Issuu on Google+

LLAMBRUSCA

-ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències Número 22

Juny del 2013


ESTHER VIÑAS ESMEL esth3rv.blogspot.com.es

Vaig néixer a Barcelona el 1995. Visc a Sant Sadurní d’Anoia i sóc estudiant de Batxillerat al Col· legi Sant Josep. M’agradaria es· tudiar Medicina o Farmàcia. He decidit col·laborar en la portada de la revista ja que he realitzat el TREC (treball de recerca) so· bre la malaltia d’Alzheimer. Sem· pre m’ha apassionat dibuixar i participar en diversos concursos regionals. Intento perseguir la creativitat, la subtilesa dels tra· Esther Viñas, autora de la portada ços amb el llapis, la intensitat i la profunditat de les ombres. Prefereixo inspirar-me en la realitat que ens envolta i a la qual estem sotmesos cada dia. Aquesta és una ocasió per poder contribuir en part, després d’ha· ver-vos visitat durant uns dies per tal d’observar el funcionament de l’associació i tenir l’oportunitat i el luxe d’entrevistar algunes de les persones que assisteixen durant les tardes a Llambrusca. Aquesta és una forma d’agrair sincerament tot el que he après i que constarà en el meu treball. El significat de la portada és laberíntic i alhora molt senzill per la rellevància dels seus detalls metafòrics. En el dibuix podem observar una dona en les etapes de la vellesa

Quan l’artista s’implica socialment, els colors, les formes, les textures, la llum..., el que ha creat, impacta de manera commovedora. Que sigui benvinguda el que a partir d’ara anomenarem “Creativitat Implicada”, la finalitat de la qual és la divulgació creativa que ens permet sortir d’una responsabilitat individual i endinsar-nos en la consciència col·lectiva.

Aquesta revista ha estat possible amb la col·laboració de l’Àngels Ventura


envoltada del que podria ser la seva llar, fixant-se atentament en una de les fotografies de la seva jo· ventut. El problema que sorgeix és la capacitat de reconeixement i de consciència de persona. Sembla que no arriba a identificar el seu propi rostre ni el dels seus familiars. La decoració floral no és res més que una representa· ció gràfica de la complexitat de la malaltia, del caos i del desordre. L’Alzheimer s’acaba generalitzant tot al cervell, i tot i que costi de creure, no solament afecta la memòria, sinó totes les funcions de l’organisme. Es tracta d’un deteriorament global, i aquesta ma· teixa ens roba els colors, la vitalitat i la intensitat de viure. Per això mateix ens quedem en blanc i negre, disminuint així la saturació de la nostra existència.

Quan les lletres formen paraules… M antenir-se íntegrament enèrgic i actiu A tenció, autonomia i autoestima L libertat i fortalesa A utosuficiència i seguretat L ògica, orientació i voluntat T enir consciència i capacitació I ntegració social i comunicació A nimació i resposta als estímuls D ignitat i afectivitat ‘ A legria i manca de depressió L ‘activitat i les mirades conegudes Z ero problemes per als familiars i vetlladors H àbits quotidians E stabilitat i ordre mental I ntel·lectualitat i llenguatge M emòria E quilibri i mobilitat R ecords A tot això renuncia un malalt d’Alzheimer... Esther Viñas Esmel 3


TALLERS-COREOGRAFIES

La música està molt present a tothora en els Tallers Llambrusca. A part de les sessions setmanals de cant i musicoteràpia, hi ha una sèrie de coreografies que fem cada dia. Aquestes ens serveixen per treballar l’atenció, la memòria i la coordinació de moviments d’una manera lúdica i divertida. Els nostres usuaris s’ho passen d’allò més bé movent-se i ballant al rit· me de les coreografies que els proposem. Animem també els nostres usuaris perquè ens proposin cançons que a ells els agradin per ballarles i nosaltres les busquem al Google i al Youtube. Cada dia realitzem la mateixa dinàmica, així per a ells és més fàcil recordar el que han de fer, i quan els dius “ara anem a moure’ns una estona i a ballar”, ja saben el que toca. Agafem una cadira per a cadascú i anem a la sala de moviment for· mant una rotllana amb les cadires. Ens situem drets a darrere les cadires, agafant-nos de mans a les respatleres i realitzem exercicis d’escalfament de les cames: primer la cama dreta i després l’esquerra, i repeticions de deu moviments en cada cama: endavant i endarrere,

4


obrir i tancar, doblegar endarrere, puntetes i peu pla, talons i peu pla, puntetes i talons combinat com si fos un balancí i després picar de peus. La primera cançó sempre és “Soy una taza”. Se la saben tota i fins i tot la canten aquelles persones que menys parlen durant els tallers. Després segueix: “El baile de los pajaritos”. Aquesta és un clàssic, molt coneguda per tots. A continuació: “El baile de la Macarena”, que els encanta. La ballaran millor o pitjor, però el que tots fan i molt bé és el moviment de maluc final que acompanya el ehhhhhhhhhMacarena aaaaaiiiiiiiiii! Aquestes tres cançons són les que tenim fixes i, després, depenent de si estan més o menys cansats, en ballem alguna més que intentem anar variant per introduir temes nous, com per exemple, “Bailemos un vals”, en què utilitzem els “pom pons”, o “La Bomba”, que també els agrada molt perquè té moviments sexy. A continuació, seient en rotllana, intercanviem impressions i continu· em amb altres dinàmiques més suaus i relaxades.

Les monitores dels Tallers d’Animació Estimulativa són la Joana Marín, l’Àngels Pena i la Marta Surroca.

5


Primer Dinar per al Voluntariat Va ser el Dani Marquès qui, durant la Fira del Gall de Vilafranca, va proposar de fer un dinar per a tots els voluntaris de Llambrusca. Allà el Dani es va adonar que Llambrusca actualment compta amb un gran nombre de voluntaris que ajuden a tirar endavant l’associació, ja sigui ajudant les monitores als Tallers, acompanyant els malalts a les excursions, preparant les parades de venda d’artesania, fent la revista, fent el blog, etc. Recordo que va comentar que hi havia moltes persones involucrades i que calia que hi hagués una trobada per poder-nos conèixer millor. La idea va ser molt ben rebuda per part de tothom i ell, que sempre està a punt per al que calgui, es va posar mans a l’obra. Així que, per al dia 10 de març, i a la cooperativa del barri de Bellver de Vilobí del Penedès, va preparar un dinar d’aquells que ens agra· den a tots i en el qual tothom pot participar fent la carn i les carxofes a la brasa o bé parant la taula. No hi va faltar de res, ja que vam poder menjar amb plats i coberts dels de debò, així com amb copes. No cal dir que la bona harmonia va fer acte de presència durant tota l’estona i que vam menjar productes de primeríssima qualitat. L’acte va cloure amb un petit parlament de la presidenta, Àngels Cererols, qui va donar les gràcies als cuiners i els va lliurar un petit obsequi de record. Esperem que el Dani ja estigui pensant en el segon dinar per al vo· luntariat de Llambrusca. Gràcies.

6


CONVENI AMB EL CENTRE RICARD FORTUNY A finals de desem· bre del 2012, Llam· brusca va signar un conveni de col· laboració amb el Centre Sociosanita· ri Ricard Fortuny. Tot i que la Llam· brusca i el Centre Sociosanitari Ricard Fortuny col·laboren des de sempre, aquest conveni significa un pas més en el camí per aconseguir una atenció millor i més unitària per a les persones que pa· teixen una malaltia d’Alzheimer. La col·laboració entre les entitats se cen· trarà principalment en tres aspectes bà· sics: • Derivació per part de Llambrusca al CSSV de persones amb perfil de de· teriorament cognitiu i que necessitin un pla rehabilitador. • Realització d’activitats lúdiques i terapèutiques conjuntes ja sigui al centre sociosanitari o en altres espais. • Una millor comunicació entre els professionals que treballen en les dues entitats amb la possibilitat d’una formació conjunta. Des del dia de la signatura, els usuaris de Llambrusca ja han realitzat dues activitats conjuntes al centre Ricard Fortuny: la celebració del Car· nestoltes i la diada de Sant Jordi.

7


ENTREVISTA A JAUME RÀFOLS La seva dona, la Pepita, pateix una malaltia d’Alzheimer des de fa 5 anys

Per Àngels Cererols Primer de tot, vull agrair al Jaume que hagi acceptat sotmetre’s a l’entrevista. Sé que a vegades resulta difícil parlar d’aquesta malaltia quan afecta una persona estimada i que, sovint, quan estem tan implicats, preferim restar a l’ombra. Des de Llambrusca, defensem el dret dels malalts a no ser “apartats” de la societat. Lluitem perquè ni els malalts ni els seus familiars estiguin sols. Malauradament, però, això passa molt sovint. Donar la cara i parlar obertament de l’Alzheimer d’algú tan proper contribueix a treure l’estigma que suporta aquesta malaltia. Moltes gràcies, Jaume!

A quina edat li van diagnosticar la malaltia a la Pepita i quins van ser els primers símptomes que tu li vas detectar? La Pepita estava a punt de fer els 60 anys. Ella sempre havia estat una dona molt activa i jo notava que cada vegada estava més apàtica i que deixava de fer moltes coses o les feia de pressa i no gaire bé. Al començament, no li vaig donar importància, pensava que, en fer-se gran, potser es cansava més que abans. Un dia, però, es va perdre per un carrer que coneixia perfectament i no va saber trobar un domicili. Llavors em vaig espantar i la vaig portar al metge de capçalera. Es va tornar molt infantil, només volia tenir contacte amb nens i reia sempre sense cap motiu de forma exagerada. Li van fer el diagnòstic de seguida? El metge de capçalera li va fer unes analítiques i uns tests i la va enviar al servei de neurologia de l’Hospital Comarcal. Primer de tot, la neuròloga va descartar que la simptomatologia fos deguda a una medicació que la Pepita estava prenent en aquell moment per tractar una artritis reumatoide. Però ben aviat ja em va dir que es tractava d’una malaltia d’Alzheimer. Llavors la va enviar a l’hospital de Bellvitge, a on li van fer un estudi neuropsicològic, i li va prescriure Donepezilo. Entre la primera visita i el diagnòstic final van passar uns onze mesos. Què va significar aquest diagnòstic? Jo en aquell moment treballava poques hores perquè tenia tramitada una jubilació anticipada. Vaig accelerar el procés i vaig deixar de treballar del tot. La Petita estava molt inquieta i nerviosa. Prenia tranquil·litzants però a pesar d’això s’enfadava sovint per qualsevol cosa. Menjava a totes hores i amb molta ànsia. Ella anava a la piscina municipal des de feia anys. Al començament hi

8


continuava anant i el personal la vigilava però va haver de deixar-ho perquè no feia cas i no la podien controlar. Vaig començar a fer les tasques de la casa perquè ella ja no feia res. Havia d’estar tot el dia al seu darrere. Vam deixar de fer vida social perquè amb el nerviosisme de la Petita no podíem anar enlloc. Al començament va ser molt dur, pensava que no ho resistiria... Teniu dos fills i néts. Com van reaccionar? El diagnòstic és un cop molt dur per a tots. Els meus fills sempre m’han ajudat. A estones es feien càrrec d’ella perquè jo pogués descansar, però, degut a la inquietud de la Pepita, el tracte amb els néts era difícil: discutia amb la néta gran i amb el petit, i, a pesar d’estimar-lo molt, sempre acabava pegant-lo. I, què deia el nen? El Martí era petit i no ho entenia, però com que se l’estimava molt, sempre volia tornar a estar amb ella. Si la cosa havia anat bé, ell li deia: “Àvia, avui sí que t’has portat bé, que no m’has pegat gens!”. Com està ara la Pepita? Com passa el dia? De mica en mica li han pogut anar reduint els relaxants perquè s’ha tranquil·litzat molt. Ara està més aviat passiva, dorm bé i ja no s’enfada com abans. A més de Donepezilo també pren Memantina. A la Pepita li agrada molt anar a Llambrusca. Acudeix als Tallers tres dies a la setmana, matí i tarda, va al Casal els matins del dissabte i també fa una sessió individual, amb la Marta Surroca, els dimarts. Tampoc no es perd cap excursió ni cap sortida. Els dies que no va a Llambrusca caminem molt, normalment una hora i mitja al matí i a la tarda perquè a ella li agrada, i, a més, quan és a casa, està apàtica i no fa res, seu davant de la TV però no l’entén. Si no té cap estímul, no es mou, ja no té iniciativa. I tu, com estàs? Tens temps per a tu? No m’hauria imaginat mai que la meva jubilació seria així. Ara ja m’hi he acostumat i ho trobo “normal”. Tota la meva vida gira al voltant d’ella. Quan és a Llambrusca organitzo la casa, vaig a comprar, preparo el menjar... M’agrada cuinar i n’he après molt. Fins i tot ara, alguna vegada, és la meva filla la que em pregunta a mi com he fet allò que era tan bo... L’estona que realment és per a mi és a la nit, quan ella ja dorm. Llavors puc llegir tranquil·lament, cosa que m’agrada molt. Està clar que la Pepita està envoltada de gent que l’estima: els néts, els fills i, especialment, el seu marit. El Jaume ens ha explicat, amb una serenor envejable, la seva experiència des que van diagnosticar una malaltia d’Alzheimer a la seva dona. La seva manera d’adaptarse als esdeveniments i acceptar les coses tal com són és admirable. Aquesta actitud l’ajuda, a més, a procurar el millor per a la Pepita. Moltes gràcies, Jaume, per fer-nos partícips de la teva experiència.

9


- Alimentació biològica - Herbes medicinals - Fruits secs - Complements dietètics

ÒPTICA ANÀLISIS CLÍNIQUES i AIGÜES

Ferrers, 18 Tel. 93 892 07 26 Vilafranca del Penedès

Sant Pere, 2 - Tel. 93 890 12 39 08720 Vilafranca del Penedès

FARMÀCIA

PERE MITJANS i BAQUÉS marca el teu look montsebonet.com

Camp dels Rolls, s/n - local 9 Tel. 93 890 29 05 08720 Vilafranca del Penedès

Carretera Diputació, s/n Telèfon 93 897 81 55 VILOBÍ DEL PENEDÈS

Col·labora:

10


Associació Entrem-hi (Ajuntament de Vilafranca, CET Nou Verd SCCL, Empresa d’Inserció Nou Set SCCL, Fundació Mas Albornà) - Promoció i cohesió de les empreses socials a la comarca. - Suport en la creació i consolidació de projectes per a la inserció sociolaboral de persones amb risc d’exclusió. - Creació de llocs de treball ajustats a les persones en risc o situació d’exclusió. - Servei prelaboral per a persones amb trastorn mental sever. Polígon Domenys I, carrer d’en Morató, 4 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 890 47 32

La Parellada, 25 Tel. 93 892 01 73 - Fax 93 818 23 06 08720 Vilafranca del Penedès

- HOMEOPATIA - FÓRMULES MAGISTRALS - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA c/ Cort, 1 - Tel. 93 892 01 23 Vilafranca del Penedès

Per què no col·labores amb nosaltres anunciant-te?

Truca’ns!!! Tel. 93 818 19 22 (Pilar) 10 11


TEATRE ALS TALLERS Un dia a la setmana, la Maria Rodríguez porta la màgia del teatre als Ta· llers de Llambrusca. Primer de tot, guardem les vergonyes de tots els assistents en una bos· seta que desem en un racó i ens preparem per transformar-nos en qual· sevol cosa: un arbre que aguanta dret una forta ventada, un tigre que té molta gana, un nen que està molt i molt content perquè comencen les va· cances d’estiu... Els exercicis i les tècni· ques teatrals ens ajuden a alliberar tensions, a mi· llorar la nostra expressi· vitat i a passar-ho bé.

12


XERRADES INFORMATIVES Us presentem la programació, per a aquest any 2013, d’un cicle de xerrades dirigides a familiars i vetlladors de malalts d’Alzheimer i altres demències. Les xerrades es faran al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny, a les sis de la tarda, en les dates que indiquem tot seguit: • Dijous dia 13 de juny: Problemes de conducta i situacions de crisi • Dijous dia 19 de setembre: Problemes d’autonomia, activitats de la vida diària i adaptació de l’entorn • Dijous 12 de desembre: Recursos assistencials i aspectes eticolegals Les xerrades aniran a càrrec de diferents professionals del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny i de l’associació Llambrusca. AGRAÏMENT A LA FAMÍLIA ROCA-MINIÑO Per Nadal, la família Roca-Miniño fa, a casa seva, un espectacular pessebre que any rere any va augmentant de mida i d’esplendor. Excepte les figures que procedeixen de l’Escola d’Art Cristià d’Olot, tota la resta està feta pels integrants d’aquesta família bàsicament amb materials reciclats: muntanyes nevades, horts amb tota classe de verdures, un riu amb aigua que corre, el foc dels pastors que crema, la roba estesa que es mou, les estrelles que brillen a la nit, la boira de la matinada que s’instaura sobre l’herba, les vinyes amb els gotims, les finestres de les cases que es van il·luminant quan comença a fer-se fosc.... Quan els usuaris de Llambrusca vam anar a veure aquest magnífic pesse· bre, vam quedar ben embadalits. Amb una excel·lent música de fons, els nostres ulls no donaven a l’abast de mirar tots els detalls. Aquest any, la família RocaMiniño va demanar, a totes les persones que van anar a veure el pessebre a casa seva, una aportació voluntària en favor de la nostra associació i van recollir un total de 529,27 €. Des d’aquí volem agrair-los la seva iniciativa i felicitar-los, al· tra vegada, pel seu espectacular pessebre.

13 12


VISITA AL PARC DE BOMBERS DE VILAFRANCA El passat dissabte dia 16 de març, al matí, vam anar a visitar el parc de bombers de Vilafranca. Abans d’anarhi, però, vam esmorzar al restaurant La Oca. Ens van atendre dos bombers molt simpàtics. Primer de tot vam poder veure els vehicles. Un d’ells era un gran camió que portava una escala molt llar· ga que es feia servir quan el foc estava a la part alta d’un edifici alt. Quan ens van obrir totes les portes, vam poder veure la gran quantitat d’eines que porta cada camió. També ens van ensenyar on rebien els avisos dels focs, la cui· na on preparaven el menjar, el menjador i les habitaci· ons on podien dormir. Ens van dir que sempre hi havia d’haver un cos d’ells a l’in· terior del parc, dia i nit, els diumenges i els dies festius. Després, un dels bombers es va posar el vestit, que pesa set quilos, les botes i el casc, i, mentrestant, l’altre bomber ens explicava per a què servia cada peça del vestit. Una persona va preguntar pel recent foc de les rodali· es del poble d’Horta de Sant Joan, on havien mort tres bombers. Ens van explicar que en els incendis les per· sones no moren cremades sinó ofegades perquè el fum

14


anul·la l’oxigen. Per protegir-se d’això, els bombers disposen d’un petit aparell, però, si l’incendi succeeix al mig d’un gran bosc i s’ha de ca· minar molt, no el poden fer servir. Tampoc no poden posar-se el vestit complet perquè pesa molt i no podrien caminar. Després ens van explicar que tots els grans camions porten un pe· tit aparell generador d’electricitat alimentat d’un combustible del qual porten una llauna gran sempre plena. Llavors el van posar en marxa i vam poder veure com s’encenien dos focus molt grans que uns dels bombers va pujar i baixar. Ens van dir que això ho portaven per poder veure-hi durant la nit i reduir les dificultats en cas d’haver d’actuar en llocs a on no hi havia llum. Va ser una sortida molt interessant, instructiva i amena. Joan Navarro

MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS Tot i que Llambrusca no estava obligada a modificar els seus estatuts perquè s’havien aprovat després de l’any 1997, hem cregut convenient reformar-los per adaptar-nos als canvis que s’han produït arran de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, la qual regularà les seves activitats, i a la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret de l’asso· ciació, i els estatuts. Així doncs, el dia 7 de març, al local de l’associació, carrer Pere el Gran, 32, 1a planta, a 2/4 de 8 del vespre, es va celebrar una Assemblea General en caràcter extraordinari amb la finalitat d’aprovar els nous Estatuts que prèviament s’havien enviat a tots els socis. Després de valorar diferents esmenes, es va passar a la votació. Els nous Estatuts van ser aprovats per unanimitat. Si algú està interessat a llegir-los, així com l’Acta de l’Assemblea Gene· ral en què van ser aprovats, es pot connectar al nostre blog: llambrus· ca.wordpress.com.

15


TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOSSOS

Des de començaments d’abril, la Tasha i l’Elisa visiten cada setmana els tallers de Llambrusca. La Tasha és una gosseta de només un any, molt afectuosa i entenimen· tada. L’Elisa, la seva educadora, és una experta en teràpia assistida amb gossos. La intervenció amb animals ha demostrat tenir utilitat en el tractament de persones amb discapacitats físiques, sensorials, cognitives o intel· lectuals i psíquiques. La intervenció assistida amb gossos treballa en els àmbits emocional, cognitiu, comunicatiu i psicomotriu. El vincle que s’estableix entre l’animal i la persona malalta fa que aques· ta es mostri més activa, atenta, relaxada i animada. Amb diferents exer· cicis molt entretinguts, els pacients aconsegueixen que la Tasha obeeixi les seves ordres i s’estiri, s’assegui o s’aixequi. Aquesta teràpia amb gossos a Llambrusca l’ofereix Boskan-fudtherapy.

16


17 12


CAMINADA XIRUCAIRE El diumenge 13 de gener d’enguany, la Colla Xirucaire de Pacs del Penedès va organitzar una caminada solidària a favor de Llambrus· ca. Un bon grup de persones vam fer un recorregut entre els municipis de Pacs i de Vilobí. En total van ser uns 10-11 quilòmetres. Sortint de la plaça de l’Ajuntament de Pacs, entremig de vinyes i amb un fred considerable, vam arribar als Pèlags de Vilobí. Allà hi havia una pa· radeta per menjar un mos i també vam poder descansar una mica. Després, sense entretenir-nos gaire, vam retornar al punt de parti· da. El dia, malgrat que a estones va caure una mica d’aigua-neu, es va aguantar i ens va deixar fer la caminada sense entrebancs. En arribar al Centre Cívic, ens esperava una taula molt ben parada per fer l’aperitiu gentilesa de l’Ajuntament de Pacs. Malgrat que tots vam menjar amb molta gana, no vam poder acabar-nos-ho tot de tantes coses que hi havia. Al final, tothom va fer una aportació vo· luntària per a l’associació. A la caminada van anar-hi una cinquantena de persones i una vin· tena més s’hi va afegir a l’hora de l’aperitiu. Va ser, doncs, tot un èxit de participació. Des d’aquí volem donar sincerament les gràcies a la Colla Xirucaire per la seva iniciativa i a l’Ajuntament de Pacs per l’esplèndid aperitiu que va oferir a tots els caminaires.

18


XERRADA CREU ROJA

El passat dia 17 d’abril vaig assistir a una conferència organitzada per la Creu Roja on es debatia sobre la malaltia d’Alzheimer. Hi va participar la doctora Àngels Cererols, la qual va parlar sobre la malaltia des d’un punt de vista científic i explicant-ho amb una ora· tòria perfecta i fàcil d’entendre per a tothom. Crec que aquests col·loquis donen confiança i una mica d’esperança a tots els familiars i a totes les persones properes a aquests malalts. Finalment, la pel·lícula “Arrugas” va ser una nota d’humor d’una re· alitat pura i dura.

Enric Alonso

19 12


SORTIDA A SANT SADURNÍ I BODEGUES TORRES Aquest gran viatge el vam fer el dissabte dia 13 d’abril de 2013. Primer vam fer una visita guiada al Museu de la Xocolata Cal Simon de Sant Sadurní d’Anoia, on la guia ens va passar unes imatges que ens anaven explicant la manera com es realitza la xocolata. Després ens va portar diverses mostres de diferents xocolates i de cacau i les vam poder tastar totes. En acabat, vam anar a l’interior de la tenda i, qui va voler, va poder comprar tot tipus de xocolata. En sortir, vam anar caminant al Centre d’Interpretació del Cava i allà ens van fer una gran explicació del que havia estat aquell local en l’antiguitat. Ens van convidar a una copa de cava i després ens van fer baixar en ascensor a la planta baixa, on ens van posar un

20


altre audiovisual explicatiu. Quan vam acabar aquesta visita, vam pujar altra vegada a l’autocar que ens va portar fins a les Bodegues Torres, a Pacs del Penedès. Allà vam pujar a un trenet que ens va passejar per totes les cons· truccions dels cellers. Llavors la guia ens va fer entrar en una habi· tació on ens va servir mig vas d’un bon vi acompanyat amb palets de pa. Quan vam acabar de beure i menjar, ens van posar una gravació de 15 minuts que ens va explicar la història de la família Torres. Finalment, vam pujar altra vegada a l’autocar que ens va portar fins a Vilafranca per fer un dinar a l’Hotel Pere lll. Cap allà a un quart de sis es va acabar la sortida i tothom va marxar cap a casa seva. Joan Navarro

CUIDAR I CURAR-SE La meva esposa té la malaltia d’Alzheimer i està ingressada tem· poralment en un centre sociosanitari on li fan un seguiment de la medicació. Pel que fa al personal, hi ha una vocació admirable tant per part dels vetlladors, com de les infermeres, dels metges i del personal de la neteja. Malauradament, fa pocs dies, la meva esposa va patir una caiguda al centre i es va trencar el fèmur. Va ser traslladada a l’hospital, on va ser intervinguda per col·locar-li una pròtesi. Ara ja ha tornat al centre, on la seva recuperació se segueix amb la màxima professionalitat. Tot això dóna a entendre que la sanitat no fun· ciona gràcies als seus gestors i polítics, els quals parlen molt i creen molts cops inseguretat en el ciutadà sense donar-li solucions ràpides. Per tant, em poso al costat de tots aquests tre· balladors que fan més hores que un rellotge i als quals, de vegades, no se’ls reconeix del tot la tasca que duen a terme. Enric Alonso

21 12


LA MUSICOTERÀPIA, LA VEU DE LA CIÈNCIA

Qui no ha escoltat música alguna vegada? La música sempre ens recorda algun moment, alguna cosa, imaginem, ens emocionem, plorem, riem, sentim… Doncs aquest moment és el que passem junts quan fem musicoteràpia. Escoltant i cantant “Rosó” ens vénen records de quan érem joves, cantant “Paraules d’amor” ens endinsem dins la malenconia on potser recordem el primer amor i fins i tot plorem emocionats. Treballem la memòria a curt termini tot escoltant i repetint ritmes, improvisem tocant instruments com els picarols, el sonall, el pan· dero i fins i tot els bongos. Us sorprendríeu escoltant la música que arriba a sortir en una sessió de musicoteràpia. Hem cantat nadales, on treballàvem la memòria a llarg termini. Hem rigut, hem plorat, hem ballat, hem recordat, hem parlat, hem tocat… I tot això sempre a través de la música. Hi ha una part del cervell on es relacionen la música, els records i les emocions. És una de les últimes àrees del cervell que es dete·

22


riora en els malalts d’Alzheimer. Per tant, és la part del cervell que s’ha d’estimular més per tal d’arribar a mantenir i fins i tot millorar les funcions cognitives. S’han fet diversos estudis sobre la musico· teràpia com a tractament no farmacològic, els quals conclouen que aporta beneficis positius per als pacients amb algun tipus de demèn· cia, com són reducció de l’estrès, millora de l’humor, de la manera de relacionar-se amb els altres, del llenguatge i de l’orientació, entre d’altres. A més, la música ha demostrat ser un activador excel·lent de les funcions cerebrals relacionades amb el ritme, element musical molt relacionat amb les funcions motrius i inherent a aquestes. Així, la música estimula i facilita el moviment. Ja quan som al ventre de la nostra mare, des de les divuit setmanes de gestació, escoltem el ritme dels batecs del seu cor. De ben petits caminem, pedalem, parlem, i això també és música. La música i el ritme formen part de nosaltres durant tota la nostra vida fins que ar· riba un instant en què els batecs del nostre cor, el ritme que portem dins, es van fonent, es van apagant i finalment morim. És així d’important la música que ens acompanya fidel en el nostre camí de la vida. Amb la llum del teu mirar, has omplert la meva vida. Si em volguessis estimar, ma il·lusió fóra complida. I viuria tan content, que en mon rostre s’hi veuria la llum de l’agraïment i a tothora et cantaria una cançó pels teus ulls que jo mateix et faria; Rosó, Rosó, llum de la meva vida, Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió. Fragment de “Rosó”, de Josep Ribas i Gabriel (1922) Raquel Padrell

Mestre especialista en música

23 12


LLAMBRUSCA

-ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències

Carrer Pere el Gran, 32, 1a planta Tel. 608 627 710 Vilafranca del Penedès llambrusca@llambrusca.org www.llambrusca.org


Revista 22