Page 127

Passem a comentar breument la relació i explicació de la falla on el nostre escriptor va posar, un any més, tota la sàtira i l’enginy possibles. Així trobem al diàleg d’introducció titulat “En el taller”, versos com aquests: Puja un moment al meu cotxe i acompanya’m a un taller i veuràs d’art un “derrotxe” d’un gran artista faller. Vaig muntar, que Vicent Biosca és tan excel·lent amic que a l’instant es posa mosca si no el crec o el contradic. Entrarem en un taller que al peu de la serra cau i presentació em va fer de l’artista Antoni Grau. Un xicot molt campetxà, simpatiquíssim i atent, humil, senzillot i pla i en falles molt competent. Jo sempre he admirat les falles plantades en el carrer. Però no entre borumballes, a mig fer en un taller. Per això em va estranyar desordre tal veure en ell. Si allí no es podia entrar! H havia mal desgavell!!! A l’escena central del cadafal hi havia: Una gran cassola al foc amb flames prou avivades on es couen a poc a poc les pilleries passades. Fent honor al lema “Quan despertarem?” el poeta fa referència al gran despertador que sosté un xiquet al més alt del cadafal: Així que, fidel rellotge, tin ja el fi com aplegat i solta ta veu ferotge despertant al socarrat. Que si tu no ens despertes, eternament dormirem i és hora ja, no desertes, sinó QUAN DESPERTAREM? Una de les escenes del monument que va alçar revol les falles d’aquell any va ser l’escena primera la qual pocs anys enrere va ser objecte de censura, on un carro carregat de tresors era tirat per quatre ases. El quadre suposà una crítica feroç a l’ajuntament i la seua corporació municipal, que ja demanava a crits un recanvi democràtic. Quatre homes sense talent, presos d’egoisme i lucre que eren a l’Ajuntament com les formigues al sucre. Quatre ases despreocupats que obraren tan torpement com ara ho fan enganxats tirant sense coneixements. Així van succeint-se la resta d’escenes farcides aquests anys de crítica política. Els versos de cada escena acabaven tots amb un clamorós i desesperat crit dedicat a Xàtiva: Quan despertarem!!! Després dels fulls dedicats a l’explicació de la falla, el llibret duu el text de l’apropòsit escrit per Josep Maria Ballester “Homenatge a l’Artista Faller”, el qual es va estrenar en la presentació d’aquell any al Gran Teatre de Xàtiva. Es tracta d’un únic acte amb set escenes i huit personatges, que transcorre a l’interior del taller d’un artista faller. En ell es veu l’enrenou de la plantà de la falla on fallers i aprenents van buidant el taller de peces, per portar-los a la plaça, mentre Martí, l’artista realitza els últims retocs. Destaquem ací el sentit monòleg, i a l’hora còmic, de l’artista faller Martí, mitjançant el qual Ballester ens transmet l’essència i les cabòries d’un artista i del seu l’ofici.

ESCENA III (Martí sol) Martí: Ja és arribat el moment (Als ninots) que abandoneu aquesta casa. Demà, al mig de la plaça sereu part del monument. Vos contemplarà la gent, entre burlesques rialles. I algú inventant contarelles per donar-li argument nou, es divertirà de prou, que per a això són les falles. I molts vos criticaran, dins la seua ignorància, els menys, donant-se importància d’entesos, vos valoraran. Però el que no sabran -perquè el nom d’ell sempre callaqui és l’artista de la falla que, amb sacrifici i desvel l’ha anat creant amb anhel perquè en l’anònim treballa. De fusta, cartró, en mil trames, heu nascut a poc a poc. Dins de quatre dies, el foc vos muntarà per les cames. Vos envoltaran les flames i degueu aguantar quiets. No vos queixeu com xiquets, donant estoic exemple. Demostreu amb el vostre temple que per al foc esteu fets. Per qui ho sent és sols per tu, (Al ninot del centre) en qui he posat art i essència, treballant-te amb consciència i en amor, més que ningú. Com jo no hi ha altre algú que d’un ninot s’enamore, que no hi ha cap que millore aquesra bella perfecció. La meua gran creació. Que idolatre més i adore. Però, el foc! No, no tu no, (Trist i amb fermesa després) que una obra de tal primor no deu sofrir el rigor de tan cruel destrucció. Ans sucumbiria jo que tu, al voraç flamareig. Tu no seràs al festeig de tan paorosa dansa a morir sense esperança com el més grotesc i lleig. No aniràs. Jo et salvaré, donant-te amorós empar perquè no et puguen cremar, guardant-te segur i bé. Junt amb mi sempre et tindré contemplant-te amb alegria: que mai no resistiria un moment veure’t sofrir, que si et vera cremar de sentiment moriria. (Agafa curosament el ninot i desapareix per l’esquerra). L’apropòsit és una breu, però intensa, peça teatral amb un final impactant on els personatges acaben fent partícips als espectadors per a cantar a cor l’Himne de València del mestre Serrano. Seguidament trobem un poemari còmic escrit per Enric Camàñez sobre els rellotges típics de Xàtiva. També destaquem L’article de Marià González Baldoví “Les falles, el poble i la llegua”, una de les millors reflexions aparegudes als llibrets del moment sobre el paper cultural de les falles i el seu necessari redreçament cap a un producte autòcton amb personalitat i inventiva pròpies del FALLA MOLINA CLARET 2018

127

Falla Molina Claret 2018  

Llibret explicatiu Falla Molina Claret de Xàtiva 2018 Portada: Cesc Roca Maquetació: José Luis Mollà

Falla Molina Claret 2018  

Llibret explicatiu Falla Molina Claret de Xàtiva 2018 Portada: Cesc Roca Maquetació: José Luis Mollà

Advertisement