Issuu on Google+

-ALZHEIMERPENEDÈSPENEDÈSLLAMBRUSCA -ALZHEIMER LLAMBRUSCA Informaciósobre sobrelalamalaltia malaltiad’Alzheimer d’Alzheimeri ialtres altrestipus tipusde dedemències demències Informació

Número3 7 Número

Setembredel del2007 2008 Setembre


ANNA M. ALMIRALL-GERMAIN (Vilafranca del Penedès,1960). Formació artística: a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona, a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilafranca del Penedès i a l’escola de Carme Muset de Barcelona. Els seus bodegons van ser molt elogiats a França, com un clar estil “trompe-l’oeil”, pel realisme dels objectes de vidre i per les puntes de ganxet. Els seus premis més importants són: medalla d’or a Beziers (França, 1998); “Premio d’onore” a Roma (Itàlia, 2002); 2n premi de la Galeria Esart, Barcelona (2005); 1r premi de la Galeria Esart, Barcelona (2006), i és nomenada “Académica Asociada” per l’Academia Internazionale “Greci-Marino”, Verbano (Itàlia), i 1r premi DONART, Vilanova i la Geltrú (2007). Ha realitzat diverses exposicions arreu de Catalunya, de França, d’Itàlia i de Nova York, i una exposició itinerant per Copenhaguen, Vodinborg, Esbjerg, Ribe Amt, Alborg i Herming.

Anna M. Almirall-Germain, autora de la portada

Quan l’artista s’implica socialment, els colors, les formes, les textures, la llum..., el que ha creat, impacta de manera commovedora. Que sigui benvinguda el que a partir d’ara anomenarem “Creativitat Implicada”, la finalitat de la qual és la divulgació creativa que ens permet sortir d’una responsabilitat individual i endinsar-nos en la consciència col·lectiva.

Aquesta revista ha estat possible gràcies a l’Àngels Ventura


PRESENTACIÓ Tinc davant meu les set revistes que precedeixen aquesta. El número zero de Llambrusca va sortit al carrer el 21 de setembre del 2006: hem complert dos anys! La nostra és una revista senzilla, feta amb molta il·lusió per la gent que tirem endavant l’associació i amb la col·laboració d’amics i de familiars a qui sovint demanem que ens escriguin alguna cosa, que ens facin un dibuix per a la portada, que ens contestin l’enquesta o que s’anunciïn per ajudar a cobrir despeses. A la nostra revista intentem donar informació útil sobre les demències, denunciar determinades situacions i aspectes que creiem injustos o poc ètics i parlar amb persones que coneixen bé la problemàtica d’aquestes malalties i que ens poden ajudar a trobar alguna solució concreta o a veure les coses des d’un altre punt de vista. La nostra revista ens ha permès donar-nos a conèixer i arribar a moltes famílies de la comarca que la llegeixen i que esperen rebre-la cada trimestre. Això ens omple de satisfacció. Però volem créixer i millorar, i per fer-ho ens fa falta col·laboració. Necessitem sentir la veu de tots els lectors. Volem que la gent interessada o afectada per la demència faci servir la revista per dir-hi la seva, per expressar queixes, per compartir vivències, per donar ànims o per plorar desànims... Volem que Llambrusca sigui el mitjà a on tothom que tingui alguna cosa a dir en relació amb la demència ho pugui fer. D’aquesta manera aconseguirem representar totes les persones implicades, contemplarem els diferents punts de vista i podrem treballar millor per augmentar la qualitat de vida dels malalts i dels familiars. Des d’aquí, i en nom de tot l’equip, animo els lectors a compartir la responsabilitat de tirar endavant la revista i l’associació. Poseu-vos en contacte amb nosaltres, feu sentir la vostra veu: us necessitem! Àngels Cererols Presidenta de Llambrusca

3


ENTREVISTA A TERESA TERRADES Regidora de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Jordi Sueiro

Per Pilar Valero

Teresa Terrades

Estem convençudes que l’Alzheimer és un repte social i sanitari que requereix la implicació de les autoritats. Pensem que l’entrevista a la regidora de Salut, Teresa Terrades, és un pas més en la conscienciació de la desprotecció que pateixen els malalts d’Alzheimer. Perseguim que es reflexioni, es debati i es posin en marxa mesures que millorin la qualitat de vida d’aquells que depenen totalment de terceres persones per poder subsistir. Volem assenyalar la necessitat que l’Alzheimer sigui considerat com una malaltia degenerativa, no com una conseqüència de la vellesa.

Creu que n’hi ha prou amb la Llei de la dependència per pal·liar els problemes derivats de la malaltia de l’Alzheimer o de qualsevol altra que generi dependència? Considero que la Llei, vista des d’un context històric, és un avenç social molt important perquè passa a reconèixer com un dret fonamental de les persones el fet de ser atès i rebre suport quan les circumstàncies personals ho fan necessari. A hores d’ara encara no podem veure l’abast d’aquest salt qualitatiu, però d’aquí un temps, quan s’hagi normalitzat l’aplicació de la Llei, la valorarem en la seva dimensió real. Amb això no vull dir que la Llei resolgui les dificultats que suposa la malaltia i les conseqüències que se’n deriven. Tothom qui hi conviu sap que aquesta Llei no resoldrà el dia a dia aclaparador que comporta. La Llei ha de ser l’inici d’un trajecte. Sense la Llei, l’atenció als dependents era bàsicament una qüestió de voluntats; ara el nou marc legal permet exigir a l’Administració que doni resposta a una situació de dependència, tal com ho ha de fer per a l’escolaritat dels infants o l’atenció sanitària de tota la població. Ens pot dir, aproximadament, el percentatge de la població vilafranquina que es va arrecerar en la nova Llei? Sap quants reben en l’actualitat l’ajuda econòmica? En data de 30 de juny de 2008, a Vilafranca s’havien tramitat un total de 385 sol·licituds. D’aquestes, el Departament d’Acció Social

4


i Ciutadania ens va enviant a Serveis Socials els llistats amb les valoracions de grau de cada persona, i en funció del grau fem el PIAS, que són els plans individuals d’atenció. Primer s’han tramitat els PIAS de les persones gran dependents o grau III, i el 2009 es faran els de la dependència severa o grau II. A partir del 2011 es tramitaran els de dependència moderada o grau I. Les dades concretes de les persones que tenen ja els ajuts les podrem anar tenint conforme anem tancant els llistats de cada nivell i les donarem a conèixer a la població. Els costos directes que assumeixen les famílies són molt elevats (medicaments, contractar l’ajuda a domicili, l’assistència als centres de dia, l’ingrés a les residències, l’adequació de l’habitatge, etc.). La cosa s’agreuja amb els costos indirectes quan es produeix absentisme laboral o reducció de jornada per poder cuidar els malalts. Considera just que les famílies serveixin com a mur de contenció dels greus problemes derivats de la malaltia de l’Alzheimer? Jo no ho puc trobar just, com tampoc no ho és en si mateixa la malaltia. Aquestes situacions no les podem valorar en els termes de justícia o d’injustícia perquè, senzillament, es donen. Ara bé, el que sí crec és que, un cop apareix la malaltia, l’Administració ha de poder estar atenta a les necessitats que es generen per poder fer el suport necessari. A mi m’agradaria poder fer de Vilafranca una vila compassiva, que atén i cuida la seva gent, voldria que això pogués ser una realitat i que excel·líssim en aquests termes. Vull impulsar un serveis socials i de salut potents a la vila, que puguin treballar plegats i coordinats, i que ens permetin estar al costat de les necessitats reals de les persones. Existeixen plans específics a l’Ajuntament per mirar de solucionar la problemàtica de les persones dependents? Des de l’Ajuntament de Vilafranca ja fa molts anys que es treballa per acompanyar el millor possible les persones dependents. En aquest sentit, val a dir que en aquesta legislatura s’ha optat clarament per reforçar totes les accions de suport cap a aquestes persones. De fet, per a nosaltres és una prioritat que hem expressat en diferents moments i que encaixa molt bé dins la idea d’una Vilafranca compassiva a la qual abans feia referència. Concretament tenim el programa d’atenció a domicili, que enguany hem reforçat molt en l’àmbit pressupostari i que implica el suport a les persones tant pel que fa a la neteja de la llar com a la seva

5


cura i atenció, i el servei d’àpats a domicili, etc. Fem els tallers de la memòria i hem reforçat el servei de teleassistència. Estem treballant per obrir un servei de bugaderia, així com també per engegar un projecte de suport al transport adaptat. Pel que fa a l’adequació d’habitatges, tenim un programa que ens permet adaptar-los quan les circumstàncies ho requereixen. En aquesta línia de treball que explico, ens sembla important potenciar la formació de les persones que han de treballar en el sector de la dependència, i això ho estem fent a través de dos àmbits: d’una banda, a través d’un programa de l’escola taller que es diu “La ciutat de les persones”, i alhora començarem a tenir per al curs 2009-2010 un grau de formació d’auxiliar d’infermeria que es farà a l’Institut Milà i Fontanals. Ens agradaria que això pogués facilitar en un futur tenir una escola d’infermeria a la vila. Tenim la sensació que existeix un gran buit en l’atenció de la malaltia que ens preocupa. A les darreres eleccions municipals, una de les promeses del seu partit era que es faria un centre especialitzat en la malaltia de l’Alzheimer. En quina fase es troba aquest projecte? Aquest tema l’hem plantejat a les conselleries d’Acció Social i Salut i, ara per ara, no el tenen en les seves prioritats. Això no vol dir que no haguem de seguir treballant i insistint per a tenir-lo. L’Ajuntament no s’ha quedat amb els braços plegats: estem impulsant la construcció d’una nova residència en la qual volem que hi hagi un centre de dia. Aquest centre de dia hauria d’implementar programes molt dirigits a les persones amb demències. Per a fer-ho, veig molt necessari el treball conjunt amb tots els agents implicats: Administració, entitats com la vostra de familiars afectats, professionals del sector, etc. També estem iniciant una línia de treball per coordinar des d’una visió integral el tractament de les malalties lligades a la demència, amb els centres i les entitats ja existents, com les residències Sant Francesc, Inglada Via i Mare Ràfols, el sociosanitari Ricard Fortuny i l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Crec molt en la política que crea ponts i llaços en els diferents actors d’una problemàtica. És des d’aquesta òptica que s’avança i es respon millor a les necessitats. Alhora es guanya en credibilitat davant de l’Administració superior (la Generalitat, en aquest cas), que, veient iniciatives serioses, pot considerar important de recolzar-les.

6


Què opina sobre un model de serveis socials, cohesionats pels diversos sectors involucrats, que permeti rebre serveis de qualitat en condicions d’igualtat? És una idea totalment utòpica? Aquesta és ni més ni menys la meva idea de cap on han d’anar els serveis socials. D’entrada, dins el marc de la Llei de la dependència i de la Llei de serveis socials, els serveis socials passen a tenir un paper estratègic pel que fa l’atenció a les persones. D’una forma natural, la nova situació ens porta a lligar de manera clara els serveis socials i els de salut. Nosaltres estem estructurant aquests serveis des d’aquesta òptica. Una altra eina que pot ser molt valuosa és la creació del govern territorial de salut que impulsa la Conselleria de Salut de la Generalitat i que a l’At Penedès s’ha de crear aquest darrer trimestre de l’any. El seu primer objectiu també és atendre millor la població de referència i des del territori. Tenim la convicció que el treball transversal i integral permet arribar millor als objectius. Dins d’aquests serveis, l’atenció a la gent gran, als discapacitats i als infants és la nostra prioritat. Hem de poder garantir que arribem millor a les entitats implicades i sobretot als serveis implicats en aquests col·lectius de més fragilitat. Em reitero en el fet que hem d’establir ponts i més ponts. Si això és utòpic, no ho sé. En tot cas, hem de tenir la utopia a l’horitzó per avançar dia a dia cap a una societat més justa i compassiva. Quin paper creu que té o hauria de tenir Llambrusca, la nostra associació, a la comarca? Considera que el treball que s’està fent actualment (tallers, xerrades, revista, etc.) és l’idoni? L’Ajuntament, que ens ha cedit el local on estem ubicats en aquest moment, continuarà col·laborant amb la nostra associació? Llambrusca té un paper fonamental pel que fa al suport a les famílies afectades, pel treball que fa als malalts i en la difusió que fa del que suposa viure i conviure amb la malaltia d’Alzheimer. Les entitats com la vostra són imprescindibles per conscienciar la població i per arribar allà on l’Administració no arriba. La col·laboració de l’Ajuntament amb l’entitat, lluny de tenir caducitat, vol créixer. Llambrusca ha de tenir un paper clau en aquesta Vilafranca compassiva de la qual parlem. Hem de treballar plegats per a la millora integral en l’atenció dels afectats, hem d’aconseguir que tots els esforços que heu dut a terme a través dels vostres tallers, xerrades,

7


revista, etc. els puguem rendibilitzar millor i pugueu continuar essent un agent actiu en el camp que ens ocupa però amb el suport decidit de les administracions. Vol afegir alguna altra consideració? Agrair-vos molt la vostra tasca, agrair-vos molt l’esforç que esteu fent per atendre els afectats i les seves famílies. Estem al vostre costat, hem de seguir treballant junts per fer de la utopia una realitat. Hem de fer tots els ponts que calgui per poder aconseguir una atenció integral de debò per a les persones que pateixen aquesta malaltia. Gràcies, Teresa, pel temps que ens ha dedicat i per ajudar-nos a difondre la idea de la necessitat d’un tracte digne i just per als malalts amb demència.

LA GENT DE LLAMBRUSCA Llambrusca té la gran sort de poder comptar amb un magnífic equip humà que l’ajuda en el seu principal objectiu: millorar la qualitat de vida del pacient amb demència i la dels seus familiars. A pesar de ser una associació relativament jove, Llambrusca ha aconseguit engrescar en el seu projecte una sèrie de persones de procedència molt diversa. Totes elles tenen en comú les ganes de treballar amb la gent gran. N’hi ha que ja s’hi dediquen professionalment, d’altres s’estrenen amb Llambrusca. N’hi ha que vénen de forma voluntària, d’altres fan una feina remunerada. Entre tots aconsegueixen, però, que les persones afectades per la malaltia d’Alzheimer se sentin estimades i respectades com es mereixen oferint-los l’ajuda i l’orientació necessàries per fer front a les alteracions provocades per la demència de la millor manera possible. En aquest número de la revista volem presentar part de “la gent de Llambrusca” i aprofitem, també, per agrair el seu magnífic treball.

8


MARTA SURROCA Llicenciada en pedagogia. Especialitzada en animació estimulativa de persones grans discapacitades. Porta més de deu anys treballant com a educadora i animadora de gent gran en residències, centres de dia i a domicili. És una veterana col.laboradora perquè l’any 2005 ja va treballar en el taller d’estimulació cognitiva organitzat per l’associació. MONTSE PONS Actualment està treballant de mestra amb infants de tres a sis anys. Té dos hobbies que marquen la seva vida: el muntanyisme i la música. Al llarg del dia, la música l’acompanya d’una manera o altra. Ha tingut i té la sort de conviure i compartir coses amb gent gran. Ara, ha acceptat aquest nou repte de treballar la música als racons de Llambrusca. DÍDAC VIDAL Estudiant de quart de psicologia. Li agrada viatjar, els esports i llegir. La feina a l’associació, que ha trobat una mica per casualitat i que li agrada molt, li ha ofert l’oportunitat tant d’ajudar com d’aprendre.

ÀNGELS PENA Treballadora familiar i monitora de temps lliure i d’animació sociocultural amb molta experiència en el tracte amb les persones grans. Actualment treballa a l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos en programes d’atenció a la vellesa.

9


CARME FREIXES Educadora social. Fa poc temps que va venir a viure al Penedès i des de llavors ha col.laborat amb l’associació fent-se càrrec del servei d’acollida i organitzant l’última edició del GAM (grup d’ajuda mútua). TRINI PALAU Gerocultora amb anys d’experiència i una gran capacitat per entendre i atendre les necessitats de les persones grans, en especial aquelles que presenten alguna discapacitat o dependència.

clínica podològica

JOANA MARÍN Auxiliar de clínica especialitzada en geriatria. Ha treballat en residències de gent gran i actualment fa atenció domiciliària de persones dependents. Va començar col.laborant en els tallers de l’associació de forma voluntària i esporàdica però la seva capacitat per atendre persones amb problemes va fer que ràpidament passés a ser una més de l’equip.

lídia llopart

LA NOVA CUINA CASOLANA Per dinar i sopar. Els caps de setmana. Vigílies i festius.

col. núm. 786

Tel. reserves 93 891 98 75 LES CONILLERES 08732 CASTELLVÍ DE LA MARCA Alt Penedès (Barcelona) info@argolla-resturant.com

Av. Catalunya, 14, baixos 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel. 93 819 92 37 E-mail: podollopart@eresmas.com

10


ÒPTICA ANÀLISIS CLÍNIQUES i AIGÜES

c/ Melió, 25 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 21 59 Fax 93 817 22 94 e-mail: janer@pinturesjaner.com

Sant Pere, 2 - Tel. 93 890 12 39 08720 Vilafranca del Penedès

· Lacats i envernissats · Pintura d’automòbils · Pintura industrial · Pintura decorativa · Envernissats per a l’exterior amb productes ecològics

Ctra. de Moja, km 0,900 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 890 60 79 joanaguilar@joanaguilarsl.com

FARMÀCIA

PERE MITJANS i BAQUÉS

Anselm Clavé, 110 Tel. 93 899 13 09 08731 SANT MARTÍ SARROCA

Carretera Diputació, s/n Telèfon 93 897 81 55 VILOBÍ DEL PENEDÈS

11


EL REI GUERXO

Pilar Valero

Per Pilar Valero

Fa una bavor de forn quan vaig al centre de dia a buscar la Dona Oblit. Durant el trajecte la imagino vagant mentre... m’espera? No puc evitar pensar també en aquells que l’acompanyen patint la remaleïda malaltia convertida en una epidèmia que estén una xarxa en què cauen les persones sense que, al dia d’avui, es pugui evitar. Quan passo per “la muralla”, al carrer de la Beneficència, em vénen al cap la Teresa, que ja no camina i crida sense que ningú la senti; la Ivonne, que em mira elegant des d’una foto, i la Feli, que fa molts anys que viu entre el llit i la cadira de rodes, i, malgrat tot, s’arrapa a la vida amb una gran fortalesa. M’emociono en pensar que no existeixo per a elles i que un dia, en tombar una cantonada, vaig deixar també d’existir per a la Dona Oblit, la Isabel. L’ànsia i l’espera de no se sap què causa estralls en la gent que vagabundeja com ella i es mou tractant d’arribar a algun indret frescal. Vaguen pels passadissos del temps, mirant de reconèixer alguna cosa de la seva vida i de la dels altres. Ignoren tot i a tots perquè l’espai on es belluguen és complex i no se’ls entén. Els costa captar els senyals del seu entorn i probablement es troben sols en un lloc en què ells i la resta configuren mons individuals i oposats. Allò que anomenem destí, convertit en un pirata guerxo, els ha segrestat i els obliga a solcar per les regions ignotes d’un mar tempestuós que els enlluerna amb una llum que recula fins a deixar-los cecs. El pirata guerxo, arrogant i irrespectuós, frueix de ser el rei d’aquell terreny de ningú. La cort veu borrós i el poble és 12


cec perquè viuen ignorant aquella realitat, arrepapats en còmodes butaques, la qual cosa els impedeix fer res per a aquells éssers tan necessitats, pensa divertit, observant els ulls de la irracionalitat que els ha crescut a l’esquena, que els fa fugir constantment i els impossibilita de reclamar el sentit comú o la unitat, l’única esperança amb què podrien lluitar contra ell. És tan poderós, l’atzar lladre de somriures...! Els éssers oblit segrestats naveguen a bell ull, esporuguits de trobar segons qui que els farà embolicar amb les preguntes de sempre, amb paraules que els fa perdre la poca llibertat que els queda perquè no existeix cap llei que les prohibeix. Senten l’esmussament de dents quan les veus articulen els altisonants interrogants que componen una xerrera estèril en tombar les cantonades del temps: Em coneixes? Saps qui sóc jo?...Tant de bo que responguessin: “Et conec i sé qui ets; tu em coneixes i no saps qui sóc, però tant se val”; no ho fan. Per què no se’ls acut als interrogadors que no ho han de saber? Ningú no s’adona que tremolen en no trobar la resposta? Els ressorts que podien fer servir per a alliberar el pensament estan avariats i els incapaciten d’entendre o de conèixer res ni a ningú en aquell món que els contempla i els impedeix participar. És per això que acostumen a respondre, desorientats, amb un tímid “hola” o un “sí”; també ho fan amb el silenci convertit en una caixa on guarden el que van viure. Per arribar-hi, cal trobar una clau que està amagada a les profunditats del cervell. El destí pirata els ha desposseït d’ells mateixos, vestint-los d’una soledat interior que els aliena. No saben que estan oprimits, per tant, no coneixen la promesa cruel d’un més enllà encara pitjor del que estan vivint. Tampoc no s’adonen que passen per una situació inacceptable, en un món autòmat que els posa el silenci al davant. Al cap i a la fi, per a què serveixen les paraules en aquella travessera desequilibrada i paradoxal on un rei capritxós destrossa vides? Sortosament, res no és el que sembla i el viatge lineal sense retorn, sense cap Ítaca, els transforma, però no pot esborrar el món dels somnis ni el de les idees, llocs on tots els éssers imaginen futurs comuns i caminen en llibertat. Fa molt de temps que el lliure albir els visita i els ha ensenyat a associar-se, a investigar, a fer-se preguntes, a interessar-se pels altres, a desestimar la casualitat que en un joc de paraules es converteix en causalitat i vol ser protagonista en comptes de víctima. Allà no es compleix la dita de

13 12


“En el món dels cecs el guerxo és el rei”. Les paraules no s’articulen a la gola sense emetre cap so, ocupen llocs en el silenci i cerquen l’ordre i la màgia. Dibuixen paisatges amb diferents significats: Idea, Investigació, Associacions, Activitats, Psicoestimulació, Ajuts... Cada un d’aquests mots són les crosses dels éssers oblit i els esborren els ulls de l’esquena, cosa que els permet mirar al front i continuar la travessia per altres mars menys tempestuosos, on suren els núvols de la lògica del benestar. Els éssers oblit no han de dir: “Explica’m qui sóc i què faig aquí perquè no tinc records”, perquè els ajuden a crear un conjur davant les amenaces de la vida i dels temps amb grans dosis de flexibilitat en la planificació d’activitats i analitzant els factors ambientals i biològics que els poden fer ballar el cap. És llavors que la pau arriba, ajustant comptes amb el passat.

LA NOSTRA ÀVIA Per Biel i Marta Roig

14


15 12 Àngels Cererols


Aquesta és una conversa real que vaig sentir no fa gaires dies. No diré a quin lloc es va produir però podria haver estat en una residència d’avis, en un centre de dia o en un domicili particular: a qualsevol lloc a on hi hagi alguna persona gran amb dependència. - Em podries acompanyar al lavabo? - Ara no puc, avi, que tinc feina. - Però és que jo tinc ganes d’anar de ventre... - Ja t’he dit que ara no puc venir! A més, portes bolquers, fes-t’ho a sobre i després ja et canviaré! - ...! La incontinència urinària i fecal és un fet que apareix sovint en el transcurs d’algunes malalties cròniques que afecten la gent gran, en especial les demències. Avui en dia disposem d’una àmplia gamma de bolquers finançats per la Seguretat Social que ens permeten tenir cura, amb relativa comoditat, de les necessitats higièniques de les persones incontinents. Però hi ha vegades en què l’ús de bolquers és abusiu i d’altres en què no està justificat en absolut. Quan una persona comença a presentar incontinència (normalment a l’inici serà només urinària), hem de buscar l’assessorament professional per saber què cal fer. Hi ha diferents aspectes que s’han de tenir en compte: quan apareix la incontinència, de quin tipus és, si la persona sent la necessitat d’orinar o no, si apareix després d’un esforç (tos, esternut..), si el que passa és que la persona no pot aguantar l’orina quan nota la sensació d’haver d’orinar (urgència miccional), etc. En el cas de les demències, és habitual que el malalt s’oblidi d’anar a orinar abans d’anar al llit o que, de dia, no sàpiga trobar el camí del lavabo, en especial si està fora del seu domicili. El control dels esfínters està molt lligat a la dignitat humana, per això, la persona que pateix una incontinència veu greument afectada la seva autoestima. Per ajudar el malalt, hem de fer servir tots els mitjans que tinguem a l’abast per evitar o retardar la seva aparició. Els bolquers no poden substituir ni ens han de fer oblidar les actuacions destinades a evitar la incontinència, i mai no es pot justificar el seu ús només per la comoditat de la persona que té cura d’algun malalt.

16

Àngels Cererols

TOC D’ALERTA


LA BIBLIOTECA DE L’ASSOCIACIÓ Al local de l’associació hi tenim una petita biblioteca que estem organitzant amb molta il·lusió i que volem compartir amb tots vosaltres. Els llibres que hi trobareu tracten el tema de la vellesa, en general, i la malaltia d’Alzheimer i altres demències, en particular. Volem que tothom que estigui interessat en aquests temes pugui trobarhi informació i assessorament. Són llibres dirigits principalment a persones que tenen cura de malalts amb demència, familiars i diferents professionals implicats en aquestes matèries, però també als propis pacients amb demència o a la gent gran que vol aprendre a millorar la seva vellesa. Bàsicament hi trobareu: • Llibres de divulgació sobre el procés d’envelliment i la millor manera d’envellir. • Llibres de divulgació sobre les demències. •Guies pràctiques amb consells per abordar les diferents problemàtiques que ens planteja la demència o la discapacitat en la vellesa. •Fulletons editats per diferents organitzacions que tracten aquests temes. • Novel·les, assajos, poemes i llibres de contes sobre la vellesa i les demències. • Llibres i publicacions de caire més científic (dirigits a professionals). La nostra biblioteca és petita però tenim la intenció de fer-la créixer i de convertirla en un referent a la comarca sobre el

17


tema de l’envelliment. Volem que sigui realment útil. Per això, si teniu algun llibre sobre aquesta temàtica que us ha resultat especialment interessant, comuniqueunos-ho: intentarem aconseguir-lo. Estem treballant també perquè cada llibre tingui una ressenya a on s’indiqui la temàtica i a qui va dirigit. En aquest número de la revista us mostrem alguns exemples de les diferents publicacions que podreu trobar a la biblioteca. Posteriorment us anirem informant de les adquisicions més rellevants. Podeu venir a consultar i demanar llibres cada dimecres de 4 a 7 de la tarda al local de l’associació (Plaça Penedès, 3, 2a planta).

18


ACTIVITATS DE LLAMBRUSCA ACOLLIDA: Cada dimecres de 4 a 6 de la tarda ELS • • • • •

RACONS DE LLAMBRUSCA: Estimulació cognitiva Manualitats i entreteniments El racó de la memòria Què ens diu la música? Activitats de la vida diària

CURSOS I XERRADES INFORMATIVES: • Cursos i tallers específics dirigits a persones que tenen cura de malalts amb demència, familiars o professionals • Xerrades sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències GRUPS D’AJUDA MÚTUA: Per aprendre com cuidar sense patir esgotament ASSESSORAMENT PROFESSIONAL • Suport psicològic a malalts i a familiars • Valoració i orientació sobre casos particulars ALTRES ACTIVITATS • Tallers d’estimulació cognitiva per a gent gran • Informació i ajuda per aconseguir un envelliment satisfactori Per a informació concreta, cal que us dirigiu al local de l’associació, qualsevol dimecres de 4 a 7 de la tarda. Plaça Penedès, núm. 3, 2a planta Vilafranca del Penedès 19


LLAMBRUSCA

-ALZHEIMER PENEDÈS-

Informació sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències

DIUMENGE 21 DE SETEMBRE DEL 2008

DIA MUNDIAL DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER Acte commemoratiu a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès A partir de les 11 del matí, i durant tot el dia,

Punt d’informació sobre la malaltia i les diferents activitats que organitza l’associació Llambrusca.

Al matí i a la tarda,

A partir de les 5 de la tarda,

Torneig de wii

Paraules de Teresa Terrades,

regidora de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca.

Parlament de Pere Martí,

catedràtic de llengua i literatura a l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca, i crític, autor i assessor de literatura infantil i juvenil.

Paraules de Marcel Esteve, alcalde de Vilafranca. Presentació del conte “La unió fa la màgia” a càrrec de les seves autores, Àngels Cererols i M. Remei Alemany.

Actuació de Paton Soler, cantautor vilafranquí, i Pep Ayora, clown. Actuació de diversos grups de ball del Gimdans Actuació del Ball Pla de Vilafranca. Lectura d’una poesia de Glòria Clavero, tècnica de Salut de l’Ajuntament de Vilafranca

Lectura d’un conte de Laia Sueiro. ACTUACIÓ DEL GRUP ESSÈNCIA DE GOSPEL. Actuació i animació amb el grup de percussió La Torradora. Actuació de la coral El Coro de Vilafranca. Actuació de la Colla Sardanista de Vilafranca. Organitza:

LLAMBRUSCA -ALZHEIMER PENEDÈSPlaça Penedès, núm. 3, 2a planta - Vilafranca del Penedès


Revista 7