Page 1

El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

EL TRITÓ DEL BAIX MONTSENY MATERIAL PER A LA PREVENCIÓ D’ABUSOS DE DROGUES I ALTRES COMPORTAMENTS DE RISC Índex Introducció

Pàgina 2

Fitxa 1: L’adolescent

Pàgina 4

Fitxa 2: La comunicació en la família

Pàgina 5

Fitxa 3: Les drogues

Pàgina 7

Fitxa 4: L’ambient i el consum de drogues

Pàgina 9

Fitxa 5: Podem parlar de drogues amb els fills?

Pàgina 11

Fitxa 6: Com saber que el vostre fill/a està abusant d’algun tipus de drogues Pàgina 13 Fitxa 7: Com actuar amb una filla o fill que consumeixi algun tipus de droga Pàgina 16 Fitxa 8: La Sida

Pàgina 20

1


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

EL TRITÓ DEL BAIX MONTSENY MATERIAL PER A LA PREVENCIÓ D’ABUSOS DE DROGUES I ALTRES COMPORTAMENTS DE RISC Introducció Aquí teniu 8 fitxes informatives adreçades a famílies amb fills adolescents i a la comunitat en general, amb la intenció de promoure una concepció i un tractament conseqüents i efectius a nivell de prevenció dels consums problemàtics de drogues. Aquestes formen part d’una sèrie de 8 fitxes en total que s’acabaran de publicar properament. Us recordem que aquestes també s’han anat publicant de dues en dues en el butlletí municipal des dels últims números, si bé encara no s’han publicat totes. Esperem que us siguin d’interès i utilitat. Per què ho publiquem? Perquè al Baix Montseny hi ha drogues com a tot arreu. Perquè l’adolescència és una etapa on molts nois i noies (a banda dels adults) poden tenir els primers contactes amb el món de les drogues. Perquè conjuntament amb els professors, els pares sou els adults amb més influència, pel que fa a l’establiment de les normes, límits i punts de referència sobre els vostres fills i alhora serviu de models de conducta (imitació) Què pretenem? Informar Formar Oferir instruments per a la comunicació pares-fills Fomentar i potenciar actituds saludables Què significa prevenció en quant al consum problemàtic de drogues? En general significa actuar perquè no s’arribi a donar un fet que es vol evitar. Concretament en el nostre àmbit té la finalitat d’augmentar la capacitat de decidir, aclarir valors, facilitar la posada en pràctica d’habilitats socials i personals, desenvolupar actituds per afrontar i resoldre conflictes... SUGGERIMENTS... per treure el màxim profit d’aquests documents: -Llegiu-los atentament sense presses -Cal tenir en compte que la prevenció implica un treball constant que es fa cada dia. És recomanable fer servir el sentit comú i el coneixement que teniu del vostre fill/a, la seva manera de ser, de reaccionar, d’acceptar consells...alhora de posar en pràctica les orientacions que us pot aportar aquest material

2


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

-Aquestes fitxes no pretenen amoïnar, sinó sensibilitzar sobre la realitat per tal de reflexionar-hi -Aquestes fitxes les podeu llegir conjuntament amb els vostres fills/es. -El diàleg és el millor fonament en la relació pares-fills. QUI HA ELABORAT AQUEST MATERIAL? Un equip de tècnics que treballen en la prevenció de l’abús de substàncies addictives en el marc del Tritó del Baix Montseny: pla integral sobre consums problemàtics de drogues i altres comportaments de risc. En aquest equip hi participa com a tècnic l’educador dels Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Llinars. Dades de contacte: Anna Urrutia El Tritó del Baix Montseny 93 864 12 23 o 93 864 12 12 (i deixar encàrrec) eltrito@santceloni.cat Carles Bartolomé Educador Serveis Socials Bàsics Ajuntament de Llinars del Vallès 93 841 38 42 bartolomefc@diba.cat

3


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 1 L’ADOLESCENT Què és l’adolescència? És un període de veritable revolució interior per cercar la pròpia identitat que es reflecteix en la conducta exterior, però que no s’ha de sobredimensionar ni viure com a necessàriament problemàtica o conflictiva. L’adolescència comporta la necessitat d’independitzar-se dels pares per cercar nous models, cosa que pot implicar alhora la por de perdre la protecció dels pares. L’adolescent necessita autoafirmar-se davant dels adults i això a vegades pot implicar rebel·lar-se contra l’autoritat, la norma o l’imposició. Aquesta actitud també pot ser molesta d’encaixar per part dels adults. COM ELS PODEM AJUDAR? (ja abans de que arribin a l’adolescència, des de la infància) Educant-los per saber renunciar a satisfaccions immediates i saber ajornar els seus desitjos, i d’aquesta manera formar persones que tinguin estratègies que els permetin tolerar la frustració. Fomentant l’acceptació de si mateixos, i per tant, l’autoestima: donant-los confiança, oferint-los un ambient familiar no angoixant, respectant les seves necessitats i la seva personalitat, validant-los quan fan bé les coses, ajudar-los a creure en sí mateixos. Intentant una bona comunicació familiar: escoltant i valorant les seves opinions. Demanant-los coherència amb les decisions que prenguin. COM NO ELS AJUDEM? Quan els sobreprotegim. Quan els donem tot el que volen i cedim sempre de forma immediata als seus desitjos. Quan imposem un excés de disciplina que impliqui autoritarisme, rigidesa i poca escolta.

4


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 2 LA COMUNICACIÓ EN LA FAMÍLIA Les relacions familiars són un aprenentatge de vida, per la vida. Amb la relació positiva amb els pares, els fills aprenen a ser autònoms, independents, lliures i solidaris. És convenient mantenir la disposició al DIÀLEG, especialment en èpoques “de trànsit” com és l’adolescència”. Ajudar a la comprensió i a la reflexió permet estar a prop dels fills/es. QUÈ ÉS ADEQUAT FER? -

Escoltar (deixar l’espai necessari a l’altre perquè s’expressi, sense interrompre’l, escoltant atentament i amb interès, tot i que no estiguem d’acord amb el que digui).

-

Tractar d’entendre el seu punt de vista i demostrar que l’estem entenent.

-

Utilitzar paraules i gestos que poden produir un impacte emocional positiu (bromes, disculpes, contacte físic...).

-

Resumir i donar senyals de que s’ha entès. (“Si entenc bé el que dius...”, “Estàs dient que..., hi estàs d’acord?”). Definir el problema i preguntar si es defineix bé. Preguntar si hi ha alguna altra cosa que preocupi.

-

Parlar de les coses, expressar les idees, les opinions i els sentiments respectuosament.

-

Fer preguntes obertes. Quan es generalitza, demanar exemples i que es concreti.

-

Ser recompensant (ex: agraeixo la confiança amb que m’expliques..).

-

Donar importància a les seves preocupacions i interessos.

-

Valorar les parts positives i negatives de les propostes que ens facin els nostres fills/es, sense desqualificar-ne cap.

-

Donar la nostra opinió de forma coherent i respectuosa.

-

Posar límits sense interferir ni restringir la llibertat d’acció, negociant les normes i arribant a acords.

5


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

-

Confiar i impulsar les possibilitats d’actuació madura i responsable dels fills i no impedir-les (fer-los autònoms i responsables de les seves decisions i actes).

QUÈ NO ÉS ADEQUAT FER? -

Utilitzar la prohibició sistemàtica, ja que actua com a incentiu per fer allò que es prohibeix, fent les coses més atractives.

-

Deixar els adolescents indefensos i sols amb els seus dubtes i conflictes.

-

Ferir els sentiments i no prendre’s seriosament l’adolescent. Això afecta molt negativament la relació amb ell/a.

-

Forçar a parlar.

-

Imposar idees a través de la por.

-

Delegar la responsabilitat com a pares i mares.

-

Missatges amb acusacions i amenaces.

-

Començar les frases dient: “Tu hauries de...”, “Tu fas...”, “Tu dius...”, perquè es viuen com a acusacions.

-

Preguntes que retreuen a l’altre ex: “ Per què has fet...?”

-

Inconsistència dels missatges (mentre es diu una cosa, els gestos i el to emocional diu el contrari).

-

Interpretacions (suposicions de coses que no les hem vist ni ens les han dit, però que suposem que han passat).

-

Generalitzacions (utilitzar expressions com per ex. sempre deixes per fer..., mai m’ajudes en...).

6


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 3 LES DROGUES QUÈ ÉS UNA DROGA? És una substància natural o sintètica capaç de modificar l’humor, la percepció i l’activitat de la persona. Són substàncies amb capacitats de crear dependència, provocar canvis en al conducta i produir efectes perniciosos per al salut. CLASSIFICACIÓ DE LES DROGUES Les drogues segons la seva manera d’actuar en el nostre sistema nerviós central es poden classificar en: Depressores: opiacis (heroïna, metadona, codeïna, etc), tranquil·litzants, alcohol, inhalants (coles d’enganxar, dissolvents...)

barbitúrics,

Estimulants: tabac, cocaïna, èxtasi, cafeïna (cafè, te, begudes de cola) Al·lucinògenes: Cànem i derivats, compostos sintètics,... QUÈ ÉS ÚS? És la manera de consumir drogues sense que produeixi conseqüències negatives per al subjecte, sigui perquè no les consumeix freqüentment o perquè les quantitats ingerides no són prou quantioses. QUÈ ÉS ABÚS? Qualsevol ús d’una substància que comporti per a l’individu un risc superior al de qualsevol possible benefici, sigui per la quantitat consumida, sigui per les circumstàncies o la finalitat d’aquest consum. Abús pot identificar-se, doncs, amb un consum abusiu, inadequat o perjudicial. QUÈ ÉS LA DEPENDÈNCIA? La dependència és la pèrdua de la llibertat de decisió per prendre una droga o realitzar un comportament. El tabac i l’alcohol són les drogues de que més persones han esdevingut dependents entre adults i adolescents. PER QUÈ DIEUN QUE LES PRENEN? Perquè diuen que els ajuden a: aguantar la festa, ballar tota la nit, lligar més, tenir bon rotllo amb la penya, comunicar-se millor, sentir-se millor, passar-s’ho bé, ser

7


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

feliç, sentir-se fort, ser tope amics, al·lucinar, passar de tot (família, estudis, feina, societat)... Però en realitat: poden augmentar l’activitat física perquè donen una falsa sensació de força, poden afavorir la sensibilitat, però no la sexualitat, poden afavorir la desinhibició, però no la comunicació, en augmentar la sensibilitat poden donar un bon o un mal rotllo, ajuden a passar de tot durant el subidón, però després del baixón tot continua igual o pitjor...

8


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 4 L’AMBIENT I EL CONSUM DE DROGUES LA FAMÍLIA Un ambient familiar conflictiu, o bé massa estricte o massa permissiu pot esdevenir un factor de risc per a l’inici del consum de drogues. Sovint les drogues esdevenen una resposta, una escapatòria o una reacció a determinades dificultats de la persona... les quals poden tenir a veure amb diferents factors, però un dels principals que condiciona tots els altres son les relacions familiars. Són situacions de risc: - La manca de comunicació, i la comunicació unidireccional. - La normalització de la no resolució dels conflictes. - Els conflictes greus no resolts que porten a separacions, distanciaments i tall en la comunicació. - La manca de coherència a l’hora d’establir pautes educatives amb els fills (els límits, els drets i les obligacions dels membres de la família, que cal anar adaptant segons l’edat dels fills) - L’abús de força o poder en l’educació dels fills, així com la manca de la utilització justa i necessària d’aquesta força i poder. EL GRUP El grup és el marc on s’inicia i es consolida el consum de qualsevol droga. La necessitat d’identificar-se amb un grup és fonamental en els adolescents. Per això és molt important que els donem el MARGE i la CONFIANÇA NECESSARIS perquè puguin aprendre a: o

Decidir per ells mateixos

o

A afrontar situacions que requereixin una decisió clara i segura

o

Valorar per si sols quan cal dir NO, i confiar prou en ells mateixos com per ser capaços de dir-ho quan calgui.

L’EXEMPLE que mostrin els PARES AMB LES SEVES CONDUCTES és bàsic per a l’aprenentatge d’aquestes capacitats i altres com ara:

9


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

o

Fer crítiques i defensar el propi criteri sense necessitat de maltractar l’altra persona

o

Acceptar crítiques sense necessitat de renunciar al propi criteri ni defensarlo...

Tots aquests aprenentatges ajuden no només a minimitzar els possibles efectes negatius de la necessitat d’identificació amb el grup, sinó a augmentar la pròpia capacitat d’escollir el grup.

10


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 5 PODEM PARLAR DE DROGUES AMB ELS FILLS? Es clar que sí! Aquestes fitxes poden ser una bona eina per fer-ho positivament. Perquè en família puguem parlar de drogues cal que: - La comunicació que emetem cap als nostres fills en general sigui oberta, sincera i tranquil·la. - Dialoguem respectant les seves opinions i raonaments. - Defugim l’objectiu d’alliçonar-los, de demostrar-los que en sabem més que ells, així com defugir també de transmetre’ls la idea de que ens han de fer cas perquè som els grans i sabem el que és millor per ells. Parlar de drogues amb els nostres fills no s’ha de convertir en un sermó. - Afrontem el fenomen de les drogues sense prejudicis, ni dramatitzacions, tenint clar quin paper hi juga la nostra por com a pares, la qual està molt lligada al coneixement o l’experiència que tinguem del fenomen de les drogues, i a la confiança que tenim en els nostres fills i la seva capacitat de decidir encertadament. - No els despertem curiositat per aquelles drogues desconegudes. Per això una manera de començar pot ser preguntar-los què és el que coneixen, i així sabrem fins a on cal explicar. - Tinguem unes nocions bàsiques i coneguem on adreçar-nos per ampliar les informacions, si cal. - Tinguem en compte la seva edat, personalitat, experiències i grau d’informació prèvia. Per exemple, si ens assabentem que estan consumint o han consumit no podem obviar que ja hi ha una experiència de consum, amb la que nosaltres potser també comptem, o no. És molt útil escoltar les seves opinions amb atenció i respecte, si ho aconseguim, provocarem: - Una millora del clima de comunicació de la família. - Un augment de l’autoestima per part dels fills pel fet de ser tractats com a persones que tenen opinions que són considerades pels altres. - Conèixer les idees i actituds dels nostres fills respecte el tema.

11


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

- Augmentar les possibilitats que els acords es compleixin, en sentir-se més implicats en la decisió. És important no censurar pensaments, ni que hi hagin temes tabú. Els pares i les mares hem d’estar disposats a escoltar opinions que no ens agradin. Això no vol dir que les acceptem, sinó que permetem que s’expressin sense “muntar un drama”, ni adoptar actituds repressives (prohibicions, càstigs...) En quin moment ho puc fer? Tant pot ser a través de comentaris o preguntes espontànies que els fem nosaltres (aprofitant un programa de televisió, un missatge publicitari o algun cas proper o conegut d’ús o d’abús) com a través de converses més formals, o inclús perquè hàgim evidenciat episodis de consum o consum abusiu per part d’ells... allò més important no és el motiu pel qual tractem el tema, sinó que a l’hora de fer-ho es tingui en compte tot el que s’ha apuntat més amunt. Es pot afirmar, en general, que abans dels 10 anys no hi ha cap necessitat de parlar de drogues; el que sí podem fer des del primer moment que tenim un fill i que serà allò més eficaç a nivell preventiu és potenciar l’autoestima i l’educació en valors (sobretot a partir de permetre l’afirmació de la personalitat, de donar responsabilitats, d’actuar amb coherència entre allò que fem i el que diem...); dels 10 als 14 anys es pot parlar de drogues legals (tabac i alcohol) i dels 14 endavant es pot abordar el tema de les drogues il·legals, tot i que això no vol dir que no es pugui fer fora d’aquests terminis, sobretot si sorgeix d’ells la demanda, ni que s’hagi de fer necessariament (potser no sentim que hi hagi motius per fer-ho i realment sigui així).

12


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 6 COM SABER QUE EL VOSTRE FILL/A ESTÀ ABUSANT D’ALGUN TIPUS DE DROGA Introducció En primer lloc, cal dir que és molt difícil saber si un fill o filla consumeix drogues. La millor eina per detectar els primers consums, al més aviat possible, és l’existència d’un clima que faciliti la comunicació oberta i sincera i la capacitat d’influència que les famílies tinguin sobre els seus fills (que va directament lligada a la tinguda en compte de les seves opinions i necessitats expressades). En el cas que es trobi un indici de consum, és molt freqüent que la persona ho negui i digui que la substància trobada és d’un amic que li ha demanat que ho guardi, o que és la primera vegada que en consumeix o que estava a punt de deixar-ne de consumir... Aquestes respostes s’expliquen per diversos motius: la persona no comptava amb ser descoberta, és una cosa que sentia com a íntima i personal, creu que és considerada negativa o tabú per part dels pares, creu que si se sap del seu consum serà víctima de represàlies... Per tant, no cal problematitzar aquest tipus de resposta ni prendre-se-la personalment, sinó intentar propiciar el que es comenta al paràgraf de més amunt, o en les fitxes anteriors. Puc evitar que el meu fill prengui drogues? No. Però podeu ajudar a fer que per ell perdi sentit prendre-les, o a que ho facin d’una manera més conscient i segura, o a que es puguin plantejar LLIUREMENT si volen prendre’n o no. El diàleg és l’eina bàsica. Com puc saber si el meu fill abusa d’algun tipus de droga? Aquesta pregunta sovint es formula als especialistes del tema i la resposta només és una: “pregunti-li-ho a ell”. Vigilar i desconfiar del fill, enlloc de parlar amb ell amb llibertat i sinceritat, sense por de cap tema, constitueix un greu error de cares a propiciar millores. Indicadors de possible consum A nivell relacional o convivencial no hi ha indicadors observables de que una persona està consumint si aquesta ho vol ocultar. Sovint els indicadors que fan pensar a pares i mares en un possible consum dels fills son trets característics de l’adolescència, que es poden donar en més o menys intensitat en funció de molts factors, un dels quals és el consum de drogues, però en cap cas s’han d’interpretar com a indicadors directes d’un consum. A continuació us facilitem un petit llistat

13


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

d’alguns indicadors a tenir en compte, més que com a indicadors d’un consum, com a indicadors d’un possible patiment de la persona que, si bé pot ser simplement l’efecte “normal” dels canvis produïts durant l’adolescència, també és cert que aquests poden ser viscuts de moltes maneres diferents -més o menys greus- i mereixen una atenció per part vostra. Davant aquests indicadors us recomanem actuar com s’explica a l’apartat de “què he de fer si el meu fill/a pren drogues” que hi ha al final d’aquesta fitxa. Símptomes físics - Pèrdua o guanys en el menjar - Trastorns de la son - Cansament excessiu Símptomes psíquics i canvis de comportament - Canvis bruscos o d’actitud (més irritabilitat, inquietud i malestar constant). - Resistència o incompliment constant de les normes de casa o de l’institut. - Disminució del rendiment escolar o faltes d’assistència a les classes quan abans no es produïen. - Empitjorament de les relacions amb la família o allunyament o comportament fred. - Comença a sortir amb amics diferents dels d’abans. - Pèrdua d’interès per certes aficions sense substituir-les per cap altra. - Gasta més diners i en demana sovint a diferents membres de la família. Quins indicadors es poden observar en una persona que abusa de les drogues? En el cas d’un consum abusiu, malauradament si la persona ho vol ocultar tampoc tenim gaires indicadors, però aquests podrien ser els següents: - No és capaç de passar-s’ho bé sense consumir drogues (FESTA=CONSUM) - Es gasta una quantitat notòria (que s’evidencia) de diners, segons ell amb unes coses, que després no es veuen o no es poden demostrar.

14


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

- Disminueix la seva capacitat d’atendre el seu entorn i les persones del seu voltant, donat que l’espai més important de la seva preocupació l’ocupa l’accés al consum. Què he de fer si el meu fill/a pren drogues? D’entrada no culpabilitzar-lo a ell ni culpabilitzar-se a vostè mateix/a. Convé asserenar-se, informar-se i parlar amb ell/a. A partir d’aquí, si se sent insatisfet amb el resultat, desconfia de la capacitat de valoració del risc que pugui tenir el seu fill, o de la seva capacitat de demanar ajuda quan calgui, o se sent preocupat per la seva seguretat, es pot demanar atenció als serveis socials municipals o als específics d’atenció als consums de drogues.

15


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 7 COM ACTUAR AMB UNA FILLA O FILL QUE CONSUMEIX ALGUN TIPUS DE DROGA INTRODUCCIÓ Darrera d’una decisió de consum sempre hi ha un conjunt de causes de diferents tipus (psicològiques, familiars, escolars, socials)... i per tant no té sentit buscar culpabilitats, explicacions massa simples, ni judicis prematurs, que ens poden ajudar a canalitzar la nostra decepció, tristesa, indignació, ràbia o inclús el propi sentiment de culpa, però no ajudarà gens a la comprensió real del que està passant, ni a que la persona consumidora senti que ens estem interessant per ella de debò. És molt més útil explicar directament tot això que sentim i que en el moment donat ens envaeix i ho eclipsa tot. Cal que ho puguem transmetre també sense por, com un fet legítim i indiscutible, donar-hi la importància que es mereix, poder-ho entendre també una mica, i així separar-ho del fet que ens ho ha fet sortir, veure que es tracta de dues coses diferents en realitat: el que estem sentint –que té més a veure amb nosaltres- i el que sigui que hagi fet la nostra filla o fill –que té més a veure amb ell-. Poder diferenciar aquestes dues realitats ens permetrà donar-los a cadascuna l’atenció que es mereix. Com ja s’ha dit en anteriors fitxes, és bàsic que sigui quina sigui la situació que s’hagi “destapat”, se’n pugui parlar sense acusacions ni tabús, tranquil·lament, mantenint el respecte, l’escolta, l’interès i la calma, però això només serà possible començant per parlar del que ens fa sentir aquesta nova situació. Davant de la sospita fonamentada que el vostre fill/a abusa d’alguna droga –en consumeix més enllà dels moments d’oci, encara que no estigui amb les seves amistats, de forma que sembla no poder prescindir del consum regular- us recomanem cercar orientació en personal especialitzat.

...ALESHORES, QUÈ FAIG DAVANT EL CONSUM DE LA MEVA FILLA o FILL? *Conèixer les circumstàncies del consum: - Què consumeix i què en sap dels seus efectes. - Quina és l’explicació que dóna al consum de drogues: consumeix de forma experimental, per divertir-se, perquè el seu grup ho fa, només el mou la curiositat... Creu que hi té a veure alguna cosa la necessitat de comunicació, d’identitat o de relació amb qualsevol àmbit del seu entorn (família, companys, amics...).

16


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

- Quins creu que són els riscos del consum. *Actuar: - Afrontar el problema de manera serena, valenta i oberta, sense demanar canvis sobtats, implicant-la a ella o ell. - Dir amb sinceritat i respecte el que sentim, opinem de la situació, i allò que simplement volem per ella o ell. - Confiar en nosaltres (que sabrem adoptar l’actitud i l’actuació que necessitin ella o ell), i confiar també en ells (en el que ens expliquin quan en parlem, en que saben i sabran decidir correctament, en que sabran aprendre dels seus errors...) - Consensuar plegats accions concretes, sobretot les responsabilitats, les obligacions i els drets de cadascú dins la família. - Educar amb l’exemple en les actituds que els permetran ser més fortes o forts davant els riscos del consum: confiança en si mateixes/os –tant per defensar el propi criteri com per acceptar equivocacions- i confiança en si mateixes/os per fer valdre els seus drets i les seves necessitats en qualsevol moment i context. - Abandonar qualsevol intent d’inculcar o convèncer de les nostres idees. - Mostrar-nos oberts i interessats en les seves amistats, però també crítics: cal dir quan una cosa ens sembla bé o malament...tant a elles o ells com a les mateixes amistats si hi tenim contacte. - No amagar el consum per por a prejudicis socials!... Pot ser molt positiu comentarho amb les amistats que tinguin filles o fills de la mateixa edat que els nostres per veure com entenen i atenen ells aquestes situacions i així ampliar el ventall d’opcions per escollir, reforçar o contrastar el nostre punt de vista... - En cas de consum abusiu, actitud de tancament a l’hora de parlar o sensació de distanciament permanent, pot ser el moment de demanar orientació als professionals corresponents. Finalment només afegir que davant d’un consum abusiu el primer pas cap al camí del canvi és que el consumidor reconegui la seva dependència i que sol·liciti el tractament de forma voluntària. Deixar l’hàbit requereix un gran esforç tant per part del consumidor com de la família, l’ajuda dels amics i possiblement la d’un terapeuta. Es tracta d’ajudar, no d’obligar.

17


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

...I QUÈ NO HAIG DE FER? - Si hi ha situacions que evidencien el consum davant d’ella o d’ell mateix, no hauríem d’ignorar el fet, ja que aleshores estaríem dient implícitament que no ens importa. - Tampoc recomanem la imposició de mesures rígides o severes, que probablement fomentaran el distanciament personal i ideològic. - També cal evitar un clima de persecució i vigilància, i en canvi, preservar la intimitat de les filles o fills (no registrar la roba, ni l’habitació, no llegir el diari personal...) - A l’hora de discutir o parlar del consum cal evitar: • Judicis absoluts: “és que no es pot parlar mai amb tu”, “tu només saps respondre malament”, “és que no tens solució”... • Advertències : “no sé si ho tens prou clar o no però si no acabes no sortiràs amb els teus amics...”

• Culpabilitzacions: “si les coses no funcionen a casa ja saps a qui es deu. Si creguessis més tot aniria millor...”

• Amenaces: “està bé, si tu no reculls les teves coses no tindràs la paga, i després no vinguis plorant...”

• Ofenses i menyspreus: “si no fossis tan maldestre no se’t trencarien les coses...”, “si no fossis tan gandul trauries més bones notes...”, ”ja saps què en penso d’aquesta gent que tens per amics...”

• Veure “el futur”: “si no estudies no tindràs futur...”

• Victimitzacions: “jo estic aquí 365 dies l’any atenent-te, preocupant-me per tu, i tu només saps posar pegues. Ets un desagraït..”

18


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

• Sermons: “no m’agrada que surtis amb aquesta gent. És molt important que triïs bé els teus amics, però tingues en compte que els amics sempre et poden fallar. Els pares, en canvi, estarem incondicionalment amb tu. No ho oblidis mai...”

• Ordres: “deixa el mòbil d’una santa vegada i posa’t a fer els deures...”

• Comparacions: “a veure si et fixes en la teva germana i n’aprens una mica....”

• Sarcasmes i ironies: “ui quina gran amistat!! Què sabràs tu del que és una amistat intensa. Vinga va, deixa’t de tonteries...”

• Xantatges emocionals: “si ens estimessis no ho faries” - Tampoc recomanem discutir del tema quan ella o ell estigui sota els efectes de la droga que hagi consumit.. - Cal no caure en donar-li més diners per por que pugui robar per comprar droga

ON ADREÇAR-SE? - Àrea bàsica de salut del vostre municipi (metge de capçalera/pediatre) - Especialistes de la nostra comarca: • El Tritó del Baix Montseny, pla integral del consum problemàtic de drogues i altres comportaments de risc. Servei supramunicipal gratuït. Tel. 93 864 12 23 • Centre d’atenció i seguiment (CAS) especialitzat en el tractament de les drogodependències. Servei de la xarxa de salut pública de la Generalitat. Tel. 93 860 14 15

19


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

FITXA 8 LA SIDA INFORMACIÓ GENERAL Què és la SIDA? La SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida és una malaltia infecciosa produïda per un virus anomenat virus de la immunodeficiència humana (VIH), que afecta el sistema de defensa de l’organisme. Quan el virus de la SIDA penetra dins l’organisme es produeix una reacció que dóna lloc a l’aparició d’anticossos a la sang. Es diu que la persona està infectada o que és seropositiva. A partir d’aquí es poden donar dues situacions: - Ser només portador/a: es tracta d’una persona infectada que no té cap símptoma de malaltia. El virus es troba en estat latent en el seu organisme. Alguns portadors patiran la malaltia al cap de mesos o anys; d’altres no la patiran mai. En qualsevol cas, els portadors poden encomanar el virus a altres persones. - Desenvolupar la malaltia: es tracta d’una persona infectada que presenta símptomes de malaltia: trastorns lleus de l’estat de salut fins a infeccions greus produïdes per gèrmens que normalment no ens afectarien. Les persones malaltes també poden encomanar el virus a altres persones. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ *Com es transmet? El virus de la SIDA es troba principalment a la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna de les persones afectades. Les vies de transmissió es redueixen a: - Relacions sexuals sense protecció amb persones afectades. - Intercanvi de xeringues i d’agulles amb persones afectades. - Durant l’embaràs, el part i l’alletament de dones afectades.

20


El Tritó del Baix Montseny Santa Fe, 52, 2n 08470 Sant Celoni Tel. 93 864 12 23 Fax 93 867 38 69 eltrito@santceloni.cat

*Com no es transmet? Compartint el lloc de treball, l’escola, el cinema... Utilitzant wàters públics, centres esportius... Utilitzant la mateixa roba Abraçant-se o fent-se petons *Com es pot prevenir? Fomentant i educant per un sexe segur (amb mesures de protecció quan no es té certesa de la salut de l’altra persona). Evitant les conductes de risc més en general (accions que poden donar lloc a contagi o que n’augmenten el risc, per exemple: el tatuatge, el piercing o l’acupuntura amb agulles no esterilitzades, compartir xeringues, el sexe no segur, o inclús l’abús de l’alcohol, que també es pot considerar conducta de risc ja que minva la capacitat crítica i l’autocontrol. Cal tenir molt present que no hi ha persones de risc, sinó conductes de risc.

21


El tritó del Baix Montseny  

Material per a la prevenció d'abusos de drogues i altres comportaments de risc

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you