Page 1

B Bu uttlllletí trriimesttraall d dee ll'H Ho orrttett d dee l''A Au uttò òno om maa -- n nºº44 H Hivveern n 22000099--22010

El clima després de Copenhaguen El passat desembre es va celebrar a Copenhaguen la Cimera de l'ONU contra el canvi climàtic. L'acord per establir un nou "protocol de Kyoto", ha estat impossible. En l'Especial analitzem el resultat de la cimera i fem un repàs de la campanya “El clima no està en venda”, arran del pas per Barcelona de la ronda de negociacions prèvies.

La cuina energètica Fem una breu introducció a aquesta cuina, també anomenada macrobiòtica, i us n'oferim un parell de receptes perquè la gaudiu.

pàgina 15

Sumari Editorial i Agenda pàg. 2 Actualitat Trobada de Som lo que Sembrem Terra madre dels joves europeus pàgs. 3-4

pàgines 8-11

Arriba el Cistell Bio, el nou grup de consum agroecològic de l'Autònoma El passat mes de novembre, va prendre forma un nou projecte agroecològic en el si de l'Hortet. Un grup d'estudiants, membres del PAS i l'Hortet acabem de crear el primer grup de consum agroecològic de l'Autònoma. Si voleu saber-ne més i participar-hi no us perdeu l'article!

pàgina 14

Miscel·lània Les monedes lliures Trobades per a la Cooperació Local Alimentació i Decreixement: La Repera pàgs. 5-9 Calendari de feines a l'hort: Hivern pàgs. 10-11 Especial: El Canvi Climàtic després de Copenhaguen El Cistell Bio: el grup de consum agroecològic de l'Autònoma pàgs. 12-14 Receptari d'hivern: La cuina energètica El seità Púding de carabassa pàgs. 15-17 L'entrevista: Enric Tello pàgs. 18-20


2

Editorial

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

L'Hortet de l'Autònoma Comencem aquest any 2010 publicant el nou butlletí: La Mala Herba nº 4 que esperem que sigui del vostre gust ja que l'hem fet amb tota la bona voluntat del món. En aquest 8è any de la formació l'Hortet, comencem amb més força que mai! Durant el primer semestre hem tingut noves incorporacions, gent que arribem amb moltes ganes i no menys coneixements. Però, com totes sabem la il·lusió és el motor que fa créixer els projectes. Aquestes incorporacions serem la nova generació de l'Hortet intentant fer-ho la meitat de bé que la gent que ens ha precedit i ens ha deixat aquest any o ho farà en el pròxim. Al llarg d'aquest darrer semestre, des de l'Hortet hem promogut alguns projectes d'acord amb els nostres interessos i inquietuds. Vam començar col·laborant amb la creació del Cistell Bio, el grup de consum agroecològic de l'autònoma (pàg. 16), el qual ha tingut molt bona acollida entre la comunitat universitària, fins al punt que s’està independitzant de l’Hortet. Durant la castanyada vam muntar un mercat d’intercanvi, amb la intenció de repetir-lo cada any i en altres dates com per st. Jordi, convertint-lo així en un esdeveniment popular. Un any nou comença i les activitats de sempre segueixen! Continuarem amb els nostres dinars populars, com la famosa calçotada, per promoure l’agroecologia. Però la nostra energia no s’acabarà amb

L'Hortet de l'Autònoma L'Hortet és un col·lectiu d'estudiants de la UAB que a més a més de gestionar, mantenir i cultivar un hort ecològic, té com a objectiu aproximar el món agrícola a la comunitat universitària i a la societat a través de les seves activitats, així com avançar cap a una model econòmic alternatiu més just.

els dinars, encara queden molts tallers, la setmana de lluita, i altres activitats molt interessants que ja us anirem descobrint! Us esperem a totes a l'Hortet! Recordeu, la lluita continua més enllà de la collita! Salut i agroecologia!

Agenda de l'Hortet Dimecres 3 de març Calçotada popular agroecològica a les 11 visita a l'hort, collida de calçots i recollida de llenya; a les 2 dinar; a la pl. Cínica Més informació a hortet@hortet.cat

Cap de setmana del 10 i 11 d'abril 3a Repera Tot el cap de setmana; a Tarroja de Segarra Per més informació: http://repera.wordpress.com/

Del 12 al 16 d'abril Setmana de lluita camperola Més informació a: http://www.hortet.cat

23 d'abril Diada de St. Jordi Paradeta de llibres, tallers agroecològics, dinar solar i mercat d'intercanvi i molt més! Tot el dia a partir de les 10 del matí; a la pl. Cínica

Els divendres Jornada de treball a l'hortet! De les 11 del matí a la 4 de la tarda; a l'Hortet Us hi esperem!

Han participat en l'elaboració de La Mala Herba 4: Axel Aubinyà, Jordi Cardona, Pau Cardoner, Iker Carrasco, Ramon Forcada, Mònica Gómez, Lara González, Aniol Olmedo, Eloi Pareja, Pablo Pellicer, Miquel Vallmitjana. Tancament d'edició: 23 de febrer del 2010 Publicació creada amb programari lliure. www.hortet.cat // hortet@hortet.cat www.decreixement.net/grup/lhortet-de-la-uab/


Actualitat

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

3

Trobada de Som lo que Sembrem a Bellpuig Ramon Forcada, Aniol Olmedo i Eloi Pareja El dissabte 28 de novembre de 2009, alguns membres de l'Hortet vam participar a la trobada que Som lo que Sembrem (SLQS) va organitzar a Bellpuig (Urgell), baix el lema: “Salut, democràcia i bons aliments, de Som lo que Sembrem a la societat catalana”. La Plataforma Som lo que Sembrem, ara reconvertida en associació, ha estat la impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a una Catalunya lliure de transgènics. Els quatre membres del nostre col·lectiu que ens vam acostar fins a la plana d'Urgell vam anar-hi amb l'objectiu de retornar part de la collida del blat de moro ecològic que ens havia entregat mesos abans l'Alexis Inglada, un pagès ecològic de Lleida i portaveu de SLQS, que ens havia entregat en forma de planter a la Fira de la Terra de Barcelona. A la jornada, vam poder conèixer de primera mà l'estat actual de Som lo que sembrem i les perspectives de futur de la recent creada associació. Al matí, després d'un bon aperitiu ecològic amb producte locals, vam gaudir d'un passi de vídeo que reflecteix el procés de tota la ILP. Al mateix Teatre Armengol de Bellpuig, en acabar el vídeo, va fer-se un petit col·loqui amb la intervenció d'algunes de les persones destacades que formen o donen suport a SLQS. El migdia va ser hora per a la distensió i per omplir l'estómac. Els Kassolaris del Sió ens van rebre a les portes del castell de Bellpuig on hi havien preparat un suculent dinar popular agroecològic en honor al lema esgrimit per SLQS: Salut, democràcia i bons aliments. Va haver-hi dos menús entre els quals escollir: un vegetarià i un segon amb carn. La tarda i el vespre va ser moment pel joc, l'oci i la

cultura popular. Havent dinat, a l'esplanada del castell, ens esperaven un conjunt de jocs recreatius que van provocar els somriures de la canalla i dels més grans. Posteriorment, al mateix castell, vam poder gaudir de l'obra de teatre “La transgènica tragicomèdia de les verdures”. Una obra molt didàctica i divertida destinada a introduir la problemàtica dels transgènics i el model agroalimentari actual al públic en general, però sobretot a l'infantil. Aquí es va acabar la participació dels membres de l'Hortet a la jornada. Tanmateix, aquesta va seguir amb l'actuació de dimonis, un concert i una projecció de cinema, la qual clogué la jornada. Els assistents a la trobada de SLQS valorem positivament la trobada. Va estar molt ben organitzada i oberta a tots els públics. L'ambient de cordialitat, conscienciació i compromís va ser molt gratificant, sobretot per aquelles persones que només hem col·laborat puntualment en la campanya de la ILP. Això ens dóna forces i energies per seguir treballant en el nostre dia a dia.

Per saber-ne més: Som lo que Sembrem http://www.somloquesembrem.org Llei proposada: http://www.somloquesembrem.org/index.php?id= 6 Comunicat de SLQS sobre el debat de la ILP al Parlament: http://www.somloquesembrem.org/index3.php?ac tual=7&actual2=136


4

Actualitat

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

Terra Madre dels joves europeus Olga Nuevo Es pot sentir plaer pel gust mentre es combaten col·lectivament les agroindústries? Segons Slow Food sí. Aquesta és una associació ecogastronòmica nascuda el 1989 per combatre el fast food i el fast life, per mantenir vives les tradicions gastronòmiques locals, revaloritzar la vida agrícola i els productors, per conscienciar-nos dels circuits alimentaris actuals i les seves conseqüències per a la natura i els les persones, però també per a ser conscients del plaer de menjar bé.

Del 27 al 30 de novembre el municipi francès de Tours va acollir la primera edició del Terra Madre dels Joves Europeus, organitzada per Slow Food. La premissa era formar una xarxa entre els més de 350 joves europeus assistents, conèixer quins projectes hi ha engegats arreu d'Europa i debatre sobre els temes relacionats amb les realitats i dificultats del món de l'alimentació avui en dia. En els diferents seminaris duts a terme es van plantejar temes relacionats amb la tornada els joves al camp, la millora de la restauració col·lectiva, la transmissió intergeneracional de coneixements

tradicionals o formes alternatives de distribuir aliments. I com que del que es tractava era d'intervenir i compartir, no es pot dir que al final s'extraguessin unes conclusions unànimes, encara que sí que es va generar un sentiment i una crítica compartits. Una crítica vers la nostra forma actual de produir i consumir tan irresponsable i de menjar tan desequilibrada. I un profund sentiment de respecte a la Terra, a la biodiversitat i a tots i cadascun dels seus habitants vegetals, animals i humans. El darrer dia també ens van oferir l'oportunitat de fer preguntes i exposar la nostra visió del sistema agrícola i alimentari actual a diversos representants polítics de les institucions europees. Sembla que el tema de l'agroecologia esta en boga a tota Europa i fins i tot alguns polítics s'ho prenen seriosament. Encara que potser no ens hauríem de fer gaires il·lusions, perquè desprès de sentir el típic i tòpic comentari de "el que cal es pensar es en desenvolupar sistemes per a produir molt mes del que es fa ara o si no deixarem morir de gana a mil milions de persones", em penso que hi ha qui no ha entès que gran part del problema prové d'una pèssima distribució de recursos. Però Terra Madre no es va quedar només en paraules o intencions. També hi va haver estones de distensió i l'oportunitat de delectar els nostres sentits amb el deliciós sopar que va preparar Bernard Charret . En aquesta ocasió no hi va faltar la musica en directe, el bon vi sense sulfits i la bon menjar, ni tan sols les intervencions dels mateixos productors per explicar-nos els trets mes destacats d'allò que menjàvem. I tot això emmarcat en un context immillorable: el Château de la Bourdaisiere, on el seu propietari ha recuperat mes de 650 varietats de tomàquets diferents. En definitiva, tota una mostra pràctica del que representa viure d'una forma slow. Per saber-ne més: Slow Food www.slowfood.com Euro Gusto, biennal europea del gust i l'alimentació www.eurogusto.org


Miscel·lània

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

5

Les Monedes Lliures Ramon Forcada i Aniol Olmedo Les monedes lliures (també anomenades locals, complementàries o socials) són un recurs cada vegada més estès dins els sistemes econòmics alternatius. Les xarxes d'intercanvi i les monedes lliures tenen el seu origen en la depressió de 1929. A la dècada de 1980 es recuperaren aquestes experiències introduint-hi algunes modificacions per facilitar els intercanvis i fer les xarxes més dinàmiques. En les darreres dècades aquestes xarxes d'intercanvi i les monedes lliures s'han anat estenent arreu del món, en trobem centenars d'exemples i en tots els continents. En cada nou període de crisi s'ha tornat a posar sobre la taula la potencialitat de l'intercanvi o troc per generar alternatives al Mercat capitalista. L'economia oficial, a través dels interessos i la inflació, genera especulació i fomenta l'expropiació dels recursos locals per part dels grans centres de poder. La moneda social trenca amb aquesta espiral malèvola i apareix per ser accessible per a tothom. Sempre es manté en circulació dins cada xarxa gràcies als continus intercanvis de coneixements, béns i serveis. Fomenta la relocalització de l'activitat productiva i potencia els circuits curts beneficiant a la població local. A més a més, com que la moneda en si no té valor, fins i tot algunes tenen data de caducitat, impossibilita la seva especulació. Utilitzar una moneda lliure és fer realitat un sistema d'intercanvis sense diners, una forma oblidada d'economia. Aporta un conjunt d'experiències vitals enriquidores per a persones de qualsevol edat. Formar part d'una xarxa que empri moneda lliure ens protegeix de les fluctuacions de l'economia monetària i financera, permet humanitzar les relacions econòmiques i reflexionar sobre el sentit de l'economia. Té grans beneficis socials, ja que potencia enormement l'enfortiment del teixit social de pobles i ciutats. El retorn de les relacions comunitàries acaba amb l'aïllament i la soledat a la qual ens immergeix aquesta societat capitalista i beneficia les persones amb menys recursos. Els sistemes de complementació entre moneda lliure i l'intercanvi ens permeten incrementar l'autonomia personal perquè passem a dependre menys d'elements que s'escapen del nostre control, com l'Euro. Un altre aportació més que interessant

és la possibilitat que ens brinden perquè esdevinguem alhora productores i consumidores, ja que totes disposem de recursos i necessitats a intercanviar. Totes som útils i tenim quelcom a aportar. Per la seva banda, les fires d'intercanvi es veuen afavorides amb les xarxes d'intercanvi amb moneda social. Compleixen la funció d'espai cívic on podem intercanviar objectes i serveis que no necessitem o que hem produït i els oferim a qui li puguin ser útils, a més de ser un espai idoni per a la creació de comunitat. L'any que acabem de deixar enrere, el 2009, hem vist néixer dues monedes lliures dins l'àmbit català. Són l'Ecoseny i l'Eco, de la mà de l'Ecoxarxa del Montseny i de la Xarxa ECO de Tarragona, respectivament. Una tercera iniciativa sensiblement diferent, que empra el temps enlloc d'una moneda lliure, és la del Nucli Autònom Públic (NAP) del Camp de Tarragona. Què hem tenir en compte a l'hora de posar en marxa un sistema monetari alternatiu? Primer de tot, hem de decidir què volem aconseguir? Quin és l'objectiu que ens proposem? L'estructura organitzativa i el funcionament seran distints segons les seves dimensions. Si desitgem formar un grup de dimensions reduïdes, de no massa persones ens és suficient un sistema monetari senzill. En aquest cas, podrem avançar conjuntament i al mateix ritme, cercant formes per autoabastir-se sense haver de passar pel Mercat. Les principals tasques a fer i la seva distribució es podran decidir de forma relativament senzilla i assembleària. Per altra banda, si ens plantegem crear una xarxa més àmplia, les necessitats seran unes altres. En aquest cas, ja estem creant un sistema més complex de moneda, que podria ser semblant al LETS (Local Exchange Trading System). Tanmateix, és bo que les dimensions siguin a una escala raonable, ja que sinó la identificació de les participants amb la xarxa disminueix i les relacions socials hi són menys intenses, perdent la funció de comunitat que ha de fer tota xarxa d'intercanvi, integri o no moneda lliure.


6

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

EcoXarxa del Montseny A finals del 2008, a l’Alt Montseny, un conjunt de persones van iniciar un moviment social on la xarxa d'intercanvi i la moneda lliure hi han tingut un paper central. L'objectiu era potenciar una economia local mitjançant un sistema d'intercanvis multirecíprocs gràcies a una moneda alternativa a l'euro, anomenada ecoseny. Els criteris d'aquesta economia alternativa són: sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat. Al llarg del 2009 han realitzat 5 grans fires d’intercanvi, s'hi han inscrit unes 120 persones i s’han constituït dos grans nuclis: l’alt i el baix Montseny, i Granollers. A més, a finals del mateix any s'ha constituït una nova xarxa d'intercanvi a la comarca d'Osona que de moment ha adoptat l'ecoseny com a moneda lliure per facilitar els intercanvis. L'ecoseny físic és un bitllet de paper que té una equivalència d'1 a 1 amb l’Euro. Totes les usuàries comencen amb 0 ecosenys físics i virtuals, i en generen a favor en fer intercanvis, oferint algun coneixement, bé o servei. També hi ha la possibilitat d'aportar una Quota Anual Voluntària de 15 euros per al manteniment de les despeses de gestió de l'Ecoxarxa en euros. A canvi reben 50 EcoSenys. En el cas dels ecosenys virtuals, l’usuària es pot endeutar fins a un límit (encara per determinar), i la suma total dels comptes, com en tot sistema LETS, equival a 0. Xarxa ECO de Tarragona La Xarxa ECO neix a Tarragona impulsada per una trentena de comerços i establiments de restauració. Es defineix com una associació de persones unides per promoure la creació d'una moneda social com a eina per a la integració i per una economia solidària i ètica. L'objectiu és formar una economia que potenciï el consum i la producció local de forma ecològica. D'aquesta manera, pretén establir una xarxa col·laborativa que esdevingui una alternativa sostenible a l'economia competitiva i especulativa

Miscel·lània capitalista. L'ECO és la moneda lliure que empra aquesta xarxa i circula des de l'octubre del 2009. Com en el cas de l'ecoseny, apareix per facilitar l'intercanvi de béns i serveis a Tarragona. El seu valor també és de paritat amb l'euro i existeix en forma física i en virtual. L'ECO, com l'ecoseny, ja està integrat en el Community Exchange System (CES), una xarxa de xarxes a nivell global, la qual connecta unes 14.000 persones en més de 300 regions i ciutats d'arreu del món. Per altra banda, un dels nous projectes interessants que està impulsant la Xarxa ECO és el finançament de projectes amb finalitat social o ambiental. Qualsevol persona o associació que entri a formar part de la xarxa, pot presentar el seu projecte (artístic, agroecològic, cooperatiu, artesanal, educatiu, de comerç responsable, etc.) i optar a rebre el finançament necessari per iniciar-lo o reforçar-lo. D'aquesta forma, afavoreix la inserció laboral i la creació de projectes cooperatius que tinguin un impacte positiu en la comunitat. El NAP del Camp de Tarragona El Nucli Autònom Públic és com un banc del temps en el qual s'elimina el valor afegit que existeix en el mercat i intenta superar els problemes dels bancs de temps actuals. La principal característica és que utilitza el temps com a moneda de canvi, un element que passa per a totes igual. S'intercanvien els béns i serveis valorant-los en funció del temps que hi hem dedicat. Tanmateix, l'euro hi pot aparèixer si en algun servei o producte s'ha hagut d'adquirir algun material fora del NAP. Per poder-lo posar en funcionament, actualment s'estan elaborant unes taules d'equivalència entre productes i hores. El NAP introdueix la funció pública per realitzar tasques que d'altra banda no es podrien complir. El seu finançament es fa mitjançant un fons comú d’hores que surten del compte de les persones que composen el NAP. D'aquesta forma, permet


Miscel·lània finançar els projectes col·lectius que es decideixin en assemblea, com ara la creació de nous serveis, el recolzament a persones que ho necessitin, etc. Per facilitar el funcionament del NAP han creat un programa informàtic que funciona via Internet: el NAPIA. Totes les integrants hi poden accedir mitjançant el seu compte d'usuària. El NAPIA permet crear un taulell d'anuncis amb totes les ofertes i demandes que hi ha en cada moment al NAP. Altres funcions importants que permet aquesta eina és dur la comptabilitat i consultar els intercanvis realitzats, així com fer peticions. Encarant el futur amb optimisme Els darrers mesos han estat intensos en el si del moviment pel Decreixement i de les xarxes d'intercanvi catalanes. Els darrers mesos del 2009 i els primers del present any s'han realitzat diferents tallers i jornades de debat per generar espais d'encontre i de formació per a les experiències existents o en formació de Catalunya. Algunes de les principals qüestions que s'estan debatent són: la coordinació eficaç de les diferents xarxes, ja que el seu nombre i les persones que hi participem està augmentant molt ràpidament; establir contacte amb pageses, artesanes i petits comerços que s'integrin a les xarxes i acceptin tot o una part del seu producte en moneda lliure; la necessitat de potenciar la formació en els sistemes de moneda lliure; així com incentivar la producció local, de manera que totes ens convertim en productores d'allò que desitgem i no depenguem

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

7

únicament del comerç local (com passa, per exemple, a Alemanya amb el Chiemgauer). Com hem dit, les iniciatives que s'estan plantejant adoptar sistemes de monedes lliures es multipliquen arreu del territori, posant les bases del que podria esdevenir en un futur pròxim un sistema monetari alternatiu d'àmbit català i integrat amb altres projectes d'arreu del planeta. Un dels objectius és construir gradualment un sistema monetari lliure i ecològic a escala catalana. Per aconseguir aquest canvi en l'escala d'acció, el CES o Eina Global d'Intercanvis, es presenta com a una instrument fonamental. Un sistema monetari lliure que si el sabem articular, ha de ser el vector necessari del procés de transició per construir la societat que volem, ara i aquí. Per saber-ne més: EcoXarxa del Montseny: http://www.ecoseny.net Xarxa ECO de Tarragona: http://www.xarxaeco.org Nucli Autònom Públic: http://www.nap.cat Intercanvis.net: http://intercanvis.net Base de dades de monedes lliures: http://complementarycurrency.org/ccDatabase/ Laboratori sobre monedes lliures: http://www.olccjp.net/es/index.html

Subscriu-te! Envia'ns un correu electrònic a hortet@hortet.cat amb assumpte "Subscripció" i rebràs puntualment La Mala Herba i informació més actualitzada de les nostres activitats!


8

Actualitat

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

Trobades per a la Cooperació Local Ramon Forcada El passat mes d'octubre, es varen celebrar les Trobades per a la Cooperació Local (TCL) a 11 territoris dels Països Catalans, sota el lema: Trobades per a la Cooperació Local: podem decréixer per viure com volem. La iniciativa va ser impulsada a través de la Xarxa pel Decreixement (XpD), el col·lectiu Crisi i amb la col·laboració de desenes de persones i col·lectius d'arreu del territori. Les TCL se celebraren a: València, Camp de Tarragona, Penedès, Comarques de Ponent, Baix Llobregat, Barcelona, Vallès, Osona, Comarques de Girona, Pallars–Ribagorça i Mallorca. La primavera del 2008 el grup Temps de Re-voltes dugué a terme la Marxa pel Decreixement amb la qual recorregué bona part de Catalunya a cop de pedal per difondre el Decreixement i crear sinergies. El juliol següent, una gran Trobada a Cal Cases, recollia l'experiència acumulada durant la Marxa per posar les bases del moviment pel Decreixement. El 17 de setembre del mateix any sortia al carrer el diari Crisi i es feia pública l'acció de denúncia del sistema bancari duta a terme per l'Enric Durant. Publicació que ha vist aparèixer dues noves edicions el 17 de març i setembre de 2009. Arribat aquest punt, es veié necessari aprofundir en la posada en escena de projectes transformadors a nivell local. La forma escollida ha sigut la realització d'unes trobades a nivell local durant un cap de setmana. Mitjançant les TCL, es pretén avançar cap a una nova cultura política, del treball, de la vida i de la nostra relació amb la natura. Avançant cap a una nova societat que no necessiti el creixement econòmic il·limitat i no fomenti l'acumulació de poder en poques mans. L'intens cap de setmana d'octubre va servir per debatre, aprendre i consensuar propostes d'acció, a més de servir d'espai de coneixença. Alguns dels temes tractats a les diferents trobades van ser:

educació, habitatge, salut, sobirania alimentària, economia i treball, defensa del territori, comunicació, energia i transport. Cada territori va organitzar autònomament la seva Trobada per així posar l'èmfasi en els temes més importants per a cada realitat local. La valoració de les TCL pels grups promotors ha sigut positiva, tant per la participació, com pels projectes sorgits. Hi ha moltes idees i projectes diversos, alguns compartits entre territoris. Tanmateix, aquesta coincidència de projectes o problemàtiques fa necessari escollir l'escala més adequada per treballar-les, fet que comporta la necessària coordinació entre comarques. Alguns dels temes que es treballen en més d'un territori al mateix temps són: Economia alternativa: xarxes d'intercanvi, NAP, monedes socials... Habitatge: registre de cases buides, masoveria, cooperatives d'habitatge, repoblació... Democràcia inclusiva: grups d'estudi, seminaris... Sobirania alimentària: agroecologia, tornallom o minga, registre i recuperació de terres, cooperatives agroecològiques de consum o producció, horts urbans comunitaris... Difusió del decreixement: formació, dinàmiques participatives, xerrades, tallers, debats... Breu apunt: Actualment hi ha un debat obert per reformular la XpD. Procés participatiu que culminarà el març d'enguany en una gran assemblea. Per saber-ne més: Xarxa pel Decreixement: http://decreixement.net Col·lectiu Crisi: http://www.podem.cat


Miscel·lània

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

9

Alimentació i Decreixement: La Repera Miquel Vallmitjana Estem en temps de revoltes, temps de crisis i de canvis. El moviment del decreixement, actualment "Xarxa pel Decreixement", va creixent al seu ritme i en tots els àmbits de la nostra vida. En l'àmbit de l'alimentació s'ha vist molt clar des del principi que els grups de consum autogestionats havien obert de fa temps el camí a promoure. Perquè el model que les cooperatives de consumidors promouen és: promoure la producció local, participació cooperativa dels consumidors, substituir intercanvis de mercat monetari -principalment el paper del botiguer, però també substituint en alguns casos el mercat entre el pagès i els seus companys consumidors-. Els grups de consum estan coordinats mitjançant Ecoconsum, però des del Fòrum Social Català del 2008 es va veure la necessitat de facilitar el creixement que està experimentant aquesta nova manera de consumir mitjançant una taula de diàleg entre pagesos i consumidors. Ja s'han fet les dues trobades de la Repera previstes inicialment i ja s'ha dibuixat la seva continuació. Aquest article pretén explicar cap on va la Repera. El creixement que experimenta el moviment presenta la dificultat que el converteix en un adolescent, sempre necessitat de formació i sempre caient en els mateixos problemes. Així que, tal com ja es va preveure a la segona Repera, cal una tasca continua de formació, explicant repetides vegades a un públic sempre nou, el perquè de determinada manera de ser. Per altra banda ser cada cop més grups és justament l’eina de transformació social; perquè construïm l’alternativa, perquè ajudem als nous projectes de pagesos que opten per trencar amb les cadenes de l’agroindustrialització insostenible, i perquè traíem poder a aquest model –els nostres euros són la seva força-. Així cal un treball continu, de promoció del consum agroecològic, tot vetllant què dificulta que cada dia siguem més, i explicant el que ajuda a sumar

famílies. Cal també vigilar les tensions que fàcilment poden aparèixer i promoure una taula de diàleg per a resoldre els problemes. Els que actualment estem organitzant les jornades de La Repera, hem decidit que estarem al servei dels grups i dels pagesos per ajudar a trobar-se, per a treballar temes conjuntament, i per a facilitar l’expansió del consum local en grups autogestionats. Un exemple de la nostra activitat ha estat la jornada de logística i transport en xarxa que vam organitzar per a explicar les experiències que hem tingut i les que actualment funcionen en aquest àmbit; va servir també per a relacionar una proposta de distribució de cítrics per a l’àrea de Barcelona de part d’una coordinadora de pagesos de les comarques del Baix Maestrat, el Montsià i el Baix Ebre. La memòria de les jornades pretén ser un material de difusió i educatiu en aquest tema, i està al bloc de la Repera -la nostra principal eina de comunicació-. Altres cites en les quals hem participat o hi participarem són el Fòrum Social Català (30 gener), la conferència internacional Degrowth (26 març), i les terceres jornades de La Repera (10 i 11 d'abril). Breu apunt: El 10 i 11 d'abril tindrà lloc la 3a Repera a Tarroja de Segarra, un espai de formació i reflexió per a les cooperatives de consum i la pagesia. Es tractaran temes com: responsabilitat compartida, transport i distribució, certificació participativa i transformació social.

Per saber-ne més: Ecoconsum http://ecoconsum.org La Repera http://repera.wordpress.com


10

Miscel·lània

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

C a l e n d a ri d e f e i n Plantes hortícoles Sembrar

Trasplantar

Alls, bledes, espinacs, pèsols i raves. Tanmateix, no és massa bona època per a sembrar.

No és bona època per trasplantar.

Apis, enciams, escaroles, cols, col-i-flors, porros (millor en planter protegit del fred!).

No és bona època per trasplantar.

Albergínies, apis, bledes, cebes, enciams, escaroles, pebrots, porros tomàquets (en planter protegit). A l'aire lliure: alls, cols, faves, moreus, nyàmeres, pastanagues, pèsols, raves, remolatxes, tirabecs.

Cebes i maduixeres.

Desembre

Gener

Febrer

Ramon Forcada Fonts: BUENO, Mariano (1999). El huerto familiar ecológico. La gran guía del cultivo natural. Barcelona: RBA. Bloc Permacultura, calendari biodinàmic: http://blocpermacultura.blogspot.com/


Miscel·lània

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

11

nes per a l'hivern Fruiters

Altres feines

Alls, apis, bledes, bròquils, carxofes, cols, col-i-flors, enciams, escaroles, espinacs, naps, pastanagues, porros, raves, remolatxes.

Collir taronges, mandarines i olives per ferne oli. Podar els ametllers. Abonar els arbres amb compost.

Bona època per adobar, sobretot amb fems frescs. Revisar la infraestructura de l'hort: tanques, reg, galliner, eines. Voltejar el compost, si pot ser en lluna plena. Protegir les plantes més sensibles del fred.

Alls i alls tendres, apis, bròquils, carxofes, cebes tendres, cols, col-i-flors, escaroles, endívies, espinacs, julivert, naps, pastanagues, porros, raves, remolatxes.

Comencen a florir els ametllers. Esporgar on no hi hagi risc de glaçades els arbres de fruita dolça. Fer els clots pels arbres que preveiem plantar al febrer o a la primavera.

Adobar l'hort i començar a cavar-lo. Procurar-nos les llavors de cara a les sembres de primavera i estiu. Podar els rosers i adobarlos amb compost. Protegir les plantes aromàtiques i medicinals del fred.

Alls i alls tendres, apis, bledes, bròquils, calçots, carxofes, cebes tendres, cols, col-i-flors, enciams, escaroles, endívies, espinacs, naps, pastanagues, porros, raves, remolatxes.

Esporgar arbres de fruita dolça i començar també els cítrics. Trasplantar arbres nous. Tractar els troncs i branques dels fruiters amb alguna preparació biodinàmica per evitar plagues i malalties

Tallar les canyes que necessitarem a l'estiu per asprar les tomaqueres i mongeteres. Segar i incorporar al sòl l'adob en verd sembrat a la tardor.

Collir

L'Era (2008). Calendari de feines al tros. A: L'Era. Agrocultura. La revista de la producció ecològica i l'agroecologia. Núm 34. Manresa: L'Era, Espai de Recursos Agroecològics. GROS, Michel (2009). Llunari 2010. Calendari lunar per l'hort i el jardí ecològics i també per mantenir la salut. Castellvell: Artús Porta Manresa.


12

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

Especial

El Canvi climàtic després de Copenhaguen Miquel Vallmitjana Aquest desembre a Copenhagen hi ha hagut una conferència de les Nacions Unides per a intentar acordar una continuació al protocol de Kyoto. El protocol de Kyoto plantejava mesures concretes i jurídicament vinculants per a reduir les emissions de CO2-equivalents dels països més industrialitzats. És un protocol que s'ha quedat curt, ja que el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) demana que els objectius de reduccions passi del 5% respecte a les emissions de 1990, al 50%. A més el país presidit per Barack Obama (EUA), tot i haver participat a la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (1992), no ha signat Kyoto. L'acord de Copenhagen pretenia també vincular d'alguna manera a la resta de països, que tot i sumar el 80% de la població mundial emeten més del 40% de les emissions de CO2-equivalents.

EL PAÍS PRESIDIT PER BARACK OBAMA (EUA), TOT I HAVER PARTICIPAT A LA CONVENCIÓ MARC SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC (1992), NO HA SIGNAT KYOTO Per arribar a un acord, hi ha hagut el treball de 2.000 representants dels països durant 2 anys que han anat trobant consens en trossos de l'acord. Durant la primera part de la sessió de Copenhagen s'havien acordat aspectes tècnics. Però en la recta final de les negociacions, els EUA van plantejar canvis a darrera hora que, un cop imposats, van obrir la capsa de pandora tot trencant el consens -si els EUA poden trencar el consens, perquè no qualsevol altre país?-; deixant pel terra les negociacions fetes fins ara i dificultant un acord final. Per a resoldre aquest atzucac sembla que la diplomàcia dels EUA va acordar amb uns pocs països estratègics -Xina, Índia, Brasil- un acord que va imposar a la resta de països. No obstant, el consens continuava sent necessari i un grup de països al voltant de Veneçuela van

decidir rebutjar aquesta imposició -no només per qüestions de forma sinó també per ser insuficient- i per tant impossibilitant un acord; no obstant la conferència es va acabar amb la fórmula “l'assemblea pren nota d'aquest document” deixant la responsabilitat a la propera conferència (Mèxic, desembre 2010). Val a dir que a Bolívia es farà un fòrum Social sobre el Canvi Climàtic on es poden plantejar les bases d'un nou acord. La cimera de Copenhagen va passar per Barcelona, on vam poder observar la darrera ronda de negociacions abans d'anar a Dinamarca. Els moviments socials catalans ens vam aplegar al voltant de la campanya “El clima no està en venda” amb un resultat “mediocre” en quant a la mobilització que vam aconseguir. A pocs dies d'haver acabat la cimera es va fer un debat obert on se'ns convidava a ser conscients de la importància de la reducció de les emissions i a actuar en conseqüència: els moviments socials els primers a demostrar-ho sumant esforços. De les activitats de la campanya n'hi ha una de destacable des del punt de vista de l'agroecologia. Va ser un seminari “Canvi Climàtic i Model Alimentari Global”. En aquest seminari es va informar sobre l'impacte que té el nostre menjar sobre el canvi climàtic, arribant a nivells de més del 40% de l'efecte hivernacle -cal tenir en compte que les emissions de metà i d'òxids de nitrogen

L'IMPACTE QUE TÉ EL NOSTRE

MENJAR SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC, ARRIBA A MÉS DEL 40% DE L'EFECTE HIVERNACLE provenen en gran part de la ramaderia industrial i del model agrícola intensiu-. Es van explicar també les propostes de geoenginyeria que els grans poders econòmics plantegen per a reduir les seves emissions sense haver de canviar de model. D'entre aquestes propostes hi ha l'ús de transgènics resistents a herbicida per a acumular matèria orgànica al sol seguint pràctiques de no llaurar i deixant la palla


Especial després de segar. També hi ha la proposta de BioChar que es basa en fer carbó vegetal, cremar-lo i escampar petits trossos de carbó poc aprofitables pels camps. Durant el seminari es va presentar la publicació “Cocinando el planeta” on es pot trobar més informació. Amb el tema del canvi climàtic ha passat un fenomen curiós: s'ha passat directament d'ignorar el problema a tractar de resoldreho, sense que hagi arribat a la majoria de la població una informació sobre els efectes de l'escalfament global. I no és pas que els moviments socials no ho hem intentat, sinó que no hem tingut l'accés als mitjans de comunicació de masses i aquests no tenen interès especial d'avorrir la seva audiència amb aquests temes. Per a no desaprofitar l'ocasió deixarem anotats les principals amenaces del canvi climàtic -breument per a no cansar-: La pujada de la temperatura global de la terra té un efecte imprevist de canvis de règims de pluviositat -per exemple, la tendència a casa nostra és mantenir la pluviositat anual però reduint els dies de pluja-, aquest fet, sumat al desgel de moltes glaceres, pot provocar la reducció d'aigua disponible per a milions de persones. Lligat a aquest darrer tema hi ha la producció agrícola, que es pot veure amenaçada per la falta d'aigua; un augment de la temperatura podria permetre augmentar les terres disponibles -pel desgel del permafrost-, però podria provocar l'augment de la desertització a altres llocs; és possible que el balanç sigui negatiu i per tant seria una gran amenaça per a la humanitat. Per altra banda, i no pas menys important, hi ha la crisi de la biodiversitat que pot generar el desplaçament geogràfic dels clímax ecològics; i no només és important pel valor intrínsec de les espècies amenaçades, sinó pel dèbil equilibri de la biosfera on nosaltres vivim. Relacionat amb aquest equilibri

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

13

hi ha el que es diu efecte llindar: així com si una pèrdua d'un excés de biodiversitat podria provocar plagues que acceleressin l'extinció, un augment de temperatura podria provocar efectes físics -com ara l'alliberament a l'atmosfera del CO2 dissolt als oceans- que accelerés i descontrolés l'escalfament. Però a l'altra banda de la balança, i per tant tapant els ulls a les evidències d'aquestes amenaces hi ha la nostra dependència als combustibles fòssils. Sobretot en el transport, tot i que és molt important actualment en l'alimentació, i que encara no ens hem independitzat -amb estalvi i energies renovablesen la generació d'electricitat. Resulta curiós que aquesta opció als combustibles fòssils és doblement suïcida: per una banda hi ha els efectes de contaminació explicats abans; però per altra banda hi ha l'efecte de recursos limitats que estan arribant a les seves fronteres -en el cas del carbó hi

L'OPCIÓ ALS COMBUSTIBLES FÒSSILS ÉS DOBLEMENT SUÏCIDA PELS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ I PERQUÈ ELS RECURSOS SÓN LIMITATS ha més marge però no tant si s'intenta fer servir per substituir el petroli, la opció Cianur "Cn" (essent la “N” les nuclears, una altra opció suïcida)-. Les generacions futures no només ens recriminaran el fet de no haver evitat el canvi climàtic, sinó el fet de no haver aprofitat els recursos energètics, encara ara disponibles, per a construir les alternatives necessàries per a la sostenibilitat. Per saber-ne més: Campanya El clima no està en venda http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com


14

Actualitat

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

Cistell Bio: el grup de consum de l'Autònoma Iker Carrasco i Ramon Forcada El dijous 29 d'octubre del 2009 es constituí a la UAB el Cistell Bio, el grup de consum de productes agroecològics de l'Autònoma.

d'altra banda, en els circuits convencionals de comercialització, aquestes es queden la major part dels beneficis. Alhora, amb el compromís adquirit pel Cistell Bio, amb el pagès, mitjançant la compra col·lectiva li facilitem la tasca de planificació dels cultius de cada temporada i contribuïm a l'optimització dels recursos disponibles, naturals i humans. Les primeres cistelles les vam començar a recollir el dimecres 14 de novembre. A partir d'aquí hem anat fent comandes setmanalment al pagès que ens proveeix les verdures i fruites. Doncs ja ho sabeu, si us ha agradat la iniciativa, feunos una visita. Els dimecres al migdia som a la plaça Cívica recollint les cistelles. El grup de consum està totalment obert a noves incorporacions i noves propostes. Tothom que vulgui participar en aquest projecte de sobirania alimentaria està invitada a participar-hi!

Es tracta d’una iniciativa posada en marxa per les mateixes estudiants de la universitat, membres del PAS i amb el suport i recolzament de l'Hortet, les quals volem apostar pel consum de productes ecològics, locals i de temporada. Uns aliments que s'han cultivat amb unes pràctiques agràries que respecten els cicles naturals i l'ecosistema. Estan produïts i elaborats en un entorn proper, per tenir una relació directa amb el pagès i evitar malgastar energia en el seu transport. I tot plegat, sobre la base d'unes condicions laborals i una relació productor-consumidora justes i equitatives. El grup de consum està pensat per a persones que visquin a la Vila, així com la resta de la comunitat d'estudiants i treballadores de l'Autònoma. Persones que vulguin consumir productes agroecològics directament del pagès, sense intermediaris, de qualitat, a bon preu i sense necessitat d'haver-se de desplaçar fora del campus de la UAB per poder-los adquirir. El sistema de funcionament escollit és el de cistella tancada de verdura i fruita, la qual es recull setmanalment a la plaça Cívica a un pagès que conrea els seus camps aprop de l'Autònoma. El preu l'hem acordat prèviament les dues parts. Amb aquest sistema el pagès rep una recompensació justa per la seva feina, directament de les consumidores, alliberant-lo de les imposicions de les empreses distribuïdores, ja que

Més informació: Grup de consum agroecològic Cistell Bio cistellbio@hortet.cat


Receptari

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

15

La cuina energètica Mònica Gómez La cuina energètica prioritza la qualitat front la quantitat; aposta per un menor consum de carns, ous i làctics; utilitza aliments de temporada i ecològics, a poder ser. Un dels primers passos per a transformar la nostra dieta en energètica és menjar i beure només quan tinguem gana o set. Aquest precepte que semblaria fàcil potser és un dels grans reptes que hem d'afrontar en la nostra alimentació, ja que sovint mengem més per necessitat emocional que real. La cuina energètica aposta per canvis lents en la nostra dieta que durin en el temps: anar canviant el formatge pels fruits secs, amb olis i àcids grassos més beneficiosos d’origen vegetal; el sucre refinat per la dolçor de les verdures i les fruites, suc concentrat de poma o de cremes de cereals (melassa d’ordi); la sal blanca per sal marina, en poques quantitats i sempre després d’un procés de cocció; pa i cereals refinats per pa i cereals integrals amb totes les seves propietats nutritives. Empra una cocció saludable i pausada, que aporti una energia estable als aliments fent un ús sostenible de l'energia, i l'aigua justa per no diluir el

poder nutritiu dels aliments. Centra els seus ingredients en els aliments que, segons els principis de la cuina energètica es situen al centre, que tenen energies més equilibrades. A una punta hi ha la sal i els productes carnis, amb una energia molt concentrada i rígida, mentre que a l’altra hi ha el sucre, l’alcohol i els dolços, amb una energia expansiva i ràpida. Al mig hi tenim, de més profund a més expansiu: peix, cereals integrals, llegums, algues, verdures, llavors i fruits secs, i fruita fresca local. Són els ingredients bàsics d’aquesta cuina que tot i semblar limitada pel nombre d’ingredients és molt creativa, variada i apetitosa. Consumir aliments de qualitat, en les quantitats necessàries i concretament dels aliments que necessitem, amb energies estabilitzadores i cuinats amb paciència i amor poden canviar el nostre humor i, a la llarga, la nostra actitud davant la vida. Només cal provar-ho i sobretot ser perseverants i no rendir-nos. Ànims! Font: BRADFORD, Montse (2008). La cocina energètica. Barcelona: Océano

Crema de carabassa

Saltejat llarg de pastanaga

Ingredients 2 cebes grosses ½ carabassa petita 2 cullerades soperes d'oli d'oliva sal marina canyella una miqueta de julivert talladet

Ingredients 3 Pastanagues grosses 1 poma oli d'oliva que cobreixi la base de la paella salsa de soja sal marina

Elaboració Tallem les cebes a mitges llunes i les saltegem amb l’oli d’oliva i una mica de sal, durant 12 minuts, sense tapa a foc mig i remenant força sovint. Hi afegim la carabassa (tallada a quadradets), la canyella, al gust, una mica de sal i aigua, de forma que cobreixi un terç del volum total de les verdures. Un cop arrenqui el bull, ho deixem bullir a foc mig durant 20 minuts amb la tapa posada. Retirem la canyella i triturem la barreja fins aconseguir una consistència cremosa. Finalment, hi posem el julivert per sobre i, si voleu, el podeu acompanyar amb quadradets de pa fregit.

Elaboració Tallem les pastanagues a "cantos rodats" i la poma a mitges llunes gruixudes. Escalfem l'oli en una cassola o paella i hi afegim les pastanagues, la poma i un pessic de sal. Ho saltegem constantment durant 2 o 3 minuts. Tapem la cassola i ho deixem coure a foc lent durant 35 o 40 minuts. Important: hem de remoure de tan en tan perquè no se’ns enganxi. En tot cas, podem afegirhi un culet d’aigua per evitar-ho. Quan les pastanagues siguin ben cuites, hi afegim la salsa de soja i llestos. Ja tenim el plat a punt per gaudir-lo! Que aprofiti!


16

Receptari

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

Seità Axel Aubinyà i Jordi Cardona Ingredients 1 bossa de gluten de blat (350g) ½ got de pa ratllat 1 got i ½ d'aigua 3 pastilles de caldo vegetal (o fer el caldo casolà) ½ tassa de salsa de soja 1 ceba 1 pebrot 2 grills d'all sal

no tinguin accés o possibilitat d'adquirir gluten en aquest format, tot i ser més laboriós, existeix la opció d'obtenir el gluten partint directament de la farina de blat. Posem, per exemple, que partim d'un quilo de farina. Es tracta llavors d'amassar-la com si volguéssim fer massa de pa, de manera que anirem afegint aigua mica en mica fins que ens quedi una massa que no se'ns enganxi a les mans (si més no el mínim possible). Llavors, posarem la bola de massa obtinguda en un recipient, o a la pica ben neta, i la cobrirem amb aigua. La deixarem en remull al voltant de 45 minunts perquè l'aigua s'infiltri bé en la massa.

Elaboració En primer lloc ja posarem una olla gran plena d'aigua suficient per a cobrir les boles finals a bullir per després coure la massa. Es barreja en un recipient el gluten i el pa rallat amb una mica de sal. Per una altra banda posem a bullir el got i mig d'aigua per desfer 2 de les 3 pastilles de caldo vegetal (o la quantitat equivalent de caldo casolà). Quan estiguin dissoltes, apaguem el foc i posem la salsa de soja. Deixem refredar-ho tot fins que estigui temperat i es pugui manipular amb les mans. Llavors afegirem l'aigua a la barreja de gluten i pa ratllat. Amassarem fins que vegem la textura adient (esponjosa) i anirem fent les pilotes de seità (amb aquestes quantitats en surten entre 3 i 4). En l'aigua de l'olla gran hi posarem les boles, la ceba i el pebrot trossejats i la pastilla de caldo vegetal, i ho deixarem bullir entre 30 i 40 minuts. Una altra opció és fer amb el pebrot i la ceba un sofregit, triturar-lo, i afegir-lo a la massa abans d'amassar-lo, per tal de que quedi integrat a les pilotes. Cal afegir que la ceba i el pebrot és opcional, i sempre es pot canviar per un altre amanit al gust, com per exemple una picada d'all i julivert. Elaboració del gluten Fins aquí hem vist com preparar seità a partir de gluten en pols. Ara bé, per a aquelles persones que

Arribats a aquest punt és quan procedim a netejar (si, netejar) la bola de massa a sota l'aixeta, o bé en un bol tot anar canviant l'aigua, intentant evitar malbaratar aigua en excés. Es tracta d'anar fregant i manipulant amb cura la massa, doncs si ho fem amb brusquetat se'ns poden desenganxar de la bola trossos de gluten, obtenint-ne menys quantitat en el resultat final. Veurem que mentre netegem la bola, l'aigua del bol es va tornant blanca degut al midó de la farina. Quan l'aigua estigui molt blanca, haurem de renovar-la... Observarem també com a mesura que repetim el procés, a la massa blanquinosa que teníem al començament li van apareixent flocs de tonalitat més groguenca (d'un color beix), això és el gluten, i és el que ens ha de quedar. Sabrem que tenim una bola de gluten quan l'aigua surt transparent, tot i que tampoc cal ser massa puristes en aquest sentit.


Receptari I doncs! Ja haurem obtingut una bola o massa de gluten en la seva essència! A partir d'aquí com ja s'ha comentat, podem posar a bullir la bola o boles de gluten o seità en aigua condimentada al gust. En aquest cas s'ha fet ús d'uns ingredients concrets, però se li podria posar romaní, farigola... i mil combinacions que ens poguéssim imaginar. Es tracta de mineralitzar el gluten per fer-lo més digerible, doncs no hem d'oblidar que consisteix principalment, en proteïna vegetal. En aquest segon procés d'elaboració no hem provat de fer una sinèrgia d'ingredients de condimentaciómassa gluten previa a l'ebullició, així que no sabem com queda. Un cop cuit (bullit) el seità ja el podem menjar, però

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

17

també el podríem tractar com si volguéssim cuinar carn en qualsevol de les seves formes. Per últim, per a la seva conservació, es pot congelar sense problema, o bé desar-lo a la nevera en el seu caldo perquè no s'assequi, en aquest cas durant no més de tres o quatre dies aproximadament. Per saber-ne més: El delantal verde, cuina 100% vegetariana: http://eldelantalverde.wordpress.com/2005/12/30/ seitan-casero/ Article a la Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Seit%C3%A1n

Púding de Carabassa Pau Cardoner Ingredients 3 ous 4 cullerades de farina de blat de moro 1/2 kg de carbassa 1/4 l de nata líquida (o llet) 300 g sucre 150 g mantega o margarina Opcional un pessic de vainilla, panses, pinyons o ametlles Elaboració amb cassola i forn Pelem i trossegem la carbassa (no cal fer-la a bocins, només tallar-la en trossos de la mida d'un puny). Fiquem-la a la cassola i bullim-la fins que quedi ben toveta. Afegim-hi la resta d'ingredients i trituremlos (llevat de les panses i els pinyons, si és el cas que en voleu posar). Un cop triturat, ho vessem al motllo, moment que aprofitem per afegir-hi les panses, procurant que quedin ben repartides per tot el

recipient. Ara, ho fiquem al forn i esperem que quedi consistent i rossejat. Els pinyons caldria posar-los en aquest moment, clavant-los a la superfície del púding o escampant-los-hi. Elaboració amb Thermomix i forn: Escalfem un minut la margarina a uns 100ºC, velocitat 2. Després, hi afegim la resta d'ingredients excepte la farina i els ous (tampoc les panses, els pinyons ni les ametlles). Llavors ho triturem a màxima velocitat durant 10 segons i comencem a fer-ho bullir a: 100ºC, velocitat 2, durant 20 minuts. En acabat, tornem a triturar-ho com hem fet abans (10 segons a màxima velocitat) i, finalment, hi afegim la farina i els ous i remenem 15 segons a velocitat 2. A partir d'aquí el procediment és igual que l'anterior: hi afegim les panses i ho fiquem al forn. Ja sabeu que això de la cuina, és molt personal, així que podeu adaptar la recepta a les vostres necessitats o gustos, segur que trobeu el vostre estil. Per exemple, jo hi poso sal, per realçar el gust, o aquella farina que es diu "maizena", per donarli més consistència.


18

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

L'entrevista

...ve de la contraportada necessitats reals de la gent? I per què la gran majoria de les inversions reals van cap a la Xina o altres països "emergents" on simplement estan

UN DESENVOLUPAMENT REALMENT SOSTENIBLE COMPORTA CANVIS PROFUNDS QUE ELS EMPRESARIS I POLITICS NO HI SEMBLEN DISPOSATS desplegant el mateix model tecnològic i de consum de la segona revolució industrial, basada en els combustibles fòssils que als països més desenvolupats ja està del tot exhaurida? És una pregunta ben simple que m'inquieta molt. La meva impressió és que els inversors capitalistes "normals" fugen de les inversions "verdes" de veritat justament perquè tendeixen a crear massa llocs de treball, i a reforçar lligams de poder local que farien avançar l'autonomia i la democratització econòmica. Dit altrament, hi ha un conflicte entre la lògica del benefici capitalista i les grans possibilitats econòmiques que rauen dormides a les energies renovables, l'agroecologia, la producció industrial neta, els nous models de ciutat més sostenibles, els transports col·lectius, etc. Podrien generar molts llocs de treball, però a ells no els interessen justament per això. Si estic en el cert en aquesta apreciació, això vol dir que necessitem una nova forma d'economia social capaç de prendre el relleu i d'avançar cap a un altre model més sostenible. Mentre sigui la mateixa gent que ens ha dut a aquest amuntegament de crisis diverses la que controli el comandament a distància, dubto molt que s'avanci realment cap a la sostenibilitat al ritme que ho exigeixen situacions com, per exemple, el canvi climàtic. Aquest agost l'economista en cap de l'Agència Internacional de l'Energia va declarar que l'any que ve hi haurà tensions entre l'oferta i la demanda de petroli i que a partir del 2020 baixarà la capacitat extractiva de petroli. Estem

preparats per afrontar el zenit del petroli? No crec en efecte que s'estigui gaire preparat. Veus d'alerta n'hi ha hagut moltes, i des de fa molt temps. És cert que el que fa poc només ho dèiem alguns ecologistes radicals ara es comença a sentir dir-ho fins i tot als organismes més oficials. Però això només vol dir que la realitat és la més tossuda, i que amb el seu ajut anem guanyant la batalla del problema. No hem guanyat encara la batalla de les solucions. Què necessita el sistema econòmic imperant, el capitalisme, per afrontar el peak-oil? Trobarà una tecnologia que el traurà del foc? Es refundarà? És possible? Tot i que hi ha un munt de possibilitats tecnològiques de millorar l'eficiència energètica i material del nostre metabolisme social, el problema és que acostumen a implicar un desplaçament entre energia exosomàtica i treball humà, que per primera vegada en varis segles sembla anar en sentit contrari a l'habitual als darrers segles: produir cada unitat de producte o servei amb més treball humà i menys energia externa (fins i tot si és renovable), que també vol dir molt menys transport. En certa mida, amb el territori passa el mateix: en necessitarem més, perquè les fonts d'energia fòssil que eren al subsòl caldrà

LES INVERSIONS VERDES, FARIEN AVANÇAR EN L'AUTONOMIA I LA DE MOCRATITZACIÓ ECONÒMICA situar-les de nou al sòl, a plena llum del dia i on bufa el vent. Això pot significar un veritable atzucac pel creixement econòmic tal com s'ha entès i


L'entrevista mesurat convencionalment, i com s'ha associat fins ara al desenvolupament del capitalisme. Resulta irònic que els qui semblen més ben preparats per fer aquest canvi, que vol dir treballar més, siguin els mateixos asiàtics que estan avançant -de momentseguint les pautes de la segona revolució industrial bruta i no d'una tercera revolució industrial "neta" i

L'ESTAT DEL BENESTAR NOMÉS VA SER POSSIBLE GRÀCIES A MOLTES LLUITES SOCIALS, AQUEST CANVI O EL FAN ELS POBLES I LES COMUNITATS O NO ES FARÀ solar. El capitalisme ha canviat de trajectòria vàries vegades, i no es pot descartar que ho torni a fer. Però de la mateixa manera que l'anomenat "estat social" o "del benestar" només es va obrir camí mercès a moltes lluites socials, després de la Gran Depressió i les grans esperances democràtiques albirades (i traïdes) per la victòria sobre la barbàrie nazi i feixista, dubto molt que un nou "keynesianisme verd" (que és teòricament pensable, i ha estat ja pensat i proposat per gent com Amory Lovins, Jeremy Rifkin, etc.) pugui arribar a fer-se realitat sense una altra nova onada de grans lluites socials. Aquest canvi, o el fan els pobles i les comunitats o no es farà. El moviment del Decreixement denúncia que els bancs creen els diners en base als préstecs. Són tots els bancs, o només la FED, el Banc Central i algun organisme internacional? O cap? Això és així des de la generalització del diner bancari amb el desenvolupament del capitalisme al segle XIX. La novetat són, en tot cas, els anomenats derivats financers que permeten crear diner a través del deute no només als bancs sinó també a les grans empreses multinacionals a través del bescanvi d'accions, etc. El barroquisme financer que ens ha dut a aquesta Gran Recessió exigeix pensar, en efecte, de soca-rel el sistema financer com a tal. Ara bé, cal no perdre de vista que tot això

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

19

ha estat conseqüència de l'excés d'estalvi en mans dels rics que deriva de a)l'augment de les desigualtats, i b)la fugida d'estudi dels inversors que (a banda de fer-ho als països "emergents" més endarrerits) en lloc d'invertir en coses que resolguin els problemes de la gent cerquen col·locar els seus estalvis en aquestes muntanyes de paper cada vegada més barroques i fràgils. És possible sortir d'aquest model centralitzat de creació de capital? (el vídeo "money as debt" planteja un model on els diners es generarien per a funcionar i en base a la riquesa real). En aquest aspecte, com en altres, penso que el moviment pel canvi de model hauria de combinar el que Hirschman en diu "la veu" (la protesta) amb "la sortida". Treure els nostres propis petits estalvis, i posar-los en banques ètiques o cooperatives que siguin més controlables democràticament i de fiar, ajudaria molt. La darrera crisi financera ens ha mostrat fins a quin punt el sistema s'aguanta perquè creiem en ell (o actuem com si hi creguéssim), i fins a quin punt és vulnerable a la pèrdua generalitzada de la confiança. Quan més es posi en evidència la incapacitat de les altes esferes actuals per treure la Humanitat del carreró sense sortida on ens han ficat, més important em sembla combinar la protesta amb la proposta pràctica de començar a fer les coses d'una altra manera. Començar a viure (treballar, consumir, moure'ns, menjar i relacionarnos) d'una altra manera. Hauríem de començar a fer córrer aquesta consigna: "Anem-nos-en! Deixemlos sols!" Comencem a demostrar que un altre món

ÉS IMPORTANT COMBINAR LA PROTESTA AMB LA PROPOSTA PRÀCTICA DE FER LES COSES D'UNA ALTRA MANERA no només és possible, sinó que pot començar a funcionar encara que sigui a petita escala, encara que no sigui perfecte d'entrada i suposi un munt de problemes irresolts que caldrà encarar. Però si ells no volen, o no poden, nosaltres si. Nosaltres podem.


20

L'entrevista

La Mala Herba nº4 Hivern 2009-2010

Enric Tello Miquel Vallmitjana Enric Tello treballa a la UB, és historiador ambiental i actualment director del Departament d'Història i Institucions Econòmiques a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. És soci d'Ecologistes en Acció de Catalunya, i també de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua entre d'altres. En quins projectes investigueu relacionats amb la sostenibilitat? El nostre grup de recerca està format per historiadors econòmics i ambientals, economistes ecològics, enginyers agrònoms interessats per l'agroecologia, i ecòlegs del paisatge. Tractem d'entendre la relació entre els usos humans de l'energia i el territori, estudiant la transformació històrica de la seva relació, i tractant de mesurar-la i modelitzar-la. Partim de la hipòtesi que els usos humans de l'energia, i els materials que movem amb ella per mantenir el nostre metabolisme social amb la natura, han estat i són la força motriu més important dels canvis que experimenta el territori amb la seva humanització, i per tant de la transformació del paisatge de la que se'n deriven efectes molt importants per al seu bon o mal funcionament ecològic (per exemple, la biodiversitat que pot acollir i mantenir). No tota la pertorbació exercida per l'energia externa que les societats humanes mouen al territori té un efecte negatiu per al funcionament ecològic del paisatge i la seva biodiversitat. Per exemple, llaurar, sembrar, segar i batre un camp de blat suposa una injecció d'energia que sens dubte transforma el territori i crea un determinat paisatge cultural. Però nosaltres estem comprovant que els paisatges agraris del passat eren força bons per a la biodiversitat, fins i tot millors en ocasions que un paisatge "intocat" per l'acció humana. És més, analitzant per què l'agricultura i la ramaderia del passat (que eren "ecològiques" per necessitat) eren molt més eficients energèticament que els sistemes agraris posteriors a la mal anomenada "revolució

verda", hem comprovat que la clau de la seva eficiència energètica raïa en bona mida en la seva "eficiència territorial" o paisatgística. Ens motiva molt a seguir estudiant aquest nexe entre energia i territori des de la perspectiva del metabolisme social, perquè la fi de la llarga era del petroli barat obligarà a recol·locar al territori proper moltes coses que estaven fora de la nostra vista en un món globalitzat i basat en l'energia fòssil. De fet ja ho ha començat a fer, i això ens exigirà recuperar la virtut perduda d'aquella "eficiència territorial" si no volem que -per exemple- el desplegament de les energies renovables entri en conflicte amb la preservació de la biodiversitat, etc. Això val per als espais agroforestals que segueixen ocupant la immensa majoria del territori (més del 85% a Catalunya, o a tota la Unió Europea), i també per a les ciutats i els sistemes urbano-industrials.

L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA DEL PASSAT EREN MOLT MÉS EFICIENTS ENERGÈTICAMENT QUE ELS SISTEMES AGRARIS POSTERIORS A LA "REVOLUCIÓ VERDA" Per què creus que costa tant comprometre'ns (a nivell de països) per reduir les emissions que provoquen el canvi climàtic? El camí cap a un desenvolupament humà realment sostenible (no la mera retòrica sostenibilista) comporta canvis molt profunds, que els nostres líders empresarials i la gran majoria dels polítics no semblen gens disposats a emprendre. És cert que fins i tot com a mera roda de recanvi per sortir de la darrera "gran" crisi financera i econòmica es comença a sentir parlar de noves "inversions verdes" per part d'aquesta mena de gent. Però el fet ras i curt és que som en una situació d'excés d'estalvi (i especulació rampant), que vol dir manca d'inversions productives que s'encaminin cap aquest nou model que alguns anomenen una "tercera revolució industrial verda". Per què s'especula tant i s'inverteix tan poc en resoldre les

segueix a la pàgina 18...

La Mala Herba 4  

la mala herba