Page 1

PORTADA

1


Hi havia una vegada, en un matí d’hivern, dos nens que entraven a l’escola saludant als companys. I deien: -Bon dia!!!

A veure com dieu “bon dia!”. (fer participar a la classe)

2


Una vegada van saludar-los a tots, es van treure la gruixuda roba d’hivern (fem el gest) i es van posar la bata. Aquell matí la mestra els hi va fer una proposta i els va dir: -Avui, quan venia cap a l’escola, he pensat que en aquell lloc de la classe (senyalem) podríem posar alguna cosa. Què us sembla si fem un nou racó? Hem de pensar que a la classe ja tenim el racó dels sentits i de les disfresses. Doncs, quin us agradaria fer? Va ser aquí quan en Joan, un nen molt espavilat i viu va aixecar la mà perquè tenia una genial (exagerat: genial!) idea: -A mi m’agradaria fer el racó de les joguines. I la mestra va dir: -Molt bona idea Joan. Us agradaria tenir un racó de les joguines? (fem participar) Sí! Com? no us sento, més fort!!!

3


La mestra i els nens van acordar que l’endemà portarien tots una joguina de casa. Quan el sol es va tornar a aixecar, es va fer de dia i els nens van tornar molt contents a l’escola amb les seves joguines. Mireu quina casa més gran que porten. Ostres! Fan cara de cansats. Què els ajudem a portar la casa? A veure aquestes cares d’esforç (fem participar a la classe).

4


Oh goita! Els nens van portar cotxes, nines, pilotes, ... Totes (exagerat) les joguines que van trobar per casa!

5


6


Una vegada les joguines estaven totes al seu rac贸, la mestra els va dir: -Quin rac贸 m茅s bonic que ens ha quedat! Voleu jugar amb les joguines? (les fem participar)

-Si!- van dir tots. (si no escoltem res: - Qu猫 no voleu jugar?- va dir la mestra.)

7


En Joan va anar corrents a buscar el pallasso que havia portat. Alguns nens li van preguntar si podien jugar amb ell. Però, sabeu què va passar? El Joan no el volia compartir. Se’l volia quedar per ell sol. Llavors van començar a barallar-se i a tibar del pallasso cap aquí, cap allà, ... -Deixa-me’l!- deia un nen. -No, és meu!- deia el Joan. -Vull jugar!- deia un altre nen. (les narradores tiben del pallasso)

8


Finalment, el pallasso va caure a terra (“plof!� i el deixem caure a terra) i es va trencar.

9


Què li ha passat? Oh! (cara trista) El pallasso s’ha trencat i el Joan està trist, mireu quina cara posa. Si ens passés a nosaltres, quina cara posaríem? (fem participar a la classe) La mestra va anar a consolar-lo i li va dir: -Joan tranquil, amb l’ajuda de tots l’arreglarem.

10


Com que arribava l’hora d'esmorzar, entre tots van endreçar les joguines. Mentre els nens recollien, la mestra va arreglar el pallasso però el Joan encara estava trist.

-Joan que et passa?- li preguntava la seva amiga Marta- No has de plorar més, el pallasso ja està arreglat. Llavors el Joan va parar de plorar però no estava del tot content. Vosaltres sabríeu cantar amb mi la cançó de l’alegria perquè el Joan deixi d’estar trist? La cantem? (Si estàs trist i et manca l’alegria, vine fes fora la malenconia, vine amb mi t’ensenyaré la cançó de la felicitat bum bum bum, bat les ales, mou les antenes...) (Agreguem a la classe per cantar)

11


Quan va acabar el dia, el Joan marxava cap a casa pensatiu i sorprès pel que havia passat. Ell sabia que no havia actuat correctament, però en canvi, ningú l’havia renyat i tots l’havien ajudat. El Joan havia après la lliçó i va pensar: - Un altre dia compartiré les joguines.

12

Les joguines  

conte, socials