__MAIN_TEXT__

Page 1

PetitMiquel 10

febrer2015

Publicacions del Col¡legi Sant Miquel dels Sants


La importància dels contes infantils com a eina de transmissió de valors Marta Carreter, psicopedagoga del Gabinet d’Orientació Psicopedagògica del centre.

Il·lustració: Romanet

2


La veu del professional La psicologia evolutiva, des de les aportacions de Jean Piaget, ens parla de l’adaptació i l’evolució de les persones amb l’entorn des de la primera infantesa fins a l’edat adulta. En aquesta evolució podem parlar de diversos estadis, on l’infant anirà integrant els aprenentatges i els hàbits necessaris per a la seva correcta evolució. En aquest cas parlarem de l’estadi de les operacions preoperatives, que és aquell que comprendria els infants de dos a set anys. Etapa en la quual es consolida la funció simbòlica: llenguatge, imaginació, joc simbòlic i imitació diferida. És el moment en què el nen desenvolupa el raonament preconceptual. El llenguatge, que s’ha començat a manifestar, els permet raonar qüestions properes i evocar situacions similars a les viscudes. Els pares ens trobem amb temes que són difícils d’explicar i que mereixen una sensibilitat especial que de vegades costa expressar. Amb els contes o les històries socials podem posar el nen en situacions que li resultin familiars.

Quan parlem de contes no només ens referim a àlbums il·lustrats, sinó que podem utilitzar tot tipus d’històries amb una intenció lúdica i/o moral que permetin tractar tot tipus de temes. Podem utilitzar els contes clàssics que moltes vegades són fruit de la cultura popular i que aniran passant de generació en generació. Aquests clàssics són interessants ja que tothom els coneix i s’expliquen de manera reiterada a casa, a l’escola,... . Els nens fan el seu propi dibuix mental de la història i poden representar-la a través del joc simbòlic. Hi ha altres contes fets amb una intenció concreta, perquè el nen es pugui sentir identificat, històries com l’arribada d’un nou germanet, els terrors nocturns, fer-se gran, deixar el xumet, deixar bolquers,... . Aquests són molt útils i permeten tractar diferents aspectes de manera indirecta. El que anomenem històries socials encara tenen una intenció més específica, són històries que nosaltres mateixos crearem per poder tractar els temes que ens interessen.

3

Una història social és un conte curt ajustat a un format i directrius específiques utilitzats per descriure una persona, concepte o habilitat social. Aquestes històries parteixen de la situació o dificultat del nen al qual van dirigides. Blogs per consultar: Contes clàssics: ca.tales.land www.xtec.cat/web/recursos/racódecontes Contes i manualitats: www.super3.cat/unamadecontes Contes per treballar les emocions: cgalobar-ticllapisipaper.blogspot.es petitsgransartistes.blogspot.com.es blocs.xtec.cat/emocionat/contes Històries socials: adictesalautonomia.blogspot.com.es aspercan-asociacion-asperger-canarias. blogspot.com.es


Juguem i aprenem fent teatre

Fina Bofill, Sílvia Crusats, Núria Esteras, Anna Marsó, Cristian Martín i Gemma Vaqué, equip de P3

4


a la classe de P3 Un dels projectes que es treballen al llarg del curs a P3 són el contes. Aprofitant la importància i la motivació que provoquen els contes en aquestes edats, ens serveixen per treballar i viure les emocions, els sentiments, situacions imaginàries com també l’expressió oral i corporal. Per això impliquem els nens en la creació d’alguns personatges d’un conte clàssic que els serviran per després representar-los ells mateixos. Un dels contes escollits és la Rínxols d’or i els tres óssos. Tots els nens tenen l’oportunitat d’escollir i prendre el rol d’un dels personatges davant dels seus companys; això els ajuda a aprendre a treballar en equip, a escoltar-se els uns als altres i respectar-se mútuament. Gràcies a diferents disfresses, màscares, capgrossos ... els nens se senten

més segurs i aprenen a posar-se en el lloc del personatge, ajudant-los així a perdre la vergonya, superar la timidesa i les pors.

Anem al teatre de l’escola i aprofitem per treballar totes aquelles normes i o comportaments que cal saber per estar en un lloc públic com el teatre.

Cal tenir en compte i respectar aquells alumnes que no hi volen participar activament i que la seva actitud és més d’observació però igual de vàlida.

Els contes representats normalment són aquells que ja s’han treballat prèviament a l’aula i que els nens coneixen, o bé aquells que relacionem amb les tradicions catalanes com la castanyera, els pastorets o el conte de sant Jordi.

Els mestres cada any ens sorprenem de la facilitat i capacitat que mostren aquests alumnes tan petits per interpretar un personatge. El fil dels contes dóna per molt. Puntualment, un cop per trimestre, som l’equip de mestres d’educació infantil que ens posem en el paper d’un personatge, és a dir, som els mestres que fem teatre pels alumnes.

5

El fet que els nens i nenes vegin la seva mestra en un altre rol també dóna molt de joc.


L’autoavaluació a través dels contes Mercè Martínez, Núria Fajula i Miqui Serrat, tutores de P4

6


A la classe de P4 Una de les virtuts dels contes és estimular la fantasia i la imaginació de l’infant. Els contes, per la seva varietat temàtica, d’ambients, de situacions i personatges obren a l’infant un ampli ventall de possibilitats que en la seva petita experiència quotidiana mai no hagués imaginat. A partir d’un conte coneixerà la bondat d’uns, l’astúcia d’uns altres, la maldat d’alguns, les dificultats de les vides de certes persones, els problemes i lluites entre homes o animals, la vida en societats i ambients diversos...i com es poden veure les coses a través d’altres ulls i altres circumstàncies La narració oral es comença a una edat en què els nens encara no saben llegir i, per tant, no tenen accés al llibre escrit. De l’entusiasme i el plaer per aquestes històries que senten en sorgirà l’interès posterior envers la literatura escrita.

Un altre aspecte que cal tenir en compte en la narració oral és justament la base: el llenguatge. Ja que fem servir les paraules com a vehicle principal, cal vigilar que aquest sigui correcte, ric, clar....A l’infant que tant gaudeix sentint explicar una i altra vegada el mateix conte fins que acaba aprenentlo de memòria, aquelles paraules que a poc a poc va fixant enriquiran i milloraran el seu llenguatge. No perdem de vista, però, que la missió essencial de tot conte és divertir i interessar. Per tant, cal crear un clima d’alegria, de màgia i d’interès davant la narració. A la classe de P4 sovint expliquem contes. Acostumem a fer-ho asseguts a terra, al voltant de la mestra, i fent molt de silenci. A vegades la mestra ensenya il·lustracions d’un llibre, i d’altres dibuixa a la pissarra allò que va explicant.

7

Quan s’ha acabat el conte fem conversa per assegurar que tothom ho ha entès tot. Seguidament anem a les taules i fem un dibuix del conte ja que encara no sabem escriure. Aprofitem aquest dibuix per fer una coavaluació a través d’una rúbrica. Una rúbrica és una graella que explicita, d’una banda, els elements que volem avaluar, i de l’altra els resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment (bé o millorable). Els nivells, en el cas de P4 s’expressen a través del gomet verd si es considera activitat ben realitzada i taronja en el cas que sigui millorable). Amb aquesta rúbrica valorem: - Que el dibuix ocupi tot el full - Que els personatges principals surtin al dibuix - Que estigui ben pintat


A P5 visitem el MEV

Marta del Castillo, Montse DĂ­az i Montse MaciĂ , tutores de P5

8


a la classe de P5 La nostra ciutat ens ofereix moltes possibilitats de fer activitats amb els nens que són molt enriquidores per a ells (museus, biblioteques, teatre, escultures, entorn...). Des del Departament de Ciències Socials del col·legi, una de les activitats que es proposen i que aquest trimestre hem realitzat, ha estat visitar el MEV (Museu Episcopal de Vic), per dur a terme l’activitat “El Cel i la Terra” que forma part dels contes del Museu. D’aquesta manera els nens coneixen el Museu i descobreixen algunes obres d’una manera lúdica, didàctica i divertida. El conte que els explica la responsable del Museu és a partir del frontal romànic de Santa Maria de Lluçà. És una bona oportunitat per

conèixer fets culturals que formen part de les nostres tradicions. Després d’escoltar la narració del conte, els nens amb diferents peces reconstrueixen l’obra treballada. Per finalitzar l’activitat es fa una petita visita al Museu per buscar en altres obres personatges relacionats amb el tema. Alguns dels objectius que ens proposa el Museu per aquest taller són: — Utilitzar el Museu com un espai d’aprenentatge i d’experimentació complementari a l’àmbit educatiu. — Respectar i aprendre a valorar el patrimoni cultural i historicoartístic. — Relacionar narracions orals amb les imatges. — Distingir formes i colors.

9

— Analitzar i interpretar imatges. — Educar la mirada en les obres d’art. — Conèixer i identificar escenes que formen part de la nostra cultura i de les nostres tradicions. Amb aquesta visita, alguns nens tenen un primer contacte amb un espai cultural de la ciutat que poden tornar a visitar i compartir en un altre moment amb la família.


L’entrevista

Lourdes Casacuberta i Palmarola, bibliotecària de l’escola — Hola Lourdes, sabem que aquest curs alguna cosa es mou a la biblioteca del Col·legi... Doncs sí, aquest curs s’ha engegat el projecte de la biblioteca escolar. Per tenir una bona biblioteca cal adequar l’espai (instal·lacions, mobiliari i equipament); renovar el fons de coneixements i d’imaginació perquè sigui el màxim d’atractiu possible, ensenyar les normes i funcionament d’una biblioteca i preparar activitats, donar suggeriments literaris i didàctics perquè els mestres puguin desenvolupar millor la seva tasca. La meva funció és la de mediador. Cal incloure dinàmiques on els nens vegin la biblioteca com un lloc per passar-ho bé, de plaer, un espai on puguin descobrir nous móns mentre aprenen. Totes les dinàmiques han de partir del llibre o conduir-hi i fomentar la lectura. — I una dinàmica és explicar contes, viatjar al món dels contes populars. Sí, a l’escola ja s’expliquen contes a les aules. A part de tenir un fons de contes en format paper, la narració oral també ha de tenir el seu lloc a la biblioteca de l’escola.

Els contes que proposarem podran servir després per treballar valors i temes curriculars a les aules. Hem d’oferir bones històries i explicar-les amb passió, amb l’objectiu de gaudir, en primer lloc, i instruir després. Sempre és un bon moment per explicar contes, en les dates especials, com Sant Jordi, la biblioteca no pot obrir la porta sense preparar alguna activitat especial. — Com es prepara una sessió de contes a la biblioteca? Primer hem de pensar amb el públic que vindrà a la biblioteca i si la mestra li interessa treballar un tema en especial. En funció d’això triarem el repertori, d’un fins a quatre contes. Els contes escollits ens han d’agradar, hem de conèixer bé la història, assimilar-la. El nen vol rapidesa en l’acció i repeticions, podem posar molta imaginació però hem d’explicar la història de forma molt clara i pensar que el públic infantil no té gaires referents. Ens podem ajudar de les imatges i també de la música. En un conte no pots deixar triomfar el mal, han de ser contes amb missatges positius. Cal tenir preparat com el presentem i el fil conductor dels contes. La veu i el cos són importants.

10

Altres coses no menys importants és tenir un espai adequat, el més còmode possible. — Com entren els contes en una societat amb tanta tendència a les pantalles? Hem de reivindicar la paraula viva. Explicar un conte per ells és un moment màgic. A diferència de quan miren dibuixos animats, en un conte ells poden participar, et poden preguntar coses, hi ha contacte visual i físic, no pots explicar-lo de forma idèntica dues vegades, sempre serà diferent. Per ells tot això és màgic. Sovint no hi ha gaire temps d’explicar contes a casa, per tant ara més que mai, moltes històries orals del nostre patrimoni caurien en l’oblit si no s’expliquessin a l’escola, és una obligació des de la Biblioteca escolar oferir un ventall ampli de contes.


L’entrevista La narració oral també educa per tenir futurs lectors, com diu la frase d’Einstein: “Si vols un adult amb un pensament creatiu, de petit explica-li contes; si el vols més savi, explica-li més contes” Encara que la tradició oral ha estat estroncada, hem de recuperar els contes de tota la vida i adapar-los als nens i nenes d’aquest món actual. Un conte és una obra d’art, no té res a envejar de la literatura d’adults. - La biblioteca tindrà prestatges amb llibres per a nens que encara no llegeixen? Si, perquè els mestres i bibliotecaris i pares sí que els hi podrem llegir. Tindrem llibres amb lletra de pal i lligada. I dividits en dos grans grups, els de coneixements i els d’imaginació. - Al principi has esmentat explicar les normes d’una biblioteca, com ho faràs? Senzill, amb un conte, El lleó de la biblioteca de Michelle Knudsen. - I els contes en format d’àlbums il·lustrats? Algunes editorials s’han especialitzat en àlbums il·lustrats i han escollit contes clàssics amb unes il· lustracions molt suggeridores, per exemple Pinotxo il·lustrat per Stefano Bessoni, Blancaneus amb il·lustracions d’Ana Juan o Hansel i Gretel il·lustrat per Lorenzo Mattotti entre altres. Aquests àlbums els podem utilitzar de diferents maneres. Abans, després d’explicar el conte. També po-

dem preparar els àlbums com a llibre objecte i ferne una exposició o treballar el conte a partir de les il·lustracions del llibre. És una obvietat però és molt millor si tens el llibre que una fotocòpia, la fotocòpia desllueix la feina del creador i de l’editor. - A on busqueu les bibliotecàries els contes que aniran a parar a la biblioteca? Busquem recomanacions i criteris de selecció en fonts especialitzades en literatura infantil i juvenil: Revistes especialitzades, diccionaris d’autors i obres catalans, blogs personals d’escriptors i bibliotecaris, butlletins d’associacions, festivals i congressos (IBBY,CLIJ,Faristol, COBDC). Catàlegs de llibreries i biblioteques de referència en literatura infantil com la biblioteca Rosa Sensat. I també entre els prestatges de la sala infantil de la Biblioteca Pública de Vic. Actualment a l’escola rebem les publicacions en paper del Tatano, el Tiro-Liro, la Cucafera i el Cavall Fort. Potser comprem massa i expliquem poc? Tots els nens tenen el dret que els pares i mestres els expliquin llibres. No hem d’abandonar la literatura oral, sense contes a l’escola, seríem unes persones molt tristes, i poc preparades pel demà, la literatura no és només una eina educativa també treballa per formar la intel·ligència de les criatures. A més de comprar llibres atractius, la biblioteca hauria de destinar una part dels recursos materials a la preparació de l’activitat de contacontes. - A quins narradors convidaries a la inauguració de

11

la biblioteca? Pep Duran, un traginer de contes i fundador de la ja desapareguda llibreria Robafaves. Ana Griot en llengua castellana, sempre menciona que va ser la seva iaia qui li va ensenyar a escoltar. Rosa Mut, narradora i col·laboradora de Cavall Fort, Joan Boher, Ruben Martínez i el jove narrador Ós Mandrós, entre altres. - Quin il·lustrador de literatura infantil t’agradaria que pintés les parets de la biblioteca? Si pogués faria un collage amb les il·lustracions de la Montse Tobella, Ignasi Blanch, Eudald Palma, Shaun Tan, Leo Lionni, Ana Juan, Imapla (Imma Pla), Dànius. - Si els pares vénen a la biblioteca quin conte els hi explicaries? Cançó de Nadal d’en Dickens, escrit fa 170 anys però molt interessant la connexió que té amb la nostra societat. Els teus cinc contes preferits de petita? En Patufet, Els tres porquets, El vestit nou de l’emperadordeHansChristianAndersen,aquesttoiròniciamarg o l’Aneguet lleig, parlant de la diferència. M’agradava El gat amb botes, però he descobert que els germans Grimm el van eliminar del seu corpus. Però encara avui podem trobar editorials que, com a ganxo publicitari en el títol d’edicions antològiques escriuen El Gat amb Botes i d’altres contes dels germans Grimm... Tot això és tan cert com que el que és madur no és verd


Explicar contes per somiar, Núria Esteras “Llegir és comunicar-se, somiar, imaginar, entendre, aprendre, conèixer… La capacitat per llegir, és a dir l’habilitat per descodificar no crea lectors, és necessari conèixer estratègies per apropar-se al llibre”. Ester Jacob Formar lectors és molt diferent del fet d’ensenyar a llegir. Per ajudar als nens i nenes a tenir ganes de llegir i mantenir l’interès pels llibres i la lectura, és imprescindible que les famílies i els mestres estiguem estimulats, ja que no es pot transmetre una cosa que no se sent. Al llarg de l’educació Infantil el nen/a pren contacte amb els llibres i els contes i és quan comença a llegir imatges, làmines, cartells, fulletons publicitaris,.... que s’inicia el procés lector. En aquesta primera etapa el nen/a extreu significats que li serviran per parlar i inventar històries que seran la base d’unes de més complexes. És molt important que al llarg d’aquest procés la família i els mestres expliquin contes i en posin a l’abast de l’infant per tal de despertar l’interès per aprendre a llegir i així descodificar ell mateix les històries que tantes vegades li han contat. A continuació us deixo amb la recomanació d’un conte per a cada edat que podreu començar a explicar i gaudir amb els vostres fills. A PARTIR DE 3 ANYS: Elisenda Queralt , Mare, de quin color són els petons?. Editorial: ItsImagical. “Eren tocades les nou, i com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. -Mare, de quin color són ls petons? Els petons? doncs... els petons poden ser de moltes formes i colors, i de fet, canvien de color segons el que ens volen dir.” A PARTIR DE 4 ANYS: Nozomi Takahashi, L’ou de l’eriçó. Editorial: Tramuntana. Un llibre molt senzill protagonitzat per un eriçó que veu com l’ànec cova els seus ous i decideix també covar-ne un convençut que d’ell en sortirà un petit eriçó ignorant als altres eriçons que es burlen d’ell. Un dia fa molt de vent i l’ou es trenca, llavors... A PARTIR DE 5 ANYS: Ilan Brenman, Les princeses també es tiren pets. Editorial: Animallibres. Una cosa és certa és que ningú és perfecte, ni les princeses. Sí, sí, elles també tenen algun petit defecte i si no us ho creieu llegiu aquest divertidíssim conte, que fa petar (i mai més ben dit) de riure! La Laura arriba de l’escola ben encuriosida perquè en Marcel li ha dit que les princeses es tiren pets. La Laura no s’ho acaba de creure però haurà de canviar d’opinió després que el seu pare li llegeixi un llibre molt especial…

elpetitmiquel 10  

elpetitmiquel 10  

Advertisement