Page 57

amants, i aguantant, perquè tots els mariners que ja havien fet aquell viatge deien que a l’Àfrica hi havia meravelles i a més a més un problema afegit era que cada vegada que s’acostaven més a l’equador feia més calor, i això per al noi, blanc de pell com era, era un bon problema. Passant penúries a bord del vaixell i menjant sempre coses assecades, va arribar el dia que començaven a veure terra. Per fi el capità va donar l’ordre d’amarrar veles, anar fins a la platja i muntar un campament. Quan ja feia dies que estaven establerts a terra i havien vist criatures que ni s’imaginaven que existissin, van veure una tribu de nadius que se’ls acostava. Però el capità i els oficials no es van adonar de res, i els nadius van aconseguir fer-los presoners. Aquests els van portar fins al seu poblat i, per a sorpresa del noi, tant homes com dones anaven mig despullats. -Són salvatges- va pensar. Però entremig d’aquelles persones hi havia una noia que era més o menys de la seva edat. Amb un fort cop va sortir del somni en què s’havia quedat mirant aquella noia. Un grup de gent els portava a veure el cap dels caníbals (perquè ho eren, se n’acabava d’adonar pels ossos humans que portaven penjats els homes al coll). Se’ls volien menjar, i des d’aquell moment va decidir que fugiria d’allà amb el pròxim vaixell que vingués, i si podia marxaria amb aquella noia, si és que ella ho volia. Quan els van plantar davant del cap de la tribu, el capità i ell es van posar a parlar. Van arribar a un acord: que els deixés viure fins l’endemà al matí. Va arribar la nit, i els van ficar en una cabana de palla. Tota la tripulació tenia per segur que se’ls menjarien, però en aquell moment el noi va veure un forat i va explicar als seus companys el pla que se li acabava d’acudir. Intentarien saltar la tanca i arribar a la platja, i allà agafarien una barca dels indígenes i intentarien arribar a una illa propera i civilitzada on hi havia colons anglesos. Quan ja eren a la platja i els semblava que ja eren lliures, els salvatges els van agafar i van encendre una foguera. “-Se’ns menjaran”- va pensar el noi. Els van lligar a un arbre i se’n van anar. Quan ja estaven desesperats va veure la noia sortint d’entre els arbres i deslligant-los. Van fugir fins a la platja i des d’allà van emprendre rumb cap a Anglaterra. Tots junts, per fi. Vida esportiva Arnau Prat Hi havia una vegada un home que volia fer molts rècords mundials, però tenia problemes en tot: Quan corria, s’entrebancava cada dos per tres; quan feia tanques, no les saltava, i quan nedava, no en sabia. Ell volia resoldre tots els problemes, però no sabia com fer-ho, fins que, un dia, va aparèixer un mag dient-li que si bevia aigua sagrada li podria resoldre els problemes, però que havia de passar quatre proves. La primera va ser saltar un mur de tres metres. El pobre home no saltava ni un metre, fins que va dir: - La gravetat és el que atrau els cossos al centre de la terra, però, i si oblidés tot el

olla de grills

57

Ull blau 65  

Revista interna dels alumnes d'educació infantil i primària del col·legi Sant Miquel 2009

Ull blau 65  

Revista interna dels alumnes d'educació infantil i primària del col·legi Sant Miquel 2009

Advertisement