Page 1

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT — Juliol 1996

Núm. 21

Nou Postulador General El setembre passat els carmelites celebraren Capítol General, a conseqüència del qual hi ha hagut força canvis a la Cúria Generalícia, començant pel Prior General, que ho és ara l'escocès P. Josep Chalmers. També hi ha hagut renovació de càrrecs, entre ells el de Postulador General per les Causes dels Sants. Aquest càrrec ha recaigut en la persona del P. Felip Amenós, carmelita català, molt conegut en el nostre medi, ja que fou recentment durant un trienni, prior del convent d'Olot. El P. Amenós ja fa temps que treballa en la causa dels Sants de l'Orde del Carme, i ell mateix ha preparat la Positio super martyrio dels presumptes màrtirs de la Província carmelitana de Catalunya, morts durant la persecució religiosa de 1936-39, el procés dels quals, molt avançat, ja està en la Congregació de les Causes dels Sants. El P. Felip ha pres molt d'interès per la causa de la nostra Lliberada, substituint el P. Rademptus Valabek, que l'havia portat fins ara com a Postulador General. Tant de bo pugui donar un nou impuls al procés. Més que mai convé pregar i comunicar al Vicepostulador, que ho segueix essent el P. Jaume Llagostera, els favors i gràcies rebudes per intercessió de la Serventa de Déu, en espera de que es produeixi algun miracle, si és aquesta la voluntat de Déu. La causa de la Lliberada no està aturada, sinó que segueix el seu curs normal, però quan es produeix un miracle els processos dels Sants van més de pressa. Cal, doncs, pregar i seguir encomanant-se a la intercessió de la Serventa de Déu.


XIX. Devoció de la Lliberada a la Mare de Déu Una altra de les devocions peculiars de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons era la que professava a la Mare de Déu. El seu biògraf, P. Francesc Butirià, diu en La devota artesana: "La devoción y filial confianza que en la Virgen tenía, sinó corría parejas con la que a Jesús profesaba, seguía a lo menos inmediatamente después de ella, como se desprende claramente, ya del entusiasmo con que hablaba de las glorias de María, ya de la solicitud con que todos los días, y en particular en las fiestas dedicadas a sus misterios la obsequiaba, ya de la sed y hambre que la consumía por ver a la Virgen de todos bendecida y de todos filialmente amada". Una prova que ens demostra que es preocupava que els altres l'honoressin és l'anècdota que conten alguns testimonis, que quan sonaven les hores no s'acontentava de resar ella l'Ave Maria, sinó que procurava que també la resessin les seves companyes de treball, com quan treballava a la fàbrica d'Antoni Carbó. Com que ella treballava sola en una habitació separada, per estar més recollida, tal com havia demanat, amb una maça trucava a la paret de les sales contigües perquè la resessin.


També ens diu Butifià que la Lliberada, ja que no podia pel seu estat i condicions entrar en la vida religiosa, per tal d'honorar i imitar a la Mare de Déu, es va consagrar a Jesús i Maria "ofreciéndoles perpetua virginidad, obediencia omnímoda a los Padres espirituales, y pobreza absoluta". Aquesta devoció a la Mare de Déu ja li venia de família, ja que el seu pare era terciari carmelita. I, com ja n'hem parlat en un anterior capítol, ella també, quan tot just tenia setze anys, professà en el Terç Orde del Carme, una de les característiques del qual és precisament la devoció a la Mare de Déu. Fou una propagadora de l'Escapulari del Carme, que ella, quan estava malalta al llit, repartia entre les persones que l'anaven a visitar, i fins i tot les advertia si no el portaven. També trobem el seu nom en altres associacions marianes. Així el dia 6 de gener de 1821 professà en la Congregació de Ntra. Sra. dels Dolors, devoció molt estesa a Olot, on es venerava en pròpia capella la seva imatge, obra mestra de Ramon Amadeu. En l'església d'aquesta Congregació s'hi celebrà solemnement la missa d'aniversari de la mort de la Serventa de Déu. El rés propi dels congregats era la corona dels Dolors de la Mare de Déu. El mateix any 1821 ingressà en la Confraria de la Mare de Déu del Roser, de la que n'era prior el seu primer director espiritual el Rd. Pere Rovira. L'obsequi particular dels confrares del Roser és el rés diari d'una part del Rosari, devoció que la Serventa de Déu ja practicava des de petita en la família. Recull Joan Calvó en les seves Notes aquesta anècdota: "Quan la Serventa de Déu anava a treballar a la fàbrica de Sant Joan les Fonts, pel camí, amb altres companyes, resaven a dos cors el rosari que en deien de bona mort, perquè després de cada dena unes deien: "Déu nos do una bona mort", i les altres responien: "Déu nos do una bona vida". Quan la Serventa de Déu entrà en agonia, li posaren a les mans la candela beneïda i indulgenciada de la Mare de Déu del Roser". Pertanyia també a la Confraria de la Puríssima Concepció de Maria Santíssima. Era la confraria dels mitgers. Podem suposar que la Serventa de Déu sentia una especial devoció per aquest misteri de la Mare de Déu i celebrava amb fervor la seva festa. Sens dubte que la Serventa de Déu, com a bona olotina, professava una tendra devoció a la Mare de Déu en la seva advocació del Tura, Patrona de la Vila, i la visitava en el seu santuari. Hi ha una carta del Rd. Lluís Vila de la que es desprèn que quan ella estava malalta al llit la visitava en esperit. En aquell temps, l'església del Carme, que ella freqüentava i hi passava hores en oració ja quan era joveneta, estava tancada, per l'exclaustració que es produí el 1835, i ja no s'obrí de nou fins el 1844, quan ja la serventa de Déu era morta. A l'església del Tura hi havien traslladat la imatge de la Mare de Déu del Carme, i en el seu altar s'hi celebraren les exèquies quan va morir. Quan ella morí, entre els papers que se li trobaren hi havia aquest oferiment a la Mare de Déu: "Verge Santíssima, vos oferesc els meus ulls, les mies mans i tot el meu cos i digneu-vos guardar-me com a filla vostra".


Donem gràcies a Déu per favors obtinguts per intercessions de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons La família Vilà i Centrich per una gràcia molt important. R. Serrat per un favor obtingut, gràcies a la seva intercessió. Una família de Sant Feliu de Pallerols per diverses gràcies obtingudes. Una família de Santa Pau per haver obtingut diverses gràcies per la seva mediació. Josep Sala Masó dóna gràcies per una gràcia obtinguda. ORACIÓ PER OBTENIR DE L'ESPERIT SANT LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adornàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, í ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar: Vicepostulador: Jaume Llagostera, pares Carmelites

Pare nostre, avemaria, glòria.

Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93

17800 OLOT (Girona)

Amb aprovació eclesiàstica

Donatius per la Causa de Beatificació de Lliberada Ferrarons i Vivés Família Vilà i Centrich, 10.000 ptes. R. Serrat, 25.000 ptes. M.A.C. 2.000 ptes. Família Dorca, 2.000 ptes. Aniol Olmedo, 10.000 ptes. Josep Sala Masó, 5.000 ptes. Paquita Pairó, 1.000 ptes. Joaquima Bassaganes, 1.000 ptes. Ferran Sureda, 1.000 ptes. Dolors Pidefacena, 1.000 ptes. Rosa Surià, 2.000 ptes. Cristina, 1.000 ptes. Clínica del Tura, 5.000 ptes. Agustí Coll, 10.000 ptes. Família de Sant Feliu de Pallerols, 25.000 ptes. R.F. 1.000 ptes. Ramona Espon, 1.000 ptes. Una senyora de les Preses, 5.000 ptes. Joaquim Estela, 2.000 ptes. Monges de la Divina Providència de l'Escala, 10.000 ptes. Família Vilanova, 5.000 ptes. Dolors Castanys, 1.000 ptes. Maria Geis de Canigeral, 5.000 ptes. Montserrat S., 10.000 ptes. M.C. 500 ptes. Donatius: 44.000 ptes. Caixetes: 254.705 ptes. Dipòsit Legal GI-874/86

núm 21  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Advertisement