Posteriorment, el 1994 fem una altra expansió i saltem al Vallès Occidental. Primer entrem a Terrassa, on hi havia un setmanari que es deia L’actualitat de Terrassa, i els seus editors ens varen venir a buscar per veure si podien col·laborar amb nosaltres, perquè no se n’acabaven de sortir. Nosaltres hi vam anar, i com que ja teníem la intenció de fer EL 9 NOU de Sabadell, l’any 1994, em sembla que al mes de maig, transformem L’actualitat de Terrassa en bisetmanari amb la marca EL 9 NOU, i el setembre del 1994 llancem EL 9 NOU de Sabadell, amb redaccions separades, dos bisetmanaris diferents. El gener de 1995 transformem aquests dos bisetmanaris en diaris, és a dir, sortíem dilluns i divendres i passem a sortir sis cops a la setmana, de dilluns a dissabte. Això ho mantenim durant tot el 1995 i a finals d’aquest any els fusionem tots dos en un de sol que es diu EL 9 NOU del Vallès Occidental, també de sis dies a la setmana. El 2003, quan es crea El Punt de Barcelona, vàrem acordar fusionar totes les edicions que ells tenien i la nostra del Vallès Occidental amb la de Barcelona per no fer-nos la competència. Ells tenien Barcelonès nord, que era diguem-ne l’edició de Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma, tenien Maresme, i tenien Garraf. I nosaltres teníem Vallès Occidental. Aleshores ens va semblar que era prudent fusionar totes aquestes edicions per no fer la competència a El Punt de Barcelona, i ara es diuen totes El Punt de Barcelona. Tota aquesta expansió al Vallès Occidental ens va donar la tercera gran crisi, que jo diria que aquesta va ser des del punt de vista econòmic la més forta de totes. Les altres eren fortes també perquè l’empresa era molt feble. És a dir, quan vam engegar EL 9 NOU dels dimarts l’empresa no existia pràcticament. Ara bé, quan entre el 1994 i el 1995 vam tenir les dues edicions diàries al Vallès Occidental, això sí que era una crisi de creixement seriosa, seriosa, fins al punt que vàrem prendre la decisió d’unificar les dues edicions en una de sola, fer-la comarcal, etcètera, per qüestions estrictament econòmiques. Nosaltres ja volíem tenir una edició per cada lloc, però ni es venia prou ni teníem prou publicitat. I aquesta crisi de l’expansió al Vallès Occidental també ens va donar una dimensió diferent. - És complicat el periodisme a comarques? - Sí, sí, el periodisme a comarques és més complicat que en àmbits més grans, perquè és un periodisme de proximitat, i quan tu treballes amb gent que et trobes pel carrer, si un dia has de donar una mala notícia que afecti algú, i te’l trobes, no experimentes la mateixa sensació que un redactor de La Vanguardia, o d’El País, o d’El Periódico, que és una persona anònima que ha escrit allò i que segurament no trobarà mai la persona implicada. Aquí no, aquí te’l trobes pel carrer. Si algú se sent molest per una informació apareguda en un gran diari potser no aconsegueix ni parlar per telèfon amb el redactor que l’ha feta. Aquí, és que et poden entrar al despatx del director general
i
79