Page 1

LA GOTA AMÈLIA Hi havia una vegada, enmig de l’oceà, una petita gota d’aigua que es deia Amèlia. L’Amèlia vivia amb moltes altres gotes a l’oceà Pacífic, però se sentia molt sola. A vegades, mirava cap a la superfície i veia a la seva amiga, la gavina Sabina que volava pel cel. - Quina sort que té, la Sabina. Ella pot volar! Tan de bo jo també pogués volar per jugar amb ella –pensava trista la gota Amèlia. Un dia que el sol brillava molt fort, la gota Amèlia va notar que començava a enlairar-se cap al cel. - Estic volant! Com pot ser? –es va preguntar. - T’he volgut donar un cop demà, Amèlia –va respondre el sol somrient. Des de dalt el cel, la gota Amèlia podia veure les muntanyes, els rius, els llacs i el seu estimat oceà Pacífic. La gota Amèlia va sentir uns crits d’emoció al seu voltant. Eren altres gotes que, com ella, s’enlairaven cap al cel i s’ajuntaven al seu costat. Quan la gota Amèlia es va unir a elles van formar un núvol ben gran que s’anava movent pel cel empès pel vent. De sobte, la gota Amèlia va començar a tremolar de fred i de por. Sentia uns sorolls molt estranys i no sabia què estava passant. Aleshores va distingir aquells sons. Eren trons. Estava plovent. De cop i volta... xof! La gota Amèlia i les seves noves amigues van caure en forma de pluja sobre un riu que hi havia enmig d’unes muntanyes. Aleshores, totes van començar a relliscar riu avall. Va ser un viatge llarg, que va durar molts dies, però la gota Amèlia s’ho va passar d’allò més bé. Va passar enmig de boscos i muntanyes i va fer moltes més amigues gotetes, que com ella, havien caigut d’altres núvols. Un dia, la gota Amèlia es va despertar i va sentir uns crits que li eren familiars. Era la gavina Sabina! La gota Amèlia, després del llarg viatge pel riu, havia tornat a l’oceà.

La gota amelia  

Conte per explicar el cicle de l'aigua. Pensat per a alumnes de Cicle Inicial d'Educació Primària.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you