Page 1

LLAMBRUSCA

-ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències Número 14

Setembre del 2010


M. REMEI ALEMANY De petita jugava poc... però tenia el tresor dels meus llapis i feia “ninots”. Després, els estudis, un treball estable i una dèria: omplir els espais de lleure treballant imatges i colors. I, a la fi, vaig obrir el taller de pintura a tothom, compartint la meva vocació amb els qui foren alumnes i avui són amics.

M. Remei Alemany, autora de la portada

Quan l’artista s’implica socialment, els colors, les formes, les textures, la llum..., el que ha creat, impacta de manera commovedora. Que sigui benvinguda el que a partir d’ara anomenarem “Creativitat Implicada”, la finalitat de la qual és la divulgació creativa que ens permet sortir d’una responsabilitat individual i endinsar-nos en la consciència col·lectiva.

Aquesta revista ha estat possible gràcies a l’Àngels Ventura


PRESENTACIÓ 21 de setembre, dia internacional de la lluita contra la malaltia d’Alzheimer. Any rere any, l’associació Llambrusca organitza diferents activitats per fer-se sentir i donar a conèixer el gran impacte que representa l’Alzheimer a la nostra societat. Són actes que intenten conscienciar tothom que, encara, no s’hagi vist afectat d’alguna manera per la malaltia. I dic “encara” perquè cada vegada hi ha més malalts i resulta difícil no conèixer cap persona, familiar o amic, amb aquesta malaltia, especialment si us relacioneu amb persones grans. Però no és només aquest dia quan hem de pensar en les necessitats d’aquest col·lectiu, sinó que hem de treballar tot l’any per millorar el seu benestar i per intentar mantenir la seva dignitat humana. En aquest número de la revista, en apartats molt diferents, parlem de dues maneres com, massa sovint, els malalts pateixen un tracte indigne. Per una banda, quan ens dirigim a ells com si fossin criatures, i per altra, quan els lliguem ja sigui físicament o psíquicament. El conte “L’avi és l’avi” ensenya als més petits que hi ha persones grans que estan malaltes i que sovint actuen com ho fan els infants però no ho són pas. Takatuka és una editorial valenta dirigida a joves i a infants que no té por de tractar amb ells aquells temes que sovint deixem al marge (la mort, la discriminació, els abusos, les pors...). Us recomano que passegeu pel web d’aquesta editorial que porta l’empremta de la Marina, l’amiga que la va crear i que recordo especialment cada vegada que miro qualsevol d’aquests contes. Ceoma és una organització que té com a objectiu defensar els drets de les persones grans i que ha desenvolupat un programa amb el nom “Desatar al anciano y al enfermo de Alzheimer”. Gent valenta, també, que denuncia l’abús de subjeccions a ancians malalts, tant en residències com en domicilis, un maltractament encobert, tolerat i volgudament ignorat. La societat està envellint. El col·lectiu de persones grans augmenta, i això significa, si no apareix un tractament eficaç, que cada vegada hi haurà més malalts d’Alzheimer. La societat ha de crear els recursos que facin falta per permetre que aquests malalts visquin dignament i se’ls respectin els drets que tenen com qualsevol altra persona. Àngels Cererols Presidenta de Llambrusca

3


TALLER PER A CUIDADORS PROFESSIONALS El dia 3 de juliol es va fer, al local de Llambrusca, un taller dirigit a cuidadors professionals de persones amb demència. Al taller, titulat “L’estimulació cognitiva en fases inicials de la demència”, hi van assistir 28 alumnes que procedien majoritàriament de centres residencials de Vilafranca i comarca. Va tenir una durada de 4 hores i va oferir un repàs de les tècniques d’estimulació cognitiva més utilitzades avui dia en el tractament de les demències. Tots els participants van fer una valoració molt favorable del taller i van destacar la necessitat de rebre formació específica sobre el tracte amb persones grans en general i més concretament amb les que pateixen algun tipus de demència. També es va valorar com a molt positiu l’intercanvi d’experiències entre professionals que treballen en el mateix sector però en centres i situacions diferents.

4


LLIBRES L’AVI ÉS... L’AVI! Lilli Messina

Traducció: Patric de San Pedro 28 pàgines ISBN: 978-8492696-27-7 Takatuka àlbums

“L’avi té tan pocs cabells... L’avi té tan poques dents... L’avi, la mama també el peix a vegades... L’avi no sap cordar-se sol les sabates... L’avi també té un patinet... En Pep n’està ben segur: l’avi és un nadó! Però la mare d’en Pep no hi està d’acord.” Aquest és un llibre dirigit als lectors més petits però que el gaudirem a qualsevol edat. Tracta de la cura de les persones grans i està escrit de manera senzilla i directa, amb humor, molta dolçor i un profund respecte envers aquells ancians que envelleixen amb algun tipus de deteriorament cognitiu. Quan un infant conviu amb un adult que pateix una demència, és molt important explicar-li, amb paraules entenedores, que determinades reaccions del seu familiar són a causa d’una malaltia. La comunicació oberta amb els més petits els ajudarà a entendre les raons per les quals l’adult que pateix una demència no pot recordar el seu nom o les coses que acaba de fer, no sap realitzar tasques senzilles o pregunta la mateixa cosa un munt de vegades. D’aquesta manera, el nen podrà sentir-se útil i participar en la cura del malalt ajudant-lo en coses senzilles i estimulant-lo amb jocs i activitats recreatives.

5


ENTREVISTA A MARTÍ GARCIA Psicòleg Per Àngels Cererols Fa poc, el Martí Garcia va dirigir un taller de suport emocional per a cuidadors de persones amb demència a la seu de Llambrusca. Tothom que hi va participar va quedar molt satisfet del treball dut a terme i de ben segur que aviat tornarem a comptar amb la seva presència. El Martí Garcia és psicòleg, va néixer a Barcelona i viu a Sant Sadurní d’Anoia.

Martí Garcia

Martí, parla’ns una mica de tu. Em vaig llicenciar en Psicologia ja fa bastants anys, encara que no vaig començar a exercir-la fins ara en farà sis. Això vol dir que he estat fent altres coses diferents fins a poder transformar una crisi en oportunitat i, des de llavors, l’any 2005, em trobo de ple fent el que realment m’agrada. M’identifico, entre tots els corrents que hi ha, amb la psicologia humanista, que es fonamenta en el propi potencial de la persona com a element superador i transformador. M’agrada treballar amb persones adultes fent tallers d’orientació psicològica i de creixement personal. Fa un any vaig contactar amb Creu Roja de Vilafranca per a fer dos tallers per a cuidadors a Gelida i als Monjos, dels quals s’ha fet una segona part; després va venir Llambrusca, l’Associació de Dones de Sant Sadurní, i anar endavant... Explica’ns una mica què és un taller de suport emocional. És un espai on es pretén que els cuidadors expressin tot allò que senten en el dia a dia de la seva tasca, que escoltin altres persones que també es troben en la seva situació i, seguint l’actuació d’un psicòleg que coordina el grup, que identifiquin situacions, emocions i sentiments per a entendre’s millor a ells mateixos i per entendre la seva relació amb la persona de qui tenen cura.

6


ENTREVISTA A CRUZ SÁNCHEZ Segons la teva experiència, com són els sentiments que poden experimentar les persones que tenen cura d’un malalt greument discapacitat? Són molts: angoixa, depressió, culpa... De tot l’enorme ventall de sentiments que es donen, n’hi ha dos que cal destacar: la dependència i la impotència. La dependència és molt forta i subtil a la vegada. D’entrada, el cuidador no la detecta o no la dimensiona amb tota la força que té. Es manifesta en forma de “no el puc deixar sol”, o bé “ningú no el podrà cuidar millor que jo...”. La impotència és el sentir que per més bé que facin la seva feina no curarà mai la malaltia que pateix la persona afectada. Has observat si les persones que tenen cura d’un malalt amb demència presenten característiques diferents a d’altres cuidadors? Les demències mereixen un punt i a part respecte a d’altres discapacitats motrius o sensorials, sobretot quan l’afectació interfereix o fa impossible la comunicació racional amb el malalt i, tot i que hi sent i parla, no coneix, no recorda, no raona... Això és molt decebedor i frustrant, i posa a prova la paciència i l’estabilitat emocional del cuidador una vegada darrere una altra. Quan, a més, de vegades s’acompanya de conductes agressives cap al cuidador, la situació pot esdevenir molt complicada. Ja sabem que cada persona és diferent, però, podries donar uns consells bàsics i útils a qualsevol persona que tingui cura d’un malalt d’Alzheimer? En aquest cas concret, i com que es tracta d’un procés llarg i esglaonat, cal acompanyar “en paral·lel” i “al costat” del malalt segons la fase en la qual es trobi. Es recomana que la persona afectada vagi realitzant totes les activitats de la seva vida diària que el seu estat li ho permeti. Per això cal no considerar-lo ni com un nen petit a qui s’ha de fer tot ni exigir-li coses per les quals ja no està capacitat. Cal anar, doncs, “al costat” i “en paral·lel”, ni per davant ni pel darrere. Quan hi ha alguna catàstrofe (un accident aeri, per exemple), sempre veiem a les notícies que els familiars i amics dels afectats reben ajuda psicològica, però, on podem trobar aquesta atenció psicològica per als nostres familiars i amics del malalt amb demència? Per què no està en la cartera de serveis de la Seguretat Social, per exemple?

7


La Seguretat Social, malauradament, no disposa dels mitjans necessaris, en aquests moments, per dur a terme l’atenció psicològica de la població que la necessita en el país. Sabem que els pressupostos o la seva aplicació sols donen per a una petita cobertura del sistema. Hi ha atenció als CAP i a Benestar Social als ajuntaments, però amb llistes d’espera i amb una freqüència de visites de només dos o tres mesos. Dit això, el més recomanable per als familiars i amics dels afectats és apropar-se a les associacions de malalts, als grups d’ajuda mútua i a d’altres col·lectius de base arrelats a partir del coneixement profund, de l’autogestió i de la base organitzativa ferma i real sobre una problemàtica coneguda. Assistir als cursos, a les xerrades informatives i a tots els actes de divulgació i d’informació possibles per tal de relativitzar i reestructurar l’afecció que es pateix pot ser una actitud, si més no resolutiva, sí, potser, adaptativa davant el sotrac i el patiment que es pot tenir quan es viu a prop d’una persona malalta. Moltes gràcies, Martí, per la teva col·laboració!

LA UNIÓ FA LA MÀGIA... I LA SOLIDARITAT DE TOTS PLEGATS FARÀ MÉS FORTA L’ASSOCIACIÓ COL·LABOREU AMB L’ASSOCIACIÓ COMPRANT AQUEST CONTE. EL TROBAREU A LA SEU DE LLAMBRUSCA Pere el Gran, 32, 1a planta Vilafranca del Penedès TAMBÉ PODEU DEMANAR-LO A llambrusca@llambrusca.org Donatiu: 5 euros

8


Jo he ballat amb els estels Per Marta Pérez i Sierra L’àvia és menuda com un ocell i la seva pell és tan delicada, tan lleugera, que podria ser feta de petites plomes tornassolades. L’àvia té sort que l’avi encara sigui viu perquè és l’únic a qui encara reconeix. L’avi diu que la seva dona és com l’arc de Sant Martí que surt després de la pluja i, malgrat la seva esplendor i els seus colors, no impedeix veure el paisatge perquè és transparent. Transparent perquè no vol interferir en la bellesa dels altres. Espectacular, un consol després de la tempesta. L’àvia Maria Rosa seu davant de l’antiga calaixera i s’emmiralla. No s’hi coneix, ho sé perquè li ho veig als ulls i perquè pocs minuts després es posa a ballar i acaba, com sempre, estirada a terra, panxa enlaire, amb una lluïssor als ulls que si la poguéssim aïllar fóra la lluïssor d’una joveneta enamorada. A més a més l’avi m’ha explicat la fantasia que reviu cada dia. A mi em fa por que es refredi estirada al terra, però l’avi diu que: “Ca! Com s’ha de refredar amb lo forta que és”, que la deixi estar. L’àvia Maria Rosa veu en el mirall la joveneta que va ser, amb els ulls foscos i desperts, inquisidors, i el cabell recollit en dues trenes gruixudes i negres. I sent el seu cos capaç d’abraçar qualsevol cosa i el seu ànim curiós. Es queda embadalida davant del mirall, satisfeta, molt satisfeta del que va fer aquella nit d’estiu, la primera nit dels seus disset anys. Durant l’estona que la fantasia ocupa la realitat, l’àvia viu perquè reviu; l’àvia torna a sentir. Quan la realitat és tota realitat, l’àvia només és un xiuxiueig de cançoneta perquè a l’àvia, la segona cosa al món que li despertava els sentits, era la música; la primera, els estels. - À  via! Que l’avi Joan et crida! Que és hora de dinar! – Jo li parlo com si ella m’hagués d’entendre. Sé que no farà res fins que el seu marit la vingui a buscar i de bracet la porti al menjador. L’àvia Maria Rosa em respon: - 17 anys... La tebiesa de la seva veu ara és mudada. No li entenc res més però sé del cert el que em vol dir. M’assec al seu costat mentre ella es gronxa sobre ella mateixa davant del mirall de l’àmplia calaixera, i l’escolto. Escolto el que diu tot confegint frases amb els gests i les mirades. - Tenia 17 anys aquell estiu en què vaig decidir no fer-me gran; exactament era una nit d’estiu, i jo, en pijama, m’havia estirat sobre la gespa del jardí de la torre on estiuejava amb els pares.

9


Mirava el cel estelat entre les agulles dels pins, semblava la mantellina de la mare aquella nit... No volia assemblar-me a la gent gran, no volia assumir les seves responsabilitats innecessàries... volia sentir el meu cos vibrant i amb il· lusió, sabia segur que per sentir-me viva per sempre m’havia d’aturar en el temps. I sense treure els ulls d’un cel teixit d’espurnes de llum i ombres de somnis, vaig fer-me una promesa: tenir per sempre 17 anys. No créixer. Aturar-me en cos i ànima. Vaig prometre i prometre’m que el temps fóra el temps dels altres... el que passa entre la feina, el menjar i el llit... Per a mi el rellotge ja no calia. I per segellar la promesa vaig començar a ballar... primer com si res, com si només ballés per a mi, quasi sense moure’m... vaig començar a ballar fluixet, com si no ho fes; després, més engrescada, les branques dels arbres eren la meva parella de torn. N’hi havia tantes que tenia on triar; primer varen ser les més baixetes però, entusiasmada en una dansa metòdica, vaig anar pujant. Sense adonar-me’n, els meus peus no tocaven a terra, ballava en un espai abans desconegut. Des de la promesa jo era ingràvida, però ni me n’adonava, jo només ballava tot seguint un ritme intern suau, però intens. Emotiu. I així, de la capçada d’un arbre vaig enfilar-me a la cua d’un estel i d’aquest, a un altre. Tenia estels menuts entre els dits, estels de cinc puntes festejant els meus cabells i estels rodons amb llum de color blau besant-me els pits. En un passeig de puntetes per aquell cel, jo era ballarina calçada amb sabatetes roses de cintes de setí de puntes de ballet. Havia conjurat el temps i el temps m’havia respost. Aquell ball n’era la prova. Quan ho explico em diuen: “Ho deuries somniar!” Ca!!! Res de somniar!!! Mai no havia estat tan desperta. Aquella nit, que jo vaig requerir que el temps s’aturés per a mi, es va tornar màgica per confirmar la meva petició i jo vaig ballar amb els estels tota la nit. La lluna rodona, plena, semblava un focus tot seguint les passes del ball, les meves passes compassades a una o altra estrella. I les constel·lacions feien d’orquestra, no sé com, però s’havien posat d’acord i a tot el cel sonava “L’ocell de foc”, d’Igor Stravinsky. En clarejar, em vaig esmunyir per un llençol de llum de matinada que em deixà a terra. - Maria Rosa! Maria Rosa! Què fas estirada a terra, no veus que et pots refredar? Els pares! Els hauré de dir que ja per sempre tindré disset anys...

10


L’àvia, lleugera, havia lliscat fins a terra, com si la dansa hagués confegit un fulard de seda per on deixar-se anar, com un tobogan. - Maria Rosa, aixeca’t! Va, dóna’m la mà que t’ajudo... – Li diu l’avi Joan, amb un to de veu que només fa servir amb ella. Un to més de pare que de marit, però talment còmplice. - Àvia, fes cas a l’avi Joan... La segueixo increpant. - Àvia, va, sigues bona minyona! L’avi sap com fer-la aixecar: s’agenolla al seu costat, acota el cap fins a ella i amb un somriure li diu: - Sí, Maria Rosa, ballaves amb els estels... L’àvia s’aixeca i m’adono que a la brusa, sobre el pit, hi duu fixat un fermall; una joia menuda que l’avi Joan li va regalar un estiu pel seu sant: una rosa diminuta que descansa sobre un estel d’or. Maria Rosa Vila: http://www.enfocant.com/ http://mariarosavila.blogspot.com/

Maria Rosa Vila

Marta Pérez Sierra: http://www.martaperezsierra.com/ http://didaletdivori.blogspot.com/

Les autores han realitzat, tant el conte com la fotografia, expressament per a Llambrusca. MOLTES GRÀCIES!

10 11


PROPERES ACTIVITATS TARDES D’ANIMACIÓ ESTIMULATIVA: Dilluns, dimecres i divendres de 15.30 a 19.30 Les “Tardes d’animació estimulativa” pretenen oferir una sèrie d’activitats útils, agradables i divertides a totes les persones que pateixen algun tipus de demència en fase inicial. Així, a part d’exercicis d’estimulació cognitiva, entrenament de la memòria i rehabilitació, s’hi fan altres activitats com manualitats, jocs i entreteniments, cant coral, xerrades, audició de música en viu, espais de conversa, psicomotricitat, etc. Totes aquestes activitats estan sempre adaptades al nivell de comprensió i possibilitats de cada usuari. A les “Tardes“ es treballa en grups reduïts i en un ambient agradable. Es fomenta la sociabilitat i l’acceptació de les limitacions individuals en un intent de millorar la qualitat de vida de cadascú. ESTIMULACIÓ COGNITIVA Tardes de dimarts i dijous. Horari a concertar. L’estimulació cognitiva va dirigida a persones que han estat recentment diagnosticades de demència i a les que volen aprendre a millorar les seves capacitats cognitives. S’estructura en sessions individuals d’una hora de durada dirigides per un professional expert. Es treballa tenint en compte la realitat de cada usuari, el seu caràcter, la formació, els gustos, etc., per així poder establir un programa que s’adapti a les seves necessitats particulars. TALLERS DE SUPORT EMOCIONAL, GRUPS D’AJUDA MÚTUA I D’ALTRES ACTIVITATS DIRIGIDES A FAMILIARS I PERSONES QUE TENEN CURA DE PACIENTS AMB DEMÈNCIA TALLERS I CURSETS DIRIGITS A CUIDADORS PROFESSIONALS CURSETS D’INFORMÀTICA PER A GENT GRAN (grups reduïts) ASSESSORAMENT PROFESSIONAL ESPECÍFIC SERVEI D’ACOLLIDA Cada dimecres no festiu de 5 a 7 de la tarda. Punt d’informació a on es poden dirigir totes de les persones que volen rebre informació sobre les activitats de l’associació. Totes les activitats tenen lloc al local de l’associació: carrer Pere el Gran, 32, primera planta de Vilafranca del Penedès (telèfon 608 627 710).

12


PENSAMENTS... Per Pilar Sabaté El dia de Sant Antoni de les Malalties (per a qui no ho sàpiga, el primer dilluns de maig), mentre comprava en una d’aquestes grans superfícies que s’han posat tant de moda, vaig tenir una agradable sorpresa. Com que a Sant Quintí era festa, en honor del sant que acabem d’esmentar, era molt fàcil trobar-hi qualsevol quintinenc. I així va ser. Vaig topar amb el Santi Escalfet, la seva dona, la Pilar, i la seva filla, l’Ariadna. De seguida que em va veure em va dir: “Ahir parlava de tu”. Li vaig preguntar com era que s’havia recordat de mi, després de tant de temps, i em va comentar que havia estat amb motiu de la recent creada associació Penya Motera Els Segadors de Sant Quintí. Només feia dos dies que havia nascut aquesta jove entitat i ja pensaven en com podien ajudar Llambrusca. Llavors ho vaig entendre: va pensar en mi perquè sap que jo formo part de Llambrusca i, per tant, sóc un contacte a través del qual podia arribar a nosaltres. Doncs resulta que al Santi ja li rondava pel magí una brillant idea: fer una activitat per recollir diners per a la nostra associació. Quina alegria! Sort que encara hi continua havent gent amb ganes de fer coses en benefici de les malalties que afecten moltes persones de la nostra societat. Ja li ho vaig dir, ja, que ens falten molts Santis Escalfet per poder fer més fàcil la vida de les persones amb demència i dels seus familiars. Santi, espero que algun dia no gaire llunyà puguis tirar endavant la idea tan bona que em vas exposar, perquè jo ja l’he somniada un grapat de vegades! Endavant!

Col·laboren:

13 12


ÒPTICA ANÀLISIS CLÍNIQUES i AIGÜES

c/ Melió, 25 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 21 59 Fax 93 817 22 94 e-mail: janer@pinturesjaner.com

Sant Pere, 2 - Tel. 93 890 12 39 08720 Vilafranca del Penedès

FARMÀCIA

· Lacats i envernissats

PERE MITJANS i BAQUÉS

· Pintura d’automòbils · Pintura industrial · Pintura decorativa · Envernissats per a l’exterior amb productes ecològics

Ctra. de Moja, km 0,900 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 890 60 79 joanaguilar@joanaguilarsl.com

Carretera Diputació, s/n Telèfon 93 897 81 55 VILOBÍ DEL PENEDÈS

ANUNCIA’T Telèfons 93 817 18 37 93 818 19 22 14


ANUNCIA’T

- Alimentació biològica - Herbes medicinals - Fruits secs - Complements dietètics

Telèfons 93 817 18 37 93 818 19 22

Ferrers, 18 Tel. 93 892 07 26 Vilafranca del Penedès

ANUNCIA’T Telèfons 93 817 18 37 93 818 19 22

Passatge Camp dels Rolls, s/n Tel. 93 890 29 05 08720 Vilafranca del Penedès

La Parellada, 25 Tel. 93 892 01 73 - Fax 93 818 23 06 08720 Vilafranca del Penedès 15


TOC D’ALERTA “A Espanya es fa un ús inadequat i excessiu de subjeccions, tant físiques com químiques, en persones grans dependents en general, i en persones amb la malaltia d’Alzheimer en particular”. Aquesta afirmació la fa CEOMA (Confederación Española de Organizaciones de Mayores) després d’haver realitzat un estudi en més de 150 residències espanyoles. Entenem per subjeccions físiques qualsevol mètode aplicat a una persona que limiti la seva llibertat de moviment, l’activitat física o el normal accés a qualsevol part del seu cos. Una subjecció química es pot definir com l’ús de fàrmacs psicotròpics per a tractar conductes inadequades o molestes que no tenen com a base un desordre psiquiàtric diagnosticat. Dit d’una manera més planera, quan es fan servir fàrmacs per a “sedar” el malalt en situacions en les quals hi hauria un tractament millor. Les comparacions internacionals parlen d’un ús excessiu i inadequat en diversos països, però Espanya va a la capçalera del problema i el podem considerar una verdadera lacra. Percentatge de persones institucionalitzades en residències geriàtriques sotmeses a algun tipus de subjecció: Dinamarca França Islàndia Itàlia Japó Espanya Suècia EUA

2,2 17,1 8,5 16,6 4,5 39,6 15,2 16,5

% % % % % % % %

Les persones sotmeses a subjeccions s’enfronten a una pèrdua d’autonomia, de dignitat i d’autoestima. Es tracta d’una forma de maltractament “consentit”. Diem que hi ha un ús excessiu o abusiu de subjeccions quan es fan servir a pesar d’existir altres mesures alternatives, vàlides i segures. El motiu que es dóna per utilitzar subjeccions és el d’evitar accidents als malalts que tenen risc de caure, perdre’s o fer mal a d’altres o a ells mateixos. La realitat però és que freqüentment també es fan servir per conveniència de les persones que han de tenir cura dels malalts.

16


L’estudi dut a terme per CEOMA posa de manifest, entre d’altres, que les residències que no tenen espais físics segurs, tant a les habitacions i als banys com als corredors i a les sales d’estar, es veuen abocades a fer servir més subjeccions. En aquests centres les subjeccions físiques es fan servir especialment en els moments de major treball del personal d’assistència directa (a l’hora d’aixecar els residents, a les hores dels àpats i, en general, durant tota la nit ja que acostuma a ser el torn pitjor dotat). Les subjeccions físiques es fan servir sobretot al llit, als menjadors i a les sales d’estar. D’aquesta manera podem veure que el seu ús està relacionat amb les deficiències del centre i de la seva organització més que no pas amb les condicions del malalt en si. Per altra banda, l’ús de subjeccions té tot un conjunt d’efectes adversos (úlceres per pressió, incontinències, restrenyiment, pèrdua del to muscular, por i pànic, ira i agressivitat, depressió, aïllament, etc.) i està ben demostrat que comporta un major risc de caigudes. L’estudi també mostra que entre un 50 i un 100% de les persones grans dependents que viuen en residències consumeixen psicofàrmacs diàriament i per llargs períodes de temps. Hi ha múltiples estudis mèdics que evidencien que en els malalts d’Alzheimer molts d’aquests fàrmacs es podrien suspendre sense cap problema fent servir o no d’altres mesures alternatives. CEOMA ha guanyat recentment el premi “Príncipe de Viana de Atención a la Dependencia” que atorga el Govern de Navarra pel seu programa “Desatar al anciano y al enfermo de Alzheimer”. Aquest programa promou l’ús racional de subjeccions en les persones dependents, tant als seus domicilis com a les residències i d’altres institucions. Per això fa campanyes divulgatives, cursos de formació per a professionals i familiars, guies clíniques i protocols, etc. Podeu saber-ne més a: www.ceoma.org

17 12


DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER 2010 ACTES QUE DURÀ A TERME LA NOSTRA ASSOCIACIÓ AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER 2010

DIMARTS DIA 21 DE SETEMBRE A les 8 del vespre, a la sala d’exposicions del Vinseum,

“CAVA-TERTÚLIA SOBRE LA MALALTIA D’ALZHEIMER”

Que comptarà amb la presència de totes les persones que han estat entrevistades a la revista Llambrusca -Alzheimer Penedèsdes de la seva creació. DIVENDRES DIA 24 DE SETEMBRE A 2/4 de 9 del vespre, al Sam Casino,

“CONCERT EN BENEFICI DE LLAMBRUSCA” DISSABTE DIA 25 DE SETEMBRE Des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia, al mercat de Vilafranca,

“PARADA DE LA NOSTRA ASSOCIACIÓ”

On es donarà tot tipus d’informació sobre les activitats que realitzem i on es podrà col·laborar amb l’adquisició d’artesania elaborada per diferents artistes i voluntaris amics de Llambrusca 18


UN MANDALA FLORAL Als tallers d’animació estimulativa de Llambrusca hem celebrat l’arribada de l’estiu confeccionant un mandala amb plantes, flors, fulles, tronquets i pedres. Primer de tot, escampem per la taula els diferents elements de la natura que entre tots hem portat al local. Quina olor més bona que fan!!! Després, pensem una mica com serà el disseny i... som-hi! Aquí hi ha feina per a tothom. S’han de fer grups de pètals de colors, distribuir les pedres per mides, classificar les plantetes... Comencem per la part central i anem avançant cap a l’exterior. El mandala va agafant forma. L’ambient és distès i agradable. La feina, estimulant. Els cercles de plantes i flors ens aporten calma i ens ajuden a trobar la nostra pau interior. Veieu el mandala acabat a la pàgina següent

19 12


LLAMBRUSCA

-ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències

Carrer Pere el Gran, 32, 1a planta Tel. 608 627 710 Vilafranca del Penedès llambrusca@llambrusca.org www.llambrusca.org

Rtevista 14  

Setembre 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you