Page 1

MIRADOR I LES CIUTATS INVISIBLES

PER OBRA D'ITALO CALVINO,

LES CIUTATS INVISIBLES SÓN LES CRONIQUES QUE MARCO POLO VA FER A KUBLAI KHAN

DELS INDRETS MÉS REMOTS I FANTASTlCS DEL SEU IMPERI. PER A NOSALTRES, LES CIUTATS INVISIBLES SÓN REPORTATGES DE PROXIMITAT SOBRE BARRIS OINDRETS METROPOLITANS DE LA CATALUNYA D'AVUI. AQUEST MES VISITEM BELLVITGE, A

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

BELLVITGE: EL BARRI DN ARRIBA LA PRIMAVERA TEXT 1 FOTOGRAFIA

e

anta Dani Flaco: "A Bellvitge els avis caminen damunt la rambla on jo vivia, la Rambla Marina. Després, tots marxen a dirigir aquella obra que ensorrará el ferrocarril". I el cantautor de Bellvitge ho entona indistintament en castellá i en catal á, que per aixó, sense complexos, va treure un disc titulat Xarnego. L'obra que va ensorrar el ferrocarril amb l'entrada de l' AVE a Barcelona pel caixó de Sants ja esta enllestida -bé, a mitges, perqué les vies del tren segueixen separant Bellvitge del barri veí del Gornal-, pero la lletra i la música que Flaco va posar a La primavera segueix vigent. Per moltes raons. La principal, segurament, és que s'ha convertit en una mena d'himne informal, amable i nost álgic, de barri, de l'Hospitalet de Llobregat. Ho va oficialitzar l'alcaldessa socialista, Núria Marín, qua n va cantar, desinhibida, La primavera en pie mes de gener, a l' Auditori, durant el concert inaugural del festival Barnasants 2014. Pero que la lletra de Dani Flaco segueix vigent, encara que el cantautor de Bellvitge hagi marxat a viure a Madrid, es constata sobretot ara. Quan, parafrasejant el cantautor, ha arribat de nou la primavera i, de la rambla Just Oliveras a la de Marina (o viceversa), es poden recórrer molts racons de ciutat per buscar mil detalls, raons i vides per estimar un barri i la seva gent. 0, si més no, per entendre'ls amb totes les seves contradiccions. Moltes. Pero ben diferents d'aquelles que va immortalitzar Paco Elvira quan, el 1970, va fotografiar un pastor conduint el seu ramat d'ovelles al costat de la via del tren i davant del polígon en construcció, que s'anunciava així en un gran cartell: "Está pasando por... Bellvitge". Mig segle després que, l'estiu de 1964, Inmobiliaria Ciudad Condal comencés a aixecar els grans blocs dormitori d'un polígon previst per a 40.000 persones de l'ernigració obrera espanyola (principalment andalusos) i sense cap més equipament que l'ermita que va donar nom al barri, els ramats a fotografiar són altres. Básicament, la gent que surt de bon matí de la boca del metro per anar a l'Hospi-

38 !:AVENe 401 MAIG 2014

Marc Andreu tal de Bellvitge. Ovelles (qui no ho és quan agafa el metro a quartsde set del matí?) que, primer, són els treballadors-de l'hospital. 1, una mica més tard, els pacients o familiars que hi van de visita i els estudiants de la Universitat de Barcelona que hi tenen la Facultat de Medicina. Són ramats de gent que surten d'una parada de metro inicialment denominada Feixa Llarga. I que, com la parada anterior, situada própiarnent al barri de Bellvitge, a la rambla Marina, existeix només des de 1989. Fins aleshores, i des que el 1972 es va inaugurar l'Hospiral Príncipes de España -Franco vivia i Joan Caries de Borbó encara no l'havia succeit a títol de rei-, calia caminar (i sovint enfangar-se, fins i rot anant-hi en cotxe o autobús) un bon tros per l'Hospitaler per arribar a l'hospital. Un centre sanitari que, poc més agraciat est éticament que el seu vcí oncolegie Duran i Reynals, és encara periferia metropolitana. Sobretot si s'observa en direcció al Llobregat i amb I'eixam d'auropistes de fons, que és el que veu la gent en sortir de la línia 1 del metro que mor (o neix) allí. Ara bé, que la imatge del ramat d'ovelles no ens confongui. Perqué la majoria del personal sanitari, deis seus usuaris i deis estudiants poden arribar adormits a Bellvitge, pero no ho fan capcots. De moltes maneres es rebel-len contra les retallades que pateixen en sous, serveis públics i beques. Ho indiquen els cartells penjats arreu, tot i que sense arribar a la profusió pancartista que agermana I'Hospital de Sant Pau amb la placa de Catalunya del 15-M. És anecdótic pero paradigrnátic el cas deis al-lergolegs de Bellvitge. Ells són la mena de profcssionals capacitats per detectar, precisament, l'arribada de la primavera i, segons diverses fonts, aquest any no han estat autoritzats a informar-neo La seva tradicional nota de premsa seguida d'una ronda per alguns mitjans de comunicació ha estat suspesa per una autoritat sanitaria més papista que el Papa davant del risc que, a banda de parlar dels pol-lens i les al-Iérgies (que existeixen tot I'any, no tan sois per primavera), els metges de Bellvitge donessin notícia de l'augment, fins a 24 mesos, en les llistes d'espera (que també es pateixen tot l'any).


MIRADOR / LES CIUTATS INVISIBLES

igui com sigui, és una evidencia que, a Bellvitge, ha arribat la primavera. Ho indica la poda d 'arbres davant de les consultes externes i a la Rambla Marina. O el florir de la vegetació al fanr ástic pare central del barri, veritable pulmó verd de 32.600 metres quadrats ina ugura t e! 1998 i remodelat e! 2008. O el piular deIs oce!ls al pare de l'ermita, originaria de! segle XIII i insignificant en tre els grans blocs de pisos dormitori ... pero espiritu alment més agredida per les cinc estrelles, e!s 29 pisos, els 105 metres, les 280 habit acions de luxe i els 60 milions d'euros que va co st ar I'Hesperia Tower que Rich ard Rogers i I'estudi d 'arquitectura Alonso i Bal a guer van aixecar, el 2006, a major gloria de Construcciones Castro. És l' emp res a matriu , creada e! 19 6 8 a Bellvitge i encara censada al barri, del que avui és l'imperi Hesperia i la cadena hotelera NH , propietat del gallec J osé Antonio C as t ro, un especulador immob ili a r i a m b peus de fang i en man s del seu creditor, el Banco Santander d 'Emilio Bot ín . Sí: especulador. N o es dema gogia. És la síntesi de l' obj ectiu que expliquen els ar q uit ectes de I'Hesperi a Tower a la seva web: " Gra ta cels av antg uar dist a amb un doble rol social (r eq ua lificació a lalca d 'una ár ea tradi cionalment de rendes ba ixe s ) i urbanístic (cap ac de genera r a l seu voltant no ves ac t ivita ts urbanes)". L'alcalde socia lista (i després mini stre i diputar) Celestino Cor-

S

40 CAVEN" 401 MAIG 2014

bacho hi deuria creure a ull s elucs quan, just als ini cis de la crisi, organitzava cites de la Diputació de Barcelona a I'hotel de lu xe , su bt ilm en t protegit del barri, com una moderna torre medieval que corona un ovnirestaurant, no per muralles pero sí per un subtil fossa t d'aigua integrat a l pare de I'errnita. També all í, a la terrassa hotelera, la p resencia d 'executius en m án igues de camisa durant un corree break de convenc ió indica que ha arribat la pr imavera. Pero on millor s' ap recien e!s brots verds i, en definitiva, I'eselat de vida que significa la primavera, a l marge fins i tot de les est acion s rneteorológiques, és a I'espai urbá, en bona me su ra p eatonalitzat, que hi ha entre els blocs dormitori de Bellvitge. Res a veure, avui, am b altres polígons d'habitatge qu e encar a arrosseguen l'estigm a del seu naixement. Ho reconeixen vems del barri (inclós algun arquitecte joye l, satisfets de viure- hi (o reni r-hi despatx Ilumin ós a b'ó~ preu ) i qu e posen en valor com la Huita verna l i més de 30 anys de democracia han donat la volta com un mitj ó a un urbanisme inhospit d'origen. N'és un vestigi testimonial gairebé arqueol ógic e! rerol cerárnic fet a m á de! " Paseo de la Baldosa" que identi fica el gra n espai central del barri on cada divendres s'insral -Ia el m ercadillo ion, al setem bre, se celebra la concorreguda i popul ar festa major de Bellvitge. Un barri on els blocs grans i els piso s petits só n els de sempre: en uns casos els habi -


~ Hesperia Fi~ Suites

tatges s'han fet grans a mesura que es buidaven de fills i néts i en d'altres s'han empetitit encara més quan la crisi ha obligat algunes famílies a reagrupar-se. No obstant, i en comparació amb d'alrres barris metropolitans, la duresa del moment actual es resisteix rpillor a Bellvitge. La clau és I'elevat nombre de pensionistes (prop d'una quart part dels 25.588 habitants del padró del 2012) que cornparteixen barri amb adults de mitjana edat i amb infants i adolescents que entren i surten d'escoles estrategicarnent ubicades entre blocs per rejovenir el que, de facto, és una immensa llar de jubilats; gens luxosa, pero ben condicionada per a la classe obrera. Al costat de joves en atur, els jubilats i la seva vida plácida a Bellvitge ja eren els protagonistes delllargmetratge documental Bell viatge (disponible a internet per Vimeo) que, el 2005, va narrar un dia sencer de la vida del barri de la m á del reporter i realitzador Raúl Cuevas (L'Hospitalet, 1978). Pero no és fins aquest 2014 que Cuevas, camera del programa televisiu Salvados, admet al seu bloc, un punt c áustic: "En 2014 ya salen definitivamente los brotes verdes, ¿no? Hijos de puta". D'una manera o altra, sempre s'acaba notant si algú s'ha criar en un barri de la periferia, esta ben informat imanté certa consciencia de classe o, com a mínim, la capacitat d'indignar-se. Un bon i actualitzat complement a les impressions de Cuevas és I'estudi que Charlotte Fernández va elaborar, el gener del 2014, per al grup de recerca Barris i Crisi de 1'1GOP, a la Universitat Aut ónoma de Barcelona. L'informe sobre Bellvitge -ponderat amb altres sobre els barris catalans de Ciutat Meridiana, Salt, Pardinyes i Rocafonda, en el context d'una recerca dirigida per Ismael Blanco i coordinada per Oriol Nel-lo i Quim Brugué- conclou que l'irnpacte de la crisi al barri de I'Hospitalet "és baix". És cert que Fernández sosté que "en realitat la crisi també es-

O_...

t á present a I'esfera privada i és més pronunciada entre els col-lectius més vulnerables". Pero destaca que "la bona dotació d'equipaments i un espai públic considerat de qualitat"; la cohesió veínal, el teixit social "i la seva llarga tradició reivindicativa", i, sobretot, "una composició social amb nombrosos jubilats propietaris que no es veuen afeetats directament" per la situació económica sembla "haver esmorteit els efectes" de la crisi. (Calllegir bé, aixo sí, l'adverbi directament; i obviar tant la perdua de poder adquisitiu deis pensionistes com el fet que mol tes parelles ¡oves sense feina visquin de la pensió dels pares o avis).

Els blocs grans i els pisos petits són els de sempre: en uns casos els natrítatges s'han fet grans a mesura que es buidaven de ftlls i en d'altres s'nan empetitit encara més quan la crisi ha obligat algunss famílies a reagrupar- se. No obstant, la duresa del moment actual es resisteix millar a Bellvitge. La clau és l'elevat nombre de pensionistes No sempre passa, pero I'informe sociologic coincideix forca amb l'observació antropol ógica i el test periodístic del passavolant que es passeja alguns dies pel barri. Més estrany encara és coincidir amb la valoració del polític local de torno En aquest cas és Domingo Moreno, coordinaMAIG 2014 !:AVENe;: 401

41


MIRADOR / LES CIUTATS INVISIBLES

dor del Districte VI de I'Hospitalet: "Se trata de un barrio que se mira con cierta envidia", Si per enveja es pot entendre, és ciar, que a Bellvitge hi hagi 745 nens becats per menjador escolar (quan el 2006 eren només 119). O qu e les ajudes socials a vem s per pagar els subministraments de la llar (llum, aigua, gas) s' ha gin hagut de multiplicar per 100 en els set an ys que portem de crisi. O que la taxa d'atur sigui gairebé la meitat que al conjunt de l'Hospitalet... precisament pcl pes dernogr áfic dels jubilats. No cal comptar-los a les es ta d ístiq ues; es veu en pel ca rrer, en algun deIs dos mercats municipals, prenent el so l, fentla petar, esmorzant xurros amb xocolata els div endres de mercadillo o fent d'orgullosos cangurs deIs seu s néts. n d'aquests afortun ats pensionistes és Jos é Fernández, El Pichilla: en un sorteig publicitat per megafonia li toca un carro pIe de productes del mercat municipal i 100 euros per gastar en met ál-Iic. Fein a tindr á a calcular com invertir-los: una pa rada ofereix 30 ous " de granja , mida perita " a 3 euros j la se va co mpetencia rebaixa l'oferta a 30 ous per només 2 euros, sense especificar-ne ni la procedencia ni la mida. M eny s a fo rtun a da és la dona que demana almoina a la porta del mercat. I tamp oc del t ot afortunats semblen tre s jubilats que , asseguts en un banc de la rambla M arina, discuteixen de la sit uació econ ómica amb l' últim rcbut de la llum a la m á, Són jubilats que ja no miren les o bres del ferrocarril, com filmava Raúl Cuevas i encara canta Dani Flaco, sinó que di scuteixen de l'IVA, de pensions,

U

42 \:AVENe; 401 MAIG 2014

de facture s del gas, l' aigu a i l'electricitat... "Las p ensiones, ridícula s. Sub e el transporte. [Suben hasta los muertos! H em os p erdid o poder adquisitiv o. Si ha y que apretar, [apr etarem osi", Són paraules robades dissimuladament pel p eri odista aban s d'identifica r-se davant d'Antonio López, Gonzalo González i Pedro Ca ro . Do s d'ells, fu sters; l' altrc, electr icista . Dos d'ells, veíns del barri de la Florida; l'altre, del centre de l'H osp it aler. Per o tots tres , em igr ats d ' Andalusia entre 1949 i 19 60, usuaris del casal d 'auis a l'aire lliure que és Bellv itge, on admeten que h i ha de tot: "Hay quien vive bi en y hay quien vive tirando a mal" . "Catalunya es nuestra segunda patria. Nosotros somos andaluces y nuestros hij os, catalanes", coincidei xen els tres jubilats. Quan se saben davant d'un periodista, ells soIs passen de l'agenda social que discutien al banc de la rambla Marina i s'e nd insen en l'agenda nacional. "Si Catalunya quiere ser independi ente es cosa de los catalan es... incluído s nuestros hijos", diu un. "Independen cia qu iere decir separar. No sé, cuidado, eh", diu un altre. " Hay que vivir juntos y ya está ", sentencia el tercer, el mateix a qui se li escapa algun deix xen ófob relacionat a m b la nova immigració. Parlen els veíns , la gent. Perqu é, a dif er encia de molts altres barris i localitats, a Bellvit gc cls bal cons i finestres no parl en. I mira que n'hi ha! Pero no hi penja pr ácticament ca p pancarta ni bandera, ni cata lana ni espanyola. Aquí, l' únic vestigi de la guerra de banderes que es viu en altres indrets de Catalunya són petites enganxines que una organització neonazi ha po sat en a lguns


':6 ....

~

:J'T

_

.

-.

im: l ' .• 9 [·-!, [1/(;' ·1.: .ni» . le. tJ IL. r;l

ü .. e) ••. ro (') ,,e' U" c-

E)

'1P ~ ¡.'.(J,';; l_

_ ..

ata,f Lu "',''.:]....... e 7¡'-1'~ 7 1/ ido s /'1 i ! Q C'l..fL f~r~.Jot

h7U'' 0' ('.J n ~ ruritsr» C"". ....

'l.j 'S-..:

c ó qu e Ga bi no ento na a rn b la gui tarra en pie ca rrer, a l da va nt d 'uns deis poc s co rne rcos pa kis ta nes os de Bell vitge:

.•

cataUIl?ya qutere 8 6I'

I

.L.,.{~ l-,

I

l,.A.jl' U

~

e j 'M i! .~ f <::

,'~r>~_t;.~, ..... j

___

un .' " "ImiUr.:vpen e 11"'J.' oncic •.• " . ,_.

lA

rh1f'-ip

~'- 'G. ~..: , :

c a nrtnrt r» Nn

.. : .... j~ ' ~ ~

U":.

~

.,

~

,~. ,-:;

~ ~ ~

cuiI dad» Y-" , diu~A. u r~ I ;;,l t7\~ oJ4¡-f~ .~ fY li ~ ~ .; ..ph ~ ~ '...... t ~.~. y:; que V7V7r' Juncos .Y..Va esta , U'

..

c: n r'l....l_, c. nr] ~ - ' ("1" u Q

.:;)c;

'1

I •

e

u

r:ll 1:.".

,A,

\..,

"-"'

••

'''C\¡!'li ' -'~l'-\ .:11.... ':-¡', l .• ~.. '" t: 9 r: \:.... ¡ ,! ;>""':¡..'¡ ~, L.,., 1 ,,v', tV1_,

q-lri ss ti escapa al.sun dErl x }{ ~ rttrr"(J tj r~t:l.a(-;<·io rt {:1t ,arntJ la neva •

te·...

fan als arnb la divisa, curiosament en angles, " L'H is Spain", Ta mpoc és que hi hagi ga ire ca rt ells d ' altre mena pel ba rri. Per exemple, de venda o lIogu er de pisos n 'hi ha m olt pocs. 1 a lgun qu e es pot ve ure, a n uncia el lloguer d 'un pi s "arn b balc ó i serveis" per 550 euros men su als. Sí es veuen , p er contra, els ves t igis de la lIu ita veina l q ue e! 2012, du rant 222 die s, va manten ir oc upa t un deis d os Centre d'Assis te nc ia Pr im aria del barri en protest a per les retall ades sa ni t ár ies , Al loc al de l'Associ aci ó de Veins de Bell vit ge encara hi h a un gra fit i un a pa nca rta pe n ja da amb la reivi n dicac ió . 1 a la porta d el m ateix lo cal , r ecollit en un ra có, hi ha un farcell amb ro ba , un a manta i a lguns ca r trons d 'un sense sastre que hi té fixa da la seva residencia. No Ilun y d ' all í, la parroquia té gaire bé sem pre la po rta o ber ta a l barri (a d ifer en cia de l'e rrnita , que incornpleix els ho ra ris d'obertura anunciat s). 1 que la primera sal a, ent r ant a la dreta, porti el nom del bisbe m ártir salvadore ne Óscar Romero ja és tota un a declaració d'intencions. Com ha és, en aquest cas de confessió eva ngélica, la can-

" Tu gloria está aquí, sanando m is heridas y leuantando al caído". Sa lta a primer a vis ta i oida qu e no és Dani Fiaca , de gira arnb el seu n ou disc i cal' de veure p el ba rri des qu e viu a Mad r id . Pero qu e aquest ca nta utor evangelic origina ri d 'Ala ca nr, di scapa cit at en un 77% i que viu de! pirmi i del qu e gua ny a ca nta nt a l metro , se senti ben a co llit a Bell vitge, des de fa qu ar re a nys , és rarnb é un indicador primaver a!. Tant co m l'anunci " Hay gomas para pulseras" de l basar orienta l, comercialment ben a te nt a la moda q ue aq ues ta temporada fa furor entre ne ns i nenes. Desp rés de rec órrer aq ues t ba r ri im m ens sense carrer s defin its, perqué el que hi h a s ón grans espais entre blocs, s'entén I'encert deis veins que, a mitj an anys 70, van aconseg uir bloquejar la construcció afegida de 18 torres de 18 p la ntes i d e 11 blocs de 12 pl antes, previstos al Pla Co m a rc al de 19 74. És també en hono r d' aquells lIuitad ors qu e, el 200 7, l'Ajuntarn ent d e I' H o spitalet va instal-I ar l' a rc esc ultura l El Pont de la Ll ib ert at, d ' Eduard Arra nz Bravo . ]ust a llí o n la rambl a M a r in a es cr eua a mb I' aving uda Ca rr ilet i, deixa nt enrere Bell vit ge i e! seu cin ruró industria l, es converteix en la ram bla ]ust Ol iver as, qu e s'en di nsa c a p a l centre tra d ic ion al del municipio "En reconeixem ent al s homes i do ne s qu e va n lIuitar per la recuperació de la demo cra cia i la llib ert at a l no stre p a ís " , diu la llegend a del Pont de la Llibertat. És el p orti e q ue cre uen Anton io López, Go nza lo Go nzá lez i Pedro Caro de ret orn de la sev a pa ssejada pel casal d'auis de Bellvit ge jus t a ba ns de topar-se arn b un a ltre mon ument: " A Ra b el Casa nova i a I'e sp erit d e 1'11 de sete m br e d e 171 4 ", Esta ub icat a la mateixa ra m bla , pro p del Cas ino de 1873, davan t les dependencies municip als de Ca n' Arús, entre la se u de la UGT a l'Hospital et i la plac a Lluís Compan ys, o n un retol municipal hi dest aca una moderna "arca d'esbarj o per a gossos". Pero aix ó ja no és Bellvitge. _

,... Consultes lingüístiques

www.optimot.gencat.cat

MAIG 2014 L:AVEN<; 401

43

Bellvitge: el barri on arriba la primavera  

Reportatge publicat a L'AVENÇ