__MAIN_TEXT__

Page 1


EDITORIAL

ENTREVISTEM Entrevista a Joan Ferrer Gràcia PARLEM AMB Natàlia Rovira OPINEM Què és el batxillerat? El treball de recerca VIATGEM A L’ESTRANGER Trip to London 2012 Crònica de Roma 2012 PARTICIPEM Ens visiten La jornada de recerca Treballs de recerca premiats Ruta literària Laura a la ciutat dels Sants Festa literària de Sant Jordi EL RACÓ DELS EXALUMNES Clara Camprubí Anna Casas ELS DEPARTAMENTS Departament de Ciències Departament de Ciències Socials Departament de Filologia Departament de Matemàtiques i Informàtica Departament d’Expressions 150 ANYS DEL COL·LEGI EQUIP DE REDACCIÓ Professors: Anna Casasas, Carme Codina, Vanesa Ferreres. Alumnes de 1r: Mireia Autet, Carlota Borges, Elisabeth Calvet, Rut Delisau, Mireia Jutglar, Meritxell Lladó, Andrea Macias, Laura Martínez, Carla Pagespetit, Bruna Pérez, Núria Ramos, Clàudia Rísquez, Olga Rodríguez, Marta Sabala, Judit Sadurní, Laia Santaugini, Berta Sauquillo, Anna Vilamú. Alumnes de 2n: Eva Bosch, Nina Cardelús, Mar Erra, Núria Picas, Eduard Urgell, Anna Vila, Laura Vilà. COL·LABORADORS: Professors: Sílvia Caballeria, Marta Cunill, Maite Godayol, Anna Ibàñez, Anna Jiménez, Mireia Jurado, Miquel Padilla, Lluïsa Prat, Mireia Puntí, Martí Riera, Ignasi Roviró, Enric Roca, David Romeu, Hèctor Sàez, Toni Torrents. FOTOGRAFIES Mireia Autet, Miquel Casacuberta, Marta Quintanas, Arola Rial, David Romeu, Anna Vila. Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants Jaume I, 11 08500 VIC 93 886 12 44 www.santmiqueldelssants.cat tm@santmiqueldelssants.cat

Aquest any el col·legi està d’aniversari. El 10 d’octubre farà exactament 150 anys que la nostra escola va obrir les seves portes. De fet, a la contraportada de la revista trobareu més informació sobre aquest esdeveniment que omplirà bona part d’aquest 2012. Durant 150 anys el col·legi ha educat milers d’alumnes en consonància amb els models educatius de l’època i s’ha caracteritzat també per impartir, des de les seves aules, noves propostes pedagògiques i didàctiques que l’han fet ser un centre innovador en molts aspectes. Els alumnes de 2n de batxillerat que aquest any acaben els seus estudis al col·legi són la generació dels 150 anys, la generació que fa 150 anys que ocupa les aules i es forma al Col·legi Sant Miquel. Són un símbol de la continuïtat educativa del nostre centre i una aposta de futur, del seu futur acadèmic i professional, i del nostre futur com a escola. Com ells, tots els estudiants que actualment reben l’ensenyament a les nostres aules, i que durant aquest curs sentiran a parlar d’aquesta 150 commemoració, representen el nostre present de l’educació i el camí cap al futur del nostre país. Són, també, una baula més de la cadena que representa la identitat del nostre centre en la seva implicació en l’educació, que té com a principis l’observació, la reflexió, l’experimentació, la creativitat, el pensament crític, la sensibilització i la recerca i la innovació. A tots ells, moltes gràcies per compartir aquest esdeveniment.

Joan Ferrer Gràcia, nascut a Berga el 1965. Llicenciat en Filosofia (1990) i en Filologia Clàssica (1995) per la UB. Certificat d’aptitud d’alemany per l’EOI de Girona (2006). Actualment està desenvolupant la seva tesi doctoral, sobre el pensament grec antic, a la UdG. Autor de De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic Tenint en compte el teu pas per Sant Miquel, quants anys i quins cursos hi vas estudiar? A veure, quan jo vaig entrar a Sant Miquel encara no existia l’ESO, hi havia el BUP i allà hi vaig cursar primer, segon, tercer i COU. Per tant, hi vaig estar quatre anys, des dels 13 fins als 17. El que avui seria tercer i quart d’ESO, primer i segon de Batxillerat. Recordes en especial algun fet d’aquests anys? Sí, recordo l’espai que me’l vaig estimar molt, per començar. Després les persones que hi vaig conèixer que continuen essent grans amics meus tots, i llavors un gran concepte del professorat que hi vaig tenir; trobo que ens van preparar molt bé i estic molt agraït al col·legi. D’on va sorgir i qui -si és així- et va fer despertar l’interès per la filosofia? Interessant...no me’n recordo. No me’n recordo perquè resulta que fins als 16 anys el més difícil que havia llegit era el Tintín, o sigui que no m’agradava llegir quan era jove. I vaig passar del Tintín a llegir textos filosòfics difícils -encara ara els hi trobo- amb un estiu. Dubtava entre fer Filologia Catalana, Filologia Clàssica, Història o Filosofia. Em vaig decantar per l’última gairebé tirant la moneda enlaire i un cop presa la decisió em vaig enamorar de la matèria. No és que m’apassionés abans i després l’estudiés bé, sinó que va ser una aposta a cegues. A mesura que la vaig anar estudiant i coneixent me’n vaig acabar enamorant. Què és fer filosofia avui en dia i què representa la figura del filòsof al segle XXI? Han canviat els temes d’estudi? Jo crec que fer filosofia avui en dia és exactament el mateix que fer-la en qualsevol època. És a dir, la filosofia no em sembla pas que sigui una cosa diferent del que era fa vint segles o d’aquí vint segles. És un tipus de disciplina que se la pot definir dintre el camp del saber amb independència dels temps que corren. Probablement el mateix que sempre; no té cap importància la figura del filòsof en el seu dia, ja que la filosofia té un valor teòric molt gran, fa falta que passi temps perquè la gent s’agafi seriosament una obra. Crec que la influència d’aquesta figura en la societat és realment petita, per no dir insignificant. Tinc la sensació que la gent no està per a la filosofia, ni tan sols quan ja ha passat. La diferència és que ara ja hi ha hagut una tradició forta, i qualsevol que s’hi vulgui iniciar no té més remei que contemplar la tradició. Avui no es pot fer filosofia prescindint de l’obra de Hegel, Kant, Plató o Aristòtil i

03 Foto: Anna Vila

això condiciona els plantejaments per tal de no repetir-se. En quin o quins corrents de pensament t’enquadraries? Per poder-me enquadrar en algun corrent faria falta que jo tingués una certa identitat filosòfica, i trobo que això és massa suposar. Tot i així, si t’hagués de respondre llavors et diria que els autors que m’han impactat més són Heidegger i Gadamer. Personalment et satisfà l’ensenyament de filosofia com a modus vivendi? Sí. A mi m’agrada ensenyar filosofia, en primer lloc perquè m’agrada molt la filosofia. En segon lloc, em satisfà força estar en contacte amb les persones i aquesta feina permet combinar-ho. L’edat dels alumnes m’és bastant igual, no faig gaires diferències entre gent de 20 anys i gent de 40 o gent de 15 i de 70. Tot i que, com que fa tants anys que em dedico a fer classes a una franja d’edat entre 16 i 18, ara potser m’agradaria canviar, no perquè em sembli més interessant una que l’altra, simplement per variar. En què consisteix la feina relacionada amb el llibre (de traduccions dels presocràtics) que recentment has publicat? Inicialment cal assabentar-se de quines llacunes culturals i històriques té la llengua catalana, procurar tenir un bon domini de la llengua catalana i llegir en català, conèixer bé els idiomes en què escrivien aquests autors i finalment una certa formació filosòfica. Quant de temps has trigat a realitzar-lo i d’on prové la idea? Sempre solo dir 10 anys per no calcular-ho amb exactitud, però de totes maneres tampoc t’ho sabria dir. Jo recordo que quan tenia 25 anys vaig agafar un tren i vaig anar a Alemanya a comprar l’original d’aquest llibre i llavors la idea ja em ballava pel cap. El primer autor que vaig traduir va ser fa 10 o 12 anys, però abans i tot, quan vaig començar Filologia Clàssica després d’haver fet Filosofia, aquesta ja era la meva intenció. Tenies present la unicitat d’aquest projecte? Sí, jo volia fer un servei al país, no és només una qüestió personal. Fa poc em van proposar traduir la República de Plató però vaig dir que no perquè

ja estava traduïda, en tot cas la Metafísica d’Aristòtil...Per a mi és important cobrir llacunes en el camp de les traduccions filosòfiques concretament. Després d’aquest llibre cap estudiant de Filosofia català podrà dir que no ha pogut llegir els Presocràtics en català. Com valores les repercussions que ha tingut la teva traducció en el públic lector? Les reaccions han estat molt generoses, tant per part del lector comú que no està introduït en el món de la filosofia com de la gent que ja coneixia el tema i me n’ha parlat molt bé. Ha semblat que creien que era una feina ben feta, elaborada, amb seny i amb dedicació. Tens en ment algun altre volum de traduccions o original? Sí, la Metafísica d’Aristòtil. D’altra banda, alguna vegada sí que he pensat d’escriure algun original però com que ara mateix estic treballant haurà de passar un temps. Tot i així, m’agradaria molt i gairebé segur que es titularà Introducció a la Filosofia. Què recomanaries a un estudiant interessat en la filosofia? Li recomanaria dues coses: la primera és que en primer lloc estudiï les llengües en què estan escrits els textos filosòfics. Aquesta tradició, a diferència de la literària, es concreta en ben poques llengües, com són el grec antic, el llatí, el francès, l’anglès i l’alemany. Això permetrà llegir textos originals, una cosa que no podrà fer molta gent que només haurà pogut llegir versions traduïdes. I la diferència és molt gran, sempre està més ben preparat un que pot llegir un original que un altre que només es pot refiar d’una traducció. Per tant, rigor filològic en primer lloc. Llavors també suggeriria la lectura directa dels textos filosòfics en comptes de qualsevol introducció a la filosofia o història d’aquesta. Si un estudiant vol estudiar Kant, que agafi Kant i el llegeixi fins on sigui capaç d’arribar. Alguna cosa més a afegir? Sí, moltes gràcies al col·legi Sant Miquel, a tu Anna i a tu Eduard, ha estat un plaer i un honor per a mi contestar-vos aquesta entrevista. Eduard Urgell

mkl.btx 07 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2012 *www.santmiqueldelssants.cat

editorial 02

ENTREVISTEM A JOAN FERRER GRÀCIA


Natàlia Rovira i Riba va néixer el 1990 a Prats de Lluçanès però resideix a Vic des de fa molt temps. Va estudiar la primària a l’escola Guillem de Mont-Rodon i al Secundària i el Batxillerat al Col·legi Sant Miquel. A la Universitat de Vic ha cursat el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Quan vas començar a fer gimnàstica? Quina ha estat la teva trajectòria esportiva? La gimnàstica ha format part de la meva vida des de ben petita. Als 5 anys vaig iniciar-me en la modalitat de gimnàstica artística al Club Gimnàstic Vic, més endavant em vaig passar a la gimnàstica rítmica a Sant Júlia de Vilatorta, però no va ser fins al cap d’uns anys que vaig començar a competir en aquest esport, primer a nivell escolar a l’escola del Consell Esportiu d’Osona i després, a l’any 2005, a nivell federat individual al Club Gimnàstic Osona. Actualment estic competint a nivell nacional i internacional amb l’equip sènior de la modalitat de Gimnàstica Estètica de Grup del Club Muntanyenc Sant Cugat. Què és la gimnàstica Estètica de grup (GEG)? La Gimnàstica Estètica de Grup és una esport relativament jove, que va néixer l’any 1992, arran d’una escissió de la gimnàstica rítmica. Aquest esport és una disciplina gimnàstica basada en el moviment estilitzat i natural del cos on la coordinació de moviments harmònics, rítmics i dinàmics han d’aconseguir reflectir cada acció fomentant una amplitud, rapidesa i velocitat variada. Popularment, la solem definir com una “natació sincronitzada sense aigua”, ja que sempre es realitza en grup i busca una finalitat que podríem considerar artística, i tot i que el treball individual és imprescindible, sense el treball en equip no es podria gaudir d’aquest esport. Per què t’agrada la gimnàstica? Què t’aporta? La gimnàstica m’ha acompanyat al llarg de la meva vida, amb ella he après molts valors i m’he format com a esportista i com a persona. M’ha aportat experiències úniques, a nivell individual i amb les meves companyes. Quan estic en un tapis de competició sóc feliç fent el que faig. Quin grau de dedicació tens en la gimnàstica? Ets professional, pretens ser-ho...Si és així, per què? Actualment entreno 4 dies a la setmana, 3 hores cada dia sense comptar les competicions dels caps de setmana. Tot i que competeixo a nivell nacional i internacional no em puc definir com a esportista professional, doncs en el món de la gimnàstica Estètica no hi ha seleccions i malauradament no està remunerada. Per aquesta raó sóc una gimnasta que, a més a més d’entrenar, estudia i treballa. Això sí, amb poc temps lliure i moltes hores de viatges. Pots compaginar bé els estudis amb la gimnàstica? La veritat és que és força difícil combinar estudis i gimnàstica, i més quan ambdues coses es troben a una distància com Vic - Sant Cugat. Els exàmens i les competicions es solen solapar, i tot i que aquest últim any amb el programa d’esportistes d’Alt Nivell de la universitat tenim certa mobilitat de dates d’exàmens, l’estrès i l’exigència a nivell psicològic i físic sempre t’acompanyen. Ara bé, com he dit abans, aquest esport m’apassiona i tots aquests obstacles es fan més fàcils d’afrontar i superar si la dedicació i l’esforç van acompanyats de la motivació personal i sobretot d’un entorn familiar, amics, entrenadors i companyes d’equip que et recolzen i t’entenen. Quines són les teves aspiracions en el camp de la gimnàstica? Personalment, els èxits que he obtingut han superat les meves ex-

pectatives. Qui m’havia de dir que un dia estaria a Moscou, la seu de la gimnàstica, participant a la Copa del Món? La veritat és que l’ única aspiració que tinc actualment és poder seguir practicant i gaudint d’aquest esport. Quins premis podries destacar de la teva carrera com a gimnasta? Darrerament, la 1ra posició a la Final de la Copa d’Espanya de Gimnàstica Estètica a Cartagena (2011) i la 8èna posició a la Copa del Món de Gimnàstica Estètica a Moscou també l’any 2011. Has patit alguna lesió important al llarg de la teva carrera esportiva? Com ha perjudicat aquesta en la gimnàstica? Sí. Als 16 anys em van diagnosticar una espondilosi a la zona lumbar de l’esquena que em va portar a deixar la gimnàstica durant un temps. Tot i així, i tenint clar que a partir d’aleshores tindria certes limitacions d’amplitud de moviment lumbar i que no podria fer alguns moviments propis de l’esport, més endavant vaig seguir entrenant, fins a reenganxar- me a la gimnàstica estètica. Has viatjat molt gràcies al tema de la gimnàstica? Podries destacar-ne alguna experiència? Aquests dos últims anys, per l’estat espanyol : València, Madrid, Vigo, Cartagena... i a altres països com Finlàndia i Rússia. D’experiències en podria explicar moltes, però potser la que em va sobtar més, a part de les sensacions viscudes dins de la pròpia competició, va ser trobar-me companys de la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport al mig de Finlàndia. Com veus el teu futur professional en el món de la gimnàstica? Com he dit abans, el món de la gimnàstica t’aporta moltes coses bones, però també és molt dur i la vida esportiva és relativament curta. Tot i així, com a gimnasta o com entrenadora, m’agradaria no deixar mai aquest esport.

opinió OPINEM

Què és Batxillerat? És una paraula

05

I què significa? Mot emprat per designar el període que comprèn dos anys consistents en 9 mesos lectius (obviant els dies establerts com a festius per la litúrgia cristiana i aquells escollits per les autoritats) iniciats en l’acabament de l’etapa d’educació secundària obligatòria (ESO). En ell no hi rau un caràcter d’obligatorietat i es veu desmembrat en dos cursos acadèmics, 1r i 2n de Batxillerat. A priori els assistents a aquest ensenyament es troben dins la franja d’edat de 16 a 18 anys. Pots parlar de manera que t’entengui? Bé, Anna, simplement es tracta de passar-se dos anys estudiant sense veure la llum del dia, desconnectant del món exterior i passant llargs períodes de fam i sequedat bucal, per la incapacitat de fer la més mínima pausa.

Caram tu, això pinta la mar de bé! I quina opció creus que hauria d’escollir? Vaig una mica perduda i el temps se’m tira a sobre. Jo, il·lustre estudiant que ha superat tan tortuós camí, et recomano que escullis el que més et plagui. Permet-me nomenar breument, per destriar camins, des del més alt estament estudiantil fins al més baix. En el cas que posseeixis una suprema intel·ligència allista’t a les files científiques i biosanitàries, amants dels tubs d’assaig i dels moviments rectilinis uniformes. No menystenint el següent, però sí posant de manifest que la seva capacitat mental ja va minvant, et presento els tecnològics, fills de motors i corrioles. Acostant-nos ja a les portes de l’Infern coneixeràs els amics socials i empresaris, apassionats pels diners. Finalment, comprovaràs la banalitat i futilitat humana entrant a les aules humanístiques, on tot desprèn un marcat tuf de perdició, ineptitud i buidor de pensament, ocupant-se de lletres i trossos de marbre amb formes (in)concretes. Espero que la classificació hagi sigut prou clara; ja has vist que no he expressat ni una trista opinió. Tot claríssim Pere, així creus bona opció elegir el primer grup que m’has descrit? Sens dubte, la millor. No volia deixar-ho tan clar d’entrada, però veig que ho has agafat ràpidament. Em balla una altra cosa pel cap. Què me’n dius del Treball de Recerca? No voldria alarmar-te, però l’has de considerar com una bèstia ferotge a qui s’ha de vèncer tan sí com no. Et perseguirà durant l’estiu i la tardor; l’intentaràs evitar, inútilment, ja que t’acabarà atrapant. La manera com t’atrapi l’hauràs de decidir tu. Sigui com sigui, les llargues temporades sense veure el sol, si vols acabar viva, s’allargaran i s’allargaran durant aquest estiu i probablement els resultats seran pèssims. Vaja, veig que tens intenció d’estudiar Psicologia, Pere. Em vols ajudar de veritat o m’estàs intentant preocupar? Realment només et volia preocupar, el Batxillerat són quatre dies (dos d’aquests amb exàmens, tot sigui dit) i passen volant. Tria l’opció que més et convingui i que la força t’acompanyi. Per cert, el Treball de Recerca es fa amb 2 mesos i només compta un 10% de la nota.... Eduard Urgell

Quins records guardes dels teus anys al Col·legi Sant Miquel? De records en guardo molts. Amb els companys, els professors, les hores de classe i les sortides, els dies d’estudi, les llibretes d’apunts... Pujar les escales de quatre en quatre tot i saber que igualment arribaràs tard, les tardes que no pots parar de riure amb el veí per més que t’ho proposis, etc. La veritat és que en aquest col·legi hi he passat sis anys i com tots els meus companys de classe n’hem viscut de tots colors. Tinc records, valors, aprenentatges i amics únics que espero que em segueixin acompanyant al llarg de la meva vida. Elisabeth Calvet, Andrea Macias i Berta Sahuquillo

EL TREBALL DE RECERCA

Núria Picas i Laura Vilà

Hem escollit a sis alumnes de segon de Batxillerat i els hem fet a cadascun d’ell una pregunta diferent sobre el treball de recerca, per veure’n la seva opinió sobre aquest treball. En general, tots ells coincideixen en el fet que és un treball complicat i que acaba essent una mica pesat, però que el resultat acaba esent satisfactori i l’experiència bastant positiva.

Anna ALBOLQUERS Itinerari Cientificotècnic. “La contaminació acústica del mercat setmanal de Vic”. Digues algun aspecte positiu del treball de recerca. “Cec que aquest treball t’ajuda molt a aprendre a treball de manera autònoma, desenvolupant un tema que tu mateix has escollit, i això és un aspecte bastant positiu”.

Heleia CARO Itinerari Biosanitari. “Programa de detecció precoç del càncer de mama” Creus que el treball de recerca et serà útil per el teu futur? “En part crec que sí, perquè he après molt vocabulari científic i he vist la manera de treballar. Tot i això el tema que vaig escollir per al treball (la detecció del càncer de mama), no té massa relació amb el que vull estudiar en un futur, ja que m’agradaria fer genètica”.

opinem

Núria PICAS Itinerari Humanístic. “Tota dona val més quan lletra aprèn. Institut de Cultura Femenina de Vich i Comarca”. Si haguessis de tornar a fer el treball de recerca escolliries el mateix tema? Perquè? “La veritat es que sí que escolliria el mateix tema, perquè tot i que el treball de recerca pot ser al final una mica pesat, m’ho he passat bé fent-lo i sobretot perquè he après a fer recerca històrica, un mètode de treball que fins ara desconeixia”.

Sergi MASGRAU Itinerari Biosanitari. “El virus de la immunodeficiència humana” Com et vas preparar per fer la presentació oral? “Vaig anar practicant en veu alta, de fet li vaig explicar al meu gos el treball de recerca un parell de cops. Quan vaig ser davant del tribunal em vaig posar molt nerviós, però un cop vaig haver començat a parlar ja va estar”.

Òscar ROSELLÓ Itinerari Científic. “Sostenibilitat al nostre abast” Descriu el treball amb tres adjectius. “El treball al final s’acaba fent pesat, i llarg, sembla que no s’hagi d’acabar mai. Però el resultat final acaba sent satisfactori”.

Josep SANIGER Itinerari Social-econòmic. “La literatura infantil a les escoles de Vic”. Dóna un consell a un alumne de primer de Batxillerat que ha de començar el treball. “El consell que li donaria es que treballi molt a l’estiu, perquè llavors durant el curs et vas trobant amb sorpreses, i se’t comencen a ajuntar moltes coses, exàmens, treballs... i no hi ha temps per a tot. De fet és el que em va passar a mi, vaig començar el treball una mica massa tard...”.

mkl.btx 07 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2012 *www.santmiqueldelssants.cat

04

NATÀLIA ROVIRA


We had been preparing everything for a lot of days before leaving our homes. We were so nervous, we had butterflies in our stomachs and the thought that we were missing something at home was in our minds. We were going to be for a whole week with our friends in an unknown place. We left from Barcelona on 24 March, and arrived at Heathrow airport at lunch time. We were all so tired and we just wanted to arrive to Hemel Hempstead and stay with our host family. However, we couldn’t meet the families until that evening. When we did it everything became easier. They were all very nice, and we felt really welcome with them.

We arrived in England with a previously prepared program that the school organized considering the experience of previous years doing the same trip. We could see lots of emblematic places such as Camden Town, Cambridge, the Wembley Stadium, Harrods, the Big Ben, the London eye, the Westminster Abbey... We also had time to go shopping and see the musical “We will rock you”, which was very interesting and enjoyable. We were so lucky about the weather because all the week it was so warm and we didn’t have to use the umbrella any day. We were also able to eat typical English food and include several routines in our daily life which we were not used to. Everything contributed to an unforgettable week not only individually, but also as a group. It is not an easy thing to live with someone for a whole week, but undoubtedly it is a very enriching experience. Meritxell Lladó i Olga Rodríguez

CRÒNICA DE ROMA

28 al 30 d’abril A les quatre de la matinada marxem de Vic, carregats de son i de maletes. Arribem a l’aeroport i ens posem a córrer per no perdre l’avió, però tot d’obstacles s’interposen a la nostra cursa frenètica per no arribar tard. Al control de seguretat un guàrdia ens registra una bossa al confondre un raspall de dents amb un objecte perillós i punxegut. Per fi, però, aconseguim arribar a la porta d’embarcament. Després d’un vol de quasi dues hores arribem a Roma i, en metro i autobús, ens dirigim cap a la residència on ens estarem durant els tres dies que durarà l’estada. Després de deixar les maletes i esmorzar una mica ens posem a caminar. El primer que visitem és una espècie de jardí que en el seu temps havia estat privat, però que ara és públic i obert a tothom. Sense entretenir-nos massa ens dirigim cap a la primera obra de tot un seguit de peces que cada un de nosaltres haurà d’anar comentant davant de la resta. Aquesta primera obra és la Columna Trajana que es troba en els magnífics mercats de Trajà. A la tarda, i amb molta calor, pugem 124 graons per visitar l’església de Santa Maria in Aracoeli, que té un sostres realment impressionants i visitem també la “màquina d’escriure”, el nom popular que rep l’espectacular monument blanc dedicat al “Risorgimento” italià. Després el museu Capitolí i el Colosseu, que ens fa sentir petits al seu costat. Continuem fins a San Pietro in Montorio i més tard cap al Trastevere, on visitem l’església més antiga de Roma, demanem un desig a Sant Josep, i anem a sopar. Tornem a la residència molt cansats, però alguns encara tenen forces per veure el Barça. Amb les cames aparentment descansades, a quarts de nou del matí ens tornem a posar a caminar i comencem per Sant Carlo alle Quatre Fontane, La Villa Borghese amb Apol·lo i Dafne i la Paulina Borghese.

Visitem també el museu Etrusc i el famós “Sarcòfag dels Esposos”. Llavors ens dirigim a la fantàstica “Piazza Spagna” on dinem i passem la tarda. A mitja tarda ens dirigim cap a la “Piazza Navona” i després visitem el Panteó d’Agripa i la seva enorme cúpula oberta, una gran obra d’enginyeria romana. Comença a caure el sol i posem rumb cap a la Fontana di Trevi, il·luminada i preciosa, i sopem pels barris dels voltants. Ens llevem el tercer dia amb la sensació que fa molt que vam marxar, però alhora pensem que el viatge se’ns ha fet curt. Estem a Roma i de cop canviem d’Estat, entrem al Vaticà. Visitem Sant Pere del Vaticà, i els museus Vaticans que estan col·lapsats de turistes d’arreu del món, i on una massa humana ens acaba conduint quasi sense poder ni respirar cap a la capella Sixtina. A la sortida anem a tastar les que diuen que són les millors pizzes de Roma, en un petit establiment. I continuem visitant el famós Discòbol de Miró i la tomba de Bernini. Ja per acabar tornem a la residencia, on recollim les maletes i ens acomiadem de les monges. Ara sí que estem cansats de veritat. Embarquem a l’avió, arribem a Barcelona i agafem un autobús que ens porta cap a Vic. El silenci es fa amo de l’autobús. Hem arribat ja a Vic, i ens emportem amb nosaltres el record dels deliciosos gelats artesans italians, de les magnífiques obres d’art contemplades in situ i, perquè no dir-ho, molts paquets de pasta. Núria Picas

El passat de gener, dins el projecte R+I (Recerca + Innovació) es van realitzar tres sessions per part de professionals de diferents àmbits en el procés de recerca. Aquí us presentem els resultats. SESSIÓ SOBRE L’ENGINYERIA FÍSICA I LA RECERCA. El passat dia 26 de gener es van reunir a les aules de batxillerat professionals de diferents àmbits amb l’objectiu de donar a conèixer als alumnes una visió més àmplia del què podrien arribar a ser les seves respectives carreres i vies professionals en un futur. En el cas de l’itinerari científic, el senyor Josep Mas va dirigir la xerrada des d’un punt de vista físic, ja que ell ha estudiat física i actualment està fent el doctorat sobre Òptica. Concretament la presentació va constar de dues parts: una primera on s’introduïa què significava fer recerca en termes generals, i una segona més específica per tal de donar a conèixer el seu doctorat i investigació. En un inici es va parlar sobre la definició de recerca i les motivacions que s’hauria de tenir per emprendre aquest camí. Seguidament es va fer una breu explicació del què pot aportar personalment la recerca i es va remarcar l’ampli ventall de reunions i congressos internacionals que comporta. També es va situar la recerca en diferents centres, empreses i universitats catalanes. Per concloure aquesta part es va informar als alumnes de com s’hi podia accedir. Pel que fa a la part destinada al seu treball, Josep Mas va explicar la seva especialització en el tractament dels fotons a través de pinces òptiques. Bàsicament va explicar d’on provenia aquesta branca de la física i les característiques de la força de radiació de la llum que el portaven a la investigació. A partir d’il·lustracions i vídeos va mostrar la tècnica de l’holografia i alguns resultats obtinguts en la recerca. Per concloure va citar les aplicacions de la biologia cel·lular i va fer una breu presentació del seu grup de recerca. Mar Erra Dodas EDUARD IBAÑEZ L’exalumne del col·legi, Eduard Ibañez, llicenciat en Ciències Empresarials i doctor en estadística va versar la seva conferència entorn del fet que l’estadística serveix per reduir la incertesa a l’hora de prendre decisions. Un altre punt en el qual va posar èmfasi va ser en adoptar un pensament diferent per tal d’avançar cap a la innovació, així com, transmetre les idees de la manera més creativa possible. Ibàñez, no només va introduir els alumnes al món estadístic sinó també al món universitari, al qual s’hauran d’incorporar finalitzat el curs, i també el laboral. Per mostrar als alumnes que la llengua anglesa ha esdevingut necessària per a la investigació i desenvolupament de diverses activitats econòmiques, va exposar una part del contingut de la conferència en anglès i els va aconsellar assolir-ne un nivell alt. Finalment, va concloure la jornada animant-los a perseguir els seus somnis: “No tingueu por a fracassar, es pot arribar al lloc on es vol sense els elements que creus que necessites”. Laura Vilà LA REALITAT DE LA SIDA EXPLICADA A L’ESCOLA L’investigador d’Irsicaixa Julià Blanco, col·laborador també del projecte HIVACAT, va venir al col·legi a donar-nos més informació sobre la SIDA i mostrar-nos les dades estadístiques més recents sobre els afectats per aquesta malaltia. Van assistir a aquesta conferència tots els alumnes de primer de Batxillerat, ja que a l’assignatura de Ciències pel Món Contemporani havien treballat el VIH, i alguns de segon curs, concretament els que curses l’itinerari biosanitari. Segons el recull de dades, el total d’infectats de SIDA a Catalunya des del 2001 fins al primer semestre del 2011 és de 7.136 persones. Tot i això, tal com va indicar l’investigador, si observem el desenvolupament dels afectats per aquesta malaltia els últims anys ens adonem que s’ha reduït. Aquest fet és per una banda esperançador, però per altra banda això no significa que la malaltia estigui controlada o disposi encara de cura. Marta Sabala, Judith Sadurní, Laia Santaugini i Anna Vilamú

CRÒNICA D’UNA JORNADA DE RECERCA El passat dia 14 de gener es va celebrar la Jornada de Recerca sota el lema “Aprendre és aprendre a investigar”. Núria de Rocafiguera, Gerard Fabregó, Anna Calm i Mireia Mas van ser els alumnes de Segon de Batxillerat encarregats de presentar el seu Treball de Recerca i el professor Joan Brussosa, el doctor Jordi Fraxedas, el doctor Joan Carles Martori i el professor Xavi Patiño van ser el tribunal de l’acte. També cal afegir que en una aula del centre oberta al públic s’hi exposaven la resta de treballs de tots els alumnes. Núria de Rocafiguera, en el seu treball titulat El padró d’habitants de 1831 i 1889. Una mostra estadística va transcriure les dades de l’arxiu Episcopal de Vic, que tal com va assegurar: <<Aquesta ha estat la part més difícil, cal tenir en compte molts aspectes com la cal·ligrafia i les abreviacions, per exemple el nom de Buenaventura podia correspondre a un home o a una dona, a vegades es podia deduir però en altres ocasions ha quedat un habitant de sexe desconegut>>. Posteriorment i a partir de l’explotació de la informació obtinguda del padró, la Núria va dibuixar els plànols dels barris censals de 1831 i de 1889 i va completar les seves dades comparant-les amb les d’altres autors. Per altra banda, Gerard Fabregó va investigar La determinació experimental de la tensió superficial de l’aigua en un microscopi de forces atòmiques. El treball està relacionat amb un dels camps d’estudi amb més present i futur, la nanociència. Així, el trebal va mostrar el muntatge i posada en funcionament d’un microscopi de forces atòmiques, així com el disseny d’un mètode de determinació experimental de la tensió superficial de l’aigua alternatiu als que normalment s’utilitzen. Anna Calm, per la seva banda, va dedicar el seu treball de Recerca a La teràpia regenerativa de l’infart cardíac i a l’estudi del creixement i la diferenciació de les cèl·lules mare del cor. A partir de l’experimentació de les cèl·lules mare de diferents teixits (cardíac auricular, adipós subcutani i adipós epicàrdic), va valorar la idoneïtat d’aquests per a la regeneració cardíaca. l’Anna va concloure que les cèl·lules del teixit adipós subcutani podrien ser les més òptimes per a la regeneració cardíaca. Finalment Mireia Mas, va encaminar el seu treball anomenat De bandoler a mite a descobrir la figura de Joan Serrallonga. Gràcies a l’ús que va fer Mireia de les obres literàries i folklòriques protagonitzades pel bandoler, el jurat va valorar positivament el rigor i l’aprofundiment en el seu treball. A partir d’això, va comprovar que el mític personatge tenia escassos trets biogràfics reals i que en canvi estava principalment marcat pel model literari de bandoler. També cal afegir que els quatre alumnes van agrair la col·laboració de diversos centres i professionals que els havien ajudat durant l’elaboració del seu projecte, el suport de la família en tot moment i en especial als tutors i professors de Sant Miquel. Finalment Ignasi Roviró, director del centre, va tancar l’acte recordant i reconeixent que <<un Treball de Recerca és un treball silenciós però alhora constant>>. Laura Martínez, Anna Vilamú TREBALLS DE RECERCA PREMIATS MARIONA BALART, PREMI RECERCA JOVE (CIRIT) AMB UN TREBALL DE GENÈTICA L’ alumna del col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic Mariona Balart, que actualment està estudiant el primer curs de medicina a la UB, va rebre el Premi Recerca Jove 2011 (Nou Premi CIRIT), amb el treball: Longevitat vs Longenitat: de gens i gent igual però diferent. El premi, atorgat pel Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica per fomentar l’esperit científic del jovent, el va recollir l’autora de l’estudi a la Llotja del Mar de Barcelona, en un acte presidit pel conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. El Treball valora l’aportació de la medicina preventiva i predictiva en la millora de la qualitat de vida i la longevitat. Inclou un estudi pràctic basat en l’anàlisi de la història clínica i test genètic de 20 pacients diferents d’entre 26 i 72 anys. Mariona Balart va efectuar un minuciós examen dels polimorfismes genètics individuals amb la finalitat de valorar l’encaix entre aquestes particularitats genètiques i les afeccions que presentaven els pacients de la mostra. En la valoració es van analitzar tant els factors inductors com inhibidors, recollits en l’estil de vida, de l’expressió genètica per cada subjecte i malaltia a tractar. Les dues patologies escollides van ser la hipertensió arterial (HTA) i el sobrepès/obesitat, donat que són molt prevalents en la societat occidental.

mkl.btx 07 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2012 *www.santmiqueldelssants.cat

06

TRIP TO LONDON


08

Les dades dels pacients van ser facilitades pel Centre mèdic CIMEN-ANTIAGING de Girona i la seqüenciació del DNA de cadascun d’ells es va realitzar en el laboratori GENOSENSE Diagnostics GmbH-Tech Gate de Viena. D’entre les conclusions de l’estudi en destaquen el fet que els gens no prediuen el moment de brot d’una malaltia, però sí, en canvi, diagnostiquen una proclivitat personal a patir-la i sobretot constata la importància de l’estil de vida sobre la salut, tant o més que la genètica. PREMI DEL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA, PEL TREBALL DE RECERCA D’ADRIÀ GONZÁLEZ L’ alumne del 2n curs del batxillerat biosanitari, Adrià González, ha estat un dels tres premiats pel Parc Científic de Barcelona (PCB) en la convocatòria de Premis “Recerca a Secundària” pel seu treball “Morfologia neuronal i la influència dels biopolímers en la diferenciació cel·lular”. El treball, inclou un estudi de la morfologia de les neurones, efectuat en els laboratoris del PCB, amb el guiatge de les investigadores Nieves Hernández i Yolanda Muela, així com un anàlisi de l’ús de biopolímers com a matrius cel·lulars i la constatació de que exerceixen un control sobre la diferenciació cel·lular i el tipus de línia cel·lular que es vol obtenir. Adjuntem el pòster, elaborat per l’autor, que es va presentar a la Fira Recerca en Directe 2012, del 24 al 26 d’abril, a la Sala Gaudí de la Pedrera de CatalunyaCaixa a Barcelona. L’Adrià González va rebre el premi el mateix dia 24 coincidint amb la inauguració de la Fira. Durant tot el dia 24, va atendre les preguntes dels visitants i va exposar els resultats de la seva recerca. http://www.pcb.ub.edu/homePCB/live/ct/o190. asp?nid=5081 INVENTARI DE CAMINS. TERME MUNICIPAL DE FOLGUEROLES NEUS MONTERO La Societat Catalana de Geografia (SCG), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la intenció de fomentar l’interès per l’estudi i la recerca de la geografia entre els estudiants de batxillerat, convoca des de fa uns anys el Premi Joan Palau Vera. En la vuitena edició -2011-, la Comissió designada per la Junta de Govern de la SCG va atorgar un Accèssit al treball de Neus Montero, Inventari de Camins. Terme municipal de Folgueroles. l’Institut d’Estudis Catalans defineix camí com un espai a recórrer per anar d’un indret a un altre. A partir d’aquest concepte aparentment senzill, topem amb una gran complexitat. L’estudi dels camins pot fer-se atenent a una gran varietat d’ítems com la titularitat, els drets de pas, la funcionalitat, la intensitat d’ús, la inserció en el paisatge o fins i tot a partir de la descripció detallada de les seves característiques morfològiques com ara, l’amplada, la llargada, el seu drenatge o el tipus de ferm, tal com aconsegueix Neus Montero en el treball. En qualsevol de les aproximacions que proposem per plasmar la realitat actual dels camins, resultarà inevitable fer referència a la confusa legislació existent que els regeix. Aquest treball esdevé un interessant recull que ens endinsa en la riquesa dels camins i el relligat que des de temps immemorial ha cohesionat el conjunt del territori. Centrat al municipi de Folgueroles, el present estudi fa un acurat retrat de trenta-cinc camins convidant-nos a redescobrir un patrimoni viu, però silenciós, en canvi permanent i sotmès a unes amenaces gens trivials. RUTA LITERÀRIA LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS El passat dia 13 d’abril els alumnes de 1r de batxillerat del Col·legi vàrem organitzar la ruta literària realitzada amb codis QR, a partir de textos de la novel·la Laura a la Ciutat dels Sants de Miquel Llor, que se situa en una ciutat anomenada Comarquinal, que no és altra que Vic. L’experiència es va realitzar des de la matèria de llengua catalana. La ruta es va mostrar als alumnes de 2n de batxillerat de l’escola Sant Gervasi de Mollet de Vallès, del grup d’escoles Trams al qual pertany el nostre centre des d’aquest curs. A dos quarts de deu del matí els gairebé 90 alumnes de l’escola de Sant Gervasi van arribar a la nostra escola i van ser rebuts pel nostre director Ignasi Roviró i per la Silvia Caballeria, que els van rebre a la sala d’actes i van fer una breu introducció del que es faria al llarg del matí. A continuació, i dividir en dos grups, va començar la ruta per la ciutat, que va acabar a quarts d’una a l’estació d’autobusos, lloc des del qual ens vam acomiadar dels alumnes de l’escola, que van quedar molt contents de la ruta. Durant la ruta els alumnes de Sant Gervasi havien d’anar passant pels diferent llocs de la novel·la i llegir un codi QR, que és

un codi de barres en 2 dimensions per accedir a la informació continguda o encriptada en un qr-code. Per desencriptar-lo és necessari un dispositiu digital de captura d’imatges, des d’un mòbil i un software específic lector de qr-codes. Els alumnes de l’escola Sant Gervasi duien tots un mòbil i, un cop llegien el codi, els sortia un fragment de la novel·la llegit per un dels alumnes del nostre centre. Els fragments escollits situen llocs que apareixen en la novel·la amb el seu corresponent de la ciutat de Vic que, amb aquesta aplicació tecnològica va reconstruir la ruta per la ciutat. Uns quants alumnes del nostre centre van col·laborar en la ruta, primer enregistrant els fragments i després fent de “guardians dels QR”, ja que es van situar en els diferents llocs i edificis escollits per esperar els alumnes de Sant Gervasi. Marc Almató al Pont Romà, Sergi Novellas al Museu Episcopal, Laura Gleeson a la Catedral, Alba Farré al Palau Episcopal, Rut Montero a la Rambla Sant Domènec, Mireia Martínez a la casa Rocafiguera, on vivia la Laura, Laura Martínez i Bruna Portet a la Plaça, Martí Pedrón a l’església de Sant Felip Neri, Marc Arumí al Casino i Laura Donadeu a l’estació. Paral·lelament la Mireia Autet, en Pau Fernàndez, l’Aniol Torrents i en Martí Vivet van ser els encarregar d’enregistrar imatges per tal de fer-ne un vídeo, mentre que l’Ignasi Alemany i l’Alba Sala van ser els encarregats d’escriure tweets al twitter per donar constància en directe de la ruta. Les professores encarregades de l’organització de la ruta i de tot el projecte, que també inclou un segon vídeo per promocionar la lectura de la novel·la, són la Sílvia Caballeria i la Carme Codina. Pont Romà o pont del Codolar a la novel·la Mireia Autet SANT JORDI 2012 Com cada diada de Sant Jordi, el Col·legi Sant Miquel dels Sants va celebrar la jornada realitzant una caminada i un certamen literari. A diferència dels altres anys, que l’espai escollit per a la celebració era Sant Marc, es va optar per fer un canvi d’escenari i fer el lliurament de premis a Sant Tomàs, al terme municipal de Folgueroles. De bon matí els alumnes de secundària i batxillerat van iniciar la caminada; durant el trajecte el bon temps els va facilitar l’arribada fins a Sant Tomàs. Un cop allà, es va iniciar el lliurament de premis on alumnes i professors van gaudir d’un bon ambient acompanyat de música, mentre es donaven a conèixer els alumnes premiats des de primer de secundària fins a segon de batxillerat. Es van presentar treballs de fotografia i dibuix en l’apartat de creació plàstica, i de poesia, prosa, cal·ligrames i narrativa en català, anglès, alemany i francès en l’apartat de creació literària. El títol de l’obra premiada, el qual ha donat nom al llibre que es publica i on es recullen tots els premiats del certamen des d’Infantil fins a Batxillerat ha estat “Busca’m al cim”, de Marc València i Coma-Cros, i la Georgina Garcia Vilaseca va resultar ser la guanyadora en el premi de portada. Rut Delisau i Clàudia Rísquez

CLARA CAMPRUBÍ

Procuraré no començar dient que l’Erasmus és una de les millors experiències que he viscut durant la carrera universitària. Encara que ho acabo de dir. No m’he pogut aguantar! Si aconsegueixes superar el munt de paperassa i tràmits que et fan fer per aconseguir la beca, llavors ja no cal que tinguis por de res! La resta anirà sobre rodes. Després ve tot allò de comprar bitllet, buscar pis, ficar-te en xats i navegar per la xarxa... fins que et penses que ja ho saps tot de la ciutat que t’acollirà! O bé estàs feta un cacau, com em va passar a mi. De fet, quan vaig saber que m’havia tocat Utrecht, la meva primera opció va ser anar a una llibreria especialitzada en viatges. Volia investigar si podien aconseguir-me una guia concreta de la ciutat que ja d’entrada m’havia captivat. Però la meva sorpresa va ser quan el dependent, després de sentir Utrecht, em va dir, i aquest país on para?! Això em va fer adonar que la resta de mortals potser no trobaven la meva gran i ja estimada ciutat tan important com ho era per a mi. Pels que no ho tingueu clar, Utrecht és al bell mig dels Països Baixos. A finals d’agost, doncs, vaig enlairar-me, deixant un sol radiant enrere, per aterrar sota un cel gris i ennuvolat. Dit així sona depriment, però quan t’ho mires amb un somriure tant te fan núvols, pluja i vent! Bé, si més no la majoria de dies. Perquè no ens enganyem, no tot són flors i violes als móns de yupi, i a vegades no pots evitar que el cel ennuvolat se’t fiqui a dins. Les casetes baixes d’Utrecht, acabades amb punxa o tirabuixons, les façanes de colors de terra, i els carrers empedrats que voregen els canals van fer que m’enamorés definitivament de la ciutat. Però sens dubte, el millor de tot és l’experiència de conèixer gent nova i alegre cada dia. Tots els estudiants internacionals érem allà amb, com a mínim, un objectiu comú, - a part d’estudiar, clar- conèixer gent i passar-nos-ho bé. O sigui que tothom estava de bon humor a tothora, la qual cosa és una utopia quan tornes al món real. I dic món real perquè a vegades sembla que estiguis en un planeta distint. Viure fora de casa ja és una diferència, a la qual s’hi suma la distància. Estudiar en una altra llengua és un altre repte. Però anar a prendre una cervesa amb els amics i pensar que aquelles hores són com una classe oral d’anglès, és la bomba! Bàsicament perquè t’ho passes genial, fas amics i millores un idioma sense adonar-te’n. I la universitat és clar! L’experiència et permet conèixer un altre sistema d’ensenyament i aprenentatge, una altra manera de programar la carrera... i pots fer comparacions. Al final, t’adones que el que tenim a casa no està tan malament. El programa que segueixen algunes facultats allà em va sorprendre, és un enfocament completament diferent del que estem acostumats. Les classes són bàsicament pràctiques i la teoria a vegades te l’has de formular tu mateix. El seu concepte d’universitat és diferent fins i tot en l’estructura dels edificis del campus, moderns, lluminosos, amb grans espais oberts, còmodes i tranquils. A més d’anar a la universitat, però, durant la meva estada a Utrecht també vaig posar en pràctica els coneixements de quatre anys de carrera. He estudiat Comunicació Audiovisual i abans de marxar vaig presentar-me a un càsting del Canal 33 per participar a Blog Europa. El programa consisteix en el fet que estudiants d’Erasmus tractin temes relacionats amb la ciutat on es troben, en forma de petits reportatges. Això em va fer posar les piles per inspeccionar tota la ciutat, amunt i avall amb càmera i bicicleta, a la recerca de temes curiosos, interessants o simplement divertits. De fet, la combinació de reportatges i viatges és al que sempre m’havia volgut dedicar, i aquesta ha estat una bona oportunitat per posar-ho en pràctica. Una enquesta del Ministeri que vaig omplir a la tornada em preguntava si considero que l’Erasmus ha contribuït a la meva maduració personal. És un tòpic, però si és cert, perquè no confirmar-lo? L’experiència en si mateixa és

09

enriquidora, i a més de tot el que aprens, t’obre un món nou.Tens amics repartits per tot el planeta, has millorat una llengua, t’espaviles, et sents com a casa en un altre racó de món, i sobretot esborres les fronteres per marxar a estudiar o treballar a l’estranger. Espero que ara només us falti una empenteta per emprendre una experiència intensa que s’hauria de viure alguna vegada.  

exalumnes Anna Casas

Hola, em dic Anna Casas i estic realitzant un programa de pràctiques Erasmus a Odense, Dinamarca. Odense és la tercera ciutat més gran de Dinamarca–després de Copenhaguen i Århus–i està farcida d’estudiants estrangers, un dels quals sóc jo. Des que vaig començar a estudiar biologia a Barcelona, em vaig adonar que en el meu camp és vital tenir un bon nivell d’anglès per poder encarar la carrera a la investigació. Per aquest motiu i també pel valor afegit que suposa una estada a l’estranger per al currículum, vaig decidir-me per marxar un any a Dinamarca per fer les pràctiques. A més, en el cas de les pràctiques Erasmus (també conegudes com a internships), hi ha un nivell d’exigència més alt a l’alumne que en un programa Erasmus convencional. Les pràctiques les realitzo al laboratori de la universitat que, degut a les seves dimensions, es troba situat en un edifici separat de la universitat en si. Durant el primer semestre em van ensenyar la metodologia de treball que fan servir abans de posar-me a treballar en el meu projecte d’investigació, l’estudi comparatiu entre la sífilis precolombina i l’actual. Tot i que de vegades em queixo perquè el projecte em porta molta feina, el cert és que valoro moltíssim tot el que estic aprenent i les habilitats que estic desenvolupant. I com són els danesos? Es diu que fer-se amic d’un danès és complicat, però un cop ho aconsegueixes saps que has fet un amic per sempre, i penso que és veritat. Els danesos són gent molt seriosa, freda al principi, molt treballadors, independents i confiats. De fet, pots deixar el telèfon mòbil o el moneder al damunt d’una taula d’un bar per anar al lavabo i tenir la certesa que quan tornis seguirà tot al mateix lloc! Aquí a Odense, la vida social dels universitaris als vespres comença d’hora, a les vuit o quarts de nou, i acaba d’hora, a quarts d’onze entre setmana i entrada la matinada el dissabte. Algunes de les activitats típiques que fem són anar al sopar amb menú internacional que organitzen els dilluns al casal jove d’Odense–que és molt econòmic¬–, o fer sortides en bici i barbacoes els caps de setmana. Durant el primer semestre també fèiem molts viatges els caps de setmana, que ara no podem fer tan sovint per la càrrega de la feina que tenim. Una de les coses que més em va sorprendre de la cultura educativa danesa és que tots els estudiants, des de primària fins a la universitat, cobren per estudiar. Però a més d’aquesta diferència tan substancial, n’he trobat una altra que em sembla encara més interessant. L’enfocament de les classes a la universitat és sempre pràctic, i es busca que l’alumne tingui un gran domini de la matèria. Es fomenten l’argumentació i l’esperit crític i es fan moltíssimes presentacions orals. A més, els exàmens es solen realitzar amb apunts i amb accés a Internet, i les notes que es poden obtenir van del -2 al 12. Sento que l’he encertat anant a fer les pràctiques a l’estranger, i ho recomano moltíssim. Si bé les primeres setmanes són dures, sense la família ni els amics, sense parlar català ni menjar pa amb tomàquet, un cop les has superat se t’obre tot un ventall de possibilitats i experiències que no t’hauries pogut imaginar.

mkl.btx 07 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2012 *www.santmiqueldelssants.cat

EL RACÓ DELS EXALUMNES


DEPARTAMENT DE FILOLOGIA

SENYALITZACIÓ DE L’ARBORÈTUM DE L’ECOZONA A principis d’aquesta primavera s’ha portat a terme la primera fase del Projecte de senyalització de 25 espècies de l’Arborètum de l’Ecozona i col·locació del panell informatiu. L’Ecozona és un projecte d’adequació ambiental i paisatgística dels espais exteriors del Col·legi Sant Miquel dels Sants que inclou diferents ambients: l’Arboretum, l’hort ecològic, la zona de compostatge i d’altres en fase de construcció com el mirador i el taller d’experimentació. Quan es va iniciar el projecte, a l’Arboretum ja hi havia algunes espècies de creixement espontani procedents de l’entorn natural o de jardins i se n’hi van incorporar de noves. Les espècies que tenien poc interès o que no encaixaven van ser eliminades, però d’altres es van mantenir, ja que es tractava d’exemplars amb un port considerable. Inclou espècies d’àmbits força diferents, malgrat estar localitzat en una sola orientació. Les plantes de l’Arboretum són autòctones (alzina, roure martinenc, vern, sanguinyol, aurons...) o ben adaptades (plataner, castanyer bord, tamariu...). El terreny és una zona amb pendent que correspon al marge resultant d’un reblert amb materials diversos, per tant, amb un substrat molt heterogeni.

LUCES DE BOHEMIA Els alumnes de batxillerat trepitgen el teatre per anar a veure la representació d’una obra treballada des de l’assignatura de literatura castellana El dia 27 de novembre de 2011, alguns dels alumnes de 1er i 2on de Batxillerat que han fet literatura castellana, assignatura de modalitat, van anar al teatre Cirvianum de Torelló a veure l’obra Luces de Bohemia interpretada per la companyia La Perla 29, la qual compta amb actors com Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Manel Dueso, Camilo García, Marissa Josa, Jordi Martínez i Jacob Torres. Aquesta activitat va ser realitzada un dissabte a la nit i tothom qui hi va assistir ho va fer de manera voluntària ja que la sortida no estava organitzada directament per l’escola sinó que es va proposar a partir del departament de filologia i més concretament, per la professora de literatura castellana Carme Codina. Luces de Bohemia és una obra de teatre escrita per Ramón María del ValleInclán, que explica la història de Max Estrella, un personatge cec, dedicat a la poesia, que passeja per un Madrid decadent, trepitjant cafès, tabernes i fins i tot la presó, en poc menys de 24 hores. L’autor retrata la vida literària i la societat espanyola de principis del segle XX a partir de l’esperpent. Aquesta és una modalitat teatral creada per R.M. del Valle-Inclán que consisteix en una deformació grotesca, caricaturitzada i tràgica de la realitat. Segons les opinions dels alumnes de 1er de Batxillerat, va ser una obra difícil de seguir. Quan van assistir al teatre encara no havien treballat l’obra, de manera que era fàcil perdre’s i no entendre massa bé la trama. En canvi, els alumnes de 2n ja l’havien comentat l’any anterior a la classe de literatura, així que els va ser molt més fàcil seguir el fil argumental i van poder entendre perfectament tot el que passava a l’escenari. Carla Pagespetit

FECUNDACIÓ IN VITRO Els alumnes de 1r de Batxillerat del col·legi van assistir, el dia 18 d’Abril, a una de les conferències organitzades per la Universitat de Vic, dins del projecte de Tertúlies de Literatura científica, adreçades als alumnes de 1r de batxillerat i per la matèria de Ciències pel Món Contemporani. La temàtica de la xerrada, a càrrec d’Anna Veiga, girava entorn de la fecundació in vitro i les cèl·lules mare. Anna Veiga, biòloga, és la mare científica de la primera nena proveta a Espanya l’any 1984. Va néixer el 1956 a la ciutat de Barcelona i va estudiar a la UAB, on es va llicenciar el 1979 i posteriorment es va doctorar l’any 1991. Entre el 1982 i el 2005 va dirigir el laboratori de fecundació in vitro del Servei de Medicina Reproductiva de l’Institut Universitari Dexeus. El 2004 va ser guardonada amb la creu de Sant Jordi i el 2006 amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la seva contribució en la difusió i la consolidació dels coneixements científics en l’àmbit de la biomedicina. Actualment és la responsable del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de

Medicina Regenerativa de Barcelona, on es treballa en la investigació en cèl·lules mare embrionàries i altres cèl·lules pluripotents. És directora de R+D del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra. A partir del juliol de 2011 presideix la Societat Europea de Reproducció i Embriologia (ESHRE). La xerrada es va centrar en el seu llibre El miracle de la vida escrit l’any 2011. La doctora Veiga va explicar durant una hora les principals característiques de la Tècnica de la FIV (Fecundació in vitro), les millores d’aquesta respecte els inicis i també els reptes actuals per tal d’anar-la perfeccionant per atendre les diferents demandes socials en l’àmbit de la reproducció assistida. Seguidament va parlar dels treballs d’investigació amb cèl·lules mare embrionàries i altres cèl·lules pluripotents, i de la seva aplicació en les teràpies cel·lulars per tal de tractar diferents malalties. Un cop acabada l’explicació de la doctora, es va concedir un torn de preguntes pel públic. Marta Sabala, Judith Sadurní, Laia Santaugini i Anna Vilamú DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Durant aquest curs de 2011-2012 el departament de Ciències Socials del Col·legi Sant Miquel ha presentat sis treballs de recerca que pertanyen a la línia d’investigació que anomenem Memòria històrica. Hem pogut recuperar dos padrons de la ciutat de Vic, la història d’una institució docent i cinc històries de vida. Eva Pagespetit ha investigat sobre la vida quotidiana al poble de Seva durant la guerra civil des del punt de vista dels infants que la van viure. Ha realitzat un documental d’ 1 hora i 30 minuts de durada titulat La Memòria d’un Poble. A partir de cinc entrevistes ha recreat la vida a Seva durant la guerra i la postguerra. Aquests cinc testimonis, tres homes i dues dones de condició humil, ha coincidit en què van anar poc a col·legi i que als 11 anys ja treballaven al camp els nens i servint a com a minyones les nenes. Tots cinc són conscients d’haver viscut una societat marcada per fortes desigualtats socials però tot i així Rosa Rovira afirma contundent que: “érem pobres però vivíem molt bé”. També coincideixen en que segons paraules de Manel Planas “ho vàrem passar més malament después de la guerra que nos pas durant la guerra”, i que prefereixen haver passat la guerra de petits que no pas de grans, en paraules de Josep Cunill: “tot em feia feliç allavores”. El treball amb padrons de Vic del segle XIX s’ha fet en col·laboració amb l’arxiu històric municipal de la ciutat. Núria de Rocafiguera ha informatitzat els padrons de 1831 i 1889 feina que queda per a la ciutat i per a estudis posteriors. Després d’aquest buidat ha realitzat una anàlisi d’edats, estat civil, professió, domicili i lloc de naixement dels habitants de Vic.

Font: Fotografia feta per Núria de Rocafiguera En l’anàlisi es demostra l’estancament de la ciutat de Vic durant la segona meitat del segle XIX, que perd molta importància respecte altres ciutats catalanes, i està marcada per una greu crisi demogràfica i econòmica deguda al fracàs de la industrialització. Es pot parlar d’una estructura demogràfica pròpia d’un règim antic en tots els aspectes. S’observa sobretot en l’estructura de les piràmides de població, la natalitat és molt elevada, especialment l’any 1831 i la població és principalment jove. L’any 1889 es comencen a observar alguns canvis, la població és més envellida, però segueix tenint característiques pròpies d’un règim antic. En Roger Alemany ha buidat de forma parcial deu padrons també del segle XIX i de Vic, en concret ha extret dades del carrer de la Ramada referents als anys: 1831, 1870, 1900, 1910, 1920, 1936, 1940, 1960, 1975, 1996. També ha treballat amb les contribucions industrials dels anys: 1870, 1910, 1920, 1960, 1970. A partir del buidat dels padrons ha establert l’evolució del carrer des del punt de vista social i demogràfic. El caràcter interclassista dels habitants d’aquest carrer, així com el caràcter immigratori del veïnat al llarg de més de cent cinquanta anys, són els aspectes més rellevants del treball. Evolució de la població del carrer de la Ramada

Font: gràfica elaborada per Roger Alemany a partir del padrons Núria Picas ha recuperat la memòria de l’Institut de Cultura Femenina de Vic i comarca, un centre docent nascut al 1933 de la mà d’un grup de dames de la burgesia vigatana amb forts lligams amb la Cultura de Barcelona fundada per Francesca Bonnemaison. L’objectiu d’aquest centre era formar noies de condició més aviat humil i preparar-les per ser mares, esposes i ciutadanes actives en una Catalunya republicana i catalanista. A la fotografia un grup d’alumnes de la Cultura en una representació teatral Alumnes de la Cultura de Vic en el teatre del local

Font: fotografia cedida per Catalina Canal Màrquez

EXPOSICIÓ POESIA VISUAL BROSSA El passat mes de febrer es va dur a terme la jornada de portes obertes al nostre centre. Una de les moltes activitats a ser l’organització d’una exposició de poesia visual que recollia els treballs realitzats des de la matèria de literatura catalana dels alumnes de 1r de batxillerat, com ja fa anys que és tradició. Aquest curs, com a novetat, e tema dels poemes es va centrar en el virus del VIH, tracta a classe de ciències pel món contemporani. Per conèixer més la poesia visual, els alumnes van traslladar-se a Barcelona per realitzar la Ruta Brossa i per visitar el centre d’Arts Santa Mònica, el qual els va ajudar molt en el tema de la creativitat, sobretot per a l’exposició. Per informar-se sobre el tema de la sida, van assistir a una conferència de Julià Blanco, un investigador d’IrsiCaixa. Els organitzadors de l’exposició van ser alumnes els tres cursos de batxillerat, que es van convertir també en comissaris de l’exposició i van fer de guies a totes les persones, alumnes i pares, que la van visitar durant el matí.

D’altra banda, es va aprofitar l’exposició perquè un jurat format per persones externes al centre donés el seu veredicte sobre els poemes. Entre el jurat hi havia el dibuixant dels còmics Jan López, un col·laborador d’Irsicaixa, el poeta visual Toni Prat i la il·lustradora Elisenda Soler entre d’altres. Els poemes guanyadors varen ser premiats el en la Festa Literària de Sant Jordi a Sant Tomàs (Folgueroles). L’exposició va reunir gran nombre de públic al llarg del matí i va rebre valoracions molt positives per part dels assistents, que van gaudir d’alguns poemes interactius, escrivint As brossianes i donant suggeriments per a futures exposicions. Tota una mostra de creativitat. Bruna Pérez, Berta Sahuquillo JOAN BROSSA: ENTRE AVANTGUARDES I TECNOLOGIA Aquest curs, com de costum des de fa uns quants anys, als alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic se’ns ha proposat realitzar un projecte relacionat amb el poeta avantguardista Joan Brossa. El projecte consistia, per començar, en adquirir els coneixements bàsics del poeta per tal que posteriorment poguéssim fer de manera autònoma una ruta pels carrers de la ciutat de Barcelona coneixent els diferents poemes visuals. D’aquesta manera, a classe vàrem estudiar les diferents avantguardes i la influència d’aquestes en el poeta i els diferents poemes visuals, concretament la seva localització i significat. Seguidament, els alumnes ens vam agrupar en equips de dues o tres persones per tal de realitzar el cos del projecte. A cadascú se li va assignar un treball relacionat amb diferents àmbits del poeta, utilitzant eines 2.0. Alguns de nosaltres treballàvem la biografia, les influències que va tenir, d’altres ens centràvem en les obres i fins i tot, es van realitzar vídeos i pàgines web del projecte en general del viatge a Barcelona i del projecte a l’aula. A més, partint de l’antologia de poemes de l’autor, cada grup vam enregistrar un poema en format de podcast, als quals es pot accedir a través de la xarxa. Aquest treball també constava d’una part pràctica. Utilitzant la imaginació i la creativitat, cada grup vàrem dissenyar el nostre propi poema visual. El tema base era la SIDA ja que l’havíem treballat paral·lelament en les classes de Ciències per al Món Contemporani. Després de treballar als ordinadors i al taller, els resultats obtinguts van ser exposats juntament amb la resta del treball davant la professora i la resta d’alumnes. A més, es va designar un grup per a la planificació i organització de la mostra d’aquests treballs avantguardistes per a la jornada de portes obertes, celebrada al 25 de febrer. Aquest és un dels molts projectes innovadors pels quals aposta el col·legi Sant Miquel dels Sants que des de fa uns anys es proposa ensenyar d’una forma més didàctica, cooperativa i amb ús de les noves tecnologies. Mireia Jutglar i Laura Martínez

A BRIEF GLIMPSE OF SIMULTANEOUS INTERPRETATION On 24th April the students of the Business English Course in Sant Miquel dels Sants visited the UVIC in order to attend an interpretation lesson taught by Richard Samson, a professor of Translating and Interpreting Degree, supported by five of his students. The lesson was focused on practising simultaneous interpreting. The university students started by giving a demonstration of how to do it, and then, we were organised in pairs inside the booths. While the speaker was doing a speech in English, we had to relay the message in Catalan with no significant delay; it ended up to be a quiz and, apart from interpreting, we had to get the answers right. After doing the activity, we listened to a piece of our interpretations and the professor and his students evaluated our aptitudes. “I really enjoyed this session”, “It has encouraged me to get more information of this degree”, these were some of our opinions after taking part in the activity. A nice and interesting experience. Eva Bosch, Nina Cardelús I Núria Picas DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES I INFORMÀTICAM

2012 = 1862 + 150 < ∞

Dos mil dotze, cent-cinquantè aniversari

David Hilbert, un dels matemàtics més influents del segle XIX i principis del XX, va néixer l’any de la fundació del nostre Col·legi. És a dir, que aquest any també se celebra el cent-cinquantè aniversari del seu naixement. Aquesta coincidència ens proporciona una bona excusa per fer-li un raconet a la revista. Hilbert va fer grans contribucions a moltes àrees de la matemàtica i la física. El més conegut de la seva biografia és la intervenció que va fer en el Congrés internacional de matemàtiques de París de l’any 1900, on va proposar els seus famosos 23 problemes - una llista de problemes oberts alguns dels quals encara estan sense resoldre. De fet, l’Institut Clay de Matemàtiques ha ofert un milió de dòlars a qui resolgui la hipòtesi de Riemann, una part del vuitè problema de Hilbert. Ara no entrarem en problemes de matemàtica avançada, volem parlar d’un exemple que Hilbert utilitzava per explicar certes paradoxes que apareixen en relació amb l’infinit. L’HOTEL INFINIT Un equip de constructors volia fer l’hotel més gran del món; primer es van proposar de construir 10000 habitacions però de seguida van veure que si algú en feia un que en tingués 10001 els hauria superat, i si en construïen 10001, els podien superar amb un que tingués 10002 habitacions. Van decidir edificar un hotel amb infinites habitacions i les van numerar amb els números naturals: 1, 2, 3, 4, 5,... L’hotel infinit va tenir molt d’èxit i de seguida el van tenir ple. Quan tenien l’hotel al complet es va presentar un nou hoste i la recepcionista – que era molt espavilada – va trobar la manera d’encabir-lo: va moure cada hoste a l’habitació següent a la seva, d’aquesta manera tothom tenia assignat un nou allotjament i encara quedava lliure la primera habitació per al visitant inesperat. L’endemà, un grup d’infinits excursionistes molt interessats a quedar-se a l’hotel van arribar a la recepció de l’hotel

que continuava estant ple. Després de rumiar, la recepcionista va trobar la manera d’allotjar-los: va fer anar cada hoste a l’habitació numerada amb el doble del seu número d’habitació actual. D’aquesta manera tothom tenia habitació nova i encara quedaven lliures totes les infinites habitacions senars que van ser ocupades pels excursionistes. Aquella mateixa tarda, van arribar a l’indret infinits autocars i de cada un dels autocars en van sortir infinits passatgers que necessitaven ser acomodats a l’hotel. La recepcionista, eficient com poques, va redistribuir novament els clients allotjats per poder assignar plaça a tothom. Va demanar als hostes que canviessin la seva habitació per la numerada amb el resultat d’elevar al quadrat el número de la que estaven ocupant. D’aquesta manera només tenia plenes habitacions la numeració de les quals es corresponia a potències amb bases primeres i exponents parells. Li quedaven disponibles les d’exponents senars. Així que va treure una llista amb els números primers: 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23,... i va assignar un d’aquests infinits números a cada un dels autocars; seguidament va repartir un nombre senar a cada un dels ocupants de cada autocar; aleshores va informar tothom que havien d’ocupar l’habitació que es correspongués amb el número resultat de calcular la potència amb base el número de l’autocar en què havien arribat i exponent el número senar que se’ls havia assignat. Sorprenentment, tothom tenia habitació. En un hotel infinit ple, s’hi pot fer cabre una altra persona, també s’hi poden encabir infinites persones més i encara es pot trobar lloc per a infinits grups d’infinites persones cada un! DEPARTAMENT D’EXPRESSIONS DISSENY LLIBRE SANT JORDI 2012 Com és habitual per la celebració de la diada de Sant Jordi, tots els alumnes del centre participen en la confecció de textos i imatges, dels quals se’n fa una selecció que s’edita en format de llibre. El Departament d’Expressions conjuntament amb el Departament de Filologia coordinen el disseny de la portada i la contraportada de la publicació i són els alumnes de segon de batxillerat els encarregats de la seva realització. En l’edició d’enguany es van presentar diferents propostes i va resultar escollida la de l’alumna Georgina Garcia i Vilaseca. Els encarregats de la selecció van valorar la inclusió dels elements geomètrics, el moviment aeri dels volums, la netedat de les formes i el moviment dinàmic de tota la composició. També volem agrair a la resta dels participants els treballs presentats, per la qualitat, l’esforç i la il·lusió demostrada.

SÍNTESI DELS TREBALLS DE RECERCA També volem aprofitar aquest espai de la revista per fer una menció especial a diferents Treballs de Recerca de batxillerat que per la seva qualitat, dificultat i singularitat els fa especialment remarcables. El primer dels treballs el destaquem per la seva temàtica, emmarcada dins l’urbanisme i estretament relacionat amb les noves tecnologies. La proposta consisteix en replantejar una zona urbana i redissenyar-la en tots els aspectes de senyalètica, mobiliari urbà, aportant noves solucions als punts de conflicte, fent propostes de millora i introduint els aparells més innovadors tecnològics. L’àrea escollida ha estat L’Eixample Morató de Vic i tota la zona adjacent i l’ha portat a terme l’alumne Arnau Casellas i Erra.

El segon treball meritori és el realitzat per l’alumna Georgina Garcia i Vilaseca. Aquest treball està relacionat amb el disseny gràfic de productes, concretament CDs de música electrònica. Destaquem la part d’anàlisi històrica del disseny i també musical, l’estudi sistemàtic en la comprensió dels elements gràfics i la part pràctica, amb uns resultats altament professionals. PROJECTES D.A.O.- Pràctiques de Dibuix Tècnic En les diferents reformes que s’han anat implementant al llarg dels darrers anys en els sistemes d’ensenyament, hem vist cada vegada amb més insistència la necessitat de dotar els nostres alumnes d’un bon coneixement pràctic de programes informàtics D.A.O (dibuix assistit per ordinador). L’inici d’aquestes anomenades “pràctiques” comença a 4t d’ESO, amb el denominat Itinerari Tecnològic. Posteriorment segueix a batxillerat i en el primer curs es cobreix tota la part de dibuix 2D i a segon de batxillerat tota la part de projecció i modelatge en 3D. L’eficiència d’aquests programes és molt gran, però el seu aprenentatge requereix paciència i temps. Cal tenir molt clar les possibilitats de les eines informàtiques i adquirir unes rutines i destreses que ens seran útils posteriorment pel control dels programes D.A.O. Les imatges que podem veure corresponen als projectes personals que realitzen tots els alumnes de 2n de batxillerat i han de tenir diferents funcions i materials 3D.

11

mkl.btx 07 * Publicacions del Col·legi Sant Miquel dels Sants * Vic * maig de 2012 *www.santmiqueldelssants.cat

10

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES


Sant Miquel d’aniversari! Història El 1862 Mn. Miquel Vallbona va crear el Col·legi Sant Miquel dels Sants. Així s’iniciava una escola que entroncava amb la llarga tradició d’una ciutat bolcada a l’ensenyament. A finals del segle XIX, el Col·legi ja prepara als alumnes de Vic i comarca per entrar a la universitat. A primers del XX, ofereix, a més del batxillerat, comerç, preparació per a peritatges agrícola, mecànic, químic, electricista i industrial i cursos de dibuix i modelat escultòric. Sota la direcció de Mn. Miquel Ordeig, es forma el Patronat (1925) que regia l’escola, amb la intervenció de l’Ajuntament i del Bisbat i s’oferirà, per primera vegada a Vic, classes nocturnes de català. La postguerra incorporarà l’internat i l’arribada de la democràcia donarà l’empenta final a les línies claus de definició: escola catalana, cristiana, competent i democràtica. Sota la direcció de Ricard Torrents es crearà l’Associació de Pares (1974) i l’Escola Universitària “Balmes” (1977). Amb Mn. Enric Vives es fusionaren (1984) l’ensenyament superior del Col·legi Pare Coll, el del Seminari i el propi, a més es creà la Fundació Privada Col·legi Sant Miquel dels Sants (1984). Mn. Josep Massana impulsà el concert de l’ensenyament primari i secundari amb el Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1988). Actualment és una escola integrada per les etapes d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat. S’escolaritzen tres línies per nivell, fent així un total de 1200 alumnes i un equip de més de 100 professionals.

Parlem amb el director… Per celebrar els 150 anys de l’escola, el Director Ignasi Roviró ens explica que s’estan organitzant diverses activitats i projectes. Aquestes es dirigeixen des de l’equip directiu i des dels diferents departaments que té el Col·legi Sant Miquel. A més a més, s’ha contractat una professional, Mireia Jurado, perquè coordini tot el programa d’actes. El professorat hi participarà amb el treball a l’aula i amb l’organització d’activitats, entre les quals una exposició sobre els 150 anys. Roviró explica que ell es cuida personalment de la part més institucional d’aquesta celebració. El 6 d’octubre hi haurà una jornada de portes obertes per a tot el públic. La finalitat és que tots els alumnes i professionals que han estat vinculats al centre puguin visitar les aules i els llocs on havien estudiat o fet classes. El 10 d’octubre -dia concret de l’obertura del col·legi el 1862- tindrà lloc al teatre Atlàntida de la ciutat un acte commemoratiu dels 150 anys. Serà una gran celebració on es reproduiran fragments de vídeo i es realitzaran petites entrevistes en directe i números musicals. Aquest acte estarà organitzat pel mateix col·legi, pel teatre l’Atlàntida i pel 9TV. El dia següent hi haurà una conferència amb un professional del món de l’educació sobre el tema de l’educació avui. Des de la secció de Publicacions del col·legi s’ha realitzat un llibre que recull una sèrie de testimonis de persones que van passar per les aules del centre, com a alumnes, professors o directors, i que corresponen a diferents moments històrics, des de la dècada dels 30 del segle XX fins a finals d’aquest segle. La finalitat del llibre, que es publicarà a la “Col·lecció Societat i Ensenyament”, és que quan el lector llegeixi les memòries es pugui identificar i emocionar amb una etapa concreta, segons diu el director. Seguidament, el director ens parla del canvi de logotip que ha realitzat l’escola. en honor als 150 anys del centre. Es farà també un canvi en la web de Sant Miquel dels Sants, on s’inclourà un apartat sobre la història del l’escola i s’adjuntaran fotografies de diferents èpoques. Cal destacar també la realització de dos vídeos promocionals i d’un espot. Els Departaments i les Coordinacions estan treballant amb altres projectes que es presentaran més endavant. Per concloure, Ignasi Roviró ens explica que, per a ell, l’aniversari del centre li suposa una responsabilitat molt gran “aquest centre és molt important, ha estat clau per Vic en moments en els quals només hi havia una sola escola. Durant molts anys Sant Miquel ha estat una escola de referència en tota la comarca”. Acaba recordant, una vegada més, els inicis del centre i les moltes generacions que han passat per l’escola. “És un orgull que persones de 80 anys vinguin a veure l’escola”. Finalment afirma que farà tot el que sigui possible perquè tot surti com la institució es mereix. Carlota Borges, Carla Pagespetit, Núria Ramos i Clàudia Rísquez

Mkl.btx 07  

Revista de batxilerat del col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. 2011-12

Mkl.btx 07  

Revista de batxilerat del col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. 2011-12

Advertisement