Issuu on Google+


Pàgina 2

Juny 2013

IEStudiants

Editorial Arriba juny i sí, una vegada més, el curs s'ha acabat. A voltes sembla que mai va a arribar la fi però, enguany, amb una calor tan retardada i atípica, sembla que l'última sirena ha arribat quasi per sorpresa. Com si d'equips de futbol es tractara, cada alumne finalitza la temporada i fa valoració sobre els objectius aconseguits. Alguns gaudiran dels èxits d'enguany i disputaran una temporada en una categoria superior. Uns altres, en canvi, es veuran obligats a repetir o, pitjor encara, a repetir amb un sac d'assignatures pendents que li suposaran un pes insuportable en el pròxim curs. Una menció diferent mereixen els que s’en van perquè ja han acabat. Els que miraran l'edifici de l'IES amb pena, nostàlgia, o, qui sap? alegria extrema per no haver de tornar a entrar. A ells de manera especial volem dedicar-los aquest últim editorial de l'edició 2012-2013. Almenys sempre els quedarà la curiositat de buscar-se en les orles del passadís d'entrada quan vinguen a acompanyar a algú, a arreplegar un títol o a saludar a un professor. Bon estiu a tots.

Reproducció de Saray Navarro. Les reproduccions de la portada son dels alumnes: Sergio Regueiro, Ester Fernández, Gehad Fahmy, Jocelyn Revelo i Rosabel Aledo

http://iestudiants.blogspot.com També pots veure la revista a la web: http://www.iestoris.com Entra i participa:


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 3

TROBADA 2013 Alberic va aplegar més de 30.000 persones diumenge 21 d'abril amb motiu de la Trobada de Centres en Valencià. Enguany la trobada ha estat dedicada a Vicent Andrés Estellés i ha tingut com a lema "La veu del teu poble". Hi hagué més de 70 tallers didàctics organitzats per centres d'educació infantil, primària i secundària i per diverses AMPA de la Ribera Alta i la Ribera Baixa. L'IES de Torís hi va estar present amb un taller de maraques que va

fer les delícies de molts assistents a l'aplec. El taller ha estat organitzat pels professors Pepe Martínez, Nati Serrano, Jaume Guerrero i Sara Maciá.


Pàgina 4

Juny 2013

IEStudiants

UN VEGADA MÉS, UNA ALUMNA DE L'IES GUANYA EL PREMI SAMBORI L'alumna Maria Sala Higón de 2n d'ESO A ha sigut una de les guanyadores de la XV edició del premi de narrativa Sambori amb l'obra Els contes de la vida. L'acte de lliurament comarcal de premis tingué lloc el passat divendres 19 d'abril al Teatre Liceu d'Alberic. En aquesta fase hi han participat 5.474 alumnes procedents de 46 centres de la Ribera. Les obres seleccionades passen a la fase final, en la qual les obres premiades de totes les comarques es disputaran els tres premis definitius. Aquests premis es lliuraran el 25 de maig de 2013 al Paranimf de la Universitat d'Alacant. Pel que fa a la participació, el premi Sambori és el concurs literari escolar més important d'Europa i enguany es repartiran premis per un

valor superior a 121.000 €, segons va recordar Josep Chaqués, president de la Fundació Sambori. D'altra banda, l'IES de Torís ha sigut condecorat en aquesta edició del premi Sambori amb el premi a la participació, ja que ha estat el centre que més treballs ha presentat del primer cicle de l'ESO. Els professors Jaume Guerrero i Nati Serrano van arreplegar el diploma commemoratiu en nom del centre.

Imatge de Maria Sala amb el seu premi


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 5

CRÍTIQUES CULTURALS

IT'S MY LIFE It’s my life (És la meua vida) és un musical en el qual es representen els diferents somnis que té la gent jove per al seu futur, i els obstacles que troben per aconseguir-los. Hugo és un xic de 17 anys que somia ser artista, però es troba amb un impediment: els seus pares volen que estudie i deixe de banda el seu somni. Així, decideix anar-se’n de

Cartell de l’obra, fet per Iván Soucase

Un article d’Andrea Corell Director de l’obra: Toni Jiménez Picó i Mari Lozano Cuallado. Repartiment: Toni Jiménez Picó (Hugo), Joan Mora Ballester (Àlex), Ivan Torres Picó (Diego), Mireia Segura (Laura) i Miriam Algarra Latorre (Carmen).

casa. Aquesta bogeria el porta a l’estació de trens on coneix Diego, un xic que somia ser metge i ajudar als xiquets de l’Àfrica però el seu pare vol que treballe amb ell a la seua clínica i abandone la idea de treballar a l’Àfrica. Aquests decideixen agafar el mateix tren i viatjar junts. Una vegada al tren, es troben amb Laura, amb qui havia mantés una relació sentimental Diego, i a més, a qui li havien furtat l’equipatge, igual que a aquests dos. Laura somnia en convertir-se en


Pàgina 6

una gran model però la seua mare vol que es case amb un advocat i deixe aquesta idea. Una vegada arriben a l’estació de tren del seu destí, coneixen Àlex, un mim que únicament aspira a guanyar diners per gastar-se’ls a la nit en festes. Àlex ajuda a Hugo, Diego i Laura a busca els seus equipatges, i així, aquests quatre fan una bona amistat. El tema que tracta és la recerca d’uns joves per fer realitat els seus somnis en un futur i els obstacles que han de superar. A més, aquesta obra de teatre pertany al gènere de la comèdia i està adreçada a un públic adolescent perquè parla sobre els seus somnis i així aquestos són els que més identificats es troben amb l’obra. It’s my life és una història, representada per esquetxos, senzilla, en la qual em sent identificada, ja que jo opine que hem de complir els nostres somnis per molt que ens coste, és a dir que m’identifique amb el tema que tracta l’obra. Per altra banda, també podem dir que els perso-

Juny 2013

IEStudiants

natges estan ben retractats, ja que conec als actors que els representaven i en tot moment veia al personatge i no a l’actor com a persona. La veritat és que aquest musical m’ha agradat molt perquè ha demostrat a la gent que hem de esforçar-nos per aconseguir tot allò que volem tindre. Així, crec que aquesta obra mostra el dia a dia de molts joves, qui han de buscarse la vida i enfrontar-se a aquesta per poder sobreviure d’alguna manera. A més, pense que no hi ha res més bonic que fer el que realment vols, i el que més m’agrada d’aquesta obra és que et recomana que faces el que t’agrada, sent al mateix temps bo per a tu. Per tot açò, és clar que recomane aquesta obra, ja que jo he gaudit en veure-la. M’agradaria que més gent pogués gaudir-la com jo ho vaig fer, i al mateix temps, aprenga que quan una persona fa el que realment vol i li agrada, és quan més a gust ho farà.


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 7

ENTREVISTA A TONI JIMÉNEZ PICÓ Per Pepe Casañ i Toni Escamilla:

Toni Jiménez Picó és coautor i protagonista de l’obra It’s my life comentada en l’article anterior, també ha guanyat un dels premis literaris a l’IES Torís. És un xic emprenedor, entusiasta i amb bons recursos literaris com es pot observar, i a més quasi tots els dies escriu xicotets relats anomenats “Microcontes” a la xarxa social Twitter, amb els qual ha quedat finalista a un certamen convocat per Otis, una de les empreses líders en fabricació i muntatge d’ascensors. Pepe: En què t’inspirares per a escriure la teua obra? Toni J: Em vaig inspirar, sobretot, en els problemes que tenen ara i sempre els joves davant la imposició dels pares a l’hora de complir els seus somnis i els objectius que tenen de futur. Toni E: Quant de temps et va costar escriure-la? T. J: Començàrem a l'agost, encara

que Mari (coautora de l’obra) tenia la idea des de fa anys, tenia l’enrònia que havíem de fer-la i aleshores em va preguntar si estava disposat a escriure el guió. Vaig dirli que sí i després de la setmana de festes començàrem a quedar, començàrem a veure per on anava cada escena, les cançons que anàvem a posar (perquè anava a ser un musical, això ho teníem molt clar), i els personatges que anàvem a posar, com anaven a ser i anar caracteritzant-los també per a que jo, una vegada m’enfrontara a escriure el guió, tinguera les coses més clares. A partir d’eixe moment, a mesura que anaven passant les setmanes, jo anava escrivint les escenes i passant-li-les per correu i ella m’anava dient: “Açò està molt bé però a mi m’agradaria que açò anara per una altra banda” i la qüestió és que a principis d’octubre ja teníem l’esbós de l’obra completa. A partir d’ahí anàvem modelant les escenes i fent versions del guió fins el dia que la vam representar.


Pàgina 8

Juny 2013

IEStudiants

Moment de l dia de la representació T.E: Quins problemes van sorgir? T. J: Sobretot la falta de temps per a assajar, perquè hi ha gent que estudia, hi ha gent que treballa, doncs el fet de quedar, per exemple, un dimecres a les deu i mitja de la nit a ningú li fa molta gràcia i acabar a la una menys, perquè al dia següent t'has d'alçar a treballar... Principalment el problema que ha sorgit ha sigut eixe, el tema de que cadascú té la seua vida i deixar-ho tot a banda per a centrar-te en una cosa és molt complicat. Un altre problema que

em ve a la ment i que vaig a recordar tota la vida és eixa mateixa nit, un hora abans d’eixir a actuar, es van perdre tres bosses amb els vestits. Al final les vam trobar, però el moment de cabreig total no me’l va llevar ningú. P: Quines anècdotes recordes sobre aquells dies? T. J: Moltes. Sobretot em quede amb frases clau, perquè en una comèdia sempre hi ha certes frases que es van quedant gravades i fins ara, després de diversos mesos des de la representació, cada volta que ens veiem, sempre diem


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 9

algunes cites de l’obra que són prou representatives. El tema que la gent les recorde, com a guionista, és molt gratificant. Que alguna cosa que has escrit prenga forma i es quede gravada en la ment d’ algú és molt bonic. T.E: Quines sensacions es produïren després de l’estrena?

Toni Jiménez amb Joan Mora en una escena de l'obra.

T. J: Sensacions molt bones, la veritat. Finalitzar després de tants mesos i tot el treball acumulat com tallar cançons, el vestuari, coreografies... Al final quan la gent ve, et dóna l’enhorabona i et diuen que els ha agradat molt i s’ho han passat molt bé, tots els dubtes que tenies de si els anava a agradar o els anava a molestar s’esfumen. Eixe ha sigut també un dels problemes més grans, perquè fas un obra humorística però has de pensar: el que estic dient va a molestar algú? Jo crec que he patit fins i tot autocensura, perquè volia posar moltes coses

que al final no les vam posar perquè ens hagueren tallat el coll. Aleshores, sensacions molt bones, sobretot eixa nit, fon molt especial. P: Tu i Mª Dolores, teniu futurs projectes? T. J: Futurs projectes... Tenim en ment l’adaptació d’una comèdia que ens va agradar molt, tot i que és molt complicada però el fet que jo estiga embolicat en els estudis no deixa temps per a eixes cavil·lacions. Això sí, deixe la porta oberta a l’escriptura d’una nova obra aquest estiu.


Pàgina 10

Juny 2013

IEStudiants

Crítiques cinema PA NEGRE Un article de José Miguel Higón Fam, angoixa i repressió son alguns dels qualificatius més idonis per a descriure Pa Negre, pel·lícula estrenada al 2010 pel director Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d'Emili Teixidor. La trama parteix de l'assassinat d'un home a qui li van colpejar el cap amb una pedra i el llançaren junt al seu fill per un penya-segat. A partir d'aquest succés un xiquet amic del xiquet mort intenta per tots el mitjans trobar qui ha pogut ser l'assassí, ja que havien involucrat al pare del xiquet com a principal culpable. El pare del protagonista tria anar-se'n a viure fora d'Espanya i ix cap a França, però abans de poder fugir és capturat i condemnat a mort. És durant tot aquest temps que el xiquet intenta desinvolucrar son pare de l'assassinat i té una sèrie de vivències amb el seus cosins i amb les seues ties. És en les

investigacions on Andreu (el xiquet protagonista) troba respostes del passat dels pares i la veritat de l'assassinat. Els personatges principals de la història són Núria, amb qui Andreu fa una gran amistat i ella arriba a enamorar-se d'ell i intentar fugir del poble junts; i Andreu, personatge principal de la pel·lícula i en qui gira tota la trama i se centra tota l'atenció. També trobem el pare i la mare de l'Andreu, els qui havien tingut un passat especial que Andreu descobrirà en les seues investigacions. També trobem la senyora Manubens, dona de molts recursos i terratinent de la zona, que voldrà fer d'Andreu el seu fill. Ja com a personatges secundaris trobem als cosins i ties d'Andreu i l'alcalde del poble. Els actors que interpreten el paper dels personatges principals de la pel·lícula són: Francesc Colomer


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 11

Cartell de la pel·lícula de Agustí Villaronga com Andreu, que va guanyar el premi Goya al millor actor revelació junt a Maria Comas, com a Núria. Francesc Colomer no ha participat a més pel·lícules però Maria Comas sí, com Rem o Los niños salvajes. A més, trobem fent el paper del pare i de la mare a Rogers Casamayor i Nora Navas. I la interpretació de diversos personatges de Lluïsa Castell, Mercè Arànega, Marina Gatell, Elisa Crehuet, Laia Marull, Eduard Fernandez i Sergi López. Tots ells desenvolupen una bona actuació i fan sentir al públic molt ben identificat en la forma de ser de les

persones d'aquella època. Cal esmentar l'obtenció de diversos premis en els Goya del 2010. El tema tractat a la pel·lícula és la història d'una família de postguerra a qui la justícia acusa que el pare ha comés un delicte que en realitat no ha comés. Per tant, la historia narra en primera persona les vivències que va tenint el fill de l'acusat i com descobreix la veritat. El tema i com el desenvolupa el director és molt interessant ja que ens mostra com era la vida en aquells anys de pobresa i què havien de fer les famílies per a subsistir en un context de fam i


Pàgina 12

Juny 2013

IEStudiants

de repressió El gènere de la pel·lícula és el melodrama ja que conta la tràgica història d'una família de postguerra, i per tant està adreçat a un públic amb coneixements de tot el que va succeir en temps de la guerra civil i en els durs anys de postguerra, per tant ha de ser un públic d'edat avançada i prou coneixements. D'altra banda, un xiquet podria veure-la si no fóra pel tractament de la mort i per com els xiquets passen penúries; però no captarien la idea que el director pretén mostrar. La història és narrada de forma correcta i amb un tractament adequat ja que introdueix la historia d'una forma molt treballada i capta des del primer moment l'atenció de l'espectador. A més, mostra a la perfecció com eren aquells anys i com era la relació entre les diferents classes socials i com era el dia a dia de les famílies republicanes castigades pel Règim. En conclusió, la pel·lícula m'ha agradat molt i per tot aquell que vulga vore com eren els anys de postguerra i gaudir d'una història molt ben narrada i de molta qualitat, li recomanaria aquesta pel·lícula.

EL GUATEQUE Por Marta Ruiz Vicente Título original: The Party. Dirección: Blake Edwards. País: USA. Año: 1968. Duración: 99 min. Género: Comedia Intérpretes: Peter Sellers, Claudine Longet, Marge Champion, J. Edward McKinley, Natalia Borisova Guion: Blake Edwards, Tom Wald-

man, Frank Waldman Música: Henry Mancini. Fotografía: Lucien Ballard. Productora: Warner Bros. Pictures.

El guateque es una comedia rodada por Blake Edwards, que tiene como protagonista a Hrundi V. Bakshi (Peter Sellers), un torpe actor de origen hindú que es despedido del rodaje de una película en el desierto tras estropear parte del de-


IEStudiants

corado necesario para el rodaje. Poco después recibe por error una invitación para asistir a una fiesta de Hollywood organizada por el productor de su última película en honor del cumpleaños de su mujer. Allí, a pesar de no conocer a nadie Hrundi se convierte en el protagonista. De la película cabe destacar la primera hora, que casi es totalmente cine mudo, pero a la vez resulta gracioso por todos los accidentes que le ocurren al protagonista, a un camarero ebrio... que involucran a más gente hasta conseguir que la fiesta sea caótica e inolvidable a la vez.

Juny 2013

Pàgina 13

Una de las escenas de la película El guateque además intenta transmitir un mensaje de respeto hacia otras culturas o religiones. Cuando la hija de los anfitriones y sus amigos llevan a la mansión una cría de elefante pintada de varios colores y con letreros; Hrundi protesta porque, al ser un símbolo de su país, le parece irrespetuoso, por lo tanto les obliga a lavarlo. Esta película ha conseguido ser un clásico en el género cómico y la actuación de Peter Sellers como Hrundi V. Bakshi es brillante.


Pàgina 14

Juny 2013

IEStudiants

Crítiques de teatre Per Ederne Ponce Sinopsi Nit de Reis és una comèdia que està construïda a partir de la confusió d’identitats, la més important, la dels protagonistes, que són dos bessons, un xic i una xica, Viola, que, a més, es disfressa de xic. A la ciutat d'Il·líria, el Duc Orsino està enamorat de la bella Olívia qui, amb motiu de la mort del seu germà, s'ha tancat al món i no vol saber res de l'amor del Duc. El vaixell que duu els germans bessons Viola i Sebastià naufraga davant les costes d'Il·líria i Viola, disfressada de patge i amb el nom de Cesàrio, entra al servei del Duc Orsino, de qui s'enamora perdudament sense que el Duc se n'adone. El duc envia el jove Cesàrio com a missatger del seu amor cap a Olívia però Olívia en comptes de correspondre al Duc

Cartell de l’obra s'enamora del jove Cesàrio. D'altra banda a casa d'Olívia s'organitza un gran embolic de pretendents i bufons. Bo i creient que és Viola, l'Orsino li demana que s'hi case, i un sacerdot celebra el casament en secret. Quan es fa saber,


IEStudiants

l'Orsino amenaça de matar el suposat servidor deslleial. Tanmateix, Viola ho impedeix. Quan els dos bessons apareixen en presència de l'Olívia i del duc, es queden meravellats i sorpresos per la semblança dels dos germans, i és el moment en què la Viola revela que és en realitat una dona i que Sebastià és el seu germà bessó que s'havia perdut al naufragi. Crítica L’obra Nit de reis es de l’autor William Shakespeare i en aquest cas, aquesta representació del teatre ‘’La Nau’’ estava dirigida per Pep Sanchis. Aquesta versió valenciana de la comèdia la va dur a terme Anna Marí. Els personatges que intervenen a l’obra són 15, però els personatges que desenvolupen el major conflicte a l’obra són molts menys. Aquestos personatges diguem-ne principals són el Duc, Olivia, Viola i Cesàri, i també podem considerar com un personatge principal al Bufó-Festa qui sembla estar avorrit de tot allò que impera a Il·líria. El gènere que tracta es la comèdia.

Juny 2013

Pàgina 15

Encara que també s’observa en un principi la tragèdia: la separació dels dos bessons, la mort del germà d’Olivia, la solitud i desesperació del Duc, etc. Nit de Reis és probablement una de les peces còmiques més perfectes de totes les que va escriure, tant per la forma, amb una estructura redona, com per la temàtica. S’introdueixen personatges i trames que van més enllà del génere. L’obra no és com totes les seues altres obres. La seua diferència principal és que Nit de Reis ens presenta un univers més profund, i enriquit per experiències tràgiques com les que hem nomenat abans. Convençuda que el seu germà Sebastià ha mort durant el naufragi que els ha dut a la costa d’Il·líria, Viola es fa passar per un home i es posa al servei del duc Orsino, que li demana que faça d’intermediari per conquerir l’amor d’Olívia. A partir d’ací, tot un joc elaborat d’encreuament de sentiments i confusió d’identitats desemboca en un final feliç.


Pàgina 16

Juny 2013

IEStudiants

Crítiques musicals

Antònia Font Per Empar Guaita “Vostè és aquí” afirmen els Antònia Font. Amb una escenografia de tons obscurs ambientada al món dels ciclistes i un entaulat on es pot observar molta ferralla i una bicicleta oxidada al centre, el grup de música pop presenta el seu nou disc al Teatre Olympia de València, canten sense parar i, pràcticament, sense poder respirar les quaranta cançons que formen part del seu huité disc. Mentre el públic valencià, eufòric de poder veure als cinc mallorquins després de tanta espera, aplaudeixen amb força.

Els Antònia Font, un grup de música pop creat el 1997 a Mallorca, presenten el seu nou disc, Vostè és aquí, amb una gira arreu del país. Es caracteritzen pel seu to festiu i lletres fantàstiques i divertides, com es pot observar al seu disc titulat Alegria. Els membres del grup són Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Jaume Manresa (teclat), Joan Roca (baix) i Joan Mi-

Els membres del grup Antònia Font


IEStudiants

quel Oliver (guitarra). Aquest últim és el compositor de les enrevessades lletres que tracten sobre l’espai, l’astronomia, la robòtica, el mar, etc. i també canta en solitari. En aquest nou disc, en canvi, la temàtica és totalment diferent, on trobem a faltar als robots, però que ens sorprèn amb una portada de línies ferroviàries. Vostè és aquí és un trencaclosques de quaranta melodies, grans i diminutes, que representen un mapamundi per a perdre’s i retrobar-se. Són temes que parlen de meduses, goril·les vestits, ciclistes, ballarines de ballet, el colonialisme a Amèrica i més “sense-sentits”. En aquest disc podem trobar cançons cantades majoritàriament en català amb un fort accent mallorquí, però també en castellà, francès o anglès. Definitivament, aquestos cinc mallorquins han aconseguit conquistar a totes les terres de llengua catalana, gran part de l’estat espanyol i a una xicoteta part d’Europa, amb els seus directes plens d’alegria i bona música. El concert de presentació de Vostè

Juny 2013

Pàgina 17

és aquí que va tindre lloc el 22 de novembre al Teatre Olympia de València, va durar molt menys d’una hora. El nou disc és un projecte que ha agradat molt a la gent i té temes que amb molt poc de temps s’han col·locat en el pòdium de les millors cançons d’Antònia Font, a l’altura de Wa Yeah o Viure sense tu. Però el concert va deixar molt d’esperar, tot el públic valencià aplaudia sense parar cada cançó, però també esperava escoltar alguna de les melodies dels passats àlbums, el públic volia participar cantant les cançons que ja s’havien aprés. Per això, el fet de cantar solament totes les cançons del nou disc sense pauses i escoltar alguna vegada un “gracis” entre melodia i melodia va disgustar a moltes persones. El so va estar espectacular i es podia observar un ambient de complicitat de fans dels Antònia. Finalment, jo em sume a tot aquell públic que va alçar-se disgustat de la butaca esperant les famoses cançons del grup. I això va quedar-se reflectit quan varen baixar el teló i la gent va començar a xiular i cridar “una cançoneta i ens n'anem,


Pàgina 18

Juny 2013

una cançoneta i ens n'anem”, quan dos xiquetes de entre set i deu anys que portaven un cartell colorit on posava “Benvinguts a València Antònia Font” varen preguntar als seus pares per què no en cantaven més. Per tant, pense que els quaranta euros que vaig pagar (dos entrades, una per a la meua germana i altra per a mi) es mereixien almenys un “Clint Eastwood”. Antònia Font ho va comprendre i varen eixir a tocar-nos l’última cançó, on el públic (i les dos germanes entre ells), ens vàrem alçar i cantar a crits aquella peça musical. En quant al disc, trobe que és una magnifica obra d’art on Joan Miquel Oliver es

IEStudiants

torna a superar, és un gran àlbum que et pot acompanyar durant tot el dia i en tot moment, sona més rock i menys pop, i personalment m’encanta una micro-cançó de quaranta-nou segons titulada Blood, Devastation, Death, War and Horror, on es tarda més temps llegir el títol que escoltar, una melodia breu i clara amb un estil psicodèlic. Per tot això, llevat que el concert em va decebre un poc, el disc és cent per cent recomanable i, a més a més, per fi he aconseguit dues firmes i dues fotografies amb Pau i Joan, un dolç final per a un concert inesperat.

Antònia Font en una foto per al portal de música www.go-mag.com


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 19

ENTREVISTA A ANNA PASTOR Per Ismael Boluda Anna Pastor i González és alumna de l'IES, ha finalitzat aquest curs segon de batxillerat i ha sigut una de les guanyadores del primer certamen literari "IES de Torís". El llibre amb els relats guanyadors estarà disponible en el centre en les pròximes setmanes. - Hola Anna, què tal? - Hola Ismael. Molt bé, encantada que m'entrevistes. - Perfecte. Comencem. Com va nàixer el teu gust per les lletres? - En realitat a mi m'agrada el teatre. Tot i que sóc de ciències he tingut sempre passió per la lectura. I aquest certamen ha sigut una oportunitat per a valorar el meu interés per la novel·la tot i que el meu gènere preferit és el teatre. - Què t'aportà escriure aquest relat? - M'ha aportat la satisfacció de saber que els meus escrits tenen algun xicotet valor.

Anna Pastor - En què et vas inspirar per fer el teu relat? - Quan vaig anar a Anglaterra aquest estiu hi havia un xic rus que li agradava molt la història i em va dir que en uns anys hi hauria una tercera guerra mundial i a partir d'aquest moment vaig intentar plasmar les seues idees sobre el futur mundial. - Al teu relat què milloraries? O


Pàgina 20

està tot al teu gust? - No, el faria més extens per a poder descriure millor la situació i faria que hi haguera un major canvi tecnològic ja que el relat parla sobre el futur. - Quina part t'agrada més? - L'última oració: "El 16 de març de 2436 el món estava en les meues mans, havia descobert la cura de la Kolya amb la meua pròpia sang". A més també m'agrada que està escrit en molts idiomes a la vegada i el paràgraf escrit en llenguatge matemàtic.

Juny 2013

IEStudiants

a Anglaterra. I per últim, el nom Kolya és el nom d'un amic ucraïnés. - I per últim, quin llibre recomanaries? - L'últim que he llegit, és a dir, Quantic Love. La veritat és que em va sorprendre molt tot i que no és el tipus de llibres que m'agraden.

- T'agradaria fer-ne més? O ja en tens prou? - Sí, m'agradaria fer una obreta de teatre. Paregut al que fa el grup Tricicle. - El teu relat té algun tret autobiogràfic? - Sí, el professor que inspira a la protagonista és real. Després, el xic rus que em va inspirar és real però porta el nom real d'un altre amic meu rus. A més, es troben molts familiars i amics descrits i també el meu viatge

Portada del llibre que recull els relats del I Certamen Literari IES Torís, on apareix el relat La indeterminació resolta.


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 21

UN RECITAL DIFERENTE

Vicent Camps visita a los alumnos del IES Torís y los deleita con un recital de poesía Por María Ruiz (valoración de José Ángel Huesa y, junto a este, recitó unos cuantos poemas de DiRuth Picó y Rebeca Pérez) El pasado 26 de marzo, Vicent Camps acudió al teatro Ideal de Turís para ofrecer un recital de poesía a los alumnos del insituto de Turís. El recital empezó a las tres y media de la tarde con un pequeño discurso del autor en el que introdujo todas las obras que iba a interpretar. Empezó con el poema Lección inaugural de Raúl Vacas, fue un magnífico poema para ofrecer una visión a los alumnos de lo que iba a ser la tarde y el recital. Después, les recitó unos cuantos poemas de amor y desamor. ¿Qué es poesía? de Gustavo Adolfo Bécquer y Poema 20, que escribió Pablo Neruda a los 19 años, son algunos de los poemas de amor que interpretó. Uno de los poemas de desamor que compartió fue Poema del renunciamiento, de

no Lanti, un poema actual, entre los que destacó SMS, un gran poema en el que se refleja la relación entre las nuevas tecnologías y los sentimientos. Otros poemas que leyó a contuniación de estos fueron Tratado de geografía e incluso un poema escrito por él: Ven, que escribió después de un recital y que está inspirado en un alumno de instituto que le pidió un poema para la chica a la que quería pues, se iba del instituto y le decía que le iba a resultar tan doloroso como un mes sin gasolina para la moto. Después de este bloque antes de pasar a los poemas principales del tarde, Vicent Camps recitó unos trabalenguas. Esta parte resultó perfecta para aquellos alumnos que se habían adormecido, pues resultó realmente peculiar.


Pàgina 22

Juny 2013

IEStudiants

La parte principal del recital la formaron dos poemas de Miguel Hernéndez. El que más gustó pertenece al libro El rayo que no cesa y se titula Elegía a Ramón Sijé. En este poema pudimos comprobar los sentimientos del autor hacia su amigo de la infancia. Para terminar una gran tarde de poemas, Vicent Camps recitó la composición de José Agustín Goytisolo Palabras para Julia. Y, al final, por el gran aplauso que se llevó, quiso recitar el poema Los reyes son los padres, de Quintín Cabrera y Alicia en el País de las Maravillas, de Dino Lanti. ¿Merecen la pena estas actividades? Actividades culturales como esta no solo sirven para sacar a los alumnos de clase, sino que les ayuda a ver con otros ojos la poesía. Poesía no son solo palabras que escribe alguien sobre un papel y riman, poesía es cultura y es música. A la mayoría de los alumnos

Vicent Camps durante el recital nos entusiasmó la idea de que vuelva representar un recial poético. Al principio, la idea de tener que ir nos parecía aburrida y solo queríamos ir por perder clases, pero todos salimos con una visión de la poesía muy diferente respecto a la que teníamos cuando entramos. Ahora, no solo no pensamos que la poesía es una cosa del pasado, sino que Vicent Camps nos hizo verla de una manera diferente y, desde luego, mucho más amena.


IEStudiants

En nuestra opinión, este tipo de actividades son buenas porque nos aportan cultura de una manera más dinámica. Además Vicent hizo una mezcla de poemas recitando algunos clásicos junto con

Juny 2013

Pàgina 23

otros poemas modernos que realmente nos gustaron mucho. En definitiva, creemos que a todos los alumnos que fuimos nos encantaría repetir.

CALIGRAMAS DE SEGUNDO Los caligramas son composiciones poéticas que no juegan solo con el contenido sino también con la apariencia visual. Aquí tenemos un ejemplo realizado por Tania Oniegina, de 2º ESO B y en la página web de IEStudiants tenéis algunos más:


Pàgina 24

Juny 2013

IEStudiants

L'IES TORÍS A BENICÀSSIM Per Ainhoa Blasco Pérez El trimestre passat tots els alumnes de religió vam realitzar una excursió a Benicàssim junt als professors de religió i de valencià, Vicent i Nati. Se’n vam anar per a disfutar d’uns meravellosos tres dies al costat de la platja, encara que la temperatura no acompanyava no va impedir que uns quants valents ens pegàrem més d’un bany i passetjàrem per l’arena. L’alberg era d’allò més gran, hi havien moltes habitacions, a més també hi havien pistes per poder jugar a futbol i bàsquet, un menjador i una sala amb sofàs on poder conversar o veure la televisió, que vam haver de compartir amb un equip de futbol i un grup de joves que també s’hi allotjaven. El primer dia ens vam instal·lar allí i corrents vam baixar a la platja que teníem davant; per arribar-hi només havíem de creuar un pas de

vianants. Ens banyàrem i passejàrem fins l’hora de dinar, i després amb el dinar a la gola vam tornar a la platja per a jugar a volley. A mitjan vesprada anàrem a un supermercat del poble per comprar berenar. Al dia següent, ben de matí, realitzàrem una llarga, encara que amb meravelloses vistes, excursió fins Oropesa. L’excursió va durar unes dos hores d’anada i dos de tornada, encara que alguns van anar parant pel camí per que estaven esgotats. Vam recórrer tot tipus de camins, des del passeig de la platja, fins pel camp, inclús vam caminar entre muntanyes i vam travessar diversos túnels. Tot i això no ens vam acalorar massa gràcies a la brisa marina. Quan arribàrem a l’alberg, amb molta fam, ens posàrem els banyadors i agafàrem les tovalloles i les pilotes i bàixarem a la platja a disfrutar de la llarga vesprada que


IEStudiants

teníem per davant. I per la nit vam estar pel passeig caminant i conversant, disfrutant de la brisa del mar. Això sí, no sabeu com d’agust agafarem el llit aquella nit. A l’altre dia, molt tristament ens vam haver d’acomiadar de l’alberg i també de Benicàssim per poder

Juny 2013

Pàgina 25

arribar a hora a l’institut per a recollir les notes. Ens ho vam passar genial, aprofitàrem cada moment al màxim, com si fóra únic, ja que en veritat era així, encara que esperem poder tornar a disfrutar d’una excursió com aquesta.

Un moment de l'expedició a Benicàssim


Pàgina 26

Juny 2013

IEStudiants

ACTIVIDADES DE PLÁSTICA Colaboración con la Asociación "Per Ells" El departamento de Plástica organizó la colaboración con la asociación "Per Ells", intercambiando experiencias artísticas entre los centros. El alumnado de 3ºB acudió, en varias sesiones, a realizar actividades de cerámica y de diseño gráfico asistido por ordenador. Asimismo, el alumnado de “Per Ells”, pasó también por nuestras aulas, desarrollando un trabajo de volumen en poliespán, que posteriormente se incorporó a la exposición de los trabajos de plástica de nuestros alumnos, que luego pudieron visitar. La interacción de los alumnos de ambos centros, fue muy satisfactoria.

Los chicos de “Per Ells” en una visita al IES


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 27

Algunos alumnos de tercero colaboraron con los chicos de “Per Ells”

Exposición de los trabajos del curso El departamento de plástica seleccionó una pequeña muestra de los trabajos realizados en esta materia, donde se aprecia una evolución muy positiva por parte del alumnado. Estos estuvieron expuestos en el pasillo de entrada del instituto, durante una semana de junio. Lola y Lupe posando junto a la exposición


Pàgina 28

Juny 2013

IEStudiants

Decorados teatrales La profesora Lola Huesca, del departamento de plástica, ha realizado el decorado de la obra de teatro de Joan el Cendròs. Esta pintado en un panel de 6 x 3 metros, donde aparece la visión de nuestro instituto, que es donde se desarrolla la obra. La representación de la obra a los alumnos será el último día de clase, y para padres, familiares, profesores… será el día 20 a las 19 horas.

Ultimando los preparativos para la función. El decorado simula el patio del IES


Los departamentos de sociales y plástica, han trabajado conjuntamente en el desarrollo de cómics ambientados en la Grecia Clásica. Los dos departamentos han quedado muy satisfechos con la experiencia y repetirán la idea el próximo curso. IEStudiants Juny 2013 Pàgina 29


Pàgina 30

Juny 2013

IEStudiants

1ºB disfruta de una jornada en Terra Mítica Finalmente, los alumnos de 1º B disfrutaron el pasado 6 de junio de un viaje a Terra Mítica, fruto del premio obtenido en el concurso de diseño de tarjetas navideñas (concurso que ya comentamos en su día en esta publicación). El ganador, Benjamín Picó, pudo de esta forma hacer extensivo su éxito al resto de sus compañeros. Los profesores acompañantes fueron Tana y Vicent, que expresaron su satisfacción, con el comportamiento del alumnado.

Los alumnos con Tana en el parque temático.


IEStudiants

Juny 2013

Pàgina 31

Tipos de verano ¿Todavía no sabes qué hacer este verano? IEStudiants te describe algunas alternativas:

a pasarlo en grande. Reúne a tus amigos y haz un mapa: a los toros aquí, paellas allá…..

VERANO “PERRO”:

VERANO “ACUÁTICO”:

Consiste en dormir todas las horas posibles. Levántate a las 12, duerme una siesta larga y el resto del día túmbate en una hamaca o en un sofá y descansa.

Este es el más refrescante .Llena tu piscina o, si no dispones de ella, ve a la piscina municipal, a la de un amigo, a la de los vecinos y, si tienes ocasión, a la playa.

VERANO “CONSECUENCIA”:

VERANO “ADICCIÓN”:

Si tienes la mala suerte de que te ha caído alguna asignatura no te queda otra que estudiar. La opción consiste en estar pegado a un libro todo el verano.

Este verano es el propio de aquellos que tienen algo a lo que engancharse: la lectura, ver la tele, jugar a la consola y la adicción actual por excelencia en el último año: el WhatsApp. No es la opción más sana, pero sí será una de las más habituales.

VERANO “FORMACIÓN”(no confundir con la opción anterior):

Apúntate a todos los cursillos que puedas de música, de inglés, de cualquier cosa que te interese (o le interese a tus padres) y aprovecha el verano para aprender. VERANO “PARTY”:

Es la opción más practicada, debes saber las fechas de todas las fiestas de los pueblos vecinos e ir

Espero haber ayudado a decidirse a aquellos que no sabían qué hacer este verano. Claro está que cada uno tiene su verano particular, pero seguro que, como siempre, este año será un verano diferente.

Por Ana Alcover


JOAN EL CENDRÓS Quan estigues llegint aquestes línies, segurament Joan el Cendrós ja s'haurà estrenat per a satisfacció de tot el públic assistent. Es tracta de la primera obra creada pel grup de teatre de l'IES Torís i, independentment de l'acollida que tinga, ja ha sigut un èxit. Un èxit perquè suposa el treball i l'esforç desinteressat de molts dels vostres companys i un èxit també perquè una activitat com el teatre engrandeix a tots els que s'enganxen del seu particular verí. Jordi Laza, Carles Celma, el Departament de Plàstica i un fantàstic equip d'alumnes i ex alumnes han fet possible aquest somni que, segur, tindrà continuïtat. Solament ens queda gaudir de la labor de la companyia i animarvos a tots perquè participeu del treball d'enguany i de les obres que vinguen en el futur.


IEStudiants Juny 2013