Page 1

NÚM 26 - OCTUBRE - NOVEMBRE 2007

- ESPURNES DE FESTA MAJOR - L’ALCALDESSA MÉS JOVE DE CATALUNYA - L’ESCUT DE BIOSCA


Contingut Núm 26 - octubre - novembre 2007 Revista bimestral d’informació i opinió EDITA: Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà c/ Convent, s/n 25750 TORÀ - Tel. 649 352 877

8

Camí del Císter, passen per Ivorra amb cavalls

Subscripcions i publicitat: Rosa M. Santamaria 973 473 253 CONSELL DE REDACCIÓ: Antònia Balagué, Albert Brau, Ramon Fitó, Maria Garganté, Fermí Manteca, Ferran Miquel, Maria Morros, Imma Raluy, Daniel Vidal Coordina: Xavier Sunyer

11

Un grup de joves fan el Camí de Santiago amb bicicleta

COL·LABORADORS HABITUALS Roger Besora, Anna Martin, Gemma Martínez, Montse Miquel, Marta Miramunt, Xavi Moreno, Montse Oliva, Sílvia Porta, Ramon Santesmasses, Montse Torné, Montse Vives COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO Noel, Jordi T., Salvador, Jordi S., Carme Cortina, M. Rosa Cardona, Noèlia Viles Fotografia: Xavier Sunyer Disseny i maquetació: Fermí Manteca Correcció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal

18

L’Associació Cultural de Prades i la seva presència a Internet

Subscripció anual: 12,00 Euros A l’estranger: consultar preus Número solt: 2,30 Euros Dipòsit legal: L -798-2003 Impressió: Impremta Barnola (Guissona) Tiratge: 700 exemplars

28

Sanaüja ja ha recuperat tots els seus gegants

Aquest número està imprès en paper ecològic, elaborat sense clor

http://www.llobregos.info correu-e: info@llobregos.info Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

és una publicació bimestral. Hi pot participar i/o col·laborar tothom que ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles, que en són els responsables. La Redacció manifesta que no està obligada a acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions

Portada: les festes majors celebrades en els nostres pobles han marcat l’estiu passat amb els elements més propis de la Festa.

32

Patrimoni a la Vall ens presenta el castell de Calonge de Segarra

45

L’Assumpció Sanmartí ens ha fet uns canelons de Festa Major


Editorial 3 Editorial 5 Noticiari 11 ... de la Vall 21 Pedagogia 23 Festes Majors 28 Gegant nou a Sanaüja 30 Escala en Hi-Fi 32 Patrimoni a la Vall 34 Heràldica 35 Gegants de Torà 36 El Ventilador 39 Agenda 40 Opinions 43 Des del balcó 45 La nostra cuina 46 Llibres recomanats 47 No em feu cas 48 El temps 51 Passatemps 52 Esports 54 Foto record

... i a més, suplement de regal: el Còmic de la Premsa Comarcal

L’arribada de la tardor convida a la reflexió, a rememorar amb nostàlgia l’estiu, que sempre passa massa ràpid. Hem deixat enrere la placidesa dels dies llargs i les nits agradables d’estiu, sovint amenitzades per la música de ball de les festes majors que s’han anat succeint a tot el Llobregós des de finals de juliol fins gairebé mig setembre. Precisament a les festes majors dediquem gran part de les pàgines centrals de la revista, ja que sens dubte constitueixen un dels esdeveniments més remarcables a les nostres poblacions durant l’estiu. Perquè durant la Festa Major el temps sembla aturar-se per submergir el poble i els seus habitants en un món que té quelcom de màgic, fora del temps, on el bon humor, els retrobaments i les passions de tota mena afloren amb tota intensitat. I després de la festa, el retorn a l’ordre, a la monotonia -més dura per a uns que per a altres- amb el record ben present del color de la plaça guarnida per a l’ocasió i que ara ha tornat a quedar en silenci. Certament, el temps pren una cadència especial durant el mes de setembre, que esdevé l’avantsala de la tardor. Però com ha demostrat l’antropologia del temps, fins i tot dins d’una mateixa cultura no totes les persones el perceben a la mateixa velocitat, ritme o intensitat. La precisió matemàtica del rellotge i el calendari no es correspon amb la percepció humana del temps. Així que el temps no és tant una realitat inexorable, sinó una percepció, una experiència humana que neix de la nostra relació amb les coses. A les pàgines del LLOBREGÓS podreu rememorar, doncs, aquests encara recents records de l’estiu, però també, a més de les seccions habituals, trobareu una entrevista amb l’alcaldessa (en femení) més jove de Catalunya i altres aspectes que ens retornen a la nostra realitat quotidiana. Des de la redacció de la nostra (vostra) revista desitgem, en definitiva, que aquesta “tornada a l’ordre” que representa la tardor se us faci més lleugera i agradable.

www.llobregos.info

AMB EL SUPORT DE Generalitat de Catalunya Departament de Cultura


4

núm. 26


Noticiari “Indrets de Biosca” per la Festa Major

Llobregós: publicació del mes

També la nostra revista és notícia. La pàgina web de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) ens ha escollit com a “publicació del mes” i presenta un extens reportatge sobre LLOBREGÓS INFORMATIU. A part del logotip i una de les nostres portades, explica el naixement i la història de la revista, així com les seves característiques tècniques i la seva descripció. Tot això amb fotografies del consell de redacció, portades i paisatges. L’ACPC és una entitat a la qual està associada la nostra revista i agrupa la quasi totalitat de les publicacions en llengua catalana del nostre país. L’adreça per accedir-hi és www.acpc.cat Redacció

Després del gran interès i el reconeixement rebut per part dels assistents esperem repetir-ho en properes ocasions. Noèlia Viles

Sopar del Segar 2007 Un any més, el darrer dissabte de juliol els veïns de Massoteres es van aplegar en el Sopar del Segar, una iniciativa que se celebra des de l’any 1983 com a cloenda festiva de la collita. El sopar, que té lloc a la plaça del poble, va reunir 200 persones, que van gaudir d’un bon àpat i després de sessió de ball. Durant la vetllada, l’alcalde, Miquel Marina, i la resta de regidors del municipi: Ramon Villorbina, Ramon Verdés, Celestino Villorbina i Diego Manrique, van lliurar unes plaques i rams de flors per retre homenatge a l’anterior alcalde, Joan Vidal; a cadascun dels regidors de la legislatura passada: Antoni Batlle, Dolors Tolosa, Narcís Graells i Ramon Vila, i a l’anterior jutge de pau, Salvador Rius. Redacció

núm. 26

El passat 29 de juliol i dins dels actes de la Festa Major, el Cafè Vell de Biosca va acollir una exposició fotogràfica titulada “Indrets de Biosca”. A l’exposició es podia veure sobre paret una selecció de més de 500 imatges antigues i actuals de temàtica diversa sobre el poble de Biosca que s’havien reunit en només dues setmanes gràcies a l’amable col·laboració i la gran participació dels seus veïns i veïnes. Aquesta mostra feta amb curiositat i amb molt d’entusiasme pretenia seguir l’evolució del poble, la vida quotidiana de la seva gent i les festes i tradicions al llarg dels darrers 70 anys. Sens dubte, es van viure instants plens de nostàlgia i emoció al descobrir i recordar bocins del passat de les diferents generacions de bioscans i bioscanes.

5


Noticiari Finalitzades les obres als baixos de cal Gegó

núm. 26

FOTO:CAROLA TORRA

La Molsosa: nous vitralls a la parròquia

6

La Parròquia de Santa Maria de la Molsosa ha estrenat nous vitralls en quatre de les finestres que il·luminen el seu interior. Ha estat un grup de dones de la Molsosa i Anfesta qui, després de fer un curset sobre restauració de vitralls emplomats organitzat per l’Ajuntament, ha refet les finestres que es trobaven en un estat molt deteriorat. Ha estat així com, gracies a aquesta iniciativa comunitària, s’ha pogut recuperar tot l’esplendor d’uns vidres que ara embelleixen l’església i ens la fa veure d’una manera nova, com ja no recordàvem. Es d’agrair aquesta tasca que ha permès recuperar un patrimoni del poble ja que d’altra manera s’hauria perdut definitivament. La intenció d’aquest grup de dones és acabar les cinc finestres que resten per restaurar. Ferran Miquel

i necessitats culturals de la Vila, i en aquest sentit s’adoni de la conveniència de dotar el poble d’un museu municipal. Xavier Sunyer

Festa Major de Sant Pere de l’Arç El cap de setmana del 8 i 9 de setembre es va celebrar la Festa Major de Sant Pere de l’Arç, Santpesselaç. Es va iniciar el dissabte a les 5 de la tarda amb una festa infantil amb jocs diversos i una xocolatada. A partir de dos quarts de 8 del vespre es va amenitzar amb un ball a càrrec del músic Jordi Casellas, amb una botifarrada de pa amb tomàquet de la qual es van repartir 350 racions, i també un sorteig de diferents lots que són obsequi de diversos establiments i empreses de la zona. El diumenge, després de la missa solemne, es va acabar amb un vermut per a tothom que va servir per fer boca al dinar de Festa Major. En el proper número us farem cinc cèntims de la Festa Major d’Aleny i de les Jornades Europees del Patrimoni, que se celebren el cap de setmana del 30 de setembre, i també de la festa de Santa Fe a Calonge i de la Festa Major del Soler que se celebren el diumenge, 7 d’octubre. Ramon Fitó

FOTO RAMON FITÓ

Després de molts anys de reformes i d’abocar-hi bona part dels recursos de què disposa, l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà ha finalitzat les obres de la planta baixa de cal Gegó, un edifici propietat de l’Ajuntament de Torà. D’aquesta manera, l’APACT posa a disposició del poble un espai que, per la seva localització al centre de la vila i pel seu fàcil accés, és ideal com a sala d’exposicions. Precisament la passada Festa Major aquests baixos han acollit una exposició d’imatges de construccions de pedra seca a la Segarra. Amb tot, encara queda molt per fer en aquest edifici que hauria d’acollir el futur museu municipal. Cal restaurar tota la primera planta i refer la façana, unes obres que, pel seu elevat cost, l’APACT no pot assumir. Des de l’entitat hi ha l’esperança que el nou Ajuntament de Torà sigui més receptiu a les inquietuds


Un nou Casal d’Estiu Durant el mes de juliol i la primera quinzena d’agost, el CEIP Sant Gil de Torà ha estat ple de vida i de rialles, gràcies als nens i a les nenes que han participat al Casal d’Estiu d’aquest any. Al llarg de set setmanes intenses hem fet moltes activitats diferents: jocs de taula, excursions i sortides, karaokes i balls, gimcanes, jocs tradicionals, piscina i remullades, disfresses, desfilades, dibuixos, tallers, manualitats, dormides a l’escola... Però sobretot esperem que els “tikis” us emporteu uns bons records de tots els moments que hem viscut plegats: rialles, emocions, inquietuds, nous sentiments, noves experiències... Volem fer memòria que aquest any és el 5è Casal d’Estiu!!! Les monitores estem molt contentes i orgulloses d’haver pogut aprendre i veure créixer els futurs joves de la nostra vila. Ja per acabar, volem donar les gràcies als Bombers de Torà, al Grup de Grallers de Torà, a Cal

Miramunt i al jovent que ens va ajudar en la gimcana de nit. I a tothom que ha vingut qualsevol instant a donar-nos un cop de mà per poder fer realitat una activitat per als nens i nenes del Casal. Moltes gràcies a tots i a totes!!! Les monitores del Casal

Inauguració de les piscines de Massoteres

El director del Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques a Lleida, Àngel Vidal i Boldú, va ser l’encarregat d’inaugurar oficialment les noves piscines del municipi de

Massoteres el passat dissabte 11 d’agost. En la seva intervenció va destacar la qualitat de vida que es gaudeix als pobles petits i la necessitat que tots els nuclis disposin dels serveis bàsics i també de lleure, com les piscines, per aconseguir un veritable equilibri territorial. A l’acte, al qual van acudir els veïns del poble i la Corporació Municipal, també hi van ser presents el president del Consell Comarcal de la Segarra, Xavier Casoliva, i la regidora d’Esports de Guissona, Pilar Subarroca. Les piscines municipals han estat obertes des del 7 de juliol fins al 5 de setembre. Durant aquest temps s’hi ha banyat gairebé la totalitat de veïns, per als quals aquesta nova infraestructura ha esdevingut un magnífic espai de lleure i de trobada intergeneracional en el període estiuenc. Dani Vidal

Enguany Anfesta ha celebrat, com ja és habitual, una lluïda festa major. El poble ha reeixit en consolidar una festa que cada any que passa aconsegueix una major presència de visitants. Els actes es van iniciar amb una missa a la petita església a tocar de les cases que es guarneix d’una manera molt especial per a aquesta ocasió. Acte seguit les priores s’encarregaren de repartir les tradicionals flors entre els assistents i el vermut va ser esplèndid. A la tarda, el ball i la gresca posaren el punt final a una festa que traspua il·lusió per tot arreu. Ferran Miquel

núm. 26

Reeixida Festa Major d’Anfesta

7


Noticiari

L’Ajuntament de Torà ha fet instal·lar unes bandes antivelocitat a la plaça de la Vall el passat mes d’agost. Aquesta mesura, llargament reclamada per molts veïns, al final s’ha vist executada. No hem de perdre de vista que aquesta plaça i el seu passeig central són un lloc ideal i molt freqüentat per la mainada i els seus jocs, amb els seus gronxadors, així com un espai adient per a reunió de la gent gran. Per tant, era molt necessària una actuació d’aquesta mena perquè els conductors de tot tipus de vehicles, cotxes, motos, etc. es vegin obligats a reduir la marxa i així s’evitin ensurts i possibles atropellaments. En total s’han col·locat quatre bandes, dues a cada costat del passeig. Algú, amb bastant bon criteri, ha insinuat que la mesura és insuficient, ja que si es tracta de limitar la velocitat i evitar riscs, l’abc de la qüestió aconsella posar-ne una altra, almenys, a

núm. 26

FOTO. RAMON FITÓ

Calonge té enllestit el Local Social

8

L’Ajuntament de Calonge de Segarra va procedir, la legislatura anterior, a l’adequació del Local Social a les lleis vigents pel que fa a seguretat, sanitat i accessibilitat. També s’ha construït una cuina totalment nova i moderna, ja que la idea de l’Ajuntament és que aquest local pugui ser utilitzat com a bar i restaurant. Amb aquesta idea, l’Ajuntament vol conèixer les propostes dels possibles interessats en la seva gestió a fi de poder-los convocar al concurs públic que s’obrirà en breu. Les persones interessades en la gestió d’aquest Local Social, es poden posar en contacte amb l’Ajuntament trucant al telèfon 93.868.04.09 en horari d’oficina. Ramon Fitó

FOTO: ALBERT BRAU

Bandes antivelocitat a la plaça del Vall de Torà

l’entrada de la plaça per així reduir la velocitat a tot l’espai ja al començament. Albert Brau i Bagà

Carruatges camí del Císter Un grup de cinc carros tirats per cavalls va passar per Ivorra, de camí cap a la Ruta del Císter. Els peregrins eren de Polinyà i d’altres poblacions del Vallès Occidental que s’adreçaven a l’Urgell i la Conca de Barberà per tal de realitzar la Ruta del Císter a través dels nombrosos monestirs que es troben en aquella zona: Poblet i Santes Creus, entre d’altres. Una de les parades que van fer abans d’arribar a Anglesola, lloc de trobada amb d’altres carruatges, va ser Ivorra, on van participar de la Festa Major que s’hi estava celebrant. Fins i tot van tenir l’amabilitat de fer passejades en carro a les persones, xics i grans, que van voler recordar com eren en l’antiguitat els mitjans de transport habituals, quan encara no hi havia automòbils. Després de pernoctar a Ivorra van continuar el seu camí. Fermí Manteca FOTO: MONTSE MIQUEL


Dia del Municipi a la Molsosa

Els actes festius varen començar a dos quarts de dotze del matí amb l’obertura de l’exposició de fotografies d’esglésies de tota la comarca del Solsonès i l’antic municipi de Llanera, avui dins l’ajuntament de Torà. Cada fotografia anava acompanyada d’una fitxa tècnica que descrivia tant les característiques arquitectòniques com un breu resum històric, alhora que s’indicava el camí a seguir per tots els que estiguin interessats a visitar-la. L’abundant mostra incorporava esglésies parroquials així com sufragànies menys conegudes o fins i tot petites esglesioles a vegades “perdudes” enmig del bosc i sovint oblidades o desconegudes per bona part dels veïns de la comarca. A l’exhaustiva col·lecció de fotografies s’afegien, a més, algunes reproduccions de litografies realitzades a mitjans del segle XIX per algun membre de les tropes napoleòniques durant la invasió de la península, gràcies a les quals es pot contemplar l’aspecte que oferien en aquella època determinats

indrets de la nostra comarca. Els autors de la mostra, Montserrat Sallent i Joan Mondragon, van agrair l’acceptació que ha tingut el seu treball ja que era la primera vegada que s’exposava al públic. L’exposició ha romàs oberta durant diversos dies festius amb assistència de visitants. Per altra part, com és costum en aquesta festa, es va celebrar una missa a l’antiga església de Santa Maria, amb nombrosa participació de veïns del poble i de fora. Durant l’homilia, Mn. Fermí va destacar el fet que diades així ajuden els pobles a retrobar-se en allò que els uneix, malgrat les discrepàncies i les diferents maneres de pensar que hi pugui haver, totes elles legítimes i respectables. El cert és que per un dia a l’any, l’antiga església romànica recupera el seu paper vertebrador d’un territori i aglutinador d’un conjunt de cases i nuclis per a la qual cosa va ser bastida ara fa uns mil anys. L’església, en plena restauració, s’aproxima cada cop més al seu aspecte més original. Els actes festius es varen acabar amb un dinar ofert per l’Ajuntament a tots els habitants del municipi i, aquest any, amb la presència de nombroses autoritats comarcals. Ferran Miquel

FOTOS MONTSERRAT SALLENT

El passat dia 8 de setembre es va celebrar a la Molsosa la diada festiva del municipi. Com en altres ocasions, es van reunir els habitants dels diferents nuclis que conformen aquest Ajuntament: Anfesta, els Quadrells, Prades i la Molsosa.

FOTO. RAMON FITÓ

Com ja s’havia fet altres vegades, les regidories de Benestar Social de Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós van organitzar el passat dijous 13 de setembre una xerrada amb el títol “Menjar bé per mantenir la salut”, a càrrec de la dietista Josefina Llargués. La xerrada, encaminada a prevenir problemes tan freqüents com els articulatoris, la hipertensió arterial, la diabetis o la mala circulació mitjançant una bona alimentació, va tenir una excellent participació amb una seixantena d’assistents, tant de Castellfollit com de Calonge. Tothom va quedar molt content desitjant que aquest tipus de col·laboracions es repeteixin entre els dos municipis. Ramon Fitó

núm. 26

Menjar bé per mantenir la salut

9


10

núm. 26


... de la Vall EL CAMÍ DE SANTIAGO AMB BICICLETA Un noi de Prades de la Molsosa, juntament amb tres amics de Cardona, ha tingut la gosadia de fer tot el Camí de Santiago amb bicicleta, des de Roncesvalles fins a Sant Jaume de Galícia. Ells mateixos ens expliquen la seva experiència de l’estiu passat i el que ha suposat aquesta aventura en les seves vides.

núm. 26

Cap a finals de l’any passat, dos joves van tenir l’agosarada idea d’anar a fer el Camí de Sant Jaume. Al cap dels dies ho van anar dient a la gent fins que se n’hi van apuntar dos més. I així el Noel, el Jordi T., el Salvador i el Jordi S. van començar a treballar pel camí de Santiago. A part de l’entrenament físic que havíem de fer durant aquell curs (que al final va acabar amb molt poc exercici), la part dura de tota la preparació va ser la resta. Havíem d’organitzar-nos per diferenciar el material necessari de l’imprescindible. I també havíem de tenir en compte el pes que havia de ser repartit equitativament entre els quatre, estalviant-nos el màxim possible. Qualsevol cosa que poguéssim tenir comuna no ho tindria cadascú per separat. També vam crear un fons comú, on totes les despeses generals que es fessin al camí sortirien d’aquest fons (manutenció, allotjament, reparacions). Fins i tot un dia vam anar a Barcelona per informar-nos de com moure’ns i comprar els bitllets de tren per a l’anada a Roncesvalles i d’avió per a la tornada des de Santiago. Finalment, el dia 7 de juliol vam començar el camí. Després d’unes quinze hores de viatge ens vam plantar just davant de l’alberg de peregrins de Roncesvalles, on vam començar el Camí de Sant Jaume. El camí el vam dividir en 11 etapes. Les primeres, fins arribar

a Burgos, van ser bastant boniques, encara que també dures (els tres primers dies vam fer una mitjana d’uns 90-100 Km/dia). Després, les etapes es van anar relaxant i, encara que recorreguéssim grans distàncies, els desnivells eren menors. Tot i que els paisatges cada vegada s’anaven fent més monòtons, feia més calor i hi havia menys arbres. Les últimes etapes, més o menys des de Ponferrada, els paisatges es van anar tornant poc a poc més verds i humits altre cop, fins arribar a Santiago. Al llarg de tot el recorregut vam poder visitar totes les grans ciutats per les quals passa el camí, encara que algunes no gaire perquè el dia se’ns quedava curt. Generalment no vam patir gaire a cap etapa, tot i que hauríem de dir que un dia vam fer una etapa d’uns 130 quilòmetres i en una altre etapa d’un bon desnivell i un llarg recorregut va ploure tot el dia. Fer el Camí de Sant Jaume ha estat una experiència fantàstica, inoblidable, única i de millora i superació personal. Hem après a conviure, a respectar-nos i sobretot a valer-nos per nosaltres mateixos. Recomanem a qualsevol persona amb inquietuds culturals, religioses o simplement personals fer aquest viatge perquè es un llarg camí que pot servir per reflexionar sobre moltes coses i conèixer.

11


... de la Vall L’ALCALDESSA MÉS JOVE DE CATALUNYA A VILANOVA DE L’AGUDA

núm. 26

Es diu Montserrat Fornells Solé; amb 23 anys es va presentar com a cap de llista per Esquerra Republicana de Catalunya en les darreres eleccions municipals. És de Ribelles, agregat de Vilanova de l’Aguda, municipi de la Vall del Llobregós. Ha estudiat Ciències Polítiques i de l’Administració i és l’alcaldessa més jove de Catalunya.

12

Hem quedat a “l’hora torera” i la veritat és que tot i que em ve molt de gust de fer-hi petar la xerrada fa una mica de mandra per la calor que fa. M’enfilo per la carretera de Ribelles i de sobte em vénen records de la meva infantesa i em sembla veure la pols del camí com era abans i les sargantanes amagant-se darrere les herbes. Ni pols ni sargantanes; cases ben arreglades en la seva majoria, el camí asfaltat i net però els mateixos giravolts encantadors que ens van enfilant als peus del castell que ens contempla altiu en la seva majestuositat. Feia anys que no anava a Ribelles però és com si hi hagués estat el dia abans. Faig cap de seguida a Cal Silet on em reben la mare i l’àvia de la Montserrat, la recent alcaldessa del municipi de Vilanova de l’Aguda, una noia jove, molt jove, encantadora i amb un bon cap damunt les espatlles. Podríem dir que és una “jasp”, allò que va estar de moda dir fa uns anys. (Per a qui no n’estigui al corrent: “joven aunque suficientemente preparada”). Aquí dalt bufa el vent i la calor no molesta tant. Contemplo per la finestra de Cal Silet la magnífica vista de la Vall que hi ha als nostres peus i, un cop més, m’emociona la bellesa de la nostra terra. És de secà, però és bonica! La meva mare és filla de Ribelles i no puc evitar de seguir les eleccions amb interès. El municipi de Vilanova el formen també els agre-

gats de Ribelles, l’Alzina, Vilalta i Guardiola, i hi ha 203 electors, que sembla que han valorat molt positivament que una persona jove i ben preparada optés al càrrec màxim del municipi.

“M’agrada implicar-me en la vida del municipi” - Què la va motivar a presentar-se com a cap de llista? - És realment vocacional. M’agrada implicar-me en la vida del municipi i la política és el que he estudiat. - Potser caldria explicar el sistema una mica diferent que s’utilitza en municipis petits… - El sistema de votació és diferent, les llistes són obertes i els electors poden escollir com a màxim 4 dels 5 regidors que té l’actual consistori. Una persona pot escollir una persona, en pot escollir dos, i un màxim de 4; i les pot escollir de la totalitat de les persones que es presenten a les eleccions (és a dir, pot escollir gent de diferents llistes) - Què creu que aportarà vostè a la seva alcaldia en tant


TEXT I FOTOS: GEMMA MARTÍNEZ

- Els principals punts del seu programa electoral eren preservar i promoure el patrimoni artístic i cultural, millorar l’estat dels camins, l’accés a les noves tecnologies, la canalització del torrent de Vilanova, boques d’aigua als pobles del municipi, el manteniment dels pobles, la col·laboració amb les entitats i portar llum i aigua a totes les masies. Hi ha moltes masies encara sense llum i/o aigua? - Tingui en compte que al municipi tenim 70 km de camins, aquí el DARP hi haurà de dir la seva també. Les noves tecnologies són necessàries, actualment no tenim ADSL, ni tan sols en alguns llocs cobertura del mòbil. És necessari, fins i tot pensant ens els veïns de cap de setmana. No es pot viure d’esquena al progrés, encara que si és possible… s’ha d’apagar el mòbil quan convé. El municipi de Vilanova és ideal per a venir a descansar, per exemple. Estem pendents d’un acord amb Telefónica i Governació. Quant a associacions, tenim el CF Vilanova i les Comissions de Festes, i també una masia sense llum i alguna sense aigua. - Ara que ja ha començat a exercir com a alcaldessa, ho veu diferent? És el que s’esperava? - Més o menys sí. És una responsabilitat molt gran i aquí els problemes són molt propers, la gent et ve

a trobar, tot és molt immediat. - Quina és la seva feina actual ? - Treballo en una empresa de gestió i assessorament a entitats locals. - Creu que haurà de dedicar-hi molt temps a l’alcaldia? - Doncs sí, porta temps, és clar. - Si hagués de definir-se vostè mateixa, diria que és… - …treballadora - Què li sembla el canal Segarra-Garrigues i la situació que es dóna al seu municipi, que en part queda exclòs de la concentració parcel·lària? - De totes maneres, els que vulguin podran regar. - A Ponts, sis dones al Consistori; a Sanaüja, quatre; a Vilanova… - Jo sola… sóc la segona dona regidora al meu municipi i la primera a ser alcaldessa. - Vol aprofitar per dir alguna cosa més? - Sóc una persona a qui li agrada el treball en equip, que escolta i que busca el diàleg per trobar solucions als problemes i que espero no decebre! Lentament torno als giravolts i desfaig el camí fet una estona abans… amb recança i a poc a poc perquè no em ve de gust perdre de vista el paisatge privilegiat que contemplava fins ara.

núm. 26

que dona i jove alhora? - Hi posaré il·lusió i ganes de treballar. Ésser dona i jove no és pas un inconvenient. No em sento condicionada, ho valoro com un fet més.

13


14

núm. 26


... de la Vall MARIA GARGANTÉ PRESENTA EL SEU LLIBRE

L’obra és una part de la tesi doctoral de l’autora sanaüjenca, presentada a la Universitat de Barcelona el dia 7 de juliol de 2003 on va merèixer la qualificació d’excel·lent «cum laude», que és la màxima en els doctorats. L’estudi està il·lustrat amb nombroses fotografies i presenta documents inèdits que Garganté va descobrir i estudiar en diferents arxius. La publicació d’aquesta tesi contribuirà, sens dubte, al coneixement de l’època del barroc, tan abundant en la nostra comarca i que, fins ara, no havia estat estudiada. Actualment la Maria és professora d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Redacció

núm. 26

En el marc de la festa de Sant Magí de Cervera, la redactora de LLOBREGÓS INFORMATIU, Maria Garganté, va presentar el seu llibre “Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l’Urgell”, obra editada per Pagès Editors, amb la col·laboració de la Fundació Noguera, del Col·legi de Notaris de Barcelona. En l’acte, celebrat a l’Auditori de Cervera, hi van ser presents Joan Valldaura, paer en cap de l’Ajuntament de Cervera, Miquel Pont, en representació de l’Associació d’Amics de Sant Magí, i la historiadora Teresa Salat, que va fer els honors de la presentació del llibre.

15


... de la Vall FESTA MAJOR DE CASTELLFOLLIT : UNA GRAN PARTICIPACIÓ POPULAR

El mes d’agost hem celebrat una gran Festa Major a Castellfollit. Gran no solament pel que fa a afluència de públic sinó també, especialment, per la participació entusiasta de petits i grans que han dedicat temps i esforç per tal que la Festa Major assolís un alt nivell i amb tot el poble guarnit amb banderes.

núm. 26

Enguany, Josep Morera Samper, de Sabadell, ha fet un senzill i bonic pregó recordant que, durant la seva llarga vida, Castellfollit “no és on anem de vacances, sinó és on tornem cada any per retrobar-nos els amics de tota la vida, la nostra família, casa nostra”.

16

Aquests sentiments de retrobament, de participació en la vida del poble, són la base d’una festa que fem entre tots, i que s’allarga més enllà dels dies senyalats, ja que en gaudim mentre l’anem preparant i esperant amb deler, i que la fan veritablement gran. Especial esment es mereix el nou Grup de Grallers que, des de l’inici, han donat un toc encara més festiu a diferents actes amb un extens recull de cançons i una excel·lent interpretació. També estrenem grup de Bastoners que, juntament amb la Colla Gegantera de Sant Joan de Vilatorrada, el Grup de Grallers, la Cuca i el Drac, han animat la festa amb el ball de bastons. De fet, com ja he apuntat

abans, els dies precedents a la Festa Major el poble era un bullir d’activitat: assajos de teatre, concerts, grallers, bastoners, i del nou grup de rock Riuderock, molt aplaudits, que van obrir amb les seves actuacions la Nit Jove, compartida amb el grup de l’àrea calafina Sarasvati. El grup de teatre Els Cavallers, sota la direcció de Carme Sala, amb l’obra “Les Dones de Vilasàvia” va tornar a sorprendre amb un espectacle original i agosarat que ja va començar al carrer amb l’acompanyament dels Grallers i va seguir a l’interior de la sala, on el públic assistent trobava la seva cadira ocupada per un estrany personatge.

El dia 15 es va celebrar la tradicional missa al Priorat de Santa Maria, bellament acompanyada pel baríton Vicenç Esteve. En acabar, com ja és usual, va tenir lloc l’actuació dels nostres petits grans artistes, que van fer un variat i reeixit concert de cançons i peces musicals.


TEXT: CARME CORTINA MIREIA TORRENTS

FOTOS:

A la tarda, també al Priorat, vam poder assistir a un destacat concert a càrrec de Vicenç Esteve Madrid, tenor, Manel Esteve, baríton, i Vicenç Esteve, baríton baix, els quals, juntament amb el pianista Xavi Dolç, ens van oferir un intens i apassionant repertori de cant líric i cançó catalana.

núm. 26

Durant vuit dies es van anar succeint aquests i altres actes propis de la Festa Major: les típiques havaneres amb Els Cantaires de Sant Iscle, balls, exposicions, espectacle infantil, caminada popular, torneig de tennis, de tennis taula, partit de futbol solters-casats, triangular de futbol sala; també, amb la Cobla Ciutat d’Igualada, sardanes, símbol d’identitat de la nostra terra i, finalment, la missa del Patró Sant Roc, que dóna origen a tota la festa, amb el cant dels Goigs. Per acabar, el sopar de germanor, perquè la Festa Major la fem tots, la compartim tots. La nostra enhorabona a la Comissió de Festes, que se superen ells mateixos any rere any perquè la Festa Major de Castellfollit sigui cada cop més gran.

17


... de la Vall PÀGINA WEB DE PRADES DE LA MOLSOSA La presència de la Vall del Llobregós a Internet és una realitat ben visible a poc que entris en un buscador. Quasi cada poble, cada entitat, cada establiment hi té la seva pàgina web. Avui presentem aquesta de l’Associació Cultural de Prades, una pàgina destinada a donar a conèixer no solament les activitats de l’entitat, sinó també el mateix nucli de Prades, al municipi de la Molsosa, situat just a la capçalera del riu Llobregós. http://www.prades-ac.cat

núm. 26

Aquesta és l’adreça per accedir-hi. Ens dóna la benvinguda sobre la silueta del poble amb una composició ben original, amb uns colors atractius i un disseny que convida a entrar-hi. A partir d’aquí la navegació és molt senzilla. Ens mostra tot un regitzell d’opcions, des de la presentació de l’Associació fins a totes les activitats dutes a terme i la seva programació. Tot això amanit amb una col·lecció de fotografies que mostren de manera brillant com és el poble i què s’hi fa. L’Associació Cultural de Prades va néixer l’any 2000 amb l’objectiu principal de contribuir a la dinamització de la vida cultural d’aquest petit poble, des d’on es contempla una vista magnífica del Pirineu, enlairat com està a uns 800 metres d’altitud i a cavall entre la incipient conca del Llobregós i la vessant cap al Cardener. Les activitats que realitza l’entitat pretenen potenciar la difusió del patrimoni natural, històric i cultural,

18

contribuir a la revitalització del món rural, afavorir la collaboració entre la gent de la comarca i enfortir l’activitat social del poble. Totes les seves iniciatives es mostren en aquesta pàgina web.

“La Fornal” És una revista anual que edita l’Associació. Va néixer amb la voluntat de donar a conèixer el poble, la seva història, el seu patrimoni natural, artístic i cultural, els seus costums i tradicions, les experiències de la gent que hi viu o hi ha nascut i els records i vivències de la infantesa i joventut dels avis. A la pàgina web es presenten les portades i els temes que s’han editat d’aquesta publicació.


Text: Fermí Manteca Fotos: de la web

La Fira de Sant Ponç Una de les activitats que mostra la web -i que des de LLOBREGÓS INFORMATIU n’hem informat puntualment- és la Fira de Sant Ponç, que dóna vida als artesans, els quals ofereixen els seus millors productes a tots els visitants que cada any omplen i gaudeixen de tot l’entorn. Una fira d’artesania on es pot trobar el ferrer, l’escloper i el terrissaire, que des de bon matí es veuen envoltats de la gent encuriosida pels vells oficis. Tampoc no hi manquen les parades d’embotits, antiguitats i mel. Així, els carrerons i la bella plaça, junt amb el conjunt dels firaires, formen un marc incomparable per gaudir d’un magnífic dia de camp. La web ens mostra la galeria de fotos d’una fira que es va consolidant cada vegada més i atreu i atrapa els visitants i els aplega en les diferents activitats artístiques, musicals i gastronòmiques que es donen cita en aquesta fira del primer diumenge de maig.

A peu o amb bicicleta

núm. 26

Entre les activitats que presenta aquest lloc d’Internet es troben les pedalades en BTT i les caminades populars. Ambdues iniciatives pretenen donar a conèixer, tot fruint de la natura i de l’esport, el patrimoni natural, històric o cultural de l’entorn, al mateix temps que reforcen els llaços de veïnatge amb els pobles propers. Les fotos que presenta la pàgina són prou explicatives d’aquestes activitats.

19


... de la Vall PRIORS I PRIORES DE SANT GIL DE TORÀ

Imatges de la dansa de les priores i priors de Sant Gil de Torà, una tradició que es manté viva i plena de vitalitat, fins al punt que no ha deixat d’evolucionar amb els anys en introduir-se novetats en la coreografia del ball. Avui, encara omple de color i vida la jornada dedicada al patró de la vila.

núm. 26

FOTOS: RAMON ROSELL

Nous priors i priores: solteres, Núria Torrens Garrofé i Meritxell Vilalta Mases; casats, Jordi Torres Crespo i Josep Maria Querol Pons; solters, Jordi Coscollola Torres i Roger Esteve Mas.

20


Pedagogia

ANEM A L’INSTITUT

MONTSE MIQUEL I ANDREU, PEDAGOGA

nostres pors i sàpiguen que en aquesta nova etapa són ells els que aprenen a decidir què els és profitós i què no els convé. És l’hora d’adquirir més responsabilitat i ser conseqüents amb les decisions que prenen i les actituds que adopten. Hem d’escoltar-los amb els cinc sentits cada vegada que ens vulguin explicar qualsevol cosa i davant de certs dubtes ajudar-los a descobrir per ells mateixos la resposta a aquests dubtes. D’altra banda cal que sàpiguen que és una etapa en la qual val la pena esforçar-se i treballar de valent per tal que més endavant es pugui obtenir una bona recompensa als esforços realitzats. Animem-los sempre a tirar endavant encara que costi i que no els agradi gaire, hi ha temps per tot (estudiar, treballar, divertir-se, estar amb els amics, col·laborar a casa...) i val la pena gaudir de la satisfacció dels objectius aconseguits després d’haver-nos esforçat durant un temps. Aconseguir petits objectius els animarà a seguir endavant.

núm. 26

A molts la paraula institut ens fa posar en guàrdia, els pèls de punta i fins i tot una mica nerviosos. Quan els nostres fills comencen a l’institut és com si de cop i volta se’ns fessin grans i com si se’ns volguessin escapar de les mans, i ens envaeix una certa por a perdre’n el control i això ens fa estar intranquils. També és cert que en l’interior dels nostres fills hi ha una certa angoixa davant del canvi i això també ho hem de tenir en compte. Ells estan a punt de descobrir un món desconegut amb un munt de noves experiències, nous professors i noves assignatures. Començar a l’institut és un pas més que han de fer els nostres fills per poder assolir una bona formació. Segur que voldríem que aquest pas s’esdevingués un parell d’anys més tard però les lleis són així i ho hem d’acceptar. No perdem els estreps d’entrada, conservem la calma, mantinguem el diàleg amb els nostres fills i, sobretot, fem-los confiança. És bo que coneguin les

21


núm. 26

22

LLIURE


Encara Encara queden queden en en el el nostre nostre record record les les Festes Festes Majors Majors que, que, durant durant l’estiu, l’estiu, hem hem viscut viscut en en tots tots els els pobles pobles de de la la nostra nostra Vall. Vall. Amb Amb una una programació programació més més oo menys menys àmàmplia, plia, segons segons la la capacitat capacitat de de cada cada nucli, nucli, la la veritat veritat és és que que la la Festa Festa -amb -amb majúsculamajúscula- és és un un component component essencial essencial de de la la nostra nostra convivència: convivència: un un moment moment de de trencar trencar la la rutina, rutina, un un estímul estímul per per sortir sortir ii trobar-nos, trobar-nos, una una ocasió ocasió per per convidar convidar els els nostres nostres allegats allegats més més llunyans; llunyans; en en defi definitiva, nitiva, l’oportunitat l’oportunitat de de “fer “fer poble”. poble”. Una Una de de les les característiques característiques de de la la Festa Festa és és la la participació; participació; per per això això tenen tenen més més ressò ressò ii més més èxit éxit les les activitats activitats festives festives que que -ni -ni que que siguin siguin de de baix baix costcost- són són fruit fruit de de l’acció l’acció popular, popular, que que aquelles aquelles que, que, essent essent més més costoses, costoses, t’ho t’ho donen donen tot tot fet fet ii amanit. amanit. La La nostra nostra revista, revista, fifidel del al al compromís compromís de de captar captar la la nostra nostra realitat realitat ii potenciar potenciar els els valors valors que que ens ens són són propis, propis, cada cada any any presenta presenta d’una d’una manera manera destacada destacada algunes algunes FesFestes Majors signifi catives la seva originalitat, la seva participació popular tes Majors signifi catives per per la seva originalitat, per per la seva participació popular i iper perlalacapacitat capacitatd’aglutinar d’aglutinarno nosolament solamentels elspropis mateixos ciutadans, també els ciutadans, sinósinó també els pobles pobles veïns. veïns.

núm. 26

GUSPIRES DE FESTES MAJORS

23


FOTOS: SÍLVIA MASANÉS

SANAÜJA: UNA FESTA DE TOTS I PER A TOTS Sanaüja celebrà, del 7 al 10 de setembre, la Festa Major. La gran participació popular en tots els actes ha estat el fet més destacable, tant per part dels sanaüjencs com dels estiuejants i de la gent de les contrades veïnes que han omplert els carrerons de la vila. Ja el primer dia, la quitxalla, els grallers, els capgrossos, els gegants, la traca, el ball i la disco-mòbil presagiaven una gran Festa Major.

núm. 26

El dia 8, festivitat de la Mare de Déu, abans de la missa, els més matiners i esportistes encetaven la VII Matinal Popular, una baixada amb bicicleta de Santes Creus a Sanaüja, organitzada pel Josep Oliva i el Jordi Jounou, amb bany a les piscines com a colofó de la cursa. Com és propi d’una festa popular, tothom hi podia trobar el seu ambient; així, els afeccionats a les cartes van aplegar-se al bar Joanet on va tenir lloc el Campionat de Botifarra. Els finalistes foren el Modesto Vila i el Ramon Casòliva. La tarda de dissabte les Puntaires de Sanaüja organitzaren la trobada a la plaça Major, on se n’aplegaren unes dues-centes vingudes d’una trentena de pobles. Per la seva banda, els més petits van passar-s’ho d’allò més bé en l’espectacle infantil del grup d’animació Plàstic’s. El mateix dissabte, a la Placeta hi va haver “Tarda Musical” amb concert de piano i flauta, organitzat per l’Associació Arcs. Al vespre, una riuada de gent sortí a rebre els gegants i les diverses colles geganteres de Catalunya, arribades en ocasió del bateig i l’apadrinament dels dos

24

nous gegants de Sanaüja: l’Athanàgia que sortí a la llum a la Festa Major del 2006 i el Lleoner, un fabulós gegant que fa honor al seu nom i que s’ha estrenat enguany.

Ambdós creats al taller de l’artista geganter Toni Mujal, de Cardona. Cal esmentar la col·laboració desinteressada de veïns i veïnes del poble, que tingueren l’encert de parar unes taules al pas de les colles perquè poguessin beure i menjar una mica, ja que la trobada s’allargà fins a la nit. També el diumenge els comensals del sopar medieval, molt aplaudit, i cuinat per l’Antoni Mosella, feren la seva aportació a la causa gegantera. La màgia de la nit del dissabte s’encetà amb l’escenificació realitzada pel nou grup de diables que tingué lloc a la plaça Major, en què destacaren els efectes especials del Salvador Santana. La posada en escena serví per donar el traspàs a les velles forces diabòliques i pas a una nova colla de diables. L’antic membre dels vells diables, en Fredi Bentanachs, presagià el triomf dels dimonis i les bruixes “que tornaran a cremar el poble”. I les paraules que proferí van fer-se realitat en


TEXT: IMMA RALUY FOTOS: RAMON CODINA MASSANÉS MARIA GARGANTÉ

gentilesa de l’Ajuntament. Els més xics també van tenir la seva estona de diversió amb els jocs infantils. Zadit va amenitzar el tradicional ball de tarda i de nit. I, entre sessió i sessió, va tenir lloc la molt esperada escenificació del Judici de Déu a Sanaüja. Es tracta d’una llegenda popular, situada temporalment a l’Edat Mitjana, en què el senyor del Castell de Sanaüja, a

causa de les males llengües, decideix de posar a prova l’amor de la seva esposa. En la posada en escena hi va haver mig centenar de participants locals i en destacaríem la teatralització i la narració, el vestuari de l’època, fet amb materials reciclats, i els efectes especials. L’assistència de públic va ser nombrosa per la novetat i popularitat de l’acte. La disco-mòbil va tocar en aquest últim dia a la plaça Major fins l’espetec de la traca de fi de festa. Una Festa Major molt animada, amb excel·lent climatologia i amb una participació i entusiasme que han aconseguit que la festa sigui de tots i per a tots. La Comissió de Festes de l’Ajuntament de Sanaüja agraeix a la gent la seva participació, i a les entitats locals el temps i entusiasme dedicats en la preparació dels diversos actes de la Festa Major.

núm. 26

l’encesa del foc dels diables i diablesses i al so dels bombos de les bruixes. Participaren en el Correfoc una seixantena de nois i noies que formaven part de les noves forces diabòliques de Sanaüja i de les més veteranes vingudes d’Agramunt. El color de la nit el posaren els esperats i encisadors focs d’artifici, amb un castell de focs que la pirotècnia Igual feu esclatar un any més al cel de Sanaüja. La nit fou plàcida i la visió dels focs magnífica des dels nombrosos escenaris de la vila. Aquells que desitjaven que la nit continués al so de la festa, van poder ballar els ritmes de l’orquestra Coral. I després, el jovent va tenir el seu espai a la plaça Major amb The Smoking Dogs. El grup de rock va versionar lletres i músiques incombustibles del seu gènere fins a la matinada... i a les piscines encara seguia la gresca. Pel matí del diumenge, tant els qui estaven sense dormir com els qui es llevaven ben desperts podien anar a esmorzar; l’esmorzar l’organitzà el Julián Aragón. A les 12 del migdia, es deia la missa major a l’església de Santa Maria. En sortir, la cobla Ciutat de Cervera tocava sardanes i la plaça tornava a lluir. El poble també, amb pintors per aquí i per allà, buscant un motiu per al seus quadres, per al XV Concurs de Pintura Ràpida que se segueix any darrere any amb admiració. Les Puntaires de Sanaüja exposaren l’art de les seves mans d’or, amb les quals, tot fent voltar els boixets, creen unes teranyines artístiques en fil que ens deixen bocabadats. Altres exposicions que es van poder visitar van ser la promoguda per l’Associació ARCS i la fundació Castell de Sanaüja, on es podien apreciar labors, manualitats, pintures i altres treballs artesans. Enguany va tenir lloc a la sala de l’Ajuntament una exposició del fotògraf Gil Solé; la va centrar en la història del pa, amb una mostra fotogràfica de l’elaboració del pa pels forners del municipi: Forn Joan i Fleca Peretó. La tarda de diumenge tenia també un moment especial, la inauguració del nou equip del Club Futbol Sanaüja, amb la celebració del Trofeu Juanito. La Festa Major continuà el dilluns dia 10 amb missa solemne al santuari de la Mare de Déu del Pla. A continuació, vermut de germanor a la Placeta per

25


TORÀ : LA FESTA MIRA AL CARRER

Ha estat un encert programar la Festa Major de Torà amb força activitats a l’aire lliure, per simple que fos la seva escenificació. Serveixi d’exemple el concert del Noi del Cirerer a la plaça de la Font, possiblement l’acte al carrer amb més assistència de públic i que més va agradar. El cantautor va actuar assegut en una inestable cadira de fusta, tenint com a escenari quatre llums i la rovellada caixa d’una camioneta. Una posada en escena humil, però que va satisfer tothom, jovent i gent gran. La seva actuació, senzilla com totes les que es fan al carrer, posa en evidència l’exagerat dispendi d’alguns altres actes de la Festa Major.

Teatre al carrer per als més menuts, amb l’activa participació de pares i mares.

La recuperació de l’Escala en Hi-Fi ha estat un gran encert i l’exemple que amb pocs recursos també es pot divertir molta gent.

L’oferta de música al carrer ha estat extraordinària amb els folklòrics Pastorets Rock, el jazz de la Suspicious Band, el Noi del Cirerer i la clàssica “rave” a la Font dels Dolors.

núm. 26

L’actuació de l’esbart dansaire de Lleida a la plaça de l’Ajuntament va donar una nota de color a la festa major.

26


XAVIER SUNYER

El torneig de ping-pong a la plaça del Pati i les bitlles a les escoles, dues activitats esportives amb molta participació.

núm. 26

La cultura va ser-hi present amb l’exposició d’imatges de cabanes de volta a cal Gegó, la d’escultures de forja de Valentín Hurtado al Convent i l’audiovisual de Josep Gatnau al casal de la gent gran.

Els carrers i les places s’han engalanat, la cercavila i tots els actes al carrer han estat molt participatius.

27


SANAÜJA: L’ESTRENA DEL GEGANT PARE

núm. 26

El passat dia 8 de setembre, en plena Festa Major, Sanaüja va tenir la satisfacció de viure una jornada emotiva i culturalment històrica. Era la continuació d’una iniciativa que s’havia endegat feia un temps i que va viure la seva primera part l’any passat, amb l’estrena de la geganta mare. Enguany, amb l’estrena del gegant pare, es culmina aquest projecte de recuperació dels gegants antics de Sanaüja, que dataven del segle XVIII i foren destruïts durant la Guerra Civil, i que ara han estat batejats amb els noms d’Athanàgia i Lleoner. Des d’aquestes pàgines i en homenatge a tots aquells que ho han fet possible aportant el seu gra de sorra, especialment als responsables i promotors del projecte, que formen part del grup de grallers i geganters de Sanaüja, m’agradaria escriure, com a dedicatòria, aquests quatre versos.

28


TEXT: CARLES ALSEDÀ FOTOS: RAMON CODINA MASSANÉS

ATHANÀGIA I LLEONER Com si d’un retorn del més enllà es tractés, ressorgiu de les vostres cendres després de tan llarga i enyorada absència i desfileu de nou pels vostres carrers amb la vostra majestuosa presència.

De la nostra tradició gegantera en sou els veritables pioners i seguim la meravellosa estela d’aquest esperit arrelat i proper que ens heu impregnat, Athanàgia i Lleoner.

núm. 26

Torneu al món dels geganters d’un poble que us anhelava i que no vol perdre mai més la vostra gegantina petjada.

29


UNA ESCALA EN ALTA FIDELITAT

núm. 26

Després d’una trentena d’anys, gràcies a la decidida i dedicada direcció de Pilar Bagán i la col·laboració absoluta de l’Associació de Dones, a Torà hem tornat a fer Escala en Hi-Fi. L’acte, presentat pel locutor de Ràdio Altiplà Gerard Trench, ens va sortir força bonic i la gent va gaudir de valent.

30

El poliesportiu era ple de gom a gom. Jo diria que va ser l’espectacle líder de la Festa Major. Tots els participants -de totes les edats- hi havíem deixat el cor i, és clar, les coses que es fan d’aquesta manera només poden sortir bé. Antònia Balagué


31

núm. 26

FOTOS: JULIÀ ARPA


Patrimoni a la Vall

núm. 26

EL CASTELL DE CALONGE

32

El castell de Calonge és una de les nombroses fortificacions que s’aixequen a la riba del Llobregós, si bé probablement no sigui tan coneguda com d’altres que es troben més visibles al peu de la carretera principal. El castell està situat damunt d’un turó, sota el qual hi ha la magnífica església de Santa Fe de Calonge (vegeu LLOBREGÓS INFORMATIU núm. 10, pàg. 19). En els seus orígens, al segle XI, al castell de Calonge va morir el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d’Osona-Cardona, com a conseqüència de les ferides rebudes en l’expedició que els catalans realitzaren a Còrdova. A partir d’aquest moment el castell restarà sempre vinculat als Cardona, de forma directa o bé indirecta, ja que al segle XII el trobem sota el poder de la família Torroja, però retorna a la casa dels Cardona pel casament d’Agnès, néta de Ramon de Torroja, amb Ramon Folc de Cardona. Tot i el seu estat força ruïnós, del conjunt del castell de Calonge se’n distingeix encara una espaiosa estança en contacte amb una cisterna -reconvertida


probablement en tina- i les restes d’una torre circular. Envolten aquests elements una sèrie de murs esfondrats que devien pertànyer a d’altres dependències subsidiàries. L’estança principal està coberta per una volta de canó de mig punt i al mur de ponent hi ha una porta, avui tapiada, coberta a l’interior amb un arc de mig punt adovellat, mentre a l’exterior es cobreix per una llinda horitzontal. Al cantó nord hi ha una altra porta, on s’inicia una graonada molt malmesa. Aquesta sala principal era il·luminada per dues finestres espitlleres, obertes a llevant i cobertes a l’exterior per una llosa horitzontal. Pel que fa a la torre, que constituïa el nucli originari del castell, només en resten fragments corresponents al primer nivell fins a l’arrencada del primer sostre. Tot i el seu aspecte ruïnós, però, el castell de Calonge manté la dignitat d’estar emplaçat en un lloc privilegiat i recòndit al mateix temps, des d’on s’albira una de les panoràmiques més belles i evocadores de la nostra Vall. Pugeu-hi una tarda-vespre; val la pena.

núm. 26

MARIA GARGANTÉ LLANES

33


Heràldica FERMÍ MANTECA

L’ESCUT DE BIOSCA

El municipi de Biosca gaudeix d’un escut heràldic oficialitzat des del dia 13 d’abril de 1994. Va ser llavors que va finalitzar l’expedient obert per l’Ajuntament a fi de disposar d’un símbol que distingís el municipi amb unes armes heràldiques pròpies, després de l’informe emès per la Societat Catalana de Genealogia i Heràldica, com és preceptiu. La seva descripció és: escut caironat, d’or, un gos contornat de sable acompanyat al cap d’ una estrella de gules. Per timbre una corona mural de poble.

núm. 26

Biosca és un municipi de la Vall del Llobregós, el castell del qual formava part de la línia defensiva que en el segle XI separava Catalunya del Califat de Còrdova, situat com estava en un lloc estratègic de la frontera amb vista sobre la vall i defensant a banda i banda els dos possibles passos a través de la riera de Biosca i la de Pasterola. Documentat per primera vegada el 1067, el seu castell, amb l’església romànica annexa de Santa Maria, va pertànyer al comtat d’Urgell, passant posteriorment als Cardona. Més tard va ser dels Sacirera i ja més recentment dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Actualment el conjunt està en ruïnes. La seva situació li va conferir gran importància no solament durant la dominació sarraïna sinó també

34

en els segles posteriors, delimitant les comarques de la Segarra i el Solsonès, fins i tot durant les Guerres Carlines del segle XIX. Per això no és estrany que un dels símbols heràldics usats tradicionalment en les seves armes sigui una estrella, indicant un punt estratègic i d’orientació fronterera. Per altra part, l’adopció d’un gos fa referència a la composició del nom del poble en la seva part final: -ca. No es tracta, com es podria suposar, d’un joc jeroglífic, sinó que en heràldica és un símbol anomenat “parlant”, que són les armes representades per una càrrega que, d’una manera o altra, interpreta gràficament el nom (o part del nom) de la família o del municipi que representa, com és aquest cas.


GRALLERS I GEGANTERS DE TORÀ: ALLÀ ON VAN, TRIOMFEN

la Llordera. Per altra part, grallers i geganters també van estar convidats a participar en la cercavila de la Festa Major de Guissona, on els gegants de Torà van revolucionar la canalla de la població. Hom s’adona que l’actuació dels gegants fora de la vila és un bon mitjà per donar a conèixer la nostra cultura i establir llaços de col·laboració i germanor força interessants amb altres poblacions. Xavier Sunyer

núm. 26

Aquest estiu, geganters, grallers i tambors de Torà han fet les seves primeres actuacions conjuntes fora de la vila. Pels grallers ha estat una veritable prova de foc, ja que amb poc més d’un any de brega ja es veuen actuant al costat de colles amb molta més experiència. L’estrena es va produir en la VIII Trobada de Gegants de Sant Roc en la població de Rubí, on van acompanyar el Brut, el Constantí i el Sargentet pels carrers principals d’aquesta població del Vallès Occidental. A destacar la gran acollida i la il·lusió amb què els ciutadans de Rubí van rebre els gegants de la festa de

35


... de la Vall

EL VENTILADOR

núm. 26

Ja s’han complert els primers 100 dies dels nous ajuntaments, i això de nous mai tan ben dit, ja que són molts els canvis que s’han vist als municipis, sobretot als més petits, arran de les eleccions municipals del passat 27 de maig. Tots aquests canvis són perquè també la societat que viu a l’interior del país va canviant. I de quina manera! En els nostres pobles hi ha persones de diferent pensar, però totes elles les podríem englobar en quatre grans paquets. En primer lloc tenim els anomenats boletaires. Són els que arriben als nostres pobles provinents, molts d’ells, de l’àrea metropolitana de Barcelona, on cansats de l’estrés, que més aviat sembla un quatre, es busquen aquí la segona residència i s’instal·len tot pensant que l’Ajuntament els hi ha de concedir no sé quins privilegis. Després tenim els que en diem ressentits. Aquests normalment són autòctons del municipi i, com a tals, esperen també les benediccions de l’Ajuntament i s’enfaden quan el Consistori tracta tothom per igual i els toca pagar contribucions especials en obres i serveis que beneficien, i en molt, el seu patrimoni particular. Tenim també els que coneixem com anyells. Són

36

els que la vida encara no els ha maltractat i consideren que la vida és meravellosa. Pensen que tot pot canviar a base d’imaginació, bona voluntat, ecologia i ajuntaments assemblearis. I finalment ens referirem als anomenats càtars, coneguts també com a “bons homes”. Aquests, tant si són autòctons com si són nouvinguts, mai no es fiquen en política. El seu objectiu és donar un cop de mà en tot el que sigui necessari: comissió de la festa major, campionats esportius, actes culturals, etc., etc. És a dir, amb aquests hi podem comptar. El procés de canvi al municipi s’inicia, doncs, d’aquesta manera: primerament es mouen els boletaires que, amb la seva mentalitat urbanita, consideren que l’Ajuntament no està fent les coses com ells voldrien. Com que al poble no hi gaudeixen de gaire predicament, en tant que no hi estan ni empadronats -i millor que no hi estiguin-, comencen per escalfar els cascos als ressentits. Els ressentits, amb molt entusiasme, agafen les regnes de l’oposició a l’acció municipal fins al punt que qualsevol cosa que faci el Consistori els sembla malament i així van aglutinant la penya opositora al seu voltant fins a arribar el dia que, asseguts al voltant d’una


100 DIES

creure animalades tan grans com que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq o que el Zapatero donaria el vistiplau a l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. En fi, companys, els electors sempre tenen la raó, i si no la tenen se’ls ha de donar i d’aquesta manera els pobles tenen sempre el govern que es mereixen. Per tant, m’agradaria no haver de treure més el tema, almenys fins d’aquí tres anys i mig, però m’oloro que això serà difícil. Galderich Recasens

núm. 26

taula, es queden mirant-se l’un a l’altre i es diuen: però que punyefles estem fent nosaltres...? Si no farem vots ni per exercir d’agutzil! A partir d’aquell moment és quan entren en contacte amb els anyells, ja que per qüestió d’imatge una candidatura ecologista, en aparença dialogant, assembleària i no cremada encara per actuacions anteriors sempre té un atractiu especial. Entren en acció, doncs, els anyells, sempre ben dirigits pels ressentits, i és llavors el moment de preparar la campanya electoral. Cal inventar unes quantes mentides preparades pels ressentits i que els anyells aniran repetint com si de donar la lliçó es tractés: Nosaltres no deixarem que els habitants creixin 20 vegades el padró tal com té previst l’actual Consistori... Nosaltres no deixarem que es faci la planta de tractament de residus nuclears dins el nostre municipi... Farem un polígon industrial on només hi deixarem instal·lar les empreses del poble... Nosaltres no cobrarem contribucions especials, i així seguirem l’exemple que va practicar l’alcalde quan va arreglar el carrer de davant de casa seva, etc., etc. Tota aquesta col·lecció d’eslògans es converteixen en veritats a força d’anar-los repetint i el poble se’ls arriba a creure de la mateixa manera que es va

37


PUBLICITAT

núm. 26

973 473 253

38


agenda Telèfons d’interès

D I G I TA L I T Z A’ T Ja pots adquirir la revista

BIOSCA AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC ESCOLA PARRÒQUIA

973 473 241 973 473 528 973 473 505 973 473 082

CALONGE AJUNTAMENT PARRÒQUIA

938 690 409 938 698 416

CASTELLFOLLIT AJUNTAMENT 938 693 031 ESCOLA 938 693 011 PARRÒQUIA 973 524 039 IVORRA AJUNTAMENT 973 524 036 LOCAL SOCIAL 973 524 100 PARRÒQUIA 973 524 039 MASSOTERES AJUNTAMENT 973 551 426 CONSULTORI MÈDIC 973 551 226 PARRÒQUIA 973 500 213 TEL.PÚBLIC 973 550 439 LA MOLSOSA AJUNTAMENT 973 296 090 PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037 PARRÒQUIA 973 524 039

digitalitzada en format PDF 1 CD amb els 25 números ........ 40 Euros

Podràs tenir la col·lecció completa amb índex de búsqueda ràpida per paraules Telèfon 649 352 877 E-mail: info@llobregos.info AVÍS ALS SUBSCRIPTORS Les subscripcions a la nostra revista LLOBREGÓS INFORMATIU quedaran automàticament renovades, si no hi ha prèviament la comunicació expressa de donar-se de baixa. El cobrament de la subscripció es farà de la forma habitual escollida pel subscriptor

HORARIS ALSINA GRAELLS SOLSONA - LLEIDA

SANAÜJA AJUNTAMENT 973 476 008 CONSULTORI MÈDIC 973 476 066 ESCOLA 973 476 136 FARMÀCIA 973 476 109 GRALLERS-DIABLES 973 476 163 PARRÒQUIA 973 476 079 TORÀ AJUNTAMENT BOMBERS CONSULTORI ESCOLA

973 473 028 973 473 380 973 473 496 973 473 333 973 473 204

HORARI 06,40 07,06 07,12 08,35

ITINERARI SOLSONA BIOSCA SANAÜJA LLEIDA

HORARI 14,55 14,29 14,23 13,00

BARCELONA - ANDORRA HORARI 06,45 17,00 07,09 17,24 07,15 17,30 08,18 18,33 08,28 18,43 08,44 18,59 08,51 19,06 08,56 19,11 09,02 19,17 09,14 19,29 09,48 20,03 10,45 21,00

Km. 9 79 92 98 102 107 117 144 212

ITINERARI ANDORRA LA SEU D’URGELL LA SEU D’URGELL PONTS PONTS SANAÜJA BIOSCA TORÀ CASTELLFOLLIT CALAF IGUALADA BARCELONA

HORARI 11,36 21,06 11,06 20,36 11,00 20,30 09,57 19,27 09,47 19,17 09,31 19,01 09,24 18,54 09,19 18,49 09,13 18,43 09,01 18,31 08,27 17,57 07,30 17,00

núm. 26

PINÓS - ARDÈVOL AJUNTAMENT 973 473 292 CENTRE CULTURAL 973 473 368 ESCOLA 973 473 463 PARRÒQUIA 973 473 010

39


opinions ARRIBEN LES ELECCIONS!!! Un partit polític, en ocasions, actua com una gran superfície comercial: espia a la competència per oferir els millor preus. “Jo t’ho venc més barat, de millor qualitat i, a més t’ho porto a casa de franc”, ho podria subscriure un venedor de catifes, però també un polític en temps de renovacions. Perquè això és el que passa quan s’apropen les eleccions i, amb elles, les rebaixes i les subhastes: “et dono això, et trec allò i t’arreglo l’altre...”. El resultat, però, sempre és el mateix: un polític somrient davant un ciutadà desconcertat que només sent a parlar de milions sense que, al cap i a la fi, li arribi res a la seva butxaca. Les eleccions són per això, per exhibir satisfacció no tant de la feina feta, sinó de la que asseguren que queda per fer i la que garanteixen que faran. Mentrestant, el votant -que som tots- s’ha de dedicar

a triar el gra de la palla per poder-se decidir entre tanta oferta de temps millors que res tindran a veure amb temps passats. Ara, de cop, uns ofereixen rebaixes fiscals fins que no et calgui pagar i els altres ajudes als joves pels pisos, que si no fos per la lletra petita t’acabarien convencent que et surt de franc el lloguer. Uns també diuen que les pensions pujaran fins no se sap a on, i els altres gairebé et subvencionaran per respirar... I així cada quatre anys, aquí, allà; i al més enllà, perquè no hi arriben. Ara, doncs, cal que ens posem a punt, que torna a tocar la cançó de cada vigília electoral: “Busquin, comparin i si troben res millor, ho compren”. ¿Això no és el que afirmava un venedor de detergents? No sé, ¿però hi ha alguna diferència? Montse Oliva

UNES QUANTES PRIMAVERES

núm. 26

És definitiu: l’estiu s’ha acabat. Ara m’adono que fa uns dies, quan el migdia es presentava assolellat i calorós i el sol s’allargava fins a quarts de nou del vespre, no volia acceptar aquesta colpidora realitat. Si més no, ara se’m fa prou evident: no només s’han acabat les tardes a la piscina i les Festes Majors al carrer, sinó que, a més, anem de dret cap a l’hivern... (Ho heu encertat: parlaré del tòpic del pas del temps). D’entrada, el fet que ens endinsem a l’octubre i el novembre no té res d’especial. Ara bé, tenint en compte que a mitjans de novembre ens comencen a afartar d’imatges nadalenques, m’adono que de seguida serem a cap d’any i, és clar, haurem de tornar a renovar els calendaris i les agendes. I com qui no vol la cosa, pam! Una altra primavera! I així fins a arribar a l’estiu de 2008, a finals del qual tornaré a tenir un pensament similar però canviant

40

l’última xifra de l’any anterior per un bonic i esvelt “9”, tan panxo ell... Tot això ho dic perquè no ens cansem de sentir que els anys passen molt de pressa. I ho diuen els qui ho saben, que són els qui en porten molts, d’anys viscuts. És per això que de ben petita, abans d’haver comprovat que el temps volava, ja m’ho vaig mig creure. És ara, però, després d’unes quantes primaveres, quan m’ho crec del tot: el temps passa molt de pressa; tant, que si et descuides una mica no tens temps d’atrapar-lo... Les primaveres no vindran més a poc a poc pel fet de saber això, però segur que, si ho sabem i ho tenim present, farem més coses entre primavera i primavera. Montse Torné


LA HISTÒRIA D’EN CURRO En Curro és un quisso com tants d’altres, de raça autèntica “chuchus callejerus” . La seva cara et fa pensar que duu sang de perdiguer, amb el morro llarg i les orelles penjant, peludes. No obstant, les seves potes curtes i rabassudes, el pèl roig i blanc, i la seva talla petita fan pensar en una barreja diversa. Algú el va abandonar a Massoteres, fa ja molt temps. I en Curro va deixar de tenir amo per passar a tenir molts amics. Força net i ben alimentat (encara que ell, complidor, mai no rebutjava una mica de menjar o d’aigua), tot feia pensar que diverses cases l’alimentaven i fins i tot el desparasitaven. I així era; els humans amics d’en Curro ens anàvem coneixent gràcies a ell, el nostre vincle. Mentrestant en Curro, el gos pluriempleat, repartia el seu temps entre tots nosaltres. No he vist mai un millor company de passeigs; ell anava davant, donant salts d’alegria i comprovant que el camí era segur, i es girava per veure si el seguies. Si algú et volia fer mal, no hi havia millor defensor de causes perdudes que en Curro.

Això sí, ningú es perfecte, i en Curro tenia el desagradable costum d’espantar gats, i de posar-se gelós si li feies més cas a un altre gos. Però ell sempre venia movent la cua, i només volia una carícia o acompanyarte una estona. En Curro m’ha ensenyat, amb la seva capacitat de perdonar i d’estimar, que els animals a vegades són millors persones que les persones, i a casa, que sempre hem estat més de gats, hem après moltes coses dels gossos gràcies a ell. En aquest món on ens molesta la misèria, la lletjor, la pobresa... en els humans, imagineu-vos en un gos de carrer. Per sort, en Curro va ser acollit en un corral de gallines per un dels seus amics. I ell, content, perquè no és un gos racista. Finalment l’ha adoptat definitivament una parella romanesa i ell va tot presumit amb el seu arnés i el llustre que li ha sortit al pèl. Que sigui per molts anys. Montse Vives

COMPRIMITS DE SALUT Ja tenim vacuna per prevenir el càncer de coll d’úter que s’està investigant el seu ús en nois ja que el virus també afecta al gènere masculí que pot ser portador i transmissor de la infecció. Ara bé, s’ha de tenir en compte que aquesta vacuna només protegeix contra el VPH però no d’altres malalties de transmissió sexual. I tampoc substitueix les citologies anuals i les visites rutinàries al ginecòleg. En el millor dels escenaris, si totes les noies fossin vacunades ara contra el virus del papil·loma humà abans de tenir relacions, la incidència del càncer de coll d’úter es reduiria en un 85% dels casos. Gràcies a la investigació de la indústria farmacèutica, la vacuna s’inclourà dins el calendari de vacunació i totes les noies se’n veuran beneficiades, fet que reduirà la incidència d’aquest tipus de tumor maligne ginecològic. Sílvia Porta

núm. 26

El Ministeri de Sanitat i Consum ha aprovat la comercialització de la primera vacuna dissenyada per prevenir el càncer de coll d’úter causat pel VPH (virus del papil·loma humà) considerat el segon tumor més freqüent entre les dones. El virus del papil·loma es transmet per via sexual. L’ús del preservatiu no ofereix protecció absoluta. La franja amb major risc de contagi se situa entre els 15 i 25 anys. És per aquest motiu que la vacuna s’aconsella a les adolescents entre 12 i 14 anys abans de l’inici de l’activitat sexual ja que la seva eficàcia és molt alta quan no s’ha estat exposat al papil·loma virus. La teràpia requereix de tres dosis de la vacuna en un termini de sis mesos, tot i que encara hi ha dubtes sobre quan temps dura la seva protecció a llarg termini i si seran necessàries dosis de record al llarg dels anys. La vacuna de moment es limita a les noies tot i

41


opinions OPINIÓ MOLT PERSONAL SOBRE LES RODALIES Rodalies. Heus equí la qüestió: on comencen i on acaben? Només té el problema Barcelona? Nosaltres, aquí a l’Urgell, la Segarra, l’Alta Anoia o la Noguera, som o no som rodalies? Perquè si no, què som? Era un mes de setembre de 1957. La Llúcia i el Josep, de ca l’Antich, uns parents de Granyena, van anar a un enterrament d’una cunyada a la població de Súria, comarca del Bages, a uns 70 km, i hi varen tardar 30 hores entre el cotxe de línia a Cervera, tren fins a Manresa, i esperar la combinació de l’autobús de Súria per tal d’arribar a la tarda i poder assistir a la cerimònia. Un cop acabada, hagueren de quedar-s’hi a dormir per tornar l’endemà, que en aquell temps, per altre banda, era bastant normal. En el col·loqui dels matins de TV3 va sortir precisament el tema dels trens de rodalies i les seves incidències quasi diàries. Un dels convidats era en Lluís Foix, conegut periodista, escriptor i actualment director de La Vanguardia Digital, persona sempre moderada en els seus comentaris. Aquest senyor va recordar que és fill de l’Urgell i que l’any 1950 estudiava a Barcelona i es desplaçava de Tàrrega fins a Barcelona i llavors

tardava quatre hores per arribar a l’estació del Nord. I va acabar el comentari amb el seu peculiar somriure i amb un xic d’ironia va afegir que no estava molt segur que ara, cinquanta-set anys més tard, no tardés igual... o més. I, recordant la família de Granyena, em pregunto si avui, cinquanta anys després, si no disposés de cotxe particular, com ho faria? I quan tardarien a fer aquests 70 km? Han canviat gaire els mitjans de comunicació? Tornarien a invertir-hi 30 hores? Viatgeu amb tren actualment? Proveu-ho només de Calaf a Manresa, i comproveu-ho. Algú al meu costat em comenta amb bon sentit de l’humor: home no em diguis que no han canviat, i molt; mira, ara els trens a Catalunya i concretament a la província de Lleida ja arriben a 280 km/h. Si fas una senzilla operació matemàtica arribaràs a la conclusió que per fer aquests 70 km tardarem uns... 15 minuts! I per fer-ne 140, mitja hora. Elemental. Llavors, de què carai ens queixem? Josep Mases i Raurich (Calaf, setembre de 2007)

RÀDIO ALTIPLÀ, “NI MIG PAS ENRERE”

núm. 26

Ràdio Altiplà iniciarà la nova programació el dissabte 6 d’octubre. Amb la nova temporada es reprendrà el magazine dels dissabtes, que es repeteix els diumenges, i aquest any estarà conduït per l’Angelina Salut, la Desi Husillos i la Vanessa Grau, que a més comptaran amb els col·laboradors habituals i els nous que es puguin anar incorporant, ja que la ràdio segueix amb la seva campanya per obtenir nous col·laboradors. També podeu sintonitzar el programa “Com diu”, de COM Ràdio, destinat a les escoles, que s’emet de dilluns a divendres de 8 a 9 del vespre.

42


des del balcó

LA PLACENTA I EL MÒBIL ANTÒNIA BALAGUÉ

L’arribada d’aquest fill també provoca en els pares grans canvis i adaptacions. Ocupar-se d’una criatura fràgil i dependent provoca pèrdua de son, disminueix la llibertat d’anar on es vol, i, tot sovint, suposa un canvi radical en el nostre estil de vida. Un fill ens recorda que no pertany a ningú, perquè l’estimem. Cada moment de la vida consta de separacions i trobades: la infantesa, la joventut, els anys madurs, la tercera edat i la quarta, la mort. Durant aquestes separacions

el nou cordó umbilical és l’invent de moda. Des d’una mica abans d’aquest mil·lenni va néixer el mòbil, aquest aparellet de mínimes dimensions que es veu arreu on vas. D’aquesta manera amb el mòbil la mare està en contacte amb el seu fill i pot saber a cada moment on es troba. Ara, en lloc de núvols de cotó és una gran muntanya tan plena d’espines i de garres que és molt difícil arribar al cim, ni tan sols amb el mòbil. En la meva època d’infantesa no hi havia ni telèfons de butxaca, ni televisió, ni internet. Als meus vint-iun anys vaig arribar a l’edat justa pel meu casament, i em vaig separar de la meva mare. Ella, a la tercera edat de setanta anys, se’n va anar per sempre. Feia deu dies que no la veia, no li vaig poder dir “Adéu, mare estimada”. I ara penso: quina llàstima no haver tingut un mòbil.

núm. 26

El naixement d’un infant vol dir una espècie d’expulsió del paradís. El menut és llençat de l’ambient en què es movia des de sempre: ha arribat l’hora de sortir de la seva casa estimada. Era a dins, entre cotofluix, protegit dels sorolls i dels perills, i surt d’un espai molt segur en el qual no hi ha sorpreses. D’una clara foscor en què la criatura pot sentir la presència dolça i constant d’una companya que sap que li parla, que l’estima i que l’accepta. Després ve el gran cop, un cop molt fort en què el nadó és separat d’aquest ambient protector, privat de la companyia de la seva mare i de la placenta. És llençat al nostre món ple de dolentes herbes i molt males llavors, encara que de vegades també es trobi molts arbres i moltes flors.

43


SERVEI PER A PARTICULARS I PER A TOTES LES COMPANYIES D’ASSEGURANCES REPRESENTANT: JAUME TARRUELLA I SOLÉ PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀ TEL. 973 473 423

núm. 26

Servei permanent 24 h 973 390 862

44


la nostra cuina

TEXT: MARIA MORROS I PARCERISAS FOTO: ROSA MINGUELL I SEGURA

LES CUINERES DEL LLOBREGÓS Assumpció Sanmartí i Tàsies El dilluns de Pasqua a Calonge de Segarra és la festa gran, és Festa Major. Després de la missa i de repartir el tradicional “Panellet”, les mestresses de casa tenen pressa per anar a la seva llar a ultimar els detalls per acollir bé els convidats, molt especialment en el dinar que amb cura han preparat. L’Assumpció, de “la Morera”, ens recorda el menú que tenien i tenen per costum fer aquest dia: uns bons aperitius, canelons, rodó de vedella amb llenegues (que anys enrere anaven a buscar als Pilots, a l’obaga de la Torre del Carcoler i a l’obaga de Puigpelat) i de postres, complint la tradició, la mona. L’Assumpció s’emociona quan pensa en els seus néts: Joan, Arnau, Meritxell i Albert entrant al menjador portant les mones que els havien regalat els padrins i, posant-se al seu costat, complien el ritual de fer-se la foto de record. En aquest dia de Festa Major a la Morera hi havia molts convidats (més de 30); a més dels familiars i amics i d’alguna autoritat, no faltava mai la presència de mossèn Esteve i del rector de Calaf. Bé, coneguem més bé la nostra protagonista.

L’Assumpció Sanmartí i Tàsies va néixer a Calaf el 1930. La seva infantesa la recorda com una època amb moltes carències en el menjar i en alguns recursos bàsics. Als 10 anys va morir el seu pare i se’n va anar a cal Marbà, d’Anfesta, a ajudar la mestressa a cuinar i a les feines de la casa, i 2 anys més tard es va traslladar a fer la mateixa feina a cal Mariano, del Soler (Calonge de Segarra). Amb sentiment explica que en aquesta casa la van acollir molt bé, era com una més de la família, l’estimaven i se’ls estimava molt. L’Assumpció s’hi va estar 15 anys fins que es va casar amb en Joan Dalmases i Bacardit, de la Morera. Van tenir dos fills, en Jaume i la M. Àngels, que els han donat quatre néts. Dona treballadora, eficient, i de bon caràcter. Amb un bon sentit de l’humor ens explica que és “addicta” a les sèries de TV3 “El Cor de la Ciutat” i “Ventdelplà”. Fa unes bones caminades cada dia per mantenir-se en forma i en les estones lliures li agrada molt fer ganxet. Avui ens presenta els seus “Canelons de Festa Major”, un plat molt apreciat i reconegut per tota la família.

CANELONS DE FESTA MAJOR Ingredients per a 50 canelons ben farcits: - 400 g de vedella - 400 g de carn de be ben melosa - 400 g de cap de llom - 2 pits de pollastre - 2 botifarres - 2 cebes - 1 cabeça d’alls - 3 tomàquets madurs - 2 cullerades de llard de porc - oli d’oliva verge extra - sal

Es posen tots el ingredients en una cassola per anar al forn. Es cou aproximadament una hora i mitja amb el forn a 180º. S’ha d’anar girant. Un cop cuit es tritura tota la carn en una màquina manual. Un cop triturat es posa en una cassola i s’hi afegeix beixamel perquè tota la carn quedi més amorosida i amalgamada. Es bull la pasta dels canelons (sempre utilitza la marca El Pavo). Un cop cuita la pasta s’estén en un drap de fil i es farceix. Tot seguit es col·loquen els canelons en unes plates d’anar al forn i s’hi tira la beixamel i el formatge ratllat per gratinar. Beixamel: 2 litres de llet, 2 rovells d’ou, 6 cullerades de farina de blat, 2 cullerades del suc del rostit, 2 nous de mantega. Bon profit!

núm. 26

Preparació:

45


llibres LLIBRES RECOMANATS ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL Pandora al Congo Edicions La Campana (2005) 592 pàgines En motiu que la cultura catalana és la convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt, s’han traduït a l’alemany 30 obres catalanes. Segur que tindrà un gran reconeixement Pandora al Congo de l’escriptor barceloní Albert Sánchez Piñol, l’anterior llibre del qual, La pell freda, s’ha convertit en el primer best seller català en alemany ja que ha venut uns 100.000 exemplars. Contràriament a la tendència de gran part dels autors

COLM TÓIBÍN Un llarg hivern Edicions La Campana (2007) 134 pàgines

núm. 26

A diferència de la novel·la anterior, ara és un autor de renom internacional que escriu en llengua anglesa, l’irlandès Colm Tóibín, que situa la trama del seu llibre en un indret geogràfic del nostre país, un poble situat entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. L’autor ha viscut a Barcelona i ha passat algunes temporades al Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), d’aquí que conegui el context dels petits pobles de muntanya: la duresa del clima, l’aïllament... Un llarg hivern és una novel·la breu, que a l’edició original forma part d’un conjunt de relats. Té una narrativa entenedora, amb un estil planer que atrapa el lector de la primera a l’últi-

46

DANI VIDAL

catalans, que acostumen a localitzar la narració a la seva geografia més pròxima, Sánchez Piñol situa la història en indrets més cosmopolites i fins i tot en racons fora de l’abast dels humans. A Pandora al Congo la història transcorre en dos escenaris molt diferents: l’Anglaterra d’entre els anys 1914-1917 (Primera Guerra Mundial) i un racó inhòspit del continent africà (colonitzat per europeus). En aquests contextos van apareixent els personatges (dos germans aristòcrates, un novel·lista, un negre literari, l’advocat, el jutge, la mestressa d’una pensió...) i també uns éssers que habiten al subsòl de la selva, els tèctons. A partir de tots aquests personatges l’autor ens mostra el ventall de sentiments humans: amor, indiferència, horror, mentida... a la vegada que mostra la cruesa del colonialisme i de la superioritat de classes. Un llibre molt recomanable, del qual se’n poden extreure múltiples lectures. Durant la narració, tan aviat provoca somriures com horroritza el lector i al final segur que no us deixa indiferents.

ma pàgina. Tot i aquesta aparent senzillesa, no defuig cap dels temes poc amables que configuren el paisatge on situa el llibre sinó que hi aprofundeix: la falta de la dona en una llar, la incomunicació familiar, les disputes entre veïns, l’absència, l’homosexualitat no reconeguda, la solitud, l’angoixa... Tot i aquesta duresa, és un llibre molt intrigant, d’aquells que quan es comença no es pot deixar de llegir fins al final.


no em feu cas... ROGER BESORA

VIATGE CAP A ÍTACA

fer la cobra i sortejar els míssils espanyolistes, ja tindrem mig peu enfora. L’àncora constitucional quedarà enrere i podrem començar de nou en una terra que, calculo, deu caure a l’Adriàtic, en algun punt de la costa croata. Però, amics, ja us dic ara que em temo que tot això no serà tan fàcil. Amb la mala sort que ha sofert la nostra nació al llarg dels segles, no us estranyeu pas si algú hi perd les maletes i altres el coll. Perquè ni que la terra promesa estigués saturada de bascos i sahrauís, amb una mica de mà esquerra encara podríem arribar a la Franja de Gaza, que allò sí que és un paradís terrenal. De totes maneres, he d’ad-

metre que he sortit ben il·lusionat de l’agència de viatges, i m’ha vingut de gust passejar una mica pel Port Vell, tot observant la concurrència. Segur que tots els guiris que em trobo, quan arribi el cas, deixaran de banda la paella i la sangria i es posaran a remar amb nosaltres cap al nou Estat català. Perquè ni que al vaixell no hi cabés ningú més, sempre els podríem facilitar una armilla salvavides i una xibeca. No sé si el president Montilla ni els amics del peix al cove vindran cap a Ítaca. Em sembla que el nostre president prefereix Torremolinos i si hem d’esperar que els de CiU remin una mica, Artur Mas batrà tots els records a l’oposició parlamentària. En tot cas, no he vist cap moviment a la Delegación del Gobierno central. Si fessin cas al Carod, ara haurien d’estar empaquetant els últims llibres i desmuntant els mobles, que al 2014 se’ls acaba el contracte; però de moment com si res, fent la viu-viu. De totes maneres, aneu obrint les ampolles de cava i celebrem els últims 11 de setembre a la plaça d’Espanya, que això s’acaba. O no?

núm. 26

L’altre dia vaig passar per l’agència de viatges de la cantonada i em van dir que el proper vaixell cap a Ítaca sortirà d’aquí a set anys, puntual, davant de les Drassanes Reials de Barcelona. Mira que al principi no m’ho acabava de creure, però la senyoreta del mostrador em va assegurar que aquesta vegada anava de debò, que no hi hauria cancellacions d’última hora. Que estigués tranquil que tot això ve de molt amunt, de la Vicepresidència de la Generalitat, que és com per atemorir-se. I malgrat que al 2014 no sé ni on pararé, vaig comprar bitllets business per a la família i classe turista per a la revenda. Un cop el tema logístic estigué arreglat, em vaig preocupar pels preparatius d’un viatge que es prepara llarg, dur i difícil. Tot i que l’amic Carod Rovira ja em va dir que ell se n’encarregava de tot, jo i els milions de catalans interessats estàvem segurs que si finalment en Carod hi embarcava, no s’asseuria amb nosaltres, sinó al congelador, com la resta de viandes. Mentrestant, em preocupa el temps que farà a Ítaca, quan hi arribem. Segur que si aconseguim

47


el temps LA TEMPERATURA DE 15 A 15

DADES TEMPERATURES: RAMON SANTESMASSES MÀXIMA

MÍNIMA

15 juliol

1 agost

15 agost

1 set.

15 set.

Temperatures suaus i quatre gotes Hem passat un estiu sense la calor excessiva d’altres anys, però amb una sequedat que fa témer una falta d’aigua preocupant. Ja ho veieu: durant l’agost alguna tormenta va deixar caure quatre gotes que no han servir ni per treure la pols dels marges. La falta de pluges ens està arrossegant a una sequera que, si no s’esmena durant la tardor, patirem l’escassetat d’aquest element imprescindible per a la nostra vida. Els corrents d’aigua de la nostra Vall del Llobregós

LES PLUGES 7 d’agost ......... 9 8 d’agost ......... 1 13 d’agost ....... 4 19 d’agost ....... 3 23 d’agost ....... 2 25 d’agost ....... 1 29 d’agost ....... 2

litres litre litres litres litres litre litres

Reserves als embassaments (18-9-2007)

núm. 26

Camarasa (N. Pallaressa) ........20,35% Cavallers (N. de Tort) ...............81,25% Oliana (Segre) ...........................36,63% Rialb (Segre) ...............................6,68% Llosa del Cavall (Cardener) .....31,25%

48


FERMÍ MANTECA

estan cada vegada més minsos. El riu Llanera, un dels afluents més importants, està amb els bassals assecats, tret d’algun on deu aflorar aigues freàtiques. Les fonts d’Ivorra, en altres temps incombustibles a qualsevol sequera, estan sota mínims o amb un rajolinet que fa pena. Tot i que els embassaments estan actualment per sobre de com estaven ara fa un any i per sobre de la mitjana dels últims cinc anys, la devallada cau en picat. Per tant es fa, més que necessari, urgent l’estalvi en tots els àmbits de la nostra actuació: en la gestió administrativa de les aigues, en els consums industrials i de les granges i fins i tot en l’ús domèstic. Ens hem de prendre seriosament el canvi que la climatologia està fent a nivell mundial, però també a un nivell més proper, en les extraccions i consums d’aigua tradicionals a casa nostra. (Dades de la CHE).

Evolució de la reserva hidràulica a la conca de l’Ebre

2005-2006

2006-2007

Mitjana últims 5 anys

- Masia amb capacitat per a 9 persones - Llar de foc - Banyera d’hidromassatge - Calefacció central - Televisió i fil musical a totes les habitacions - Barbacoa - Piscina pròpia a 1,4 Km.

Un tranquil lloc d’encant rural

AGROTURISME 25752 Lloberola (Biosca) - Lleida (Spain) Tel. 973 296 180 - 627 004 408 - 637 990 322 www.calvinyaire.turismerural.com

núm. 26

ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT

49


FESTA DE LES NOIES, A ARDÈVOL 20 i 21 d’octubre de 2007 Dissabte 20

A partir de les 12 h de la nit, CONCERT DE ROCK amb el grup KAMELOT. I en acabar, DISCO MÒBIL. Diumenge 21

A les 6 h de la tarda, TEATRE: “Les dones de Vilasàbia”. Obra de J. Solé Parcerisa, interpretada pel grup ELS CAVALLERS de Castellfollit de Riubregós i dirigida per Carme Sala, de Calaf.

Solucions als passatemps de la pàgina 51 SUDOKU

núm. 26

ENDEVINALLA: l’oliva

50


passatemps SUDOKU

ANTÒNIA BALAGUÉ

ENDEVINALLA Blanca de naixement, verda d’inclinació, i ara, quan m’he fet gran sóc més negra que el carbó.

ACUDIT A Sanaüja anava un pagès cap a l’hort. Va trobar un senyor de la capital i li diu: - On vas amb aquest sac tan pesat a l’esquena? - Porto fem per posar a les maduixes. - No pot ser! Nosaltres hi posem nata... Cal omplir totes les cel·les amb els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap a cap filera, ni a cap columna, ni a cap quadrat de 3x3 marcat amb la línia més grossa. SOLUCIONS: pàgina 50

DITES POPULARS

L’acudit del Pleixats Aquesta nit estic de guàrdia

núm. 26

- Si l’enveja es tornés música, tot l’any fóra Festa Major. - No et fiïs del cel estrellat, ni del gat esverat. - Qui té dos i en gasta tres, es queda sense res. - Val més un amic a la porta que un parent a Mallorca.

51


esports BÀSQUET Presentació del nou equip cadet del Bàsquet Kòmak Torà El Club de Bàsquet Kòmak Torà ha presentat els

temporada força irregular.

equips d’aquesta temporada durant el transcurs d’una

La jornada festiva va iniciar-se amb un partit

jornada festiva celebrada el dia de 10 de setembre.

entre l’equip federat i un combinat de “velles glòries”

Com a novetat cal destacar la creació d’un equip cadet,

del bàsquet toranès, els vetarans que un dia es van

format per nois de 14 i 15 anys que jugaran al grup

distingir practicant aquest esport

cinquè de la categoria Territorial Provincial. Per la seva banda, l’equip sènior continuarà un

mòbil en què van assistir més d’un centenar dels 230 socis del club.

FOTO: JULIÀ ARPA

FOTO: JULIÀ ARPA

any més al grup segon de la Territorial després d’una

La celebració va concloure amb un sopar i disco

FOTO: DOLORS VILASECA

L’equip sènior

núm. 26

El nou equip cadet

52

Les “velles glòries”


FOTO: MARTA TOTUSAUS

FUTBOL A IVORRA

En el marc de la Festa Major d’estiu, va tenir lloc a Ivorra un emocionant partit amistós de futbol sala entre els equips d’Ivorra i de Guissona. L’encontre va tenir lloc al poliesportiu municipal i va estar presidit per l’esportivitat i en tot moment es va gaudir d’un partit

ple de dinamisme i competitivitat. El resultat va ser de 4-1 favorable a l’equip local i el trofeu al guanyador el va lliurar el president del Consell Comarcal, Xavier Casoliva, que hi va assistir juntament amb l’alcalde d’Ivorra, Josep Simon. Fermí Manteca

La Festa Major de Sanaüja va incloure en el seu programa algunes activitats esportives que ja vénen sent habituals any rere any. La primera es va dur a terme el dissabte dia 8 al matí, amb la tradicional baixada amb bicicleta des de Santes Creus, que s’ha convertit en una activitat de caràcter lúdic i familiar i que no té cap finalitat competitiva. Així doncs, entre els més de trenta ciclistes que efectuaren la baixada se n’hi comptaven de totes les edats, essent habitual la participació conjunta de pares, mares i fills. El mateix dia, després de dinar, tingué lloc el també habitual i concorregut campionat de botifarra a la Placeta.

núm. 26

L’ESPORT A SANAÜJA DURANT LA FESTA MAJOR

Finalment, el diumenge es va fer la presentació de l’equip de futbol del Sanaüja, que disputà un partit amistós amb un altre equip de la vall del Llobregós, el Vilanova de l’Aguda, que guanyà el partit per 0-1. Maria Garganté

53


UNA FOTO PER RECORDAR DANI VIDAL

FOTO: ARXIU AJUNTAMENT DE MASSOTERES

Massoteres, 1960

núm. 26

La imatge va ser presa pel fotògraf de Guissona, Santacana, un matí de l’any 1960 que visitava el poble de Massoteres el bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon. La visita del bisbe era un motiu de celebració a tots els pobles on acudia, per aquest motiu s’engalanaven els carrers amb flors (a la foto es poden apreciar flors a terra i a l’arc de l’entrada al nucli antic). A diferència d’avui dia, es feien poques fotografies perquè no es disposava dels mitjans per fer-les i els fotògrafs només acudien als pobles en dates assenyalades. És per aquest motiu que els joves van aprofitar la presència del fotògraf per posar amb les seves motos davant la càmera i els més joves no van dubtar a afegir-s’hi.

54

Qui són (d’esquerra a dreta) Ramon Morros Maria Viladrosa Jaume Mas Teresa de cal Milio Joan Cuadros [moto] Carme Vidal [Noia sense identificar] Ramon Villorbina Montserrat Piñol (mestra de l’escola) Asuncion Vives Isabel Barea Jaume Tolosa [moto]

Subscriu-te

Roser Morros Josep Morros Joan Vidal Carlos (mosso) Mercè Farré Josep Farré [moto] Josep Codina Joan Villorbina Ramon Codina Salvador Llordés [moto] Francesc Vilaró Josep Tolosa


55

núm. 26


Llobregós Informatiu - 26  

Número 26 de la revista Llobregós

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you