Page 129

8.1.La presidència de Josep Francesc Mira La comissió de la Plaça de la Trinitat, després de la marxa de Vicent Biosca, enfronta l’exercici 1978/79 sota la presidència de qui havia estat el secretari de la comissió els darrers anys, Josep Francesc Mira Manzanaro, altre faller carismàtic de la comissió. Les falles del 1979 iniciaren una etapa modesta pel que fa als monuments i els premis obtinguts, tot degut a la baixa ostensible del nombre de fallers i falleres al cens de la comissió i les dificultats econòmiques. Açò va repercutir directament en l’activitat cultural que venia realitzant-se any rere any des de la Plaça de la Trinitat. El que passà a partir de la dècada dels huitanta en el si d’aquesta comissió ja és matèria d’un altre estudi que no podem abastir des d’aquestes pàgines. 8.2.La mort de Josep Maria Ballester en gener de 1979 Malauradament, la salut de Josep Maria Ballester va començar a empitjorar a partir d’aquell any i el nostre poeta morí a Canals el 10 de gener de 1979, com hem dit més amunt. La seua mort, coincident en el temps, amb la marxa de la comissió de la família Biosca-Peris i d’alguns fallers carismàtics, va accentuar el canvi d’expectatives a la comissió de la Plaça de la Trinitat. Així, el llibret de 1979 intenta seguir el camí marcat pels anteriors, sense aconseguir arribar al nivell literari del qual gaudien les darreres publicacions. Amb tot i això, el versador xativí Enric Camáñez Úbeda fou l’encarregat de realitzar les crítiques als anys posteriors, la qual cosa no estava gens malament. 8.3.Vicent Biosca i el mon faller a partir de 1979 Biosca, distanciat de la comissió de la seua ànima, va continuar col·laborant amb les falles de Xàtiva els anys posteriors. Conversant amb ell, ens deia emocionat: “per a mi la meua falla sempre ha sigut la de la Plaça del Cid. Per això mai he format part de cap altra. He col·laborat en qui m´ho ha demanat: recorde que vaig fer de mantenidor per a falles com el Mercat o Molina-Claret a principis dels huitanta”. La família Biosca-Peris va deixar de pertànyer a la seua comissió després de les falles de 1978. Alguns dels seus fills passaren a la Falla Ferroviària i Inmaculada Biosca Peris, l’any 1981, va ser Fallera Major de la comissió, en aquell moment presidida per Amador Cano. Vicent Biosca continua cotant-nos: “A partir d’aquell any vaig ajudar Ferroviària amb tot el que vaig poder. En la presentació d’aquell any, em vaig bolcar, era la meua filla... van guanyar el primer premi i també el premi a l’activitat fallera, sobretot pel grup de teatre que tenia aleshores la Falla Ferroviària on jo col·laborava sense ser faller...” “També vaig fer amistat amb alguns membres de la comissió i per abril de 1982 va vindre a ma casa José Antonio Reig, aleshores secretari de la Junta Local Fallera qui em va convéncer perquè formés part de la nova Junta Local que anaven a renovar aquell any...” Per a Biosca, aquesta va ser una oferta que en un principi va rebutjar donat el seu cansament al front de la Falla de la Plaça de la Trinitat. Consultada amb la família va acceptar amb la intenció de millorar certs aspectes de la festa amb els quals no estava d’acord. “Sabia que tindria a alguns presidents en contra després de les desavinences que vaig tenir en la meua etapa de president. Recorde que Pepe Barberá, president de República Argentina em va treure el mal nom de “el generalito” pel meu caràcter de vegades una mica imperatiu, ho reconec, però després ell estava entre els que signaren la meua candidatura perquè aquell any entrara a formar part de la Junta Local Fallera”. Parlant amb el mateix Josep Barberà ens comentà: “recorde que un matí de diumenge després de les falles de 1982 ens reunirem alguns presidents i altres fallers al Cercle Mercantil per a esmorzar. Biosca ens va demanar el seu acord per a formar part de la nova Junta Local i jo li vaig donar el meu suport, perquè reconec que en gestió i organització era una persona molt vàlida i així li ho vaig dir”.

Entrega del Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. Un històric primer premi compartit. A la imatge veiem, d’esquerra a dreta, a Vicent Biosca y Palmira Guerola, president i fallera major de la Falla El Cid, i a Maria José Pla i Josep Barberà, fallera major i president de Republicà Argentina. Foto: Adolfo Garcia.

La composició del màxim òrgan faller la va tornar a presidir Joaquin Esplugues i José Antonio Reig va ser elegit novament secretari. Vicent Biosca accedí a la vicepresidència primera per l’oferiment d’Esplugues i Reig li feren de formar part a la nova Junta Local Fallera per a ocupar-se, principalment de la Comissió de Festejos i Relacions Públiques. La tasca de Biosca va veure els seus fruits al cap de pocs mesos. Va aconseguir que la Fallera Major de Xàtiva de l’any anterior, a partir de 1982, tinguera un comiat després d’estiu, de manera que als actes de les falles de l’any següent tinguera la màxima representació la Fallera Major d’eixe any, 1983 la qual cosa es manté fins a l’actualitat. Altre dels grans èxits de Vicent Biosca suposà la celebració del Mig any Faller per primera vegada, idea importada de les festes de moros i cristians, la qual s’inicià el darrer dissabte de setembre de 1892 amb el suport de la regidora de Fira i Festes Patrícia Chorques. Malgrat tot, la bona acollida i l’èxit de les iniciatives dutes a terme pel nou vicepresident, no bastarem per a impedir la dolenta relació que es va establir entre Esplugues i Reig enfront de Biosca. En tan sols sis mesos Vicent Biosca presentà la dimissió al·legant falta d’enteniment i usurpació de les seues funcions per part del president i del seu secretari. La notícia va tindre un ampli ressò als mitjans de comunicació, sobretot a la premsa escrita, i va ser un dels temes més tractats a la cavalcada del ninot d’aquell any. Aquest va ser l’últim contacte de Vicent Biosca Guerola amb la Festa des del punt de vista organitzatiu, qui, després de fixar la seua residència familiar a Canals l’any 1984, ha estat d’esquena a tot esdeveniment faller per convicció pròpia i després de les experiències viscudes. Ens quedem amb una frase que va manifestar a la premsa en el seu adéu faller: ”El meu pecat no ha estat altre que intentar millorar les falles de Xàtiva”

FALLA MOLINA CLARET 2018

129

Falla Molina Claret 2018  

Llibret explicatiu Falla Molina Claret de Xàtiva 2018 Portada: Cesc Roca Maquetació: José Luis Mollà

Falla Molina Claret 2018  

Llibret explicatiu Falla Molina Claret de Xàtiva 2018 Portada: Cesc Roca Maquetació: José Luis Mollà

Advertisement