant la mitja part (càmera digital, minicadena i mobil Nokia).

CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS Divendres 7 d’agost 19,00 - Repic de campanes a càrrec de David Requena i Torrescassana. Pregó de Festa Major a càrrec de Albert Girbal i Carreras davant de la Casa de la Vila. El Grup de Grallers de Castellfollit oferiran el “Toc d’inici”. Inauguració: “exposició d’antiguitats” de Magí Llorens a la Sala d’exposicions. 00,00 - Al Poliesportiu Municipal, 13a. Nit Jove amb els grups: Riuderock (Castellfollit) + Sherpah (Bages) + Dj. Albert - Entremig animarà la festa el grup de percussió: Esgarriats (Sant Guim de Freixenet) Dissabte 8 d’agost 17,30 - Cercavila amb Gegants i La Cuca, el Drac, Bastoners i Grallers de Castellfollit. Sortida del cap del Raval, Plaça, Bars i acabament al Poliesportiu. 23,30 - Ball de Vetlla al Poliesportiu Municipal amb el grup Millennium - Hi haurà servei de bar i es jugarà al bingo. Diumenge 9 d’agost 11,30 - Missa a l’Església Parroquial. Seguidament a la zona d’ombra de la Plaça Major Sardanes amb la Cobla Cervera 19,00 - A la Plaça Major, espectacle familiar a càrrec de Corranda 20,00 - Ball de tarda al Poliesportiu Municipal amb el Grup musical Liberty - Hi haurà servei de bar i es jugarà al bingo. Dilluns 10 d’agost 18,00 - Caminada Popular, sortida de la Plaça Major. Dimarts 11 d’agost 18,00 - Jocs per a la mainada, a la Plaça Major. Dimecres 12 d’agost 19.00 - Partit de futbol al Poliesportiu Municipal entre solters i casats.

LA MOLSOSA: Dissabte 8 d’agost 21,30 - Sopar i concert amb IGNASI PONS. Dissabte 15 d’agost 10,30 - Missa cantada per la coral RESSONS, de Calaf, que després oferiran un concert 19,00 - Ball amb l’orquestra SERRALLONGA Exposició: Durant els dos dies de festa major s’hi exposaran els mobles antics restaurats pels veïns.

TALTEÜLL Divendres 14 d’agost 21,30 - Sopar i ball de nit amb Jordi Casellas Dissabte 15 d’agost 20,00 - Ball llarg amb Joan Vilandeny

núm. 37

Dijous 13 d’agost 11,00 - Festa de l’escuma al Poliesportiu Municipal. Col·laboren Bombers de Torà (en cas d’emergència, s’ajorna) 19,00 - XXI Torneig de tennis: VIII Memorial Miquel Clotet. Final categoria dobles. Organitza: Club Tennis Castellfollit Divendres 14 d’agost 19,00 - XXI Torneig de tennis: VIII Memorial Miquel Clotet. Final categoria individual i lliurament de premis. Organitza: Club Tennis Castellfollit Dissabte 15 d’agost 11,30 - Missa cantada al Priorat de Santa Maria oﬁciada per Mossèn Fermí Manteca amb les actuacions del Baríton Vicenç Esteve i els Petits grans artistes de Castellfollit els quals oferiran un concert. 22,00 - Òpera a plaça: “L’elisir d’amore” de G. Donizetti amb Tina Gorina (soprano), Vicenç Esteve (tenor), Manel Esteve (baríton), Vicenç Esteve (baix) i Stanislav Angelov (piano) i la participació del poble. Diumenge 16 d’agost 11,30 - Missa a l’Església Parroquial en honor a Sant Roc, patró de Castellfollit i cantada dels goigs. 20,00 - Sopar de Germanor al Poliesportiu. Lliurament de premis del XII Torneig de tennis taula Xè Memorial Joan Cisquella Medrano, realitzat durant els dies de la Festa Major. Organitza: Club Tennis Castellfollit 21,30 - Ball amb el Grup Cristal Organitza: La Comissió de Festes Col·labora: Ajuntament de Castellfollit

nĂşm. 37

La teva revista 973 473 253

... de la Vall

MASSOTERES

TORÀ

Dissabte 22 d’agost 11,00 - Esmorzar amb coca i xocolata i jocs de cucanyes per la mainada 12,00 - Bany d’escuma 19,00 - Cercavila amb els GRALLERS de SANAÜJA 20,00 - Actuació del grup d’animació DIANTRES 22,30 - Ball de nit amb JOAN VILANDENY A continuació marxa pel Jovent amb ZAPING, CORREFOCS I BATUCADA. Diumenge 23 d’agost 12,00 - Missa Solemne - A continuació, vermut popular 18,00 - Tirada popular de bitlles 18,00 - Inﬂables pels menuts per saltar i jugar 20,00 - Ball llarg de ﬁ de festa amb l’orquestra MARINADA - Hi haurà coca per als assistents Nota: La comissió es reserva el dret a canviar la programació.

Divendres 28 d’agost 18,00 – Partit de bàsquet 21,00 – Pregó de Festa Major 21,15 – Diables de Sabadell 22,00 – Carlos & The Rangers 24,00 – Batucada Dissabte 29 d’agost 09,00 – Fira de Xapes de Cava 12,00 – Cós de Sant Gil i bany d’escuma 17,00 – Jocs de pistes per als nens 18,00 – Gegants i grallers de Torà 20,00 – Circ a càrrec de la companyia Tot Circ 23,00 – Ball amb la Tribu de Sant Arisa al Pavelló 01,00 – Rave a la Font dels Dolors Diumenge 30 d’agost 11,00 – Pinball al camp de futbol i parc aquàtic a les piscines 13,00 – Concurs de pintura ràpida 13,30 – Sardanes a la plaça del Pati 18,00 – Inauguració del Monument a la Música, a la Masia 19,00 – Filmets de la convivència a la plaça del Pati 20,00 – Ball al pavelló amb l’orquestra Gerunda Dilluns 31 d’agost 19,00 – Sopar de germanor al pavelló Dimarts 1 de setembre 11,00 – Festa dedicada al patró Sant Gil – Missa i ball dels Priors i Priores 13,00 – Sardanes a la Pl del Pati 17,00 – Petit Xef a la Pl. de la Font 18,30 – Música Gospel Less is mone a la Pl. de a Font 20,00 – Ball amb l’orquestra Pensilvània Exposicions: de fotos, de pintura, d’escultures, de llibres i música...

Dissabte 29 d’agost 21,30 - sopar popular i despres ball amb l’orquestra ORFEUS. Diumenge 30 d’agost 10,30 - Missa a l’esglesiola de Santa Eulàlia.

SANAÜJA La Festa Major serà els dies 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de setembre. Avancem la programació disponible: Dissabte 5 de setembre, a la tarda: Trobada de Puntaires a la plaça Major. A la nit, Castell de Focs i ball amb La Banda del Coche Rojo. Diumenge 6 de setembre, al matí: Sardanes. Al vespre, Concert i exhibició de ball country. A la nit, Ball llarg. Dimecres 8 de setembre, al matí: Missa a l’església parroquial. Dijous 9 de setembre, al matí: Missa al santuari de la Verge del Pla. *Tots els dies hi haurà ball.

núm. 37

ELS QUADRELLS

Comprimits de salut PREVENCIÓ DE MALALTIES A PAÏSOS TROPICALS SÍLVIA PORTA I SIMÓ, PERIODISTA

núm. 37

El 70% de les persones que viatja a països considerats d’alt risc sanitari no pren mesures preventives. Infeccions com la malària o paludisme es podrien evitar en molts casos. Els que viatgen a l’estranger sovint necessiten vacunacions prèvies o l’administració preventiva de fàrmacs (quimioproﬁlaxis) per tal d’impedir el desenvolupament de les infeccions dels països exòtics. A Catalunya existeixen catorze centres de vacunació internacional: un a Lleida, un altre a Tarragona, dos més a Girona i, els deu restants, repartits per la província de Barcelona, on informen als viatgers de les vacunes recomanades per a cada un dels destins i els riscs sanitaris de cada país. S’ha de tenir en compte que als centres de vacunació internacional s’hi ha d’anar com a mínim amb un mes d’antelació. Algunes vacunes requereixen més d’una dosi per obtenir una millor protecció. A més, poden ocasionar reaccions adverses que, tot i que siguin lleus, si es produeixen a prop de la data del viatge poden ser molestes. La majoria de les malalties que formen part del calendari vacunal dels països occidentals (xarampió, tètanus, pòlio...) són molt prevalents als països tropicals. Per aquest motiu, els viatgers han d’estar correctament immunitzats d’aquestes malalties abans de marxar al destí vacacional. Hi ha d’altres malalties que són poc freqüents

aquí i que no es contemplen al calendari vacunal sistemàtic com la febre tifoide, l’hepatitis A, la ràbia, o l’encefalitis japonesa B, però en països exòtics són força freqüents i convé estar ben protegit. L’única vacuna que el Reglament Sanitari Internacional exigeix per a l’entrada del viatger a determinats països és la de la febre groga. Se’n recomana l’administració per viatjar a zones de l’Àfrica o Amèrica del Sud. Tothom qui va a una zona endèmica de paludisme ha de fer quimioproﬁlaxi. La vacuna de la malària està en desenvolupament. Encara no n’hi ha una de disponible completament eﬁcaç. La malària és una malaltia infecciosa de caràcter febril que s’encomana per la picada de la femella del mosquit anòfel. Els símptomes són molt variats: cursa amb febre entre els 8 i 30 dies posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor muscular, mal de cap, diarrea, decaïment i tos. S’ha de tenir en compte que els medicaments antipalúdics no garanteixen una protecció absoluta contra la infecció. Si a la tornada d’un país exòtic es presenten símptomes que es poden confondre d’entrada amb un estat gripal, és important consultar-ho amb un especialista en medicina tropical i explicar les zones endèmiques que s’ha visitat. Bones vacances a tots els lectors del Llobregós!

Pedagogia

Imaginem per un moment que després d’una típica situació tensa (cadascú que es posi el seu exemple particular) acabem dient: “- Doncs ara no veuràs la tele!”, “- Et quedaràs tancat a la teva habitació!”, “... ... !!!”. I així un llarg etcètera de situacions que a tots ens vénen a la memòria. ¿Quina relació hi ha entre el “càstig” que hem imposat i l’acte que l’ha provocat? Probablement cap i, a més, no sempre el resultat ha estat el que esperàvem. A vegades la resposta pot haver estat: “com que aquell programa ja no m’interessa...” (desmuntant en un moment el nostre convençut càstig exemplar), o mentre s’està tancat a l’habitació o al famós racó de pensar..., pensant quina altra en farà. La millor manera d’enfrontar-nos a aquestes situacions és aprendre a ser conseqüents amb el que ha passat. Si s’ha trencat alguna cosa s’haurà de recollir, si no hem fet els deures no podem anar a jugar, si no he acabat de dinar com tots m’hauré de treure el plat i rentar-lo,... i així amb totes aquelles situacions que ens van fent augmentar el nivell d’estrès, però que mantindrem sota control, procurant tenir un actitud de serenitat, de disposar de tot el temps del món. És molt important que la decisió que prenem sigui conseqüent amb els actes que ens han portat a prendre-la. Per tant, no parlem tant de càstig com de resoldre allò que no ha anat com calia. Per altra banda, passarà el mateix amb les recompenses o premis. Per què hem de premiar allò que ja s’ha de fer bé d’entrada? Fer bé les coses forma part de la normalitat i per tant la normalitat no és quelcom que s’hagi de recompensar, sinó que l’esforç realitzat ja ens ha de donar la satisfacció i la tranquil·litat que tot rutlla bé.

núm. 37

PREMIS I CÀSTIGS

MONTSE MIQUEL I ANDREU, PEDAGOGA (COL. 00969)

núm. 37

E L FOC DEVORA L’EIN DEL LLOB LLOBREGÓS REGÓS Un gran foc afecta de ple l’Espai d’Interès Natural (EIN) del Llobregós

núm. 37

L’únic espai natural protegit de la Segarra, l’EIN del Llobregós, situat en els termes de Sanaüja, Biosca i Massoteres ha quedat parcialment arrassat pel foc que es va iniciar el migdia del dia 17 de juliol en el nucli de Donzel, prop d’Agramunt. Al voltant de les 19 hores una llengua de foc totalment descontrolada pel fort vent va penetrar a l’EIN per la costa del Pinyol, travessant en pocs minuts longitudinalment tot l’espai natural d’un extrem a l’altre. El caprici del foc va calcinar totalment les obagues de roure de la Casa Nova, Les Torres i Piquer, i part de la guixera, considerada una raresa pel seu elevat interès botànic i geològic. Els bombers van aconseguir aturar el front del foc prop del pont de la Codina, quan el vent havia aﬂuixat en intensitat. El foc ha afectat també els termes de Cabanabona, Selvanera i Oliola. Es calcula que van cremar 5.000 hectàres, de les quals 4.700 pertanyen a les famoses ZEPA que tanta polèmica estan causant entre la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya, pel reg del canal Segarra-Garrigues. Malauradament, a Cabanabona les ﬂames van causar la mort d’un veí de Guissona, que es va veure encerclat pel foc i el fum. Es creu que el foc el va causar una espurna d’un cable de la xarxa elèctrica. Redacció

LA COLLITA DEL 2009

núm. 37

Joan Dalmases Calonge de Segarra

A Calonge de Segarra la campanya 20082009 de cereal la podríem qualificar de bona però no excel·lent. Diem que no ha estat excel•lent per una sèrie d’inclemències que van fer minvar la producció, generalment més a les varietats tardanes que a les primerenques. Això és degut a un maig atípic, molt sec, amb menys de 10 litres, molt calorós amb temperatures fregant els 35 graus i amb un vent criminal que va influir molt negativament en un moment clau com és el de granar. I per acabar-ho d’arrodonir, la pedregada de finals de juny que encara que a Calonge no va ser tan forta com a altres pobles veïns, poc o molt també vàrem rebre. Malgrat això, les produccions van ser bones amb uns 4.000kg/ha i amb un pes específic força bo. Durant els mesos anteriors les coses van anar bé: hi va haver una bona naixença (si no s’hi va posar el cuc) i la pluja va acompanyar força fins al mes de maig. En definitiva, s’esperava un any excel•lent, però com diem els pagesos: no es pot dir blat fins que no està al sac i ben lligat.

Pere Simó i Bernaus Biosca La collita d’enguany ha estat bona amb un rendiment d’uns 4.000 kg/ha, principalment a causa de les pluges abundants durant tot l’any i sobretot durant el mes d’abril. Els cereals que s’han sembrat al municipi són l’ordi meseta, l’arxipel i el blat verdun. L’ordi meseta, un cereal de cicle curt, ha experimentat un excel•lent rendiment i ha resistit unes ventades càlides del mes de maig. Al ser un any humit, els conreus de blat també han donat molt bon rendiment. Pel que fa a les afectacions per virosi es pot dir que no n’hi ha hagut. Altres conreus com, per exemple la colza, cada vegada tenen menys pes, enguany només s’hi han sembrat unes cinc hectàrees aproximadament. Tot i així, aquests bons rendiments es poden veure minvats per la davallada del preu del cereal a causa de la importació d’altres països de la Unió Europea i l’alt preu del combustible.

L’OPINIÓ DEL PAGÈS Jaume Capdevila Vicfred

Pere Badrenas Mas (cal Tunich) Castellfollit del Riubregós

Podríem dir en general que ha estat un bon any encara que la manca de pluges del mes de maig, sumat amb l’efecte del que aquí anomenem “vent de la fam” o vent de dalt, va ocasionar que algunes varietats no acabessin de granar en òptimes condicions, sobretot el blat. En canvi l’ordi, en l’anar més avançat, ja estava més granat i ha hagut més quilos. La tardor va ser molt abundosa en pluges i va caure molta aigua, però en canvi a la primavera les pluges no van arribar quan tocava. No obstant, ja hi ﬁrmaríem cada any amb una producció mitjana, tant d’ordi com de blat, per sobre dels 4.000 kg/ha. Cal dir per últim que aquest any hi ha hagut despeses addicionals com el del tractament del cuc i algunes ressembres d’alguns camps. Això, si li sumem els preus en campanya a la baixa dels cereals, fa que el balanç ﬁnal no sigui tan positiu com esperàvem.

núm. 37

Aquest any a casa vam fer civada amb sembra directa, però a causa que la primavera ha estat molt plujosa van néixer moltes males herbes. Llavors el vam haver de segar per farratge al mes de maig, ja que s’ha de fer quan el gra és a mig fer. A l’hora d’embalar va anar bé què no plogués i així no es va mullar la civada perquè si es mulla queda negra i en val de menys. Això també els va passar a d’altre gent que havien fet ordi i amb la naixença de les males herbes que van sortir, ho van haver de segar. Enguany ha estat un any molt bo pel farratge, gràcies a les pluges durant l’hivern i la primavera. No obstant això, fer civada va bé per la terra ja que es fa una rotació de cultius.

COLLITA 09 - L’OPINIÓ DEL PAGÈS

núm. 37

Pere Mases i Vilaseca Torà

Torà és terra de secà i, des de sempre, s’hi ha cultivat ordi (un 80%) i blat (un 20%). Enguany les perspectives d’obtenir una collita de cereal històrica eren molt altes, gràcies a les abundants pluges de tardor, hivern i primavera. Ara bé, la realitat ha estat una mica diferent obtenint-se una collita bona, però no extraordinària. I és que algunes inclemències del temps, com el vent popularment conegut com a Marinot i la setmana de tramuntana del mes de maig, han fet disminuir el rendiment i el pes especíﬁc del cereal. Així, varietats d’ordi com el Graphic, el Culma i l’Hispanic són les que han perdut més pes, mentre que l’Archipel i el Meseta n’han perdut menys. El rendiment de l’ordi i el blat ha oscil·lat, en terra bona, entre els 4.000 i els 5.000 kg/ha. El preu del primer és de 132 euros per tona, aproximadament (22 ptes/kg), mentre que el preu del segon és de 134 euros (24 ptes/quilo). Un dels problemes més importants al que l’agricultor ha de fer front és l’augment de les despeses. El preu del gasoil, per exemple, ha augmentat amb el temps, tot i que aquest any hagi experimentat una lleugera disminució. D’altra banda, el preu dels adobs i els herbicides s’ha duplicat en aquests dos últims anys per culpa de l’augment de preu que el cereal va patir l’any 2007 i possiblement també per la pujada del petroli. Com és lògic, el futur de l’agricultura encara continuarà depenent de les ajudes econòmiques provinents de la UE. En aquesta zona, l’ideal seria introduir l’agricultura alternativa, com per exemple el conreu de colza, però ara per ara segueix sent inviable en una terra tan de secà com és la nostra. Una de les solucions podria passar per l’arribada de l’aigua del canal Segarra-Garrigues a Torà, un fet que, de moment, no ha estat pas possible.

Albert Vilà Fitó (casa Vilà) Anfesta Podríem dir que ha estat un any de resultat mitjà: no es pot dir molt bo ni molt dolent. Durant tot l’hivern pintava més que bé, ja que havia tingut molta aigua i a diferencia de l’any passat es veia ufanós i s’endevinava una collita extraordinària. Finalment, com he dit, el resultat ha estat molt més modest. Per arribar bé li ha faltat un parell de pluges maques a la primavera. No calia massa aigua, amb dues pluges caigudes al moment oportú hagués estat suﬁ cient per granar de manera completa i mitigar els efectes dels vents rescalfats de ponent que a començaments de primavera arribaven amb força. Desprès, quan ja segàvem, el vent i sobretot la pedra li varen fer caure dues o tres llavors. Tot i així, ha donat millor rendiment el blat que no pas l’ordi i en el nostre cas, aquest any, no veiem cap diferència entre el que es va fer amb sembra directa respecte a la sembra tradicional.

Joan Verdés (Mas d’Espona) Massoteres El Joan Verdés, de 18 anys, és el pagès més jove del municipi de Massoteres. Viu a Guissona i juntament amb el seu pare, Ramon Verdés, conrea la seva propietat familiar de Mas d’Espona, una històrica masia, situada entre Massoteres i Palouet, que ja es troba documentada l’any 1024 (segons consta a la Gran Enciclopèdia Catalana). El Joan afirma que aquest any al terme de Massoteres hi ha hagut molt bona collita. D’ordi s’han obtingut uns rendiments d’uns 4.000 kg/ha i la collita de blat encara ha estat superior, del 22 o 23 per llavor, afavorit per una pluja de 25 litres/m 2 que va caure el mes de maig i que va fer granar molt millor el blat. La collita d’aquest any ha estat bona perquè va

Ramon Castells Giribets Ivorra Aquest any la collita ha estat tirant a bona. L’ordi ha donat cap als 4.000 kg/ha, tot i que hi ha trossos en que no hi ha arribat. Molts havien sembrat blat, a ﬁ de poder matar les males herbes que venien de les pluges de l’any passat. Durant l’hivern semblava que hi hauria una collita molt bona, però la primera setmana de maig va venir el típic vent que anomenem “vent de la fam”, que al ser molt càlid i sec, va agafar el blat en ple procés de maduració i és això el que ha fet que la collita hagi estat més curta del que esperàvem. Tot i així, tampoc ha estat dolenta i, per suposat, millor que l’any passat. Ara bé, la baixada de preus del cereal respecte de l’any passat fa que la millor producció d’enguany no es noti en l’economia del pagès que sempre ha de patir el greuge de la pujada de les despeses (gasoil, adobs, ﬁtosanitaris, etc.).

Ricard Llordés Sanaüja.

ploure força a la primavera. També és important la investigació que es porta a terme per a la introducció de noves varietats de cereal, que cada cop s’adapten més bé al terreny i permeten obtenir millors rendiments. Aquest any la varietat d’ordi que ha rendit més ha estat l’arxipel, i també han anat bé el meseta i el vollei. Pel que fa al blat, els millors rendiments s’han obtingut amb bokaro, saussons i nogal, per aquest ordre. A més de les seves ﬁnques del Mas d’Espona, el Joan i el Ramon Verdés també seguen per altres propietaris amb la seva recol·lectora Deutz-Fahr. Aquest any han segat uns 40 dies seguits, van començar el 12 de juny i han acabat el 17 de juliol, cansats però a la vegada satisfets per les bones collites que hi ha hagut arreu on han treballat: Verdú, els Plans de Sió i ﬁnalment Palouet i la resta de terme de Massoteres.

núm. 37

Ha estat un any força bo: el pes especíﬁc ha estat elevat i això ha donat com a conseqüència una collita amb la que hi ﬁrmaríem cada any. A Sanaüja en general ha estat millor l’ordi, ja que en alguns sectors el blat va quedar més blanc, però globalment ha estat una collita molt bona.

FIRA DE PINÓS

núm. 37

Un cop més, el primer cap de setmana de juny va tenir lloc la Fira de Productes Artesans de Pinós, una festa que concentra nombroses persones de la comarca i més enllà i que s’està consolidant com una de les millors mostres de l’artesania del país. Com és costum, el dissabte i dins els actes de la Fira es va celebrar el Dia del Municipi, destinat cada any a un tema concret a desenvolupar. Aquesta vegada el tema va ser la Lluna i les seves inﬂuències. Mostrem una selecció de fotograﬁes dels diferents actes celebrats.

A les diferents parades varem poder veure i comprar des de perles de riu a tofones, passant per diferents tipus de formatges, codonys, pans, bisuteria, cistells, embotits i semarretes.

TEXT I FOTOS: SASANNA ALTARRIBA

Hi va haver també la música d’un animat grup AfroCatalà

La benedicció i repartiment del Pa de Corpus acompanyat de un ramet de ﬂors van tenir l’exit de cada any.

Varem gaudir de les explicacions i de les imatges d’en Toni Guntin, director de l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, que ens va situar molt gràﬁcament el nostre minúscul lloc dins l’univers.

Paral·lelament hi va haver el concurs de dibuix infantil i de botifarra mentre es visitaven diferents exposicions.

Al col·loqui hi van participat diversos agricultors que tenen en compte la lluna i les seves inﬂuències per menar les seves terres, substituint amb aquestes pràctiques l’ús de productes químics.

Cal destacar la participació d’Abel Torner, agricultor de Prullans, que llaura les terres quan la lluna és més propícia. En Pep Bove, de cal Pauet, va presentar dos llibres: El calendari lunar i el “Llibre dels Secrets d’Agricultura” de l’any 1617. Altres ponents van ser en Joan Franch viticultor ecològic i biodinàmic de Montblanc i na Lurdes Albets horticultora ecològica de l’Alt Urgell.

núm. 37

La Fira va quedar inaugurada amb el simbòlic tall de cinta, anunciat pel repic de campanes i pels trabucaires amb el seu esclat de soroll. Es va comptar amb la presència de les autoritats locals i d’en Felip Puig com a polític convidat.

LA MOLSOSA RESTAURA TEXT I FOTOS: FERRAN MIQUEL

núm. 37

Durant gairebé 10 dissabtes, una quinzena de veïns del municipi de la Molsosa s’han reunit a la Sala Polivalent per assistir a una formació teòrica i pràctica sobre l’art de restaurar mobles. Organitzat per l’Ajuntament, però sorgit de la iniciativa d’un grup de persones del poble interessades en el foment d’aquestes habilitats manuals que l’any passat ja es trobaven per fer vitralls, el curs pretén donar les eines per iniciar-se en les tècniques, productes i secrets imprescindibles per començar a dominar la restauració. Els germans Marta i Josep M. Almacelles han dirigit el curs, tot supervisant els treballs i atenent de manera personalitzada les vicissituds en què es trobava cadascú. Les seves habilitats i coneixements han estat la clau de l’èxit del curs. Tothom valora també la seva implicació personal i el seu interès en ajudar als participants. Paraules com decapar, polir, tenyir, escatar, llana d’acer, cera de patinar, massillar, desinfectar, consoli-

dar, serjants, pa d’or, etc., han adquirit tot el seu significat per als assistents al curs. Aprofitant que qui més qui menys tothom té a casa algun moble vell al que segur que no li faria cap mal una capa de pintura, un tractament anticorcó, o simplement una bona neteja i una capa de vernís, els organitzadors del curs van demanar als assistents que escollissin qualsevol moble i a partir d’aquí es començaria a fer el tractament més adient. La sala esdevingué aviat plena de calaixeres, bancs, escambells, ràdios antigues, baguls i altres objectes de més difícil catalogació. L’opinió general dels assistents al curs és que aquest ha resultat molt productiu ja que ha permès transformar algun moble que sovint romania ple de pols en algun racó de les golfes i en estat deplorable en una peça digne de ser exhibida en el millor lloc de la casa. També remarquen els participants que és aquesta una tasca adient per realitzar conjuntament, ja que si bé cadascú es cuida primordialment del seu moble, també és cert que així es poden rebre o donar consells, opinions i suggeriments que al final resulten enriquidors per a tots. D’altra banda les tasques més feixugues i avorrides, que també n’hi ha, resulten més suportables i lleugeres si es fan en un ambient agradable i de bona sintonia. A vegades fa falta la motivació que dóna el grup per emprendre aquest tipus de treballs per als quals sovint ens costa trobar el moment oportú. Mentre es realitzava el curs ha sorgit la idea d’aprofitar la colecció de mobles restaurats que hi ha ara mateix a la Molsosa per exposar-los durant uns dies i mostrar així els resultats que se n’ha obtingut.

TEATRE A CASTELLFOLLIT

TEXT: MARIA MORROS I PARCERISAS FOTOS: Marta Santaulària i Jordi Servitje

Grup de Teatre Els Cavallers de Castellfollit El públic va acollir molt bé la representació i no es va mostrar indiferent davant la quantitat de situacions que revelaven moments de la vida de les dones en les diferents etapes de la vida. L’acte va concloure amb el reconeixement dels actors i actrius al seu director i a totes les persones que havien col·laborat perquè tot resultés exitós. El públic va fer seves aquestes paraules del director de l’obra: ”En el moment en què baixa el teló, s’apaguen els llums i la sala queda buida, la màgia del teatre només queda viva dins de cadascú de nosaltres”.

núm. 37

“Dones, dones, dones”, de l’autor Vicenç Cañon i dirigida per Jordi Servitje, ha estat l’última obra de teatre representada pel grup Els Cavallers de Castellfollit. L’obra és una visió irònica i divertida que posa de manifest les diferents situacions per les quals han de passar les dones pel sol fet de ser-ho. S’hi veu reflectida l’època de postguerra espanyola i tots els anys de dictadura franquista fins a arribar a la democràcia, amb la llibertat d’expressió i l’alliberament de costums, fins als temps actuals.

II CAMINADA POPULAR “CONEIX CALONGE”

núm. 37

Quasi 200 persones han volgut conèixer Calonge de Segarra

TEXT I FOTOS: ANNA CANTACORPS

núm. 37

El diumenge 7 de juny, coincidint amb la Festa de l’Esport, va tenir lloc la segona edició de la Caminada Popular amb el nom de Coneix Calonge, organitzada per l’Ajuntament de Calonge de Segarra. Enguany, el recorregut va transcórrer pel nucli de Mirambell i el seu entorn, seguint la ruta Mirambell – Castelltort – Ferrera. La caminada va sortir de Mirambell cap al camí del Tossal, es va baixar la costa passant per la Caseta, fins a arribar a la Sala, on els participants van esmorzar. Tot seguit, i ja amb les forces recuperades, es va seguir en direcció a la casa de Castelltort, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Passada la casa de Castelltort, els assistents van poder escollir entre l’itinerari curt i el llarg. La ruta curta es desviava directament cap a Girifràs, mentre que la llarga continuava fins a la Casanova i cal Seneca, fent cap també a Girifràs. Des d’aquest indret, es va prendre el camí fins al turó i la casa de Ferrera (ja en el terme de Calaf), des d’on es va seguir el camí de la Pallissa del Vidrier fins a Mirambell, on va finalitzar la caminada. Prop de 180 persones van participar en aquesta activitat en un esplèndid dia de primavera.

CAMINADA POPULAR DE PINÓS

núm. 37

El passat 6 de juny i dins les activitats organitzades per la Fira d’aquest municipi, va tenir lloc la primera Caminada Popular de Pinós, amb inici i ﬁnal al Santuari, amb un recorregut de 7 kilòmetres entre boscos i clarianes. Al llarg de la ruta es van instal·lar dos punts d’avituallament que oferien coca de pinyons amb xocolata, a més d’aigua, sucs i fruita del temps. La marxa conduïa al fons de la vall, on es va poder visitar el “Viver d’aigua dels Codina” i el mirador del “Salt dels Codina”, sempre amb la precaució d’evitar caigudes i accidents. La meteorologia va acompanyar la caminada amb un sol amagat rere uns núvols, que van fer més agradable la travessa. Un cop creuada la riera, primaveralment plena d’aigua, es va tornar a pujar ﬁns dalt la serra, entrant i sortint en zones de pastura de bestiar. També es va poder gaudir d’un paisatge i unes vistes privilegiades donada l’alçada per la que passava la ruta, i va ser realment una experiència descobrir aquests nous racons del nostre entorn. Enhorabona als organitzadors i molt èxit en les properes edicions. Susanna Altarriba

altres notícies SANAÜJA: INICIATIVES DELS PARES

seva iniciativa per tal que la vida als pobles no estigui exempta d’activitats diverses per als més menuts. És per això que la Sandra fa classes d’aeròbic cada setmana a un grup d’unes 16 nenes que, cada dimecres i cada divendres a les cinc de la tarda es reuneixen al local social del poble per tal de fer una activitat saludable, dinàmica i divertida. Les més petites treballen sobretot la psicomotricitat i les més grans el que seria pròpiament l’aeròbic i per Carnestoltes, coincidint amb la festa de l’escola, protagonitzaren un petit festival dedicat a la primavera, amb danses i disfresses representatives d’aquesta estació. Finalment, les classes van acabar amb un berenar coincidint amb la ﬁnalització del curs escolar, però la Sandra està animada per tal de continuar el curs vinent, i segur que les seves joves alumnes també estaran encantades de tornar-hi. Maria Garganté Llanes

núm. 37

Sovint viure en un poble, més enllà de la tranquil·litat i la qualitat de vida que s’hi pugui tenir, pot comportar algunes diﬁcultats o mancances quan es tenen ﬁlls en edat de realitzar les anomenades “activitats extraescolars”, havent-los d’acompanyar a poblacions més grans per a que puguin fer anglès, música o activitats esportives. Però la realitat és que ben poques coses són impossibles si s’hi posa voluntat i il•lusió, per la qual cosa a Sanaüja són alguns dels propis pares els qui han aconseguit que les activitats extraescolars no s’hagin de fer obligatòriament fora del poble. Així, ja ens referíem en un altre número del LLobregós al Joan Miquel Bestard, responsable d’entrenar a futbol els més petits. I aquest seria el cas de la Sandra Codina, que com a mare d’una nena i un nen i com a resident al poble, també ha aportat el seu granet de sorra i la

Entrevista ENTREVISTA A NEUS MOLINS VILASECA

La Neus Molins va ser la primera dona que va ocupar un càrrec de regidora a Torà i la primera en ser Alcaldessa a la Segarra. Durant els seus anys a l’Ajuntament va promoure la construcció d’equipaments importants. A la Neus li ha sobrat energia per involucrar-se en tot allò que ha pogut amb l’objectiu de fer de Torà un poble millor.

núm. 37

- Vostè entra a l’Ajuntament de Torà l’any 1979, quan hi van haver les primeres eleccions democràtiques... - Torà va decidir fer una consulta popular per escollir les 9 persones que havien de formar part de la candidatura, i a mi em van escollir per votació popular dintre d’aquest grup. Inicialment vaig ser regidora de Cultura, Festes i una part de Sanitat que feia referència a les piscines. Tots vàrem treballar molt; tant és així que als 4 anys es va tornar a fer una nova consulta popular per escollir candidatura com a “Independents per Torà”. El resultat de les votacions em va situar en tercer lloc: Riera, Oliva i jo. Aquest reconeixement del poble va ser molt important per a mi: era una manera de recompensa pel treball fet. Passats aquests 8 anys, el Ramon Riera va deixar l’alcaldia i, després de diverses gestions, vaig encapçalar la nova llista, sense votació popular i sota les sigles de Convergència i Unió. Per primera vegada una dona era Alcaldessa de Torà i a la Segarra.

- Va ocupar el càrrec d’Alcaldessa durant 8 anys... Això en suma 16 a l’Ajuntament, oi? - Exacte: de 1979 a 1995. A la gent els va costar acceptar que una dona “manés” el poble. Per a mi va ser un canvi total, no té res a veure ser regidora amb assumir tota la responsabilitat d’una alcaldia. Vaig passar moments difícils, però va ser una escola on vaig aprendre molt, sempre ho recordo amb agraïment. Especialment agraeixo a les meves ﬁlles que van suplir la meva presència en la familia quan va ser necessari

- De quins projectes se sent més orgullosa de la seva etapa com a Alcaldessa? - Sense cap mena de dubte la construcció de la Residència i el Casal, la Caserna, l’empresa de Plàstics i el Poliesportiu. Val a dir que les gestions de negociació i plantejament de la Residència les havia fet l’anterior Ajuntament. Nosaltres vàrem començar donant vida al projecte. En aquell moment ningú no es pensava el servei que donaria la Residència. Tant, que en aquests moments caldria fer una ampliació per cobrir les necessitats actuals. Quant a la caserna, sí que puc dir que va ser una obra fàcil perquè l’Ajuntament va cedir el terreny i tot el projecte, obra i equipament van anar a càrrec del Ministeri d’Interior. El poliesportiu va ser la darrera obra important que es va fer. És una obra criticada, però molt necessària per Torà. - Quin any va ser directora de la Residència i presidenta del Casal? - Vaig ser directora de la Residència uns 4 anys, des de 1995. L’any 1998 vaig assumir la presidència del Casal de Gent Gran fins al 2008. Les activitats del Casal els primers anys van ser moltes i variades: tallers de manualitats, de punta al coixí, setmanes culturals, etc. L’any 2007 van començar les gestions per ubicar l’espai del Casal dins al casc urbà, concretament a la plaça del Pati, ja que a la gent gran se li feia difícil anar al Casal de la Residència sobretot a l’hivern per la situació a les afores del poble.

TEXT: MONTSE TORNÉ FOTOS: ARXIU NEUS MOLINS

- En quins altres projectes del poble ha estat involucrada? - Vaig ser presidenta del Club de Bitlles Torà de l’any 1995 ﬁns al 2005. En aquell moment era una novetat que vàrem viure amb molta intensitat fent les lligues i campionats corresponents ocupant sempre un lloc rellevant. En el III Campionat de Catalunya individual de Bitlles Catalanes, vaig quedar 2a classiﬁcada. Això va ser el 30 de setembre del 2001.

Gran de Catalunya. En aquests moments estic a la Junta d’Aula d’Extensió Universitària “Canceller Dou”, de Cervera. Formo part del grup de Càrites de Torà i també de “Vida Creixent”. I aquest últim trimestre hem inaugurat a Torà l’Aula d’Extensió Cultural de la Segarra i estic dins el grup de treball.

- Què pensa de la política actual a Catalunya? - Estic decebuda; la sensació general que tinc és que no anem bé. Hi ha un desgavell general que m’agradaria que s’arreglés. Aquesta situació em fa recordar amb enyorança els 25 anys de govern del President Pujol.

- Farà vacances? - No. Durant l’any, quan hi ha un viatge que m’agrada, m’hi apunto. Ara aniré a Calafell, a Lurdes i, al novembre, a Benidorm. Cal recordar que el 21 de juny el Casal de Torà va celebrar el dia del soci i la Neus va rebre una placa en agraïment a la seva dedicació a la gent gran. Enhorabona!

núm. 37

- Quins són els seus projectes actuals? - Durant 11 anys he estat la representant del Consell Comarcal de la Segarra al Consell de la Gent

- Quin llibre esta llegint? - La festa dels sentits, del Sebastià Serrano.

La Neus Molins, rodejada pels alcaldes de la comarca i el president Pujol

núm. 37

agenda Telèfons d’interès 973 473 241 973 473 528 973 473 505 973 473 082

CALONGE AJUNTAMENT 938 680 409 PARRÒQUIA 938 698 416 RÀDIO ALTIPLÀ 938 680 090 CASTELLFOLLIT AJUNTAMENT 938 693 031 ESCOLA 938 693 011 PARRÒQUIA 973 524 039 IVORRA AJUNTAMENT 973 524 036 LOCAL SOCIAL 973 524 100 PARRÒQUIA 973 524 039 MASSOTERES AJUNTAMENT 973 551 426 CONSULTORI MÈDIC 973 551 226 PARRÒQUIA 973 500 213 TEL.PÚBLIC 973 550 439 LA MOLSOSA AJUNTAMENT 973 296 090 PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037 PARRÒQUIA 973 524 039 PINÓS - ARDÈVOL AJUNTAMENT 973 473 292 CENTRE CULTURAL 973 473 368 ESCOLA 973 473 463 PARRÒQUIA 973 473 010 SANAÜJA AJUNTAMENT 973 476 008 CONSULTORI MÈDIC 973 476 066 ESCOLA 973 476 136 FARMÀCIA 973 476 109 GRALLERS-DIABLES 973 476 163 PARRÒQUIA 973 476 079 TORÀ AJUNTAMENT BOMBERS CONSULTORI ESCOLA FARMÀCIA PARRÒQUIA

Programació de Ràdio Altiplà, estiu 2009, en desconexió de COM Ràdio De dilluns a divendres, -LA NOTÍCIA AL PUNT, amb Laia Segura, després dels butlletins horaris. -00:00-09:00, COM Ràdio -09:00-14:00, L’ESTIU ÉS TEU -14:00-16:00, COM Ràdio -16:00-19:00, L’ESTIU ÉS TEU -19:00-19:30, L’INFORMATIU VESPRE de COM Ràdio -19:30-21:00, EL DIA AL PUNT, amb Laia Segura i a continuació: Dilluns, NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar Dimarts, MÚSICA IN SESSION, amb Dj. Barbas Dimecres, COCODRIL CLUB, amb Albert Malla Dijous, MAXIM FM, amb Gerard Trenk Divendres, 25 FM+LA RUTA DEL BAKALLÀ, amb Gerard Trenk -21:00-23:00, COM Ràdio -23:00-24:00, SELECCIÓ DE MÚSICA VARIADA -22:00-24:00, (Divendres) NOMAR DANCE, amb Dj. Nomar Dissabte, -00:00-08:00, COM Ràdio -08:00-09:00, LA SETMANA AL PUNT, amb Laia Segura -09:00-11:00, COM Ràdio -11:00-12:00, COCODRIL CLUB, amb Albert Malla -12:00-14:00, L’INFORMATIU, L’AGENDA i SELECCIÓ DE MÚSICA EN CATALÀ -17:00-18:00, CAT-SONS, amb Gisela Puntí. -18:00-19:00, SELECCIÓ DE MÚSICA VARIADA -19:00-20:00, KOSMOS, música folk i tradicional, amb Rafel Dosantos -20:00-21:00, SELECCIÓ DE MÚSICA EN CATALÀ -21:00-22:00, MÚSICA IN SESSION amb Dj. Barbas -22:00-24:00, A LA TEVA MANERA, una selecció de música variada. Diumenge, -00:00-07:00, A LA TEVA MANERA -07:00-08:00, COM Ràdio -08:00-09:00, COCODRIL CLUB, amb Albert Malla -09:00-10:00, COM Ràdio -10:00-11:00, KOSMOS, música folk i tradicional, amb Rafel Dosantos, (rep.) -11:00-12:00, CAT-SONS, amb Gisela Puntí, (repetició) -12:00-14:00, L’INFORMATIU, L’AGENDA i SELECCIÓ MÚSICA EN CATALÀ -14:00-16:00, COM Ràdio -16:00-24:00, SELECCIÓ DE MÚSICA VARIADA.

HORARIS ALSINA GRAELLS SOLSONA - LLEIDA HORARI 06,40 07,06 07,12 08,35

ITINERARI SOLSONA BIOSCA SANAÜJA LLEIDA

HORARI 14,55 14,29 14,23 13,00

BARCELONA - ANDORRA 973 473 028 973 473 380 973 473 496 973 473 333 973 473 204 973 473 220 973 473 082

VICFRED AJUNTAMENT 973 550 586 PARRÒQUIA 973 524 039

HORARI 06,45 17,00 07,09 17,24 07,15 17,30 08,18 18,33 08,28 18,43 08,44 18,59 08,51 19,06 08,56 19,11 09,02 19,17 09,14 19,29 09,48 20,03 10,45 21,00

Km. 9 79 92 98 102 107 117 144 212

ITINERARI ANDORRA LA SEU D’URGELL LA SEU D’URGELL PONTS PONTS SANAÜJA BIOSCA TORÀ CASTELLFOLLIT CALAF IGUALADA BARCELONA

HORARI 11,36 21,06 11,06 20,36 11,00 20,30 09,57 19,27 09,47 19,17 09,31 19,01 09,24 18,54 09,19 18,49 09,13 18,43 09,01 18,31 08,27 17,57 07,30 17,00

núm. 37

BIOSCA AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC ESCOLA PARRÒQUIA

EL VENTILADOR

núm. 37

Sort en tenim que el FC Barcelona encapçalat per aquest jove amb la saviesa d’un vell mestre, sant Josep Guardiola, que si segueix així molt aviat haurem d’elevar als altars, ens està donant bones satisfaccions, que pel demés, economia, política, ﬁnançament etc., valdria més tirar la gorra al foc. Els polítics diuen que la gent passa d’ells, i és veritat, però aquesta desafecció política se l’han guanyada a pols. No se li pot demanar al ciutadà de peu que entengui certes coses incomprensibles. Per exemple, que Catalunya, amb la possibilitat que té de fer una llei electoral pròpia, no ho hagi fet encara i es permeti que els partits perdedors de les eleccions s’ajuntin per governar en contra del guanyador; que els partits d’Esquerra i d’Iniciativa puguin fer declaracions, a vegades contra el Govern, com si ells no en formessin part, i encara és més estrany que el Montilla s’ho tragui tot, callant com un mut, en bé de la continuïtat del Tripartit, és clar. Així mateix, ILPs per demanar que Catalunya pugui formular consultes populars o bé per declarar Catalunya lliure de transgènics, han estat rebutjades pel nostre Parlament, que és com dir, pels diputats democràticament elegits per nosaltres que, en teoria, ens haurien de defensar. Així ja s’explica perquè a les últimes eleccions europees només va votar un 37 per cent de l’electorat. I a l’empara d’aquest passotisme polític creixent, han nascut tot un munt d’associacions i agrupacions ciuta-

danes que defensen, el que no estan fent els nostres polítics, LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. De fet, si no ens espavilem, mai podrem independitzar-nos d’Espanya, aquest veí tan emprenyador. De moment, per anar obrint pas, podríem començar encomanant-nos a la Mare de Déu de l’Empenta a veure si ens hi dóna un cop de mà, amb la pregària del requadre. Perquè sigui efectiva, aquesta oració ha de fer 7 voltes al món. Fes-ne 7 còpies i envia-les per correu convencional o mail abans de 7 dies. (De fet, si compres 7 exemplars del Llobregós i els regales a 7 amics teus, també serveix). No enviïs diners. Ja n’envies prous a Madrid amb l’IRPF, l’IVA, l’IBI, l’Impost de Societats i els Impostos Especials. Pensa un desig i, si no fas el préssec, la Mare de Déu de l’Empenta te’l concedirà un dia o altre. Exemples de desitjos per als desorientats: - Un aeroport com Déu mana; - Autovies/Autopistes ﬁnançades pel mateix Estat que ﬁnancem nosaltres; - Seleccions nacionals catalanes; - TGV connectat amb Europa; - El retorn dels documents robats a Catalunya i ara emmagatzemats a Salamanca; - El reconeixement del nostre dret a l’Autodeterminació; - Casar-se amb una parella rica que et mantingui sense fotre brot, etc., etc.

Mare de Déu mitjancera, feu que tots els catalans, tant polítics com votants, tinguem molta més trempera. I que les properes eleccions el Pesoe i el Pepé perdin tots els seus escons o quasi tots, pel nostre bé. A Madrid, els aeroports. I els papers, a Salamanca. I si aquí no ens fotem forts no tindrem ni la Petanca. A Madrid, els cinturons i autopistes gratuïtes. Aquí paga per collons, que qui es queixa és victimista. Sobre Camacho i Montilla hi ha l’Aznar i el Zapatero: un falangista al capdavall i un aspirant a torero. Estem cecs si no veiem que ens estafen cada dia

X. Blancafort, veterinari, no va fer cas de la cadena i se li va aparèixer l’Aznar cantant el “Cara al Sol”. P. Villanueva, agent d’assegurances, va trencar la cadena, i va haver de veure la sèrie complerta de “Cine de Barrio” amb la Carmen Sevilla al costat. N. Pons, actriu, ho va deixar a mitges, i se li va entravessar una escudella que gairebé l’enterrem. Penedida, va completar la cadena i de seguida va trobar un marit que era exconseller de la Generalitat. E. Ametlla, economista, va llençar l’oració a la paperera. Des de llavors, cada nit somia que l’Acebes

i si a més va i els votem, som massoques, jo et diria. Mig milió de signatures reclamaven seleccions. ¿catalanes? ¡mano dura! ¡Viva España y de las JONS! Aquí estem cosits a impostos i allà tenen subvencions. Ens munyeixen ben ansiosos, i ens espremen ﬁns al fons. I menteixen i ens insulten Razón, COPE i ABC. Si a Madrid així s’ho munten no hi tindrem mai res a fer. I a l’Espanya imperialista, la que ens buida la cartera, per si ens queda poca vista han fet una gran bandera. L’any 2008 ja en feia trenta que esperàvem tornar ser grans. Mare de Déu de l’Empenta, ¡empenyeu els catalans!

és nomenat president de la Generalitat i que el Gaspart continua sent president del Barça. L’home està desesperat.

I a tot això, voleu saber quin és el meu desig? Doncs que a Espanya torni a governar el PP i si el president del Govern pot ser l’Aznar, encara millor. És una fàbrica d’independentistes aquest paio! Galderich Recasens

núm. 37

PREGUEM, GERMANS !!!

núm. 37

opinions

TRES SENYORES

FRANCESC OLIVA I COMAS

Avui toca (o al menys em toca a mi) homenatjar tres senyores que han passat per la meva vida i que ens han deixat recentment. Tres senyores humils, de les que no tenen cognoms sonors ni llargs, ni tampoc grans patrimonis, però si hem de creure allò que se’n ve de mena, tres senyores amb majúscules. La primera, la Nicolasa. La vaig conèixer mentre era voluntària d’Amics de la Gent Gran. Diabètica, gairebé cega, amb una cama amputada, vídua, amb un fill que havia mort, i amb una situació econòmica tan precària que, com recordaven els voluntaris més antics, no es podia comprar una crossa i caminava amb una cadira on recolzava el monyó. I tot i això, sempre ens deia “El que tenga penas que pene. Yo no tengo pena ninguna”. A les festes es guarnia, ballava amb la cadira de rodes que l’havíem aconseguit, explicava acudits, recitava poemes, i ens reconciliava amb la vida i amb la vellesa, mostrantnos que l’important no és el que et passa sinó el que fas amb el que et passa. La segona, la Margarita, la meva tia-àvia. Autora del millor fricandó del món, deessa de l’hospitalitat. A casa seva sempre hi havia un seient, un refresc, una conversa agradable per al visitant. Cuinera, cosidora, dona feinera i inquieta, amable, afable, forta davant les adversitats, creient fins al moll de l’os; ella, per a mi, serà sempre el somriure contagiós, la festa que feia en rebre’ns. La tercera –last but not least– la meva àvia Teresa. Era per a mi una presència constant i a vegades inadvertida, però renoi, com se la troba a faltar ara que no hi és. Me n’adono que he après moltes coses d’ella, sense ni tan sols saber-ho. Com observar els núvols, el cel, i saber llegir el temps que farà. Fixar-se en les plantes, en la llargada del dia, i veure com passen les estacions de l’any. Fer uns invents, que ni el MacGyver i el Professor Franz junts, per solucionar petites incomoditats o dificultats que comporta la vellesa. Un munt d’històries de república, guerra i postguerra, que moririen amb ella si jo no les recordés. Coneixeu alguna senyora com aquestes? Doncs au, aneu a fer-li una abraçada abans no sigui massa tard.

Va néixer a Coletes, de Matamargó, el 12 de desembre de 1916, Únic fill entre cinc germanes, quatre d’elles van ingressar en diferents comunitats religioses. La germana petita, l’única casada, la va trobar nascuda quan ell va tornar de la guerra. El seu pare va comprar la finca de cal Cabot, de Vallmanya, on el Francesc va anar a viure quan es va casar el juny de 1946. Tingué 5 fills. Va fundar la SAT de Vallmanya els anys 70, participà en totes les festes del seu poble i del Santuari de Pinós, gran devot com era de la Mare de Déu. Morí víctima d’una caiguda accidental el 2 de febrer de 2008, als 91 anys. Aquest pinosenc per recordar, potser no sóc jo la persona més indicada per fer un recull de la seva vida, la meva relació amb el Francesc va ser mínima però eficient. Al local de Pinós fem diferents activitats per a la gent gran. Un dia li vaig dir si volia participar amb nosaltres per jugar a cartes, al Tuti, i al dominó, La seva resposta va ser: “Si puc, ja hi jugaré”. El seu Peugeot 208, la seva americana impecable i el seu caliquenyo eren els seus companys. Una persona, pel demés, serena, respectuosa amb tothom, amable, conformista, serè, alegre, intel·ligent, que parlava quan feia falta i no tenia ningú ofès. M’agradaria fer un patró per viure amb la seva serenitat; i és bo que reflexionem tantes coses bones i nobles que ens han ensenyat els nostres avis i que nosaltres les deixem perdre per no tenir temps. Quina llàstima!

Montse Vives

Assumpció Caelles Junyent

Que està passant en aquest país? Fa quatre dies parlàvem del “mobbing rural” al que estem sotmesos els veïns i veïnes que vivim a pagès i, de sobte, ja estem posats en un altre merder –i perdó per l’expressió–. Sí , ja només ens faltava als pagesos (i és la gota que fa vessar el vas de la indignació de tot el col·lectiu) l’ordre governamental que ens va obligar a parar tota activitat agrícola de les dues a les cinc de la tarda en plena campanya de recol·lecció del cereal. Això és del tot intolerable i inadmissible. No es pot criminalitzar els pagesos de l’allau d’incendis que patim aquest estiu, ans al contrari, nosaltres som els primers en prendre totes les mesures hagudes i per haver per tal dévitar-los. Ja n’hi ha prou que juguin amb els nostres interessos. Els pagesos som pocs i mal considerats i crec que ens mereixem més respecte del que rebem. Som conscients com ningú que les condicions climàtiques eren molt adverses, però fer parar les màquines no és la solució. De calor ja fa anys que en fa per aquestes dates, i molta, i mai se’ns havia prohibit treballar. La sega s’ha de fer al temps i sense perdre pistonada (cal recordar la pedregada de finals de juny i els danys i les pèrdues econòmiques que va ocasionar). I ja per acabar només dir que desitjo que les protestes i talls de carreteres que va ocasionar tal prohibició facin reflexionar alguns governants i en definitiva que no torni a passar en un futur un cas semblant. Bona sega i bon estiu! Josep Verdés

MALEÏT FINANÇAMENT Han estat tres anys d’agonia, però finalment s’ha tancat el polèmic debat del finançament. Més

enllà de valoracions si és un bon o un mal model, la discussió sobre les finances autonòmiques ha tornat a posar en evidència que faci el que faci Catalunya, sempre rebrà. I no precisament diners, sinó desqualificacions i insults. Com sempre ha passat amb aquesta qüestió, el govern de la Generalitat ha passat al davant en l’exigència d’una reforma d’un model establert el 2001 i que no podia arribar a ser més injust pels catalans. I, com sempre, també, la resta de territoris de l’Estat s’han beneficiat de la negociació que ha liderat Catalunya. Però sempre hi ha un cost pels que defensen el seu, i és que se’ls acusi de ser egoistes i insolidaris. D’això alguns partits en són mestres. I el que és més greu encara, per una banda criden i per l’altra paren la mà com si res. El cas més escandalós és el de la comunitat de Madrid. La seva presidenta, Esperanza Aguirre, no ha deixat d’insultar el govern català en tot el procés de negociació fomentant allò que s’anomena la catalanofòbia, però ara té clar que no pensa deixar passar els més de 1.500 milions que li toquen amb el nou model. Ah! I a més, li diu que amb aquests diners no en té ni per començar! Per si no n’hi ha prou, des del PP s’afirma que quan arribin a la Moncloa canviaran el model, però no gosen a dir que serà per beneficiar encara més els seus. Això sí, de moment, poden anar cridant el que vulguin i promovent que els de sempre facin els discursos més encesos contra el catalans, però tenen molt clar que si el govern central posa més diners al sistema de finançament els territoris governats pel PP no deixaran passar l’oportunitat de passar per caixa. Segur que es posaran al capdavant de la fila el dia de pagament! I, al damunt, asseguren que aquesta no és una posició hipòcrita, sinó de defensa “del interès d’Espanya i dels espanyols”. Maleït finançament! Montse Oliva

núm. 37

INDIGNACIÓ A LA PAGESIA

Negre sobre blanc

núm. 37

CANVIAR EL PANY

En aquests dies del mes de juliol del 2009 s’acompleix el primer centenari del que coneixem com la Setmana Tràgica, que comprèn des del 26 de juliol al 2 d’agost de 1909. Molts de nosaltres en tenim una lleugera idea i algunes vegades ha sorgit com a tema de conversa, però sense saber ben bé en què va consistir. El detonant que va fer explotar la situació tensa d’aquells dies fou l’embarcament al port de Barcelona d’uns quans batallons de soldats que eren enviats al Marroc per defensar les posicions dominants de l’Estat espanyol al Protectorat, fortament mermades per les cabiles del Rif que atacaven els objectius militars, les posicions econòmiques, sobretot de mineria, i les vies fèrries prop de Melilla. Això només era un pretext. Si bé la guerra del Marroc era una espina clavada a la part més sensible de les classes més desprotegides –no hem d’ignorar que de la “mili”, en aquell temps, se’n lliuraven els ﬁlls de casa bona, que eren els menys–, el llevat de tot plegat venia determinat per un fort arrelament de l’anticlericalisme dominant, engrescat des d’una esquerra molt radical, el cap més visible del qual en aquells moments era l’andalús Alejandro Lerroux. I encara un tercer motiu –i molt poderós– venia a afegir més llenya al foc: l’escola pública totalment desprestigiada i com deixada de la mà de Déu, propiciava un brou de cultiu de caire reivindicatiu i només la privada i/o religiosa –tornem a topar amb l’Església– propiciava un ensenyament complert i eﬁcient, per desesperació de l’enorme massa de poble menystingut i arraconat. Amb antecedents d’aquesta naturalesa, sobre aquest trípode explosiu, no té res d’estrany que s’arribés a la rebel•lió. Total que

durant aquells dies tràgics de finals de juliol van pagar-ho amb la vida un centenar llarg de persones, sobretot a Barcelona i rodalies. Molts convents i esglésies foren incendiats i profanats. Ferrer i Guàrdia, impulsor de l’Escola Moderna i figura destacada en aquells dies, va ser detingut i ajusticiat el dia 13 d’octubre d’aquell mateix any de 1909. I si bé els fets de la Setmana Tràgica marquen un fita en el calendari dels disbarats sagnants a casa nostra, no hem de perdre de vista altres episodis violents de la mateixa naturalesa durant els dos darrers segles: l’any 1834 van ser assassinats una vintena de frares a Madrid i l’any següent, el 1835, ja dins el marc de les guerres carlines, tornem-hi amb crema de convents, esglésies i afusellament de clergues i frares. I si passem al segle XX, trobem que després de la “Setmana“ ja l’any 1931 altra vegada, a poc d’instaurada la República, es reprodueix la persecució religiosa que és tallada immediatament, fins arribar al tsunami esgarrifós del 1936. El centenari de la Setmana Tràgica m’ha propiciat un lleu resum d’una constant que, com un Guadia-

ALBERT BRAU I BAGÀ

na, s’havia anat instal•lant en el nostre univers social. Afortunadament ara vivim altres temps i gràcies a les conquestes socials, als avenços tecnològics i l’arribada a l’estat del benestar han canviat radicalment el panorama. Almenys en aquest nostre primer món estem a anys llum dels fets tràgics que contempla aquest comentari. I la constatació que la incidència de la religió catòlica entre nosaltres cada dia està més diluïda, aquell sentiment “anti“ ha minvat ﬁns al punt que ja no inspira aquell recel que va ser motiu de les revoltes assenyalades línies amunt. Però amb tot, les reaccions de la nostra condició de feblesa i fragilitat són imprevisibles. I encara que sigui amb diferent format i/o embolcall, en el moment més impensat pot rebrotar una nova protesta i embrutar la convivència. Ara potser no siguin ni la religió, ni l’escola, ni la milícia desapareguda. Els nous reptes podrien arribar per les vies de la precarietat i inseguretat del treball, per la impossibilitat de disposar d’una vivenda –quans milers i milers d’habitatges buits hi ha dins un mercat prohibitiu per la gran majoria?–, per l’enorme facilitat d’accés a la droga, per la tolerància extrema en matèria disciplinar i sexual, per la utilització incontrolada de la xarxa d’internet, sobretot per nens i adolescents, per la immigració descontrolada, per... anem a saber! En qualsevol cas, si arribat el moment ens adonem que estem perdent les claus i l’adreça de la vivenda pròpia –llegiu la convivència generalitzada–, el més assenyat serà canviar immediatament el pany perquè ningú no ens pugui arrabassar allò que és tan nostre i que tant ens ha costat d’aconseguir.

No em feu cas ROGER BESORA I FOIX *

Quan van acabar de dinar i de prendre el cafè, van mirar cap al cel. Va ser llavors quan s’adonaren que la llum era més feble i l’ambient més grisós. No sé si se’n van estranyar, però hi havia obligacions irrenunciables i hàbits a satisfer; calia tornar a la feina i, en el millor dels casos, fer una migdiada per a treballar més tard. En el mateix moment, uns carrers més al centre del poble, una mare recordava a la seva filla que, un dia com aquell de feia deu anys que semblaven mil, un foc va cremar la memòria de molta gent. Uns minuts abans, només uns quants turons cap al Sud, una petita espurna s’envalentona i creix. Comença a devorar l’herba seca i arriba fins als primers rostolls de cereal; vist des de dalt, neix un petit foc. Però vist des del vent, arriba l’oportunitat de cremar tota la comarca. Aquestes flames comencen a repetir-se en diferents punts del territori, molt propers entre sí. Vist des de l’aire, el país és un petit mar de foguerons. Les flames ja no deixen intimidar-se pels centenars d’homenets de vermell que els amenacen amb mànegues i camions. La seva petitesa recordava el núvol de mosquits que ataquen al pescador de la riba d’un riu. Avançaven cap a la nit i es va fer fosc. Però de casa estant, qui sortia a l’eixida tenia les llums vermelles d’una festa major, d’uns diables tristos. La columna de fum i de foc es veia a l’horitzó i la preocupació era de tots els homes i les dones que sortien a les terrasses. El foc feia por. Hi havia fresadors, paletes, mestres i homes de bar. Tots miraven l’espectacle menys els pagesos, que estaven, amb els seus tractors i les millors forces, llaurant

la terra o combatent el foc. Fins i tot, els qui sopaven sota les voltes de canó d’un soterrani volien saber les noves de l’incendi. Posaven la ràdio o el canal de notícies i feien silenci. Després recordaven la nit dels anys, aquella en què eren petits i el foc va arribar molt a prop de les cases. D’allò feia deu mil anys, però al migdia i sense que se sabés res del foc, una mare que mirà el cel i notà el vent, també recordà els dies de pallisses fumejants i deserts de cendra. Ara al vespre la mare i la filla sopaven en llocs diferents, però pensaven en l’incendi. La mare trucava als parents que vivien més a prop de les flames i la filla, en un sopar d’amics, maleïa les seves paraules del migdia, com de malastrugança. Els amics reunits al soterrani, que menjaven patates i bevien lambrusco, celebraven el comiat d’un d’ells que marxava lluny, prop de la Terra del Foc; però la seva terra, als estius, també era un país de flames. Tots sabien que potser no seria avui ni l’any vinent, però que fins l’últim pam de terra acabaria cremant-se. No hi havia escapatòria, és el que el Mediterrani els havia ofert i, durant segles, havien anat esquivant. En aquests dies, i malgrat la maquinària

i els hidroavions, eren més vulnerables que mai. Perquè quedaven els últims guardians del territori; però els pagesos cada vegada eren menys i més grans. És clar que quan cremava el país ningú no estava tranquil. Tot nouvingut de la zona en flames aportava noves dades; que si on havia començat el foc, que si els del poble veí estaven reclosos a casa; tota la carn anava bé pel brou que es coïa. I el record de les pluges de cendra i l’aire fumejat tornava amb força. La llista de les poblacions afectades cada vegada era més llarga i ultrapassava tots els límits de comarca. El foc va tenir un efecte excitant per als qui podien ajudar-hi o perdre-hi bous, però també va ser un bàlsam dissuasori per als que frisaven per sortir del poble. Molts se’n van anar a dormir amb un ull mig obert; altres temeren que les ﬂames revifessin a la nit, mig dissimulades, com en la nit dels anys. Feia deu estius de l’últim gran foc, però tothom sabia que en caldrien molts més perquè els boscos fossin com abans de la mort. I ni en mil més, els vells del lloc no li perdrien la por. * roger.besora@gmail.com

núm. 37

FOC

SERVEI PER A PARTICULARS I PER A TOTES LES COMPANYIES D’ASSEGURANCES REPRESENTANT:

JAUME TARRUELLA I SOLÉ PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀ TEL. 973 473 423

núm. 37

Servei permanent 24 h 973 390 862

llibres LLIBRES RECOMANATS DANI VIDAL PATRÍCIA GABANCHO Crònica de la independència Columna Edicions (2009) 275 pàgines L’assaig Crònica de la independència fou el llibre més venut en la categoria de no ﬁcció durant la passada diada de Sant Jordi, una bona mostra que es tracta d’un llibre interessant i que va aconseguir despertar l’interès de la població lectora del nostre país. La seva autora, Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952), és una periodista que va néixer a l’Argentina, on va estudiar català i va relacionar-se amb exiliats que li van explicar la realitat de Catalunya. Moguda per l’interès per estudiar la realitat d’una nació sense estat,

als 22 anys va vindre al país, on s’ha quedat a viure. Crònica de la independència és, com diu el títol, una crònica periodística dels fets que van portar a la independència de Catalunya i com viu el país aquest fet. La ficció se situa a l’any 2037, quan es commemoren els trenta anys d’alliberament nacional. Tot i tractar-se d’un treball de ficció, el talent narratiu de l’escriptora dóna una gran versemblança als textos i als fets històrics que descriu. Ella mateixa afirma que “La gràcia del procés cap a la independència és que possiblement ja està engegat, tot i que la majoria de la gent no n’és conscient. Però un dia abans que saltés pels aires el Mur de Berlín ningú no hagués dit que això havia de passar!”

VÍCTOR ALEXANDRE Set dones i un home sol Edicions Proa (2009) 184 pàgines A partir d’això, les set dones aniran explicant les seves històries personals en relació amb l’home. Es tracta de dones de diferents generacions que narren en primera persona les seves frustracions, pors, mentides, sexualitat... sense amagar res, en un estil directe per part de l’autor que converteix els relats en una anàlisi psicològica de l’univers femení i, per extensió, de les relacions sentimentals entre homes i dones. Amb aquest llibre descobrim la faceta de Víctor Alexandre com a narrador de ficció, que podem afirmar que és força reexida, amb un llibre de relats breus de lectura amena i ràpida idoni per a aquest estiu.

núm. 37

L’ e s c r i p t o r V í c t o r Alexandre (Barcelona, 1950), que ha destacat sobretot pels seus assajos d’anàlisi de la realitat sociopolítica dels Països Catalans (La paraula contra el mur, TV3 a traïció, Nosaltres els catalans...), ens sorprèn ara amb un relat de ﬁcció. A Set dones i un home sol l’autor basteix set històries de, com diu el títol, set dones que estan interconnectades a un mateix home. El protagonista, que resideix a Cervera, ha estat víctima d’un fet inesperat.

el temps LA TEMPERATURA DE 15 A 15

FERMÍ MANTECA

RECOLLIDA DE DADES: AGUSTÍ CINCA (SANAÜJA) MÀXIMA

MÍNIMA

16 maig

1 juny

15 juny

1 juliol

15 juliol

Temps de calor, poca pluja, pedra i foc Ja veieu com en la gràﬁca de les temperatures, a partir del dia 15 de juny hi ha un salt cap als 30 graus, i més, de màxima i s’hi manté durant dies, llevat d’algun episodi puntual. És temps d’estiu, en què les pluges han estat molt minses, com es pot apreciar en el requadre, però és de destacar les fortes tormentes que han provocat pedregades que, en alguns casos com en el municipi de Llovera, van estar destructives de tot el que va trobar al seu pas. Per altra banda, els focs agraris o forestals han estat massa freqüents durant aquesta temporada i ens han deixat escenes lamentables i decisions polèmiques, a part de destruir part de l’Espai d’Interès Natural del Llobregós.

núm. 37

Camp destroçat per la pedra, amb un bon gruix de gel en primer terme

LES PLUGES 5 juny

15 litres

16 juny

5 litres

25 juny

4 litres

6 juliol

18 litres

passatemps

ANTÒNIA BALAGUÉ

SUDOKU ACUDIT

El SUDOKU és un joc d’enginy que consta de 81 caselles distribuïdes en 9 ﬁleres i 9 columnes dividides en àrees de 3x3. Cal omplir les celles buides amb els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap a cap ﬁlera, ni a cap columna, ni a cap quadrat de 3x3. A veure si us en sortiu.

L’Honorable Montilla va rebre al Palau de la Generalitat deu col·legis d’arreu de Catalunya per celebrar el seu sant i que els nens i nenes li fessin unes preguntes. Els primers que van entrar van ser els de la Vall del Llobregós. -Què, petits? A quina hora heu salit del vostre pueblu? –els preguntà. El més obert va contestar ràpidament: -A la necessària per estar aquí en aquest precís moment. El President va fer una rialla, petita, i va continuar: -A veure... a veure... m’agradaria que em contàseis qui és major, el Sol o la Lluna? Respon de seguida el més trapella: -Tan gran i no saber això...! La Lluna, home, la Lluna, que la deixen sortir de nit! -Tinc molta faena –va dir el President–, que passin els de la Bonanova, que aquests m’atabalen de tan listus.

SOLUCIONS: pàgina 52 ENDEVINALLA Sóc tota jo moreneta, rival de les conﬁtures, i em veuràs moltes vegades pel nas de les criatures.

núm. 37

REFRANYS - Quan l’agost plora, la verdura és bona. - Si la perdiu vols caçar, entre les dues Mares de Déu l’has de cercar. - Migdiada per Sant Magí emborratxa més que el vi. - Sant Ramon porta l’oreneta per tot el món. - El setembre bo és si no plou en tot el mes. - Al setembre, vi per veure. - Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen. - Per Sant Miquel fa grans mudances el cel. - Tingues sembrat per Sant Lluc, tant si és moll com si és eixut.

la nostra cuina LES CUINERES DEL LLOBREGÓS

ANTÒNIA BALAGUÉ

Núria Cucurull i Vendrell (Massoteres) Fa 57 anys que vaig conèixer aquesta gran dona, el dia 17 de novembre de 1951 quan es va casar amb el Salvador Llordés i Falip. Des de llavors forma part de la meva família, és la meva tieta. La Núria va néixer a Plandegau, filla d’Agustí i Maria. Te dues filles, la Maria Dolors i la Núria. Ella fa 24 anys que viu a Guissona amb la filla petita, la Núria, el marit d’aquesta, l’Ignasi, i els seus nets l’Elàdio, la Núria i la Glòria, que l’adoren i diuen que és la millor cuinera del món. Té cinc nets en total perquè la Maria Dolors, que viu a Lleida, té dos fills, el Jordi i la Làia. Molts dies va a casa seva a Massoteres que s’estima molt i a tota la seva gent. A Guissona també

s’hi troba com a casa, cada dilluns va unes hores a la Fundació a ajudar en el que calgui o a portar els avis que ho necessitin de passeig. Té quatre germans, és una dona molt treballadora, bona cosidora, fa moltes labors de ganxet, elabora les seves conserves, com ara tomàquet, préssec, poma, taronja, prunes, carbassa o bolets. Fa unes panades que te’n llepes els dits, pa de pessic, coques, panellets, galetes, les mones de Pasqua, millor dit, tota mena de menjars i postres. Avui ens ha fet un pastís de poma, molt fàcil de fer, molt especial de gust i, sobretot, de butxaca (ara amb la crisi resulta molt barat) i és deliciós. Vinga tieta, som-hi!

PASTÍS ALEMANY DE POMA Ingredients 6 pomes reineta o golden - 2 rovells d’ou - 1 ou - 130 gr de mantega - 150 gr de sucre - 170 gr de farina - 1 sobre de llevat Royal - 1 raig de conyac - 1 pessic de sal

Preparació

núm. 37

Pelar les pomes i tallar-les a quarts, filetejar-les molt fines, remullar-les amb suc de llimona i reservar cobertes. Posar en un vas els rovells, l’ou i el sucre i programar el forn 2 minuts a 40 graus. Afegir la mantega i el conyac i barrejar 5 minuts, vel. 3. Afegir la farina, el llevat i la sal. Barrejar-ho tot per 6 segons més. Engreixar i enfarinar un motlle desmuntable d’uns 30 cm de diàmetre i abocar-hi la barreja. Ficar al damunt els quarts de poma filetejas i ficar-lo al forn, precalentat a 180 graus, durant 30 minuts. Punxar amb una broqueta al mig. Si surt neta és que ja està cuit. Retirar el pastís del forn, deixar-lo refredar, treure’l del motlle i espolsar-lo amb sucre glass. Es pot servir fret o calent. Bon profit!

esports TORNEIG DE TENNIS A CASTELLFOLLIT

Medrano, el Torneig de Tennis Taula “Memorial Joan Cisquella i Medrano”. Se celebra durant els dies de la Festa Major i compta amb una gran participació entre els joves del poble. Els trofeus es lliuren tradicionalment durant el sopar de germanor el dia de Sant Roc. Amb tot això, com a inici simbòlic de la temporada esportiva de l’estiu, es va celebrar el passat 11 de juliol el XIIIè sopar-ball popular a la plaça Major amb l’assistència de 140 persones. Des de fa uns anys, organitzen aquesta festa conjuntament el Club de Tennis i el Club de Futbol Sala. Josep Ibáñez

núm. 37

Durant el mes de juliol s’ha celebrat a Castellfollit el XXIè Torneig de Tennis “Memorial Miquel Clotet”, organitzat com cada any pel Club de Tennis local. Enguany ha comptat amb la participació de 24 jugadors, dividits en diferents categories: masculina individual i dobles, i femenina. En altres ocasions, en funció de les persones inscrites s’havia ampliat el nombre de categories incloent-hi també les d’infantils i veterans. La data oficial d’inici del Torneig va ser el 6 de juliol, una vegada realitzat el sorteig per decidir els aparellaments. A partir d’aquí, els mateixos jugadors planifiquen les dates i els horaris dels partits i l’organització vetlla perquè es compleixin els terminis i es disposi del material necessari. Tradicionalment, el torneig finalitza els dies de la Festa Major, ja que les dates dels partits finals es fixen amb antelació per facilitar així l’assistència de públic, que acostuma a ser notable. Una vegada disputades les finals, es fa entrega dels trofeus en un senzill acte a la mateixa pista de tennis. La primera edició del torneig es remunta a l’any 1989 i des de llavors s’ha disputat cada mes de juliol, esdevenint una cita obligada de la temporada de vacances a Castellfollit. Fet que es va potenciar arran de la inauguració de la nova pista de tennis l’any 2002. Com a acte complementari, el Club de Tennis organitza també, amb la col·laboració de la família Cisquella-

esports FESTA D’ANIVERSARI DEL VILANOVA DE L’AGUDA

La Unió Esportiva fa 30 anys

núm. 37

La celebració de les 30 temporades de la Unió Esportiva Vilanova de l’Aguda, que va tenir lloc el dissabte 20 de juny, fou una jornada amb una signiﬁcació ben especial. Molts mitjans de comunicació van fer-se ressò de com una població tan petita –la totalitat del municipi supera de poc les dues-centes persones– havia aconseguit mantenir un equip de futbol –que compta amb un centenar de socis– durant tres dècades. Actualment, el Vilanova (que al llarg de la seva història ha renunciat dues vegades a pujar a primera regional) comparteix categoria (tercera regional) amb els altres dos equips del Llobregós, el Sanaüja i el Torà, amb els que s’enfronta cada any en els “derbis” del Llobregós. A l’acte del 20 de juny, que va tenir lloc a les installacions del camp d’Esports del Vilanova i en una carpa de la Diputació de Lleida, hi van assistir unes 450 persones, entre els jugadors –als que es va obsequiar amb una samarreta de record–, directius, entrenadors que han passat pel Vilanova durant aquests últims 30 anys, a més dels habitants del municipi de Vilanova de l’Aguda. També hi eren presents el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el president del Consell Comarcal de la Noguera, Vicent Font, que anaven acompanyats per l’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montse Fornells, i el president de la Unió Esportiva

Vilanova de l’Aguda, Pere Argelich. Durant la vetllada, es van dur a terme diferents activitats: un futbolí humà, mini-partidets de futbol, el sorteig d’una gran panera i “la cagada de la Tilda”, on una part del camp es va dividir en diferents parcel·les i la gent podia apostar en una de les parcel·les on cagaria un ruc, la Tilda. El guanyador es va emportar la meitat de la recaptació d’aquesta activitat. Hi havia una exposició amb tot de fotograﬁes de la història del Vilanova, una col·lecció de diferents samarretes de l’equip al llarg d’aquests anys, el recull de les diferents ﬁtxes dels jugadors per cada temporada dels últims 30 anys i una exposició de tots els trofeus

L’equip als anys 80

Temporada 2008-2009

Solucions als passatemps de la pàgina 49

Endevinalla: La xocolata

Sudoku

i reconeixements aconseguits per la Unió Esportiva Vilanova de l’Aguda. Hi ha haver un berenar-sopar per a tots els assistents, després del qual i en ﬁnalitzar els parlaments va sonar l’himne del Vilanova de l’Aguda, que data de principis dels anys 80 i va ser composat per l’orquestra

Maravella, i una Disco-Mòbil va cloure la festa. Des d’aquestes línies, volem agrair tots els col•laboradors que han fet possible aquesta festa i tota la gent de Vilanova de l’Aguda, que durant molts dies van estar treballant desinteressadament perquè aquesta festa fos un èxit. Montserrat Fornells Solé

EL C.F. SANAÜJA ENCARA UNA NOVA TEMPORADA Vilaseca serà substituït per José Expósito, fins ara jugador i també vinculat a Sanaüja. Esperarem, doncs, al mes de setembre quan, després del tradicional partit de Festa Major (que aquest any serà entre solters i casats), el camp d’esports de La Mallola torni a omplir-se cada dos diumenges per animar novament el nostre equip. Maria Garganté

núm. 37

El Club de Futbol Sanaüja ha finalitzat una temporada més mantenint-se en una bona posició al campionat de Tercera Regional, on aquest any van quedar setens. Amb una plantilla amb canvis per la marxa de nombrosos jugadors forans, el Sanaüja començarà la pretemporada el dia 14 d’agost, quan començaran els entrenaments per encarar els primers partits amb l’Organyà i amb el Ponts, abans de l’inici de la temporada oficial, i també tenen previst un partit amb el Tàrrega, equip de Primera Catalana. El Sanaüja, que comparteix categoria amb els altres dos equips del Llobregós, el Torà i el Vilanova, va reprendre l’activitat futbolística fa tres temporades, amb un bon nombre de jugadors locals que aquest any es veurà incrementat amb dues noves incorporacions del mateix poble. Un altre canvi important serà el canvi d’entrenador, ja que Josep M.

UNA FOTO PER RECORDAR FERRAN MIQUEL

Les Caramelles a la Molsosa Es tracta d’una imatge de l’any 1975 del grup de Caramellaires per les festes de Pasqua a la Molsosa. La foto està tirada a Anfesta amb el poble de fons. Durant el diumenge i el dulluns de Pasqua visitaven les cases de tot el municipi. El dilluns era quan s’anava a Anfesta. Són tots veïns del poble i familiars que sovint també participaven en l’aconteixement.

núm. 37

1- Immaculada Noguera 2- Il·luminada Roca 3- Lídia Roca 4- Emília Fitó 5- Rosa Prat 6- Mari Prat 7- Isidre Fitó 8- Ramona Vila 9- Montse Domènech

2 8

núm. 37