__MAIN_TEXT__

Page 1


editorial 02

Aquest any ens toca a nosaltres, els alumnes de segon de batxillerat, escriure l’editorial de la revista.

Encara que el batxillerat és una cosa de tots, som uns quants qui resu-

mim les vivències d’aquests dos anys, així com també els coneixements adquirits durant aquest període de temps.

L’inici d’aquesta etapa no és igual per a tots: alguns només canvien de pis, des del 2n fins a la planta baixa de l’edifici del carrer Jaume I, eliminant

EDITORIAL

els 50 graons de recorregut. D’altres emprenen el nou camí a un lloc fins

ENTREVISTEM Entrevista a Isona Passola

aleshores desconegut que en un primer moment veuen enorme, amb

PARLEM AMB Toni Bayés Arnau Brugués

professors nous i noves matèries. Però tots, alumnes de la casa i acabats d’arribar tenim la mateixa incògnita i uns reptes semblants: com m’anirà

VIATGEM A L’ESTRANGER Trip to London 2011 Viatge a Roma 2011

el batxillerat? Aconseguiré la nota que vull per entrar a la universitat?

PARTICIPEM Visita de Malu Calle Presentació de treballs de recerca Treballs de recerca premiats Festa literària de Sant Jordi Sant Jordi i Shakespeare

ves experiències en un col•lectiu de persones diferent. De tot això no te

OPINEM El treball de recerca

Acaba el primer de batxillerat alliberant-te d’un curs però amb la sensa-

ELS DEPARTAMENTS Departament de Ciències Departament de Ciències Socials Departament de Filologia Departament de Matemàtiques i Informàtica Departament d’Expressions RECOMANEM Blocs d’alumnes

El batxillerat no només suposa un gran canvi acadèmic sinó també non’adones fins gairebé la meitat del primer curs, amb el viatge a Londres i l’estrès dels exàmens. ció que la feina no acabarà mai: comença el Treball de Recerca. Amb un obrir i tancar d’ulls ja tornes a estar a les portes del Sant Miquel esperant l’inici del segon de batxillerat. El primer dia creus que serà lleu, però t’adones de seguida que el treball ha de ser constant si no vols que la feina se’t tiri a sobre. A més, no pots

PUBLICACIONS R8 Llibre de Sant Jordi 2011

deixar de pensar en acabar el Treball de Recerca.

EL RACÓ DELS EXALUMNES Maria Giramé Pol Espadamala

queda l’esprint final per superar aquesta etapa amb èxit i aconseguir que

EQUIP DE REDACCIÓ Professors: Sílvia Caballeria, Carme Codina, Vanesa Ferreres Alumnes de 1r. Elisabet Boixadós, Alba Gallach, Georgina Garcia, Anna Giramé,Mireia Mas, Sandra Nuri. Eva Pagespetit, Marta Quintanas, Laura Vilà. Alumnes de 2n. Laura Aragonès, Ivette Callís, Laura Casaramona, Marta Codina, Lídia Muntal,

I ara, que estem a punt d’acabar aquest projecte de dos anys, amb la feina

COL·LABORADORS: Professors: Marta Cunill, Albert Espona, Maite Godayol, Anna Jiménez, Miquel Padilla, Lluïsa Prat, Mireia Puntí, Martí Riera, Enric Roca, David Romeu, Hèctor Sàez, Toni Torrents. Alumnes Col.laboradors: Eva Bosch, Eduard Clarós, Marc Domínguez, Ariadna Poblet, Adrià Portell.

esperant que els futurs estudiants aprofitin aquest període al màxim.

FOTOGRAFIES Laura Casaramona, Vanesa Ferreres, Mar Garcia, Marta Montpeyó, Lídia Muntal, Lluïsa Prat, Martí Riera, Enric Roca, David Romeu, Hèctor Sàez. Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Jaume I, 11 08500 VIC 93 886 12 44 www.santmiqueldelssants.cat tm@santmiqueldelssants.cat

Creus que presentat el Treball de Recerca pots relaxar-te però no és així, tot el treball que has anat sembrant doni finalment els seus fruits. que ens empeny, la responsabilitat de prendre la decisió correcta per al futur i la il•lusió de començar, d’aquí pocs mesos, una experiència totalment nova, aprofitem aquestes ratlles per deixar constància de com ha estat i és d’important aquest període per a les vides de tots nosaltres tot Laura Aragonès, Ivette Callís, Laura Casaramona, Marta Codina i Lídia Muntal


03 Hem entrevistat la Isona Passola, llicenciada en història i productora de la premiada pel·lícula Pa negre. Professora d’història a l’origen de la seva carrera, va impartir classes al col·legi Sant Miquel a finals dels 70 i principis dels 80. Amb una llarga trajectòria professional en el camp de la producció catalana des dels anys 90, ha fet un forat a la seva atapeïda agenda per respondre’ns unes preguntes que un grup d’alumnes li han formulat. Com va començar el teu interès pel món del cinema? Ho havies viscut en l’ambient familiar? No, però jo havia fet teatre, era molt aficionada i em movia molt en ambients d’actors i d’obres de teatre. He anat molt al teatre i m’ha interessat molt tot el que és creació, poesia, literatura... i al final em vaig decantar per la imatge, però això no vol dir que hagi deixat la història, perquè moltes pel·lícules que he fet són històriques, com El mar, El pianista, Mirant al cel o Catalunya-Espanya. Des de quan et dediques a la producció? Què és una productora? Crec que vaig començar de seguida que vaig deixar Vic al 80 - 81. Llavors vaig estar un any als Llibres del Mall, més tard vaig portar les campanyes de premsa de l’Antoni Ribas i després ja vaig muntar productora pròpia. I la feina de productora en què consisteix pròpiament? Depèn de cada productor. En el meu cas, és buscar els projectes, els productes idonis, dissenyarlos a favor del projecte i del director, trobar els diners i dur-los a terme. Però hi ha una part important, que moltes vegades s’oblida, i és que és el productor qui té la idea fins al final, està darrera de tot. És clar que una part important és la dels diners, però aquests no apareixen si no hi ha un projecte coherent al darrere. Llavors has de triar projectes que d’una manera o altra funcionin, o bé pel prestigi, perquè van a festivals internacionals, o bé perquè el públic els valora. I de vegades ho encertes, i d’altres no. Digues un parell o tres de pel·lícules que hagis produït al marge de Pa Negre El mar amb l’Agustí Villaronga sobre els textos de Blai Bonet, El pianista amb Mario Gas a partir d’una novel·la de Vázquez Montalbán, Mirant al cel amb Jesús Garay que és la memòria dels bombardejos de Barcelona fa 70 anys, amb estructura de docudrama i Catalunya-Espanya, un documental que també vaig dirigir, que és una reflexió sobre la relació entre Catalunya i Espanya; aquesta també ha tingut molt èxit i va encetar un debat sobre la independència de Catalunya que encara no s’ha resolt. Va ser costós el rodatge de Pa negre? El Pa negre no, és la voluntat de fer una obra ben feta, amb el temps i el pressupost que requereix, amb un bon director, partint d’una bona novel·la, així ha estat i la sort és que ha sortit bé.

hem de decidir quins triarem, perquè encara no hem tingut temps de mirar-los i de triar-los. Tinc columnes de guions aquí al meu costat pendents de mirar. I també les classes d’adaptació literària al cinema que faig a la Universitat Ramon Llull. Quin consell donaries a algú que es vulgui dedicar al cinema? Molt rigor. També es necessita molta disciplina, molta preparació física i molta preparació intel·lectual perquè per arribar a tenir un bon guió has de tenir molt coneixement d’humanitats, has d’entendre els personatges, comprendre situacions, anar a fons. Després, al moment de rodar, t’has de llevar molt d’hora, treballes durant horaris molt llargs, no és el que es pensa la gent del cinema, del glamour, sinó que el cinema és molt dur, és molt important la disciplina fèrria. També hi ha una organització jeràrquica i militar, la gent es pensa que és la faràndula, però no... Hi ha molts diners en joc, i no pot fallar ningú, i està tot molt organitzat. Què recordes i què destacaries del pas pel Col·legi Sant Miquel dels Sants? Molt bé. L’altre dia em vaig trobar amb en Toni Pladevall i avui mateix m’ha enviat una foto que estem tot el grup del 79-80 al pati; també hi ha el Pep Paré, que ha treballat amb coses de teatre. Era una gent interessant i interessada per tot. Recordo que vam començar a explicar els conceptes de nació i estat, de la revolució russa, de la república, de la guerra, de l’organització política del país... i entre tots en trèiem les nostres pròpies conclusions. Va ser un privilegi enorme tenir aquells alumnes que em donaven una energia que no he trobat mai més. I ara te’ls trobes i se’n recorden i això et provoca un orgull legítim, sense vanitat, perquè a mi al que em satisfà més del món és trobar-me un alumne que em digui “Ostres, me’n recordo d’allò que em vas explicar...”.

mkl.btx 06 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2011 *www.santmiqueldelssants.cat

ENTREVISTEM A ISONA PASSOLA

entrevista És evident que hi havia molts elements perquè sortís bé, penseu que el cine català és un cine que té un cert prestigi en els festivals perquè es fan pel·lícules d’experimentació bones, però que encara no han trobat el seu públic. I a més, estem competint al mateix nivell que les millors produccions del món. Esperàveu aquest gran èxit de la pel·lícula? Tant no. Es va dissenyar perquè fos una pel·lícula de masses i busqués al públic, però mai vam pensar que arribaríem tan lluny. Hem fet dos milions sis-cents mil euros de recaptacions, l’han vista sis-cents mil espectadors, amb tres setmanes hem venut seixanta mil DVDs, l’hem estrenat a diversos llocs del món. Però ara haurem de començar a dir prou perquè ja no podem preparar res més, és com si estiguéssim ofegats d’èxit. Som a 55 festivals internacionals. Ara hauríem de parar... Com em va dir un amic meu que és escriptor, “quan has fet un èxit, tothom es posa d’acord perquè no en puguis fer cap altre”. De la gent que has conegut al teu ofici, quines persones t’han impressionat més i per què? L’Agustí Villaronga és d’un d’ells, és un ser d’una extraordinària sensibilitat, ens hem format junts, ha fet molt ofici amb mi i som com germans. També Blai Bonet, l’autor d’ El mar que va morir un any abans i no va poder veure la pel·lícula. Els que ens han precedit com el Pere Giner... Els que van marcar camí, els que van començar amb el cinema en català. Quins són els teus projectes de futur? Ara tenim molts projectes damunt de la taula i

Laura Aragonès, Ivette Callís, Laura Casaramona, Marta Codina, Mireia Mas, Lídia Muntal i Eva Pagespetit


04

TONI BAYÉS

El passat dia 3 de febrer els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de la modalitat de Ciències van assistir a una classe de biologia atípica. El Dr. Toni Bayés i Genís va explicar en una conferència els últims descobriments sobre la insuficiència cardíaca, la seva especialitat com a cardiòleg. Toni Bayés, exalumne del Col·legi Sant Miquel i cap de Cardiologia de l’Hospital Germans Trías i Pujol, divideix el seu temps en dues tasques: una, la consulta clínica, en la qual visita pacients malalts; l’altra, la participació en un grup de recerca format per diferents especialistes que busquen noves solucions als problemes cardíacs que sorgeixen a la consulta. Alguns alumnes de Ciències de la Informació vàrem tenir l’oportunitat d’entrevistar al Dr. Bayés un cop finalitzada la xerrada. A continuació podeu llegir la transcripció de l’entrevista que la Laura Vilà va poder fer al Dr. Toni Bayés i Genís. Quins cursos universitaris va realitzar? Vaig acabar el batxillerat i vaig fer la carrera de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Quines especialitats posteriors va cursar? En l’àmbit de medicina, després de finalitzar la carrera, si vols estudiar una especialitat has de fer un examen, que s’anomena MIR i que és d’àmbit nacional. Les millors notes trien l’especialitat i l’hospital, i a mesura que tens una nota més baixa pots anar als llocs on hi ha un forat. Si vols fer cardiologia a un hospital de Barcelona és important que tinguis una bona nota, en canvi, per fer una altra especialitat en un hospital petit, a Sòria, no necessites una nota tan alta. Concretament el món de la cardiologia és molt exigent perquè és una especialitat que agrada a molts metges. Així doncs, finalitzada la carrera, vaig estudiar el MIR mentre vivia a casa de la meva germana i al monestir de Montserrat durant dos o tres mesos. Per estudiar el MIR són 14 hores d’estudi diàries. Un cop vaig passar l’examen vaig començar a l’Hospital de Sant Pau l’especialitat de cardiologia durant 5 anys. Quines investigacions ha dut a terme recentment? Des de que vaig començar a treballar com a especialista en cardiologia, divideixo el temps en dues parts. Per una banda, sóc cardiòleg clínic i la meva àrea d’especialització és la insuficiència cardíaca i el transplantament de cor. Per tant, la meva línia de recerca en aquesta àrea clínica està relacionada amb els marcadors d’insuficiència cardíaca, és a dir, què podem fer perquè aquests malalts visquin amb més bona qualitat de vida i més anys, o què podem fer per evitar les arítmies. Per altra banda, hem creat un grup de recerca amb investigadors de diferents àrees: biomedicina, biotecnologia, enginyeria, amb la finalitat que tots els problemes que trobem a la consulta clínica els puguem solucionar a través de la recerca. Actualment estem treballant amb cèl·lules mare i teixit artificial per regenerar el cor. L’especialització que ha seguit té a veure amb el seu àmbit professional i familiar? Molt a veure, aquesta pregunta m’agrada molt. D’aquí mitja hora me’n vaig a passar consulta a la Plaça de la Catedral de Vic. La con-

sulta en la que jo visito és la consulta en la qual va visitar el meu avi, el meu pare, el meu besavi i el meu rebesavi, és a dir, jo sóc la cinquena generació de metges de Can Bayés, i això vulguis o no, segur que m’ha influït. A casa, el meu pare mai em va dir que havia de ser metge, però sempre havia vist com ell feia de metge, sempre havia anat a la seva consulta. També veia el meu avi i les fotografies del meu besavi fent de metges, per tant, segur que la influència de l’entorn m’ha decantat per ser metge. Com veu la investigació a Catalunya i Espanya? Jo veig que a Catalunya s’estan fent les coses molt ben fetes, perquè hi ha centres de recerca especialitzats. Des del meu punt de vista, la investigació biomèdica o la investigació en general són àmbits de futur que té Catalunya per créixer. A Catalunya hi ha gent molt bona, hi ha gent que està competint a nivell internacional en resultats i en publicacions, hi ha una massa crítica d’investigadors que ens permet que això es vagi alimentant i vagi creixent. Per tant, jo ho veig bé, ho veig millor a Catalunya que a Espanya. Fora de Catalunya, podem destacar Madrid on també hi ha un bon nombre d’investigadors, mentre que a la resta del territori està una mica més dispers. A Catalunya tenim centres de recerca en oncologia, en cardiologia, en fotònica, el sincotró Alba..., tenim diferents centres que ens permeten estar a la primera línia de la recerca en física, enginyeria, química, medicina; així doncs, crec que és un bon camí. Considera que els bons investigadors del nostre país han marxat a l’estranger per donar-se a conèixer i explotar les seves possibilitats o s’han concentrat més al país? No, els investigadors del nostre país han marxat a l’estranger perquè necessiten menjar, és a dir, molts dels investigadors que van marxar fa uns anys van marxar perquè no hi havia possibilitat d’investigar aquí i perquè no tenien possibilitat de tenir un contracte. Ara hi ha possibilitat d’investigar perquè tenim centres amb la tecnologia per investigar, però el que encara no tenim ben definit al nostre país és la carrera professional d’un investigador, és a dir, com evoluciona la carrera d’un investigador. Jo penso que tal com ho han fet els americans és una forma que podem intentar imitar: hem de donar 5 anys per endavant als investigadors perquè demostrin el que poden fer i cada 5 anys fer una revisió crítica per veure si han complert els objectius. Si ho han aconseguit, els donem 5 anys més. Hem de fer que els investigadors estiguin estimulats, però sobretot el que hem d’aconseguir és que els nostres es quedin aquí i que els de fora vulguin venir, que és just el contrari del que ha passat fins ara. Les administracions encara estan discutint com ho poden fer, encara no tenim una forma d’estimular els investigadors prou clara. Vostè va cursar una part dels estudis aquí al col·legi Sant Miquel. Quins records en té? Molts records, jo vaig cursar tots els estudis al Sant Miquel. Vaig començar al Seminari, vaig fer el que a la nostra època s’anomenava Educació General Bàsica i després vaig venir aquí al carrer Jaume I a fer el que se’n deia BUP i COU que és l’equivalent a la segona part de l’ESO i el Batxillerat. Jo vaig estar aquí amb alguns dels mestres que teniu vosaltres ara: la Carme, en Torrents, en Joan, l’Assumpta, tots aquests havien sigut professors meus i m’ha fet molta gràcia tornarlos a veure després de tants anys. El col·legi està pràcticament igual i ells estan pràcticament igual, jo estic més vell però ells estan iguals. Vaig estudiar a Vic fins els 18 anys, després vaig començar la carrera de medicina i vaig anar a viure a Barcelona. Actualment, vinc a Vic gairebé cada dia de la setmana. Em vaig casar amb una lleidatana i llavors fem torns entre Vic, Lleida i Barcelona. Finalment, quins consells ens donaria? Us donaria el consell que podeu aconseguir tot el que vosaltres vulgueu, que es faci realitat només depèn de vosaltres. Podeu tenir un somni que us suposi un esforç, però si vosaltres el desitgeu, heu de lluitar per aconseguir-lo. No heu de buscar camins curts, heu de buscar el somni. Per exemple, si algú vol ser metge i vol fer recerca, són molts anys, però si t’hi dediques, no és impossible i és molt gratificant, ja que ajudes els malalts i descobreixes coses noves. Per tant, us aconsello que feu allò que us agradi, sense pensar que no esteu preparats, perquè si us hi dediqueu, tot és possible. Jo sé que vosaltres ho podeu fer, no en tinc cap dubte. Laura Vilà


Em dic Arnau Brugués, tinc 26 anys i sóc jugador professional de tennis. Vaig estudiar a Sant Miquel des de que tenia 5 anys fins als 16. Als 16 anys vaig marxar a viure a Barcelona (a la residencia Blume) i entrenava a la Federació Catalana de Tennis. Als 20 anys vaig decidir anar a estudiar una carrera a Tulsa (EEUU) amb una beca esportiva, i després de graduar-me amb la carrera d’Exercise Sport Science vaig decidir dedicar-me exclusivament al tennis.

Què significa per a tu que t’hagin proclamat dos cops millor esportista de Vic? El tennis és un esport en què s’ha de viatjar molt i estar moltes setmanes fora de casa. La majoria de campionats són fora d’Espanya, i veure que et reconeixen el teu esforç a casa és una de les millors compensacions que li poden passar a un esportista. Estic molt content d’haver rebut un premi d’aquesta categoria dues vegades.

05

A quina edat vas començar a jugar a tennis? Per què vas començar a fer-ho? Vaig començar als 5 anys. Al meu pare li encantava el tennis, i quan el veia jugant jo sempre el seguia, i un cop ell acabava de jugar, tenia la paciència de jugar amb mi una estona.

Una vegada s’acabi la teva carrera com a jugador professional de tennis, tens intenció de seguir vinculat a aquest esport o penses en d’altres projectes? El meu futur immediat un cop s’acabi el tennis és poder acabar el Màster de Direcció d’empreses. Després m’agradaria poder seguir vinculat a l’esport però d’una manera no tan directa.

Per què t’agrada jugar a tennis? M’encanta el futbol i el tennis. Però el tennis, al ser un esport individual és el que m’agrada més. A la pista només depenc de mi mateix, i guanyar o perdre només depèn del que faci a cada partit.

Al marge del tennis, has seguit alguns estudis? Quins? Si. Vaig acabar el batxillerat a l’Ausiàs March (Barcelona), la carrera de Exercise Sport Science a Tulsa (EEUU), i vaig començar un MBA a Tulsa que encara no he acabat.

Quan i per què vas decidir dedicar-t’hi professionalment? Sempre he intentat portar el tennis i els estudis al mateix nivell. Sempre he treballat per poder estar a la posició de poder dedicar-m’hi professionalment sense deixar els estudis. L’aposta de ser professional al 100% va ser en el moment que vaig treure’m la carrera universitària. La vida esportiva és molt curta i els estudis m’ajudaran a triar el que vull fer un cop s’acabi el tennis. La vida de l’esportista no es fàcil, i una lesió pot acabar amb la teva carrera esportiva, i penso que tenir una carrera m’obre moltes portes fora de l’esport.

Quins records guardes dels teus anys al col·legi Sant Miquel? La veritat és que en guardo molt bons records. A Sant Miquel sempre van entendre la meva situació amb el tennis, i sempre hem van ajudar tant com van poder perquè pogués compaginar els estudis amb el tennis. Sense la seva ajuda no hagués estat possible que a dia d’avui encara estigui jugant a tennis i que hagi pogut acabar una carrera universitària. Sempre els hi estaré molt agraïts per l’esforç que van fer tots els professors per ajudar-me a que pogués lluitar pel meu somni.

Has hagut de renunciar a alguna cosa, com ara als estudis, a sortir amb amics, degut a la teva carrera? He hagut de renunciar a moltes coses, però no em penedeixo de res. Penso que tots els sacrificis que he fet s’han vist recompensats. He hagut de sacrificar el sortir amb els amics, estar a prop de la família....etc, però mai he sacrificat els estudis.

Mireia Mas i Eva Pagespetit

Quines són les teves aspiracions en el tennis? L’objectiu és arribar un dia al Top 100 mundial. He arribat al 218, i encara penso que puc arribar més amunt. Aquest any, si les lesions em respecten podré participar als quatre Grand Slams ( Austràlia, Roland Garrós, Wimbledon i US Open) i és una cosa que hem fa molta il·lusió. Quin és el teu al·licient? El meu al·licient és poder arribar al màxim de les meves facultats. Penso que encara tinc futur en el món del tennis. No vull deixar el tennis fins el dia que pensi que no puc donar més de mi mateix, perquè serà la única manera que no em penediré el dia de demà de no haver arribat més amunt en aquest esport. Quins són els premis que consideres més importants? Potser el campionat nacional All-American de EEUU, el campionat de Catalunya Junior, i poder participar als Grands Slams. Una lesió greu és el principal temor dels esportistes. N’has patit alguna? Sí, no fa gaire. Vaig patir una hèrnia inguinal que em va tenir apartat de les pistes des del Juny del 2010 fins al Gener del 2011. Ara ja estic recuperat i jugant al 100%.

EL TREBALL DE RECERCA

Maria Ballabriga (B2A) El Treball de Recerca és com un fantasma que et persegueix des que te’n comencen a parlar fins que l’entregues. Això sí, un cop el tens imprès a les mans, han fet el veredicte final i pots pensar en fred... T’asseguro que la satisfacció que tens i l’experiència que t’emportes t’ofega de sentiments positius.

Ignasi Bofill (B2A) Reconec que el Treball de Recerca és un pal al principi però quan ja hi estàs emmerdat del tot t’adones que “està prou bé”. Em el meu cas, ha estat una oportunitat per a realitzar un estudi a la meva manera, sense un tercer controlant què faig i què no, poder conèixer moltes persones fantàstiques i entrar en un món “exòtic”. Així doncs, el Treball de Recerca, en el fons, no és una penitència tan gran.

opinem

Jordi Viver (B2B) El treball de recerca, personalment crec que és una bona eina per conèixer els mètodes d’investigació. Després d’estones de treball, et produeix una gran satisfacció quan arribes a les solucions referents als dubtes inicials i als objectius plantejats des d’un principi. Així doncs, tot i que comporta una quantitat important de temps dedicat a la recerca, s’acaba compensant amb el resultat final que cadascú obté pel seu treball personal.

Núria Peidró (B2B) Puc considerar que l’experiència del treball de recerca té aspectes positius i negatius. Per una banda crec que és interessant pel fet que és una bona oportunitat per aprendre a espavilar-nos amb l’objectiu de cercar la informació necessària per tractar a fons el tema escollit. No obstant crec que el temps, la pressió i l’acumulació de la feina que comporta aquest treball juntament amb les classes escolars, fan que sigui una experiència menys positiva del que podria ser.

CRISTINA SALA (B2C) El treball de recerca et permet aprofundir en un tema que tu has escollit. A mi personalment després d’haver-lo acabat m’ha donat una satisfacció i una certa il·lusió, ja que és un treball de camp que hi dediques molt temps i esforç.

DIDAC AMAT (B2C) Personalment, valoro el treball de recerca com una experiència positiva, doncs, com a mínim en el meu cas, m’ha permès aprofundir en un tema que m’interessava però que no hagués tingut l’oportunitat d’estudiar.

mkl.btx 06 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2011 *www.santmiqueldelssants.cat

ARNAU BRUGUÉS


06 Viatge a Roma 2011 Enguany, i seguint la tradició, del 12 al 15 d’abril les classes d’història de l’art de 2n de batxillerat s’han tornat a traslladar a un marc tan idoni com és la ciutat de Roma. A la ciutat eterna, vàrem poder veure de primera mà una gran quantitat d’obres d’art d’un valor incalculable per a la història de la humanitat. Els alumnes no només les van poder

TRIP TO LONDON

Travelling is the best way to know another culture and language and what better than doing it with friends? Last April, the students of 1st of Batxillerat stayed in the United Kingdom for a week. We went sightseeing during the day, and lived with a family in Hemel Hempstead, a town near London, at night. Camden Town, Cambridge, the Wembley Stadium, Hyde Park, the London Eye, the Big Ben, museums like the National Gallery and the Natural History Museum, and Covent Garden were some of the places we visited during our stay. Also, we went shopping in Oxford Street and we went to see the musical “Wicked”, which was great and very interesting. After the trip the students opinions were: “this trip has been such a good way to live with different people, visit interesting places, know English traditions, and also a good way to enjoy with our friends” and “this trip will be in our memories forever, and we will remember it as one of the greatest moments in Sant Miquel”. Everybody who went on this trip had a really good time and if you ask them to return there, surely they will say yes! The trip has been amazing for all of us!

veure en directe sinó també les van poder comentar i, fins i tot, aquelles que no eren peces de museu com el Panteó o el Colosseu, tocar. Cada alumne tenia assignada una obra d’art treballada durant el curs i, un per un, les van comentar davant de l’obra en qüestió. Normalment, en tot comentari s’ha de fer referència en quin lloc es troba situada l’obra. En aquest cas la referència va ser la mateixa per a tothom: “es troba aquí al darrera”. A part de visitar museus com la “Galleria Borghese” amb el famós Rapte de Proserpina, i Apol·lo i Dafne, els museus Vaticans amb “Laoocont i els seus fills”, els Capitolins amb la “Venus del Capitoli”, o la Vil·la Giulia d’art etrusc amb el Sarcòfag dels esposos, també ens vam recórrer part de la ciutat emmurallada amb la visita dels monuments més importants i part de fora muralles amb la visita a les catacumbes com lloc a destacar. Per altra banda, creiem que no només van ser unes jornades dedicades exclusivament a la història de l’art. Els alumnes també van poder conviure entre ells en un context diferent al del centre educatiu, van poder veure com es vivia en una altra capital europea així com conèixer algunes de les seves tradicions i costums. De ben segur que aquest viatge ha estat molt enriquidor i una experiència inoblidable dins de l’ensenyament integral que pretenem donar al nostre alumnat.

EVA BOSCH I ARIADNA POBLET


El dia 17 de Febrer de 2011 el nostre col·legi va rebre la visita de la Doctora Malu Calle, del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica del departament de Biologia de Sistemes de la UVIC. La Dra. Calle va parlar durant una hora per a alguns alumnes de 1r. de batxillerat de la investigació que porta a terme amb el seu equip sobre els perfils genètics i la medicina personalitzada.

La conferència va començar amb la presentació dels avenços que s’han aconseguit en la descripció del codi genètic de les persones. Aquests descobriments permeten saber al 100% les malalties que som més propensos a tenir al llarg de la nostra vida. Aquest gran avantatge condueix cap a un canvi en la visió de la medicina que passa a ser més personalitzada. La informació genètica del pacient i els seus hàbits de vida esdevenen informacions indispensables per poder fer una medicina més adient a cada individu. A continuació la Dra. Malu va explicar les fases de les quals consta un procés de diagnòstic personalitzat: la investigació, que consisteix en el descobriment de la part genètica; la validació, que es basa en la confirmació de resultats en una població més àmplia; finalment, l’aplicació, que consisteix a proposar el tractament o seguiment personalitzat. Després de l’explicació els alumnes van poder fer unes quantes preguntes les quals la Malu Calle va respondre amb molt d’entusiasme. L’opinió dels alumnes sobre la xerrada va ser molt positiva. Anna Giramé i Laura Vilà CRÒNICA JORNADA DE RECERCA El dissabte 15 de gener, a les 10 h. del matí, es va realitzar a la sala d’actes del Col·legi Sant Miquel dels Sants, la presentació de quatre treballs de recerca dels alumnes de 2n de BTX. Ignasi Roviró, director del col·legi, va presentar l’acte mentre que Sílvia Caballeria, coordinadora pedagògica del centre, va ser l’encarregada de donar pas als quatre treballs. El primer

va ser Diari d’un batalló, gener de 1939 realitzat per l’alumna Mireia Prat, un treball que va aportar informació sobre la retirada a la ciutat de Vic el 1939. Consistia en la transcripció d’un diari d’un sapador –soldats que es dediquen a les excavacions de trinxeres i voladures- on s’esmentaven els ponts volats i les armes que van ser utilitzades per destruirlos. Després de la interessant exposició, David Cao, Historiador del Patronat d’Estudis Osonencs i membre del tribunal dels treballs de recerca va fer-ne un comentari i una pregunta sobre aquest mateix. L’acte va continuar amb l’exposició del següent treball: Assaig clínic, descobrint els tractaments mèdics presentat per Marta Matas, la qual va fer una estada a l’Hospital Clínic de Vic per tal de poder fer un seguiment acurat del desenvolupament d’un assaig i transmetre-ho en els seu treball. Ivan Ibañèz, membre del jurat i metge del centre mèdic CIMEN, va ser l’encarregat de fer-ne la valoració. Una hora i mitja després es va fer un descans de mitja hora, on els membres del jurat, assistents i alumnes van poder esmorzar a l’aula de 1r C de Batxillerat i veure els treballs elaborats per la resta dels alumnes de 2n. Tornant del descans, es va continuar amb l’exposició de Mariona Balart, la qual va sorprendre als assistents amb un treball carregat de conceptes tècnics d’alt nivell guiat pel Departament de Ciències, Longevitat vs Longenitat: de gens i gent igual però diferent, que consistia en l’anàlisi de l’aportació de la medicina preventiva i predictiva en la millora de la qualitat de vida i la longevitat de les persones. En aquesta ocasió, Malu Calle, matemàtica de la Universitat de Vic, va ser l’encarregada de fer-ne un breu comentari. Finalment, Sílvia Caballeria va anunciar l’última presentació de la jornada a càrrec de l’alumna Neus Montero, Inventari de camins. Terme municipal de Folgueroles. La Neus va recórrer 35 camins dels quals en va realitzar un inventari molt detallat amb les fitxes corresponents per a cada camí. Per acabar, Carme Muntaner, geògrafa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en va fer una valoració. Així, es va donar per acabada la jornada d’exposició dels treballs de recerca d’enguany. Una jornada interessant i entretinguda que esperem que l’any que ve es torni a repetir. Anna Giramé

mkl.btx 06 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2011 *www.santmiqueldelssants.cat

VISITA DE MALU CALLE


TREBALLS DE RECERCA PREMIATS

08

PRIMER PREMI UVIC “OSONA CONTRA EL CÀNCER” PER A ESTEL CASTANY Estel Castany, que el curs passat va acabar el Batxillerat Biosanitari al Col·legi i actualment està cursant els estudis de 1r de medicina, va ser guardonada amb el Primer Premi de la Universitat de Vic 2010 en l’apartat Osona Contra el Càncer, pel treball de recerca: Estudi del coneixement dels mètodes preventius del càncer de coll d’úter, en una mostra de la població femenina d’Osona. En el treball l’autora constata que el càncer de coll d’úter constitueix un dels principals problemes de salut pública al món i la segona malaltia neoplàsica més freqüent entre les dones. Aquesta malaltia està induïda per la infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH), una infecció que s’adquireix per contacte sexual. Ara bé, la presència d’aquest virus no és causa suficient per generar el càncer de coll d’úter. Altres causes que el propicien són ser fumadora, o prendre anticonceptius oral, entre d’altres. En l’estudi s’ha considerat com a mètodes preventius el coneixement dels temes vinculats al càncer de coll d’úter –què és, quina és la causa, factors de risc, etc…-, la vacunació i el cribatge cervical. Respecte als resultats i conclusions destaca la important desconeixença dels temes vinculats a aquest càncer en tots els rangs d’edat, així com el fet que l’edat on es comencen a trobar casos de joves amb relacions sexuals és als quinze anys. També posa de manifest una clara manca de cribatge cervical per part d’adolescents, però constata que la introducció de la vacuna contra el VPH al calendari vacunal de la Generalitat, ha assegurat una difusió d’informació preventiva en les joves d’entre 11 i 12 anys per quan iniciïn les relacions sexuals, tot afavorint una davallada d’incidència de la infecció i de la malaltia. PREMI NARCÍS FELIU DE LA PENYA PER A JÚLIA SOLÀ Júlia Solà, que enguany ja cursa estudis universitaris, va obtenir el 2010 el primer Premi Narcís Feliu de la Penya que atorga la Universitat de Vic per al millor treball en l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats: Una mirada a través dels plànols, un catàleg cartogràfic de la ciutat de Vic. En aquest treball de Recerca Júlia Solà fa un recorregut per la història de la cartografia vigatana a través de plànols des del segle VII fins a l’actualitat. La primera part consta d’una introducció sobre la història de la ciutat de Vic en relació amb el creixement urbà de la ciutat. El cos principal del treball s’emmarca en unes taules de catalogació -seixanta-cinc en total-, amb la informació detallada de cadascun dels plànols que s’han analitzat. En aquest apartat es recullen plànols inè-

dits de diferents institucions de la ciutat, de l’estranger i de diversos professionals que l’han dibuixat. Tanca aquesta part important del treball una anàlisi gràfica on es comenten els diferents ítems del conjunt de les fitxes, per continuar amb una referència d’aquelles persones o institucions vinculades en la realització dels plànols. Finalment, un cercador virtual a través d’una blogsite completa el treball, per consultar aquest recull via on-lline. En definitiva, tal com deia Kevin Lynch, l’espai parla i tal com podem llegir una habitació o una casa, segons G. Bachelard, també podem llegir una ciutat. PREMI CIRIT “RECERCA JOVE 2010” PER A BERTA FABREGÓ Berta Fabregó, que el curs passat va acabar el Batxillerat Biosanitari al col·legi i actualment està cursant els estudis de 1r curs de medicina, va ser guardonada amb el prestigiós Premi Recerca Jove 2010 (nou Premi CIRIT), pel seu treball de recerca científica, Viure un segle: estudi dels centenaris d’Osona. El treball inclou un estudi de l’estat de salut de la població centenària d’Osona i és una investigació inèdita a la nostra comarca. S’efectua una valoració de la prevalença de síndromes geriàtriques, una anàlisi satisfactòria del grau d’envelliment i una descripció del perfil del centenari.

La mostra estudiada per la Berta representa un 73% del centenaris comptabilitzats a Osona al 2010. De les 33 persones de la comarca amb 100 anys o més, en va poder estudiar un total de 24. Per aconseguir els objectius marcats a l’inici del treball, l’autora va seguir un mètode rigorós, objectiu i científic basat en la realització d’una enquesta, dissenyada per tal que fos un procés diagnòstic, dinàmic i estructurat i un estudi de les analítiques de cada participant. Tot plegat, amb la finalitat de valorar les esferes clínica, funcional, mental i social del centenari. Entre les conclusions del treball cal destacar que un percentatge dels centenaris estudiats envelleix de forma satisfactòria. Igualment constata que els centenaris han escapat de malalties cardiovasculars i del càncer. No s’ha trobat cap centenari amb problemes d’obesitat. Finalment conclou que degut al recent augment de la població centenària, són imprescindibles més estudis centrats en aquest grup per tal de determinar els factors que afavoreixen la seva longevitat i que, per facilitar la tasca en posteriors estudis sobre centenaris, caldria establir un registre centralitzat a nivell territorial que permetés conèixer les característiques d’aquestes persones com a grup. EXPOSICIÓ JOAN BROSSA El Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic va organitzar la jornada de portes obertes el passat dia 5 de febrer que, com cada any, comptava amb una exposició dedicada a Joan Brossa, feta pels alumnes de primer de batxillerat.


FESTA LITERÀRIA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi es va celebrar aquest any, i com cada any, a Sant Marc. Aquesta vegada però, amb l’absència de molts alumnes que estaven de viatge: uns a Alemanya, d’altres a Londres, i per últim, uns quants a Roma. Tot i així el certamen literari 2011 no

SANT JORDI I SHAKESPEARE La celebració del concurs literari de Sant Jordi que cada any realitza el col·legi Sant Miquel va coincidir amb l’estada a Anglaterra dels alumnes de 1r de batxillerat. Concretament, el divendres 15 d’abril érem a Stradford-on-Avon, vila natal de l’il·lustre escriptor anglès William Shakespeare, on vam aprofitar per fer una visita a la seva casa natal. Aprofitant la literària situació, alumnes i professors ens vam reunir al costat del riu Avon, a la riba del qual devia passejar tantes vegades Shakespeare, i vam fer una petita cerimònia per donar a conèixer els guanyadors dels premis literaris 2011. En l’apartat de català, dedicat a la poesia visual, va guanyar el 1r premi el poema “Atzar”, de Laura Armengol i Laia Moral, i en l’apartat de llengua anglesa es va endur el 1r premi l’Ariadna Poblet amb el poema “Feel”.

09

mkl.btx 06 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2011 *www.santmiqueldelssants.cat

L’aula triada per mostrar els poemes va ser decorada a l’estil Brossa: a la paret s’hi podia observar una línia temporal de la biografia d’aquest avantguardista català, les taules de l’aula es van disposar de manera que formaven dues “A” gegants on es mostraven tots els poemes que es van realitzar. En una altra paret hi havia un espai on hi podia participar el públic ja que es proposava escriure una “A” original, símbol del poeta Brossa. També es van projectar els vídeos de la ruta Brossa a Barcelona realitzats pels alumnes de la matèria de literatura catalana. Els colors que dominaven a l’aula eren el negre, el vermell i el blanc, els tres colors més significatius de les seves obres. La temàtica dels poemes realitzats era molt variada, es podien trobar des de poemes humorístics i molt divertits a altres més filosòfics i reflexius, com per exemple el poema que van realitzar en Lluís Alonso, Víctor Sala i Adrià Gonzàlez, en el qual van parodiar la fama de retards constants que té Renfe. L’exposició va tenir un gran èxit de visites i algunes d’aquestes es van acostar als organitzadors de l’acte per donar-los l’enhorabona. A més, l’exposició va comptar amb la presència de la Gisela, una de les responsables de la Fundació Joan Brossa a Barcelona, que va donar la seva opinió personal dient: “Heu aconseguit reflectir l’esperit de Joan Brossa”. Gisela es va atrevir a triar els tres millors poemes segons el seu criteri, que de ben segur seran uns dels nou candidats de primer de batxillerat a guanyar el premi de Sant Jordi l’ abril. En conclusió, l’exposició va tenir un gran èxit que esperem que es repeteixi l’any que ve. Mireia Mas, Eva Pagespetit i Marta Quintanas

es podia suspendre i es va celebrar de la mateixa manera i seguint el mateix procés que els anys anteriors. Es va sortir de l’escola a les nou amb punt del matí, moment en el qual va començar la caminada fins a Sant Marc, lloc des del qual es veuen unes vistes increïbles de la Plana de Vic i que són molt adients a l’ocasió: sentir a recitar un poema entre la natura i amb la perspectiva de tota la ciutat al costat és molt bonic. A les onze aproximadament la gent va anar arribant a dalt, on ja hi havia la comissió organitzant-ho tot. Després d’haver deixat mitja hora perquè tothom pogués descansar i esmorzar es va començar el lliurament de premis dels poemes i/o narracions guanyadores que fan cada any tots els alumnes de cada curs, des de primer de Secundària fins a segon de Batxillerat. Els premis de cada curs s’entregaven amb l’ordre següent: primer els de llengua catalana, seguidament els de llengua anglesa, i per últim els de francès i alemany si també n’hi havia. De cada llengua hi havia un tercer, un segon, i un primer premi . Per tal de fer més acollidora la vetllada hi havia un sector encarregat de posar música per tal d’acompanyar-la amb els poemes o narracions que eren llegides en veu alta i que sempre corresponien als primers premis. Els professors corresponents de cada curs es van encarregar de donar els premis als guanyadors, els quals seguidament eren fotografiats. La narració guanyadora de segon de Batxillerat i la que ha donat títol al llibre de Sant Jordi 2011 del Col·legi Sant Miquel dels Sants va ser la de la Maria Ballabriga, de 2n A de batxillerat, amb el títol: Per què li diuen vida si és atzar?. El primer premi de poesia de 2n de batxillerat va ser pel poema “Mort i vida” de Roger Matas de 2n C. Tot i la falta de molts alumnes i professors, vam passar una diada molt agradable la qual va durar aproximadament fins a dos quarts d’una, hora en la qual la gent va començar un altre cop el mateix recorregut caminant per tornar a l’escola. Laura Casaramona


10

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES COL.LABORACIÓ AMB IRSICAIXA EN L’ESTUDI SOBRE EL GRAU DE RISC D’INFECCIÓ PEL VIH DELS JOVES CATALANS Els alumnes de 1r de Batxillerat, en la matèria de Ciències pel Món Contemporani, estan col·laborant en l’experimentació i avaluació d’un material educatiu elaborat per l’Institut de Recerca de la Sida Irsicaixa, ubicat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Les activitats educatives que s’han treballat tenen com a finalitat millorar el grau de coneixement del virus del VIH i de la malaltia de la SIDA, com vies de contagi, cicle d’infecció, períodes de la infecció, resposta immunitària, funcionament dels fàrmacs, com s’està investigant la vacuna del VIH,... per tal de minimitzar el risc d’infecció gràcies a la prevenció. La metodologia de treball ha estat administrar un qüestionari previ dels possibles riscos d’infecció a tots els alumnes de 3r d’ESO, 4t d’ESO i 1r de BTX. Després s’ha treballat la temàtica a 1r de Batxillerat i a segon cicle d’ESO, a 1r de BTX amb el material educatiu elaborat per Irsicaixa i a 3r d’ESO i a 4t d’ESO a partir d’uns power points confeccionats i exposats pels propis alumnes de 1r de Batxillerat. Finalment, per avaluar l’efectivitat del material educatiu abans esmentat, s’ha tornat a passar el mateix qüestionari dels riscos d’infecció als diferents nivells. Les dades obtingudes al nostre centre a partir dels qüestionaris, juntament amb les d’altres centres educatius de Catalunya, serviran a Irsicaixa per donar coneixement sobre el grau de risc d’infecció pel VIH al que s’exposen els joves catalans.

de l’Ecozona: Arborètum, hort i compostador, espais on alumnes de diferents cicles del centre, hi estan efectuant diverses activitats d’educació ambiental. La pròxima actuació prevista és la senyalització d’aquests ambients. Sant Miquel s’ha adherit al Projecte endegat per l’Ajuntament de Vic, “Seguim els Rius”. El col·legi ha apadrinat un tram d’uns 500 metres del riu Gurri on alumnes de 1r i 4t d’ESO faran estudis ecològics per avaluar la qualitat de l’aigua i de l’entorn, amb el suport del Projecte Rius d’àmbit nacional. En el decurs de la reunió es va llegir també la Carta: “Tinguem cura del Planeta” i es va acordar que una comissió de delegats ambientals de 1r cicle revisaran i actualitzaran el Power Point de Sensibilització ambiental per presentar-lo a les aules de 1r cicle d’ESO. També es farà una revisió del document “Optimitzem els recursos del centre” que els delegats ambientals presentaran a totes les aules de Secundària i Batxillerat. Igualment es va informar de la Campanya de recollida d’oli a Sant Miquel i de la segona plantada d’arbres a l’espai Arborètum i es va fer l’exposició oral dels projectes ambientals, “Compostatge” i “Envasos” que els alumnes de 6è de Primària i 1r de Secundària han presentat al Fòrum de la XESC. Entre les altres accions en què ha participat el centre en aquest curs escolar cal esmentar també, la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que incloïa l’activitat “6 dies en bici al centre”. També s’ha seguit participant en les activitats d’Educació Ambiental promogudes pel Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic i a Primària han continuat treballant amb el seu Projecte de separació dels residus. SANT MIQUEL DELS SANTS S’INCORPORA A LA XESCVic

PROJECTES MEDIOAMBIENTALS DE SANT MIQUEL DELS SANTS, EN EL MARC DEL PROJECTE AMBIENTAL DE CENTRE En la reunió del comitè i delegats ambientals, celebrada el 25 de març a la Sala d’actes de l’edifici de Secundària, es va informar de les principals accions del Projecte Ambiental de Centre. Continuen les tasques de manteniment

El col·legi Sant Miquel dels Sants, juntament amb les altres centres de Vic que tenen el distintiu d’Escola Verda, s’ha integrat directament a la recent creada XECSVic i properament serà convocat a una reunió a Vic amb la representant de Medi Ambient de la Generalitat, Paula Pérez.

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS El departament de Ciències Socials del Col·legi ha continuat durant aquest

curs 2010-2011 la recerca en temes d’Història i Entorn amb la voluntat de recuperar el passat històric de la nostra comarca, de catalogar camins i masies que són patrimoni a preservar i amb la voluntat de conèixer aspectes actuals de mobilitat i consum. Les memòries de Rosendo Vilarrasa, soldat de la lleva del biberó, i els diaris de la guerra civil d’Enric Picañol Burdó i de Valentí Portet, rodenc exiliat al camp de refugiats d’Argelers i supervivent del camp d’extermini de Sachenhausen, així com el diari de presó de Joaquim Tañà i Sibidí en la immediata postguerra, ens han permès conèixer la guerra des de la vessant més humana. A continuació reproduïm un fragment de les memòries de Rosendo Vilarrasa titulades un Jove al front i transcrites literalment i analitzades per Andrea Bach. A més de l’evident interès històric aquestes memòries tenen també un notable interès lingüístic. OCTUBRE DE 1938, CAMP DE CONCENTRACIÓ D’ARANDA DE DUERO (BURGOS) [...] i habia un sargent que habia perdut un braç al front, era de lo mes dolent que i pugues a ve, solia volta el mig nostre vestit com nosaltres i quant sentia alguna cosa que no li agradaba ja estaba liat a repartir lleñye, cada dia el mati tocaban a formar per fer la tria per anar a pelar patatas o altres feines de la cuina, jo i anaba cada dia i un dia baig pensar ara faras com aquells que no baixen mai a formar, i fe de deu que u baix endevinar, ell va entrar al barracó i va dir: todos arriba, era el terce pis que era tot una sala, i quant vam ser tots adal que deviem ser una quarantena va puja ell i ens va dir: todos de barriga al suelo, i nosaltres tots de pancha a terra; allevors ens ba fer possa que nomes toquessin de les puntes dels peus i les mans a terra, el cos i la pancha enlaire, quant en veie un que baixaba una mica de la pancha per reposa una mica ia i era alla i cop de vit de bou a l’esquena, no recordo el que va durar, pero quant en ba esta tip, va passa de un o un i fuetada a la esquena, quant em va tocar ami comque jo duia una cassadora de pell baix pensar afluixela una mica i mai rebras tant fort, pero comque ja no podia ser mes dolent del que era amb va fotre la fuetada a d’amunt de les anques, es vien de baixa uns trenta esgraons pro jo em pensu que els baixaba de cuatre en cuatre perque semblaba que portaba foc al darrera, se mi ba coneixer uns quants dias pro cuant es ba refredar de mal no men feie aixo que nomes i duia una peça perque de calçotets ja no en teniem, i en els pantalons eren els mateixos que baig sortir de casa, i comque sem baren estripa del cul baig espalla la camisa i hem baig possa un cul nou, u baix fer tot hem una peça allavors semblaba com els moros, només portaba els pantalons i casadora. Quant baix sortir del camp per anar capa casa un meu amic em va fer uns pantalons d’una manta pro comque no i habia prou roba mels va fer de goll, allavors baix comprar uns mitchons dun carabine i aixi ja baig está equipat.

SANT MIQUEL AVANÇA LES ELECCIONS AL PARLAMENT del 28 de novembre. Entre els mesos d’octubre i novembre,de 2010 els alumnes d’història del món de primer de batxillerat i de ciències socials de quart d’ESO van participar en el projecte Aprenem a Votar, que va arribar al punt culminant amb un simulacre d’eleccions al Parlament de Catalunya, el divendres 26 de novembre, dos dies abans de les votacions oficials. En aquest simulacre hi van participar també els alumnes de tercer d’ESO i els de primer de Batxillerat que no fan història del món. Amb una participació global del 76,83 %, CiU va obtenir el 46,88 % dels vots, seguit de Solidaritat Catalana (13,83 %), PxC (11 %), Reagrupament (9,56%) i ERC (5,74 %). El projecte Aprenem a votar, dirigit per la Universitat de Barcelona, va comptar amb la participació de Sant Miquel i de 32 centres més de la província, seleccionats a partir de criteris d’equilibri territorial i tenint en compte, també, la proporció real entre públics i concertats. L’objectiu era formar els futurs ciutadans i votants en el coneixement de les institucions i en les regles del joc democràtic i, paral·lelament, conèixer les tendències ideològiques dels joves. Tot el procés d’organització del simulacre d’eleccions, que va implicar la constitució de quatre meses electorals, es va portar a terme amb el màxim rigor possible, seguint les pautes que marca la legislació.

Un detall de la jornada electoral a la biblioteca del col·legi DEPARTAMENT DE FILOLOGIA PRESENTACIÓ D’EXPERIÈNCIES DIDÀCTIQUES Les professores Sílvia Caballeria i Carme Codina han presentat dues experiències pedagògiques al llarg d’aquest curs. El 16 de febrer van assistir al Seminari “Deportació, extermini i holocaust. El seu tractament a l’educació” organitzat pel CESIRE i l’Espai Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, on van exposar el treball realitzat amb alumnes de 4rt de SO dels cursos 200809 i 2009-10 sobre la novel·la El violí d’Auschwitz de l’autora vigatana Ma Àngels Anglada. En aquest cas es van presentar alguns dels treballs realitzats pels alumnes, entre els quals destaquen dos vídeos, un que recull la vida, l’obra


privada de familiars d’afectats per aquesta malaltia i crear un espot que doni a conèixer aquesta associació. L’elaboració del guió, l’enregistrament i l’edició de l’anunci va córrer a càrrec de les alumnes. L’espot s’emetrà en un programa especial per Televisió de Catalunya, per RAC1 i per les ràdios i televisions del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, i es publicaran al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. També es projectarà al CaixaFòrum i participarà al Festival Internacional de Televisió de Barcelona. BLOCS D’ANGLÈS Aquest curs els alumnes de 2n de Batxillerat A han escrit un bloc en anglès. Cada alumne ha configurat i dissenyat el bloc al seu gust i se n’ha creat també un de la classe on hi ha els vincles a totes les adreces. D’aquesta manera tots els alumnes poden llegir els blocs dels seus companys. Els alumnes han anat fent entrades de manera periòdica al llarg del curs sobre temes molt diversos. Hi ha entrades sobre llibres, sobre cinema, sobre esports, sobre tradicions i festes populars, sobre gustos i aficions, sobre temes personals, … Al cap i a la fí, articles d’allò més variats sobre les coses que interessen i preocupen als nois i noies de 18 anys. DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES I INFORMÀTICA

ESPOT PREMIAT A LA IX MOSTRA BLANQUERNA La Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull ha concedit un dels premis de la IX Mostra Blanquerna a tres alumnes del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic, en la categoria d’espots. La IX Mostra té com a objectiu donar suport a les iniciatives dels centres en matèries relacionades amb el periodisme, l’audiovisual, la publicitat i les relacions públiques, a més d’estimular l’interès dels estudiants per l’actualitat informativa i els mèdia. Elisabet Boixadós, Georgina Garcia i Sandra Nuri, alumnes de 1r. de batxillerat de la matèria de Ciències de la Informació, van presentar una campanya publicitària que pretenia sensibilitzar l’audiència sobre la importància del suport familiar a les persones afectades per l’Alzheimer. Prèviament a l’elaboració de l’espot, les alumnes van haver de documentar-se sobre el tema per tal de saber quines mancances socials hi havia, a quin tipus de públic s’havien de dirigir i quin seria el missatge que volien transmetre. El resultat d’aquesta recerca va ser l’evident increment de casos d’Alzheimer a casa nostra i com l’administració pública no sempre pot donar una resposta adequada. D’aquí sorgeix la idea de crear una associació

MOSTRA D’IMATGES MATEMÀTIQUES Una de les activitats que més potencial ha mostrat, d’entre totes les que formaven part del Projecte d’Innovació anomenat “Envoltats de Matemàtiques” que el Departament ha dut a terme durant els darrers tres anys, ha estat el “Safari d’Imatges Matemàtiques”. En aquesta activitat es demanava als participants –alumnes d’ensenyament secundari, preceptivament; pares, familiars, mestres, professors i personal d’administració i de serveis, voluntàriament- que portessin fotografies fetes per ells mateixos en les quals es manifestessin alguns dels aspectes matemàtics que, tal com expressa el nom del Projecte, estan presents en qualsevol àmbit de la nostra vida. La fotografia s’havia d’acompanyar d’un breu comentari sobre els conceptes i/o relacions matemàtiques que l’autor creia que la imatge podia il·lustrar. Vam recollir una gran quantitat d’imatges, i en bona part d’elles es deixava veure una sensibilitat cap aquests aspectes superior al que esperàvem i en els comentaris que les acompanyaven s’hi podia descobrir sovint un punt d’originalitat molt estimulant. Vam aprofitar una Jornada de Portes Obertes de l’escola per exposar una petita mostra en una de les aules del primer

pis, però tant la seva reduïda extensió com la seva curta durada semblaven insuficients per fer justícia a l’interès d’aquest material. Ens ha semblat doncs que ara, un cop clausurat ja el Projecte, podia ser un bon moment per recuperar les bones sensacions que el Safari ens va proporcionar i mirar de millorar-ne la difusió per poder fer-les arribar a més persones. Per això hem decidit de repetir la convocatòria i demanar, mantenint el format col·laboratiu i no competitiu de l’experiència original, que tothom que vulgui ens faci arribar les seves imatges i els seus comentaris per tal de poder confegir una nova mostra que exposarem en públic, aquest cop de forma permanent i virtual a través de la nostra pàgina web http://users3.jabry.com/depmat. Amb l’esperança d’animar força gent a compartir amb nosaltres el plaer sensorial de contemplar unes imatges boniques i alhora el goig intel·lectual d’endevinar-hi una estructura bastida de relacions i conceptes matemàtics, des d’ara mateix ja ens podeu fer arribar les vostres aportacions, preferiblement en format digital, a qualsevol dels correus electrònics que trobareu a continuació o bé portant-les directament a la secretaria del col·legi. Us ho agraïm a l’avançada. mcunill@santmiqueldelssants.cat sfossas@santmiqueldelssants.cat nmolet@santmiqueldelssants.cat omarso@santmiqueldelssants.cat lroyo@santmiqueldelssants.cat atorrents@santmiqueldelssants.cat DEPARTAMENT D’EXPRESSIONS Com és habitual per la celebració de la diada de Sant Jordi, tots els alumnes del centre participen en la confecció de textos i imatges, dels quals posteriorment se’n fa una selecció i s’editen en format de llibre. El Departament d’Expressions conjuntament amb el Departament de Filologia coordinen el disseny de la portada i la contraportada de la publicació i són els alumnes de segon de batxillerat els encarregats de la seva realització. En l’edició d´enguany es van presentar diferents propostes i va ser escollida la de l’alumna Paula Oliver. Els encarregats de la selecció van valorar la inclusió dels elements tipogràfics com a motiu principal pel seu simbolisme, el dinamisme de la composició que denota moviment i festa, i el conjunt en la seva totalitat pel cromatisme i les subtileses gràfiques del resultat final. El color taronja, dominant en tot el projecte, era un paràmetre a tenir en compte donat que és el color de la biodiversitat i aquest 2011 és el color escollit en el camp de la ciència. Volem agrair a la resta dels participants els treballs presentats, per la qualitat, l’esforç i la il·lusió demostrada.

També volem aprofitar aquest espai de la revista per fer una menció especial a dos Treballs de Recerca de batxillerat que per la seva dificultat, la singularitat i l’originalitat els fa especialment remarcables. El primer dels treballs el destaquem per la seva temàtica, doncs s’emmarca en el terreny del cinema i té com a objectiu trobar els trets i les influències dels films del director japonès Akira Kurosawa amb les pel·lícules sorgides a Hollywood. La metodologia consisteix en la visualització dels films de l’esmentat director i la localització de films americans en els quals es pugui establir una constant temàtica, similitud de personatges, ambientacions i mateixos fils argumentals. El treball el va realitzar l’alumne Guillem Alonso i Alvarez.

El segon treball el remarquem per la seva singularitat: la confecció d’un manual de com construir una guitarra elèctrica. Evidentment va comportar la construcció d’una guitarra elèctrica a mida real i amb tota la part tecnològica i elèctrica perquè funcionés correctament. L’alumne que va realitzar aquest treball va ser en Dídac Membrives i Barniol i la metodologia utilitzada va ser l’experiència directa en la construcció i un laboriós procés d’enregistrament d’imatges i dades, que al final van aportar la informació textual i les imatges adients per a l’elaboració del manual. El resultat final és la cronologia completa de la construcció d’una guitarra elèctrica, amb consells pràctics i tecnològics, així com un suport en fotografies que il·lustren de forma efectiva els textos.

11

mkl.btx 06 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2011 *www.santmiqueldelssants.cat

i alguns fragments dramatitzats de la novel·la El violí d’Auschwitz i un reportatge que inclou entrevistes a professors, llibreters i alumnes sobre la recepció de la novel·la. El divendres 29 d’abril van assistir a la Jornada Joan Maragall, organitzada pel Departament d’Ensenyament, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ateneu Barcelonès. Aquesta jornada es va celebrar en motiu de la commemoració del doble aniversari (150 anys del naixement i 100 anys de la mort) del poeta Joan Maragall a l’Ateneu Barcelonès. Les professores van exposar el treball realitzat durant aquest curs en els cursos de 6è de primària i tota la secundària. Destaquen els treballs realitzats amb eines 2.0 com bitstrips, glogster, slide, prezi, blocs, així com treballs d’àudio i vídeo elaborats pels alumnes que recullen reportatges de les activitats realitzades a l’escola sobre el poeta, i recitacions de poemes com La vaca cega i El Comte Arnau.


RECOMANEM

Aquest curs, en el treball que cada any realitzen els alumnes de 1r de batxillerat sobre la poesia visual del poeta Joan Brossa, un grup d’alumnes de cada classe ha realitzat un bloc per recollir els treballs dels seus companys. Dels tres blocs se n’ha escollit un, que és el creat per la Clàudia Autonell, l’Elisabet Boixadós i la Georgina Garcia de 1r A. El bloc conté tots els poemes visuals creats pels alumnes d’aquest curs, així com una mostra representativa dels millors treballs realitzats amb eines 2.0 o bé amb vídeo sobre la vida de l’autor, l’itinerari de poesia visual a la ciutat de Barcelona o bé el treball realitzat a l’aula. http://www.tmiquebrossa.blogspot.com/

El passat 1 de juliol de 2010 es va presentar a Temple Romà el setè volum de la Col·lecció Recerca Fotografiant la història. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) d’Anna Puntí i Erra. En el llibre, una aproximació a la vida i l’obra del fotògraf vigatà, s’inclou una mostra fotogràfica que se situa en el període anterior a la Guerra Civil –anys 20 i 30- i en els anys de postguerra i que constitueix una aportació a la memòria gràfica de la ciutat

de Vic. També és a punt de publicarse el 8è volum de la Col·lecció Recerca Cartografia històrica de Vic de Júlia Solà i Sirvent. A la col·lecció Sant Jordi s’ha publicat el volum corresponent als premis del concurs literari de 2011, Per què li diuen vida si és atzar?, títol del conte guanyador de 2n de batxillerat, de l’alumna Maria Ballabriga i Costa, amb disseny de Paula Oliver y Soley.

EL RACÓ DELS EXALUMNES

MARIA GIRAMÉ AUMATELL, HELSINKI 2010-2011 Vaig deixar el col∙legi Sant Miquel dels Sants de Vic el Juny del 2005. Amb disset anys i ganes d’ampliar els meus horitzons vaig fer el salt a la ciutat de Barcelona, a una vida independent, fora de casa: vaig decidir estudiar Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la U.P.C. Se’m va presentar l’oportunitat d’estudiar l’últim any universitari a l’estranger, com a últim graó, aquell que completi i tanqui la meva etapa de formació lluny de casa, així que vaig decidir d’estendre la meva ruta, més al nord, fins a Finlàndia. M’encoratjava el repte de l’eterna foscor i les baixes temperatures, d’una qualitat de vida inqüestionable i d’una societat compromesa i avançada, i sobretot al fet de submergir-me durant tot un any en una llengua que no és la meva, l’anglès. Eren ‘inputs’ que encara feien més atractiva l’oportunitat de marxar. Finlàndia és un país nòrdic membre de la Unió Europea de semblant població que Catalunya, però amb una extensió territorial deu vegades més gran. La seva llengua materna és el finès, però dominen a la perfecció el suec i l’anglès. L’economia de Finlàndia és de les més pròsperes del continent, la seva política altament democràtica i amb uns nivells molt baixos de corrupció. Després de viure durant sis mesos a Helsinki, la capital de Finlàndia, puc dir que és un país preparat a temperatures extremes, a les nits llargues d’hivern, però també a uns estius magnífics, on el sol no s’amaga durant tota la nit. És país d’extrems. Són persones reservades, que no surten de casa durant el fred, que mediten i s’escalfen a les saunes; però que durant l’estiu omplen tots els parcs i vores del mar de la ciutat durant dia i nit i assisteixen als centenars de concerts i activitats que ofereix Helsinki durant els mesos més calorosos. Òbviament, és una experiència que recomano a tothom; les dificultats d’estar lluny de casa, d’adaptar-se a noves cultures i a noves persones no és res comparat amb l’enfortiment personal que s’adquireix, els valors que s’aprenen i els milers de moments màgics viscuts que mai oblidaré.

POL ESPADAMALA TRABAL Växjö Hola a tothom, Se m’ha presentat l’ocasió d’escriure per a la vostra revista per explicar una mica la meva experiència després del meu pas pel Col•legi Sant Miquel, així que aquí em teniu. Després d’acabar el Batxillerat (promoció del 2007-08), i aprovar la Selectivitat, vaig començar a cursar Economia a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, tot i no tenir gaire clar què volia fer. Quan comences la carrera diria que tothom experimenta una barreja entre l’excitació pel gran canvi que suposa, combinat amb la sensació que encara et queden molts anys d’estudi. Però la veritat és que el temps vola, i de seguida t’adones que portes dos anys o tres estudiant i que, si tot va bé, en breu seràs llicenciat/ graduat. A partir de segon cicle és quan es presenten les millors oportunitats, tant pel que fa a l’elecció d’assignatures com per les diferents opcions tipus Erasmus, convenis Universitat -Empresa etc.. així que s’ha d’aprofitar! Jo em vaig decantar per l’opció Erasmus ja que tenia moltes ganes de veure un altre país i millorar el meu anglès. Actualment estic cursant un semestre a Växjö, una petita ciutat al sud de Suècia, concretament a la Linneusunitveristet. L’oportunitat que ens ofereix l’Erasmus és una gran experiència en molts aspectes però sobretot a nivell acadèmic i personal. A nivell acadèmic, sóc del parer que és important conèixer i experimentar un sistema universitari diferent, per veure com funcionen les coses en altres països i per poder ser més crítics sobre el model que tenim al nostre propi país. Pel que fa a l’aspecte personal, estic convençut que és una grandíssima oportunitat per provar-te a tu mateix que ets capaç de viure sol en un altre país (cuinar-te el menjar, rentar-te la roba, organitzar-te el temps etc..) i per aprendre i practicar una altra llengua que no sigui el català o el castellà, que sempre és molt útil. A més a més, el fet de poder conèixer un altre país, una altra cultura i sobretot a gent de tot el món, és una experiència molt enriquidora i recomanable. Molta sort amb els exàmens finals i la Selectivitat!

Mkl.btx 06  

Revista de batxillerat que inclou les activitats anuals realitzades pels alumnes. Publicada pel col·legi Sant Miquel. Maig 2011

Mkl.btx 06  

Revista de batxillerat que inclou les activitats anuals realitzades pels alumnes. Publicada pel col·legi Sant Miquel. Maig 2011

Advertisement