Page 1

LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

OLOT — març 1989

N.° 8

La Causa de Beatificació va endavant Són no poques les persones que pregunten com segueix la causa de Beatificació de la Lliberada, cosa que expressa un interès i un desig. En no produir-se fets externs, hom pot pensar que là causa estigui aturada. Podem dir que la causa va endavant, va seguint el seu camí normal. Encara que últimament s'han simplificat alguns tràmits en les causes dels Sants, però en canvi s'exigeix «el màxim rigor científic i històric», per això les simplificacions no afecten tant a les causes antigues, que abans se'n deien històriques. S'està encara treballant, però ja està molt avançada, la Positio super virtutibus, on s'hi recull, i s'hi presenta de manera crítica, la documentació que ha de servir per provar la heroïcitat de les virtuts de la Serventa de Déu, que, es pot dir, és el pas més important. Provades les virtuts, ja se la podrà anomenar Venerable. El que sí pot endarrerir la causa és si no es produeix un MIRACLE. En l'actual normativa de l'Església per la Beatificació s'exigeix un miracle, és a dir, que Déu, amb el seu testimoni, acrediti també la santedat de la seva Serventa. Cal, doncs, pregar intensament perquè aquest es produeixi, i per aixó és molt important que aquelles persones que se sentin afavorides de Déu per intercessió de la seva Serventa, ho comuniquin al Vicepostulador de la Causa. D'aquesta manera podran contribuir eficaçment a la prompta exaltació als altars de la nostra Lliberada.


Participació de la Lliberada en la Passió de Crist Una de les meditacions preferides de la Lliberada era la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist. De jove, quan encara podia caminar, tot i que li devia ésser costós per causa de la seva debilitat i enfermetats, segons una tradició ben fundada, els dies de festa ella pujava al Montsacopa per a practicar el Via Crucis. Després, quan ja la malaltia la tingué reclosa en un clot de llit, era el tema predilecte de la seva meditació. Així ens ho assegura el seu últim director espiritual, el Dr. Joaquim Masmitjà, com ho deixà escrit en la Relació que féu de la seva vida i virtuts. D'ella ho va extreure Mn. Balcells en la biografia de la Serventa de Déu, Modelo de jóvenes obreras: «Un dels temes favorits de les seves meditacions era la sagrada Passió del nostre diví Salvador, de la qual era molt afeccionada i devotíssima. Als pocs moments de posar-se a meditar sobre algun dels passos, ja se la veia entrada en altíssima contemplació, abrusant-se i consumint-se ensems d'amor i de dolor. Ella manifestà i declarà més d'una vegada als seus confessors que era admesa a participar amb gran intensitat de les penes, dels dolors i dels turments de Jesús; que sentia la crueltat de la flagelació, els horrors de la coronació d'espines, les tortures de la Creu, la set ardent i abrusadora, la desemparança, amb els suors i angoixes de la mateixa mort. Tot aixó se li podia endevinar i descobrir clarament en veure-la, a certes hores de tots els divendres, suspirar, plorar, prendre un color cadavèric, amb altres senyals exteriors, particularment la sequedat dels seus llavis i de la seva boca, i les tristeses, temors. angoixes i altres efectes, donant a entendre amb tot això que estava unida amb Crist Jesús, qui, per sofrir i merèixer més pels pecadors, va permetre en la part inferior de la seva Persona esser .atormentat i afligit cruelment d'aquesta manera. EI Sant Crtst, que. es guarda Per a conformar-se més amb Jesús, molt sovint, però en l'habitació de la Serventa de Déu especialment els divendres de cada setmana, començant ja a la vigília, la trobava extàtica, amb els braços en forma de creu, cosa que li era molestossissima, donada la seva posició constant en el llit, passant nits senceres en aquesta actitud, cosa que vaig voler comprovar personalment visitant-la algunes nits i estant en l'habitació de la malalta, completament a les fosques, sense ella saber-ho ni haver-me vist. Així vaig poder convèncer-me, més d'una vegada, que mantenia aquesta posició i que, tocant-li les mans, no se'n sentia». La meditació freqüent de la Passió i Mort de Jesús la devia confortar, més que cap altra cosa, a sofrir amb paciència i conformitat les pròpies penes i treballs, i l'infondria aquella heroica generositat de oferir-se, a imitació de Jesús, com a víctima expiatòria també pels pecats dels altres. Per això, quan algú la compadia, veient els seus terribles sofriments, ella exclamava: què és això en comparació del que va sofrir Jesús!». no ens pensem que la Lliberada era una persona trista. a pesar dels seus incomprensibles sofriments, ella sentia la joia i la pau de Déu en el seu cor, joia comunicativa que portava el consol en el cor dels altres. En tenim, entre altres, el testimoni del Dr. Prat, el seu metge de capçalera: «No poques vegades —diu— anava a veure-la només per passar l'estona, especialment si em trobava angoixat per alguna cosa, i sempre en tornava consolat».


Notes biogràfiques vtit.

Tretze anys en un clot de llit Ja hem vist com la Lliberada el dissabte abans de l'Ascensió de 1829 hagué de plegar del treball i enllitar-se. La causa principal dels seus mals corporals era un tumor al fetge, que ja s'havia manifestat feia més de set anys i que havia anat augmentant de volum. En Jeroni Gelabert ens dóna una idea de com ella es trobava l'any 1834 quan ell la visità per primera vegada: «La vaig veure —diu— que semblava ja morta: la cara molt pàlida i llangorosa, els ulls enfosquits, els llavis sense color; no es podia moure i estava sense veu. Li vaig prendre el pols i vaig observà que estava amb febre lenta i consuntiva, i veient una complicació de tants mals, vaig pensar que era una malalta molt diferent, i que la medicina hi tenia poc a fer». En aquests anys posteriors de la seva vida, la Lliberada havia arribat a una gran maduresa. espiritual. Ella, cada vegada més conscient de la seva vocació martirial, s'havia ofert i seguia oferint-se voluntàriament, com a víctima expiatòria pels pecats del món, d'un món concret, el del seu país, lliurat a una guerra fraticida, i d'una Església, la de la seva pàtria, perseguida i amenaçada constantment.

Carrer de la Mosca (avui carrer de Lliberada Ferrarons) on hi ha la casa que mori la Serventa de Déu

Per a situar-nos i comprendre millor el misteri dels seus sofriments serà bo que tinguem presents alguns dels esdeveniments d'aquells calamitosos temps. El 29 de setembre de 1833, a la mort de Ferran VII, esclata la primera guerra carlista, que ja no acabarà a Catalunya fins a 1840. El juliol de 1835 es produeix la forçada exclaustració dels religiosos a Olot. Carmelites i caputxins han d'abandonar el seu.,convent. La Lliberada quatre mesos abans ho havia predit, com ho testifica Sebastià Saus. «Ho va sentir tant que quasi li va costar la vida». Del 8 de setembre al 9 d'octubre de•1835 la vila d'Olot és assetjada per les forces carlines. El carrer de Sant Bernat, on encara vivia la Sc1D, quedava fora del recinte amurallat i a là mercè dels sitiadors, i fou escenari Però no seria aleshores sinó vers 1839 .quan per motius de guerra la Lliberada fou traslladada a un,tercer pis del carrer de la Mosca, dins del recinte amurallat. «Fou estrany que hi arribés viva —diu Jeroni Gelabert— a causa d'estar tant faltada de forces de tant patir. Posada en aquesta nova casa, els seus mals seguiren igual, però de mal en pitjor, de manera que crèiem que la seva vida no duraria un mes, i va durar encara més de tres anys». I, ell mateix, afageix encara: «La Lliberada va haver d'estar tres anys i tres mesos guardant la mateixa posició en el llit, que era del costat dret, sense poder estar d'altra manera, per causa de l'enorme pes del seu fetge». Una vegada que volgueren canviar-li la màrfega (mai va voler acceptar un matalàs que li oferiren) perquè els pallons estaven apilotats i podrits, veieren, esgarrifats, que tot el seu cos, que descansava sobre la dura post, era una Ilaga de cap a peus i que en alguns punts se li veien els ossos, essent un vertader miracle que no s'hagués gangrenat. A finals de l'any 1841, quan la tivantor entre el govern espanyol i l'Església arribava al seu punt més alt, i amb perill inminent de cisme «more anglicano», la Lliberada, que fins ara s'havia ofert a sofrir, per evitar tants de mals, ara, entenent que el que se li demana és la vida, s'ofereix a morir; oferiment que li «fou aprovat i acceptat», segons ens diu el seu últim director espiritual, el Dr. Masmitjà. Morirà pocs mesos després, el 21 de juny de 1842.


Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS El Sr. Joaquim Estela, de Teia (EI Maresme), demana a la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons la seva ajuda i envia 400 ptes. coma c:ol•laboració a la causa de la seva beatificació. Hem rebut un donatiu de Elias Pinos de Manresa, demana un favor per intercessió de Lliberada Ferrarons. La Sra. Joana Babot Boixeda, de Barcelona, diu que després de haver tingut l'oportunitat de llegir la biografia de Lliberada Ferrarons, va sentir dintre seu una tan gran simpatia per aquella santa obrera que al trobar-se apurada en diverses circumstàncies aflictives li ha demanat ajuda i l'he trobada. De Montcada i Reixac (Barcelona), hem rebut una llarga carta del Sr. Josep Antoni Miralles García, que entrant a l'església del Pi, de Barcelona, després de resar a la Verge de Fàtima, en la seva capella, va trobar un Butlletí del mes de novembre de 1988 de Lliberada Ferrarons i, després de llegir-lo, va prometre treballar per propagar la seva devoció i com ajuda per la seva beatificació envia un taló de 1.000 ptes. El Sr. Joan Pagès, per una gràcia obtinguda, dóna per ajudar la beatificació de Lliberada Ferrarons 5.000 ptes.

ORACIÓ PER A DEMANAR LA BEATIFICACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS Oh bon Jesús, Senyor nostre, que moríreu crucificat per la salvació de l'humà llinatge! Per l'amor amb què atraieu a Vós les ànimes dels escollits, concediu-nos que prompte poguem veure enlairada a l'honor dels altars vostra fidelíssima Serventa Lliberada, la qual, enamorada de la vostra creu, visqué enmig del món meravellant-lo amb les seves virtuts i esperit de sacrifici. Per aquest fi adorant la vostra sagrada passió i invocant a la Santíssima Trinitat us resem tres Parenostres.

Per a la comunicació de gràcies rebudes, així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Beatificació i Canonització, els interessats es poden adreçar: Vice-postulador. Jaume Llagostera, Pares Carmelites, Verge del Portal, 10 Telèfon (972) 26 05 93 17800 OLOT (Girona)

Amb aprovacio eclesiastica

Donatius per a la Causa de Beatificació de LLIBERADA FERRARONS: Matilde de Descals, 1.000; Família Roca-Vilalta, 1.500; Maria del Tura Feixas, 5.000; Família de les Preses, 25.000; C.1.0., 1.000; De Llagostera, 2.000; Maria Agustí vda. Simons, 10.000; Bústies de la ciutat, 25.600; Dues famílies de Cassà de la Selva, 3.000; Manel•la Clota i Feixas, 1.000; Família Cortada, 5.000; Família Bonet, 5.000; Família Pagès Reixach, 5.000. Imp BONET • OLOT — Dipos4 Legal GE-874 86

núm 08  

Butlletí informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves...