Page 1


1.L’INICI DE LA DEMOCRÀCIA.

Pàgina 3.

1.1.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA.

Pàgina 3.

1.2. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1976).

Pàgina 3.

1.3.EL PRIMER GOVERN D’ADOLFO SUÁREZ (1976-1979). Pàgina 3. 1.3.1.LA REFORMA POLÍTICA (1976-1977).

Pàgina 3.

1.3.2.LES MESURES ENFRONT DE LA CRISI ECONÒMICA. Pàgina 4. 2.EL NOU SISTEMA POLÍTIC I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. Pàgina 5. 2.1.LA CONSTITUCIÓ DE 1978.

Pàgina 5.

2.2.L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA.

Pàgina 5.

3.ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA DES DE 1979.

Pàgina 7.

3.1.EL GOVERN D’UCD (1979-1982).

Pàgina 7.

3.2.ELS GOVERNANTS DEL PSOE (1982-1996).

Pàgina 7.

3.2.1.LA LABOR DELS GOVERNS SOCIALISTES.

Pàgina 7.

3.2.2.EL FINAL D’UN CICLE. LA CRISI DEL GOVERN SOCIALISTA. Pàgina 8. 3.3.ELS GOVERNS DEL PP(1996-2004).

Pàgina 8.

3.3.1.LA TASCA DELS GOVERNS POPULARS.

Pàgina 8.

3.3.2.LA CRISI DEL GOVERN POPULAR.

Pàgina 9.

3.4.LA NOVA ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (2004-2008). Pàgina 9. OPINIÓ PERSONAL.

Pàgina 11

BIBLIOGRAFIA.

Pàgina 12 2


1.L’INICI DE LA DEMOCRÀCIA. 1.1.LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA. Després de la mort de Franco el 1975, s’inicià un període de transició a la democràcia que culminà l’aporvació de la Constitució de 1978 i amb la posterior entrada d’Espanya en la Comunitat Europea el 1986. Es va realitzar de forma pacífica i en un ambient de tolerància i de consens entre les diferents forces polítiques, i es va convertir en un moder a seguir per als altres països.

1.2. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1976). Set dies després de la mort de Franco, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei i inicià el procés de reconstrucció de la democràcia. Hi havia dues alternatives:  

La via reformista: reformant les institucions i les lleis franquistes. La via de la ruptura: dissolució immediata de les instruccions franquistes. Sostinguda per l’oposició agrupada des de març de 1976 en Coordinación Democràtica. Exigí amnistia per als presos polítics, la legalització de tots els partits polítics i la convocatòria de Corts Constituents.

S’optà per la via reformista. El govern d’Arias Navarro va iniciar una tímida reforma que va ser rebutjada per l’oposició. Arias Navarro va dimitir el 1976, i el rei va designar com a president Adolfo Suárez.

1.3.EL PRIMER GOVERN D’ADOLFO SUÁREZ (1976-1979). Va enfrontar a un doble repte: portar a terme la reforma política i plantar cara a la greu crisi econòmica desencadenada a partir de 1975.

1.3.1.LA REFORMA POLÍTICA (1976-1977). Adolfo Suárez va impulsar la Llei per a la Reforma Política, aconseguí el suport de l’oposició i celebrà eleccions el 1977. La Llei per a la Reforma Política modificava la legislació franquista i establia elegits per sufragi universal. Sotmesa a referèndum el desembre de 1976, la

3


Llei va ser aprovada de forma majoritària per poble espanyol amb un 94’1 % de

vots afirmatius. 

El suport de l’oposició, l’aconseguí després de la legalitzar tots els sindicats i

partits polítics, i decretà una amnistia política. Les eleccions de juny de 1977 van donar majoria a la Unión de Centro Democrático (UCD). Aquest va portar a terme una política de consens amb totes les forces polítiques per a elaborar la Constitució.

1.3.2.LES MESURES ENFRONT DE LA CRISI ECONÒMICA. Les reformes polítiques van coincidir amb una situació de greu crisi econòmica, motivada per la pujada dels preus del petroli i per la crisi de molts sectors industrials que havien quedat desfasats o sofrien la competència dels Nous Països Industrials (NPI) més barats. Les conseqüències van ser un increment notable del dèficit comercial, un creixent endeutament de l’Estat, un espectacular augment de la inflació, tancaments empresaris i atur. Per plantar cara a la crisi, l’UCD va plantejar una política de consens i se signà el 1977 amb partits i sindicats els pactes de la Moncloa. Els sindicats van acceptar la moderació salarial i la flexibilització de l’ocupació a canvi de la contenció de la despesa pública i l’ampliació de l’assegurança d’atur i una major despesa social. Aquestes mesures van suportar una certa millora de la inflació i del dèficit exxterior, que es va retardar perquè l’atenció del país se centrava llavors en les qüestions polítiques.

4


2.EL NOU SISTEMA POLÍTIC I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. 2.1.LA CONSTITUCIÓ DE 1978. Va ser aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978. Recull els drets i els deures de la ciutadania, i regula el funcionament de l’Estat i de les seves institucions. 

Els drets i llibertats reconeguts per la Constitució són molt amplis, i el seu

compliment està garantit pel Tribunal Cosntitucional:  Els drets civils: les normes i principis que regulen les relacions més gene-

rals i quotidianes de la vida de les persones. Les més destacades són el dret a la vida, la igualtat davant la llei, la llibertat religiosa, el dret de la intimitat i les llibertats d’expressió, associació i reunió.  Els drets socials: afecten el conjunt de la ciutadania (la seguretat social i el

dret a un medi ambient adequat, al treball i a un habitatge digne). 

El funcionament de l’Estat, la Constituciño estableix:  Espanya és un Estat social, democràtic i de dret. És social perquè hi predo-

minen els interessos socials sobre els individuals; és democràtic perquè assegura la participació ciutadana en la vida política; i és de dret perquè es basa en l’imperi de la llei.  La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, que delega el seu po-

der en representants elegits per sufragi universal.  La forma de l’Estat és la monarquia parlamentària. El rei simbolitza la uni-

tat d’Espanya, modera les relacions entre els tres poders i realitza una important labor en les relacions internacionals.  Els poders de l’Estat es divideixen entre diferents institucions: 

Legistaltiu

Executiu

Judicial

5


2.2.L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA. La Constitució estableix la compatibilitat de la unitat de la nació amb el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren; i també el principi de la solidaritat i equilibri entre aquestes. L’Estat de les autonomies: el poder reparteix entre unitats territorials amb capacitat d’autogovern ( comunitats autònomes, províncies i municipis).

6


3.ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA DES DE 1979. 3.1.EL GOVERN D’UCD (1979-1982). El març de 1979 es van convocar noves eleccions, triomf a UCD. Però Suárez va dimitir el 1981, davant la recrudescència del terrorisme i de l’oposició, la crisi econòmica i les divisions internes del seu partit. El 23 de febrer de 1981 es va produir un fracassat cop d’estat, en el qual els diputats de les Corts van ser segrestats per un grup de militars i guàrdies civils al comandament del tinent coronel Tejero. El nou govern només va durar un any. Durant els anys de govern de la UCD es van aprovar l’Estatut dels treballadors, la Reforma Fiscal i la Llei del Divorci; i Espanya va ingressar en l’estructura política de l’OTAN.

3.2.ELS GOVERNANTS DEL PSOE (1982-1996). Les eleccions de 1982 van suposar el trimf per majoria absoluta del PSOE, sota la presidència de Felipe González.

3.2.1.LA LABOR DELS GOVERNS SOCIALISTES. 

Mesures polítiques: fet més significatiu va ser la incorporació d’Espanya a la Co-

munitat Econòmica Europea el 1986. Es va reformar l’exèrcit per acabar amb el colpisme; es van subscriure acords amb França contra el terrorisme; i es van aprovar els diversos estatuts d’autonomia. Mesures econòmiques: es va emprendre una reconversació industrial que va suportar el tancament de les empreses no competitives i la modernització tecnològica. Van permetre el posterior desenvolupament econòmic. Amb el suport del fons de la Comunitat Europea, van millorar els transports amb la

7


construcció d’autovies i es inaugurar la primera línia de l’AVE Madrid-Sevilla

(1992). Mesures socials: es va despenalitzar l’avortament en certs supòsits; i es va ampliar l’Estat del benestar gràcies a la sanitat, l’educació obligatoria fins al 16 anys, l’ampliació de l’assegurança d’atur i un notable creixement de les pensions.

3.2.2.EL FINAL D’UN CICLE. LA CRISI DEL GOVERN SOCIALISTA. La crisi del govern socialista va començar a principis de 1990. Va elevar considerablement el dèficit públic, la inflació i l’atur, que va arribar a tres milions de persones. Es van sumar els escàndols de corrupció i del GAL, i la recrudescència de l’oposició. Van dur la convocàtoria d’eleccions el 1996, que van ser guanyades pel Partit Popular.

3.3.ELS GOVERNS DEL PP(1996-2004). Va ser presidits per José María Aznar i va adoptar les mesures següents: 

Mesures polítiques: Espanya es va integrar en l’estructura militar de l’OTAN.

Es va intensificar el acostament als Estats Units. Les actuaccions principals van ser:

Eliminació del servei militar obligatori,crant així un exèrcit professional,

Intensificació de la lluita contra el terrorisme,

Oposició al Pacte d’Estella Lizarra.

Mesures econòmiques:

Es va intensificar la política liberalitzadora i es va flexibilitzar el mercat laboral. Van

8


aconseguir reduir el dèficit públic i la inflació, i complir així els criteris exigits per la Unió Europea per poder entrar al Euro al 2002. Mesures socials: Es va aprovar la Llei d’Estrangeria i un conjunt de mesures per evitar la immigració il·legal.

3.3.2.LA CRISI DEL GOVERN POPULAR. La crisi del govern popular va estar causada per descontentament d’alguns sectors amb certes mesures adoptades per govern, com el suport als Estats Units en la guerra contra l’Iraq, amb el qual es va relacionar l’atemptat terrorista islàmic de l’11 de març de 2004. Les eleccions, que van ser celebrades tres dies després d’aquest últim fet, van donar la victòria al PSOE.

3.4.LA NOVA ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (2004-2008). La nova etapa d’aquest govern va ser presidida pero José Luis Rodríguez Zapatero. Va estar marcada pels següenst trets: 

Mesures polítiques: La mesura més significativa va ser la retirada de les tropes

espanyoles de l’Iraq. Es van reformar els estatuts d’autonomia d’algunes comunitats, com Catalunya, la Comunitat Valenciana,Andalusia, Illes Balears, Castella i Lleó, i Aragó. Es va inicar el diàleg polític amb labanda terrorista ETA amb la finalitat d’arribar a la pau al País Basc. 

Mesures econòmiques: Recullen la rebaixa de l’IRPF en un 6% i la gradual re-

ducció de l’impost de societats, que es complementaran amb una llei contra el frau fiscal. 9


Mesures socials: Els matrimonis entre persones del mateis sexe van ser aprovades el 2005. També van aprovar la Llei d’Igualtat de Gèneres (2007); i la Llei de Dependència.

Les noves eleccions han tornat a donar el triomf al Partit Socialista.

10


D’aquest treball he tret una idea molt clara i es que cada un dels partits polítics que ha presidit al Govern ha aportat qualque cosa bona a la democràcia espanyola.

11


http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola

03.03.2011

Burgos.M i Muñoz Delgado, M.C: “Historia Ciencies Socials 4” ed. Anaya. S.A., 2010

12


Leticia Puerta Martínez 4t ESO 14.Març. 2011 2a Avaluació C.S. Història

Espanya :) 13

Transició  

La transició des de la mort de franco

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you