__MAIN_TEXT__

Page 1

Pe tMiquel 08

febrer2013

Publicacions del  Col·∙legi  Sant  Miquel  dels  Sants


La ges ó  d’emocions  i  sen ments

Marta Carreter,  psicopedagoga  del  Gabinet  d’Orientació  Psicopedagògica  del  centre.

foto: JordePRO




La veu  del  professional De  la  mateixa  manera  que  abans  de  praccar  un  esport  fem  es raments  i  preparem  el  cos  per  obtenir  el  màxim  resultat,   si  volem  aconseguir  un  bon  desenvolupament  emocional  és  important  que   nguem  cos  i  ment  preparats  per  fer-­‐ho.

Algunes pautes  per  par cipar  en  l’educació  de  la  vida  afec va  dels  nostres  fills:

Les emocions  són  implícites  en  totes  les   nostres  accions,  tot  allò  que  fem  i  vivim   està  relacionat  amb  les  nostres  emocions,  així  doncs  si  aprenem  a  ges onar-­‐les  ob ndrem  resultats  en  tots  els   aspectes  del  desenvolupament.

Des de  pe ts  tenim  una  alerta  emocional  que  es  desperta  com  a  resposta  a  les   nostres  pors  i  ens  prepara  per  captar  els   indicis  de  perill.  Una  emoció  por  desencadenar  en  el  plor,  l’angoixa,  empentes,   mossegades,  alegria,  sorpresa,  ...  .   Són  respostes  que  es  donen  de  forma   primària,  moltes  vegades  sense  raonament  previ.  Des  de  pe ts  és  important   aprendre  a  controlar  aquestes  emocions.

• • • •

Tenir  present  que  la  negació  de  les   emocions  i  dels  sen ments  no  els  fa   desaparèixer  i  que  fer-­‐los  aflorar  contribueix  a  la  seva  ges ó. Preguntar  els  fills  com  se  senten  en   estats  emo us.  Si  veiem  que  els  costa  definir  el  que  senten,  els  ajudarem   fent  servir  les  nostres  experiències. Donar  nom  als  sen ments. Escoltar  amb  atenció  el  que  diuen  els   nostres  fills. Acceptar  el  que  senten  els  nostres  fills. Explicar  com  ens  sen m  els  pares.  És   una  manera  d’encarrilar  els  infants   cap  a  la  sensibilitat  dels  altres.  De  vegades  els  adults  donem  per  suposat   que  els  nens  saben  com  ens  sen m,   però  en  realitat  no  ho  perceben  i   això  els  crea  confusió. No  fer  xantatge  emocional.  Aquest   recurs  sempre  ens  portarà  conseqüències  nega ves.

3

• • •

Tenir present  que  els  pares  som  models   emocionals  pels  fills,  que  quedaran  influïts  pel  to  emocional  que  es  visqui  a   casa;  així,  si  els  pares  són,  op mistes  o   pessimistes,  els  nens  i  les  nenes  també   ndran  aquest  es l  emocional  com  a   base  del  seu  pensament  i  actuació. Donar  exemple  d’autocontrol,  trobant  la  manera  d’expressar-­‐se  sense   fer  mal.  Ajudar  els  fills  a  auto  controlar-­‐se.  Preveure  quan  es  poden  sen r  desbordats  per  an cipar-­‐se. Elogiar-­‐los  quan  demostrin  tenir  habilitats  per  controlar-­‐se,  de  manera   que  se  sen n  orgullosos. Dir  en  veu  alta  que  els  es men.

Els pares  que  accepten  les  emocions  dels   fills,  els  ajuden  a  parlar-­‐ne,  els  ofereixen  suport  afec u  els  ajuden  a  explorar   estratègies  per  afrontar  els  problemes  o   les  emocions.  A  més,  compar r  experiències  contribueix  a  enfor r  les  relacions   pares-­‐fills.


Com em  sento?




a la  classe  de  P3 Al  llarg  de  P3  treballem  3  competències   emocionals: • Consciència  emocional:  iden ficar  i   reconèixer  les  emocions • Regulació  emocional:  ges onar  les   pròpies  emocions • Autonomia  emocional:  Saber  u litzar   les  emocions  per  resoldre  les  diferents  situacions  de  la  vida  quo diana. Des  de  P3  creiem  que  un  dels  pilars   fonamentals  de  l’educació  global  del   nen/a  és  l’educació  emocional,  per  això   treballem  les  emocions  amb  el  material   trimestral  “Sento”  de  l’editorial  Casals.   Durant  el  curs  i  experimenten:  l’alegria,   la  tristesa,  la  sorpresa,  l’es mació,  la   vergonya,  la  por,  l’enuig,  la  preocupació   i  la  il·∙lusió. Al  llarg  del  dia  es  creen  diferents  situacions  que  permeten  a  l’alumne  expressar   els  seus  sen ments  i  amb  l’ajuda  del   mestre  poder  adquirir  les  competències   emocionals,  esmentades  anteriorment.  

Cal tenir  en  compte  que  el  treball  de  les   emocions  és  molt  subjec u,  és  a  dir,  a  un   alumne  una  mateixa  situació  li  pot  provocar  un  sen ment  ben  diferent  al  d’un   altre. Una  d’aquestes  situacions  és  mentre  es   tria  l’encarregat,  on  el  nen/a  explica  com   se  sent  aquell  dia,  també  se’ls  demana   als  altres  alumnes  si  han  arribat  contents   i  si  algú  ha  arribat  trist  ens  explica  què  li   ha  passat.  Aquest  fet  ens  permet  establir   una  conversa  a  nivell  de  grup  –  classe. Durant  el  primer  trimestre  es  treballen   les  emocions  de  la  tristesa  i  l’alegria.   Una  de  les  ac vitats  que  serveixen  per   adonar-­‐se  de  com  s’expressen  les  emocions  és  treballar  l’expressió  facial.  Per   experimentar  això  fem    dues  fotografies  a   cada  alumne,  una  amb  cara  trista  i  l’altra   amb  cara  alegra.  Després  les  mirem  entre   tots  i  és  una  ac vitat  molt  divertda  poder   reconèixer  quina  emoció  expressa  cadascuna.



També es  poden  treballar  les  emocions     través  dels  contes  que  anem  explicant  al   llarg  del  curs  (la  Rínxols  d’or,  el  cargol  i   l’herba  de  poniol,  en  Tabalet...)  ja  queparlem  de  com  se  senten  els  personatges   i  després  representem  els  contes,  fent   que  els  protagonistes  siguin  els  mateixos   nens.  D’aquesta  manera  treballem  la   vergonya,  l’empa a  i  les  emocions  que   mostren  els  personatges. Concretament  aquest  segon  trimestre  un   dels  centres  d’interès  que  treballem  són   els  espectacles:  el  circ,  el  teatre  i  el  cinema.   Amb  els  nens  i  nenes  parlem  de  les  emocions  que  tenen  els  diferents  ar stes  (la  por,   la  tristesa,  l’alegria,  la  vergonya...),  especialment  els  del  circ.  Proposem  als  nens  a   imitar    els  personatges  del  circ  i  veure  les   emocions  que  provoquen  als  altres.     La  música  és  un  recurs  que  també  u litzem  per  experimentar  les  emocions.   Escoltant  diferents  cançons,  els  nens   expressen  quin  sen ment  els  provoca.  


Apropem la  poesia




A la  classe  de  P4 A  vegades  la  poesia  ens  fa  respecte,  ens   sembla  que  pot  resultar  di cil  i  poc  entenedora  pels  nostres  infants. Aquest  curs  hem  anat  a  veure  l’espectacle  de   telles  Cavallet de  Cartró  de  La Companyia  del  Príncep  To lau,  on  la   poesia  era  l’eix  principal  de  l’obra,  i  hem   constatat  que  la  poesia  pot  resultar  molt   atrac va,  propera  i  enriquidora.   A  l’escola  ,  aprofitant  els  canvis  d’estació,   els  fenòmens  meteorològics  més  propers,  les  ru nes  i  els  hàbits  diaris,  el  nostre  entorn...ens  hem  animat  a  potenciar   més  la  poesia  a  l’aula,  intentant  mo var   i  engrescar  als  nostres  alumnes  a  que  la   poesia  sigui  un  recurs  més  per  entendre,   comprendre  i  il·∙lusionar-­‐se  per  tot  allò   que  ens  envolta.  A  l’aula  hem  creat  “el racó de la poesia”  on  hi  anem  afegint  els   poemes  que  anem  aprenent. Heus  aquí  algunes  poesies  de  l’espectacle  que  podeu  recitar,  explicar,  i  memoritzar  amb  els  vostres  fills  i  filles:

Quin fred!  (Lola Casas) Ui,  com  glaça! I  també  neva! Al  ma He  de  sor r! Duc  bufanda,   Guants  i  gorra I  un  anorac  molt  calent. Surto  cap  a  l’escola. Em  sento  fort  i  valent No  em  fa  ni  mica  d’angúnia   El  fred  que  espanta  la  gent. A  dormir!  (Lola Casas) M’hi  fico  dins (amb  molts  coixins) manta  i  llençols (a  cor  que  vols) amb  l’edredó (ben  calentó!) És  el  meu  llit (molt  bona  nit!).   El bany  (Joana Raspall) La  nina  de  drap que  més  m’es mava s’ha  descolorit perquè  l’he  banyada.



Quan la  mare  em  renta, jo  també   nc  por que  em  descoloreixin l’aigua  i  el  sabó. Cada  dia  ho  miro..., però  veig  que  no.   Dia de platja  (Lola Casas) Tovallola  de  les  grosses, para-­‐sol  de  molt  color, ulleres,  tub  i  aletes... Anem  a  la  Cala  Major! El  mar  es  gronxa  en  onades, les  roques  brillen  al  sol, les  gavines  cridaneres aixequen  totes  el  vol. La  sorra  està  molt  calenta, el  cel  és  blau  de   nter, tots  correm  fins  a  ran  d’aigua... Jo  m’hi  capbusso  el  primer!   Amor impossible (Joxan Ormazábal/ Miquel Desclot) Vet  aquí  que  la  nit  i  el  dia no  s’han  pogut  enamorar, encara  que  els  agradaria: quan  l’una  ve,  l’altre  se’n  va!  


Projecte Tic-­‐Tac  es c  amagat!                                                  

8


a la  classe  de  P5 Des  del  curs  2011-­‐12  formem  part  de  la   Fundació  tr@ms  que  agrupa  un  seguit   d’escoles  que  desenvolupen  diferents   projectes  coopera us.   En  el  cas  d’Educació  Infan l,  i  concretament  a  P/5,  es  duu  a  terme  el  projecte   anomenat  Tic-­‐Tac,  es c  amagat!.  Aquest   projecte  parteix  de  posar  en  contacte  els   nostres  alumnes  amb  altres,  de  la  mateixa  edat,  però  d’una  altra  escola  que,  a   l’igual  que  nosaltres  forma  part,  també,   de  la  fundació  tr@ms.   El  material  u litzat,  és  la  PDI  (pissarra   digital)  el  que  fa  que  els  nens  treballin   amb  noves  eines  tecnològiques.  L’ac vitat  es  desenvolupa  al  llarg  del  segon  i   tercer  trimestre  i  consisteix  en  un  intercanvi  de  fotografies  a  on  els  alumnes   llegeixen  i  posen  nom  als  companys   d’intercanvi.  Així,  ja  que  els  nens/es   estan  aprenent  a  llegir,  s’inicien  també   en  la  lectura  i  comunicació  a  par r  de  la   pantalla  tàc l.

D’aquesta manera,  setmana  a  setmana,   ens  anem  coneixem  mútuament  fins   finalitzar  el  projecte  amb  una  trobada  o   videoconferència  per  veure’ns  i  comparr  l’experiència  realitzada.

• • •

Capacitats que  es  potencien  mitjançant   el  projecte  Tic  -­‐Tac

• •

• • •

• • •

Aprendre a  pensar  i  a  comunicar. Ajudar  en  l'assoliment  de  la  lectura  i   escriptura. Potenciar  aspectes  bàsics  de  la  comprensió  lectora. Emprar  el  llenguatge  escrit  per  comunicar-­‐se  amb  altres  nens  i  nenes. Progressar  en  la  comunicació  i   expressió,  també,  en  el  llenguatge   audiovisual. Aprendre  a  conviure  i  a  habitar  el   món. Afavorir  la  par cipació  ac va  dins  de   l'aula. Iniciar  els  alumnes  en  el  treball  coopera u  amb  altres  escoles.



• •

Cooperar en  la  resolució  de  conflictes  de  manera  pacífica. Aprendre  a  descobrir  i  tenir  inicia va. Observar  i  explorar  la  pissarra  digital   i  aprendre  a    u litzar-­‐la  com  una  eina   més  de  treball  i  comunicació. Fomentar  una  ac tud  de  curiositat   vers  les  noves  einesi  de  respecte  pel   material  col·∙lec u. Mostrar  inicia ves  per  afrontar   noves  situacions  i  actuar  en  conseqüència. Aprendre  a  ser  i  actuar  de  forma   cada  vegada  més  autònoma. Assolir  hàbits  bàsics  d’autonomia  en   accions  quo dianes.


Un casteller  de  P5

10


L’entrevista En Guillem  té  5  anys  i  va  a  la  classe  de  la   Farigola.  Ja  fa  dies  que  ens  explica  que   és  casteller  i  que  s’ho  passa  molt  bé.     Assaja  els  divendres  al  local  dels  Sagals   d’Osona. Avui  hem  decidit  dedicar-­‐hi  una  estona    a   aprendre  més  coses  del  món  dels  castellers  i  li  hem    fet  preguntes  dels  castells. (Nen)-­‐  Com  aneu  ves ts? (Guillem)-­‐  La  camisa  és  de  color  taronja   amb  un  escut  i  els  pantalons  blancs.   (Nen)-­‐  Has  caigut  alguna  vegada? (Guillem)-­‐  No,  jo  no    he  caigut  mai.  Jo   faig  pilars  de  4. (Montse)-­‐  Quan  vas  començar  a  ser   casteller? (Guillem)-­‐  Els  vaig  començar  a  fer  perquè  a  tota  la  família  els  agradava  i  hi  vam   anar,  però  jo  només  m’ho  mirava  perquè   era  pe t  i  no  els  podia  fer.   (N)-­‐  Perquè  hi  ha  nens  que  tenen  allò  a   la  boca  (protector)? (G)-­‐  Perquè  si  cauen  no  es  facin  mal.  Només  ho  porten  els  nens  i  les  nenes  que   fan  d’anxaneta  i  acotxador.

(N)-­‐ I  que  porten  al  cap? (G)-­‐  Tots  els  que  pugen  més  amunt   porten  un  casc  per  no  fer-­‐se  mal  al  cap  si   cauen.   (N)-­‐  Perquè  porten  una  cosa  a  la  cintura? (G)-­‐  És  una  faixa  que  pot  ser  vermella   o  negre.  La  vermella  és  per  assajar.  La   negre  la  comprem.  Serveix  per  posar   els  peus  i  enfilar-­‐te.  Sinó  relliscaríem  i  el   castell  cauria.   (N)-­‐  I  perquè  no  porteu  sabates? (G)-­‐  Perquè  amb  sabates  ens  embrutaríem,  relliscaríem  i  cauríem.  Ens  agafem   amb  els  dits  dels  peus  i  amb  les  mans   per  anar  pujant.   (N)-­‐  Que  vol  dir  ser  anxaneta  i  què  fa? (G)-­‐  Són  els  que  pugen  úl ms,  arriben  a  dalt,   a  sobre  l’acotxador,  passen  d’un  cantó  a   l’altre,  i  aixeca  la  mà.  Vol  dir  que  el  castell  està   fet  i  quan  baixa  s’està  desmuntant  el  castell.   (N)-­‐  Però  perquè  l’acotxador  s’ha  d’ajupir? (G)-­‐  Perquè  així,  l’anxaneta  passa  més  bé.   (N)-­‐  Suposo  que  els  de  baix  de  tot  porten  sabates  oi? (G)-­‐  Aguanten  millor  sense  sabates  però  

11

a vegades,  porten  xancletes.   (N)-­‐  I  els  de  sota  de  tot  poden  ser  nens   també? (G)-­‐  Noo!!  Són  nois  grans  perquè  han  de   tenir  força  per  aguantar  el  castell.   (N)-­‐  Què  és  la  pinya? (G)-­‐  Són  aquests  que  es  posen  a  sota  de  tot. (N)-­‐  Perquè  hi  ha  castells  que  són  més   alts  que  les  cases? (G)-­‐  Perquè  hi  ha  diferents  castells.  Alguns   els  alcen  i  fan  un  pilar  aixecant  per  sota. (N)-­‐  Quin  noms  tenen  els  castells? (G)-­‐Si!!  Torre,  pilar  i  segons  els  pisos  tenen   diferent  nom.    Jo  faig  pilars  de  4.  Em  poso   dret  amb  una  mà  a  la  cintura  i  l’altre  aixecada.  El  pilar  gira  i  a  vegades  camina  una  mica.   (G)-­‐  Ara  pregunto  jo!  Algú  sap  que  són   els  dosos? (N)-­‐  Noo!! (G).-­‐  Són  els  que  aguanten  els  acotxadors  i  l’anxaneta.   (N).-­‐  I  fan  castells  d’un? (G).-­‐  Els  pilars  són  un  a  sobre  de  l’altre.   N’hi  ha    de  4,  5  o  6.    Jo  n’he  fet  de  4  com   els  de  la  foto,  jo  sóc  el  de  dalt.


Celebrem 150 anys! Aquest passat 10 d’octubre ha fet 150 anys que mossèn Miquel Vallbona va fundar el nostre Collegi. Des d’aquell llunyà 1862 fins avui, a l’escola hi ha hagut 10 directors, un nombre molt més gran de mestres i professors i comptem, alt per alt, que han passat per les nostres aules entre 24.000 i 25.000 estudiants. L’any del 150è aniversari som 1.210 alumnes, 826 famílies, 86 mestres i professors, 10 membres del personal d’atenció i serveis, 7 substituts i 1 vetllador. Una comunitat que s’ha anat teixint amb les sinergies d’uns valors comuns, amb l’aposta per la catalanitat, pel rigor i per la qualitat en l’ensenyament. Uns valors que reivindiquem amb força ara, quan les circumstàncies convulses dels temps que vivim els posen en entredit. Per tal de celebrar aquest 150è aniversari, hem fet un conjunt d’actes per recordar-nos que la nostra vitalitat ve de lluny,. Un d’ells ha estat la realització d’un esplèndid mosaic on tots hem participat. 150 anys ens donen molta força per seguir apostant per l’ensenyament. Felicitats a tots!

Profile for Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

elpetitmiquel 08  

elpetitmiquel 08  

Advertisement