__MAIN_TEXT__

Page 1

SOCIETAT I ENSENYAMENT A VIC 150 anys de I' Escola de Musica de Vic


- JORDI MIRAMBELL I FARGAS

PLJ BLlCACIONS COL lEG I SANT M IQUEl DEL SAN TS { EDITOR IAlDIAC


- SOCr1Ai I H JSU .YAMENT A VIC. 1e O;{l -

T ~ .o

I f'(JtC I6

u naeC ll~J

fO';or,a - 00:;".JI', g' . • :: Ca.w!s I

La" ,~ n ·

,~ . ,,,, 10

__ lIS

J

DI~[)I~ ir r " -

i,," '!e 'J

-

cd

.

M qu o;.- I \C~ r r \::, ( rh ' Man lll" lJ So'n r:f'

-jl'

i=w hiJTIcrd lll rr..l;g~S M\)nt s..:-n t11

Sue

C de l lt'x i, r aul or -

Imp' l" w - G' I ..Je r 1l ( v' ' -

predon nurn ..: JP. 'lilt -elr':on U:3BBt'j':13,t9 eo tt mJI@d'ac .l1(: ("('.11 -

DI~JI

I'

ra·

;;i..

oJ

r

I ~ l .e" .. t.tlll ~rtOI -,

tJ.: C:)fIB1 A:" 1. -

rr Ihld

j.. [:, lnc~~

PI1LJIIr: 1"'1. , ~:s J . C .

I,;'QI r1~

Tnt !; f. S dff?1s1CSf' vii f S Cap pan ~.l ~ f1IJ ss : lib re 110 pl.x11;:1 tSS£,1

JCf (1l r I ll Y :o tug r.afie~ o(tg n 73) SEt'.:lSlld ~dr c1 (' l e: ~ot(1',f rtl to ' Imene,;: '1 :0 lf eJ"' f!. D~J lJ l n e .:.

~"m

~

tS R'~

~s .rI 1r~ (jp J t:"'JltUf

Hrsmr.c Com arr.at n Osona

1..~ ;) A \.. np;; ;lJ(jlS ''''~I(' ·\L5DII/lt::

t:olo cDd.~ J~: G't1n:)" ~·"(~ Il-, H _· 1 G r ,~ c..marc. I

r Istl it.Hr - (y .). 1r l'II'"

l i;a !. F.. .,' A::~ t ·?oc, r ~ -

e lt' lt)rr ~1886 ' 21..:1 'h~...~ti ~a l , 'm' Q eld e l~s.an·:, ()r!;J -

rpo r,.rr').lul! it P~"' J L. .~ :" rlIl l la 't .;:n·~(; rHC.I:l 9 lInnt i\l "

-

I ~" .. la (Jp II

COl em de Sa I MIQ.Jid flets $.,n ls I ec tel' al D13::' -

AJLJNTAI"'ENT OE VIC

vic cunatdecultura

81 !-.4) I I

t.", ~

r


El darr er capit ol

Es u n goig escriure el p r oleg d'aquest treball de Jordi Mirambell i Fargas, exalumne de l'Escola de Musica, sabre el s cent-cinquanta an ys dhistoria de l'Escola de Musics de Vic. Es tracta d' u n treball ben elab or at i b en document at que ens p er m et seg u ir el fil conduct or que s'ha man ­ tingut, amb diferents f6rmules, manifestacions i realitats, de manera ininterrompuda des de meitats del segle XIX fins als nostres dies . Es tambe tot un exemple de la vo luntat i del ca racte r d' una societat que ha fet de la formaci6 i la pra ctica musicals, enmig de les convulsions h istori ­ ques del darrer segl e, u n valor inherent en ella mateixa , un elem en t d'ide n t it at propi.

Es emocionant sentir -nos hereus de tantes generacions de mu sics que donen a la nostra realitat unes arre ls profundes en el temps, arrels que encara avui, com deia J oan Alcover, ens alimenten i sup orten el nostre present i el nostre futuroPer aixo, la primera reflexi6 es la de l' agraiment pel qu e sam, pel que he m fet i pel nostre comprornis, que en s fa sentir enormem en t pr iv ilegiat s per aquest temps qu e ens to ca vi ure, i per continu ar el cami centenar i que ja hem reco rregu t.

L'estudi acaba si mbo licament l'any 2000, aniversari del que podrien ser aq uests primers 150 anys de la nost r a h istoria . I acaba amb la perspectiva de dos objectius que avui tenim ja prac ­ ticament assolits, se gons l'autor. Per una banda , el Cons er v atori de Grau Mitja que permet al s nostres al umnes la prep ar a ci6 p ro fession a l i l'acredit a ci6 ofi ci al p er acc edir al s estu dis sup e ­ riors de musica, amb igualtat de condicions que qualsevol altre estudiant del pais . Per l'altra , l'assoliment d'uns no us espais , definitius, moderns, adequats a l creixement espectacu lar de Is dar r ers anys i a les na ves necessitats d'una ciutat i d 'una coma rca amb una gran expansi6 de ­ mografica i urbana .

SOCIETM I E "ENY:.MENT ... v c

-

3


Voldria que aquest pro leg fos alhora l' epileg del treball de J ordi Mir ambe ll i Fargas. Un ep ileg que ens permet afir rna r, amb tota m od esti a pero amb tota con tu nde nc ia, que ma i com ara l'E scola de Musi ca de Vic havia tingut la presencia i el pes social que avui re pr esen t a, que m ai com ara havia tingut la projecci6 professiona l que avui s'ha aco n seguit i qu e mai com ara h avia tingut la so lidesa institucion al que avui les administr acions li confere ixen.

Cen t -cinquanta anys qu e contin ue n amb m es for ca que mai , amb una renovada il-Ius io de contri足 buir, amb els va lors educ ati us extraordinaris que aporta l' estud i i la practice musical s, al futur de la nostra societat i del nostre pais . Mentr est an t , com Jacqu es Delors, farem ca s del consell d e la faula del pages : gu ar deu -vos (diu el pag es) de vendr e l'h er encia que ens van de ix ar els par es per足 que hi h a un tresor am agat a dins. Si, guar dar em l'herencia que ens han dei xat els nostr es pares , els nostres an tecessors. Aqu est a he rencia , aquesta saviesa, aque st a ed ucaci6 la vo le m tr ansm et r e tambe a les ge neracions futu r es perque rebin amb ella el t resor que hi ha amagat .

.. -

" Ll TI -., .="1'

Ifr~T.


- iNDEX

07- Introducci6 11- De 1850 a 1913, I'etapa inicial de I'escola de musica 27- De 1913 a 1924, I'etapa del conse rvato ri 41- De 1924 a 1968, I'etapa de di足 recci6 de Rafael Subirachs 49- De 1968 al present, I'etapa moderna de I'escola de musica 57- Conclusi6 65-l matges de l'Escola de Musica


- INTRODUCCIO

L'Esco la de Musica de Vic es. ac tua lme nt, el centre d 'ensenyament m usical mes im po rtant de la comarca d'Osona i la seva area dinfluencia . Amb un volum d'a lurnn at considerable i qu e creix any rere any, I'escola es, a m es, el punt de r efer encia del panoram a musica l vigat a dins del seu am bit. Tan mateix, aquesta situacio act ual no obeeix a cap esdeveniment concret recent, si no que el centre dels nostres dies es producte d'una evolucio a partir de les primeres iniciatives d'instaurar una do足 cencia musical de caracter municip al.

La impor tan cia de I'es cola de musics com a entitat local per una banda i la vol un tat de ccneixer el seu pr oces evolutiu per I'altra son. dorie s, els elem ents fon am entals que han portat a I' ela boraci6 d'aquest treball. Aixi, tot i que inicialm ent la idea era orie ntar-Io m es cap al te rreny estrictament musical, a la practi ca el treball s'ha centrat en la descripci6 del proces evolutiu de I'escola de musica vigatana, de form a que s'ha obtingut un est udi fon amentalm en t hi st ori c. Precisam ent, es in t eressant remarcar aquest darrer aspecte historic del t reball perque ha perrnes cc neixer mes de prop a qu i l'ha escrit una disciplina que segurament s'a llunyara de la seva futur a area d'estudi, En aquest mateix sentit, cal dir que el fon am ent histori c del treba ll tamhe ha permss una feina a pa rtir de fon ts dir ec足 tes , la qual cosa no ha limitat la re cerca simplement al camp biblicgr afic.

En rel aci6 al proces de r ealitzacio de l treball, aq uest s'ha h asat, com aca bem de veur e, en l' an alisi de fonts, les quaIs s'han obti ngu t basicament de l'Arxiu municipal de Vic i del propi arxiu de l'escola de m usica . En un pIa mes sec undari , ta mbe s'han obtingut fonts de I'Ar xiu episcopal de Vic i, finalment, tamhe s'ha dut a terme una minima contr ast aci6 bihliogr afica. D'aquesta ma n era , un cop re unit el conjunt de fonts, se n'ha intentat fer u na ordenaci6 ev olutiva, de manera que s'han establert quatre grans etapes hist or iques de l' escola de musica: l'e tapa inicial, l'etap a de l conservatori, l'etapa de

direc ci6 de Raf ae l Subirachs i l'etap a modern a del centre.

SOCl eTAT I E"~tNYA~1 N" A 'lie 足

I


Arnb aquestes quatre grans etapes com a eix estructur al, i a partir del s obje ctius i la metodologia des颅 cri ts, nornes cal afegir que l'ultirn element (encara que segurament el principal) que ha intervingut en la realitza cio del treball son els mes de deu an ys durant els quals el seu autor ha estat alumne de l'E scola de Musica de Vic.

Gairebe cine anys despres de ser presentat com a Treball de Rec erca p er a segon curs de Batxillerat, es recupera ara aquest plantejament d 'estudi histo ri c sobre l'Escola de Musica de Vic per ales pu颅 blicacions del Col路legi Sant Miquel del s Sants. Es logic, doncs, agr air l'interes d'aquells qui han fet possible la publicaci6: Ignasi Rovira - com a tut or del treball en el seu moment i com a director avui del Col路legi Sant Miquel-, a Sehastia Bardolet pel proleg i a l'Escola de Musica de Vic.

I I'


l_

l rm

: {; I.I '

1 1 1," :,0

" ', " " . • ( ",

v

u.

I~( '

rnr

1 ~ ~lt ::1 : : ,; ·I .:.n . ~

r~ rn~

L,

r

,: t:

l

C'

111

Ullld .l ~tl t

01II,,!

11'1 !J

'- '4 '

~·I1

'I ,; ' 'I :': . " ~ ·) ·III · · r,(.

: 111", -:11 ]rln~l

,·"S ,

~:

.1.

I

!,.ll i Y

: (. ••• ' , ~\.' · I I , 1

nlo, "I"

" I

'} 1 l

ll '

~

' AM I

De 1850 a 1878, aparici6 de )'escola de m u sica i rela cio amb la banda munici pal Tot i que des d'un pu nt de vi sta historic sempre es dificil parlar dinicis estrict es, el de I'Escola de Music a de Vic com a tall'hem de si t u ar a l'an y 1859 , del qual d at a l'aprovaci6 per part de l' Ajunt am en t (con cret am en t en la sessi6 pl en ar ia de l dia 30 d' ab r il) de l prim er regla m ent del cen t re. Aixi dories . es en aquest any 185 9 quan la co r por aci6 municipal do n a un car a ct er "oficial" als en sen yam en ts de mu sica que fins llav ors es de sen volupaven a l'Oratori de Sant Felip Neri, el qual, const itui t pels nens de la Casa Caritat, suposa el precedent di recte de I' escola de musica v igat ana .

D' aques t a mane r a , i repre nent el que deie rn sobre la dific u lt at d' establi r- n e l'ini ci am b exactitu d , lexiste n cia d'aqu est Oratori (que es remun t a fins a inicis de la dec a da de 185 0 1),juntam ent amb la presencia a la ciutat duna societ at filharrn oni ca (des de 1853 ) ide diferents t ipus d'iniciatives particulars, difuminen l' apa r ici6 concreta de l' Escola de Musica .

En aquest mateix se nti t , es inelu dible referir-se t ambe al paper de la Banda Municipal en la ere­ aci6 de I' esc ola, ja qu e aquesta, inicialment, i tal com tambe passava amb l'Oratori de Sant Feli p , tenia com a obj ect iu primordial nodrir el conjun t instru m en t al de vent . Precisame nt , dori es , i vista la seva infl u en cia , el primer regla m en t de la Banda Mu n icipal data de finals de 1858 (tot i que hi ha qui parl a de la seva existencia des de 1844 ) i , per tant, aqu est es un altre element a tenir en compte a l'hor a de definir I'arrencada de l'E scol a de Musica de Vic.

Cornencant per prendre el fil de la Ban da Municipal, i a cau sa de la seva prec ede n cia cr on ologica. el r eglamen t qu e hem esmentat una mi ca mes amunt fou elaborat per una comiss i6 designada


per I'Ajuntament el dia 31 de ma ig de 18 58 i integr ada pel s senyors Climent Campa i Josep Font. Mes endavant, en la sessi6 del dia 27 de dese mb re de l m ateix any, la corporaci6 mun icip al ap ro ­ va la ve rs io definitiva del reg la me n t pe r a la ba nda , caracte ri tzada pe r la vo lu ntat d e d efin ir amb concreci6 el conj u n t musi cal i tran sferir -li un caracter oficial. Aixi dories, pel qu e fa al contingut d 'aquest reglament, l'enceta un article 1 que, textualm en t , exp osa : la Ban da de m u sica de l M .l.

Ajuntament es compondra de professors i musics contractats i d 'alu m n es de l'escola p ubl ica de musica que deperi d'aquesta Corpo racio, Comprovada l' est r et a relaci6 en t r e la Banda Mu n ici p al i l'es cola de musica que d efinfem rnes am un t, el reglam ent continua establint qu e els professors i musics de contra cte fos sin elegits directament per l'Ajuntament d 'entre aq uells que ho sol­ licit essi n, mentre qu e pe l que fa als a lu rnnes, aq ues ts fossi n escollits, en funci6 de la ca paci tat i ap ti t uds mu sical s , pe l m axim res ponsabl e de I'escol a d e mus ica .

Referint-nos a la direcci6 de la banda, el regl am en t d et er m in a que hi hagu es un dir ect or (i que havia de se r. alhor a, el Mestre de l'e scola p u bli ca de musi cal i un subdirector (que era u n m u sic con tractat i, com hem vist, no mena t di rec tam en t per l'Aj u n t arnen t ). Deix an t de ban da aquestes place s de direcci6, el re glam en t cont in u a p re veien t que el gruix del conjunt in strumental fos integrat per nou mu sics de contracte i vint alumnes , aquests darre rs se nse paga pero am b u n a grat ificaci6 a criteri de l'Ajunta ment. Tant u ns co m a lt res, no obstan t . que dave n obligats a as s is­ t ir a tot es les fun cion s que disposes la corporac i6 municipal i, pe r altra banda , a tots els assaigs que establfs el di rector. Centrant -nos en el ca rrec d ' aqu est ultim, el reglament li assigna les obli ­ gacions de : a) teni r sempr e un repe rtori de pe ces escollides, estudiades i assajades, qu e compren ­ gue s ma rxes. pasdobles, pe ces d e b all i les millors operes que es cante ssin ; b) enseny ar i d ir igir a tot s els musics, en els assaigs que havien de celebrar -se almenys cada quinze dies; c) vetllar per la co nser vaci6 i bon estat del s instruments prop is de I' Ajuntament i que fo ssin utilitza ts pels musics de la banda. Per aclarir aquest apartat fin al , ca l dir que es don ava la circu ms tancia que la majoria del s ins tru me nts emprats a la b anda ere n propietat de l'Aju n ta me n t, el qual els ce dia . a criteri del director, a ls m u sics

0

a lu mnes oportuns . En aquest mateix sentit, la municipalitat

tarnbe facilitava al s ins t r u m en t ist es les peces de vestu ari que conformaven l'unifor m e .

.

.." ,

".

:i,

,.

::.


'J 1

~

if?

. _~

~

II JlJ'E

1,Oj

seuu

~

· rr'=" 1_ n

nt 1 1_

j-

Jel UI 3 ,J • Inr

.. ;, e':! 1 :~ r":'

.J ~

f,rl.r:15.1P'I( [II

:.11

- ,

l.

... 1

~

. . ttn

~ jl

1

jpc..,lJriH"'r;j 1::1_1

11 I

:. )

~,:.) .0. ;~/lUI

t:

~

)

~ . 1.'

; 1,

,

.j .

F

Finalment, i per acabar l'arialisi d'aqu est primer r eglament de la Banda Mun icip al, po d em dir que l'escrit esp ecifica el dret qu e es re ser vava l'Ajunt ament a expulsar-ne qualsev ol in dividu qu e fa l­ tes als seus deu r es.

Havent vist les b ases qu e de fini ren la posada en marxa oficial de la banda (i sense perdr e de vista en ca p m om en t el seu estr et lligam amb l'escola de musical , pa sse m a veure, seguin t el fil cr on o­ logic, el Reglam ent interior de l'Escola de Musica del 30 d' a bril de 1859, al qual he m cornen ca t fent r eferencia com a element explicit de l' aparicio de 1'Esco la de Musica de Vic. Es t ra cta, don cs, come ncan t per la concepci6 de I' esc ri t, d'un reg la me n t interior i, per t an t , qu e no de fineix esta ­ tutariament 1'escola, sino qu e es limit a a establir el seu fu n cion am ent int er n . D'a qu est a m an er a, s' hi cornenca det erminant l' ed at minima de cine an ys com a re quis it per m atr icul ar-se al centre (except uant aquells al um nes que hagu essin estat expulsats previament de l' ensenyamen t p ub lic ). Segu ida me n t , i deixant de b anda qu estions d'ordre intern co m el fu ncionamen t de les matr icules o de les llistes d'assist ericia, el reglament continua definint els paramet r es qu e regien el prest ec d' in st r um en t s als alumnes p er p art de 1'Ajuntament i, mes en davan t , fixa una r evisi6 dinst ru­ ment s cada dues setm an es a carrec del m estr e i un ajudant amb la fina litat d' atorgar responsabi­ lit ats en cas de deterioramen ts .

Con t in u ant amb l'an alisi, la vuitena disposici6 del com p en di de regles anunci a qu e els alumnes, tot i poder dedi car -se a un in stru ment de la seva elecci6, ha vien d' apre ndre ob ligatc riament el qu e els manes el me st r e per assistir a la ba n da de musica, la qu al h avi a d 'acompan yar ales au toritats

en els actes p ublics i fu ncio nar en els festeigs i obsequis que la municipalitat disposes . En aquest mat eix se n tit , i sempr e a cr iteri del mestre, els alumn es tambe tenien el deure de for m ar part del cor de cant de l'esc ola . Pel que fa als assaigs, s'hi havien de presentar person alme n t i en cas de


fa ltes d'assistencia repetides (aixi com, t a rnbe, per mal com p or t am ent en general ) la direcci6 de l'escola p odia plant ej a r -se l'expu ls i6, la qual, en cas de fe r- se efe ctiv a, com por tava un a exclu si6 extens ible a tots els centres d'ense nyament public .

Per un altre cant6, el regla m en t fix a exam ens me nsuals per als estudia n t s de music a i, pe r aca bar, l'ult im a disp osici6 estableix el deu re del s alumnes d 'anar u ni for rna ts .

De 1878 a 1888 , elecci6 del primer dire cto r per opos ic ion s publiqu es i p r oces de definici6

tant de l'escola com de la band a Un cop analit zat el prim e r doc u men t es cri t de ca racter oficial en q ue ap a reix p r op iarne n t l' Escola de Musica de Vic, podem dir-n e q u e fou vigent des de l dia que s 'a pr ov a fins a la d ata de l 23 de s ct em bre de 1878 , en la qual la J u nta d'instrucci6 pub lica de I'Ajunta ment n'a prova una v e rs io mod ificada .

Abans de r eal it za r-se aqu es ta m od ificaci6, p ero . h em de dir que el p r im er ca rrec de m est r e de I'escola de m us ica l'ostent a el sen yor Jau me Sola , el qual. po cs a nys

1l](~ S

ta rd , fou r eorn p laca t per

Ma rc ia Sola . Pre ci sa m en t , la re nu n cia p e r mo t ius familia rs daquest da rrer a [a p r im a ve ra de 1 78 com port s [a convocato r ia d 'u n es oposicions publiq ues per cob r ir Ia plac a de profess or- di re ct.or d e l'esco la de rrn isic a, un es opo si cions puhliqucs q ue n o nornes s up osa rc n u n a ren ov ac io de l s ist em a de norne n a m ent s dels ca rrecs dire ct.ius del ce n tre, sino q ue tam bo deri va re n , co m hem v ist , cap a u na renovaci6 del reglarn en t de l'esc ola, Concr eta m ent, don cs , les op os icions se celeh r a ren el di a 3 de juny de 18782 i , a n ive ll anecdot ic , podem dir q ue els exe rcicis q ue es prop osa re n te n ien les bas es s cgue n ts : 1) cc n tcst a r t res pr eguntes ext r et es a l'a t za r dun a ur n a ; 2) en dues ha res ,

C 0 111足

pon d re un pa sdoble pe r a ba nd a m ilita r en el t o des ignat pe r la so rt ; 3) en u n a h e ra . h a r rn o nit za r a quatre veu s dos h aixos de c ur t a ex t en sio: 4) a mb u n q ua rt d'h or a p er m ira r -se -la, di ri gir u n a comp os ici6 orques t. r aI; 5) execut a r una pe ga a m b vi oli, pia no a h a r m onium t .ra nsp or ta n t -la des 足


pres a u n to assenyala t pe l j ur at . Un cop finalitzat l' examen, i havent -s' hi presentat u na desena d'aspi ran t s , elj urat decidi atorgar la placa de p rofesso r-director de I'Escola de Miis ica d e v ic, a mb post er ior aprov aci6 per par t de l' Aj u ntamen t , al senyor Ven tu ra Casan ov as i Sargas , que l' ccup a fins l'any 1888 .

Tornan t a l q ue de iern a ba ns de parla r clcls p r im ers d ir ect ors de I' esco la , el relIeu per oposici 6 pub lica del 3 de j u n y de 1878 supo sa , com h em v ist , u n can v i de t ara nna en la direccio del centre i a ixo es tradui, en t re a ltres case. , en un a rnodifi cacio del se u reg larnent . Aixi dories . de l dis 23 d e setembre de 1878 (j coinc id in t am b la p repa racio d'u n nou curs ac a dem ic i tres mesos despres de l'oposicio de Ventura Casanovas) data l'aprovacio per part d e La .Junta d 'instr ucci6 publica municipa l de La r ev is io q ue j a anunc iavem en eLpa ragra f an terior. PeL que [a a corn.ingut. la rnod ificacio no es que s igui

S

ibstanc ia l, per u s l que es important esmentar-Ia a causa del canv i

general a que va lli gada .

D'a questa manera, el nou regLament afegeix al es d ispo si cions de la primavera de 1858 la de Limi足 ta r a setan ta el nombre m axim d'al um nes de I'esco a , La de reservar -se (segons el criteri del direc 足 to rl el dret d'excloure els alum nes incap acitats per a la m us ica, la de pode r expulsar els a lumnes que no es prese n te ssin am b I' decencia tleq uda

0

qu e pa t issi n alg ina ma laltia con tag iosa i la

dest abl ir u na quot a mens ual als alumnes de dos. t r e

0

qua tre rals segons la c assificaci6 que fes

la ju nt a . Per a aquest a ult im a disposicio, s 'a cla reix , a m es, que podien ser admesos gr a t uita m ent al centre els a lum nes q ue pres en t es sin el cer t ificat de pobr esa , lliur a t pel rector de Ia parroquia res pect ive i vi sat per l'a Lcalde.

Sense allun ya r-nos dels ca nv is der ivats de l eIleu en la direcc i6 de l'escc la de rnusica el 1878, ta mbe es impor tant fer referimcia a una alt ra renovaci6 reglarn en t ari a del centre. en aquest cas les Obliqa 足

cions de l Mestre de Mu si ca de l'Escola Mu ni cipal de Vic . El cornpe n di d' ohl igac icns, don cs, l'ap rova 足 cio del qual es tarnb e del ma t eix 23 de setemb re de 1878, pr eten cornpl et ar el r eglamen t (modifica tl que j a hem vist i cen tr ar-se en Ia figu ra del maxim r esponsable docent de I'escola .


Aixi , pe l que fa al contingut, el doc ument cornenca exp ress an t q ue el Mes t re de l' escola de m usica havia de ser mestre en l'art de la composici6 i havia de cone ixer tot s els instrumen ts de corda i ve nt per tal de poder-Ios en senya r als alumn es. En aque st mateix sentit, el Mestre tarnbe estava ob ligat a rebre a tots els alumnes que se li p resen tessi n sego ns el q ue exp r essava el reglame n t interior i instruir-los des de ls primers fona ments del so lfeig fins a l' inst ru men t que es coll issin i se 'ls assigries . Seguint am b aixo , aquest a instrucci6 dels alumnes havia de permetre la form aci6, dins de l' escola, d'un cor de cant, d' una orques t ra de cor da i d' un a ba nda d 'instru men t s de ve n t (Ia qua l havia d'acompanyar a les au tori tats, havia d 'ojerir obseq uis trib utats a Deu. 0 p ersonatges i

au toritats superiors i havia de cele brar f esteig s publics). En el camp musical, per altra ba nda, les obligacions exigeixen al Mestr e un s com promi sos concret s a l'h ora de celebrar mi sses, act es r eligi足 osos

0

cerimonies en general. Aixi , per exernp le. es demana que en els actes religiosos ordinaris de

les esc oles es cantes el Benedictus durant la consagraci 6 i la Sa lve Reg ina (especi fica nt en caste lla i a plena orq uestra) en el comi at

0

que en els fu n era ls de per son es rea ls

0

a ut oritat s loc als es ca n t es

la missa de Requiem .

Seguin t amb les obligac ions en lambit p r opia ment mus ical, el Mestre havia de compo n dr e totes les peces necessaries per a ls ac tes es tablerts

0,

si mes no, buscar-se el repertori a dient; no obstan t ,

er a forcos qu e cornpongues un himne per als exarnens de final de curs i els que co nving uessin per a obsequ is pu blics

0

a au t oritat s. Tornan t al es obligaci ons n o es t r icta ment m usical s, en trobem una

qu e lliga ria amb el que haviern cornencat estab lint com a inici de l' Escola de Musics de Vic, i es que en un de ls deures de l Mestre s'anuncia q ue els al u m nes de m usi ca de la Ca sa Caritat for maven pa r t de l' escol a de mu sica de l' Ajuntamen t i, per ta nt. te n ien el dret a r eb r e el mateix tracte que la res ta. Des d'una perspectiva mes genera l, el regl ament d'obligacions con tinua defi n int, a m ode de resum . que els ensenyaments de l'escola de musica quedaven sota la responsabilitat de l Mestre, el qua l h auria de se r- ne el dir ector en els est udis t eorics i practi cs i en tots els aspectes escolars. Per aq uest mateix motiu, es determina lexisten cia d' un aju dan t de l Mes tre (ta rnbe m usic i amb placa fixa ) de cara a faci litar-li la direcci6. Per acabar, els darrers deures de la figu ra capdavantera de I'es cola se centr en, pe r un a banda, a fom entar u n tara nna d' en tus iasm e mus ica l gener6s i de


In

I

II I

I

tr

111

1 I (frl

r,

'}lI

,

"

' I I

1 II

r

fr· lilt

,-:.

I.'

ftl/

f ,'I

I.

In

'j

L _

JI

I

j

, 'I

j

i .... '

'

dill JI II

I,

' "

I

1

Irr

gratitud respecte a les autoritats3 i, per I' altra, a ve t llar pel comp lim en t de totes les obl igacions i de la resta de dis posicions que compr en ia el r eglament intern.

Recuperant el fil purament historic, ens haviem qu edat a I'entrada , per opos icions publiques, del se nyor Ventura Casanovas i Sargas com a professor -director (Mestre) de I' esco la de musica. Sot ­ mes tant al r egla ment com al com pen di d'obligacions que hem ana lit zat , la ges ti6 del nou dir ect or tingue un dels seus punts mes flacs en la m ar xa de la Banda Mu nicipal. Recor dan t I' est r et a relacio , es pecialment dura n t aquest princip i, de la banda amb I'escola de mu si ca , el pr obl em a , qu e j a s'ar ­ rossegava des de pra cticarn en t l' inici del conj unt d'in st rumen ts de ve n t , eren les d ific ultats (per falt a de recursos econ omics i aca de mics) perque aquest a complis els seus objectius . Finalm ent , despres de con t in us alts i baixos, s' acaba acord ant -ne la dissolu ci6.

Tanma te ix, i com a eleme nt subjecte a les t endencies d el mom ent, la municip alit at seg uia trob an t necessaria l'e xi ste nci a d' un grup instr umental per aco mpanyar les au to r it ats en els act es oficials i per donar solemni t at ales celebrac ions ciutad an es. Es per aix o que pac temps me s ta r d de la seva des apar ici6, i dur ant la se ssi6 publica or dinaria de I'Ajunt ament del dia 12 de febrer de 1880 , s' acor­ da la refu nd aci6 de la banda. Aquest any 1880 i espec ialme nt el 1881 torna ren a ser, don cs, anys de ree str ucturaci6 de I' escola de mu sica en general i, per tant, de la banda com a element, ent r e d'altres, que en dep eni a . Per veure la reestr uct ur aci6 qu e aca bem d'anun ciar, tornem a basar -nos en I'anali si de ls regl aments ta nt de l'E sccl a de Musics de Vic com de la Banda Mu ni cipal.

En primer Hoc, hem de parl ar d'u na a ddici6 da tada del 2 d'agost de 1881 i signada pe r la Comis ­ sio de I'Ajun t am ent ales Obligacion s del Mest re de Musica de l'Escola Muni cip al de Vic. L'af egit el constitueixen sis noves disposi cions referid es a ls deures del Mes tr e de l' escola que, amb clar a

-

: C. I:T

I

r '0{

I'l

1,1 ''III ' J


al· lusi6 a la Banda, se centren en la fa cu ltat d'aq ues t per a suspendre qualsevol mus ic del grup de vent, en la impossibi lita t de sortir de la ciutat sense permis de la Comissi6, en l' establiment d'assaigs setmanals, en la prohibici6 que uses sense consentiment de la mun icipalitat el conjunt instrumental per a funcions particulars, en 1'organitzaci6 del que es denominaria Capella de Mu­ sica de les esco les municipals de Vic (i que seria una capella de music a pe r ales funcions eclesias­ tiques) i en la forma ci6, a partir de l deu per cent de les retribucions rebudes, d' un fons al Diposit Municipal de cara ales despeses de la Banda i la nova Cape lla.

En segon lloc , un altre signe encara mes clar de la reestr uctur aci6 que anem comentant es l'apro ­ vaci6 per part de l' Ajuntament d'un nou r eglament del grup d'instruments de vent. Amb data de l 24 de setembre de 188 1, aquest nou compendi de regles porta per titol Reglament de la Banda de

Musica de i'Ajun tament Constitucional de la Ciutat de Vic.

Pel que fa al contingut, el reglament comen c;a establint la composici6 del conjunt instrum enta l: preferencia maxima dels al umnes de lescola de rnusica amb capacitats per tocar un instrument i , per complementar, joves que n'haguessin format part, que continuessin practicant la musica i

que sol ·licitessin l'ingres. En tota l, aixi, el reglament preveu, cornptant-hi les places del Dir ector i l'Aj udant , un limit de quaranta musics , Referint- n os a ls objectius de la banda , es disposa, com a fun ci6 primordial, que acornpanyes 1'Ajuntament en els actes publics, civ ics

0

r eligiosos ; no obs ­

tant , tarnbe se li demana que executes les se r enates que disposes l'autoritat pe r dies assen yala ts

0

per obsequis a les visites de persona tges de re lleu .

Seguint amb l'escrit reglamentari, sesp ecifica que tot l'instrum enta l de la banda era propi etat de l'Ajuntam ent, aixi com, tarnbe , els uniformes de ls musics . En aquest mateix sentit, tambe es con cr eta que el conjunt depenia directament de 1'Ajuntament i que el se u director rebia les ordres a traves de la Junta local d' ensenyament primari i de la com issi6 municipal corresponent. Pel que fa a la direcci6 de l grup instrumental, el re glament defineix el director com el Mestre de l' es cola de musica, el qual rebia per ambd6s carrecs un sou an ual de mil t res-cen tes seixa nta-set pessetes

lET [

_ 11


I "

"

I

"

",

"rt

1

i

IrH

1 I

I'

I

i cinqua n ta ce nti rns . Seguin t amb els ca r recs directius, al director l'auxilia va en la sev a feina Itant a la banda com a l' escola l I'Ajudan t, el qual tenia una retribuci6 an ual de qu at re-centes cinquanta pessetes. En relaci6 a la ta sca dir ect iva, aq ues t a anava des d'assignar l'instrument que havia de toc ar cada music fins ala selecci6 d'un repe r t ori adie nt , passant per la celeb raci6 d'un

0

dos assaigs

setma na ls, per l'elab or aci6 d'un in ventari an ua l d'in strumen t s, un iformes i obres i pe r la di stribuci6 de les quanti tats cobrades entre els instr um ent istes en funci6 del seu merit .

De 1888 a 1913, perpetuaci6 dels ca n vi s directius i de la dificultat de configurar l'escola

Despres d' examinar aque st seguit de va ri acion s reglarnent ari es rel a cionades am b la refun daci6 de la Ban da Mun icipal (i comparan t -les am b el reg la me nt inicial que haviern vist ), t ornem pr o足 piament a l' esco la de m usics . En s si t uem al 5 de se t em br e de 1888, dia que se celebraren un es noves oposicion s p ubliqu es per cobrir la placa de profe ssor-director. Malgrat la corivocatoria de l'examen , per c , i d 'ac or d amb el re su lt at de les opos icions, l'Aj u ntament s'abstingue de fer cap nom en am ent per a l ca r rec. D'aqu esta manera , les oposicions es posp osa ren . Un an y m es t ard (en concret el dia lOde de sembre de 1889) se celebraren novam ent les oposicion s publiques i aqu esta vega da en sorti gu anya dor el se nyor Lui s de Gonzaga J or da. de vint-i-u n an ys . Tal com ja havi a passat en el re lleu di rectiu an terior, el canvi tarnbe es feu extens ib le a n ivell reglam entari .

Aquest a veg ada , do ries. es reforrna el capit ol sego n del reglam ent per a la Banda Mu n icip al afegint 足 hi les obligacions de l dire ct or de dirigir perso na lm ent el conjunt in str u mental i de compondr e i ensenyar ca da dos mesos un pa sdobl e nou i un a peca mu sical de la seva elecci6 .


Profile for Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic

Societat i ensenyament. 150 anys de l'Escola de Música de Vic  

Història de l'escola de Música de Vic

Societat i ensenyament. 150 anys de l'Escola de Música de Vic  

Història de l'escola de Música de Vic

Advertisement