Page 1

EL SISTEMA CANOVISTA LA CONSTITUCIÓ DE 1876 I EL TORN DE PARTITS

SERGIO FRUTOS ÁLVARO ASINS LIDIA AIBAR IRINA CÓZAR LUIS LÓPEZ 2on BATXILLER C


SISTEMA CANOVISTA

EL SISTEMA CANOVISTA: LA CONSTITUCIÓ DE 1876 I EL TORN DE PARTITS Introducció. La Restauració Borbònica. Fonaments doctrinals del Sistema Canovista.  Constitució Interna.  Bipartidisme.  Protagonisme civil i pacificació militar. Constitució de 1876. Funcionament del sistema del torn:  

Sistema teòric. El Sistema real.  El torn de partits.  El caciquisme.  El frau electoral.

Partits polítics: Conservadors i Liberals. Conclusions. Pàgines llibre de text: 145-151 i 154-156 Pàgines dels apunts: T. 4: 3-6

ACTIVITATS A REALITZAR: A) Anàlisi i característiques de les fonts. B) Idees principals i secundàries de les fonts situant-les al nucli temàtic que corresponen. (Contextualització) C) Cal definir els següents conceptes històrics: BIPARTIDISME i “CONSTITUCIÓN INTERNA”. D) Expliquem el Sistema Polític de la Restauració Canovista i el seu funcionament real. Conclourem la redacció situant el que s’ha explicat anteriorment dintre del procés històric, analitzant les diferencies existents entre els diferents períodes estudiats durant el curs i també fent referència a la societat democràtica. E) Per a explicar aquest tema prepararem una presentació informàtica per a la classe seguint el guió anterior.


SISTEMA CANOVISTA

TEXTO 1 CONSTITUCIÓN DE 1876 Art. 11º. La religión Católica, Apostólica, Romana, es la del Estado. La Nación se obliga a mantener el culto y sus ministros. Nadie será molestado en territorio español por sus opiniones religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana. No se permitirán, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones públicas que las de la religión del Estado.(...) Art. 13º. Todo español tiene derecho: De emitir libremente sus ideas y opiniones, ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento semejante, sin sujeción a la censura previa. De reunirse pacíficamente. De asociarse para los fines de la vida humana. De dirigir peticiones individual o colectivamente al Rey, a las Cortes y a las autoridades. El derecho de petición no podrá ejercerse por ninguna clase de fuerza armada. Art. 18º. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. Art. 19º. Las Cortes se componen de dos Cuerpos Colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados. Art. 28º. Los Diputados se elegirán y podrán ser elegidos indefinidamente por el método que determine la ley. (...) Art. 50º. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey, y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en el interior y a la seguridad del Estado en la exterior, conforme a la Constitución y a las leyes. Art. 51º. El Rey sanciona y promulga las leyes. (...) Art. 75º. Unos mismos Códigos regirán en toda la Monarquía, sin perjuicio de las variaciones que por particulares circunstancias determinen las leyes. En ellos no se establecerá más que un solo fuero para todos los españoles en los juicios civiles y criminales (...) " Art. 76. A los Tribunales y Juzgados pertenece exclusivamente la potestad de aplicar las leyes en los juicios civiles y criminales, sin que puedan ejercer otras funciones que las de juzgar y hacer que se ejecute lo juzgado. Madrid, 30 de junio de 1876.

TEXTO 2 LA CONSTITUCIÓN INTERNA. “Invocando toda la historia de España, creí entonces, creo ahora que, deshechas como estaban por movimientos de fuerza sucesivos todas nuestras Constituciones escritas, a la luz de la historia y la luz de la realidad presente sólo quedaban intactos en España dos principios; el principio monárquico, el principio hereditario, profesado profundamente - a mi juicio- por la inmensa mayoría de los españoles, y, de otra parte, la institución secular de las Cortes. ...Ni las Cortes es posible que voten la supresión de la monarquía, ni es posible que el monarca acuerde la supresión de las Cortes y de aquí que las Cortes y el Rey, que están antes que la Constitución, pues que la Constitución se hace entre el Rey las Cortes, están también sobre la Constitución, porque la Constitución no puede tocar ni a las Cortes ni al Rey.” Cánovas del Castillo.


SISTEMA CANOVISTA

ANÀLISI HISTÒRIC DEL SISTEMA CANOVISTA A continuació, realitzarem l’anàlisi històric de les dues fonts presentades, la primera “Constitució 1876” i la segona “ La Constitució interna”. Les fonts d’ambdós textos són primàries, ja que es tracten de dos documents escrits a l’època en què transcorren els fets, al segle XIX. Pel que fa al tipus de text, podem dir que el primer text és jurídic, ja que és un fragment de la Constitució de 1876 i té un caràcter legal. El segon text és polític, ja que es tracta de l’ideari de Cánovas del Castillo, que arreplega la seua política. Respecte als autors, en la primera font es tracta d’un autor col·lectiu, format per les Corts i el Rei.Les Corts s’havien convertit en un òrgan decisiu en el govern del poble, i mantenien la sobirania junt amb el Rei, Alfons XII. En el cas del segon text, l’autor és individual, Cánovas de Castillo ,Ministre d’Hisenda durant la meitat del segle XIX i instaurador del sistema canovista. La finalitat del primer text és proclamar la Constitució , a més de permetre governar de manera estable als partits que accepten el sistema ,no obstant això la seua aspiració és clarament conservadora. A més, les constitucions són redactades per poder garantir uns drets i unes llibertats al poble, així com deures i obligacions. Serveixen per regular la vida quotidiana. La finalitat del segon text és poder arreplegar en un mateix document un ideari polític, establint unes bases ideològiques i fent-les constar per escrit. El destinatari de la primera font no està determinat, és a dir, no s’especifica, però pel seu caràcter jurídic i legal (és una constitució) ,podríem dir que va dirigida a la població espanyola ,que és la que ha de gaudir dels drets establerts i complir les obligacions. La segona font va dirigida a un destinatari públic, és a dir, a la població en general. Cánovas pretén donar a conèixer els seus principis i el seu ideari, com una mena de "filosofia". La idea principal de la primera font està centrada en l’aprovació i proclamació de la constitució de 1876,de caràcter moderat, que és una modificació de la del 1869 ,però amb algunes característiques diferents. Les idees secundàries són el manteniment de la religió catòlica o el poder compartit entre el Rei i les Corts, entre altres. La idea principal de la segona font recau sobre la sobirania espanyola, que ve donada per les Corts i la monarquia,és a dir,la importància d'aquestes institucions i la seua superioritat de poder tot i davant la Constitució, a més de la importància de la Constitució Interna davant la pròpia Constitució. Les idees secundàries són la relació de igualtat que guarden les Corts i la monarquia: ni les Corts poden suprimir la monarquia, ni la monarquia les Corts; també que la redacció de la Constitució la realitzen les Corts i el Rei. Anem a situar les dues fonts"Constitució de 1876" i " Constitució Interna" al context històric que corresponen. Ambdues estan ambientades a finals del segle XIX,durant el període anomenat "el règim de la Restauració(1875-1902)", en l’època del sistema canovista. El fracàs de la República derivarà en un desig de tornar a instaurar la monarquia borbònica, però


SISTEMA CANOVISTA aquesta vegada amb canvis polítics i socials. Destaca amb força la figura d'Antonio Cánovas del Castillo ,Ministre d'Hisenda i fundador del Partit Conservador, preparà la tornada del rei Alfons XII a Espanya i instaurà el sistema canovista. Durant diversos anys, aquest sistema va introduir canvis en el sistema polític establert,derivant en un bipartidisme ,una dualitat de poder i la elaboració de la Constitució de 1876. No obstant això, totes les maduixes no eren dolces i aquest sistema amagava una xarxa de trampes, amiguismes i enganys. El primer text data d'un any després de l'arribada d'Alfons XII al poder en Espanya. Recull els articles de la Constitució de 1876,moderada, que va ser elaborada per les Corts Constituents i el Rei després de les eleccions. El segon text no té una data específica, però sabem que és pròxima a la Restauració i recull la doctrina política de Cánovas del Castillo ,que es veurà reflectida en el sistema canovista. Hi ha una mena de diversos conceptes dins del període històric corresponent que poden ajudar a clarificar el significat i el missatge de les fonts. El primer es tracta de l'existència de dos partits polítics, que són els predominants i els més populars entre la població, excloent altres minories polítiques. Estem parlant del bipartidisme, present durant el règim de la Restauració amb el Partit Conservador de Cánovas del Castillo i el Partit Liberal de Sagasta. El segon es tracta d'un ideari polític, un document que recull la "filosofia política" del sistema canovista. Va ser elaborat per Cánovas del Castillo durant la Restauració. Establia el compartiment de poder entre el monarca i les Corts, a més de restar importància a la Constitució Liberal davant les dos grans institucions. A aquest tipus de text escrit se li anomena Constitució interna. Sorgeix de l'experiència històrica i el seu valor i poder és superior al de les Constitucions escrites. Després del Sexenni Democràtic, l'intent fracassat de la I República propiciarà l'arribada a Espanya del període conegut com La Restauració. En aquest, Antonio Cánovas del Castillo, defensor de restaurar la monarquia borbònica a Espanya,prepararà el retorn a Espanya i al tron d'Alfons XII, fill d'Isabel II. Cánovas era un líder indiscutible,Ministre d'Hisenda i creador i instaurador del sistema canovista. El seu propòsit era construir un sistema polític estable i sòlid, basat en la doctrina anglesa de la balança de poders, consistent en un equilibri de forces oposades amb un poder igual: partit governant i partit de l’oposició; la monarquia i les Corts Constituents.Com diu la primera font, la Constitució Interna, “solo quedaban en España dos CÁNOVAS DEL CASTILLO principis: el principio monàrquico[...] la institució secular de las Cortes”. La Constitució Interna era un document que arreplega l’ideari polític de Cánovas, els seus principis. Establia la igualtat de poders entre el Rei i les Corts i la superioritat que experimentaven davant la Constitució. Com diu la primera font,” porque la Constitución no puede tocar ni a las Cortes ni al Rey”,així que li estava restant poder. D’aquest mode, el projecte polític de Cánovas estava constituït pel rei, les Corts i el bipartidisme i una Constitució. Cánovas va configurar el Partit Conservador,


SISTEMA CANOVISTA però també el Partit Liberal, amb la col·laboració del pragmàtic Sagasta. Tota aquesta xarxa política era una farsa degut a dos motius: el torn de partits i el caciquisme. El torn de partits consistia en l’alternança pacífica en el poder dels dos partits principals (Partit Conservador i Partit Liberal ) que pactaven canvis de Governs successius. El procediment estava format per diferents fases: els partits se concedien temps raonables de govern; ambdós acceptaven canvis i es comprometien a mantindre’ls; els partits que aspiraven al poder pactaven amb el rei i amb l’altre partit; el rei demanava formar Govern, dissolia les Corts i convocava eleccions; el partit que abandonava el govern passava a l’oposició. El Partit conservador va governar fins 1881 i el Partit Liberal a partir d’aquest any. A més del torn de partits, existia el caciquisme, acompanyat del frau electoral. Per poder fer la farsa completa, s’havia d’intervenir en el sufragi. Ací entrava la figura del cacic. La xarxa d’acció tenia una estructura piramidal: la oligarquia en primer lloc, seguida del governador civil i els cacics locals. Amb aquesta estructura s’elaborava el frau. L’oligarquia transmetia les instruccions. Després d’açò, els governadors civils elaboraven la llista amb els candidats que havien d’eixir en les localitats -els encasellats- i donaven instruccions als cacics. Per últim, aquests s’encarregaven de la manipulació directa dels resultats electorals per diversos procediments. En conclusió, el sistema polític implantat per la restauració era una façana institucional per ocultar el vertader control del poder per part d’una oligarquia reduïda. Al 1876 es crea una nova Constitució, moderada, basada en la de 1845 i 1869. Era elàstica, compatible amb diferents ideologies polítiques, concedint estabilitat política. Seguint la tradició,establia la sobirania compartida entre el Rei i les Corts; a més, la declaració del catolicisme com a religió oficial de l’Estat.Com diu la segona font, “La religión Católica,Apostólica,Romana,es la del Estado”;reconeixement de drets generals; el poder executiu resideix en el Rei.Com diu la segona font,”La potestat de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey” ;per últim, el poder de les Corts va estar limitat. Per concloure l’anàlisi, analitzarem les principals diferències entre el sistema canovista i altre períodes, explicant així l’evolució històrica dels règims. La Restauració és un període històric que ha derivat de una llarga evolució històrica que comporta nombrosos canvis polítics, econòmics i socials. Començant per l’Antic Règim, amb el sistema feudal, la societat estamental, un sistema polític absolutista i una economia agrària de subsistència que no és eficient, de manera que sorgia un empobriment i una misèria de gran mesura. L’Antic Règim deriva en un sistema liberal que implanta un capitalisme de mà de burgesos, sense la intervenció de l’Estat. La nova societat està dividida en classes socials distingides pel grau de riquesa, sent un alt percentatge de la població encara pobre. L’absolutisme monàrquic és ara un règim parlamentari amb participació del poble, segons un sufragi censatari. Altra novetat és la divisió de poder, no obstant això l’autoritat recau en el Rei. S’implanta la creació de constitucions. En el següent període, el Sexenni Democràtic, s’introdueixen altres petits canvis. El sector econòmic destacava pels avanços agrícoles i industrials, millorant la vida dels treballadors, que ara eren majoritàriament de les fàbriques. La societat seguia en distinció segons la riquesa ,però tenien una igualtat segura i ferma davant la llei. Amb la Revolució Gloriosa s’intenta democratitzar l’estat i enderrocar el règim de la reina. L’economia de la I


SISTEMA CANOVISTA República serà una continuació de la del Sexenni, a més de la mateixa societat però un sistema polític en què no hi havia monarquia i tractava de consolidar el sistema democràtic. Va estar caracteritzat per quatre governs successius en el temps d’un any. El fracàs de la I República propicia la Restauració. La bona conjuntura econòmica internacional va afavorir la consolidació del deficient capitalisme espanyol, la societat continuava desigualada , la burgesia era moderada i la oligarquia sustentava influències. El sistema polític era el canovista, va promulgar-se la Constitució de 1876, se suprimiren els pronunciaments i se liquidaren les guerres carlista i la de Cuba. Després de la Restauració, succeeixen diversos períodes que arriben fins l’actualitat. En el període següent, la dictadura de Primo de Rivera, el creixement industrial és molt notable. S’impulsarà el teixit industrial i destacava la protecció del sector financer i bancari. La Revolució Russa causarà impacte propiciant el moviment obrer revolucionari i alarmant la burgesia. Els partits tradicionals aniran debilitant-se i Primo de Rivera inclourà civil per formar un govern tecnòcrata. Exercirà el poder polític i social en Espanya. Però al franquisme, els canvis econòmics són pèssims. Les despeses públiques crearan retrocés ,encara que creixeran els sector secundari i terciari. La devaluació de la pesseta serà destacada. Augmentarà el proletariat i les classes mitjanes, la dona s’incorporarà al treball i milloraran les condicions de vida dels espanyols respecte d’altres èpoques. Franco exercirà una autoritat implacable i dictatorial, exercint la censura i la repressió. Es funda ETA, i creixerà el descontent poblacional i la oposició. Acabarà aquesta època trista i pèssima amb una Guerra Civil que posarà la població espanyola en la més absoluta misèria. S’iniciarà una època de transició cap a la democràcia, instaurant la II República una vegada derrocat el règim franquista. La II República està caracteritzada per una debilitat econòmica ,l’estancament de la producció i la recerca del proteccionisme. La classe mitjana serà la dominant i sorgiran grups nacionalistes. La distinció continuava fent-se en classes socials. El règim polític serà autoritari, classificant-se en ideologies d’esquerra i ideologies de dreta, que generarà una inestabilitat política i forces oposades. S’abandonarà la democràcia parlamentària. Finalment, la instauració de la Democràcia serà el bufit d’aire fresc que necessitava la població espanyols. No obstant això, predomina la propietat privada, encara que la intervenció de l’estat en l’economia garanteix la seguretat ciutadana davant els abusos de poder. El poble té el poder, és igual davant la llei i les distincions es produeixen pel grau de riquesa. La monarquia torna al poder, però és un poder representatiu, ja que és realment el Parlament qui té el poder i qui pren les decisions, considerant les necessitats dels habitants espanyols. És a dir, el règim polític està constituït per una democràcia on tot el poble vota en les eleccions i que garanteix la seua participació.


SISTEMA CANOVISTA ACTIVITATS “SISTEMA CANOVISTA” 1. Qui fou el artífex de la restauració ? a. Alfonso XII b. Antonio María de Orleans c. Antonio Cánovas del Castillo d. Felipe Cánovas del Castillo 2. Què pretenien aconseguir els partidaris de la restauració borbònica? a. Suports internacionals per al nou monarca b. Crear una bretxa entre el rei i l’església c. Suports dels partits liberals d. Instaurar una República 3. En què es va basar Cánovas del Castillo per a crear el seu sistema? a. Doctrina política francesa b. Doctrina política americana c. Doctrina política anglesa d. Doctrina política europea 4. Cóm es denomina a l’equilibri de la monarquia i les corts? a. Balança de poder b. Equilibri de poder c. Balança de poder d. Equilibri autoritari 5. A qui va presentar Cánovas per a candidat al tron? a. Alfonso XI b. Alfonso XII c. Alfonso XIII d. Felipe XII

6. Cóm era el sistema polític que va dissenyar Cánovas del Castillo per el qual es devia regir la monarquia? a. Sistema econòmic, polític i social b. Sistema polític, poc estable c. Sistema polític estable i sòlid d. Sistema econòmic estable i sòlid 7. Qui va liderar el partir liberal? a. Sagasta b. Segasta c. Cánovas del Castillo d. Manuel Alonso Martínez 8. Quines eren les institucions fonamentals de la Constitució Interna? a. El rei i l’església b. El rei i el parlament c. El rei i les corts d. Les corts i l’església 9. Distribució de poders segons la Constitució 1876 a. El poder legislatiu li pertany al _______ i _____________ b. El poder executiu és __________ c. Poder judicial està en mans dels ___________________ 10. Cóm eren les corts segons la Constitució 1876? a. Bicamerals (senat i congres) b. Bicamerals (senat i parlament) c. Bicamerals (congres I parlament) d. Cap de les anteriors és vertadera


SISTEMA CANOVISTA

11. Què va aconseguir el partir conservador en els seus anys en el poder? a. Consolidar el partir conservador b. Consolidar el sistema Canovista c. Acabar amb el partit liberal d. Establir la llei de les associacions 12. Quines mesures va prendre el partit liberal quan s’encontrava en el poder ? a. La llei seca i un sufragi censatari b. La llei seca i un sufragi universal c. La llei d’associacions i un sufragi censatari d. La llei d’associacions i un sufragi universal

13. Tant el partit conservador con el partit liberal, tenien la seua propia llei organitzada, per assegurar-se els resultats electorals. Es tractava d’una ret piramidal amb la següent estructura: 1. En Madrid estava la _______________, integrada per alts càrrecs politics i personatges influents d’ambos partits. 2. En les capitals de província la figura clau era ________________________ 3. En les comarques, pobles i aldees s’encontraven ___________________ que eren personalitats de la localitat o comarca amb poder i influències

14. Completa les següents oracions. 1. La intenció de Cánovas del Castillo era que la Restauració borbònica s’imposara com a resultat d’un _________________________ i no mitjançant un ____________________________. 2. En el _________________________ el príncep Alfonso exposava al poble espanyol els seus ideals religiosos i els seus propòsits conciliadors. 3. El desencadenant de la Restauració fou el ___________________________, el 29 de desembre de 1874, del general _________________________, que va proclamar rei d’Espanya a Alfonso XII.


SISTEMA CANOVISTA

Documentaci贸 aportada pel professor Viquip猫dia Google imatges http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com.es/ http://www.slideshare.net/rurimar/la-espaa-de-la-restauracin-el-sistema-canovista http://historialdia.files.wordpress.com/2011/01/tema-10.pdf http://historiasinhistorietas.blogspot.com.es/2011/11/1885-firma-del-pacto-delpardo-entre.html https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=5&cad=rja&ved= 0CFwQFjAE&url=http%3A%2F%2Fsocials.iesjuniperserra.net%2Fha_Espanya%2Frestau racio%2Fesquema_rest.pdf&ei=rOLfUo7bBuvI0AWAiYGQAg&usg=AFQjCNHi938rRifI2c Z1OzUg83cq_b31Sw&sig2=nZDi8eRpNhlE6ZUuJAkP0w

Anàlisi històric sistema canovista  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you