Issuu on Google+

CONEWS Butlletí d’Economia (1r de batxillerat)

Editorial

Edició Núm. 3 Data: 3r Trimestre, Curs 2010/2011

ECONEWS. Revista trimestral sobre temes d’economia i empresa Aquesta és la tercera edició de la revista ECONEWS i l'última d'aquest curs 2010-2011. Estem satisfets amb el treball realitzat perquè ens ha servit per apujar nota al mateix temps que hem pogut relacionar amb la realitat alguns dels continguts de la matèria. També hem pogut treballar competències com ara la lingüística i comunicativa, la digital, la de coneixement i interacció amb el món, en raonament i cultura econòmiques...

A més, hem pogut desenvolupar habilitats com la creativitat, la iniciativa i l’interès per l’actualitat econòmica i empresarial. Hem d'agrair la col·laboració especial de Neus Barceló, mare de la Neus Barceló, que va venir a classe a fer-nos una xerrada sobre el que significa la feina d'un comercial; i també donem les gràcies a la gent que ha contestat les enquestes sobre la protecció de dades. Esperem que us agradi.

Punts d’interès especial: Desastre al Japó [pàg. 10] Terratrèmol a Lorca [pàg. 11] Foto d'acomiadament [Contraportada]

Contingut (seccions): Economistes: Economistes: William Phillips ............................................pàg. 2 Nicolai Kondratieff ...................................... pàg. 3 Empresaris i la seva empresa: empresa: Àngel Vila (Grup Vila Cover) .......................pàg. 4 Joan Valls (Valls Aparelladors) ................... pàg. 5 Actualitat econòmica: econòmica: Internacional i nacional ...........................pàg. 6 i 7 Regional i local .......................................pàg. 8 i 9 Reportatges: Reportatges: Desastre al Japó .......................................pàg. 10 Terratrèmol a Lorca ...................................pàg. 11 Activitats, entrevistes, tallers: tallers: ..................pàg. 12 i 13 Secció lliure: 14 i 15 lliure: ............................................pàg. ..

“¡DEMOCRACIA REAL YA!” El passat Diumenge 15 de Maig del 2011 una nova plataforma, “Democràcia Real Ya”, havia convocat manifestacions i acampades a totes les ciutats espanyoles a través de les xarxes socials com Facebook i Twitter per protestar per l’actual situació política, econòmica i social que estem vivim actualment.

Aquesta plataforma va estar dirigida sobretot pels joves que viuen en una situació inestable, tot i que també s’hi van afegir uns altres col·lectius com les persones aturades i els estudiants. Tots aquests col·lectius van acampar als llocs més representatius de cada ciutat per cridar als polítics que estan farts i cansats de que no es molestin a escoltar-los.

Les manifestacions van tenir molt d’èxit, ja que s’han dut a terme a 50 ciutats espanyoles com ara Madrid, Sevilla, Barcelona, Saragossa i València, i a més han tingut un gran impacte en els mitjans de comunicació i en els discursos d’alguns partits polítics. Sembla que s’està estenent a altres ciutats del món com és el cas de Roma o París on han aparegut grups de suport a aquesta causa. Diana Bartra i Diana Colomer


Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Pàgina 2

Economistes: vida i obra

ALBAN WILLIAM PHILLIPS (1914-1975) Alban William Phillips va néixer  en Te Rehunga (Nova Zelanda) el 18 de novembre de 1914 i va morir al 4 de Març de 1975, procedent d’una família humil. William va abandonar els estudis als 15 anys ja que volia  guanyar-se la vida com aprenent d’electricista. Al 1938 va obtenir el grau d’enginyeria Elèctrica. En la segona guerra mundial va participar a la caiguda de Singapur i Java i allà va ser empresonat pels Japonesos.

William Phillips va passar quatre anys de la seva  vida com a presoner de guerra. Va quedar impressionat per la capacitat dels presos  per organitzar-se i quan va tornar a Anglaterra va decidir estudiar Sociologia per entendre  aquests comportaments, però més tard va decidir estudiar econòmiques ja que estava interessat per  la teoria de l’economista anglès Jonh Maynard Keynes. En 1967, va tornar  a  Austràlia  on va ser professor d’economia a la universitat nacional. Retrat de William Phillips

La seva obra Williams Phillips era keynesià. Al llarg de la seva  vida  publicà diversos articles de models matemàtics que analitzaven les relacions entre el procés multiplicador i  l'accelelador d’una economia. El procés multiplicador és aquell que amb la recuperació fa augmentar l'ocupació i la demanda. Amb el procés accelerador aquest augment de la demanda provocarà sovint una necessitat de renovació dels béns d’equipament (màquines, instal·lacions...) que accelerarà la recuperació.

El seu article més famós va ser publicat el 1958 en una revista econòmica anomenada “The Relation Between Unemployment and the Rate of Change of Money Wage Rates in the United Kingdom” (La Relació entre l’atur i  la taxa de variació dels salaris monetaris en el Regne Unit),  en el que explica la relació inversa que existeix entre la taxa d’atur i la taxa d’inflació en una economia.

“Si pujaven els salaris disminuïa l’atur i si baixaven els salaris augmentava l’atur”

Teories econòmiques La teoria econòmica basada en les idees de A.W Phillips és l’anomenada corba de Phillips que  és una teoria sobre la relació inversa entre la inflació i la desocupació,  i suggereix que una política estable de preus promou la desocupació; i per tant cert nivell d’inflació és necessari per poder minimitzar-la.   Per a arribar a la seva teoria, el professor Phillips va analitzar la relació entre l'atur i el desenvolupament dels salaris durant diverses dècades i va veure

que, quan hi havia atur, el nivell de salaris s’estabilitzava o baixava, i a l’inversa. Aquesta teoria va estar basada en la situació econòmica dels Estats Units als anys 60 i posteriorment  va ser utilitzada en molts països per mantenir la desocupació a uns nivells baixos.

La forta relació entre salaris i preus que va estudiar Phillips se sol representar mitjançant una corba on es relaciona inflació i atur. És l’anomenada corba de Phillips.

Diana Bartra i Diana Colomer


Pàgina 3

ECONEWS

NICOLAI KONDRATIEFF (1892-1938) Nikolai Dmitriyevich Kondratieff va néixer prop de Moscou el 4 de març del 1892 en una família de camperols i va estudiar a la Universitat de Sant Petersburg. El seu tutor va ser l’economista ucraïnès Mikhail Ivanovich Tugan-Baranovsky, que és l’autor de nombroses obres sobre la teoria del valor, la distribució d'una renda social... Al 1917, va ser durant unes setmanes Subsecretari d’Aliments del Govern Provisional de Kerensky. Quan Kondratieff tenia 25 anys es va integrar al govern de Aleksandre Fiódorovich Kerensky com a Ministre de Subministraments en l’àmbit de l'alimentació.

Va col·laborar amb els bolxevics en el desenvolupament del primer Pla Quinquennal Econòmic i va ajudar a desenvolupar la Nova Política Econòmica, recolzada per Lenin. Després de passar per l'Acadèmia Agrícola de Pere el Gran, al 1920 va fundar el reconegut Institut de la Conjuntura, centre per a l'estudi dels cicles econòmics. Al 1928 va ser destituït del seu lloc de director del Institut de la Conjuntura. Deu anys més tard, al 1938 va ser condemnat a mort i afusellat.

Retrat de Nicolai Kondratieff, famós economista rus

La seva obra Els seus primers treballs professionals es van concentrar en l'economia agrícola i en l'estadística. Amb l'establiment de d’Institut de la Conjuntura va centrar els seus estudis en els cicles econòmics, que es van fer conèixer a través de: “els grans cicles de la vida econòmica”, publica al 1926.

“El capitalisme és en realitat un sistema d'auto renovació cíclica” Publicat originàriament en The Review of Economics Statistics, vol XVII nº 6, novembre 1935

Teories econòmiques Kondratieff va establir que el capitalisme és en realitat un sistema cíclic que es renova contínuament. Aquests cicles els relaciona amb les quatre estacions de l'any: L’hivern el relaciona amb la depressió o fons Els elements que caracteritzen aquest període són una caiguda dràstica de la producció i el creixement ràpid de la desocupació. La primavera la relaciona amb la fase d'expansió o recuperació Durant aquest temps, cau la desocupació, els sous i la productivitat augmenten i els preus es mantenen relativament estables.

L'estiu el relaciona amb l’auge El creixement de l'economia es concentra en el consum. Aquest període sol tenir una durada entre set i deu anys, i es caracteritza per un creixement selectiu de la indústria, el desenvolupament d'idees noves i forts sentiments de prosperitat, que ens porta a una sensació d'eufòria. La tardor la relaciona amb la fase de recessió Aquesta es caracteritza per un augment del nivell de desocupació, juntament amb un descens del consum, la inversió i la producció.

Aquests són els diferents cicles econòmics pels quals passa l'economia d’un país o regió i que es repeteixen al llarg del temps

Diana Bartra i Diana Colomer


Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Pàgina 4

Empresaris i la seva empresa

ÀNGEL VILA L’Àngel Vila va néixer a Mataró l’11 d’Agost del 1963 i és l’encarregat de continuar amb el negoci familiar que el seu pare, Francesc Vila, va iniciar l’any 1953 com agent representant d’una important asseguradora nacional. L’any 1983 es van convertir en una Societat de Corredoria d’assegurances i actualment l’empresa té el nom de ‘Grup Vila Cover Corredoria d’Assegurances S.L.U. (Societat Limitada Unipersonal).

L’Àngel es dedica al sector de serveis, més concretament al d’assegurances i és el gerent d’aquesta mateixa empresa. Tot i que va cursar els estudis d’arquitectura tècnica, després del servei militar s’hi va posar a treballar amb l’objectiu de donar continuació, potenciar i mantenir l’empresa que actualment dirigeix.

Àngel Vila i Neus Barceló, de fons el logotip de l’empresa.

GRUP VILA COVER, CORREDORIA D’ASSEGURANCES S.L.U. La seu central està situada al Camí de la Geganta a Mataró on disposen d’una atenció a temps real i amb les més modernes plataformes de comunicació per als seus clients. Anteriorment el nom de l’empresa era Corredoria Vila en honor al seu pare, però el fet de voler donar-se a conèixer al mercat nacional va implicar que prenguessin la decisió de donar-li un nom més professional i que d’alguna manera fos més ampli. D’aquesta forma va quedar amb el nom de ‘Grup Vila Cover Corredoria d’Assegurances S.L.U.’

ser agents representants a ser una Societat de Corredoria d’assegurances (l’any 1983) amb la voluntat d’assessorar en tot el que estigués relacionat. Dins de l’empresa podem trobar l’àrea productiva formada per COVER salud, COVER vida, COVER auto, COVER hogar, COVER negocio, COVER ocio, Classic Cover i Custom Cover. A més a més, disposen dels serveis generals d’administració i sinistres per oferir una atenció completa i integral als clients.

“L’evolució de l’empresa al llarg dels anys ha sigut lenta i progressiva, però amb grans recompenses”

La facturació anual de l’empresa és d’uns quatre milions d'euros.

L’empresa des dels seus inicis ha passat per diferents fases entre les quals es troba quan van passar de

Logotip de l’empresa

A destacar... L’empresa destaca per l’especialització en els diversos sectors. No es tracta de saber poc i saber de tot, sinó que es tracta de saber molt del teu àmbit per poder donar així la millor cobertura i professionalitat als clients.

Neus Barceló Fernàndez


ECONEWS

Pàgina 5

JOAN VALLS CASANOVAS Joan Valls Casanovas va estudiar simultàniament el batxillerat i formació professional en delineació. Seguidament es va formar com a arquitecte tècnic a la Universitat Politècnica de Catalunya i va obtenir el títol l’any 1979. Acabada la carrera va treballar durant tres anys com a tècnic de l’ajuntament fins que l’any 1985 es va establir com a professional liberal obrint un despatx propi, que l’any 2004 passa a ser una societat limitada: Valls aparelladors S.L.P, la seva empresa.

La seva activitat professional s’ha desenvolupat en una gran diversitat de tipus d’edificació: edificis d’habitatges, oficines, locals d’oci, restaurants, centres hospitalaris, centres d’ensenyament, cementiris, rehabilitació d’edificis històrics i equipaments esportius. Ha rebut el Premi Puig i Cadafalch en dues ocasions: el de Rehabilitació 1987-1988 i el d’Arquitectura 2004. Amb Joan Valls Casanovas al despatx de l’empresa

VALLS APARELLADORS S.L.P. Quan s’ha de portar a terme una obra hi ha d’haver un professional que en dirigeixi l’execució vetllant perquè es faci segons el projecte, la bona construcció i controlant els costos. Aquest servei professional és el que ofereix Valls aparelladors S.L.P. a promotors, a arquitectes i a empreses que fan projectes d’edificació. L’activitat de l’empresa actualment es dedica a la direcció de l’execució d’obres d’equipaments esportius i culturals, tant públics com privats.

Aquesta circumstància ha fet que la crisi econòmica no l’hagi afectat amb molta intensitat, ja que no es dedica tant a la direcció d’execució d’obres d’habitatges, que és el sector més afectat per la crisi de la construcció. Valls aparelladors S.L.P. va ser creada l’any 2004 amb un capital aportat per a la constitució d’uns 3000€. Actualment a l’empresa hi treballen tres persones i té una facturació anual d’uns 120.000€ i contractes per dirigir execucions d’obres fins a dos anys.

“L’empresa no s’ha vist gaire afectada per la crisi de la construcció perquè no es dedica a l’habitatge”

A destacar… Les obres en què intervé Valls aparelladors S.L.P. estan situades arreu de Catalunya. Una de les més singulars està situada a Manresa i té com a fet destacable que s’edifica en un sol conjunt un equipament sociocultural i esportiu. Contindrà un centre cívic, una biblioteca, un casal d’avis i un centre esportiu amb piscines, sales de fitness i un pavelló poliesportiu.

Complex esportiu-cultural Ateneu Les Bases, Manresa Adrià Valls Triadó


Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Pàgina 6

Actualitat econòmica: internacional i nacional

La discriminació de les dones en el treball La demanda per discriminació laboral més gran dels Estats Units a la cadena Wal-Mart El Tribunal Suprem dels Estats Units està estudiant si acceptar la demanda per discriminació laboral més gran de la història en el país. Es tracta de la cadena de supermercats Wal-Mart, la qual té més de dos milions de treballadors en diversos països i està considerada la companyia internacional més gran del món. El cas va començar fa deu anys quan Betty Dukes, recepcionista d’una botiga de Pittsburg (California), va demandar a Wal-Mart afirmant que l’empresa l’havia discriminat per ser dona i negra. Seguidament, cinc empleades més se sumaren a la demanda fins a convertir aquesta en un cas de discriminació per gènere en tota la companyia. De manera que, el juny de 2001, un jutge de San

Francisco aprovà la denúncia col·lectiva dins d’alguns marges que la llei determina en aquests casos. Les dones treballadores de la cadena afirmen que la seva remuneració és inferior a la dels homes per fer la mateixa feina, asseguren que cobren 1,16 dòlars menys per hora, tot i que algunes tenen més experiència i obtenen millors resultats que ells. I, a part de les queixes salarials, les reclamants també subratllen que elles ocupen el 65% dels llocs de treball d’inferior categoria i només el 33% de tasques de direcció, per tant, tenen menys possibilitats d’ascens respecte els homes.

1) Els llocs de treball de les dones eren a diversos estats i, per tant, sota la supervisió de diferents gerents. 2) La llei no permet les compensacions amb retard que reclamen. 3) Una denúncia tan multitudinària viola els drets empresarials de la Constitució. Després de deu anys de lluita si, finalment, el Tribunal accepta, la decisió es farà pública previsiblement per juny i s’obriria un judici més a fons, de manera que més d’un milió de dones se’n podrien beneficiar amb grans indemnitzacions.

Wal-Mart, per la seva banda, es defensa davant el Tribunal Suprem amb tres arguments principals:

No és la primera vegada Malauradament, de casos de discriminació de les dones en el treball ja n’hi ha hagut repetidament al llarg de la història, i no tan sols als Estats Units, com el dels anys noranta contra les tabacaleres nord-americanes, sinó a tot el món, fins i tot dins les fronteres del nostre país. La majoria de casos de discriminació laboral espanyola són per embaràs i maternitat. Són alguns exemples la crítica pública de la Confederació General de Treballadors de Burgos (CGT) contra la Gerència d’Atenció Primària de Burgos el 2007, que asseguraven diversos casos de dones afiliades al sindicat que s’han portat als tribunals, entre altres motius, per no haver-les permès signar el nomenament de metge de suport.

Un fet que sorprèn és que la crisi no tan sols ha provocat desocupació sinó també discriminació en el treball. Actualment, des de l’inici de la crisi econòmica, s’han duplicat les consultes al servei de defensa legal de la Secretaria de la Dona de la UGT d’Andalusia i s’han elevat en un 96% els expedients judicials. Des de la Secretaria s’adverteix que la conciliació i la maternitat són les primeres causes de discriminació especialment en la concreció horària i en la reducció de la jornada, fins i tot, hi ha hagut casos d’homes que se’ls denega el permís de paternitat.

“La crisi no tan sols ha provocat desocupació sinó també discriminació en el treball”

També destaca un cas del 2009, en el qual la muntadora que havia estat seleccionada pel muntatge de la pel·lícula de la productora Gheko, “La mula”, dirigida per Michael Radford, tot i haver transmès el seu desig i compromís a l’hora de tancar el contracte, va ser acomiadada del projecte en el moment que va comunicar el seu embaràs. Núria Tarragó i Carla Perera


Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Pàgina 7

L’ERO de Movistar Telefònica ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO, ERE en castellà) al Ministeri de Treball en el qual es preveu una retallada del 25% de la seva plantilla i no del 20%, com s'havia anunciat en el mes d'abril. L’ERO, per a un màxim de 8.500 treballadors de telefonia fixa a Espanya en un període de cinc anys, arriba en un moment no del tot dolent per a la companyia que és la primera espanyola en beneficis amb un rècord de més de 10.000 milions d’euros en el 2010. En aquest 2011 tampoc van malament les coses, ja que la companyia ha registrat uns beneficis nets durant el primer trimestre de l'any de més de 1.600 milions d'euros, encara que suposin un 1,9% menys que el mateix període de l'any passat.

Per tant, no es tracta d'una regulació d'ocupació a causa de que l'empresa tingui mals resultats econòmics (justificació que li donaria sentit), sinó perquè la despesa en nòmines de Telefònica és superior a la d'altres companyies del sector. La presentació de l’ERO ha coincidit amb la notícia de que Telefònica dedicarà una despesa al pagament de bons als seus directius (entre 450 i 560 milions d'euros) que suposa un 25% del cost total dels salaris dels 28.000 empleats que componen la plantilla de Telefònica Espanya d’on sortiran els treballadors víctimes de l’ERO. Tot plegat són fets que no donen mot bona imatge a la companyia que presideix César Alierta.

Tot i això, el Ministre de Treball (Valeriano Gómez) va confirmar el dia 31 de maig que Telefònica Espanya ha ofert fer-se càrrec de les despeses de prestacions d'atur dels treballadors que es vegin afectats per l’ERO. Les negociacions entre empresa i sindicats han començat i han de concloure en 30 dies.

La crisi del cogombre espanyol El Govern alemany va anunciar a la Comissió Europea que els cogombres espanyols procedents d'Almeria i Màlaga són una de les fonts del brot de bactèria intestinal (E.Coli) que ja ha provocat la mort de vàries persones. L'alerta d'Alemanya i la por generada ha provocat una autèntica crisi econòmica en aquest sector. Segons la Federació Espanyola d'Associacions de Productors Exportadors de Fruites i Hortalisses (FEPEX), les pèrdues generades ascendeixen setmanalment a 200 milions d'euros des que Alemanya, Dinamarca, Àustria, República Txeca, Luxemburg, Hongria, Suïssa, Bèlgica i Rússia han tancat l'entrada de cogombres espanyols als seus països. Un cop dur per a la tercera hortalissa més exportada per Espanya el passat any, amb 449.600 tones de cogombres, segons dades de Duanes.

José María Pozancos, director general de FEPEX, ha apuntat que Espanya és el primer exportador mundial de cogombre i de fruites i hortalisses, i que compleix tots els protocols de qualitat; Alemanya ha de rectificar les seves acusacions i compensar pels danys materials, a la imatge i a la credibilitat espanyola. L'exportació espanyola d'hortalisses en 2010 va ascendir a 3,7 milions de tones, per un valor de 3.640 milions d'euros. Un sector fort de l'economia espanyola que ara es troba a la vora de ser paralitzat després dels contractes que els països europeus ha suspès amb Espanya. Ja no és només el cogombre, sinó que l'alarma, segons les dades del sector, s'està estenent a totes les hortalisses. Per exemple Rússia ha suspès la importació de totes les verdures espanyoles.

~~~~~ Les autoritats alemanyes s'han retractat de la seva acusació als cogombres espanyols de ser els causants de l'epidèmia. El diari alemany 'Hamburger Abendblatt‘ ha publicat que dos dels tres anàlisis realitzats als cogombres espanyols pel laboratori han donat negatiu. A més, la variant d'aquest bacteri descoberta en l'hortalissa de procedència espanyola no coincideix amb la trobada en els pacients. La crisi del cogombre ha esclatat en un moment delicat per a l'economia espanyola que es troba en una feble recuperació.

“Alemanya havia acusat a Espanya de ser el focus d’origen del brot d’un bacteri que ha causat diversos morts i més d’un miler d’infectats”

El PIB del primer trimestre va créixer un 0,3% gràcies principalment a les exportacions que van augmentar per sobre de l’11%. En el 2010, les exportacions de llegums i hortalisses espanyoles van arribar a la xifra de 4,3 tones amb un valor de 3.800 milions, segons dades del Ministeri d'Agricultura. L'acusació d'Alemanya de que l'origen del brot del bacteri ve d'Espanya i que ha provocat diversos morts i un miler de malalts està bloquejant la venda de entre 15 i 20 milions de quilos d'hortalisses només a Almeria.

Podeu consultar com es contamina un cogombre amb la bacteri E.Coli al gràfic que trobareu a la pàgina web: http://www.expansion.com/2011/05/31/economia/1306841122.html

Marc Pi


Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Pàgina 8

Actualitat econòmica: Regional i Local

Nou president de Caixa Laietana a Mataró Josep Ibern i Gallart ha estat escollit nou President de la Caixa d'estalvis Laietana pel Consell d'Administració de l'entitat mataronina, substituint a Jaume Boter de Palau, qui havia exhaurit el seu termini de mandat. De fet, el nou president ja exercia un càrrec de responsabilitat important dins l'entitat, ja que ocupava el càrrec de Director General. En la mateixa reunió celebrada el 6 de juny de 2011, on es va decidir el seu ascens, també es va escollir el nou director que ocuparia la seva antiga plaça, una responsabilitat

que ha passat a mans d'Albert Juncà, i es va elegir Jordi Beltran com a Vicepresident Primer i Santiago Camero com a Vicepresident Segon. Josep Ibern, de 51 anys i resident a Sant Andreu de Llavaneres, és llicenciat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials (UPC), té Màster en Economia i Direcció d'Empreses (IESE) i el títol de Doctor Cum Laude en Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

“Josep Ibern i Gallart ha estat escollit nou President de la Caixa d'estalvis Laietana pel Consell d'Administració de l'entitat mataronina”

Núria Tarragó

El Port de Barcelona crea una marca de qualitat per augmentar la competitivitat L’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), organització que lidera el desenvolupament del Port de Barcelona, ha creat una marca de qualitat, denominada Efficiency Network Port de Barcelona (marca de qualitat dels operadors especialitzats en mercaderia i contenidors), amb l’objectiu que es distingeixin els tres aspectes bàsics del servei que ofereix, és a dir, la transparència d’informació, l’eficiència productiva i l’agilitat. L’Autoritat Portuària de Barcelona donarà suport aquelles empreses que han obtingut un nou segell. De moment, s'han lliurat 35 certificats i 43 més estan en procés.

S’entén que un cop s’ha posat en marxa la marca toca comunicar a l’exterior què és i què vol aconseguir l’Efficiency Network del Port de Barcelona. Com a resposta dels objectius d’aquest nou Pla, s’estableixen actuacions associades al pas de la mercaderia pel Port, per bé que en una primera etapa, els processos s’inicien directament relacionats amb el pas de la mercaderia conteneritzada d’importació i exportació. La Marca de Qualitat és una millora contínua que s’estendrà al llarg de temps a altres tipus de serveis. Al final d’aquest procés, el segell de qualitat s’haurà convertit en l’instrument per a la millora constant.

El descobriment del concepte Efficiency Network Va ser després dels Jocs Olímpics quan el Port de Barcelona va decidir fer un estudi de mercat. Amb aquest estudi van detectar aspectes negatius, com ara costos elevats, poca transparència... El 2007 va ser quan es va iniciar el treball que finalment ha donat lloc a la marca de qualitat.

Per tant, així va ser com va néixer la marca Port de Barcelona Efficiency Network amb la finalitat que aquesta marca es preocupés per la millora dels serveis i processos relacionats amb la mercaderia i que també servís per informar de la voluntat dels avenços desenvolupats.

Contenidors al Port de Barcelona

Eli Salmoral i Cristina Esparré


ECONEWS

Pàgina 9

L'IMPEM ens assessora a l'hora d'obrir un comerç L’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) de Mataró ha elaborat i publicat una guia pràctica per assessorar i explicar com obrir un comerç a la ciutat. Les persones quan veiem tràmits i gestions ens sembla que això és un procés complicat, per tant aquesta guia ens pot ajudar a afrontar aquests tipus de processos. També recull els aspectes més importants a l'hora d'iniciar una activitat comercial per afrontar amb garanties el procés. A part, també ens explica com obtenir el dret d'ocupació del local, com rebre la llicència municipal d'activitats o com sol·licitar la llicència d'obres.

Un cop fet tot això explica què s’ha de fer després d’haver posat en marxa l’establiment, com ara la declaració censal d'inici d'activitat, la inscripció a la Tresoreria de la Seguretat Social, o com i quan cal contractar i assegurar els treballadors. Aquesta guia ja està publicada i es troba disponible a diversos llocs de la ciutat. Els exemplars editats es poden trobar a l’IMPEM, al Servei d’Habitatge, a la Secció de Llicències d’Obres, a la Secció de Llicències d’Activitats, a les Oficines d’Atenció Ciutadana, entre d’altres llocs.

Imatge del Carrer Barcelona (Mataró) on es troben molts comerços

L'atur a Mataró al mes de març Segons l'Observatori del Mercat de Treball de Mataró, durant el mes de març l’atur ha tornat a augmentar a Mataró un 1.4% respecte el mateix mes de l’any passat. Això significa que 13.499 persones d’aquesta ciutat es troben sense feina. Aquest nombre d’aturats representa una xifra històrica de desocupats a la ciutat i fixa la taxa d’atur en el 20,4% de la població mataronina.

Font: Observatori del Mercat de Treball de Mataró 92. Març 2011

Mataró vol donar un nou impuls econòmic als polígons industrials L’ajuntament de Mataró vol impulsar un nou pla estratègic per als polígons industrials d’aquesta ciutat, vol que aquests polígons s’entenguin com a motors econòmics a fi de crear més riquesa i llocs de treball. L'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) ha organitzat una comissió formada per diferents departaments de l’Ajuntament de Mataró. L’objectiu d’aquest projecte és mantenir les indústries que ja existeixen i atreure activitat empresarial.

 

Segons unes dades elaborades per la Diputació, Mataró disposa d’onze zones amb sòl de qualificació industrial.

“L’objectiu principal és atraure activitat empresarial per tal d’arribar a una ocupació màxima”

Polígon industrial de les Hortes (Mataró) Eli Salmoral i Cristina Esparré


Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Pàgina 10

Reportatges

Terratrèmol a Lorca El passat 11 de maig a la localitat murciana de Lorca va ocórrer una catàstrofe natural: un terratrèmol de magnitud 5,1 que havia estat precedit d’un moviment sísmic de 4,5. Aquest fet va provocar diversos morts i ferits els quals anaven augmentant a mesura que passava el temps, també nombrosos danys materials. L’ajuntament va instal·lar una nau per als veïns els habitatges dels quals van ser danyats. Molts dels veïns tot i que els hi oferien poder anar a dormir allà, van quedar-se al carrer, atemorits per nous possibles esfondraments. L’alcalde de Lorca, com a conseqüència de la caiguda de les façanes i les destroces ocasionades, va activar el Pla d’Emergències Municipal. El Govern de Múrcia també va posar en marxa el Pla d’Emergències davant del risc sísmic de la comunitat autònoma. Al 2005 va passar un fet semblant, però sense haver danys físics ni materials. El d’aquest any ha sigut un dels més greus d’aquest tipus en els últims 30 anys a Espanya. Els efectes produïts han estat les destruccions, és a dir, alguns edificis s’han esfondrat, altres només han patit danys en la seva estructura i d'altres, esquerdes i danys en les façanes.

Segons el Govern, el 40% dels habitatges afectats pel terratrèmol poden ser habitats de nou, és a dir que són segurs. Les famílies que ocupaven l’altre 60% es van instal·lar a pisos pactats entre l’ajuntament i unes constructores (ja que no estaven encara venuts). El 80% de les escoles no han sigut afectades, fet que significa que els nens podran assistir-hi els últims dies del seu curs acadèmic. El problema afegit que té Lorca és que la ciutat s’ha vist tan afectada que ha perjudicat al sector turístic, del qual en depèn molt.

«Queda mucho por hacer y el proceso no va a ser ni corto ni fácil» Font: Declaracions de Carme Chacón, ministra de Defensa, fetes a la Caserna General de l'Unitat Militar d’Emergències

La ministra de Defensa, Carme Chacón, afirma que poden passar mesos perquè tot torni a la normalitat. Moltes organitzacions han fet actes benèfics per poder ajudar a la reconstrucció. La ministra d’Economia, Elena Salgado, ha anunciat d’una manera inicial que els danys provocats pel terratrèmol podrien arribar a costar al voltant dels 65 o 70 milions d’euros.

Imatge de la desturcció ocasionada pel terratrèmol

Ajudes benèfiques: Com hem dit abans moltes persones, organitzacions i fins i tot mitjans de comunicació han volgut donar suport a Lorca. Algunes d’aquestes ajudes benèfiques han estat: el partit que van organitzar la Selecció de Múrcia i el Real Madrid;

l’empresa Movistar per mitjà dels diners recollits pels missatges enviats als seus clients; entre d’altres. Per altra banda, el Govern central també ha participat en l’ajuda a Lorca. Les seves ajudes han estat les següents: donaran 18.000 d'€ a familiars que hagin perdut a un ésser estimat.

També proporcionaran 6.671 d'€ a l’any per al lloguer d’habitatges en cas que l’habitatge hagi quedat destruït. I, per últim, avançaran la paga extraordinària als pensionistes al pròxim 1 de juny.

Eli Salmoral i Cristina Esparré


Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Pàgina 11

Desastre natural, social i econòmic al Japó Un terratrèmol, un tsunami i una explosió nuclear El divendres 11 de març del 2011 va tenir lloc un terratrèmol de nou graus de magnitud que va provocar un tsunami amb onades de més de deu metres d’altura, les quals van impactar a les costes japoneses causant danys, tant a les infraestructures com a la població. Un minut abans que es produís, el Sistema d’Alerta de Terratrèmols va avisar als mitjans de comunicació japonesos del perill que suposaria el terratrèmol que s’apropava, gràcies a aquesta alerta es van poder salvar una gran quantitat de persones. Diuen alguns directius espanyols que, al Japó, viuen l’ocorregut amb normalitat perquè tenen clar que l’única manera que el país es recuperi és seguint treballant, ja que, per a ells, la seva vida és l’empresa i el treball és molt important.

A causa del terratrèmol, diverses centrals nuclears de Japó van patir fuites i en alguna, com la de Fukushima, hi va arribar a explotar algun reactor. Per tant, s’ha de tenir en compte el perill de l’alerta nuclear i els talls energètics, ja que més de 1,5 milions d’habitatges van perdre l’accés a subministraments d’aigua potable, les línies telefòniques van patir interrupcions durant vàries hores i dos centrals nuclears van ser danyades; això implica que la factura de l’electricitat i del combustible podria pujar molt i que els mercats i els restaurants es quedin buits per la radiació en alguns aliments, fet que provoca efectes negatius en l’estancada economia de Japó.

Imatge del tsunami inundant la costa

Efectes econòmics Malgrat el terratrèmol, Japó segueix essent la tercera economia més important del món i, tot i ser el país més endeutat del primer món i patir un estancament econòmic que dura ja dues dècades, és un dels grans creditors internacionals. Japó, com a conseqüència del terratrèmol, haurà de fer front a la seva pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial. Però no només el Japó ja que el tsunami que va provocar va afectar a més zones. A això li hauríem de sumar el perill en què es troba la riquesa del país, perquè les tres grans marques automobilístiques, Toyota, Onda i Nissan, que formen el centre de riquesa, van tenir que paralitzar la seva producció. Però el gran disgust se l’han endut les asseguradores, ja que han desaparegut cases, cotxes i altres béns assegurats en una gran quantitat de diners.

Aquest fet ha provocat que molts països es qüestionin si seguir allargant la vida de les seves centrals nuclears o buscar energies alternatives renovables que no contaminin, tot i que puguin tenir un cost més elevat. Per això el debat que es planteja la societat sobre l’energia nuclear des de fa anys es troba ara en un moment crucial per donar el pas de la decisió sobre el futur d’aquesta energia.

El govern japonès va intentar frenar la situació de pànic dels inversors injectant fons per valor de 61.000 milions de dòlars, però l’efecte del Nikkei es va començar a notar a les borses de tot el món. Els inversors també temien pels reactors nuclears i asseguraven que qualsevol notícia negativa afectaria posteriorment al mercat.

“Molts països es qüestionen si seguir allargant la vida de les seves centrals nuclears o no”

El Nikkei, que és l’índex borsari que inclou les 100 empreses més importants del mercat japonès, va caure un 10,6% i, en els dos dies després del terratrèmol, les empreses de la borsa de Tokio van perdre prop de 626.000 milions de dòlars en capitalització borsària (valoració empresarial d’una societat segons la seva cotització en borsa multiplicada pel nombre d’accions emeses). Imatge d'una de les exp losicions en la central nuclear de Fukushima Núria Tarragó i Carla Perera


Pàgina 12

Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Activitats, entrevistes, tallers...

Taller sobre el “Pla de màrqueting” d'un producte Taller on els alumnes hem hagut d'analitzar el pla de màrqueting d'un determinat producte, real o inventat Aquest tercer trimestre els alumnes d’Economia de l’Empresa hem hagut de realitzar un treball sobre el pla de màrqueting d'un producte que podia ser real o inventat. El treball es podia fer de manera individual o en parelles. Alguns dels productes escollits han estat: Philadelphia de Kraft, la WII de Nintendo, el Danone de la casa Danone, la Nutella de Ferrero, la colònia Lady Rebel de Mango, Estrella Damm... També s'ha creat una nova marca de gels de bany, amb el nom AMET i un refresc de cola per a nens petits.

Visita a la Borsa de Barcelona El passat dia 1 d’abril els alumnes de 1er de Batxillerat social varem visitar l'edifici de la Borsa de Barcelona al passeig de Gràcia, núm. 19 de la ciutat de Barcelona. L’objectiu era entendre el funcionament d'una borsa de valors i veure 'in situ' com és per dintre.

Va explicar que aquestes pantalles faciliten el seguiment detallat de cadascuna de les empreses del SIBE (“Sistema de Interconexión Bursátil Español”): preu de les accions, màxims i mínims del dia, variacions de preus, últimes negociacions, etc.

Només arribar ens van demanar silenci i varem poder comprovar que no era tot com ens pensàvem, tot estava molt tranquil i no hi havia gent cridant, una imatge completament diferent de la que ens donen a les pel·lícules. Tot seguit la guia (Carolina) va passar a explicar-nos tot el que podíem veure, començant per la gran pantalla electrònica situada a sobre de l’entrada. Després de la informació general sobre la pantalla, va explicar una mica els diferents índexs borsaris que apareixien al monitor i què significava cada color: verd o vermell (el valor augmenta o disminueix, respectivament), així com també groc (el valor es manté). Després d'això ens va fer mirar tot el voltant de la sala i varem veure la quantitat de pantalles que proporcionen en tot moment informació als treballadors i visitants.

Podeu trobar més informació sobre la Borsa de Barcelona a: http://www.borsabcn.es/

“L’IBEX-35 és l’índex borsari de referència en l’àmbit espanyol. Està format per les 35 empreses espanyoles amb més liquiditat”

Foto de la façana de l'edifici de la Borsa a Barcelona

(“Visita a la Borsa”: Eudald Torramilans)


Pàgina 13

ECONEWS

El rol de comercial Xerrada de la Neus Barceló (comercial en una empresa d'assegurances) Va remarcar molt el fet de ser 'comercial les 24 hores del dia', que no vol dir pas estar-se dia rere dia treballant, sinó estar atent a cada moment per no perdre l'oportunitat de fer contactes professionals. També ens va dir que ser comercial no consistia només en vendre un producte sinó també en poder dur a terme la gestió de postvenda en la qual el client se senti a gust i convençut del producte que ha comprat. A més, també va destacar que un comercial mai pot mentir sobre el que ven perquè a la llarga acaba perdent.

El passat dimecres 18 de Maig va venir a fer-nos una xerrada la mare d'una alumna de la classe d''Economia de l'Empresa, la Neus Barceló (mare i filla tenen el mateix nom). La xerrada es va fer perquè en aquells moments a la matèria estàvem estudiant la gestió comercial i volíem saber no només la part teòrica d'aquesta àrea de l'empresa sinó també la part pràctica i la part real en la que intervé la personalitat del comercial. Ens va explicar primer de tot a que es dedicava i que era per ella ser un bon comercial. Ens va dir que per ser-ho el que havies de tenir present principalment era que havies d'estar convençuda del que venies i sobretot que t'agradés el tracte amb la gent ja que a l'hora de vendre és molt necessari saber tenir presència i oferir una atenció personalitzada.

“Ser comercial implica estar alerta les 24 hores al dia ja que en qualsevol moment pots fer un contacte professional”

Fotografia de la Neus Barceló durant la xerrada

«On-Off. L'energia que mou el món» Lectura del llibre i dossier de treball Aquest trimestre hem hagut de llegir el llibre «On-Off. L'energia que mou el món». El dossier de treball constava de la fitxa de lectura del llibre i d'un seguit d'activitats a realitzar agrupades sota els epígrafs 'Pren consciència', 'Actua i comprova' i 'Expressat amb creativitat'.

 

Entre els temes que hem tractat es troba: el zenit del petroli i la seva importància per a l'economia mundial; l'energia nuclear: avantatges i inconvenients; les 4R's del reciclatge; la «Llei d'Economia Sostenible» i les «Mesures d'Estalvi Energètic» del govern. A continuació hi ha un recull d'algunes imatges sobre el tema:

Imatge de la portada del llibre

Caricatura de Barack Obama salvant la terra. És una manera de dir que els polítics han de solucionar aquesta situació


Pàgina 14

Edició Núm. 3, 3r Trim. Curs 2010/2011

Secció lliure

Llei Sinde La ‘Llei Sinde’ és el nom que es fa servir per referir-se a la normativa Disposició Final Segona que forma part de la Llei d’Economia Sostenible. Consisteix en una llei que lluita contra la pirateria a Internet i afavoreix les grans empreses de la indústria cultural per tal que puguin seguir amb el seu objectiu de distribuir i comercialitzar els seus productes de forma legal (comprant CD's no piratejats) i clàssica (com s'ha fet tota la vida, venent CD's i no descarregant-los d'Internet).

L’enquesta S'ha realitzat una enquesta a un centenar de persones per analitzar els hàbits de la població relacionats amb les descàrregues d'Internet. Els resultats i l'anàlisi es troben a continuació. Pregunta 1

51-65 anys

8%

Et descarregues música d’Internet? Els resultats mostrats al gràfic marquen clarament que els adolescents acostumen més a descargar-se música d’Internet que no pas la gent d’altres edats.

41%

36-50 anys 21-35 anys

48% 91%

10-20 anys 0%

50%

100%

Pregunta 2 T’agrada comprar-te CD’s?

51-65 anys

En els resultats següents es pot apreciar que la gent de 36 a 65 anys els agrada més continuar comprant el clàssic CD. No obstant, gent de totes les edats mantenen un nivell alt de ganes de comprar CD’s.

36-50 anys

72% 76%

21-35 anys

59% 53%

10-20 anys 0%

20%

40%

60%

80%

Pregunta 3

51-65 anys

Coneixes Spotify?

69%

36-50 anys

Mirant el gràfic s’observa que una gran majoria de persones coneix aquesa nova apliació de reproducció de música a través d'Internet.

48%

21-35 anys

94%

10-20 anys

37% 0%

50%

100% Neus Barceló Fernàndez i Adrià Valls Triadó


Pàgina 15

ECONEWS Pregunta 4

51-65 anys

Si ets usuari reproduccions?

0%

36-50 anys

pagues

per

escoltar

les

Aquest gràfic mostra la poca gent que paga per aquesta aplicació. Cal tenir en compte que entre les persones de 21 a 35 anys hi ha una part destacable que s’abonen al servei.

20%

21-35 anys

d’Spotify,

43%

10-20 anys

2% 0%

50%

100%

Pregunta 5

51-65 anys

T’abonaries a Spotify per respectar els drets d’autor? Observant el gràfic s’hi aprecia que, tot i que la majoria de gent no és abonada al servei d’Spotify, s’hi abonaria si fos exclusivament per la causa dels drets d’autor. Cal remarcar que la gent jove no acaba d’estar d’acord en respectar els drets d’autor si la conseqüència és pagar una quota.

69%

36-50 anys

48%

21-35 anys

94%

10-20 anys

37% 0%

51-65 anys

92% 72%

36-50 anys 21-35 anys

94%

50%

100%

Pregunta 6 Creus que s’haurien de respectar més els drets d’autor? Els resultats tan elevats que s’observen al gràfic porten a deduir que un nombre molt elevat de persones de totes les edats estan d’acord que d’alguna manera s’haurien de respectar més els drets d’autor.

82%

10-20 anys 0%

50%

100%

Pregunta 7 Estàs d’acord amb l’acusació que John Francis Bongiovi (cantant nord-americà) va fer contra Steve Jobs (director d’Apple) per la mala comercialització de la música on-line i la desvalorització de la producció de discs? Una gran part de la gent està d’acord en l’acusació que el cantant nord-americà va fer al director d’Apple, Steve Jobs, defensant els drets d’autor.

51-65 anys

92%

36-50 anys

72%

21-35 anys

94%

10-20 anys

82% 0%

Steve Jobs

50%

100%

John Francis Bongiovi Neus Barceló Fernàndez i Adrià Valls Triadó


Butlletí d’Economia (1r de batxillerat) INSTITUT DAMIÀ CAMPENY (Mataró) Plaça del Bous, 5 Telèfon: 93 755 47 30 Fax: 93 755 47 33 E-mail: a8021302@xtec.cat

Organització

Aquest trimestre els alumnes de 1r de Batxillerat ens acomiadem de la revista Econews. Aquesta revista ens ha servit d’aprenentatge, ja que hem hagut de cercar informació , seleccionar la més important i elaborar el nostre propi redactat de notícies d'actualitat. Esperem que hagueu gaudit llegint-la tant com ho hem fet nosaltres. Aquesta ha estat l'última edició de la revista aquest curs 2010-2011. Esperem que els alumnes del curs vinent continuen editant-la. Esperem que us hagi agradat! Adéu.

La revista d’economia i empresa dels estudiants de 1r de batxillerat Estem al Web! http://blocs.xtec.cat/llloren3/revista-econews-idc/ Trobareu un enllaç on podeu deixar la vostra opinió, també podeu enviar-nos un missatge al correu electrònic: E-mail: econews.idc@gmail.com

A la foto següent hi som els alumnes que hem eleborat la revista, d'esquerra a dreta: Adrià Valls, Eudald Torramilans i Núria Tarragó; Elisabet Salmoral, Cristina Esparré, Carla Perera, Neus Barceló, Patrícia Paéz, Diana Bartra i Diana Colomer (al darrere); Víctor León i Marc Pí (al davant). Davant a la dreta hi ha la professora, Lourdes Llorens.

Diana Bartra i Diana Colomer


ECONEWS. Revista d'economia i empresa (3rTrim. 2010/2011)