Issuu on Google+

ALGUNS CONCEPTES DE METEOROLOGIA


L’ATMOSFERA: DEFINICIÓ

• És la capa gasosa que envolta la Terra. • El gruix és aproximadament d’uns 10.000 km, malgrat que • El 50% (de l’atmosfera) dels gasos es concentra als primers 5 - 6 km, i el 99% dels gasos es concentra als primers 30 km. • La superfície terrestre està en contacte directe amb l’atmosfera, de manera que tot el que passa a la superfície afecta l’atmosfera i a l’inrevés. • Permet la vida a la terra i els fenòmens meteorològics • Protegeix de la radiació solar més nociva • Regula la temperatura global del planeta. Aproximadament d’uns 15ºC de mitjana.


L’ATMOSFERA: COMPOSICIÓ


L’ATMOSFERA: ESTRUCTURA VERTICAL

TERMOPAUSA

Divisió vertical segons temperatura Els límits entre capes també tenen el seu nom.

MESOPAUSA

ESTRATOPAUSA

A la TROPOSFERA tenen lloc els fenòmens meteorològics.

TROPOPAUSA


LA RADIACIÓ SOLAR


LA RADIACIĂ“ SOLAR

Les estacions estiu

hivern


L’ATMOSFERA: COM ES DISTRIBUEIX L’ENERGIA Nord

ENERGIA SOLAR

ENERGIA SOLAR


ANTICICLÓ I DEPRESSIÓ

ascendència

subsidència

convergència

divergència

D

A


ANTICICLÓ I DEPRESSIÓ

Els anticiclons de superfície són zones d’altes pressions ( > 1013 hPa). L’aire escapa del seu centre per anar cap a les depressions (divergència) i ho fa en sentit de les agulles del rellotge o horari. L’aire de capes superiors ha de baixar a superfície per omplir el “buit” que es crea (subsidència). Dificultat per formar-se núvols i en general s’associen a “bon temps”.

A

1025

Les depressions o borrasques són zones de baixes pressions ( < 1013 hPa). L’aire que prové dels anticiclons es dirigeix cap al seu centre (convergència) i ho fa en sentit contrari al de les agulles del rellotge o antihorari . Amb la convergència l’aire ascendeix. Facilitat per formar-se núvols i en general s’associen a “mal temps”.

B

998


FORMACIÓ DE NÚVOLS

ELS NÚVOLS ES FORMEN PER LA CONDENSACIÓ DEL VAPOR D’AIGUA QUE HI HA A L’ATMOSFERA A PARTIR DE 4 MECANISMES: ASCENS OROGRÀFIC CONVECCIÓ CONVERGÈNCIA FRONTAL CAL QUE HI HAGI HUMITAT PER FORMAR-SE ELS NÚVOLS, AIXÍ COM NUCLIS DE CONDENSACIÓ (PARTÍCULES MICROSCÒPIQUES DE SAL, SORRA, CENDRES, ...)


FORMACIÓ DE NÚVOLS. ASCENS OROGRÀFIC


FORMACIÓ DE NÚVOLS. CONVECCIÓ


ELS NÚVOLS: CLASSIFICACIÓ

BAIXOS alçada base núvol

0-2000m

MITJANS

2000-6000 m

ALTS

6000-8000 m

Estratiformes

Estrats (St)

Altostrats (As)

Cirrostrats (Cs)

Cumuliformes

Cúmuls (Cu)

Altocúmuls (Ac)

Cirrocumuls (Cc)

Mixtes Fibrosos Cumuliformes desenvolupats verticalment Cumuliformes sense llamps

Estratocumuls (Sc) Cirrus (Ci) --------------------Cumulunimbus (Cb)------------------

--------------------Nimbostrats (Ns)---------------------Font: C.D. Whiteman


ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ


ELS NÚVOLS. NÚVOLS ALTS


ELS NÚVOLS. NÚVOLS MITJANS


ELS NÚVOLS. NÚVOLS BAIXOS


ALTRES NÚVOLS


ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ


PRECIPITACIONS

AIGUA QUE CAU DE L’ATMOSFERA I ARRIBA AL TERRA

LÍQUIDA

SÒLIDA

HIDROMETEORS


PRECIPITACIONS. TIPUS PLUGIM: moltes gotes de diàmetre < 0.5 mm, i caigudes amb intensitat feble. PLUJA: gotes de diàmetre > 0.5 mm i caigudes amb intensitat moderada. RUIXAT O XÀFEC: gotes de gran diàmetre que cauen amb intensitat forta. NEU: cristalls de gel que es presenten amb diverses formes, sobretot en forma d’estrella.

8 TIPUS

AIGUANEU: barreja de pluja i neu o cristalls de neu en fusió. NEU GRANULADA: grans de gel blanc i opac (2 - 5 mm diàmetre) que s’esclafen en caure al terra. PLUJA GELANT: precipitació líquida que es congela en arribar al terra. CALAMARSA / PEDRA: grans de gel que presenten diverses capes opaques i transparents alternament. (> 5 mm diàmetre / > 1 cm diàmetre).


EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA


ELSERVEI SERVEIMETEOROLÒGIC METEOROLÒGICDE DECATALUNYA CATALUNYA


TEMPS I CLIMA

Temps Quin temps va fer el 8 de febrer de 1998? Què està passant ara? Quin temps farà?

Clima Quina és la mitjana de les temperatures màximes del mes d’agost? Quina és la pluviometria del mes de setembre a ... ?

Mitjana dels estats de l’atmosfera en un Estat de l'atmosfera en un lloc i un període de temps determinat, a poder moment determinats ser de més de 30 anys

Meteorologia

Climatologia

Ciència que estudia l’atmosfera

Ciència que estudia el clima


EL TEMPS

Eines d’observació i teledetecció: Estacions meteorològiques Radiosondatges Imatges radar Detecció de llamps Imatges de satèl·lit Boies oceanogràfiques

Transmisió per telèfonia GSM, ràdio i telefonia via satèl·lit

Centre Control SMC: Emmagatzematge dades


ESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUES


ESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUES Amposta

Guardiola de Berguedà

Ulldeter

Certascan

Sant Pere Pescador


ELS SENSORS

SENSORS D’UNA EMA: Velocitat del vent (a 10 m) ⇒ Anemòmetre Direcció del vent (a 10 m) ⇒ Penell Temperatura (a 1,5 m) ⇒ Termòmetre Humitat relativa (a 1,5 m) ⇒ Higròmetre Pressió atmosfèrica ⇒ Baròmetre Radiació solar global (a 2 m) ⇒ Piranòmetre Radiació neta (a 1 m) = Piranòmetre Precipitació (a 1,40 m) ⇒ Pluviòmetre Gruix de neu (a 2 m) ⇒ Nivòmetre Temperatura de neu Temperatura de Subsòl Sensor humectació vegetal Radiació eritemàtica ⇒ Biòmetre


EL CLIMA

Divisió climàtica de Catalunya segons el rè gim termopluviomè tric

Centre Control SMC Tractament dades


EL RADIOSONDATGE


EL RADIOSONDATGE


LA XARXA DE RADARS DE CATALUNYA

Actualment hi ha 4 radars meteorològics operatius (Vallirana, Puig d’Arques, la Panadella i Tivissa)


FUNCIONAMENT DELS RADARS

El funcionament bàsic d'un radar és el següent: 1) El radar envia energia a través de l'antena cap una certa direcció. 2) Si l'energia enviada troba un blanc en el seu camí, el blanc retorna un eco al radar, és a dir, una part de l'energia rebuda. Si l'energia no troba cap blanc no retorna cap eco. 3) El radar processa l'eco rebut i determina la seva posició, intensitat i moviment. Aquest procés de transmissió i recepció es repeteix unes mil vegades per segon i permet determinar la presència de precipitació a uns 100 km al voltant del radar.


EL RADAR


LA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES

Actualment hi ha 4 detectors operatius (Castellnou de Seana, Muntanyola, Begues i Amposta) que formen la Xarxa de Descàrregues Elèctriques


LA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES

Relació llamps/pluja acumulada


XARXA D’INSTRUMENTS OCEANOGRÀFICS I METEOROLÒGICS BOIES METEOROLÒGIQUES I OCEANOGRÀFIQUES : • Velocitat i direcció del vent, temperatura, … • Alçada de les onades, període de les onades, direcció de les onades, corrent, …

Golf de Roses (H3)

Tordera (H4)

Llobregat (H2)

Cap de Tortosa (H5)

(06:00-07:00)

(08:00-09:00)

(06:00-07:00)

(07:00-08:00)


EL SATÈL·LIT METEOSAT


EL SATÈL·LIT METEOSAT


EQUIP RECEPTOR D’IMATGES DEL SATÈL·LIT METEOSAT


OPERATIVA DE PREDICCIÓ


Moltes gràcies per la vostra atenció!


Xerrada meteorologia