elpetitmiquel 08

Page 1

Pe tMiquel 08

febrer2013

Publicacions del Col·∙legi Sant Miquel dels Sants


La ges ó d’emocions i sen ments

Marta Carreter, psicopedagoga del Gabinet d’Orientació Psicopedagògica del centre.

foto: JordePRO


La veu del professional De la mateixa manera que abans de praccar un esport fem es raments i preparem el cos per obtenir el màxim resultat, si volem aconseguir un bon desenvolupament emocional és important que nguem cos i ment preparats per fer-­‐ho.

Algunes pautes per par cipar en l’educació de la vida afec va dels nostres fills:

Les emocions són implícites en totes les nostres accions, tot allò que fem i vivim està relacionat amb les nostres emocions, així doncs si aprenem a ges onar-­‐les ob ndrem resultats en tots els aspectes del desenvolupament.

Des de pe ts tenim una alerta emocional que es desperta com a resposta a les nostres pors i ens prepara per captar els indicis de perill. Una emoció por desencadenar en el plor, l’angoixa, empentes, mossegades, alegria, sorpresa, ... . Són respostes que es donen de forma primària, moltes vegades sense raonament previ. Des de pe ts és important aprendre a controlar aquestes emocions.

• • • •

Tenir present que la negació de les emocions i dels sen ments no els fa desaparèixer i que fer-­‐los aflorar contribueix a la seva ges ó. Preguntar els fills com se senten en estats emo us. Si veiem que els costa definir el que senten, els ajudarem fent servir les nostres experiències. Donar nom als sen ments. Escoltar amb atenció el que diuen els nostres fills. Acceptar el que senten els nostres fills. Explicar com ens sen m els pares. És una manera d’encarrilar els infants cap a la sensibilitat dels altres. De vegades els adults donem per suposat que els nens saben com ens sen m, però en realitat no ho perceben i això els crea confusió. No fer xantatge emocional. Aquest recurs sempre ens portarà conseqüències nega ves.

3

• • •

Tenir present que els pares som models emocionals pels fills, que quedaran influïts pel to emocional que es visqui a casa; així, si els pares són, op mistes o pessimistes, els nens i les nenes també ndran aquest es l emocional com a base del seu pensament i actuació. Donar exemple d’autocontrol, trobant la manera d’expressar-­‐se sense fer mal. Ajudar els fills a auto controlar-­‐se. Preveure quan es poden sen r desbordats per an cipar-­‐se. Elogiar-­‐los quan demostrin tenir habilitats per controlar-­‐se, de manera que se sen n orgullosos. Dir en veu alta que els es men.

Els pares que accepten les emocions dels fills, els ajuden a parlar-­‐ne, els ofereixen suport afec u els ajuden a explorar estratègies per afrontar els problemes o les emocions. A més, compar r experiències contribueix a enfor r les relacions pares-­‐fills.


Com em sento?


a la classe de P3 Al llarg de P3 treballem 3 competències emocionals: • Consciència emocional: iden ficar i reconèixer les emocions • Regulació emocional: ges onar les pròpies emocions • Autonomia emocional: Saber u litzar les emocions per resoldre les diferents situacions de la vida quo diana. Des de P3 creiem que un dels pilars fonamentals de l’educació global del nen/a és l’educació emocional, per això treballem les emocions amb el material trimestral “Sento” de l’editorial Casals. Durant el curs i experimenten: l’alegria, la tristesa, la sorpresa, l’es mació, la vergonya, la por, l’enuig, la preocupació i la il·∙lusió. Al llarg del dia es creen diferents situacions que permeten a l’alumne expressar els seus sen ments i amb l’ajuda del mestre poder adquirir les competències emocionals, esmentades anteriorment.

Cal tenir en compte que el treball de les emocions és molt subjec u, és a dir, a un alumne una mateixa situació li pot provocar un sen ment ben diferent al d’un altre. Una d’aquestes situacions és mentre es tria l’encarregat, on el nen/a explica com se sent aquell dia, també se’ls demana als altres alumnes si han arribat contents i si algú ha arribat trist ens explica què li ha passat. Aquest fet ens permet establir una conversa a nivell de grup – classe. Durant el primer trimestre es treballen les emocions de la tristesa i l’alegria. Una de les ac vitats que serveixen per adonar-­‐se de com s’expressen les emocions és treballar l’expressió facial. Per experimentar això fem dues fotografies a cada alumne, una amb cara trista i l’altra amb cara alegra. Després les mirem entre tots i és una ac vitat molt divertda poder reconèixer quina emoció expressa cadascuna.

També es poden treballar les emocions través dels contes que anem explicant al llarg del curs (la Rínxols d’or, el cargol i l’herba de poniol, en Tabalet...) ja queparlem de com se senten els personatges i després representem els contes, fent que els protagonistes siguin els mateixos nens. D’aquesta manera treballem la vergonya, l’empa a i les emocions que mostren els personatges. Concretament aquest segon trimestre un dels centres d’interès que treballem són els espectacles: el circ, el teatre i el cinema. Amb els nens i nenes parlem de les emocions que tenen els diferents ar stes (la por, la tristesa, l’alegria, la vergonya...), especialment els del circ. Proposem als nens a imitar els personatges del circ i veure les emocions que provoquen als altres. La música és un recurs que també u litzem per experimentar les emocions. Escoltant diferents cançons, els nens expressen quin sen ment els provoca.


Apropem la poesia


A la classe de P4 A vegades la poesia ens fa respecte, ens sembla que pot resultar di cil i poc entenedora pels nostres infants. Aquest curs hem anat a veure l’espectacle de telles Cavallet de Cartró de La Companyia del Príncep To lau, on la poesia era l’eix principal de l’obra, i hem constatat que la poesia pot resultar molt atrac va, propera i enriquidora. A l’escola , aprofitant els canvis d’estació, els fenòmens meteorològics més propers, les ru nes i els hàbits diaris, el nostre entorn...ens hem animat a potenciar més la poesia a l’aula, intentant mo var i engrescar als nostres alumnes a que la poesia sigui un recurs més per entendre, comprendre i il·∙lusionar-­‐se per tot allò que ens envolta. A l’aula hem creat “el racó de la poesia” on hi anem afegint els poemes que anem aprenent. Heus aquí algunes poesies de l’espectacle que podeu recitar, explicar, i memoritzar amb els vostres fills i filles:

Quin fred! (Lola Casas) Ui, com glaça! I també neva! Al ma He de sor r! Duc bufanda, Guants i gorra I un anorac molt calent. Surto cap a l’escola. Em sento fort i valent No em fa ni mica d’angúnia El fred que espanta la gent. A dormir! (Lola Casas) M’hi fico dins (amb molts coixins) manta i llençols (a cor que vols) amb l’edredó (ben calentó!) És el meu llit (molt bona nit!). El bany (Joana Raspall) La nina de drap que més m’es mava s’ha descolorit perquè l’he banyada.

Quan la mare em renta, jo també nc por que em descoloreixin l’aigua i el sabó. Cada dia ho miro..., però veig que no. Dia de platja (Lola Casas) Tovallola de les grosses, para-­‐sol de molt color, ulleres, tub i aletes... Anem a la Cala Major! El mar es gronxa en onades, les roques brillen al sol, les gavines cridaneres aixequen totes el vol. La sorra està molt calenta, el cel és blau de nter, tots correm fins a ran d’aigua... Jo m’hi capbusso el primer! Amor impossible (Joxan Ormazábal/ Miquel Desclot) Vet aquí que la nit i el dia no s’han pogut enamorar, encara que els agradaria: quan l’una ve, l’altre se’n va!


Projecte Tic-­‐Tac es c amagat!

8


a la classe de P5 Des del curs 2011-­‐12 formem part de la Fundació tr@ms que agrupa un seguit d’escoles que desenvolupen diferents projectes coopera us. En el cas d’Educació Infan l, i concretament a P/5, es duu a terme el projecte anomenat Tic-­‐Tac, es c amagat!. Aquest projecte parteix de posar en contacte els nostres alumnes amb altres, de la mateixa edat, però d’una altra escola que, a l’igual que nosaltres forma part, també, de la fundació tr@ms. El material u litzat, és la PDI (pissarra digital) el que fa que els nens treballin amb noves eines tecnològiques. L’ac vitat es desenvolupa al llarg del segon i tercer trimestre i consisteix en un intercanvi de fotografies a on els alumnes llegeixen i posen nom als companys d’intercanvi. Així, ja que els nens/es estan aprenent a llegir, s’inicien també en la lectura i comunicació a par r de la pantalla tàc l.

D’aquesta manera, setmana a setmana, ens anem coneixem mútuament fins finalitzar el projecte amb una trobada o videoconferència per veure’ns i comparr l’experiència realitzada.

• • •

Capacitats que es potencien mitjançant el projecte Tic -­‐Tac

• •

• • •

• • •

Aprendre a pensar i a comunicar. Ajudar en l'assoliment de la lectura i escriptura. Potenciar aspectes bàsics de la comprensió lectora. Emprar el llenguatge escrit per comunicar-­‐se amb altres nens i nenes. Progressar en la comunicació i expressió, també, en el llenguatge audiovisual. Aprendre a conviure i a habitar el món. Afavorir la par cipació ac va dins de l'aula. Iniciar els alumnes en el treball coopera u amb altres escoles.

• •

Cooperar en la resolució de conflictes de manera pacífica. Aprendre a descobrir i tenir inicia va. Observar i explorar la pissarra digital i aprendre a u litzar-­‐la com una eina més de treball i comunicació. Fomentar una ac tud de curiositat vers les noves einesi de respecte pel material col·∙lec u. Mostrar inicia ves per afrontar noves situacions i actuar en conseqüència. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma. Assolir hàbits bàsics d’autonomia en accions quo dianes.


Un casteller de P5

10


L’entrevista En Guillem té 5 anys i va a la classe de la Farigola. Ja fa dies que ens explica que és casteller i que s’ho passa molt bé. Assaja els divendres al local dels Sagals d’Osona. Avui hem decidit dedicar-­‐hi una estona a aprendre més coses del món dels castellers i li hem fet preguntes dels castells. (Nen)-­‐ Com aneu ves ts? (Guillem)-­‐ La camisa és de color taronja amb un escut i els pantalons blancs. (Nen)-­‐ Has caigut alguna vegada? (Guillem)-­‐ No, jo no he caigut mai. Jo faig pilars de 4. (Montse)-­‐ Quan vas començar a ser casteller? (Guillem)-­‐ Els vaig començar a fer perquè a tota la família els agradava i hi vam anar, però jo només m’ho mirava perquè era pe t i no els podia fer. (N)-­‐ Perquè hi ha nens que tenen allò a la boca (protector)? (G)-­‐ Perquè si cauen no es facin mal. Només ho porten els nens i les nenes que fan d’anxaneta i acotxador.

(N)-­‐ I que porten al cap? (G)-­‐ Tots els que pugen més amunt porten un casc per no fer-­‐se mal al cap si cauen. (N)-­‐ Perquè porten una cosa a la cintura? (G)-­‐ És una faixa que pot ser vermella o negre. La vermella és per assajar. La negre la comprem. Serveix per posar els peus i enfilar-­‐te. Sinó relliscaríem i el castell cauria. (N)-­‐ I perquè no porteu sabates? (G)-­‐ Perquè amb sabates ens embrutaríem, relliscaríem i cauríem. Ens agafem amb els dits dels peus i amb les mans per anar pujant. (N)-­‐ Que vol dir ser anxaneta i què fa? (G)-­‐ Són els que pugen úl ms, arriben a dalt, a sobre l’acotxador, passen d’un cantó a l’altre, i aixeca la mà. Vol dir que el castell està fet i quan baixa s’està desmuntant el castell. (N)-­‐ Però perquè l’acotxador s’ha d’ajupir? (G)-­‐ Perquè així, l’anxaneta passa més bé. (N)-­‐ Suposo que els de baix de tot porten sabates oi? (G)-­‐ Aguanten millor sense sabates però

11

a vegades, porten xancletes. (N)-­‐ I els de sota de tot poden ser nens també? (G)-­‐ Noo!! Són nois grans perquè han de tenir força per aguantar el castell. (N)-­‐ Què és la pinya? (G)-­‐ Són aquests que es posen a sota de tot. (N)-­‐ Perquè hi ha castells que són més alts que les cases? (G)-­‐ Perquè hi ha diferents castells. Alguns els alcen i fan un pilar aixecant per sota. (N)-­‐ Quin noms tenen els castells? (G)-­‐Si!! Torre, pilar i segons els pisos tenen diferent nom. Jo faig pilars de 4. Em poso dret amb una mà a la cintura i l’altre aixecada. El pilar gira i a vegades camina una mica. (G)-­‐ Ara pregunto jo! Algú sap que són els dosos? (N)-­‐ Noo!! (G).-­‐ Són els que aguanten els acotxadors i l’anxaneta. (N).-­‐ I fan castells d’un? (G).-­‐ Els pilars són un a sobre de l’altre. N’hi ha de 4, 5 o 6. Jo n’he fet de 4 com els de la foto, jo sóc el de dalt.


Celebrem 150 anys! Aquest passat 10 d’octubre ha fet 150 anys que mossèn Miquel Vallbona va fundar el nostre Collegi. Des d’aquell llunyà 1862 fins avui, a l’escola hi ha hagut 10 directors, un nombre molt més gran de mestres i professors i comptem, alt per alt, que han passat per les nostres aules entre 24.000 i 25.000 estudiants. L’any del 150è aniversari som 1.210 alumnes, 826 famílies, 86 mestres i professors, 10 membres del personal d’atenció i serveis, 7 substituts i 1 vetllador. Una comunitat que s’ha anat teixint amb les sinergies d’uns valors comuns, amb l’aposta per la catalanitat, pel rigor i per la qualitat en l’ensenyament. Uns valors que reivindiquem amb força ara, quan les circumstàncies convulses dels temps que vivim els posen en entredit. Per tal de celebrar aquest 150è aniversari, hem fet un conjunt d’actes per recordar-nos que la nostra vitalitat ve de lluny,. Un d’ells ha estat la realització d’un esplèndid mosaic on tots hem participat. 150 anys ens donen molta força per seguir apostant per l’ensenyament. Felicitats a tots!