Issuu on Google+

CONTE COMPARTIT Edició 2009

Viatge amb la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power

Inici: Mercè Anguera Nus: 3rA_ Àngel Guimerà (Pallejà) Yolanda Aguayo Desenllaç:3rA La Vinyala (Sant Vicenç dels Horts Alba Mèlich

1


A mi no m’agrada gaire que em castiguin. De fet a ningú no li agrada que el castiguin, però a mi encara menys, perquè sempre m’envien al despatx del senyor Manel a reflexionar una estona. Reflexionar és bastant difícil i t’hi has de concentrar, i concentrar-se al despatx del senyor Manel és impossible. Perquè el senyor Manel és el conserge de l’escola i s’encarrega de fer sonar el timbre, d’arreglar les portes que no s’obren i les finestres que no es tanquen, de curar esgarrinxades i, sobretot, sobretot, de fer les fotocòpies amb la seva fotocopiadora nova: la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power. I és la fotocopiadora el que no em deixa concentrar. La PixMix és una fotocopiadora però sembla un ovni: enorme, brillant, plena de llumetes que s’encenen i s’apaguen, d’indicadors, de pantalles, de calaixos, de pius i de tecles. Quan el senyor Manel l’engega fa soroll d’helicòpter que s’enlaira, un cop engegada ronca com un lleó adormit, i quan fa còpies escup els fulls amb una força i una ràbia que esgarrifa. És capaç de fer mil còpies en deu segons. O més ! El senyor Manel s’estima molt la seva PixMix. Troba que és la millor fotocopiadora del món. Però a mi em fa molta por. I per això, quan em castiguen a reflexionar i la PixMix està en marxa, no puc reflexionar gens: estic massa ocupat vigilant-la de cua d’ull. Per si de cas.

No us penseu que sóc un covard. No tinc por perquè si. Tinc motius. Veureu, dijous passat, a l’hora del pati, em van castigar (com sempre) per un motiu que ara no ve al cas, a reflexionar, (també com sempre) al despatx del senyor Manel. Ell no hi era, però la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power funcionava a tota pastilla. Què estrany, vaig pensar, mai no la deixa sola... llavors, enmig de l’enrenou eixordador de la fotocopiadora, vaig sentir una veu desesperada : -

Si us plau, si us plau, ajuda’m !

Era la veu del senyor Manel. I venia de dins de la màquina.

2


- Senyor Manel ets tu? – va dir en Jordi molt espantat. En sentir les veus que sortien de la PixMix Deluxe 3400/99 Professional Power vaig anar a cridar a la directora Pilar que estava al pati. - Jordi, què passa? – va dir la directora. - He sentit veus que sortien de la PixMix Deluxe 3400/99 Professional Power! - Quines ximpleries que dius! – em va dir la professora Marta. Tots els professors no em creien perquè es pensaven que era una mentida per poder sortir a jugar.

De cop i volta em vaig recordar que la 3400/99 Professional Power era l’extraterrestre terrícola de la televisió i vaig tornar al despatx d’en Manel. La veu seguia dient: - Ajudeu-me, si us plau, ajudeu-me! Els professors van venir a veure que passava i van cridar als bombers. Però també se’ls va empassar. Llavors vaig clicar a tots els botons possibles però no passava res, estava bloquejada. -

Senyor Manel, quin botó he de clicar?

-

El de color blau! -

I en aquell moment en Jordi va entrar dins la fotocopiadora.

3


Un cop dins vaig trobar un món màgic, ple de dibuixos animats, en Batman, la Blancaneus, en SuperMegaMan… Era fantàstic. Després de molt caminar em vaig trobar amb en senyor Manel. Els dos vam seguir caminant, vam travessar el desert informàtic, el mar informàtic… fins arribar al poble dels dibuixos animats. Allà vam trobar en Zorori i les Winx. En Manel i jo ens vam apropar a ells i els hi vam preguntar per la sortida. I amb el dit índex ens van senyalar un forat molt gran.

Vam saltar dins del forat i vam anar a parar a un món tot ple de famosos. El primer que vam veure va ser en Bart Simpsons que corria amb el seu monopatí fent bromes a tothom. També vam conèixer a la Hannah Montana. És molt simpàtica, ens va convidar al seu concert. Hi vam anar i allà ens vam trobar en Nick Jonas. Vam estar tota la nit demanant autògrafs a tothom i quan va acabar el concert ja estàvem rebentats. − Nick ja no podem més i volem tornar a l'escola. Saps què hem de fer?- Vaig preguntar-li jo. − Heu d'agafar una limosina blanca amb una estrella groga i ella us hi portarà. Després de molt buscar vam trobar la limosina, hi vam pujar i després de passar per una infinitat de carrers es va aturar davant d'una porta. Vam baixar i vam decidir traspassar-la.

Vam entrar en el món del gel. Anàvem poc abrigats i teníem molt fred. Llavors el senyor Manel va veure una tenda i vam comprar un abric. El venedor era un pingüí molt simpàtic i ens va convidar a un cafè i un cacaolat calent. De cop i volta vam notar que començava a fer calor i el gel es desfeia dels nostres peus. Vam sortir de l'iglú i vam veure un gran pop traient foc pels tentacles. A l'instant va aparèixer en

4


Regi amb una pistola d'aigua i ens va ajudar a travessar el llac que s'estava formant saltant de placa de gel a placa de gel.

- Gràcies Regi. No oblidarem mai el que has fet per nosaltres. - Ara heu de llençar-vos pel tobogan. Correu, correu!!!!!!!!!!! Vam saltar i vam anar lliscant fins aparèixer en un món ple de joguines on gairebé ens atropella un cotxe de joguina. Allà vam trobar a la Barbie i ens va dir que si volíem tornar a casa havíem d'estar jugant durant tot un dia. El senyor Manel va veure com un grup de soldadets de plom jugant al pòquer i s'hi va afegir. Jo vaig jugar gairebé amb totes les joguines. Van passar les 24 hores i va aparèixer el Buzz lightyear i ens va portar al següent món.

Aquest semblava normal fins que un mag ens va teletransportar a un laberint d'or: - Si a casa voleu tornar la sortida del laberint heu de trobar. I va desaparèixer. Nosaltres vam començar a caminar i ens vam començar a trobar als bombers que havien vingut a buscar-nos. Entre tots vam aconseguir sortir i teníem davant dels nostres ulls muntanyes i muntanyes d'or. El senyor Manel en va agafar per fer-se una dent d'or i jo per comprar-ne cromos i llaminadures. De cop i volta va tornar el mag i ens va teletransportar al món del foc. Hi havia volcans en erupció i flames per tot arreu. Vam veure que hi havia cercles de foc que dibuixaven un camí. Els bombers ens van ajudar a travessar-los un a un:

5


- Senyor Manel vinga! Què divertit! M'ho estic passant molt bé!!! - Vigila Jordi que això és molt perillós! Sense ni adonar-me vaig arribar a l'últim cercle. - Què passa? Per què no podem travessar-lo? - Hi ha un camp magnètic que no ens deixa passar!- Va dir el senyor Manel. Jo vaig tornar-ho a provar i les monedes de les butxaques em van caure. Una d'elles va passar a través del cercle i els bombers ens van demanar que hi llencéssim totes les monedes que portàvem. - Noooooo! Jo vull comprar-me cromos i llaminadures!!!!!!!!! - Jordi ho hem de fer per tornar a casa. - D'acord. I així ho vam fer. Vam llençar-les totes i vam travessar l'últim cercle de foc. Vam començar a caure per un túnel negre com la nit i vam caure al despatx del senyor Manel. Tots dos ens vam abraçar i vam pactar que cada vegada que em castiguessin al seu despatx tornaríem a entrar per la Pixmix deluxe 3400/99 Professional Power a viure noves aventures.

6


Viatge amb la PIx Mix