Quart d’Educació Secundària
3r Premi
El cavaller del bosc profund | Marta Montpeyó i Garcia-Moreno El futur no sempre és com un s’espera. A vegades és millor, a vegades pitjor, però sovint només diferent. Per a en Silvà va ser totalment insospitat i força inversemblant. La nostra història se situa a l’inici de la seva adolescència. En aquella època en Silvà vivia al bosc proper al seu poble, un bosc que havia estat destruït uns mesos enrere pels homes del rei. Des de llavors havien vagarejat pel bosc buscant refugi, fins que s’havien instal•lat en casetes dalt dels arbres. Els pares, antics pagesos i artesans, s’havien convertit en bandolers i sobrevivien com podien. Tot això, però, semblava no preocupar els nens, que eren feliços i jugaven com si res, embadalits davant la bellesa del lloc on els havia tocat créixer i la constant aventura que vivien. El cas és que aquell dia de finals de tardor, en Silvà es trobava en una gran sala subterrània plena d’instruments estranys. Vosaltres segurament ho hauríeu qualificat de laboratori antiquat, però per a ell, fill d’un terrissaire i amant de la natura, allò semblava obra de Déu. Però el camí fins a aquell lloc no havia estat gens fàcil. Mentre explorava el bosc tot buscant bons llocs per jugar, havia anat a parar a una zona on alguns arbres encara eren verds, i semblava que fessin un caminoi cap a una cova apartada. Va entrar-hi i va esperar que els ulls se li adaptessin a la foscor. En una paret, va poder distingir uns símbols estranys. S’hi va acostar i, observant-los atentament va descobrir que podia entendre’ls. Deien alguna cosa d’enfrontar-se a decisions difícils i mostrar les pròpies virtuts per poder accedir a una gran font de coneixement i felicitat. I misteriosament aquest coneixement ja havia començat a arrelar dins seu, ja que tot i ser pràctica-
Col·legi Sant Miquel dels Sants
99
Certamen literari Sant Jordi 2010