meu fill. Ets el nostre heroi !!! Aquell dia, en Xavier es va adonar que no cal ni cavall, ni armadura, ni espasa... per ser un cavaller de debò. “Una formigueta que semblava fluixa”. Berta Jané i Macías. 4t B. Prosa. Accèssit. Vet aquí que una vegada, en un poble molt petit que es deia Formigafina hi vivia una formigueta molt i molt petita que es deia Lena. La Lena era molt xafardera, molt alegre i sobretot tenia moltíssims amics i amigues, però tenia un petit problema... i és que... No era forta! Ho sabeu, no, que les formigues són molt fortes perquè treballen de valent? Doncs la Lena no ho era! I tothom es reia d’ella. Com cada matí, la Lena es va despertar, es va vestir, va esmorzar les seves torrades preferides i se’n va anar cap a l’escola cantant. Quan va arribar va veure que tothom se’n reia, com sempre, i se’n va anar corrents amb els seus amics i amigues. Al cap d’una estona va sonar el timbre i van anar cap a dins de la classe a fer matemàtiques. Allà va veure que la mestra, la Fina, també es reia d’ella. Això ja era massa! Va agafar la maleta i la jaqueta i se’n va anar corrents. Mentrestant, la Fina va començar a passar llista. La mestra i els seus companys no trobaven la Lena! Se n’havia anat de l’escola? Tot seguit, la mestra va dir que busquessin la Lena pertot arreu, i ella trucaria a casa seva. Mentre tot el poble buscava la Lena, ella es divertia al bosc amb el conillet Bernat i l’esquirolet Pinqui, que havia conegut allà. Jugaven a fet i amagar quan, de sobte, l’esquirolet va caure en una trampa de caçadors. La formiga Lena va tenir una idea per salvar el seu nou amic: va començar a trencar les cordes amb les dents, i en Pinqui no va tardar a poder sortir. Quan ho celebraven van sentir una veueta; era la seva mare, molt preocupada. La Lena no volia tornar perquè estava molt trista i, a més, ara havia fet nous amics, però l’esquirolet Pinqui i el conillet Bernat li van
51