Page 1

En Moisès Jordi Pinatella, coordinador de Limnos (Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany), amb NIF G-17154337, amb seu a Banyoles, a l’edifici del Museu Darder, situat a la Plaça dels Estudis núm. 2 de Banyoles. En nom propi i en el de l’entitat que representa

EXPOSA Que hem tingut coneixement de l’APROVACIÓ INICIAL de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana a l’àmbit de la ronda Monestir-riera Canaleta. Que des de l’any 1998 Limnos lluita per la preservació dels recs i els horts de Sota Monestir. Que el gener de 2012 vam elaborar una proposta per Sota Monestir publicada a la revista la Llúdriga (que adjuntem) que es concreta en la creació del Parc dels Recs i els Horts de Sota Monestir amb tres puntals bàsics: la preservació i promoció dels horts i els sistemes de regadiu, la creació d’una zona verda que aprofiti el patrimoni vinculat als recs i la conversió de la farinera Surribas en un espai de promoció dels productes autòctons de la comarca. Que volem fer aportacions per tal de garantir la preservació del patrimoni natural i cultural de l’indret. Per tot això fa les següents al—legacions:

1. AL—LEGACIONS DE CARÀCTER GENERAL 1.1. Considerem que l’ordenació del sector Sota Monestir-Riera Canaleta s’hauria d’abordar en el marc de la revisió del POUM de Banyoles ja que el seu desenvolupament urbanístic tindrà clares repercussions sobre el model de ciutat. Al—leguem que es replantegi l’ordenació de Sota Monestir en el marc de la revisió del POUM. 1.2. Considerem que la Modificació Puntual no compleix l’objectiu de “preservar i incorporar els valors ambientals propis d’aquest àmbit“ a causa de l’elevada edificabilitat proposada: 650 habitatges (56 més del que preveia el POUM de 1984) i 34.000 metres quadrats de sòl industrial. Al—leguem que es disminueixi notablement l’edificabilitat proposada, especialment pel que fa la nombre d’habitatges. 1.3. Considerem que no es compleix l’objectiu de “preservar les zones d’hortes amb un major valor ecològic i paisatgístic” ja que l’àrea destinada a aquest ús (1,7 hectàrees) representa menys d’un 10% del total del sector. Al—leguem que es protegeixin nous sectors d’horta de gran valor ecològic i paisatgístic lligats a la xarxa de recs com els horts de Can Boada (entre el carrer de Can Boada i la carretera de Vilavenut), els horts situats entre el camí Fondo i el carrer Ausiàs March o els horts situats al sud de Can Laqué.

1


1.4. Considerem que l’objectiu de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic del sector amb la preservació i incorporació dels valors ambientals s’hauria de traduir en una disminució notable de la densitat proposada (31 habitatges per hectàrea en els dos sectors residencials). Al—leguem que es redueixi notablement aquesta densitat per tal d’assolir una major protecció de les zones d’hortes i reduir l’edificabilitat a l’entorn de la carretera de Vilavenut. 1.5. Considerem que hi ha una mancança molt evident de zones verdes a les zones centrals de Sota Monestir, per exemple a l’entorn de la carretera de Vilavenut que és justament la zona amb més edificabilitat. Al—leguem que es creïn més zones verdes articulades a l’entorn de la xarxa de recs potenciant la seva presència i utilitzant el travertí com a element bàsic en el seu disseny (camins, bancs, parets, elements decoratiusK). També es podria pensar en la creació d’espais de recreació vinculats als recs de Banyoles (saltants d’aigua, molins que moguin parcs infantils, zones de formació natural de travertíK). 1.6. Considerem absurd proposar la creació de zones verdes dins del vial que creua de nord a sud el sector ja que l’experiència demostra que aquesta localització no afavorirà la seva utilització per part de la ciutadania. Al—leguem que les zones verdes se situïn fora de la xarxa viària bàsica. 1.7. Considerem que manca un estudi exhaustiu del patrimoni existent a la zona, en especial de l’existència de trams de rec amb paret de travertí i amb elements de regulació de cabal (cadiretes, bagants, saltantsK) que remeten a l’origen medieval d’aquesta xarxa de regadiu i que tenen un gran valor patrimonial, històric, cultural i social. Al—leguem que es realitzi un estudi integral de tot el patrimoni de Sota Monestir. 1.8. Considerem que el nou vial central que enllaçaria els carrers Joan XXIII i la Ronda Canaleta tindrà un enorme impacte ambiental sobre la zona d’hortes més valuosa (entorn de Cal Laqué) i recordem que es va projectar en el marc del POUM de 1984 quan encara no hi havia la variant de Banyoles. Al—leguem que es faci un estudi de mobilitat en el que es busquin alternatives més flexibles per relligar la trama urbana de la ciutat en aquesta zona concreta a través del reforçament/replantejament de la ronda Fortià i del carrer de la Canaleta/carrer dels Agraris. 1.9. Considerem que el projecte no garanteix suficientment la funcionalitat ecològica de la zona de Sota Monestir sense incorporar la protecció dels recs, veritables vertebradors ecològics de la zona. La manca d’informació sobre el tractament que es donarà als recs de la zona, al—legant la redacció i aprovació d’un posterior pla especial dels recs, no garanteix la conservació d’aquests, ni permet assegurar la funcionalitat ecològica con a connector biològic de l’espai entre l’Estany i el riu Terri. Al—leguem que no s’aprovi el pla sense la incorporació del pla de recs o d’algun projecte de conservació del rec de Ca n’Hort i Teixidor que permeti la connexió de l’Estany i la riera Canaleta amb una amplada i cabal suficient, envoltades de zones verdes o horts urbans.

2


2. AL—LEGACIONS EN RELACIÓ ALS ASPECTES AMBIENTALS 2.1. Que en l’informe ambiental apartat 2.1.1.1. Climatologia es parla de les pluges abundants que afecten al municipi de Banyoles. Que aquestes pluges, i la presència de l’Estany, fan que l’aigua desguassi en direcció a la riera Canaleta, al límit de la zona d’estudi, essent aquesta i el rec de Ca N’Hort-Teixidor els principals llocs de desguàs de les pluges. Que hi ha instal—lat un sistema automàtic a la zona del Club natació Banyoles per fer desguassar les aigües cap a la riera Canaleta. Per això, demanem que se citi en aquest apartat la importància dels recs i la riera Canaleta en aquesta zona com a vies de desguàs de l’Estany de Banyoles. 2.2. Que a l’informe ambiental apartat 2.2.1.2 Anàlisi de Patrimoni Natural, concretament al punt 2.1.2.1 Principals unitats ambientals es diu, textualment: “L’entorn de l’Estany conté diverses espècies protegides i d’especial interès, com les falgueres Thelypteris thelypteroides (protegida pel PEIN) i Ophioglossum vulgatum, l’hepàtica Riccia fluitans, diferents tipus d’espigues d’aigua (Potamogeton spp.), joncs, càrexs, Ranunculus lingua, etc.” Que als marges dels recs de la zona de Sota Monestir hi creixen sovint balques i altres espècies pròpies de l’Estany. Que algunes espècies d’espigues d’aigua (Potamogeton spp.) es troben presents en els recs de la zona de Sota Monestir. Per això, demanem que es faci constar la presència d’aquestes espècies d’ambients humits i protegides (Potamogeton spp.) en els recs de la zona objectiu del projecte. 2.3. Que a l’informe ambiental, a l’apartat 2.1.2.2 Espais naturals protegits i connectivitat, hi diu, textualment, “L’estany de Banyoles, tal com diu l’Agenda 21, tot i estar inclòs al PEIN i a Ramsar, encara té moltes mancances de gestió, com per exemple, no té un Pla Especial de Gestió ni un òrgan encarregat de portar-lo a terme, el Reglament d’Activitats de l’Estany no té potestat sancionadora, la gestió dels municipis de Banyoles i Porqueres s’ha portat de manera independent i sense un personal ni un pressupost específics, etc. En canvi, s’han establert un vedat de pesca i diversos itineraris senyalitzats.” Que el Consorci de l’Estany de Banyoles, amb participació dels ajuntaments de Banyoles i Porqueres, està realitzant tasques de gestió de l’Estany de Banyoles de forma coordinada, amb personal i pressupost. Per això, demanem que s’inclogui el Consorci de l’estany de Banyoles com a òrgan que gestiona la zona de l’Estany de Banyoles. 2.4. Que en l’informe ambiental a l’apartat 2.1.5.3 Anàlisi del risc d’inundació només se cita el risc pel que fa a la riera Canaleta, sense tenir en compte la importància dels diferents ramals del rec de Ca N’Hort-Teixidor en l’àmbit d’actuació com a desguàs en cas de pluges importants. Que en alguns casos, el control del pas d’aigua pels recs durant períodes de pluges abundants és realitzat pels mateixos veïns. Que les actuacions que afectin als recs d’aquesta zona pot provocar greus problemes d’inundacions. Per això, demanem que s’estudiï la importància dels recs com a desguàs en aquesta zona i s’inclogui aquest en l’informe ambiental.

3


Vessador de Can Laqué (1986)

Rec de Ca N’Hort-Teixidor, al seu pas per les Hortes de Ca La Flora (1986).

4


2.5. Que en l’informe ambiental, a l’apartat 2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, hi diu “Sant Esteve del Monestir”. Que aquest nom es repeteix en diferents punts de l’informe. Que el nom correcte és “Monestir de Sant Esteve”. Per això, demanem que s’escrigui correctament el nom del Monestir de Sant Esteve en totes aquelles parts del Projecte on se citi aquest. 2.6. Que en l’informe ambiental, a l’apartat 2.2 Diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, hi diu, textualment, “Al límit est del sector, hi transcorre la riera de Canaleta (posteriorment riu Terri), amb una llera bastant estreta i una vegetació de ribera en general escassa, principalment formada per canyissars.” Que la principal espècie vegetal de la Canaleta en aquesta zona és la canya (Arundo donax), espècie exòtica invasora utilitzada pels hortolans. Que, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia catalana, un canyissar és: 1 BOT Lloc poblat de canyissos. 2 GEOBOT Herbassar alt i fistulós, helòfit, dominat pel canyís, que es fa a les vores de les basses somes o dels corrents d'esmunyiment suau. Per això, demanem que s’utilitzi el terme correcte, “canyar”, ja que no es tracta ni molt menys de la vegetació autòctona que correspondria créixer en aquest espai. 2.7. Que a l’informe ambiental, a l’apartat 6.1 Compliment dels objectius i els criteris adoptats es parla de l’OBJECTIU AMBIENTAL 1: REDUIR EL RISC D’INUNDACIÓ DUENT A TERME LES ACCIONS NECESSÀRIES A LA RIERA DE LA CANALETA, D’ACORD AMB L’ESTUDI HIDRÀULIC ELABORAT. Que no es té en compte el gran volum d’aigua que porta el rec de Ca N’Hort-Teixidor en el seu tram principal, desdoblat a nivell de Can Laqué i tornat a unir just passada la finca. Que aquest rec fa de desguàs a la zona i recull gran quantitat d’aigua durant pluges fortes. Per això, demanem que s’inclogui en aquest objectiu ambiental un estudi hidràulic d’aquest rec, per tal d’evitar potencials inundacions al seu entorn. 2.8. Que a l’informe ambiental es fa un estudi ambiental comparatiu de dues alternatives, la alternativa zero, basada en deixar el planejament vigent fins ara, i l’alternativa 1, que serà la proposta del projecte aprovada provisionalment. Considerem aquesta comparativa esbiaixada i tramposa, doncs obvia una tercera alternativa, que seria la d’un projecte per a Sota Monestir que conservi tota la superfície actualment dedicada a horts de la zona. Sense aquesta nova alternativa sobre el paper, la comparativa està incomplerta i considerem l’informa ambiental com a tècnicament incomplet, i políticament manipulat. Al—leguem que es faci un informe ambiental que incorpori aquesta tercera alternativa per conèixer els pros i contres de la mateixa en relació a la proposta aprovada actualment.

5


2.9. Que a l’informe ambiental es marquen les DIRECTRIUS BÀSIQUES PEL PROJECTE DE GESTIÓ, CONSERVACIÓ I RECUPERACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA RIERA CANALETA AFECTAT PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL. Al—leguem que es considera aquest aspecte de molta rellevància i que un projecte de gestió de la riera Canaleta és necessari i urgent de cara a la conservació dels valors ecològics i la funcionalitat d’aquest espai, tot seguint les directrius marcades en aquest document. Al—leguem que aquestes mateixes directrius s’apliquin als recs de la zona i es mantinguin per la Canaleta. 2.10. Que en el mapa d’inundabilitat de la pàgina 13 i 14 de la memòria del projecte queda perfectament palès el risc que hi ha d’una inundació, amb un temps de recurrència de 100 anys, a certes zones a l’entorn de la riera Canaleta on el present projecte preveu equipaments municipals i terreny industrial. Que tot i que es realitzin mesures per contenir aquest risc mitjanzant la creació de motes això augmenta la canalització de la riera, eleva el risc d’inundació d’altres zones curs avall de la riera i no protegeix d’una inundació gran, doncs també els recs aportarien aigua a la zona des d’altres zones. No es tracta d’un problema de fer motes, sinó es tracta d’un tema de nivell del terreny de la zona, la cota a la qual es troben la situa en risc d’inundació. Al—leguem que aquestes zones inundables es destinin a zones verdes i que es realitzi un informe d’inundabilitat rigorós del a zona firmat per una autoritat competent. 3. AL—LEGACIONS EN RELACIÓ A LA MOBILITAT 3.1. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 3.3. Intensitat de trànsit dels vials actuals i capacitat de la xarxa es fa referència a dades de 2007, abans de l’actual crisi econòmica, i es preveu un creixement de la circulació i la construcció de noves infraestructures en un moment en què els projectes estan aturats per manca de diners de l’administració i en què el constant augment del cost de la gasolina pot arribar a capgirar aquest creixement. Per això, s’al—lega que es tinguin en compte dades actualitzades (2012), així com les previsions actuals de les administracions quant a modificacions de les infraestructures en els diferents projectes citats, la majoria d’ells molt costosos. 3.2. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 4.1.1. Mobilitat obligada (2001) s’estan utilitzant dades excessivament antigues, on no es discerneix el tipus de vehicle privat (cotxe, moto de gran cilindrada, motocicleta), i que difícilment es corresponen amb les actuals, on la població ha canviat de característiques, ha augmentat i, a més, pateix en molts casos les conseqüències de la crisi. Que aquest estudi es va realitzar abans de crear el transport públic al Pla de l’Estany (2007). Per això, s’al—lega que, en no ser vàlides aquestes dades per justificar el projecte, es procedeixi a la seva actualització amb els estudis que siguin necessaris. 3.3. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 4.1.2. Mobilitat quotidiana (2006) s’utilitzen dades no només anteriors a l’inici de la crisi actual, amb molta gent a l’atur o amb problemes de feina que ha canviat la seva mobilitat, sinó que

6


no es té en compte les característiques especials de Banyoles, població sense ferrocarril i relativament aïllada respecte a poblacions més grans (Girona / Olot / Figueres). Per això, s’al—lega que cal valorar la realitat de la mobilitat a Banyoles i real. 3.4. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.1. Xarxes d’itineraris principals per a vianants no se citen els “caminets” existents a la zona de sota Monestir i que serveixen o podrien servir en el cas dels que estan en mal estat per a molts vianants per a desplaçar-se. D’aquests, els més utilitzats i en millor estat són el que va de la Ctra de Vilavenut a can Puig travessant hortes, el que va de les Cases de Can Sala a Canaleta també pels horts i el que va del Camí Fondo al C/ Ausiàs March. Per això, s’al—lega que es conservin aquests “caminets” i se’n recuperin d’altres per tal de millorar la mobilitat a peu a la zona. 3.5. En l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.3.2 Actuacions en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta, es proposa la creació d’un carril per a bicicletes amb un objectiu de lleure, descartant-ne la presencia a la zona industrial. Per això s’al—lega que cal preveure carrils per a bicicletes i zones de pas prioritari per aquestes per afavorir aquest vehicle sigui utilitzat com a mitjà de transport, com se cita en altres punts del mateix estudi d’avaluació de mobilitat, en tot l’àmbit d’actuació, i no com a element de lleure, proposta que es contradictòria amb tota la proposta de mobilitat. 3.6. Que en l’estudi d’avaluació de mobilitat generada, en el seu apartat 5.3.2 Actuacions en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta, en l’acció 2. GARANTIR UNA DOTACIÓ MÍNIMA D’APARCAMENT PER A BICICLETES A FORA DE LA VIA PÚBLICA, es proposa la creació de 294 places per a bicicletes en la zona industrial, contradictòria amb la proposta que apareix al punt 5.3.2. Actuacions en relació a la xarxa d’itineraris per a bicicleta, on literalment, “Tampoc es considera recomanable incloure en aquesta zona (carril bici) els vials del SUD Industrial Canaleta, degut als usos que hi són previstos”. 3.7. Que en el projecte es parla de mantenir les edificacions del PAU Can Laqué, però en la Taula 2. Paràmetres urbanístics principals dels diferents sectors de la MP (Estudi de la mobilitat generada, pàg. 13) es parla d’una alçada màxima de PB+1, quan les edificacions existents en aquesta zona tenen PB+2 (Cases d’en Sala) i la més recent (Can Pau), fins a 4 nivells, resultant doncs una contradicció entre el projecte i la realitat. Per això, s’al—lega que cal revisar aquesta taula abans de donar per aprovat el projecte.

7


4 AL—LEGACIONS EN RELACIÓ A LA MEMÒRIA SOCIAL 4.1. Que a la Memòria social en el punt 2 Anàlisi de les dades socioeconòmiques de l’àmbit, apartat 2.2. Perfils de la població, s’utilitzen dades de 2010, actualment desfasades, que mostren un increment creixent de la població, essent les dades actualment disponibles, de 2011, més discretes. Per això, al—leguem que cal analitzar la situació des de l’actualitat, en què la crisis econòmica està provocant un descens en la població que pot anar-se accentuant en els anys futurs com a causa dels ajustos realitzats pels governs Central i Autonòmic. 4.2. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la Ronda Monestir-Riera Canaleta, en el punt 2.3. Dades econòmiques, apartat 2.3.1 Sector turístic, no se cita en cap moment la importància del patrimoni cultural com a element d’atracció turística a Banyoles, tot i haver-hi dos museus, diverses esglésies, el Monestir de Sant Esteve i els recs o els elements associats a aquests (Llotja del Tint, Farga, farinera Surribes, zones d’hortes), el jaciment neolític de La Draga, l’Arqueta de Sant Martirià, Plaça Major i Barrti Vell, etc. Que l’Ajuntament de Banyoles ha realitzat en diverses ocasions propostes per potenciar aquest patrimoni cultural com a rellevant des del punt de vista turístic, i en canvi no s’ha valorat cap d’ells en aquest projecte. Per això, s’al—lega que s’incloguin tots els elements relacionats amb el patrimoni cultural de Banyoles en aquest apartat de la memòria social del projecte. 4.3. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la Ronda Monestir-Riera Canaleta, en el punt 2.3. Dades econòmiques, apartat 2.3.1 Sector turístic, no se cita en cap moment la importància de l’Estany com a zona PEIN o el Turisme Rural, del qual hi ha una àmplia oferta a nivell comarcal com a punts d’atracció turística. Per això, s’al—lega que s’incloguin aquests elements i la seva potenciació, fins i tot dins l’espai del projecte, en l’apartat 2.3.1. 4.4. Que a la Memòria social del Projecte de Modificació del PGOU a l’àmbit de la Ronda Monestir-Riera Canaleta, en l’apartat 2.4. Parc d’habitatges, el nombre d’habitatges buits és molt reduït. Que s’intueix un càlcul a la baixa d’aquests habitatges, i la manca de referències als que porten anys en construcció. Que a Banyoles és fàcil detectar habitatges unifamiliars i pisos buits, abandonats, semiabandonats, a mig construir o en lloguer; entre d’altres llocs, a les zones de Mas Palau, Canaleta i Can Puig, a tocar de la zona en projecte. Que el nombre d’espais comercials buits , alguns dels quals mai han estat utilitzats, també és molt elevat a la població. Per això s’al—lega que es faci un estudi seriós i complet dels habitatges i espais comercials buits, semiabandonats i a mig construir a la població abans de promoure la construcció d’altres de nous.

8


5. AL—LEGACIONS EN RELACIÓ A L’APARTAT MEMÒRIA I NORMATIVA 5.1. Que a l’apartat de memòria i normativa, a l’apartat 2. Objecte de la modificació, hi diu, textualment “En l’actualitat únicament, una àmplia zona darrera la Ronda Monestir i llindant a la riera Canaleta, resta com un buit urbà central dins la trama urbana residencial de la ciutat. És una zona d’horta, terrenys agrícoles i erms, amb diverses ocupacions i edificis obsolets d’indústries en desús, i que el pas del temps i el tancament d’aquestes indústries han comportat un canvi d’expectativa per la seva posició urbana, que el PGOU no podía preveure trenta anys enrere.” Que en aquest paràgraf no s’inclou l’existència de vivendes en aquesta zona, quan n’hi ha una quantitat considerable, alguna d’elles en edificis d’alguns centenars d’anys d’antiguitat restaurats. Per això, demanem que s’inclogui al paràgraf “amb diverses vivendes en edificis nous i antics restaurats, ocupacions i edificis obsolets d’indústries en desúsK” 5.2. Que a l’apartat de memòria i normativa, en l’apartat 5. Les hortes i els recs, en el punt 5.2. Els recs, hi diu, textualment, “hi ha el molí d’en Rabassa, surt en direcció Can Laqué, i passant per Can Boada segueix fins a trobar-se amb el rec de la Figuera d’en Xó.”. Que aquest apartat cita els principals punts d’antic ús industrials dels recs. Que no se cita l’ús industrial que tenia el rec a Can Laqué. Per això, demanem que es redacti aquest fragment de la següent forma: “hi ha el molí d’en Rabassa, surt en direcció Can Laqué (antiga fàbrica de calç i ciment), i passant per Can Boada segueix fins a trobar-se amb el rec de la Figuera d’en Xó. 5.3. Que a l’apartat de memòria i normativa, a l’apartat 6. La industrialització, hi diu, textualment, “Per altra banda, dins la mateixa zona també s’havien instal—lat altres indústries i molins, com ara la fàbrica tèxtil de Can Castanyer i la farinera Surribas, i molins com el d’en Laqué i el d’en Boada.” Que Can Laqué no era un molí, sinó una fàbrica de calç i ciment, amb un forn ara enderrocat, que va funcionar de finals del S. XIX fins més enllà de mitjans del s. XX. Que en aquests terrenys, ara habitats pels descendents del propietari de la fàbrica, Vicenç Laqué, queden encara restes del que va ser la fàbrica, tot i haver estat aquesta parcialment enderrocada i transformada. Per això, demanem que se substitueixi l’expressió “molins com el d’en Laqué i el d’en Boada” per “molins com el de Can Boada i indústries com la fàbrica de ciment Laqué”. 5.4. Que en cap punt del projecte s’esmenta la importància dels valors paisatgístics de la zona i la seva obligada preservació, com venen descrits dins el Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. En el primer document, de caràcter tècnic i informatiu, es parla explícitament dels valors la xarxa d’horts i recs de Banyoles i del seu patrimoni associat i en recomana la recuperació, rehabilitació i valorització a partir de la seva consideració com a element estructurador del paisatge; també recomana un estudi del conjunt del sistema històric de canals i infraestructures hidràuliques per tal de minimitzar la desaparició d’aquest sistema històric i mantenir la identitat d’aquests paisatges agrícoles; diu que la preservació i potenciació de l’activitat hortícola facilitaria la conservació i manteniment de tota la xarxa de recs i canals com a bé d’interès comú; i, finalment, insta a procurar pel manteniment dels horts del voltant de Banyoles i dels que resten dins la trama

9


urbana, amb una especial atenció als de Sota Monestir. Però és que el segon document, de caràcter normatiu, té una directriu (OQP 7) que obliga als nous plans d'ordenació urbanística municipal o la revisió dels vigents a “protegir i ordenar el patrimoni dels sistemes històrics de canals i infraestructures de l'aigua de més interès paisatgístic, tot vetllant per la gestió i recuperació dels restants” i “qualificar com a sòls no urbanitzables d'especial protecció paisatgística les zones on el sistema de canals i infraestructures hidràuliques sigui més notòria”. Per tot això, al—leguem que es faci un estudi realitzat per un equip de tècnics competents del conjunt d’aquest espai i els seus valors i que es qualifiquin com a sòl no urbanitzable d’especial protecció paisatgística les zones que resultin de més valor segons l’estudi.

Moisès Jordi Pinatella President de Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany

Banyoles, 4 d’octubre de 2012

Il•lustríssim Sr. Alcalde President de l’Ajuntament de Banyoles

10

Al·legacions Sota Monestir octubre 2012  

Al·legacions de Limnos al projecte urbanístic de Sota Monestir aprovat inicialment per l'Ajuntament de Banyoles presentades l'octubre de 201...

Al·legacions Sota Monestir octubre 2012  

Al·legacions de Limnos al projecte urbanístic de Sota Monestir aprovat inicialment per l'Ajuntament de Banyoles presentades l'octubre de 201...

Advertisement