__MAIN_TEXT__

Page 1

l’

blau Any 25 - juny 2010

67 Col¡legi Sant Miquel dels Sants - Vic

Revista escolar interna


L’Ull Blau. Revista escolar interna Núm. 67. Any 25. Juny de 2010 Edita: Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Coordinació: Sílvia Torrents Col·laboració: Josep M. Masferrer , 25 anys de l’Ull Blau Maquetació: Cristian Martin, Núria Fajula


Editorial 25 anys de l’ULL BLAU Josep Maria Masferrer i Juvanteny La història, el pas del temps i vint-i-cinc anys en una escola ja és força temps, ens pot donar la perspectiva d’una evolució considerada plenament pedagògica, ja que el seu naixement va estar emmarcat dins el moviment de renovació general que es donava a les escoles de Catalunya. La revista neix dins el cicle mitjà el setembre de 1984 perquè en aquells moments en l’estructura del cicle es començaven els tallers, que havien d’ésser motor de moltes activitats que no s’havien portat a terme a l’escola anteriorment. Ja s’havien fet assajos de revista, pel fet que també feia poc que es realitzaven colònies a l’escola, i se’n donaven les notícies oportunes. Però es va creure que una revista periòdica podria portar les vivències de l’escola cap a casa. El fet que es portés a terme dins “els Tallers” va implicar que haguéssim de treballar molt organitzats, i va configurar una disposició molt específica del taller. En principi era l’únic taller en el qual es treballava en equip i el fruit del treball era col·lectiu, i la revista era per a tots els alumnes del cicle. Això va portar a ressaltar els valors que es treballaven. Hi havia cinc tasques diferents i, és clar, n’hi havia de més agradables que d’altres i a més hi havia interrelació entre alumnes de tercer, quart i cinquè. Avinença, esforç, entrega, il.lusió, juntament amb ajudar i compartir van ser les paraules que responien a aquesta nova tasca que s’havia començat. Aviat es va veure l’empenta i l’abast que podria prendre en fer-se extensiva a tota l’escola: dels 150 exemplars dels primers números del primer any es va passar a 350 exemplars, que arribaven a totes i cada una de les famílies. Per això les tècniques d’impressió, com també les de la redacció, van haver d’adaptar-se, i això mateix va comportar filar més prim en tots els aspectes de treball, convivència, producció tècnica, etc. Vist en perspectiva, crec que es pot avaluar molt positivament, i encara més quan se’n feia ressò fora de l’escola. L’ULL BLAU era participatiu des dels començaments, a més de tot l’alumnat es demanava col.laboració a personatges de tota mena: esportistes, alcaldes, poetes, escriptors i pintors... Recordo ara especialment les col. laboracions de Miquel Obiols i Pere Calders, i, evidentment, la d’en Miquel Martí i Pol, entre molts altres. Un dels principals objectius de la publicació era fer-se ressò d’esdeveniments importants, especialment dels que feien referència a la cultura: es va parlar de la mort de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, o d’efemèrides com el bicentenari de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart, per exemple. Últimament els temes monogràfics han estat un efectiu element per unir més l’escola, ja que en haver crescut tant s’ha fet més difícil estar al cas de tot el que es viu en els diferents cicles i cursos. 25 anys han donat per a molt, i cal no oblidar que ha estat un treball afegit per a tots els mestres i alumnes de l’escola, que no donava nota a final de curs, però que tothom ha realitzat amb molt interès. També s’ha de fer esment al fet que, malgrat que hi ha hagut moments difícils, sempre ens n’hem sortit prou bé. Els temps canvien, i ara de manera més accelerada que mai, però crec que l’esforç que comporta que l’ULL BLAU vegi la llum és una bona inversió per aconseguir allò que, encara ara, anomenem “valors”. Homenatgem des d’aquí a tots els alumnes, pares i mestres que han fet possible l’ULL BLAU, des dels inicis fins al dia d’avui.

editorial

3


25 anys de l’ HISTÒRIES DEL TALLER D’IMPRESSIÓ Josep M Masferrer Sabíeu que els primers treballs es realitzaven amb GELATINA? L’equip que tenia més feina era el que havia de PAGINAR. Els CAIXISTES col.locaven les lletres (tipus) una darrera l’altra per construir una frase, però al revés, i ho feien amb un mirall. La PREMSA era la màquina (manual) que feia que ens embrutéssim molt però aconseguíem veure el text net i sense faltes una vegada corregides les proves. La SERIGRAFIA era la feina més artística; era així com es feien les primeres portades. Sempre utilitzàvem dos colors més el color de fons, que solia ser el blanc o el marró, i així els dibuixos sempre sortien a tres colors. FOTOS DEL TALLER D’IMPRESSIÓ REALITZADES EL 12 D’ABRIL DE 1985

4

Impressió amb gelatina

Impressió amb tipografia

olla de grills


blau

Preparant la impressi贸

Paginant

5

Serigrafia a tres colors

olla de grills


25 anys de l’

Posant els fulls a assecar 6

Mostra de treballs d’impressió

Mostra de les portades aparegudes al núm. 25

olla de grills


blau

7

olla de grills


Racó dels mestr ANECDOTARI fnjhrg hejrgf Recollit per Miqui Serrat • Un nen de cinc anys, un cop acabada la sessió de natació, es mira la piscina i, com que casualment no hi ha ningú en aquell moment, diu: - Mira, aquesta piscina no té cap arruga! • A l’hora de berenar un nen menja un plàtan, l’ensenya a la mestra i li diu: Me’l descordes? • No es va poder anar a una sessió de natació perquè segons els nens de P-5 els autobusos feien brega. • Que has anat a fer el DNI? –pregunta la mestra. I el nen respon que sí, però el seu company li diu: - Has anat a fer el carnet de crèdit? • Un nen de quatre anys portava uns binocles de joguina i va dir a la mestra: - Mira quins miracles que porto! • Una mestra de P-3 reparteix les tisores i un nen li diu: - Jo vull les blaves! I la mestra diu: - No! Aquestes no, que són d’esquerrà. I el nen diu: - És que jo esquerro! • Una nena de quatre anys demana a la mestra, després d’anar al vàter: - Em moques el cul? • Un nen de cinc anys pregunta a una mestra que està embarassada, tot assenyalantli la panxa: - Quan sortirà? I la mestra contesta: - Uff! Encara falten dies, fins al setembre...! I el nen diu: - Oooooh! Es perdrà l’estiu!

8

FACILE À FAIRE: La tarte limousine Dolors Palomar Ingrédients : 7 cuillerées (à soupe) de farine 2 œufs 2 cuillerées (à soupe) de sucre en poudre 3 cuillerées (à soupe) d’huile 1 paquet de levure en poudre 1 citron 4 pommes 1 pincée de sel Préparation : 1. Mets dans un grand bol la farine, les œufs, le sucre, l’huile, la levure et le jus de citron. Mélange bien 2. Beurre un moule à tarte.Verse la pâte. 3. Coupe les pommes en tranches fines. 4. Enrobe les tranches de sucre et mets-les sur la pâte. 5. Mets au four doux pendant une heure. Miam ! Quel délice ! WINNIE LA BRUIXA Autors: Korky Paul and Valerie Thomas. Winnie la bruixa viu en una gran casa al bosc. La casa és negra amb una teulada negra. Els armaris són negres, les cadires, les portes, el terra, el llit, fins i tot el bany és negre. La Winnie viu amb el seu gat Wilbur. Ell també és negre. En Wilbur té els ulls verds.


tres Quan ell seu a la cadira obre els ulls, així la Winnie el pot veure; bé ella pot veure els seus ulls. Però quan en Wilbur tanca els seus ulls i es posa a dormir, la Winnie no el pot veure i ella seu a sobre el seu gat. Quan en Wilbur seu a terra amb els seus ulls oberts la Winnie el pot veure; bé ella pot veure els seus ulls. Però quan en Wilbur tanca els ulls i es posa a dormir la Winnie no el pot veure i s’entrebanca amb ell. Un dia la Winnie es va entrebancar amb en Wilbur i va caure per les escales. Ella estava tan enfadada que va sacsejar la seva vareta màgica tres vegades sobre el gat, i va dir les paraules màgiques: ABRACADABRA!!! En Wilbur ara era de color verd. Així la Winnie podia veure’l quan estava dormint a la seva cadira, quan era a terra... Ella podia veure en Wilbur quan estava dormint sobre el seu llit, i li deia: -Baixa del meu llit! –ben enfadada. Un dia la Winnie va portar en Wilbur al jardí. En Wilbur ara era de color verd, i l’herba és verda. La Winnie no el podia veure. -Oh Déu meu!!!. La Winnie va sortir al jardí i es va entrebancar amb en Wilbur, va fer tres tombarelles i va caure en uns matolls. La Winnie es va aixecar molt enfadada, va agafar la seva vareta màgica, la va sacsejar tres vegades i…. dient les paraules màgiques: ABRACADABRA!!!, va tornar el cap d’en Wilbur vermell, el cos groc, la cua rosa, les potes liles i els bigotis blaus. Però els seus ulls encara eren verds. Ara la Winnie podia veure en Wilbur quan seia a la cadira, quan era a terra, quan seia al jardí i també quan era enfilat a dalt de l’arbre. En Wilbur es passava els dies enfilat dalt d’un arbre perquè estava trist. Es trobava ridícul, tots els ocells es reien d’ell. En Wilbur es va passar tres dies i tres nits dalt de l’arbre. Al matí del quart dia, la Winnie va pensar: - Pobre Wilbur!- I ella també estava trista. Va tenir una idea, va sacsejar la seva vareta màgica dient les paraules màgiques: ABRACADABRA!!!, i en Wilbur es va tornar del seu color original, el negre. En Wilbur ja era feliç. La Winnie va tornar a sacsejar la vareta màgica cinc vegades,i tot dient: ABRACADABRA!!!, va transformar casa seva. Ara la casa de la Winnie era de color groc amb la teulada i les portes vermelles, els armaris liles, les cadires roses, el terra verd, el llit blau i el bany blanc. I així ara la Winnie sempre pot veure en Wilbur. Conte original en anglès : “Winnie the Witch” Traducció de l’anglès Mercè Martínez

Racó dels mestres

9


Racó dels pares

10

Les Faules de La Fontaine Manuel Faja i Rosa M. Sanjaume, pares de la Guinedell De mica en mica es van acostant les tan merescudes vacances d’estiu, sinònim de temps lliure i d’esbarjo. De ben segur que a tots, en més o menys mesura, ens en faltarà i ens en sobrarà, de temps, tot i que no serà pas necessàriament a parts iguals ni molt menys proporcional: dependrà del grau d’apassionament que dediquem a allò que durem a terme. Viurem moments d’un trasbals frenètic i d’altres que senzillament ens portaran a deixar passar això, el temps, l’estona. Algunes activitats les desenvoluparem a ple sol i d’altres ens resultaran més agraïdes a recer de la canícula. Ara bé, si hi ha una cosa que podrem fer tant si anem a la platja com a la muntanya o a la piscina, mentre estiguem mandrejant estirats a l’hamaca del porxo de casa o asseguts a la sala d’espera d’algun aeroport, és llegir un llibre. Amb tota probabilitat en trobarem algun que ens emocionarà i sorprendrà gratament. Avui, el que us volem proposar és la lectura amena i entretinguda d’una de les obres cabdals del poeta i narrador francès Jean de La Fontaine (1621-1695): les seves famoses Faules. Potser ja les coneixeu, però si no és el cas, comprovareu que lluny d’avorrir, captivaran ben aviat tant els més jovenets com els més grans de la casa. La nostra pretensió no és pas que us les llegiu totes, ja que en va escriure, adaptar o versionar –com preferiu- un total de 240, repartides en dotze llibres que es publicaren entre els anys 1668 i 1694. Amb algunes d’elles n’hi haurà prou, encara que, si us animeu, de teca ja veieu que n’hi ha per a estona. Per definició, les faules són unes narracions breus, a tall de petites comèdies i drames, que estan escrites emprant un gran sentit de l’humor. Els seus protagonistes principals són tot un variat repertori d’animals que fan la funció d’éssers racionals i tenen per objectiu el transmetre un missatge de moralitat. Ens pot semblar que l’antigor de l’obra de La Fontaine i també el seu contingut han quedat àmpliament superats, però certament no és així. A tall d’exemple, a continuació podreu llegir la número 5 del tercer llibre, que porta per títol “La Guineu i el Boc”: “Una guineu anava en companyia d’un boc, el seu amic banyut. Aquest, no veia pas més enllà del seu nas, mentre que la guineu era destra en l’art de la murrieria. Assedegats com estaven, no van tenir cap més remei que ficar-se fins al fons d’un pou. Tots dos s’abeuraren amb delit. Després, la guineu va dir al boc: Què farem ara, compare? Ja hem begut. Ara ens cal sortir d’aquí. Aixeca les teves cames i també les teves banyes; acosta’t al mur i para l’esquena. Jo m’enfilaré primer i amb l’ajuda del teu banyam i d’aquesta cadena, d’aquest lloc sortiré. Llavors, a tu te’n trauré. Per la meva barba, va dir el boc com n’és d’encertada, aquesta idea! Admiro els ben pensants com tu, ja que a mi mai no se m’hauria acudit tal cosa. La guineu surt del pou i hi deixa el seu company, no sense fer-li un bon sermó per tranquil·litzar-lo: Si el cel t’hagués donat tant seny com pèls a la barba, li va dir, no hauries pas baixat al fons d’un pou amb tanta lleugeresa. Adéu siau. Esfoça’t i intenta sortir-ne, que a mi m’espera cert afer que no em permet aturar la meva marxa. “Tota decisió s’ha de prendre amb molta cura”. Animeu-vos a “faulejar” i que tingueu tots un bon estiu!


s La piràmide de les tasques familiars Bet Piella mare de l’Ariadna Corominas

11

Racó dels mestres


Som les papallon Alba

Anna

Ă€lex

Andy

Ariadna C

Arnau

12

Ariadna B

Carles

Aya

Ferran

Guinedell

Isona


ones Jack

Jordi

Jan

Laura

JĂşlia

Marian

13

MartĂ­

Miquel Moses

Pere Omar

Roger

Richard olla de grills


Som els cargols Abril

Anass

Amin

Aris

Ă€lex

Carlota

14

Carles

David

Aniol

Danil

Juana Cristina

Jeremy


Karim

Jan

JĂşlia

Maria N

Marc

15

Maria S

Mouad

Quim

Pol

Raquel

Ona

Xuelei

Rita olla de grills


Som les formigu Albert

JĂşlia

Arnau C

Sam

Jan

JuliĂ

Laura

Maria

Martina

Naticia

16

Miquel R

Oihane

Sara


ues Gina

MartĂ­

Miquel S

Hug

Marina

Arnau L

Jakub 17

Nihad

Roger

Oriol

Bernat

Oumayma

Sanae olla de grills


P4

El peix espasa, el tauró i els peixos mofetes A la classe hem explicat un conte d’un peix espasa que volia tenir un nas petit perquè els seus amics es reien d’ell. Molt atabalat, va demanar ajuda al seu amic tauró perquè li serrés el nas. Però, sabeu què va passar? Doncs que un bon dia el va trobar a faltar!

18

Carla Prat Tots els peixos riuen quan passa el peix

Gil Puig El peix espasa té el nas molt llarg

Arnau Compte El peix tauró vol que el tauró li serri el nas

Henry Djan El peix espasa


Iu Fort

Tots els peixos estan espantats amb la xarxa dels pescadors

Joana Espar

El peix espasa no pot salvar els peixos de la xarxa del pescador perquè ja no té el seu nas.

19

Marta Montal

El peix espasa no vol tenir el nas tan llarg

Valentina Pérez Tots els peixos miren el nas del peix espasa i riuen

olla de grills


P4

Les llàgrimes del cocodril Aquesta és la història de com un home despistat d’una tribu de l’Àfrica va ser menjat per un gran cocodril i de com els seus companys el salvaren, donant-li a menjar a la bèstia molts xilis picants, perque el cocodril estornudés tant i tant i tant que l’home despistat sortís disparat.

20

Adrià Pintu els personatges de la tribu

Èric Franch El cocodril es menja un xili

Carlota Castells El cocodril que menja xili

Irene Espona El cocodril i l’home despistat.


Jonathan Heredia El cocodril plora perque li han donat un xili

Maria CrivillÊ Els dos nois de la tribu, el cocodril i l’arbre del xili.

21

Marta Saborit Quan li tiren llances i pedres al cocodril

Sara Corral El cocodril es menja l’home despistat olla de grills


P4

La mar salada Hi havia una vegades dos germans: en Guiu, que era ric i sorrut, i l’Iu, que era pobre, amable i generós. L’Iu va trobar un vella que li va oferir el seu molí perquè pogués demanar tot allò que volgués; per posar-lo en funcionament havia de dir unes paraules: Mol, molinet, mol mal que es colgui sol! I per dir-li prou havia de dir: No molguis, molinet, que el sol ja s’és colgadet!. L’Iu va demanar una casa més gran amb roba i menjar. En Guiu va demanar palla, però no sabia com havia de fer per parar-lo i la casa es va cremar. Un mariner va demanar el molí a l’Iu., i li va demanar una mica de sal. Del molí en va començar a sortir sal, i no es parava, i el vaixell es va enfonsar. Des de llavors que l’aigua del mar, en comptes de ser dolça, és salada.

22

Clàudia Codina Surt una casa del molí

Jana Balcells La casa d’en Guiu es crema

Maria Vinyeta La mar salada

Judith Sánchez La vella dóna el molí a l’Iu.


Lluc Sadurní La casa cremada i la casa nova d’en Guiu.

Pol Nogué L’������������������ Iu amb el molí demana una casa plena de roba i menjar.

23

Max Martí L’Iu amb el molí demana una casa plena de roba i menjar.

Mariam Drissi En Guiu i el seu gos surten de la casa que es crema plena de palla olla de grills


P5

El drac ferotge Hi havia una vegada un castell on vivia un rei que es deia Marc. A prop del castell hi havia una cova molt gran i fosca, i hi vivia un drac lleig i ferotge. Aquest drac sempre empipava al rei i a la seva filla. De nit, quan tothom dormia, el drac entrava al castell i amb les seves flames ho cremava tot: la roba del rei i de la princesa, les flors i plantes del jardí, les parets del castell… El castell cada dia era més lleig, li queien les pedres i cada cop es tornava més negre. Per això el rei va demanar ajuda als habitants del poble per trobar una solució al problema. Entre tots van pensar que li prepararien una trampa. Van amagar dues espases punxegudes a sota terra, i quan el drac va venir a la nit les va trepitjar, i de tant mal que li van fer va marxar corrents. El rei va fer una festa amb tots els habitants del poble i mai més cap drac no va empipar al rei . Vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!!

24

Ferran Reniu

Jana Vila


Karolina Krolikowska

Martina Baucells

25

Mohamed Assikion

Oumayma Daoudi

olla de grills


P5

26

La selva del lleó i el tigre Vet aquí que una vegada, en una selva, un lleó que es deia Dac jugava amb les seves cries quan de sobte va trobar un tigre tan lleig i tan ferotge que espantà els quatre lleonets petits. El lleó, molt enfadat, li va dir: - Què fas tu aquí? - Estic buscant la meva família i els meus amics... Els ha agafat un caçador per menjar-se’ls i no sé on són. - I qui són els teus amics? - En Dic, el dinosaure, i en Baldric, el dofí. - Doncs no pateixis, que t’ajudaré a buscar-los!! Van caminar molta estona per la selva, fins que el lleó va veure un trosset de mar. De cop va sortir-ne en Dic, que s’havia escapat del malvat caçador. El dinosaure, espantat i una mica cansat, els va dir que pugessin a sobre seu, que els portaria fins al vaixell on eren els altres. I així ho van fer. Després de nedar i nedar van arribar al vaixell, i allà el lleó i el tigre van començar a foradar el vaixell amb les seves urpes fins que es va enfonsar. En Baldric va saltar a l’aigua i la família tigre va pujar a l’esquena del dinosaure per arribar altre cop a l’illa. I des d’aquell moment el tigre i el lleó van ser molt amics!! Vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Abigail Balcçazar

Mark Fuente


Martina Quintana

Miquel Coll

27

Nabil El Bouazzati

Pau Bisquert

olla de grills


P5

28

Casament al mar Hi havia una vegada una sirena que vivia en una cova al fons del mar, però a prop d’ella, en un gran castell, hi vivien uns cavallers dolents. Aquests cavallers volien segrestar la sirena perquè tenia una medalla amb el poder màgic de fer a qui la portava l’ésser més ràpid del fons marí. Un dia els cavallers li van parar una trampa: van fer un príncep de mentida amb sorra i pedres i a darrera d’ell s’hi va amagar un dels cavallers. Quan la sirena va sortir de la cova i va veure aquell príncep, va quedar ben enamorada. S’hi va acostar i de sobte va sortir el cavaller amagat, la va lligar amb una corda i se la va emportar a la presó del castell. - No, no, si us plau, deixa’m!- va dir la Sirena, però el cavaller no li va fer cas. Un dia el rei i la reina del mar van saber que els cavallers dolents havien segrestat la sirena, així que van demanar ajuda al cavaller Jordi, que vivia en un altre castell apartat. Per això, una fosca nit, el cavaller Jordi va salvar la sirena, i amb la forca del rei va fer fora per sempre més aquells cavallers. La sirena va donar les gràcies al cavaller, es van casar i van viure feliços al castell del cavaller Jordi.

Anna Famada

Carl Max Owusu


Carla PĂŠrez

Federico MartĂ­n

29

Jordi Sala

Sergi Riera olla de grills


1r

Aquest trimestre hem parlat molt d’animals. Pol Franquesa El gat és el meu animal preferit, perquè pot ser de molts colors i és molt àgil. .

Maria Marín Els gossos són els meus animals preferits perquè són molt juganers i crien. El que no m’agrada gens és la mofeta. I el que em fa més por és el lleopard. Marc Gómez El meu animal preferit és el gos, perquè és bufó. Ariadna Pallarès

30

El meu animal preferit és el gos perquè vigila la casa. M’agradaria molt veure una guineu perquè no n’he vista mai cap. Gemma Dalmau El meu animal preferit és el gos, perquè m’agrada portar-lo a passejar al parc i donar-li menjar. Hi ha animals que no es deixen tocar i uns altres que sí, com el gat i el gos. De gats també n’hi ha de salvatges. Sara Bouzekoura El meu animal preferit és el cavall. El gos em fa por perquè mossega. Ferran Sánchez Els pingüins m’agraden perquè van molt ràpids amb la panxa.


Mohamed Boubaous Els animals són éssers vius. La girafa és un mamífer. Uchenna Ekechukwu El meu animal preferit és la formiga. M’agraden les formigues perquè són petites. També, perquè treballen molt. Guillem Martori M’agradaria tenir un ratpenat perquè són negres. No m’agraden els gossos perquè fan cara de pena. Els ratpenats i els gossos són mamífers. Els mamífers quan són petits mamen. Kawtar Soussan Els ocells neixen dels ous. A vegades s’escapen volant ràpid, molt ràpid. Jo tinc un ocell molt bufó a casa. Les seves plomes són molt finetes. Gian Cordova

31

Ferran Font

Júlia Picañol L’animal que m’agrada més és el periquito. Té la cua molt llarga, el bec una mica llarg i les ungles molt punxegudes. Biel Masnou Els animals tenen diferents característiques, i tots tenen una manera de defensar-se: uns tenen urpes, altres corren molt. Alguns són tan petits que s’amaguen sota les fulles.

olla de grills


1r Júlia Erra El cargol s’enganxa pertot arreu. Surt quan fa pluja. Quan t’hi acostes s’espanta i s’amaga a dins de la closca.

Carla Ollich Els animals són éssers vius. Els elefants són mamífers. Els ocells són aus.

32

Lucas Aguilar El meu animal preferit és el tigre, perquè atrapa silenciosament. El llop corre molt i és l’animal que em fa més por. Alberta Ferran El meu animal preferit és el tigre, perquè corre, té urpes...

Sara Gibert El que m’agrada menys és el mosquit, perquè pica i surten grans


Bernat Ibáñez Els insectes són animals molt petits. Alguns tenen ales i tots els altres van per terra.

Aina Pagespetit El conill m’agrada perquè el tinc a casa. Els conills fan caca rodona i seca. Tenen la cua rodona. Bruna Alonso

Ivet Macià

33

Violeta Carbonell Quan un cavall té les orelles endarrere i ensenya les dents vol dir que no t’estima i que no li agrades. Quan té les orelles una mica tombades endarrere i obre els narius vol dir que està una mica enfadat. Quan té les orelles rectes, ja el pots tocar. I quan té els ulls mig tancats, té molta son. Clàudia Vilaseca M’agraden els gossos perquè els pots passejar i t’estimen. També m’agraden les tortugues, perquè les pots mirar a veure què fan o com neden. Em fan por les serps perquè pessiguen i se t’enrotllen al coll. Tampoc no m’agraden els cocodrils, perquè mosseguen i són molt grossos.

olla de grills


1r

El camí que no anava enlloc Quim Roquet Aquest camí que era al mig del bosc i no anava enlloc, pujava muntanyes i les baixava, i hi havia flors maques que meravellaven al conill. Sempre feia sol, mai no plovia, fins que un dia va començar a ploure i feia tempesta de llamps i trons. Al cap d’una estona va deixar de ploure i les plantes van créixer com arbres. Un grup de conills es van fer amics i van fer molts forats.

34

D’excursió a les àmfores Maria Puigdollers Allà a la casa hi havia tres gossos, un de blanc, un de gris i un de negre. Quan dinàvem hi havia el gos blanc que es passejava molt. Vaig menjar dos entrepans a sota d’un arbre de més de cent anys, i hi havia una placa que deia “Les Àmfores”. Després vam jugar a fades i a cérvols, i també vam dibuixar i escriure i vam fer migdiada a l’herba. En Guillem va dir: -Porta les escombraries perquè no embruteu el meu jardinet. I va agafar el seu gos i se’n va anar. Poesia Maria Grosse La pluja com llamps d’aigua que vénen del cel gris. Xip, xap, xip. El so de la pluja, surto al terrat. Xap, xip, xap. Poesia David Evans Oh, quin sol meravellós! Mira com brillen les flors, i els ocells volant cap aquí cap allà.


Poesia Clàudia Andreu i Sergi Ortiz La rosa rosada als matins va sortint a veure els raigs del sol. La rosa roja plantada al meu jardí, il·luminada com raigs de sol. El petit roure Clara Macià El meu arbre és un roure fa glans i per a mi és el meu estimat amic, el més estimat amic. És petit, el millor amic. Dibuix Laura Masoliver

35

olla de grills


1r

Dibuix Mohamed El Kadiri

36

Dibuix Unai Estavillo


Els nens i les nenes de 1C estudiem els animals i tots hem pensat quin és el nostre animal preferit. Aquí en teniu una mostra. Gerard Pagès Hi havia una vegada una família de dofins que la mare va tenir un fill i nedava amb el seu fillet. Quan estava a prop de la superfície el va empènyer cap a dalt. Les mares dofins quan tenen fills els empenyen cap a dalt perquè respirin. Abril Mas El meu animal preferit és el gos. La meva àvia té quatre gossos i jugo molt amb ells. Els gossos de la meva àvia es diuen: Isis, Era, Lluna i Nuc.

Martí Sabater El gat és un felí que quan s’enfada treu les urpes i també mossega. El gat si és salvatge viu a la selva, si és com el meu, viu a casa i es deixa tocar.

olla de grills

37


1r

Miriam Enciso La tortuga neda a l’aigua i sura a l’aigua. Mou la cua quan es posa a l’aigua i és molt maca. Té dibuixos a la closca. Mireia Plans M’agrada el cavall perquè un dia hi vaig muntar al zoo de Barcelona. Hi havia retrats de l’avi de la meva mare perquè cuidava el Floquet de Neu. El Floquet és el meu animal preferit, era molt fi i molt blanc

38

Ivan Izquierdo El lleó és un animal que és una mica gros i mossega molt. Mengen molt, són salvatges i viuen a la selva. El lleó és el rei de la selva. És el meu animal preferit i també ho són els gossos de casa meva. Un es diu Nuc i l’altre es diu Tuti. Alba Sánchez M’agrada molt la balena perquè a l’esquena té una mena de forat per on surt aigua. .La balena salta al mar i és de color gris.

Arnau Vidal El lleó viu a la selva, fa molt de mal i és molt fort. És més gran que una tortuga. N’hi ha al zoo i sort que estan tancats perquè et poden matar.


2n

Younes Ziali Fa molta calor, fa molt vent; hi ha moltes muntanyes.

Laia Saborit S’acosten llamps i trons: tothom marxa, ningú no es banya.

Carlota Escribano Té arbres i arbrets, és molt verd, s’ajunta amb el cel blau.

Marc Escribano És molt verd i florit, plou molt, té molts arbres.

Manuel Pérez És fosc, de nit hi ha flors, arbres i també animals.

Berta Riera Aigua entre parets, la verdor del bosc i un lloc on relaxar-se

Martina Soler Rodona com el cel, dolça com el sucre: és una galeta.

Maria Dinarès Són els Pirineus: blancs tot l’hivern, verds tot l’estiu.

Gerard Casadesús Un mar blau amb onades molt altes.

Arnau Parcerisas Colors vius, olors agradables, alegria.

Bernat Nogué Aquests arbres semblen els meus cabells quan me’ls estiren.

Aram Solà El sol lluent crema com el foc potent. La mar enllà mai no sol acabar.

Elena Rodríguez El parc és molt maco: té flors, arbres i nens jugant.

39

Laura Serrat L’aigua està tranquil•la, ha sortit el sol: ha arribat l’estiu!

olla de grills


2n

Àngels Simón El mar és tranquil; hi ha una barca i unes roques molt grans. Nil Isern Un ratpenat negre i blanc, unes motxilles i una bossa. Un ratpenat amb collaret. David Larrubia Hi ha moltes barques. Els núvols s’acosten. L’aigua està tranquil•la.

40

Núria Ordeix Un llac pla. Al mig del llac hi ha una barca i al voltant hi ha arbres. Ignasi Rubio El meu gos corre molt! Té coses amagades i és simpàtic quan dorm. Maria Dinarès Fa calor, el mar està tranquil; el cel és blau i els núvols s’acosten. Judit Balcells El mar és ben gran, amb una barca flotant i una roca al davant.

Gerard Serra Són uns nois que parlen, expliquen coses d’esport; les persones de baix escolten, estan en silenci.


El balcó Ester Puig Jo surto al balcó i mil coses veig. Veig el sol, veig la lluna i un munt de coses més.

El camp Ariadna Castells El camp és de tots colors, les flors grogues i roses les fulles i l’herba, de color verd.

El cavall Carlos Chaves El cavall, bon corredor, fa curses sense parar saltant tanques tot renillant

La primavera Ayoub Benali La neu ha marxat els ocells han arribat i jo cullo flors de colors.

Primavera Aina Campos Els ocells amb el seu cant alegre i les papallones envoltant les flors de colors.

La barqueta Marta Gómez La barqueta navegant, les ones va trepitjant i els peixos pel mar van nedant.

Papallona Mariona Planas Papallona de colors, desplega les ales tota silenciosa i vés-te’n volant

La neu Èric Freixa Avui ha nevat i està tot glaçat. Ui!, quin fred que fa!

La primavera Gabriel Zevallos Els ocells i els insectes tornen, el cirerer floreix i el sol està content.

La primavera al Japó Yago García Els bonsais comencen a créixer, els ametllers tenen les flors roses i boniques. Al Japó tot és verd i les orenetes tornen cantant.

El lleó Clàudia Macià El lleó, rei de la selva; allà hi té molts amics i tots junts l’acompanyen. L’estiu Yassine Labrahmi Els ocells vénen, el ramat de xais pastura i tots tranquils, sense soroll.

41

El vent Garazi Cassany El vent s’emporta les fulles, i també els nius dels ocells. S’emporta els núvols i el sol que riu.

olla de grills


2n

La primavera Jan Ferran La primavera ha arribat i l’hivern ha marxat. El meu jardí ha florit i els insectes han sortit. Els ocells han tornat i s’han fet un nou niu. De bat a bat les flors han sortit i també han florit. El veler Marc Vilaseca El veler navega pel mar amb la seva vela gran, mentre els peixos van saltant.

42

El riu Clàudia Vicente El riu blau i transparent amb les pedres del costat passa per la muntanya corrent, queda decorat. El bosc Aitor Ullrich La papallona al costat de la branca, es converteix en fulla i les flors al voltant de l’arbre. Els camps Xavier Dot Els camps de color groc, les papallones volen, les flors i les plantes neixen. Els arbres Andrea González Els arbres en els boscos, les muntanyes verdes i la llum del dia, que ho il·lumina tot.

Els ocells Martí Font En temps de primavera els ocells tornen a venir, i tot volant van cantant. El sol Irene Salvans El sol de color groc il•lumina el mar, amb els dofins saltant i els peixos nedant La muntanya Jiehao Zhang A dalt de la muntanya hi ha arbres que són de color verd, i també hi ha flors que són de tots colors. El riu a la primavera Arnau González El riu és ben blau, els peixos salten a l’aigua, tothom surt. L’ arbre Jiajie Yang Veig l’arbre que floreix, i després sortiran els fruits L’arbre és gran i bonic. La primavera Gerard Famada La primavera ha arribat, les fulles són verdes. el sol brilla. Els camps a l’estiu Enric Macià Ja són d’or els camps, els arbres verds i les muntanyes sense neu.


Colònies a El Molí de la riera. Sant Pere de Torelló

El matí del primer dia vam fer activitats i ens van explicar una llegenda que parlava d’un ermità.

43

Vam trobar les feines dels oficis dins una caixa.

Vam fer una excursió a un pont de pedra.

Ens vam vestir de diferents oficis: torner, pastor, llenyataire i esqueller.

Vam jugar amb tiradors i altres joguines quan estudiàvem l’ofici de torner.

olla de grills


2n

Vam jugar amb un tirador i jo vaig jugar a tocar l’arbre

Una monitora ens va ensenyar un molí que feia farina però ja no funcionava.

Vam anar a fer farina amb un morter, tot picant grans de blat.

Vam fer galetes amb farina i ous, i també vam fer servir les balances.

Una tórtora es va amagar en un turó, i la vam haver de buscar de nit.

Vam anar al turó i ens van donar la instrucció

44


Ens van fer una discoteca i ens ho vam passar molt bé.

Ens vam divertir molt, a la nit, perquè vàrem xerrar molt.

45 Cristopher Rosales Fadoua Bourazma

Tot és verd. No es veu res diferent. Només es veuen arbres.

Gurpreet Singh

Els cavalls mengen pomes.

El cucut nerviós, mira ansiosament la seva presa. Té tanta gana!

Nawal Boussalam

La bruixa està mirant el cel.

olla de grills


3r

Els alumnes de 3r A i B hem treballat el projecte interdisciplinar de les abelles. Vam anar a visitar ”Can Panosa” i en Ramonet, l’apicultor, ens va explicar tot el que volíem saber de l’apassionant món de les abelles. A continuació us exposem uns petits relats que expressen els nostres desitjos, si fóssim apicultors. Ignasi Sàbat Si jo fos un apicultor faria un equip de futbol d’abelles. Cada dia les entrenaria cinc hores i mitja per tal que estiguessin en forma, i un cop l’any jugarien contra el Reial Madrid. M’agradaria molt que a l’escola tinguéssim abelles, ja que són insectes molt bonics i així també tots els nens menjarien mel. Serien les nostres mascotes i les cuidaríem molt bé. Segurament seríem l’única escola amb abelles com a mascotes, i les teles, diaris i revistes ens farien moltes entrevistes i seríem molt famosos. La mel que em sobrés la posaria en pots de vidre i la vendria a tots els pares i mares que en volguessin. Jo seria molt bon apicultor, les cuidaria i també el seu entorn perquè fos net i tinguessin moltes flors i vegetació. Oriol Torrescasana

46

Pau Panedès Si jo fos apicultor m’agradaria que la mel de les abelles fos molt dolça i molt bona. Que els ruscs estiguessin molt ben fets i amb molts detalls, que les abelles no piquessin i que visquessin molts anys. Jo no tiraria cap esprai perquè marxessin i així robar la seva mel. Si veieu una abella, no l’empipeu, quedeu-vos quiets, no correu, no les espanteu perquè elles us picaran. Les abelles en saben molt, de fer mel: tan petites com són, en poden fer molta!. Zoe Torres Si jo fos apicultor m’agradaria que hi hagués una màquina que ens convertís en abelles i poguéssim veure com és un rusc. També m’agradaria aprendre el seu llenguatge i entendre-les .Si jo fos apicultor m’agradaria que la màquina de fum no tirés fum, sinó un aire de flors. M’agradaria observar les abelles com són, els seus colors, com viuen, quines són les seves feines, quants ous pon la reina. M’agradaria treure la mel dels ruscs i deixar-ne una mica perquè s’alimentin.


Júlia Griera

Carla Isern Si jo fos apicultor m’agradaria posar nom a les abelles, que fessin el que se’ls digués i que fessin molta mel per a la gent i la resta d’animals del bosc. També m’agradaria que les abelles no piquessin, perquè així no es moririen i podrien fer més feines, com no deixar entrar intrusos a dintre de l’eixam o del rusc. M’agradaria que les abelles es poguessin convertir gairebé en persones i que m’ajudessin en el treball, però això és una imaginació meva. També m’agradaria que no s’enfadessin mai. Maria Anglada Si jo fos apicultor m’agradaria tenir moltes abelles i cuidar-les molt bé. Les abelles són molt valuoses perquè ens fan mel, cera... I tan malament que les tractem! Si no tinguéssim abelles ens moriríem, ja que hi hauria poques plantes, arbres... Per tant, cuidem-les bé!. Les abelles, si no les empipem no ens faran res, però el que passa és que ens esverem i les comencem a picar. Elles ens persegueixen perquè es pensen que les volem matar, però si no,són inofensives. Les abelles pol•linitzen, per això són molt útils. Núria Coma Si jo fos apicultor m’agradaria comunicar-me amb les abelles, perquè els demanaria una tassa de mel cada dia al matí. També m’agradaria que fessin una bona i dolça mel de flors, i que no ens fessin mal ni ataquessin. M’agradaria que m’ajudessin amb els meus problemes i també que em parlessin. Nora Prado Si jo fos apicultor m’agradaria observar les abelles, el seu comportament quan treballen i com s’organitzen. També m’agradaria treure la meitat de la mel que fabriquen i després vendre els diferents tipus de mel. M’agradaria veure l’abella reina com pon ous i com les fecunden els abellots i juguen plegats.

olla de grills

47


3r

Marina Barniol

48

Júlia Roza Si jo fos apicultor m’agradaria que la mel no es cristal·litzés tant; que quan l’anés a buscar no hagués de tirar fum a les abelles i que no estiguessin per allà voltant, perquè molesten molt. També m’agradaria posar noms a les obreres, reina i abellots. M’agradaria que quan volessin les abelles no fessin molt soroll , tot i que se que no ho poden evitar. M’agradaria tenir molts ruscos i tenir molta mel. Sé que no està bé treure tota la mel, perquè és el seu menjar, i tampoc no està bé prendre’ls la gelea reial per fer xampú com el que jo tinc a casa. I per últim, m’agradaria tenir molta cura de les obreres, abellots i reina. Jordi Pallarès


Aleix Codina Si jo fos apicultor m’agradaria cuidar les abelles per tenir mel. Hi ha tres tipus d’abelles, una d’aquestes és la obrera, que segons la seva edat fa una feina o una altra. Els abellots són un dels altres tipus d’abella, i només serveixen per fecundar la reina. La reina només va fent ous i ous! La mel que fan les abelles és de diferents colors i gustos. La mel també serveix per substituir el sucre. La mel és molt bona i va més bé natural que no envasada. No se’n pot menjar gaire, perquè si no et pot fer mal la panxa. Gil Fort

49

Abel Marcos Si jo fos apicultor m’agradaria treure el 20% de la mel com un bon apicultor. L’apicultor deixa el 80% de la mel per a les abelles perquè es puguin alimentar i alimentar les seves filles. Els apicultors treuen molt profit de les abelles, com ara la mel, la cera el pròpolis i la gelea reial. L’apicultor necessita una centrifugadora per treure la cera de la mel. Els apicultors cuiden abelles i els donen una part de la mel, i l’altra la porten als supermercats per vendre-la. Maria Erra Si jo fos apicultor m’agradaria aprendre el llenguatge de les abelles per poder parlar amb elles i per veure com són. El meu millor somni seria convertir-me en obrera i poder treballar. A mi la feina que més m’agrada és la d’exploradora, però també m’agradaria ser la reina. A part d’això, volar sempre ho he somiat, per anar pels prats mirant totes les flors. M’agradaria veure un eixam d’abelles que tapés el sol i el cel. M’agradaria veure com fan un rusc. Penso que si fos un apicultor seria divertit, però també donaria molta feina i així guanyaria diners amb la mel que vendria. En conjunt, m’agradaria ser apicultor.

olla de grills


3r

Noha Estivillo Si jo fos apicultor tindria una mica de por, però com que tindria un fumador, possiblement ja no en tindria i intentaria fer la millor mel per tenir alguns dinerets. Em faria amic de les abelles, i del meu rusc, que seria molt bonic, naixerien obreres i així viurien més bé i la mel seria molt més bona. També les ajudaria a fer les tasques del dia. Ho tindria tot ben endreçat, com en Ramonet, i intentaria que vinguessin escoles, i els nens, tots contents, anirien a casa i ho explicarien als pares. Carles Blanco Si jo fos apicultor seria amic de les abelles, des de l’abellot fins a la reina. Jo agafaria mel de romaní, de mil flors, de bruc i la vendria. Esperaria que me’n compressin vint pots al dia. Però també, per altra banda, em faria llàstima fumar-les, però seria l’única manera de guanyar algun caleró. Em fa llàstima que hagin de treballar tant, però si no ho fessin no aconseguirien la mel per viure.

50

Ariadna Plans Em faria amiga de les abelles, però sobretot de la reina perquè fes un rusc molt gran, i també de la recol·lectora perquè fes molta mel i jo la pogués vendre al mercat. Les cuidaria perquè no els passés res, i les portaria on hi ha mel de bruc, de mil flors...perquè a mi m’agrada molt. Potser al començament tindria una mica de por, però em posaria el vestit i ja m’hi aniria acostumant. Andrea Vidal. Aniria a les escoles i explicaria als nens que és molt sa menjar mel. També els explicaria bé de quin color són les abelles perquè no les confonguessin amb les vespes. Els donaria fitxes perquè les estudiessin i anessin d’excursió per veure-les. També els explicaria que la mel es cristal·litza i que no caduca. Finalment, els ensenyaria totes les eines que utilitza l’apicultor.


Carla Castro Jo ensenyaria a les abelles a jugar a futbol. Les ajudaria a tenir més mel, perquè cada dia els donaria moltes flors. Seria amiga de la reina i així podria pondre més ous i tindria més gran el rusc, i jo les ajudaria a fer-lo. A mi m’agrada la mel de romaní, i per això portaria les abelles a les flors de romaní. I també m’agradaria anar pertot arreu amb el vestit blanc.

Marçal Vilà Les cuidaria molt bé, seríem molt amigues i així hi haurien més abelles i jo les ajudaria molt. Vendria molta mel de bruc i les portaria a un lloc on tinguessin moltes flors. Netejaria els ruscos per fora i vigilaria a la vora d’ells que no hi hagués vespes. També les posaria en un lloc on toqués molt el sol perquè treballessin més, i cada dia em posaria aquell vestit blanc i amb el fumador les fumaria per vigilar bé que cap estigués malalta. Les ensulfataria amb un ensulfatador natural perquè cap més insecte el pogués prendre el nèctar. Marina Casals M’agradaria fer que les abelles es fessin amigues meves i les aniria a veure sempre. També em voldria posar el vestit i els guants blancs. Els diria si volen jugar i ens ho passaríem genial. Jugaríem a un joc que es diu “abella mata” i riuríem molt. Després les ajudaria a fer el rusc, elles menjarien el nèctar de les flors i jo els ous ferrats amb patates i un iogurt. Finalment, com que ja estaríem cansades aniríem a dormir. Quim Vancells Faria un senyal amb el fumador perquè em donessin mel màgica per ser abella. Jo ajudaria les flors a pol.linitzar-se i així em donarien nèctar. Voldria posar-me al darrere de les ventiladores quan fes calor. Llavors aprendria el seu llenguatge i tindria tot el rusc ple d’amics. Segur que seria famós perquè els explicaria acudits i ximpleries. Els donaria tècniques per robar mel als ruscos i escapar sense ser atrapades. Com que jo tindria el cervell d’humà aprofitaria per investigar on dormen, què fan i com es troben.

olla de grills

51


3r

Clàudia Espinosa

52

Júlia Subiranas Cada dia aniria a veure-les i seria la seva amiga. Les portaria al millor lloc on hi hagués les millors flors, perquè poguessin fer la millor mel, com per exemple la de romaní, de mil flors, de bruc... D’aquesta manera podria fer més ruscos i a Osona en tindria vint. Només em dedicaria a la mel i a les abelles. Segur que m’encantaria ser apicultora!!! Salma Ammani


Macedònia de textos

4t

Introducció Pau Coll, Paula Riera i Olímpia Solà Els alumnes de 4t us hem preparat una macedònia ben dolça i sucosa de textos. Són tots realitzats durant el curs i són exemples del que hem anat fent tant a llengua catalana, a expressió, a l’àrea de coneixement del medi com treballs d’assemblea. Esperem que us agradi. Dolços El diari de les petites vivències Laia Ordeix El diari de les petites vivències és un llibre en blanc on escrivim el que ens passa durant el dia i on expressem els nostres sentiments. Així ens recordem del que ens ha anat passant durant el curs. Cada dia un nen diferent s’emporta el diari i d’aquesta manera sabem el que li ha passat i quins sentiments ha tingut durant el dia. La veritat és que ens agrada entendre els nostres companys i escoltar-los. A vegades ens costa expressar-nos, però el diari ens ajuda a fer-ho sense vergonya. Experiències àcides L’aparell respiratori Jordi Molist, Júlia Castañé i Mariona Sala Tot estudiant l’aparell respiratori humà, vam voler saber com eren els pulmons d’un porc, perquè diuen que és l’animal que s’assembla més a nosaltres. Vam anar al laboratori, ens vam dividir en quatre grups, vam agafar els aparells respiratoris i una cartolina. L’Helena ens va explicar les parts que podíem observar i tocar. Vam tallar la tràquea perquè fos més curta i curiosament vam veure que no era forta com un ós, sinó que la textura es podria comparar a la de l’orella, i que estava formada per uns anells. Després vam bufar i alguns nens es van marejar. Els pulmons s’inflaven. Els vam obrir amb un bisturí, i vam poder veure els bronquis i els bronquíols. Al final els vam observar atentament perquè després vam fer un dibuix del que havíem vist, i la veritat és que ens van quedar molt bé. Projecte de la llet Xavier Ollé, Xènia Jucglà i Pau Coll Hem fet un projecte que consistia a intentar resoldre la següent pregunta: Què conté la llet? Hem estudiat els aliments i hem vist que aquest aliment té les tres funcions principals, és a dir, la llet és constructor, regulador i energètic al mateix temps. Ara us explicarem una de les quatre pràctiques que vam realitzar al laboratori de primària (LAB). Una de les que van ser més fàcils va ser la que ens va permetre saber si la llet conté greixos o no. El material que vam utilitzar va ser: una espàtula, una tira de paper de diari, oli, coàgul de llet, aigua i un trosset de nou. El procediment que vam seguir va ser el següent: 1. Al retall de diari escrivim els següents noms: llet, oli, nou i aigua 2. Amb una espátula agafem una petita quantitat de coàgul que prèviament ha estat separat mitjançant vinagre. 3. Posem aquesta quantitat damunt el paper de diari. 4. Fem el mateix amb una gota d’aigua i una d’oli. 5. Agafem la nou i la premem amb el dit damunt, també, del paper.

olla de grills

53


4t

6. Deixem que s’eixugui. Els Resultats que vam poder observar van ser els següents: llet oli nou aigua taca x x x no taca x Conclusió: La llet, conté greixos, igual que l’oli i la nou; l’aigua, no. Una mongetera molt especial Laia Ordeix, Stefania Álava, Arnau Moreno i Míriam Padullés. Vam plantar unes quantes mongetes per observar-ne el creixement segons del tipus de sòl que hi hagués. Vam sortir a fora el bosc jardí a buscar diferents mostres de sòl (una d’humus i l’altra d’argila). Vam plantar-hi mongetes, i el que vam poder observar va ser que a l’argila no n’hi naixia cap, en canvi a l’humus, que és la part del sòl més fèrtil, van poder créixer totes. Després es van anar morint totes per falta d’aigua o potser per massa, menys una que va créixer molt. Vam haver de canviar la torratxa moltes vegades, perquè creixia i creixia. Finalment la vam haver de trasplantar a l’hort, però després d’uns dies la vam anar a visitar i semblava morta. La vam tornar a recuperar i sembla que a la classe es troba més bé. Ja hi hem observat millores i li ha sortit una flor. Esperem que es recuperi més! Madurs, deixats reposar

54

Jo Berta Codina Tinc els ulls d’un fosc color, és que els tinc pintats de marró. M’encanta gaudir i ballar, i també les llengües, i estudiar. Sóc flexible i m’agrada estirar, i les cames alçar. Parlo, canto sense parar, em sap greu, no ho puc evitar. El meu color és el morat: és un tipus lilat. Els idiomes són el meu foro: el català, vull aprendre francès, anglès i castellà. Traductora-intèrpret vull ser, l’ofici de cantar, també el vull fer. Quatre som a casa, i ens divertim massa. Sóc jo Biel Tomàs Tinc una núvia, que és com una joia Ho apunto al diari secret, perquè no ho sàpiga en Patufet.

Tenia un ocell que es va menjar un rovell. Sóc xerraire i respiro aire. Vull ser inventor i, a vegades, em punxo amb un agulló. Visc a Vic, i m’agrada el circ Cric. Vull anar a Mart, no vull arribar tard! Se m’ha mort l’avi, que mirava el Ral·li. Poesia Un brillant 23 de juliol (encadenat escrit per un grup de desdoblament) L’estiu és anar a la platja la platja és molt divertida divertida per jugar amb la sorra la sorra escalfada pel sol. El sol brilla com l’or L’or és fort com el ferro, ferro tinc al cor,


el cor meu és encès per foc. El foc i l’aigua són inacabables, inacabables com el dia. El dia porta pluja, pluja d’abundant aigua. L’aigua fa soroll quan cau, cau de les cascades calentes d’estiu. L’estiu és calorós, calorós quan es crea vapor. El vapor és el gas aquest gas que humiteja. Humiteja la cara de la gent. gent gaudint de la calor. La calor escalfa el nostre cos el cos el mullem amb aigua freda. Freda està la piscina, la piscina fa temps de vacances. Sucosos Galindaines Diferents alumnes

55 Sergi Membrive Mariona Sala Berta Torras

Xiaoying Hu

Olimpia Solà Édgar Blanco El bloc: I si veniu a aquesta adreça web podreu gaudir de més coses magnífiques i textos que hem anat elaborant els de 4t, o sigui nosaltres. No hi falteu!!! quartsmiquel.blogspot.com

olla de grills


4t

Situacions compromeses. Què faries ? Arnau Espona i Arnau Saborit Primera - Si t’adones que quan vas cap a l’escola encara portes el pijama sota la jaqueta... què faries ? a. Recular fins a casa, per canviar-te, encara que arribis tard a l’escola. b. Passar-te tot el dia amb la jaqueta posada, encara que faci una calor espantosa. c. Aguantar, tot el dia, amb el pijama posat, encara que facis el ridícul. Segona - Si vas a un casament i no portes la roba de mudar, i vas amb roba vella i bruta... què faries ? a. Tant te fa. Ningú no s’hi fixarà ! (bé, potser la teva mare sí, i...). b. Amagar-te de l’altra gent, encara que no quedis massa bé. c. Abandonar el casament i anar cap a casa. Tercera - Si et despertes i et trobes un gra de greix enorme a la punta del nas... què faries ? a. Alegrar-te’n! Ara podràs posar-te sota la pluja sense mullar-te, com fan els ocells! b. Posar-t’hi una tireta. No vols semblar el nen més fastigós de l’escola. c. Et sembla bé. Ara seràs el nen més popular de l’escola.

56

Posta de sol Pau Martori i Adrià Puigdomènech Que bonic és aquest moment del dia, quan la claror ja se’n va i ve la foscor d’una altra nit! Neix una impactant lluna, envoltada de foscor. I, com sortint del mar, un petit raig de sol. Els banyistes se’n van. Els pescadors deixen la canya. Enmig d’una platja deserta, mirant el mar, un gran paisatge. Els secrets del mar Arnau Sala Hi havia una vegada un home jove, que es deia Arnau i tenia vint-i-dos anys, que estava disposat a explorar el mar. Va començar per comprar-se dues bombes d’oxigen, que li permetrien baixar a més de 800 metres de profunditat. També es va comprar una roba especial. Però per baixar a més de 1.100 metres de profunditat ja tenia un submarí. A 800 metres va trobar un robí, un peridot i un safir. Per trobar més coses va agafar el submarí i es va submergir. A 1.385 metres de profunditat va trobar monedes d’or, valorades en més de cent milions d’euros. Però als 3.900 metres hi va trobar una sirena. Aquesta li va demanar que no expliqués que ella existia, perquè tiraria per terra el Secret del Mar. L’Arnau, tot i les seves ganes de descobrir, no ho va explicar mai.


Les colònies de 4t Aina Casellas i Aida Mas Els dies 28, 29 i 30 d’abril passat, els de 4t vam anar de colònies a la Rectoria de la Selva, una casa de colònies del Solsonès. Després d’un parell d’hores d’autocar, vam arribar a La Selva. Allà vam fer un joc per descobrir l’entorn. Vam dinar d’hora, a la una del migdia. Després de dinar, ens vam equipar i vam anar d’excursió al Pla de Busa. La Pilar, una veïna que viu al Rial, una casa del Pla, ens va deixar carregar les cantimplores d’aigua fresca. Després de sopar vam fer un joc de nit, on vam poder treure a passeig els nostres lots. Després vam fer una assemblea, per repassar com havia anat el dia. I ens en vam anar a dormir. Bé, tots no, perquè uns quants es van quedar una estoneta a sentir el gamarús, un rapinyaire nocturn que cantava ben a prop de la casa. Alguns d’ells fins i tot el van veure. L’endemà vam anar de visita a la Vall d’Ora, tot el dia. Vam visitar el molí de Ca n’Ambrós i el monestir de St. Pere de Graudescales, on vam dinar. Aquí vam poder ficar els peus al riu Aiguadora. Arribats a La Selva, berenats, ens vam dutxar. Quin descans! Al vespre vam fer una festa. Per grups, voluntàriament, vam fer representacions, coreografies, endevinalles... I a dormir. Ooooh ! Quina llàstima ! Ja és l’últim dia ! Després de llevar-nos i esmorzar vam fernos les motxilles i vam netejar la casa. Després ens vam escampar per l’esplanada i per l’era de la casa, i vam estar una mitja horeta fent treball personal: llegir, valorar les colònies, escoltar els sorolls de l’entorn, pensar, descansar, ... Al migdia vam tornar-nos a reunir en assemblea, i vam descobrir els companys que s’amagaven darrere els personatges del Joc de la Guilla. Que murris. No els va enxampar ningú! Tothom va rebre una medalla, com a record. A les tres de la tarda, o una mica abans, vam tornar cap a Vic i... ens vam acomiadar de les Colònies de 4t. El drac poruc Alba Ribé Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, en un poble concret, una cova on va néixer un drac. Com més gran es feia, el drac més poruc es tornava. Fins que va arribar a ser tan i tan poruc que no volia sortir de la cova, perquè tenia por. Però, és clar, tenia una gana que el matava. Un dia va veure que se li acostava una nena. Aquella nena es deia Laia. Quan va arribar a la cova, va trobar al drac plorant. El drac va demanar a la Laia que no se’l mengés, però ella li va dir que no es preocupés, que era una nena i que les nenes no mosseguen. Es drac es va tranquil·litzar, i la Laia li va ensenyar a perdre la por i la vergonya.

olla de grills

57


L’amistat val més que els diners Guillem Masnou i Domènech La Jasmina era una nena que tenia de tot perquè els seus pares es guanyaven bé la vida. La seva mare era la propietària d’una acadèmia d’idiomes i el seu pare era un empresari que sempre anava d’un cantó a l’altre i gairebé no era mai a casa. La Jasmina tenia de tot, però sempre estava trista i sola a casa i no tenia ningú amb qui jugar. Un dia estava caminant i va veure un nen pobre que tenia la roba estripada i que menjava del que trobava a les escombraries, i com que ella era molt bona persona es va endur el nen a casa seva, el va atipar, li va curar algunes ferides que tenia i li va donar roba perquè es canviés. Després de tot això la Jasmina li va preguntar si volia jugar amb ella i el nen, molt content, va dir que sí. La Jasmina i el nen es van posar a jugar i s’ho van passar tan i tan bé que no es van adonar que ja s’havia fet fosc. El nen, molt trist, es va acomiadar d’ella i se’n va anar. El dia següent la Jasmina va anar a buscar el nen i li va dir que havia parlat amb els seus pares i que si ell volia podia anar a viure amb la seva família. El nen, encantat, va dir que sí. Des d’aquell dia varen ser molt feliços perquè es tenien l’un a l’altre. La Jasmina no es va sentir mai més sola i el nen pobre no va patir mai més gana, fred ni por.

58

No cal enfrontar-se als déus Miquel Anglada i Molina Una vegada, a l’antiga Grècia, Posidó va enviar un kraken (un calamars gegant) a atacar la ciutat d’Atenes. Els d’Atenes van anar a una cova en la qual vivia un Tità monstruós: tenia quatre braços, un dels quals era una pinça, l’altre una maça i els altres dos eren braços gegants d’humà; també tenia potes d’aranya, ales de ratpenat i dos caps, un de drac i l’altre de serp. Els d’Atenes li van pregar que anés a espantar el regne de Posidó, que li deixés ben clar que els d’Atenes se sabien defensar, però el Tità s’hi va negar. Els d’Atenes li van proposar un tracte: que si feia el que ells volien els donaria una vaca cada dia. El Tità no va poder rebutjar l’oferta i va acceptar el tracte. El dia següent el Tità es va submergir en les aigües i va anar a cercar el regne de Posidó. Al cap d’una hora de nedar va trobar el regne de Posidó, immens, grandiós, i va anar nedant fins a un lloc que semblava una plaça. Un cop allí va començar a bramar. Els tritons (els habitants de Posidó) van agafar els seus poderosos tridents. El Tità, en veure’s en desavantatge, es va rendir i Posidó el va expulsar de l’oceà amb un remolí. El Tità va anar a parar al mig d’Atenes. Els d’Atenes es van disculpar amb el Tità per haver-lo obligat a espantar els tritons, i amb Posidó per haver plantat cara. El final ja se sap: no ens podem enfrontar als déus. Mar Isabel Coll i Barneto Mar blau i serè A la teva falda hi ha veles blanques Remor constant que m’acompanyes.


La ciutat de Vic Max Codinachs i Casassas Jo visc a la ciutat de Vic, un lloc perfecte i molt bonic. Els dissabtes hi ha mercat en un lloc gens amagat: és la nostra plaça, on venen meló, síndria, carbassa... És un lloc d’interior molt fred i molt calorós, però tot i així és un lloc meravellós. Cal·ligrames sobre els següents versos de Màrius Torres Meritxell Riera, Guillem Font, Biel Pagespetit, Maria Carbonell Potser la nostra vida sigui un mal instrumnt, però és música viure!

59

olla de grills


60

Mark Joan Cunill Vall Hi havia una vegada un noi alt, prim i que sempre anava ben guarnit. Tenia 26 anys, i era fill únic. Es deia Mark. El seu pare era mort, i la seva mare tenia molt mal a les cames, així que no podia ajudar gaire al seu fill. Era més al llit que passejant de tant mal que li feien les cames. Ara tots us preguntareu, i per què no s’havia operat o havia buscat algun remei pel seu mal? Doncs la raó era perquè la família no anaven gaire sobrats de diners. El fill no tenia cap problema físic, però tenia un altre problema: no tenia feina. En Mark en buscava de qualsevol tipus, de feina. Cada mati a les 8 s’aixecava i, apalí,, a buscar feina! Havia arribat a recórrer més de 60 km buscant-ne, però no n’havia trobat mai cap. Vivia en un piset molt petit, just per dormir, esmorzar, dinar i sopar. Al davant de casa seva hi vivia la seva mare. Un dia a les 8 es va aixecar i va anar a buscar feina a un poble molt petit. Com sempre, no en va trobar. Tornant cap a casa amb el seu cotxe rumiava: “Un altre dia serà!”, però cada cop ho veia més negre. . Quan va tornar, va obrir la porta de l’escala del pis. Va pujar fins a la seva porta i va veure: “Embargat”. Va agafar les maletes que li havien deixat al carrer i se’n va anar a casa de la seva mare. Aquella nit no va poder dormir. Tenien moltes dificultats per pagar els rebuts i les factures del pis de la mare. Un dia, la mare va arribar a plorar del mal de cames i es va posar molt greu. La varen haver d’ingressar. El seu fill, desesperat, va anar a buscar una feina urgent. Tot es va complicar més quan a la mare li varen trobar una malaltia al cor. El seu fill va trobar una feina no especialment bona, però en què almenys cobrava alguna cosa; feia de manobre. Després d’uns mesos de cobrar ho va donar tot a la seva mare per operar-se de les cames. Al final se’n va sortir. Ja podia viure en un altre pis gran. Al cap de 7 anys en Mark estava casat, amb dos fills, i feliç. La seva mare es va morir als 80 anys, després de tenir molts problemes al cor. En Mark demostra un exemple d’honradesa, i que quan ets petit i jove cal estudiar per no passar-ho malament de gran. Xip i Xap Albert Truqué Bertran Hi havia una vegada un peix que es deia Xip i el seu germà Xap. I el seu pare es deia Xip-xap, que era el rei de l’oceà Atlàntic. Els dos peixets tota l’hora jugaven, tira cap aquí, tira cap allà. Sempre s’ho passaven molt bé amb tots els seus amics. Un dia van fer una cursa i van passar el límit del regne del seu pare, i sense voler els van capturar uns pescadors amb les seves xarxes. Però en Xip, que va poder deslliurarse i fugir, va anar corrents a dir-ho a en Xip-xap. Quan els pescadors van passar pel regne del rei dels mars, en Xip-xap va reunir tots els animals de l’oceà Atlàntic, que van córrer per ajudar-lo. Tots els peixos amb el seu rei van fer una guerra que va durar tres dies i tres nits per aconseguir enfonsar el vaixell i alliberar en Xap. La lluita va ser tan dura que els humans, esgotats, van fugir amb una barca molt petita després d’alliberar en Xap. El peixet feliç es va reunir amb el seu germà, el seu pare i tots els seus amics. Tots junts van fer una gran festa i sempre més van ser feliços.


Cal路ligrama Clara Dinar猫s

61

Dibuix Facundo Rozas

olla de grills


5猫

Cal路ligrama Fadua El Bouazzati Dibuix Guillem Parcerisas

62 Dibuix Jeff Owusu


A la selva Arnau Trabal Pou Hi havia una vegada un senyor molt ric i bastant important. Un dia va haver d’anar en una selva d’allà l’Índia anomenada Selva Negra per firmar un tracte que li permetria tenir una quart part d’aquella enorme selva. Quan hi va arribar amb el seu avió privat no hi havia ningú que el vingués a rebre. Al cap d’una estona d’esperar va decidir endinsar-se en aquella selva fosca i tenebrosa, encara en ple sol. Quan va veure que el sol es començava a pondre va voler tornar enrere per trobar el seu avió privat, però malauradament no el va saber trobar. A mesura que s’anava fent fosc cada cop sentia més sorolls i tenia menys claror. Va intentar demanar ajuda pel mòbil, però a la selva no tenia gents de cobertura. Davant la desesperació, el senyor va seguir caminat per intentar trobar un refugi. Al cap d’una llarga estona d’anar caminant va veure una cova que semblava molt deshabitada. S’hi va anar acostant molt a poc a poc, i quan va ser dins la cova es va trobar davant de quatre túnels; el senyor davant del dubte en va triar un, va triar el túnel que es trobava més cap a la dreta. Mentre anava caminant, de sobte el van començar a perseguir una plaga de ratpenats molt empipats, el senyor es va posar a córrer molt espantat sense saber quina bestiola estranya el perseguia. Quan va aconseguir despistar aquells ratpenats empipadors es va trobar altra vegada davant de quatre túnels per escollir, i aquesta vegada va escollir el túnel que estava més cap a l’esquerra. Quan no feia gaire estona que estava caminant el va començar a perseguir un talp gegant; el senyor ja no podia fer una passa més. Va caure a terra sense moure ni peu ni cama, i quan el talp se l’estava a punt de menjar, l’home va sentir una veu que deia... “TALLEU, ÉS BONA”

Vols ajudar la meva germana? Anna Páez Montoya -Hola, em dic Judit, tinc 12 anys, tinc una família... Mireu, tinc uns pares que em fan passar vergonya davant dels meus amics, i una germana... Bé, el meu problema és la meva germana, l’ Aina: no vol fer mai res! Sempre que diem per anar a algun lloc diu: - Sï, home! Jo no hi vinc, allà! I per això ella sempre es queda a casa. Acaben de començar les vacances i no podrem fer res. Li he demanat si aquest aquest estiu volia anar a... i ella m’ha dit (com és costum): -Calla, que m’empipes!- quan no estava fent res. Ho he dit al papa, i ell, com sempre, diu que no passa res, que la cosa bona es porta dins. És clar, ell em diu això i jo penso: la cosa bona em sembla a mi que no surt (ja m’agradaria que sortís) Un dia vaig anar a voltar pel poble, per fer amistats, vaig veure un nen rosset amb els ulls blaus i li vaig dir: -Vols ser el meu amic?- Ell va fer que sí amb el cap. Jo li vaig preguntar: -Escolta, et passa alguna cosa?- I ell em va respondre: -Doncs tinc un germà que no vol fer mai res, i no podrem fer res durant les vacances!

olla de grills

63


A la meva germana li passava el mateix! I li ho vaig explicar. - Ei! Tinc una idea. Mira, la meva germana tampoc no vol fer mai res. M’escoltava amb molta atenció, mentre jo continuava explicant. -I si fem que s’enamorin el teu germà i la meva germana?- vaig dir. -DONCS TU ETS LA MEVA SALVACIÓ! Els vam portar tots dos que es miressin cara a cara, i vet aquí que es van enamorar, i a partir de llavors sempre van estar animats. Calella a l’estiu Arnau Macià Girbau Vora la platja descansa l’aigua alegre, una aigua blava i cristal·lina; un cel clar dóna alegria, i a la platja, el so d’una havanera. Ben lluny, a l’horitzó, un vaixell amb les veles alçades, amb les xarxes plenes de rajades i amb uns mariners sense por.

64

La Terra Ferran Surriba Codony La terra és bonica però no en tenim cura. Ho podem arreglar amb sort i amistat La podem salvar amb pau i harmonia, sense contaminar. I entre tots, reciclar! Si tots ens unim i treballem en equip i en excés no consumim, jo crec que ho aconseguirem L’hivern Joan Castanyer Costa L’hivern sempre té coses per ensenyar: pel balcó la gent es veu amb el nas fred i les orelles a punt de gelar. De vegades hi ha molta neu. L’hivern no només és una estació: és un sentiment de felicitat i de llangor; tancats a casa, amb la llar de foc que fa escalfor, parlant amb la família, és un dia rodó! El Món Júlia Ferrer Costa Hi ha gent que pensa: El món s’acabarà finalment,


i què tindrem de recomprensa? Res, només el que haurem viscut feliçment. Hem de viure cada dia contents i amb molta felicitat, i gaudirem amb alegria, dels que tenim al costat. Amistat Pau Blanco Dorca Em fa il·lusió tenir amistat i saber amb satisfacció que em dius la veritat. Jo puc saber el que estàs pensant, no em preguntis per què, ho estic esbrinant. Sempre serem amics, amics de tot cor. No ens cal ser rics, l’amistat és or. Si mai ens distanciem no serà per enemistat sinó perquè ho necessitem i ens retrobarem aviat.

65

D’acampada Mar Anglada Espadaler Avui era el dia més feliç de la meva vida. Anàvem d’acampada tots els meus amics i jo!! Era genial, perfecte, semblava un somni… Els meus amics eren: la Tanit, que era rossa i molt creguda, en Ramon, que era més petit i pèl-roig, l’Eduard, que era “guapo” i alt, i la Irene que era alta i tenia el cabell castany. - Ja teniu les maletes fetes, nois?- va demanar la mare de la Tanit. - Oi tant! Tenim unes ganes d’anar d’acampada... - Vinga, que el tren se’ns escaparà!- va exclamar la Tanit - Sí, sí, anem, vinga!- vaig dir. Quan vam arribar a la muntanya vam plantar la tenda i vam fer un foc per escalfar-nos. - Comencem a fer el sopar?- va demanar en Ramon. - D’acord, ja pots començar, mentrestant, jo aniré a fer un volt per aquí- va dir la Tanit, aixecant-se - Mmm... Què hi ha per sopar?- vaig demanar. - Sopa de verdures- va dir en Ramon. - Oh! Que bona!- vaig dir. - No, ecs...!- va dir l’Eduard. - Escolteu... No fa molt que ha marxat la Tanit?- va dir en Ramon. - Ostres, és veritat!...- Abans que pogués acabar la frase es va sentir un crit eixordador i llavors tot va ser silenci...

olla de grills


- Millor serà que l’anem a buscar...- va dir la Irene - Jo em quedo aquí, eh...?- va dir l’Eduard, espantat. La vam buscar fins a negra nit. Ni rastre, però quan marxàvem vam veure una nota: “Fugiu. TANIT”. Marxem d’aquí, ràpid!! - vaig dir. Quan vam arribar faltava alguna cosa... L’Eduard! - El meu germà!!- va dir la Irene. - Entrem a la tenda. Segur que és un ós que se’ls ha endut a tots- vaig dir. - Vaig a buscar el meu germà, ARA!- va dir la Irene. - No! -vam dir en Ramon i jo alhora. No ens va fer ni cas, va marxar ben decidida. Ja l’havíem perduda. Al cap de poc vam sentir un crit. En Ramon va sortir de la tenda per veure què passava. Vaig sentir un crit al cap de dos segons. De sobte vaig veure com s’obria la porta de la tenda i... -Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!! -Bon dia, nena, lleva’t ràpid que avui aneu d’acampada!- va dir la mare. Ostres... Tot havia estat un somni!!

66

El mar Arnau Rosell Espinosa Mar immensa i cristal·lina, ones vénen, ones van; amb la brisa marina van endins tot viatjant. Les gavines sobrevolen sobre el mar meravellós buscant el menjar que troben amb un crit molt curiós. Quina pau, quina harmonia quan el mar està calmat; amb el vol de la gavina tothom queda meravellat!

L’amor Martin Noguera Retamal L’amor a primera vista és el millor que et pot passar. T’oblides de la teva vida i només penses a tornar-lo a trobar. Quan és lluny només vols que torni i quan és a prop, vols que segueixi així. Arriscaries la teva vida, per dir-li: al teu costat estic. Quan la mires et quedes fascinat, i quan marxa, decepcionat. Només vols que per sempre estigui al teu costat.

Trompoweie Gil Castañé Soldevila L’any 2.050 el científic George Finway i el seu estudiant, John Williams, troben un jeroglífic enterrat en un temple al desert del Sàhara. El jeroglífic, escrit en egipci, és un exemplar únic al món, ja que amb el pas del temps els altres s’han fet malbé o han anat desapareixent. Al laboratori d’en George, en John estudia el jeroglífic. Tot està en silenci, quan de sobte… - Ho he trobat! Ho he trobat! En George, espantat, corre cap a en John: - Què, què has trobat? - He descobert el significat del jeroglífic. - Què posa? –respon en George, intrigat.


- Posa que hi ha un tresor amagat a la piràmide de Trompoweie, a Madagascar. - Doncs en marxa: demà mateix agafem un AVL (Avió de Velocitat Llum). L’endemà ja eren a Madagascar, van contractar un guia que els portés fins a la piràmide. Després de tres dies caminant van arribar al destí i van deixar marxar el guia perquè no corrés perill. L’entrada de la cova era fosca i ampla, i deixava entreveure un obscur i llarg passadís que semblava que no hagués d’acabar mai. Van encendre les torxes que hi havia a la paret. Al cap de cinc minuts van arribar al final. En George va treure el jeroglífic i el va ficar en un forat que hi havia al costat dret del passadís. Es va sentir un soroll de cadenes i els dos nois van caure per un forat que es va obrir als seus peus. Caure pel forat de deu metres de fondària significava la seva fi. Però, per sort, un petit llac subterrani els va suavitzar la caiguda. Desorientats i morts de cansament van caure rendits i es van adormir. Un xiscle els va despertar a tots dos; espantats, van encendre de nou les torxes. Van veure que hi havia un petit forat i s’hi van acostar. Sobtadament, en va sortir una mà verda. Els nois van córrer espantats cap a unes escales, i darrere seu van aparèixer, no un, sinó dos monstres que els seguien a una velocitat increïble. Van agafar en John i el van mossegar. Aquest gairebé no es podia moure, però va agafar un ganivet i el va clavar a un d’ells, que va caure com un roc mentre que l’altre, espantat, va marxar a tot córrer. En George, amb llàgrimes als ulls, va treure el jeroglífic i el forat es va tancar. Va pensar que més valia deixar el tresor on era, ja que havia estat a punt de perdre un gran amic, havia posat en perill la seva vida i potser la de tota la humanitat. Visita al museu del Ter Albert Urgell, Ignasi Vilà i Mireia Batalla El dimarts, dia 13 d’abril, els alumnes de 6è vam fer una sortida al Museu del Ter (MIT) de Manlleu. Quan hi vam arribar ens van explicar que, abans, el museu era una fàbrica tèxtil. Aquestes se situaven prop dels rius per aprofitar l’energia de l’aigua. En aquest cas, la del riu Ter, que fa 208 km. Al costat del riu hi van fer un canal per desviarne l’aigua i, com ens van dir, un canal sempre està situat més alt que un riu per així aprofitar-ne el salt. En arribar-hi, a les nenes ens van donar un davantal de ratlles i als nens una armilla. Era com anaven vestits els treballadors de l’època. Les dones que treballaven allà sempre portaven monyo perquè no se’ls enganxessin els cabells a les màquines, i els nens començaven a treballar-hi a l’edat de sis anys. Era una fàbrica on la majoria de treballadors eren dones, ja que cobraven la meitat que els homes i això afavoria als amos, ja que s’enriquien més. La fàbrica era exclusivament de cotó que arribava d’Egipte i d’Estats Units, i després en feien fil. Hi havia moltes màquines, com el batuà, que descompactava el cotó i el netejava, la carda, que el pentinava i el posava paral•lel, la metxera, que ho estirava i ho compactava, la contínua, que feia fil de la metxa des d’un fus... Del fil se’n feien troques, i aquestes servien per tenyir-lo i mesurar-lo. Finalment vam anar a fer un taller anomenat “Filem i teixim”, on dividits en quatre grups vam veure com era de difícil transformar manualment un tros de cotó en fil.

olla de grills

67


Profile for Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

Ull Blau 67  

Revista d'infantil i primària que recull els treballs dels alumnes de Sant Miquel de Vic

Ull Blau 67  

Revista d'infantil i primària que recull els treballs dels alumnes de Sant Miquel de Vic

Advertisement