Page 1

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT — febrer 1987

N.° 2

Una bona notícia És certament una bona notícia per la Causa de la nostra Lliberada que el 1985 Roma, després d'examinar la documentació corresponent, donés pas a la Causa de Beatificació del Dr. Joaquim Masmitjà i de Puig, que s'està cursant a la diòcesi de Girona. Precisament l'any passat, amb gran solemnitat, a Olot i Girona es commemorà el centenari de la seva mort. El Dr. Masmitjà, a més d'ésser el fundador de la Congregació de Missioneres «Cor de Maria", fou també l'últim director de la Lliberada, i ell, no sols l'assistí fins el moment del seu traspàs, sinó que fou el principal promotor de la Causa de la seva filla espiritual. Podem afirmar que, si la Causa de la Lliberada s'ha pogut incoar i portar endavant, ha estat gràcies a les diligències que, al seu temps, féu el Dr. Masmitjà, amb la recollida de testimonis, seguint instruccions de Roma. El Dr. Masmitjà, s'havia llicenciat en Lleis i Dret Canònic a la Universitat de Cervera, en circumstàncies difícils. fou per uns mesos posat com a regent de la parròquia de Sant Esteve d'Olot. En el compliment del seu deure, visitant els malalts, fou quan conegué a la Lliberada. Aquest providencial trobament impactà decisivament la vida del novell sacerdot, fent-la canviar de direcció. Així ho expressa ell mateix en una carta al seu cosí Antoni Casabó: «Desde que conocí algún tanto la elevación de su espiritu, que era muy grande, dejé como arrinconados los libros de Leyes: poco miré los de Canones, y me dediqué a los de ascética y mistica y a leer las vidas de las santas mas favorecidas de Dios escritas por hombres sabios, y a consultar a algunos de estos. No hi ha dubte que d'aquest contacte amb la Lliberada arranca la seva vocació de director d'ànimes, que després exercí en un àmbit molt ample com a cononge penitenciari i com a conductor carismàtic de la congregació per ell fundada. Ara la notícia de la seva Causa de Beatificació té una gran significació com es pot comprendre per la Causa de la Lliberada. Aclarim que quan en aquestes pàgines usem les expressions santa, virtuts herolques, miracles, etc., no els hi atribuïm altre valor que el purament humà o històric. sense voler anticipar-nos a les decisions de la Seu Apostòlica, a les quals ens sometem totalment


Història i Situació actual de la Causa de Beatificació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS I1 Vers l'any 1922 comença l'obra eficaç de Mn. Domènec Balcells. Aquest, cap el 1910 havia visitat, a Mataró, al P. Recoder, paül, amic personal del papa Pius X, per recaptar la seva influència a fi d'aconseguir la coronació canònica de la patrona d'Olot. El P. Recoder, amablement, li féu avinent que Olot tenia encara una obligació més urgent, que era la de promoure la causa de beatificació de la seva compatrícia la Lliberada Ferrarons, que ell coneixia per referències, i de la que fins i tot n'havia parlat en certa ocasió amb el Sant Pare, el qual li digué: “Quan tornis a la teva pàtria, preocupa't de cercar qui promogui e/ seu procés, doncs em plauria d'unir-lo al de Gemma Ga/gani i al d'una altra pageseta italiana, perquè servissin de model i exemple per les obreres dels nostres dies». El P.

Recoder, que ja en altra ocasió havia demanat còpia de la documentació a un religiós d'Olot sense resultat, féu de nou l'encàrrec a Mn. Balcells. Aquest, davant la feina que això suposava i les moltes ocupacions, deixà de complir l'encàrrec. Una greu malaltia li féu recordar aquest, que considerà ell un “deute sagrat», i féu la promesa de que si guaria, esmerçaria les seves forces per a promoure ell mateix la Causa. Obtinguda la curació. per intercessió de la Lliberada, i en reconeixement del favor rebut, Mn. Balcells en 1922 començà la publicació d'una sèrie d'articles en els periòdics locals i seguidament la biografia de la Serventa de Déu, en català, «Mirall per Obreres».

Animat pel ressò i l'èxit dels seus escrits, revifant el caliu que encara existia, en 1925 publicà una nova biografia, més àmplia i més documentada, i en castellà, perquè pogués tenir un radi d'acció més extens, titulada: «Modelo de jóvenes obreras». Simultàniament anà publicant altres fulles, novenes, postals, estampes, etc. Tot plegat provocà la revifalla d'aquell entusiasme popular primitiu, que amb el temps, s'anava esmorteInt.

Mn. Domènec Balcells moria en 1927, però la seva obra tenia continuadors, i aviat el desig es converteix en clamor general, demanant la incoació del procés de beatificació. Espontàniament es formaren grups de promoció de la Causa a diversos indrets, a més d'Olot, com Girona, Barcelona, Vic, Manlleu, on l'obrer Francesc Nofrarias cuidà de la preparació d'una petita biografia en català: «Sants exemples de Lliberada Ferrarons d'Olot», la segona edició de la qual publicà en 1928 el «Foment de Pietat Catalana» de Barcelona. En 1928 la «Joventut Catòlica Femenina» de Barcelona, se la proposà a model, juntament amb Santa Eulàlia i Santa Teresa de Jesús Infant, i a Olot s'instituí un Comitè de propaganda per promoure la Causa de la Beatificació. En 1930 l'assemblea de la «Confederación Nacional de Obreras Católicas" tinguda a Toledo, es dirigeix al bisbe de Girona demanant la incoació del procés de Beatificació, petició que renovà la III Assemblea l'any següent, representant a 103 Sindicats de tota Espanya. Però ja el gener de 1931 el bisbe de Girona, Dr. Vila i Martínez, havia nomenat una comissíó per a fomentar i encarrilar els treballs encaminats per la glorificació de la Lliberada, i havia demanat instruccions a Roma pel nomenament de Postulador de la Causa, cercant també una persona competent per la redacció dels «Articles». Però, per aquells mateixos dies el Dr. Vila emmalaltia, i després de llarga enfermetat s'esdevingué la seva defunció el dia 1 de setembre de 1932, restant tot aturat pel moment. Des del 1932 al 1934, són vàries les persones que es dirigeixen a l'Administrador Apostòlic de Girona Dr. Joan Perelló, bisbe de Vic, insistint en l'afer de la Causa. El 1936 són els cardenals de Tarragona i Toledo, així com els bisbes de Barcelona i de Vic, i encara novament la -Confederación de Sindicatos Obreros Femeninos", que s'interessen i insisteixen en la seva petició al nou bisbe de Girona Dr. Josep Cartafià. Però amb això, la guerra civil de 1936-1939, establí un obligat parèntesi. (Acabament al Buttleti n.° 3)


Notes biogràfiques de LLIBERADA FERRARONS I. LA FILLA DEL MITGER El primer document que ens parla de la Lliberada és la seva fe de baptisme. Encara que breu, hi podem llegir moltes coses: Nasqué a Olot, bisbat

Pila baptismal en la que tou batejada la LLIBERADA

de Girona, el dia 19 d'abril de 1803, i el mateix dia ja fou batejada en /es fonts baptismals de la parroquial de Sant Esteve. Noms: LLIBERADA (el de la seva tia materna Lliberada Vivés), Margarida (el de la seva àvia materna, Margarida Coll) i Rosa (el de la seva àvia paterna, Rosa Trias). Els seus pares Joan Ferrarons, mitger, i Teresa Vivés. Avi patern, Gaspar Ferrarons, pagès (vivia en una masia); avi matern, Fèlix Vivés, mestre de cases (ja difunt). El nom del padrí, era el seu oncle, Pere Ferrarons, bracer.

Com es pot constatar, tots, gent humil, que vivia del seu treball. El pare i el padrí, són gent de camp. La mare i la padrina, de Sant Joan les Fonts, són també de procedència de treballadors, encara que l'ofici de l'avi Fèlix indiqui ja una suficiència tècnica, com és el de mestre de cases. L'ofici del pare, Joan Ferrarons, mitger, és a dir, treballador d'una fàbrica de mitges, és potser el més significatiu, en aquells temps en què la vila d'Olot, per causa de la seva industrialització, ha experimentat un notable creixement i ha esdevingut una de les poblacions més actives i populars del Principat. La gent del camp s'acumula a la ciutat cercant treball i també seguretat, ja que les guerres entre Espanya i França (i Olot es troba en zona fronterera) sovintejàven i en el camp la gent no se sentia segura. Per altra part, estem en plena revolució industrial, i Olot, en el Principat, és de les que va al davant. Anys a venir s'endarrerirà i perdrà empenta, a causa de les guerres

i continus canvis polítics, que l'afectaran molt (pensem en la invasió napoleònica, les lluites i alternàncies entre absolutistes i lliberals, la primera guerra carlina), i encara, particularment, la dificultat de comunicacions, que donaren l'avantatge a altres poblacions més properes o ben comunicades amb Barcelona. La Lliberada bé al món d'una família d'humils treballadors, que s'ha de guanyar el pa de cada dia amb el suor del seu front, i enmig del brugit de les màquines d'una població fabril. Comveurem, ella farà honor a la seva nissaga, i ens ensenyarà amb el seu exemple que ésser simple obrera no és cap deshonor, ni que la pobresa, menys encara, no és cap inconvenient per a la pràctica de la virtut; tot el contrari, ens farà més entenedora aquella màxima de l'Evangeli: «Benaurats el pobres, perquè d'ells és el regne del ceb>. I també aquella altra: «Benaurats els qui ploren, perquè seran consolais», ja que la seva vida ens parlarà de treball i també de sofriment. Divuit o dinou anys passarà treballant en diferents fàbriques de Sant Joan les Fonts i d'Olot, en condicions difícils, per causa de la seva precària salut, fins que l'enfermetat que l'anava assetjant, ja de joveneta, acabarà per deixar-la postrada en un clot de llit, on passarà la resta de la seva vida. En totes les situacions, ella serà un model de virtut i de santedat. En el llit del dolor comprendrà la seva especial vocació, i s'oferirà generosament com a víctima expiatòria pels pecats dels homes, per la pacificació del país i per la unitat de l'Església, amenaçada de cisme.


Gràcies rebudes per intercessió de la Serventa de Déu Una de les finalitats del nostre Butlletí és estimular als fidels perquè en les seves necessitats s'encomanin a Déu per intercessió de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons. En aquesta secció irem publicant les gràcies rebudes. Ja en vida, de la Serventa de Déu, foren moltes les persones que se sentiren afavorides gràcies a les seves oracions i sacrificis. El prevere Lluís Vila. en una carta al P. Bonavia. director de la Lliberada, després d'enumerar alguns casos d'aquests, afegeix: P. Anton. no puc jo explicar-li les meravelles que obra continuament l'Altíssim per les oracions d'aquesta ànima escollida."

no pocs dels testimonis que sota jurament declararen davant de tres escribans reals (notaris), afirmaren amb paraules semblants a les de D. Narcís Masmitjà, alcalde d'Olot aleshores (1844): « Y es muy común el sentir de que muchos han curado de sus males aplicando o llevando encima alguna partecita de las ropas que fueron de su uso." Entre aquestes persones curades, Joan Calvó i Morató cita a la senyora Gerónima Escubós, la qual després de beure una mica d'aigua de fulles de rosa que havien estat de la Lliberada, curà d'una enfermetat contra la qual no res havien pogut els remeis prescrits pels metges d'Olot i de Barcelona. És important recollir aquestes gràcies i favors, perquè per la beatificació es necessita no sols el fet d'un miracle reconegut com tal, sinó que hi hagi també el que en diuen la fama signorum. la fama dels signes, com ho són aquestes petites gràcies i favors atribu'ibles a la intercessió de la Serventa de Déu, i encara que són moltes les gràcies i favors recollits des de la seva mort fins els nostres dies, esperem que «la pluja de roses» no s'estronqui, si els seus devots continuen encomanant-se a Déu per la seva intercessió. ORACIÓ PER A DEMANAR LA BEATIFICACIó DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh bon Jesús, Senyor nostre. que morireu crucificat per la salvació de l'humà llinatge! Per l'amor amb que atraieu a Vos les ànimes dels escollits, concediu-nos que prompte poguem veure enlairada a l'honor dels altars vostra fidelíssima Serventa Lliberada, la qual. enamorada de la vostra creu, visqué enmig del món meravellant-lo amb les seves virtuts i esperit de sacrifici. Per aquest fi adorant la vostra sagrada passio i invocant a la Santíssima Trinitat us resem tres Parenostres.

L

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Beatificació i Canonitzacio, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador . Jaume Llagostera. Pares Carmelites.

Verge del Portal. 10 Telèfon (972) 26 05 93 17800 OLOT (Girona)

Amb aprovacw ecleslasfica

Donatius per a la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS: Família Cortada, 5.000. Olot; Remedios Ros, 400, Alboraya-València; Família Ferrarons, 500, Olot; Família 011er, 7.000. Olot; Monges Carmelites, 200, Tàrrega; Mas Fàbrega, 2.000, Olot; Paula Reixach, 10.000, Olot; Dolors Reixach, 6.000, Olot; Mariona Capdevila, Vda. Torrent, 5.000, Olot; Maria Espuna, 5.000, Olot; Família Masdevall i Casabona, 5.000, Castellfollit de la Roca; P. S., 10.000. Madrid: Anònim. 15.000, Olot. .

Imp BONET OLOT — OtposIt Legal GE-874 86

Butlletí 02 (b)  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you