Page 1

Abans del silenci [Crònica de la Unió Liberal. 1887-1936]

Òpera per a cor, solistes i orquestra


Abans del silenci [Crònica de la Unió Liberal. 1887-1936] Òpera per a cor, solistes i orquestra

Música: Salvador Brotons Text: Jaume Sesé Estructura dramàtica: Jaume Sesé i Frederic Roda Vestuari: Pilar Albaladejo Assessorament històric: Joan Garriga Espai escènic i direcció: Frederic Roda Direcció musical: Salvador Brotons i Agustí Vidal Il.luminació i so: J.C.

Pòlifonica de Granollers Director: Agustí Vidal


A l'avi Patrici i a tots aquells que ho varen fer possible.

Presentació Els anys que envolten el passat canvi de segle, sobre tot els que inicien el nostre segle XX, varen ser uns anys fascinants, plens d'esperança i d'optimisme gràcies, en bona part, a unes transformacions tecnològiques que canviaren radicalment la manera de viure. Foren uns anys bojos en que tot semblava possible. Les viles estaven plenes de ciutadans que, molt sovint, anaven per davant dels polítics que els representaven. A Granollers, la majoria dels esdeveniments que marquen l'entrada a la modernitat i la transformació de la vila en la ciutat que avui coneixem, està encapçalada per un grup important de gent que s'agrupa al voltant d'una entitat ciutadana: la Unió Liberal. Tot l'entusiasme de l'època va quedar tallat amb la revolta feixista de 1936, origen d'una trista guerra civil que va durar tres anys. En un moment de l'obra Las bicicletas son para el verano, ambientada al Madrid resistent durant aquesta guerra, Fernando Fernán Gómez fa dir a un dels personatges, quan la victòria feixista ja és ben a prop, una cosa semblant a: "ara el que ens tocarà serà patir la victòria". Abans del Silenci Silenci. Crònica de la Unió Liberal 1887-1936, és un homenatge a aquests perdedors, per als quals el final de la guerra va representar l'inici d'uns llargs i durs anys de silenci. A Granollers, molts eren fills dels qui havien bastit la seu de la Unió Liberal amb les seves pròpies mans, un centre d'agitació cultural que,


amb els anys, i com a exemple, va aixoplugar una activitat teatral i musical importantíssima, així com les primeres experiències educatives laiques o les primeres sessions de cinema, dibuixant una trajectòria brillant encara que, com correspon bé a l'època, amb les seves contradiccions, els seus moments negres. Ells no solament van ser obligats a callar, sinó que fins i tot van haver de renunciar a aquell edifici que els seus avantpassats més directes havien construït. Ara és la seu del Museu de Granollers, després de ser requisat pel "Frente de Juventudes" franquista. L'obra que presentem té un format, creiem, molt original i, en tot cas, insòlit. Podríem parlar de cantata escenificada o, potser millor, d'òpera coral. En ser el protagonista l'ampli col.lectiu de granollerins vinculats a la Unió Liberal, vàrem encarregar a Salvador Brotons una obra musical estructurada en diverses escenes en les quals el protagonista musical havia de ser fonamentalment la coral, a partir d'un text ideat per Frederic Roda i Jaume Sesé, i escrit per aquest últim sota la supervisió històrica de Joan Garriga, actuant la coral com a coordinadora de tots els esforços. Com a font documental va ser utilitzat bàsicament l'opuscle publicat l'any 1981 per Josep Farnés i Lluís Tintó. El resultat són aquestes nou escenes musicals en les quals desfila l'anecdotari dels esdeveniments més destacables d'aquells anys, històries de tot tipus i caràcter que, si bé foren viscudes o patides pels granollerins, es poden reconèixer fàcilment en el que va passar arreu de tot el país. Avui, en uns moments en què la capacitat creativa de la societat civil té molt que desitjar, és molt interessant repassar la història protagonitzada per aquells ciutadans. Val la pena recordar allò que varen ser capaços de fer per tal d'adonar-nos de tot el que avui nosaltres no fem i que, segurament, hauríem de fer. Ells van fer possible un canvi de segle imbuït d'un esperit que nosaltres no hem sabut recuperar.

Agustí Vidal


Salvador Brotons Nascut a Barcelona l'any 1959, estudià flauta per tradició familiar amb el seu pare i cursà els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona on aconseguí títols superiors de flauta travessera, composició i direcció d'orquestra. Els seus professors foren, entre d'altres, Antoni Ros Marbà (direcció), Xavier Montsalvatge (composició) i Manuel Oltra (instrumentació). L'any 1985 aconseguí una beca Fullbright i es traslladà als Estats Units, on assolí el doctorat en música a la Florida State University. Des del 1977 al 1985 va ser flauta solista de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Del 1981 al 1985 també va ser membre de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Ha escrit un considerable nombre d'obres per a orquestra, cambra i veu, i ha rebut quinze premis de composició. L'any 1989 va rebre un encàrrec de la Florida State University per a compondre l'òpera Reverend Everyman, la qual fou produïda i enregistrada per televisió als EUA. Tot continuant el seu interès a compondre, la seva principal activitat es concentra en la direcció d'orquestra. Ha estat director assistent de l'Orquestra Simfònica de la Florida State University (1986-1987), director titular de l'Oregon Sinfonietta (1990-1993), de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-1991) i de l'Orquestra de la Portland State University (1987-1997), universitat on també ha ensenyat contrapunt, direcció d'orquestra, literatura i història de la música. Des de l'any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony (Washington), al front de la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council, atorgat pel Clark County i la ciutat de Vancouver. Des de 1997 és el director titular de la Orquestra Simfònica del Vallès i de la Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma. Ha dirigit com a director convidat diverses orquestres als Estats Units i a Europa, d'entre les quals destaquen: Tallahasse Symphony, Blue Lek Festival Orchestra, Radio Praga, Columbia Symphony, Portland Opera, Salem Symphony i Louisiana State Symphony.


Polifònica de Granollers Inicia les seves activitats la tardor de l'any 1977. A partir de 1984 n'és director Agustí Vidal i Valls. Del treball efectuat des d'aquesta data cal destacar-ne la "Missa Brevis sine tubiis" d'Antoni Soler, la "Missa Brevis" en Fa menor i la "Missa Brevis St. Joannis de Deo" de Joseph Haydn, algunes de les "Ensaladas" de Mateu Fletxa, el Vell, els "Valsos Amorosos" Op. 52 de Johannes Brahms, els "Nocturns" de W.A. Mozart, el "Glòria" de Vivaldi i el "Festino nella sera del Giovedí Grasso avanti cena" d'Adriano Banchieri. El muntatge efectuat amb aquesta darrera obra els va fer mereixedors, l'any 1985, del Premi a la Creativitat en l'apartat musical, atorgat per la Federació d'Ateneus Populars de Catalunya.

Frederic R oda i Fàbregas Roda Nascut a Barcelona on hi estudià Filosofia i Lletres. És llicenciat en Interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona. És professor de Pràctiques Escèniques a l'Institut del Teatre, coordinador dels tallers de teatre per a l'ensenyament secundari del Cercle Cultural de la Fundació La Caixa a Granollers. Director pedagògic i coordinador del taller Teatre Escola de Granollers intervingué també en l'experiència Teatre en l'Educació, portada a terme per l'Associació Cultural de Granollers. Ha participat en múltiples muntatges teatrals, com a actor i com a director. Ha estat també director de la Fira del Teatre de Tàrrega.


Jaume Sesé i Sabartés Nascut a Barcelona l'any 1953 és llicenciat en Història Contemporània de Catalunya i ha repartit la seva activitat entre la gestió cultural, com a representant artístic de l'empresa Anexa i com a tècnic de cultura de l'Ajuntament de La Garriga, i els medis de comunicació. En aquest àmbit ha estat locutor i redactor de Ràdio España de Barcelona, cap de programes de Ràdio Granollers, director d'Antena del Ter, i cap de programes de Granollers TV i també redactor en cap d'aquesta televisió municipal. Per altra banda ha estat també professor de català per a adults al Vallès Oriental i actor de doblatge. És autor del llibre "Lloc de pas (síntesi històrica de La Garriga)", dels quatre primers números de la sèrie "Coneguem Granollers" i del llibre "Barça, cara i creu (història del FC Barcelona sota el franquisme)" editat l'any 1982.

Agustí Vidal i V alls Valls Nascut a Granollers l'any 1957, inicia els seus estudis musicals a l'edat de vuit anys amb els mestres Josep M. Ruera i Aureli Font. Els continua posteriorment amb Juan José Olives (harmonia i formes), Liliana Maffiotte (piano) i Josep Benet (cant). És un dels fundadors de la Coral Polifònica de Granollers, que dirigeix des del 1984. Participa activament en l'activitat cultural de la ciutat de Granollers dins de l'equip que organitza el Festival Internacional de Música, des del seu inici l'any 1976. En l'actualitat col.labora amb Joventuts Musicals i l'Associació Cultural en l'organització de les Tapes Musicals. Paral.lelament als estudis musicals, es llicencia en Ciències Químiques, el que li permet introduir-se, l'any 1979, en el món de la perfumeria, com a creador de perfums. En l'actualitat treballa integrat en un equip internacional de perfumistes, desenvolupant la seva activitat entre Barcelona, París, Hamburg, Milà i Sao Paulo.


Pietat Estanislau

- Mònica Bargalló i Roser Vila - Albert Castells

Vilaburgès

- Lluís Reverter

Vendrell - Joan Aumedes Mestre d'obres- Marc Iturri, Lluís Bertrans, Pitu Llobet Manyà - Octavi Serrano Fuster - Joan Lledó Pintor - Lluc Pelàez Utiller - Josep Escarmís Tramoia - Albert Castells Porter Parella Grup Pregoner Bromistes Carnestoltes

- Enric Bosch - Pepus Costa i Núria Raimí - Joan Lledó, Anna Moreno, Anna Farrés, Octavi Serrano - Josep Escarmís - Joan Aumedes, Joan Lledó, Octavi Serrano - Pitu Llobet

Homes - Joan Lledó, Lluís Bertrans, Octavi Serrano, Joan Aumedes, Marc Iturri, Enric Bosch, Lluís Reverter, Pitu Llobet, Josep Escarmís, Pepus Costa. Grup - Pilar Segalés, Silvana Vacchina, Magda Pérez, Pilar Ruera, Teresa Llobet, Anna Canet, Núria Raimí, Mercè Cot, Anna Farrés, Anna Moreno, Octavi Serrano. Carlins - Josep Escarmís, Albert Castells, Joaquim Sanz, Jordi Cormenzana, Joan Lledó, Lluís Bertrans, Pitu Llobet, Joan Francàs.


Montañà - Pepus Costa Oradors - Joan Aumedes, Marc Iturri Llobet

- Pitu Llobet

Francesos - Joan Francàs, Silvana Vacchina Home - Octavi Serrano Laieta Dolors Ció Paulina

- Anna Farrés i Àgata Medalla - Imma Ripoll i Teresa Llobet - Pilar Càmara i Mercè Cot - Rosa Llobet i Anna Moreno

Oficial

- Marc Iturri

- Carme Ballús, Esperança Bosch, Poble Marta Bretcha, Paquita Conchillo, Joan Contreras, Anna Córdoba, Maite Diaz, Josep Espinasa, José A. Fuentes, Carme Galitó, Carme García, Mª Àfrica Garriga, Carmina Gascón, Minerva Gurri, Carme Ibáñez, Feli Lucero, Fidel Membrive, Assumpció Mogas, Eduard Ocón, Eva Prats, Miquel Riera, Montserrat Rotger, Josep Sánchez. Nens

-Marta Xandri i Josep Font.

Narrador -Jaume Sesé

Membres de l'orquestra Patricia Mazo flauta travessera flauta travessera Marta Lledó oboè Xavier Blanc clarinet Montserrat Margalef clarinet Xavier Padillo trompeta Gonçal Àlvarez trompa Enrique Martínez trompa Sebastià Rio fagot Lleonard Castelló David Olmedo violí concertino violí Chus Castro violí Lluís Fleta violí Ernest Miralles violí Joan Espina violí Carles Miró violí Raquel Garcia violí Cati Santos viola Montserrat Vallvé viola Glòria Miquel viola Susana Fernández violoncel Joaquim Alabau violoncel Josep Comellas contrabaix David Albeda piano Anna Montañà percussió Santi Molas percussió Joan Vidal


Acte 1 Escena I

Ja s'albira la victòria

Ja s'albira la victòria dels honrats granollerins. Vilatans, tingueu memòria, companys, fiteu la història, recordeu-vos dels carlins! Que mai més la cacicada, la violència i l'horror ens rosegui l'espinada. Ja s'acosta aquella albada que ens ha d'eixemplar el cor. Llibertat, bella englantina, des d'avui no has de faltar a cap llar granollerina. Llibertat, pura fadrina, tots units t'hem d'honorar! Barra el pas als clericals als corruptes, als botxins i a tots els poders feudals. Fes-los caure dels setials perquè purguin els seus crims.

Ja s'albira la victòria... Construirem el santuari que aixoplugui nostra unió, la d'un poble solidari que mai més serà gregari sota el peu de cap patró. Amb la unió dels lliberals, dels oficis menestrals serem poble d'avançada, serem vila agermanada amb els més bells ideals. Ja s'albira la victòria dels honrats granollerins. Vilatans, tingueu memòria, companys, fiteu la història, recordeu-vos dels carlins!


Escena II Som-hi, som-hi, som-hi, no us encanteu vinga, vinga, vinga, cal que us afanyeu.

Cancó del desfici

Ànim, ànim, ànim, no decaigueu força, força, força, segur que podreu. -Doneu-me una idea i en faré un decorat. -Aquest noi em té el cor robat. Corre, corre, correu, perquè us torbeu? Vaja, vaja, vaja, veig que us ajunteu.

Aquestes mans, tan diferents, han estat una de sola aixecant, als quatre vents, una llar que ens enriola.

Llarga vida als que s'uneixen lliurament, sense forçar, perquè el vincle que estableixen dins la història perviurà.

Cançó de les mans


Cançó del dol

Una vida així escapçada no té cap sentit. Quan la mort és provocada i es mostra tan malvada la intenció dels qui han occit tot és absurd, tot es fa trist i resulta inaceptable que qui es posa a destruir sempre ho trobi tot més fàcil que qui gosa construir. Una vida s'ha perdut però n'hi ha d'altres que retroben l'energia per seguir. Tots els qui ens trobem aquí serem un sol escut contra un grup de criminals que no saben discutir. Una vida se n'ha anat: qui ens ho havia de dir!


Escena III - Qui sou vós, formosa dama? - Qui sou vós, gentil donzell? - Sóc un home que reclama un bes furtiu al teu clatell. - Fugiu, fugiu, que aquesta flama sobre ma pell és una proclama pel desgavell.

- Les disfresses, la gatzara, les carotes, les cançons del Carnaval ens ensenyen, més que amaguen, les genuïnes conviccions dels lliberals: - Un món nou, on tothom tingui un racó per festejar. - I el futur que se'n pervingui sigui un temps que parli clar.

Cançó d'enamorats


- Quan és la festa de Carnaval tothom s'oblida del què diran i de l'aparença: els és igual.

Cançó de Carnaval

- Quan és la festa del Carnestoltes tothom fa allò que dicta el cor i que, a voltes, és molt millor que la comèdia de cada dia, el paperot, perquè fingir que som qui no som mai porta enlloc. - Per'xò avui, que és el meu gran dia, el de la rauxa sensacional, vull que el meu poble s'ho passi bé en general. - I que els més rics es tornin pobres i que els més fluixos siguin herois i que les dones facin de mascles no sembli estrany sinó natural. - Quan és la festa de Carnaval tothom s'oblida del què diran i de l'aparença: els és igual.

- Això és l'essència del Carnaval: que la gent sigui qui vol ser que tothom faci el que vol fer que cadascú es begui la vida fins al final.


Escena IV - Que no ens vinguin amb la dèria d'ideals passats de rosca: ens agrada la platxèria com la mel atrau la mosca. El joc és un gran consol per distreure el pensament i si els cèntims fan el vol també ho fa l'avorriment.

- Ja som al segle vint i tot corre molt depressa. Cada dia es ben distint i el cavall es va extingint perquè els motors mouen gran fressa. Ara és temps de fer fortunes i això és campi qui pugui: Ja no hi ha causes comunes el passat només són runes no hi ha res que ens aixoplugui.

Cançó decadent


Escena V

Cançó de la bravata

Cançó del cara a cara

Som els carlins els fills dels qui, anys enrera, es feren amos de tota la població.

Qui gosi contradir-nos, que sàpiga que s'exposa a rebre un ensurt o un cop o qui sap si a res pitjor.

Som paladins de les veritats eternes i no consentim cap mena de discussió.

Som els carlins i no ens estem de dir-nos que en la tradició hi ha l'unica raó.

- El temps de les paraules ha acabat i això és un cara a cara de veritat.

- El nostre odi és a punt per disparar. Us farem fora del mapa, anorreats.

- Doncs veniu que no ens espanta aquest combat en defensa de la nostra llibertat.

- Potser sí que les armes parlaran, però és inútil que cregueu poder guanyar: rera nostre, mal que us pesi, hi ha el demà.


Temps enrera, els carlins segrestaren i humiliaren els antics granollerins.

Cançó del relleu

Els anys passen i el món creix, i es fan grans els tendres nins que aleshores contemplàven aquells odis assassins. Tots els homes i les dones que avui hem comprovat com és fràgil l'harmonia i com costa defensar la llibertat del pensament refermem el mateix cant que ens llegà el segle dinou per llençar-lo més enllà: "Ja s'albira la victòria dels honrats granollerins. Vilatans, tingueu memòria, companys, fiteu la història, recordeu-vos dels carlins!"


Acte 2 Escena VI

Cançó relativa

Quan l'ocell altiu vol saltar del niu per volar tot sol potser ensopegarà o potser se'n sortirà: tot depèn. Tot és relatiu, tot es pot mirar de tantes formes que no és d'estrenyar que els plets dels advocats i les normes serveixin de poc davant d'un cop de roc o del cop de porta de l'ocell que fuig del niu.


Rossinyol que vas a França rossinyol, encomana'm a la mare rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Encomana'm a la mare rossinyol, i a mon pare no pas gaire rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

El rossinyol L'hereu Riera

I a mon pare no pas gaire rossinyol, perquè m'ha malmaridada rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Per a Sant Antoni grans balles hi ha, per a Sant Maurici tot el poble hi va. Trala rala, trala rala... Si n'hi ha tres donzelles són de l'Empordà, l'una diu a l'altre: I a tu qui et treurà? Trala rala, trala rala... Anem donzelletes, anem a ballar que l'hereu Riera nos hi farà entrar. Trala rala, trala rala... La primera dansa l'han tret a ballar, la segona dansa ja no va arribar. Trala rala, trala rala...


Escena VII

Cancó del segle XX

El segle vint avança a gran velocitat. El temps es mou depressa, la vila ja és ciutat. La imatge ja es belluga i ens fa córrer adelerats rera els fets que s'esdevenen que hem d'immortalitzar. Som fills d'un segle pletòric de somnis que es fan reals pitjant tan sols un botó. A les escoles vam aprendre a ser lliures, lliures de cor, lliures de cap, lliures d'acció i no ens espanta reptar tots els limits tot és possible quan hi ha imaginació.


Volem llum! Llum ben clara, llum, llum sincera, llum, llum que llenci als quatre vents el perfum d'un futur que és madur. Quan l'esclat de la matèria es fa llum dins la pell i al cervell tot s'il.lumina no hi ha obstacles per fer viu, rera el fum, que la utopia és cada dia i es tan certa com ho és tot quan hi ha llum.

Cançó de la llum


Escena VIII

Cançó de fregar

Cançó dels temps dificils

Sempre hi ha dones que renten la roba del seu marit i d'un munt de vailets. Sempre hi ha mares que es lleven amb l'alba per fer la bugada i deixar-ho tot net. Com cada dia, les mans femenines que han estat fetes per acaronar lluiten amb l'aigua, el fred i les taques freguen i freguen la quisca del temps.

Els temps que s'ens acosten ens duran vers un sotrac: els grans simbols, els grans mites, a ferro i foc seran combatudes. So de botes punxegudes omplirà tot un continent, morirà gent innocent, gent d'aquí i de fora, gent ben diferent, faran una carnisseria sobre runa incandescent. I si a la vella Europa l'esclat de bombes taparà la llum del cel, en aquesta vila oberta li rebenteran el ventre en un crim ben paral.lel. Tant se val d'on són les pedres que les armes han descarnat, i tant és si els morts són pocs com si es poden comptar. S'ens acosten temps dificils i no sé com acabaran.


'Nem cap al front lluny de la gent nostra i amb aquesta resposta defensem el món.

Adéu amics, no planyeu els qui es queden les companyes us esperen fent-vos abric.

No som soldats som gent de la terra no ens plau gens la guerra ni les malvestats.

Marxeu cap al front tingueu confiança la nostra esperança salvarà el món.

Però què més es pot fer sinó plantar cara. Cal que ho fem ara o serà tard després.

Heu-nos aquí unides i lliures els nostres somriures us veuen partir.

I amb front serè sortim cap Espanya la nostra entranya sap el perquè: combatre és bell quan ja saps que és més noble morir pel teu poble que un viure mesell.

Davant la Unió la història, un dia, dirà qui mentia i qui té la raó: esperar és bell quan se sap que és més noble aquell qui mor pel seu poble que qui viu i és mesell.

Escena IX

Cançó de comiat


Una producci贸 de:

Patrocina:

Festival Internacional de M煤sica de Granollers

Col.labora:

Associaci贸 Cultural


Disseny grĂ fic: LluĂ­s Bertrans

[1998]


Abans del silenci  

Programa de l'espectacle musical de la Polifònica de Granollers

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you