Page 1

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT - Juliol 1990

N.° 11

La Lliberada i la Creu La descripció dels sofriments de la Lliberada que fan els testimonis ens esborrona i ens encongeix el cor. Però encara ens resulta més incomprensible la seva joia i la seva pau interior en mig de les seves penes. l és que quan Déu crida a una ànima per camins extraordinaris també li assegura la seva gràcia. La Lliberada fou una d'aquestes ànimes marcades per Déu per un destí messiànic, destinada a participar de la redempció de Crist i també per a redimir juntament amb Ell. Va néixer per a sofrir pels altres i per a morir en lloc dels altres. per ella la creu, que va acceptar generosament, fou la millor benedicció de Déu; una creu que la va sobtar molt aviat i l'acompanyà tota la vida. Ara bé, encara que no tots estem cridats per fer via per un camí extraordinari, com fou el seu, però sí és per a tots la invitació de Crist: Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.

Tot cristià, d'una manera o altra, ha de portar la seva creu. I aquesta només es torna lleugera si se l'accepta amb amor i per amor. La sola resignació no és cristiana. Ho és si ('abandonar-se en mans del Pare: Faci's la vostra voluntat. Al cap i a la fi no era altre el capteniment i l'oració de la Lliberada. La seva vida és tot un missatge d'esperança per a tots els que sofreixen. Ella va saber trobar el cel a la terra en mig dels seus sofriments. I és que la vertadera felicitat només es troba en Déu. En la majoria dels casos la vocació del cristià no és la mort victimal, però sí la de viure portant cada dia rumbosament i sense defallença la pròpia creu. Sant Joan de la Creu deia: On no hi ha amor, posa-hi amor i hi trobaràs amor.


La campana de Santa Maria de Finestres toca sola

La Lliberada va morir a les tres de la matinada del dia 21 de juny. Poc després de la seva mort es passà la notícia als campaners perquè a l'hora acostumada, que l'hora de l'Angelus, toquessin a morts. Però no fou així, sinó que les campanes no es varen tocar fins les nou del matí. A pesar de tot, la notícia de la mort de la Serventa de Déu, havia corregut com una centella per tota la vila. El cas extraordinari és que a aquella mateixa hora la campana Santuari de Santa Maria de Finestres de tocar a missa de Santa Maria de Finestres va tocar tota sola unes vint-i-set batallades. Tot i la distància que hi ha d'aquell santuari, aquell mateix matí ja corria la notícia per Olot, relacionant el fet amb la mort de la Lliberada. En Joan Calvó i Morató ho explica així: «La singular coincidència d'haver tocat la campana en el mateix matí del dia que va morir la fidel íssima esposa de Jesucrist, i quasi al mateix temps que tocaven les campanes d'aquesta vila, i en no succeir en el Priorat res a que pogués aplicar-se l'extraordinari avís, i finalment el celebrar-se en ell tots els anys la festa principal en el dia de la Santíssima Trinitat, a la que la Serventa de Déu tenia particular devoció, ha donat peu a creure que la campana havia tocat per la difunta Lliberada.» Altres encara hi han volgut veure en el número de les batallades, vinti-set, el corresponent a les vegades que precisament en el Trisagi a la Santíssima Trinitat es canta el Sant, Sant, Sant, és a dir, tres vegades nou. El fet dels tocs de la campana el va testificar en una detallada relació i sota jurament, el que en aquell moment era rector de la parròquia i custodi del santuari, testimoni ocular, Rev. Antoni Guinart, relació que firmaren, també com a testimonis oculars, altres sis persones que hi eren presents, fent notar que registraren el campanar, l'església i totes les dependencies, sense trobar a ningú que hagués pogut tocar la campana, i sense poder trobar cap explicació natural al fet. ‘1•7

COMUNIQUEU-NOS, Si US PLAU, ELS FAVORS REBUTS PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU, LLIBERADA FERRARONS I VIVÉS. És cosa important per al procés.


Notes biogràfiques xi.

L'enterrament

L'enterrament de la Lliberada és un testimoni més de la fama de santedat de què gaudia la Serventa de Déu. Les «autoritats» sembla que no compartien l'entusiasme del poble, com ho palesaren amb certes actituds. L'hora de l'enterrament s'havia anunciat a les 9 del matí del dia 22. A fi d'evitar l'aglomeració de la gent i per el temor d'algun desordre que la pietat o un zel indiscret pogués ocasionar, el seguici parroquial es presentà Interior del temple de la Mare de Déu del Tura d'Olot (abans de l'any 1936) a la casa de la difunta una hora abans de l'anunciada. Tot fou endebades, ja que no pogueren evitar la gran gentada i per altra part tothom es comportà amb un respecte i pietat singulars, acompanyant el cadàver de la Serventa de Déu fins el cementiri. En Joan Calvó i Morató, testimoni ocular, relata així l'enterrament: »Tots els vehins de esta Vila desitjaban ab ansia que la portassen a enterrar descuberta, perque los que la habian vista volian tornar a veurela, y los que no la habian vista desitjaban veurela. pero no volgué donarse est gust a estos vehins baix lo pretext que seria tanta la gent que se reuniria i que podria succehir una desgracia, y a mes perque temian que li tallarian los vestits a pedassos per tenir de ella alguna reliquia, lo que no dupto que hauria succehit, tant era lo entusiasme de est Poble, no obstant esta prohibició lo concurs fou inmens, y la acompana fins al Campo Santo ahont en un ninxo cedir per Dna. Rosa Morales descansa lo seu cadaver, lo qual fou portat per dotse donsellas de singular pietat uniformement vestidas, despres de fets los funerals en lo Altar de N. a S.a del Carme en la lglesia de la Verge del Tura.»

Per aclarir aquest últim paràgraf, cal tenir present que l'església del Carme des de 1835, quan es produí l'exclaustració, estava tancada al culte, i la imatge de la Mare de Déu del Carme, perquè no li manqués la veneració dels olotins, havia estat traslladada a un altar lateral de l'església del Tura. Per la tarda del dia de l'enterrament es produí un fet que la gent piadosa interpretà com un signe de la particular protecció de la Lliberada sobre la població d'Olot. Esclatà una furienta tempestat de llamps i trons, amb un vent huracanat que arrancava els arbres de soca-rel. El Dr. Joaquim Masmitjà es trobava en la cambra on havia mort la Lliberada amb un grupet de devots, que en adonar-se d'aquella borrascada, decidiren resar el rosari. Ho relata així el Dr. Masmitjà: »Amenazaba en la tarde del entierro una horrible tempestad, con un viento no acostumbrado y rayos, y al momento de acudir mentalmente yo mismo a Librada. mientras comenzabamos el rosario a la Virgen Santísima [..] observé que pararon al instante las campanas, que iban al vuelo, y luego desapareció la tempestad.» Tot seguit eixí un arc de Sant Martí, doblat, que va cridar l'atenció de molts. “Se veia —diu el Rev. Esteve Hostench— con unos colores mucho mas vivos que lo acostumbrado, lo que no dejó de causarnos grande admiración, atribuyéndolo ya entonces a alguna causante por parte de la misma Librada.” Els olotins restaren convençuts que la Lliberada

els havia deslliurat d'aquella maltempsada.


Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS Hem rebut diverses comunicacions de favors rebuts per mediació de la serventa de Déu: BARCELONA LLEIDA SALAMANCA BANYOLES VIC LLAGOSTERA i moltes comunicacions de la nostra ciutat d'OLOT.

ORACIÓ PER A DEMANAR LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh bon Jesús, Senyor nostre, que moríreu crucificat per la salvació de l'humà llinatge! Per l'amor amb què atraieu a Vós les ànimes dels escollits, concediu-nos que prompte poguem veure enlairada a l'honor dels altars vostra fidelíssima Serventa Lliberada, la qual, enamorada de la vostra creu, visqué enmig del món meravellant-lo amb les seves virtuts i esperit de sacrifici. Per aquest fi adorant la vostra sagrada passió i invocant a la Santíssima Trinitat us resem tres Parenostres.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador: Jaume Llagostera, Pares Carmelites, Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93 17800 OLOT f

Amb apfovacw eclesIàsfica

Donatius per a la Causa de Canonització de LLIBERADA FERRARONS: Maria Agustí, vídua Simon, 10.000 ptes.; Julita Badosa, vídua Abel, 3.000 ptes.; E. Codina, 1.500 ptes.; Rosa Surià, 5.000 ptes.; Josep Terrades i Farró, 2.000 ptes.; Família GuixCanadell, 500 ptes.; C. Geli de Ventalló, 1.000 ptes.; P. Josep Silva, 1.000 ptes.; Nanel Barcons, 5.000 ptes.; Mercè Marti i Danés, 5.000 ptes.; Margarita Massó, 1.000 ptes.; Rosa Coromina, 5.000 ptes.; Montserrat Puig i Danés, 5.000 ptes.; Joan Ribera, 2.161 ptes.; Catalina Soler de Llagostera, 2.000 ptes.; Lola Domènec i Torrentà, 3.000 ptes.; Margarita Capdevila, 1.000 ptes.; Joaquim Estela, 500 ptes.; Família Balcells, 1.000 ptes.; Elias Pinos 5.000 ptes.; Família Llagostera, 2.000 ptes.; De Castellbisbal, 5.000 ptes.; Família P. C., 5.000 ptes.; L. M. S., 6.000 ptes.; Cecília, vídua Jordana, 2.000 ptes.; A. F. E., 17.000 ptes.; Donatius 21.500 ptes. Imp BONET OLOT

0.posil Legal GEL374

núm 11  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you