Page 1


LA MARATÓ DE NOVA YORK d’Edoardo Erba Traducció de Joan Negrié Direcció i adaptació

Juan Carlos Martel Bayod

Repartiment: Joan Negrié (Carles) Albert Triola (Joan) Disseny d’il·luminació Cap tècnic del teatre

Anna Roldós Gervasi Juan Colet

Producció executiva

Sala Trono

Disseny de la imatge Fotografia Màrqueting i comunicació Premsa La Villarroel

Unai Reglero David Ruano Publiespec Blanca de Carreras i Gerard Gort

Durada: 1 hora (sense entreacte) Primera representació a La Villarroel el 4 de setembre de 2010. La resta, nosaltres mateixos. La suor és de veritat. Agraïments: Istituto Italiano di Cultura di Barcellona, Sala Beckett, Montse Tixé, Anna Ashton, Edoardo Erba i a tots els amics que ens han donat suport en aquesta aventura.

SINOPSI Al principi, un d’ells, es resisteix. Diu que no està fet per esports durs, però el seu amic insisteix. Han d’entrenar-se dos cops per setmana per la marató de Nova York. L’obra de l’italià Edoardo Erba posa a dos actors en escena saltant sense parar durant una hora fins que... fins que la peça s’acaba. Concentrar-se. Portar bon ritme. Anar ràpid. No abandonar. Viure per córrer. Viure per córrer? Fugir cap endavant. Corren i parlen de la vida. Suen. Bufen. Somien. Una metàfora de la vida. I tot això també és el teatre. Una comèdia que corre sola desde fa quinze anys i un desafiament que vencen els dos protagonistes que corren durant tot el que dura la peça. Interpretar i córrer. No existeix vencedor perquè, com a la vida, el primer acaba sent l’últim com si tot fós una fantasia equivocada. Un somni.


TEXT DEL DIRECTOR Al soldat Fidípedes li van ordenar que corregués per dir que havien guanyat. Ho va fer i després de recórrer 42 km va arribar, va cridar victòria -niké en grec, diguem d’on ve tot- i va morir. I així va esdevenir heroi. I encara després de 2.500 anys es continua celebrant una carrera per commemorar la fita d’aquell home. De fet, 2.500 anys després encara correm perquè algú ens ho ordena. Però la diferència és que ara ja no sabem qui ha estat el primer benpensant que va dir que s’ha de córrer en aquesta vida. Córrer per arribar a on? Per demostrar què? A qui? La vida no s’hauria de prendre com una carrera. De fet, ara escric i penso “per què a la universitat n’hi diuen “carrera”?”, i en tot cas, de què parlem quan diem “la carrera de la vida”. Què sé jo. Era només un pensament que ara em surt. En aquest moment no estic parlant d’esport. L’esport és una excusa. Molt bona, per cert, perquè implica esperit de sacrifici i superació. Però caldria ser conscients de la nostra llibertat en cadascun dels actes que decidim. Ser lliures per poder decidir: ara em paro i m’ho miro tot assegut. I així potser penso: què dóna sentit a què, i què importa si només em dóna sentit a mi mateix, sempre que no faci mal a ningú. No tenim opció a repetir curs... Aquesta vida només es viu una vegada i equivocar-se és la regla del joc. Llavors què fem? Cadascú el que pot o sap fer. Molts, fugir endavant i córrer. Però això no resoldrà la meta a la que tots, absolutament tots, arribarem. I ara em ve al cap aquell atleta que deia que: “El dolor és inevitable, però el sofriment és opcional”. Aquesta peça de l’Edoardo ens farà riure i ens farà plorar perquè explicarà humanament, sense cap mecanisme teatral, només amb dos actors que es deixen la pell literalment, com són les nostres vides de plenes i buides. Jo dono les gràcies a Fidípedes per tot l’esforç que va fer perquè si no hagués estat per ell ara tot això no ho podria compartir amb vosaltres a través del teatre. Un teatre humà i real, directe i sense concessió. Sin piedra ni cartón. Parem un moment, si us plau. I un cop van parar, tres amics es van trobar i van decidir fer teatre amb una sola condició: ser honestos. Juan Carlos Martel


SOBRE L’AUTOR Edoardo Erba, neix a Pavia el 1954, prop de Milà. Dramaturg format a l’escola del Piccolo Teatro di Milano, actualment viu a Roma. D’entre les seves nombroses obres teatrals destaquen Marató de Nova York (representat amb èxit a 13 països), Curva Cieca, Vizio di Famiglia, Dejavu, Buone Notizie, Senza Hitler i Muratori. També ha realitzat treballs per a la ràdio, la televisió i el cabaret. Actualment se’l considera un dels dramaturgs més rellevants d’Itàlia.


JUAN CARLOS MARTEL Juan Carlos Martel Bayod (Barcelona, 1976). El 1995 ingressa a ESADE i el 1999 a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, llicenciant-se al 2003 en Art Dramàtic en l’especialitat d’Interpretació. Al 2002 li concedeixen una beca per estudiar a la Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a Pisa. Al 2004 li concediexen una altra beca per finalitzar la seva formació al Rose Bruford College de Londres. Al 2005 rep classes de dramatúrgia a l’Obrador Internacional de la Sala Beckett de mans de José Sanchis Sinisterra i Martin Crimp. Durant el mateix any és escollit per formar part del Proyecto Bilbao Arriaga Teatroa dirigit per Lluís Pasqual. Al 2008 viatja a Buenos Aires on participa de diferents processos de creació amb Rafael Spregelburg, Alejandro Tantanian o Gabriela Izcovich. Ha estat ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Donna Rosita nubile, La casa de Bernarda Alba, de Calixto Bieito a Don Carlos i de Carme Portaceli a Ante la jubilación i La finestra tancada. Abans de La marató de Nova York ha dirigit Camp de batalla, de Matei Visniec, i Set nenes jueves, de Caryl Churchill, a la Factoria Escènica Internacional - Nau Ivanow de Barcelona (2009); El lleig de Marius von Mayenburg, a la Sala Trono (2008), Només sexe de Daniela Feixes (2008); God is a dj de Falk Richter (2007); L’olor sota la pell, de Marta Buchaca (2007); Push-up, de Roland Schimmelfennig (2006); Atemptats contra la seva vida, de Martin Crimp (2005).


JOAN NEGRIÉ Amb experiència també en televisió i cinema els seus últims treballs d’actor en el teatre han estat Lluny de Nuuk, de Pere Riera, (2009); A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca (2009); M de mortal de Carles Mallol (2009), Mama Medea, de Tom Lanoye, sota direcció de Magda Puyo (2008); El lleig, de M. von Mayenburg, amb direcció de Juan Carlso Martel (2008); Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, amb direcció de Calixto Bieito (2007), Carnaval, de Jordi Galceran, amb direcció de Sergi Belbel (2007); La felicitat, de Javier Daulte amb direcció del mateix autor (2006); Tenim un problema, de Frank Vikery, amb direcció d’Àngel Llàcer (2005); Ja en tinc 30, de Jordi Silva amb direcció d’Àngel Llàcer (2004); Super-rawal, d’Eric Bogosian, amb direcció de Marc Martínez (2004); Flor de otoño, de José Mª Rodríguez Méndez i amb direcció de Josep Costa;

Follies, de Josep Costa (2003); El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare i direcció d’Àngel Llàcer; La veu del món, d’Oriol Grau, (2001); Sòpa de ràdio (1999); Las preciosas ridículas, de Molière, sota direcció de Verle Spears, (1998), i El perquè de tot plegat, de Quim Monzó, amb direcció de Josep Anton Badia.


ALBERT TRIOLA THE HAMLET’S CIRCUS, de Toni Martín, (2010). EL ENCUENTRO DE DESCARTES CON PASCAL JOVEN, de Jean-Claude Brisville. Direcció: Josep Maria Flotats 2009. REY LEAR, de William Shakespeare. Versió de Juan Mayorga. Direcció: Gerardo Vera. (2009) GOD IS A DJ, de Falk Richter. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. 2008. UN LLOC CONEGUT, de Daniela Feixas. Direcció: Carme Portaceli. 2007 TORNAR A CASA, de Harold Pinter. Direcció: Ferran Madico.2007. PUSH-UP 1-3, de Roland Schimmelpfennig. Direcció: Juan Carlos Martel. 2006 A ELECTRA LE SIENTA BIEN EL LUTO, d’Eugene O’Neill. Direcció: Mario Gas.2006 LA ORESTIADA de Esquilo. Direcció: Mario Gas. 2005-06 EL DIABLE COMPARTIT, de Fabrice Melquiot. Direcció: Roberto Romei. 2005 4D-ÓPTICO de Javier Daulte. 2004 AIXÒ ÉS UNA CADIRA de Caryl Churchill. Direcció: Brigitte Luik. 2004 HAMLET MÀQUINA de Heiner Müller. Direcció: Glòria Balañà. 2004 FLOR DE OTOÑO de José Maria Rodríguez Méndez. Direcció: Josep Costa. 2003 JUST LA FI DEL MÓN, de Jean-Luc Lagarce. Direcció: Roberto Romei. 2003 EL SOMNI D´UNA NIT D’ESTIU de William Shakespeare. Direcció: Àngel Llàcer. 2002-03 LA FILLA DEL MAR d’Àngel Guimerà. Direcció: Josep Maria Mestres. 2002 TITUS ANDRÒNIC de William Shakespeare. Direcció: Àlex Rigola. 2002 LA MARE CORATGE I ELS SEUS FILLS de Bertolt Brecht. Direcció: Mario Gas. 2001-2002 ANTÍGONA de Jean Anouilh. Direcció: Roberto Romei. Companyia Parracs. 2001 ESPERANDO A GODOT de Samuel Beckett. Direcció: Lluís Pasqual. 2000-01 EL TERCER POLICIA de Flann O’Brien. Direcció: Pep Anton Gómez. 2000 RICARD G. Peces d’amor i de guerra I, basat en Ricard III de W. Shakespeare. Direcció: Magda Puyo i Ramon Simó. 2000 FASHION FEELING MUSIC de Lluís Hansen i Josep Maria Mestres. Direcció Josep Maria Mestres. 1999-2000 TANGO de S. Mrozeck. Direcció: Gabor Tompa, 1999. MESURA PER MESURA de William Shakespeare. Direcció: Calixto Bieito. 1999 UN COP MÉS... UNA MICA DE MÚSICA Direcció: El musical més petit, 1998 LEONCI I LENA de Georg Büchner. Direcció: Sven Eric-Bechtolf. 1998 SALVATS d’Edward Bond. Direcció: Josep Maria Mestres. 1998 EL SOMNI DE MOZART de Bruun Kujit. Direcció: El musical més petit. 1998. PAT’S ROOM. Hotel de mala mort, de Núria Amat. Direcció: Carme Portaceli. 1997.


INSTITUCIONS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

GRUPS

VENDA D’ENTRADES A LA TAQUILLA DE LA VILLARROEL I ...

93 309 70 04 promentrada.com

COL·LABORADORS DEL TEATRE

LA MARATÓ DE NOVA YORK Funcions prèvies a partir del 4 de setembre Estrena: 7 de setembre de 2010

HORARIS Dimarts a dissabtes, 21.30 h Diumenges i festius, 18.30 h PREUS Dimarts a diumenge, 22 euros

PREMSA Blanca de Carreras premsa@focus.cat Tel. 93 309 75 38

www.lavillarroel.cat

La Marató de Nova York  

LA MARATÓ DE NOVA YORK d’Edoardo ErbaTraducció de Joan Negrie Direcció i adaptacio: Juan Carlos Martel Bayod amb: Joan Negrié (Carles) i...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you