Issuu on Google+

Recull de poemes del concurs “Imatge i poesia�

llibresperllegir.cat Setembre de 2011


"Llibres per llegir" i "Poesia Catalana" han organitzat una activitat creativa que relaciona imatge i paraula, dues eines que tan sovint van de la mà. Ha estat molt senzill: vam triar quatre imatges i els autors van escriure al mur de l'esdeveniment de "Llibres per llegir" (en un comentari a sota de la imatge triada) un poema evocador de tot allò que aquesta els suggeria. Per participar-hi només calia ser amic de "Llibres per llegir" i del grup "Poesia catalana" al Facebook. Els poemes participants són els que conformen aquest recull digital que es publicarà en obert a la web de Llibres per llegir.cat. Volem agrair la participació a tots els autors, així com la cessió de les imatges per part d’ADOLF. www.llibresperllegir.cat


Títol: Arriba una carta, Tècnica: oli sobre tela Mida: 73x73 cm. Autor: ADOLF www.adolf.cat


Vestit gris, amb una gorra que li tapa els ulls, camina amb pas monòton pels carrers del meu barri. Repetint els fulls del calendari, el dies de calor porta camisa, i els dies de pluja. un impermeable transparent que deixa vore eixe uniforme sense el color de la roba que s'estrena. Saluda amb un mig somriure, deixa les cartes, a voltes alegres, i a vegades s'estrenyen contra el pit mentre el dolor i la rabia es converteixen en llàgrimes. Tots el saluden pel seu nom, però ningú no el coneix realment, no s'han fixat en les espurnes que viuen als seus ulls, ni ha provat la suavitat de la seua pell. Vestit gris, em porta una carta i jo el miro des de la llunyania, amb la melangia d'uns vells amants. Carme Daros Pallares


Esperança

Lleugera com una carta escombrada pel vent suau com el tacte d'una gavina abans d'aixecar el vol fràgil com el secrets reclosos, als llavis d'infants misteriosa com la lluna que espia, les nits d’amor. càlida com carícia que eixuga, la sal del plor cega com sala deserta després de la sessió Maria Jesús Lleonart Fíguls


Has vist somnis esfumar-se. Has vist il路lusions esmicolades. Has vist la fosca que tot ho embolcalla. I t'has dit que tot sembla perdut. Sabies que el fum deixa sutge? Que el que es fragmenta esdev茅 pols? Que no hi ha blanc sense negre? I que s贸c, de tu, ben a prop? Escombrarem el sutge i la pols, amb aix貌 adobarem la terra, la regarem i, sense mirar enrere, retrobarem la llum. Aleix Cabrera Curto


Títol.: Obre’m Tècnica: oli sobre tela. Mida: 100x100 cm Autor: ADOLF www.adolf.cat


Alzheimer Oblidada de tots Oblidada de mi Fermada amb pany i clau rere un miratge de pau Oblidada de tots Oblidada de mi silenciosa i plena de pols a l’ombra de tots els dols Oblidada de tots Oblidada de mi Presonera dins la xarxa de neurones en disbauxa Oblidada de tots Oblidada de mi Sense brúixola ni nord Que l’orienti cap a port Oblidada de tots Oblidada de mi Sepultant un gran tresor dins la sorra de l’enyor Oblidada de tots Oblidada de mi insensible al gran valor d’experiències i d’amor Oblidada de tots Oblidada de mi Esperant despertar de la mort amb el timbre d’un record Oblidada de tots Oblidada de mi A nobles fustes clavada jau la ment crucificada Oblidada del jo oblidada del tu Maria Jesús Lleonart Fíguls


Oh porta tancada, amb pany rovellat, de vetes cremades pel nostre passat. Obrem la mirada, torna a respirar, fusta ben gravada, deixa't estimar. Agafa el clauer i triem a mi, serĂŠ el teu porter, sempre et voldrĂŠ obrir. Rafael Casado


Porta'm Lluny El pany em cluca l'ull, l' esperança està oberta, el puny dubta si picar mentre el cor colpeja. I si no hi ets...no importa I si has marxat...tinc por tancat I si hi ets...porta'm lluny El dubte em demana la clau, no hi ha marxa enrere, el desig m'empeny cap endavant i travessa la polleguera. I si no hi ets...no importa I si has marxat...tinc por tancat I si hi ets...porta'm lluny No ho entenc. Com és que si el que hi ha darrere ho crea el meu cap, no ho puc veure fins que obro la porta. Maria José Calzado


Immòbil davant la teua porta espero el moment, la senyal que em done el coratge, la força per entrar. La meua mà continua quieta mentre el meu cor corre desesperat, baralla de sentiments, un silenci que crida parat al llindar del teu perdó. Recerca esperançada d'unes paraules amagades sota aquest orgull poregós i tantes voltes enemic. Picar la fusta, girar el pany, senzills moviments per canviar el meu món, per començar a caminar acaronat en el calor del teu amor. Carme Daros Pallares


Títol: Forn des teatre. Buscant el berenar. Obra seleccionada en el 2n Premi de pintura de petit format Autocugat. Tècnica: oli sobre tela. Mida: 73 x 54 cm. Autor: ADOLF www.adolf.cat


Cada matí passo per davant del forn i veig la Maria col·locant els croissants i les ensaïmades a l'aparador i penso, demà sortiré més aviat de casa i entraré a comprar un croissant. Avui, finalment, hi he entrat però el croissant me l'ha venut en Joan, la Maria ahir ens va deixar. Teresa Malé


T'he esperat, incansable, a la nostra taula. La vella taula del fons on xerràvem de nosaltres, la mateixa que testimoniava promeses de fugir amb mi. La xocolata i melindros s'han amargat amb el temps. Cada dia, a la mateixa hora, aixeco el cap tot sentint les campanetes sobre la porta del Forn des Teatre. Ara, després d'uns anys, dubto d'aquelles promeses. Potser el teu marit ha guanyat i ja no fugirem, fa massa temps que no véns. Manel Hernández


Recorde alguns instants de la meus infantesa, les petites ferides entre els arbres on jugàvem, la font del pati del col·legi, els petons de mel de la mare i els pasos del pare entrant a casa. Les rialles dels secrets compartits, el valor per descobrir un món encara nou, la brisa del mar enxarxant-me els cabells i aquell soldadet de fusta de color roig. Recorde les meues mans recolzades a l'aparador, l'olor de farina i canyella i el cor bategant ben fort mentre, apretant les monedes, feia sonar la campaneta en travessar el seu llindar. La seua esquena i aquell coll tan llarg, l'instant etern en el que es donava la volta per regalar-me un somriure privat, entretant unes papallones vingudes dels núvols aletejaven a dins meu impetuoses. Recorde el meu caminar apàtic, el dolor regalimant-me la pell allunyant-me del calor del seu forn, i l'esperança del meu primer amor amagat en cada comanda de pa. Carme Daros Pallares


Ensaïmades Sortíem del teatre a trenc d’alba, amb la son tèbia a les parpelles que, enlluernades pel primer dit de claror, lluitaven per no cloure’s encara excitades pel darrer bull d’emocions Sords al batall de Santa Maria del Mar que ens anunciava l'hora de tornar a casa i guiats per la reconfortant aroma de la llard, enfilàvem en fervorosa processó aquell carreró del Born cap al sagrat obrador ,on rebíem de mans del seu propi creador el blanc i estimulant manà. Les ensaïmades, acabades de sortir del forn, ens cremaven les mans i ens enllaminien els desitjos preludiant uns altres plaers més pertorbadors . Mentre que, amb innocència d’infants terribles, esperàvem que s’obrís una escletxa per penetrar en el santuari de l’èxit, l’amor i la democràcia, una porta al darrere del Forn deixava entreveure als desvagats noctàmbuls com nosaltres les delícies que s’amagaven entre fums i vapors en aquell paradís de conte. Flairàvem com malalts enfebrats la neu blanca del sucre llustre per on lliscava la llengua lassa ja de tantes paraules buides vessades en assemblees interminables; Després, afamats d'escenari i de vida, ens empassàvem la temptadora comunió xuclant les estalactites ensucrades que penjaven dels nostres llavis golafres Si teníem sort, anàvem a dormir acompanyats d’una solitud compartida, disfressant la xafogor dels cossos amb frases prenyades de mots impronunciables; massa cansats per abraçades apassionades, massa impacients per carícies maldestres . Ara que els records es fonen com el sucre dins el foc roent de la memòria recerco aquells rastres esfilagarsats de sabors i olors per esborrar les petjades del temps, i retrobar els amics diluïts ja dins les àcides cendres de la mort. Maria Jesús Lleonart Fíguls


Autor: Carlos Aguilera Espinosa


Punt Perdut La nit no sabia que arribaves, tocàvem la línea de fons, d’ un fort toc maleït t’emportaves la llum que tenia el seu cos Atac inesperat, llançament defensiu, mànec tibant, rostre que no riu Reconeix que vas fer trampa, punt perdut enmig del univers, la xarxa que el sostenia vas tocar suaument Punt perdut sobre la taula, sense deixar-me rebot, la mort em va guanyar el joc Maria José Donzel Sastre


Aquest cruel destí en què estic atrapada ja s'ha fet arquetip. Us condemno a repetir l'estavellament a la celada, seré el vostre prototip. Manel Hernández


Ping-pong

Intente tornar el colp, però a vegades el silenci és més fort que les paraules i, desarmada, m’enfronte al buit, a la pèrdua d’esta partida. Un ping-pong on es baten dos cors, adversaris que lluiten per poder travessar la xarxa i vèncer l’orgull que alimenta este dolor. Carmen Daros Pallares


Maltractament

Entre cop i cop em despullo de gravetat acròbata de dignitat; per un instant levito, incombustible al dolor ja no sento cap més por. Maria Jesús Lleonart Fíguls



Imatge i poesia