Page 1


La SALA TRONO de teatre i dansa es va iniciar com a productora teatral l’any passat (2008) amb EL LLEIG de Marius von Mayenburg. Aquest espectacle, sortosament, va ser un èxit de crítica i de públic i després de passar per la SALA TRONO durant dues setmanes i pel TEATRE TANTARANTANA de Barcelona durant quatre més va fer una gira per Catalunya i Balears que l’ha portat per 30 poblacions catalanes a més de dues distincions importants: menció especial del jurat Premi Beca Metropol 2008 i la nominació als premis Butaca 2008 com a millor espectacle de petit format.

Amb aquest precedent la SALA TRONO va continuar amb la producció teatral de qualitat confiant i apostant per la dramatúrgia contemporània. Ja sigui del nostre país o europea. La segona producció ha estat l’últim text de l’autor valencià Paco Zarzoso, que porta per títol L’impossible.


Killer de Guillem Clua i el manresà Xavier Mestres és la tercera aposta de la SALA TRONO per al 2010. Un monòleg musical d’un tàndem de dos grans cradors. Guillem Clua és un dels dramaturgs contemporanis més reconeguts. En l’última temporada teatral ha estrenat Marburg al TNC. Text que serà portat al cinema per Isabel Coixet i Universal pictures. Xavier Mestres és un dels actors de teatre musical més importants de l’escena catalana. Ha participat en la majoria dels musicals que s’han fet a Barcelona (Sweeny Todd, Guyys and Dolls, Flor de nit, The Full Monty, Mamma mia...) i ha estat compositor de nombrosos espais sonors teatrals. Joan Ma Segura, fundador de la companyia Egos Teatre és un dels directors teatrals més sol.licitats del moment. Amb la seva companyia ha estrenat el musical Ruddigore o la Nissaga maleïda, espectacle que ja porta molts premis en el seu currículum i la temporada passada la aclamada La casa sota la sorra al TNC. Aquest espectacle neix amb la idea de fomentar la creativitat i la innovació en el món del teatre, i en aquest cas concret, del teatre musical català. És un punt de partida i de col·laboració amb el punt de mira als espectacles de petit format i així poder establir una connexió entre les diferents sales i teatres d’arreu de Catalunya. Killer s’estrenà a la SALA TRONO el 16 de setembre de 2010 i s’hi va estar fins el 26. Després va per Manresa i Valls durant el mes d’octubre i des del 20 de gener de 2011 fins el 20 de febrer s’instal·la a la sala Muntaner de Barcelona per després fer el salt a La Villarroel amb 11 úniques funcions del 23 de febrer al 6 de març. Després començarà una gira per Catalunya.


L’OBRA SINOPSI ARGUMENTAL Fa temps que es comenta que la dramatúrgia catalana està vivint un moment daurat. Mai com fins ara s’havien estrenat tants nous textos d’autors contemporanis, mai no s’havia escrit tant, i mai no s’havien estrenat tantes obres catalanes més enllà de les nostres fronteres. Però aquest fet, que és cert pel que fa al teatre de text, malauradament no ho és en el teatre musical. Actualment, les grans franquícies d’èxits de Broadway o revivals poc actualitzats envaeixen les nostres cartelleres. Tanmateix, amb Killer hem volgut anar contracorrent, i hem apostat pel musical de creació autòctona al 100%. L’obra neix d’una idea de Xavier Mestres, autor de la música, convertida en text per Guillem Clua. De la seva col·laboració neix un espectacle aixecat i acabat de modelar per Joan Maria Segura, en una producció de la Sala Trono i la Sala Muntaner, que reinventa el one man show i fusiona el monòleg, el thriller, la tragicomèdia, i l’humor negre en un espectacle sobre la mort i el destí. No són temes fàcils, però han acabat sent fascinants. Semblen poc adients per a un musical, però han resultat ser la part més fresca d’un espectacle que, d’altra banda, es beneficia del bon nom que està vivint el Segador en el món de la cultura. En un moment en que en sèries de televisió els assassins en sèrie són herois, que l’altre barri és carn de sitcom, i que els secrets de la mort ens fascinen amb misteris i pel·lícules que ens posen la pell de gallina, amb Killer, ens hem tret de la màniga un musical sobre la mort, sense complexos, que vol fer riure, però també plorar, que reflexiona sobre el destí i el que al capdavall, ens fa humans. Així doncs, Killer no seria Killer si no hagués estat per sèries de televisió com Dexter i Six Feet Under, però tampoc ho seria sense l’amor impossible de La Bella i la Bèstia, sense la cruel tragèdia d’Èdip, sense el sacrifici ple d’amor de Prometeu, sense el destí misérable de Jean Valjean, sense els assassins de Sondheim, i sense tants i tants d’altres mestres que ens precedeixen. L’únic que pretenem és que la gent s’ho passi bé, posant el nostre granet de sorra perquè el teatre musical assoleixi la bona salut del teatre de text.

Sinopsi Killer, un thriller musical per a un actor i tres músics narra en primera persona la història de Pau Moira, un personatge gris i inquietant que treballa d’enterramorts. Coneixem Pau en el moment que és jutjat per l’assassinat de 157 persones. Aquest horrible currículum fa que, en un gest sense precedents, la fiscalia consideri la pena de mort per al criminal. En els segons que precedeixen la sentència, Pau té un moment de record per a Jana, a qui


considera la seva última víctima i, a la vegada, el seu gran amor i la causa per la qual ha acabat davant d’un tribunal. A partir d’aquest moment, coneixem la història de Pau Moira, des del dia del seu naixement, i del seu terrible secret, tan letal per la gent que es creua en el seu camí. Però és Pau Moira realment un personatge tan terrible? Quina relació té exactament amb totes les seves víctimes? Com pot ser que hi hagi gent que defensi la seva innocència? I el que és més important, com pot un sol actor explicar aquesta història tragicòmica... a ritme de musical? L’obra compta amb grans dosis d’humor negre, intriga i sorpreses que capgiren constantment les expectatives del públic, en un tour de force interpretatiu del seu únic actor, que encarna –amb l’ajut dels tres músics que l’acompanyen a tothora a l’escenari– tots els personatges de l’obra: des del propi Pau Moira fins a la seva núvia Jana, passant per un policia amb molta mala llet o un cambrer pamplonesa...

Comentari de l’autor Als Sanfermines i correbous només hi ha una regla: corre tot el que puguis o el toro t’enxamparà. I això és el que en Pau Moira ha estat fent tota la vida: seguir el camí que li marca el seu encierro particular, sense poder-ne sortir. El seu toro, però, no només amenaça amb esclafar-lo a ell, sinó que acaba amb la vida de tots aquells insensats que gosen acostar-s’hi. Per això se’l jutja com l’assassí en sèrie més letal de la història del país, i n’hi ha que fins i tot demanen la pena capital. Però qui és en realitat en Pau Moira? Quina història s’amaga darrera de la seva imatge despietada? Quina relació té exactament amb les seves víctimes? I com pot ser que una dona l’estimi tant com per defensar la seva innocència? És en Pau Moira un botxí tan terrible? No oblidem que a les festes de braus tothom té por del toro, però al final, el toro és l’única víctima... La gran tragèdia d’en Pau Moira és precisament aquesta; no és la seva etiqueta de criminal, ni la seva relació íntima amb la mort, ni tan sols la seva història d’amor, sinó un destí que dicta la seva vida de manera inapel·lable. I ell intenta escapolir-se’n, en una lluita èpica, com un Èdip contemporani que es nega a creure l’oracle que ha vaticinat la seva desgràcia. La gran pregunta és si aconseguirà burlar-lo. Potser tenim la il·lusió que controlem les nostres vides, quan en realitat són les nostres vides les que ens controlen a nosaltres. És cert que el nostre destí té conseqüències menys fatals que les d’en Pau Moira, però no deixa de tenir la mateixa força d’un toro de lídia baixant pel carrer Estafeta. Ens ve al darrera, imparable, disposat a endur-s’ho tot per davant, i nosaltres no tenim més remei que córrer i córrer. En quina direcció ho fem, depèn de nosaltres. A Killer hem decidit fer-ho cantant.


LA MÚSICA

Tres músics en escena. Tres músics que alternaran diferents instruments per donar vida i color a un estil de sonoritat amb personalitat pròpia. De la tensió del “thriller” al clima romàntic de les històries d’amor. Del ritme sorprenent de la comèdia trepidant i boja a l’estàndard més pur del jazz de les històries negres. Música original que juga com un element més de la trama d’aquesta obra a cavall entre l’obscuritat i la llum. El text camina amb la música sense adonar-se’n i llisca de manera subtil en una estructura que les cançons formen part de l’acció i l’acció es barreja amb el mateix tema musical. Una forma que és un “tot”. Una idea compacta on la història és explicada parlada i cantada . Guitarres, piano, contrabaix, clarinet, percussió...crearan un so constant en el desenvolupament de l’obra. Temes instrumentals, temes cantats...el mateix actor protagonista formarà part de la banda sonora amb la seva veu i tocant instruments musicals. Tres músics i un actor que combinaran ressons i crearan acústiques descriptives.


Fitxa Artística

Text: Guillem Clua Música i direcció musical: Xavier Mestres Direcció: Joan Maria Segura i Bernadas Producció executiva: Joan Negrié Disseny d’il·luminació: Silvia Kuchinow Disseny de projeccions: Alfonso Ferri Disseny de so: Climent Montserrat Disseny de vestuari: Paloma Arza i Joan Mª Segura Disseny d’escenografia i coreografia: Joan Mª Segura Construcció escenografia: Ramon Beneito Cap tècnic del teatre: Gervasio Juan Colet Sastra: Paloma Arza Producció: Sala Trono Disseny gràfic: Jordi Egea Màrqueting i comunicació: Publiespec Premsa La Villarroel: Blanca de Carreras Estudi de gravació: La Rulot Actor: Xavier Mestres Músics: Roger Conesa (Clarinet, guitarra, percussió i veu) Xavi Sánchez (contrabaix i veu) Tomás Alcaide ( piano, violí i veu)


Guillem Clua- Text Llicenciat en Periodisme per la UAB, inicia la seva formació teatral a la London Guildhall University el 1994. A partir del 2000 es vincula a l’Obrador de la Sala Beckett, on té com a mestres Jordi Galceran, Enric Nolla, David Plana, Sergi Pompermayer, Martin Crimp i Juan Mayorga, entre d’altres. La seva primera obra, Invisibles, guanya el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2002. Escriu la dramatúrgia de l’adaptació per a l’escena de Mort a Venècia de Thomas Mann (Sala Muntaner, 2002). El 2004, la seva obra La pell en flames(Villarroel Teatre, 2005) obté el Premi Ciutat d’Alcoi per segona vegada i el Premi de la Crítica Serra d’Or al millor Text Teatral del 2005. La seva traducció en anglès s’estrena a vàries ciutats dels EUA (Nova York, Philadelphia, St. Louis, Chicago, Atlanta, Dallas, Salt Lake City). Clua també és autor de nombroses peces curtes com Goliat, L’evocatriuo Doris Day, enemiga del poble, presentades a la Sala Beckett, i de vàries lletres de cançons per a musicals. El 2006 l’autor es trasllada a viure a Nova York, on presenta la versió en anglès de Gust de cendra. Tot seguit escriu la seva obra més ambiciosa fins al moment, Marburg, que s’estrena a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya el 2010 sota la direcció de Rafel Duran. Actualment treballa en el seu darrer text La terra promesa, una tragicomèdia sobre els conflictes que crea el canvi climàtic al món. En els últims anys Guillem Clua també ha treballat com a guionista de cinema i televisió. Destaca la sèrie El cor de la ciutat, on comença a escriure el 2003 i de la qual esdevé director argumental les temporades 2005/06 i 2007/08. També ha treballat en altres programes i sèries de TV3, Canal 33 i Antena 3. Actualment col·labora amb la telenovel·la de TV3 Fills i germans i prepara la versió cinematogràfica del best seller La mala dona, de Marc Pastor.


Xavier Mestres – Música i Actor Neix a Manresa on comença la seva carrera tant en la música com en el teatre amb diferents grups. Obté el Títol professional de cant clàssic pel Conservatori Música de Manresa. Diplomat per l’Escola d’Òpera de Barcelona. Piano i tècniques d’improvisació amb Manel Camp, harmonia, arranjaments orquestrals a l’Aula de Jazz i Música Moderna de Barcelona. Cant amb Jerzy Artysz i Dolors Aldea. Tècnica de veu del “Vocal Process” de Londres amb Gillyanne Kayes i Jeremy Fisher. Interpretació teatral amb Carol Rosenfeld i Uta Hagen a l’HB Studio de New York on també estudia Interpretació i repertori de Teatre Musical amb Helen Gallagher i Robert Grusecki. Rep cursos d’interpratació a càmara amb Esteve Rovira i classes de preparació del càsting amb Pep Armengol, així com diferents seminaris de música jazz amb professors del Berklee College of Music de Boston com Gary Burton, Bob Winter. Ha participat com actor en els musicals: Flor de Nit, La Perritxola (Dagoll Dagom), Mamma Mia(Paul Carrington), Sweeney Tod, Guys and Dolls, The Full Monty (Mario Gas) on obté la nominació als premis Butaca com a millor actor de musical, T’estimo, ets perfecte...ja et canviaré (Esteve Ferrer) amb una nominació als Premis de l’Espectador de la revista Teatre BCN, Company (Calixto Bieito), Fama (R.Ribalta i Coco Comin), El Retaule del Flautista(J.Ll. Bozzo), Hair (B.Kormàkur), Marrily we roll along (EMMP), La Fam (Pep Pla), El Retaule de la llum (Manel Camp), Drácula (P.Cibrian), 360’ (Joan M. Segura). En televisió ha participat en sèries com El cor de la ciutat, Hospital Central, El Comisario, De Moda, Laberint d’ombres i en cinema les pel·lícules com Lazos rotos, Don Quijote, Vida de família, Els diumenges, The Noise. Com a músic té diferents cd’s gravats, l’últim dels quals en solitari que es diu “Mirades”. Ha compost o ha portat la direcció musical d’espectacles com, Vaig de Blues, Mon Genet, Fama, La Fam, Castellet, memòria mil·lenària, Mortadelo y Filemón, diversos títols de la Innocentada de Manresa, així com diferents espectacles de la Cia de Coco Comin. També ha fet composicions per espots de publicitat com Ambipur, La Maquinista, i versions de diferents himnes ,F.C.Barcelona, pel Trofeu Joan Gamper del 2007 o de l’Igualada Hoquei Club. En el camp de la docència és professor de cant i de repertori musical de l’Institut de Comèdia Musical Coco Comín i ha estat professor de diferents centres de pedagogia musical com l’Aula de Jazz de Barcelona, Esclat de Manresa, Ceme de Sabadell.


Joan Maria Segura-direcció Neix a Sant Vicenç de Castellet (Bages). És llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre. També rep formació d’altres disciplines artístiques: interpretació, amb Txiki Berraondo, Manuel Lillo, Tamzin Townsend i Esteve Polls. Dansa, amb Víctor Rodrigo, Máximo Hita, Coco Comín i Aixa Guerra. Cant, amb Margarita Sabartés, Mireia Pintó i tècnica Voice Craft. Ha dirigit “Contra el progrés”, d’Esteve Soler a la Sala Beckett amb la companyia Teatre Al Detall. “Ruddigore o la nissaga maleïda” (premi de la crítica de Barcelona) versió d’Egos Teatre, del qual n’és fundador, al Versus Teatre . “10 anys 10 veus”, concert del 10è aniversari de l’Auditori de Barcelona, “En Joan sense por” d’Egos Teatre a la mostra de teatre d’Igualada. “No” espectacle de dansa de la cia. Vincles de Víctor Rodrigo al Teatre Gaudí de Barcelona. “Sóc una bruixa, tres contes de Mercè Rodoreda” a la Fira Mediterrània de Manresa i “Trakatap” espectacle de claqué de Roser Font al Versus Teatre. Ha fet d’ajudant de direcció de Tom Bentley-Fisher a Ilíada de Q-ars Teatre, amb Xavier Albertí a Señorita, quiere usted ser cupletista?, amb Pep Pla a Leonce i Lena i La Fam i amb Esteve Polls a Fedra. Ha treballat com a coreògraf a “Mort de dama” i “Les suplicants” dirigides per Rafel Duran, i “Leonce i Lena”, “El mercader” i “Volpone” dirigides per Pep Pla. Com a actor ha participat en “Quan encara no sabíem res” escrita i dirigida per Josep Maria Miró, “Flor de Otoño”, “Follies” i “Adéu a Berlín” dirigides per Josep Costa, “La generala”, dirigida per Paco Mir, “Gaudí, el musical”, dirigida per José Antonio Gutiérrez i Elisa Crehuet, “Mass” dirigida per Joan Ollé, “Amadeus” dirigida per Ángel Alonso i “West Side Story”, dirigida per Ricart Reguant. En cinema i televisió ha participat en Fumata blanca, dirigida per Miquel Garcia-Borda i en “La memòria dels cargols” de Dagoll Dagom.


Roger Benet-músic. Tarragona, 1981

Com a músic, el Roger té estudis de clarinet i saxòfon al Conservatori de Tarragona, a l'Escola Quimigin i al Taller de Músics de Barcelona, on actualment cursa assignatures del Grau Superior de Composició i Arranjaments. També va fer un curs de teatre musical amb Isabel Soriano, així com una Màster Class amb el saxofonista Kevin Robb i una altra amb Gorka Benítez. L' any 2009 va rebre una beca per a assistir al "XI Seminario Internacional y Musica latina" a València, amb professors de renom internacional com Bob Mintzer, Víctor Mendoza, Terri Lyne Carrington o Mike P.Mossman. Paral·lelament als estudis oficials, el Roger és autodidacta amb instruments com la seva pròpia veu, la flauta travessera, la guitarra, el baix , la bateria o l’harmònica, entre d’altres. Ha col·laborat en directe com a saxofonista o clarinetista en diverses bandes com Poet in Process (teloners de Muse en la seva última gira pel sud d’Europa), Vinodelfin (teloners de Pastora en el Mar Music), Relk (guanyadors del Sona9 2003), Pepet i Marieta (guanyador de l’Enganxa’t 04), Jesús Fuster, Vallsamba, Meli & The Txavalins, Underwater Funk Experience, Twiris, la Banda de Valls, Frisco oOscárboles. Com a arranjador ha composat la banda sonora del Documental d’Esperança Cobo “Territoris d’Aigua” i ha col·laborat per la BSO del documental “Barcelona Melody”. També ha produït artísticament a bandes com Spy Light, tant en la seva primera maqueta com en el seu disc “Spy Light La Luz Espía”. (Satchmo Records, 2006) gravant-hi també els arranjaments de vents. També ha col·laborat com a Roger Benet cantant en el primer CD del cantautor tarragoní Oscárboles, “Docemasunamentiras”, (autoeditat, 2006) i ha gravat i arranjat per Frisco, Radio Spectra o Twiris. Actualment és, saxofonista i arranjador de Tandarica Orkestar (banda itinerant de música balcànica que acompanya l’espectacle -amb el mateix nom de l’orquestra- de la companyia de circ Passabarret), saxo tenor i clarinetista de la Big Band del Camp (la nova Big Band de Tarragona, dirigida per Quim Solé), saxofonista i co-productor del projecte Ska-Loop-A Project, saxofonista d'esporàdiques bandes de jazz per portar diverses jam sessions, i ha col·laborat com a músic d’estudi (saxos) per Blind Records de Barcelona i Radish-Records a Tarragona


Tomàs Alcaide Sabadell, 1987 Va estudiar al Conservatori Professional de Música de Sabadell on va obtenir el Premi d’Honor de final de Grau Professional. Seguidament estudià a l’Escola Superior de Música de Catalunya on es graduà en l’especialitat de violí clàssic i contemporani. En el món simfònic de les joves orquestres ha participat amb diverses orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la Jove Orquestra Nacional d’Holanda i la Jove Orquestra Internacional Oviedo Filharmonia. Amb aquestes formacions ha realitzat una gran quantitat d’enregistraments per a Catalunya Música, RNE i la Ràdio Nacional Holandesa, a més de llençar al mercat dos treballs discogràfics. Tomàs Alcaide Albero també ha col·laborat amb diferents orquestres professionals com l’Orquestra Filharmònica de Cambra de Catalunya, l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola i l’Orquestra Simfònica del Vallès. Com a intèrpret en l’actualitat forma part del Trio 1807, el Quartet Impromptu i el Duo Toldrà, formacions amb les quals actua regularment per gran part del territori català.


Xavier Sánchez Neix a Alacant el 1976 Estudia el grau superior de musica en l’especialitat de contrabaix clàssic a la ESMUC i paral·lelament cursa estudis de contrabaix jazz al taller de musics. Com a contrabaixista ha participat en els musicals “Mari i Cel”, “Mikado” i “Boscos endins” amb la companya Dagoll Dagom, i en l’òpera “Orfeo” de Monteverdi amb la companya La fura dels Baus. Es contrabaixista de les formacions “Amants de lulú”, “La cova de pyrene” i diverses formacions de Jazz i orquestres de musica clàssica, com l’orquestra simfònica de les terres de Lleida amb qui interpreta l’opera “Iphigenie auf Tauris” juntament amb la companyia de Pina Bausch


Sylvia Kuchinow– Il-luminació Realitza estudis de Disseny d'Interior, a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i diplomada en Art Escènic en l'Institut del Teatre de Barcelona. Inicia la seva trajectòria professional en el camp de la il·luminació l'any 1993 amb la Companyia Metadones, dirigida per Magda Puyo. Com a dissenyadora d'il·luminació freelance ha diversificat el seu treball en diferents àmbits:

- En Exposicions: "Hello Myself" de Paloma Calle; "Límits" instal·lació de peces de vidre de l'artista Mireia Mateu; Festival d'Art electrònic Artfutura 20032004; "Sybilla: 20 anys no és gens i feliç la mirada" al FAD; "Barcelona in Progress" al Forum de les Cultures; "Catalunya País de trobada". Palau Moja; "Dalí, una vida de llibre" Biblioteca Nacional de Catalunya; "Senyors d'aigua" Museu d'Història de Girona; "Creació pròpia de la instal·lació de lainvisible", Girona; "Fet a Portugal" al FAD; "Festival Copy-fight" al CCCB; "Llampadesibellumes"fanals de Reis 2005, Olot; "Homenatge a Picasso" del fotògraf Joan Fontcuberta, Tarragona; "Museu històric d'una cova" a Cangas de Onís; "Museu Castell Calatravo" a Jaén; "Centri d'interpretació dels fars de la mediterrània" Tossa de Mar... - En arquitectura he treballat amb arquitectes i despatxos com a Óscar Tusquets, Bet Figueres, xnfarquitectes, Cesc Camps, Xavier Claramunt, Toni Gironés, Laia Escribà, Miquel Guiu, Sílvia Farriol, Quim Larrea... realitzant projectes d'il·luminació de paisatge, mitjana|mitja façanes, estudis, botigues|tendes, fàbriques, centres esportius i esdeveniments diversos com a "Carpes d'estiu", Edifici Deutche Bank en mapa poètic, obra social de la Caixa de Manresa, Parc de Poble Nou de Jean Nouvel...

- En teatre, dansa i música he treballat amb diferents companyies i directors com Magda Puyo, Ricard Gázquez, Oriol Broggi, Iñaki Garz, Rafel Duran, Manuel Dueso, Txiki Berraondo, Lilian de Celis, Toni Casares, Sol Picó, Pep Duran, Antonio Simón, José Luis Bieito, Glòria Balañà, Joan Albert Amargós, Senza Tempo, Toni Mira, Emilio Gutiérrez, Jaime del Val, Ada Vilaró, Lurdes Barba, Toni Rumbau, Sabine Dahrendorf, Toti Soler, Àngel Pereira, Sergio Moure, Las Gambas, Rafel Duran, Tom Bentley-Fisher...


Alfonso Ferri-projeccions . 2004 Realització del vídeo promo “La mala Rodriguez gira estrella Galicia” · 2004 Video live festival Observatori (Festival de investigació artística) Ciudad de las ciències (València) . 2005 Realització de diferents Videoclips y DVD para el 10è aniversari del segell “Omm Sound” EMI Germany (Eivissa) . 2005 Realització vídeo promocional de la gira “Festival Mestizos” Caimán Producciones. · 2004-2008 Assistent de director d’Art en innombrables rodatges publicitaris (Barcelona) · 2008 Creació de visuals per a l’obra de teatre “Singapur” de Pau Miró T6 (Teatre de ponent, Granollers) (Sala Beckett, Barcelona) . 2008 Creació de visuals per a l’obra de teatre “ Rei Lear” dirigida por Oriol Broggi Festival Grec; Biblioteca de Cataluña (Barcelona) · 2009 Videocreació per a l’obra de teatre “Bufals” de Pau Miró Temporada Alta de Girona i Versus Teatre Barcelona. · 2009 Vídeo Projecció per a l’obra de teatre “LLeons” de Pau Miró T6 Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. · 2009 Videocreació per a l’obra de teatre “Girafes” de Pau Miró Grec; Teatre Lliure i Sala Beckett Barcelona. · 2010 Videocreació per a l’obra de teatre “Elèctrics” de Pau Miró direcció Gloria Balañá per a Temporada Alta de Girona. · 2010 Vídeo espai i co-direcció d’escenografia per a l’obra de teatre (Salvatges) Home d'ulls tristos de Händl Klaus. Traducció de Ramon Farrés. Direcció: Thomas Sauerteig. Sala Beckett Barcelona. · 2010 Realització del Videoclip “Blanc i Negre” d’Andreu Rifé per a la promoció del disc i l’obra de teatre “Robem la cartera”


Killer  

Killer de Guillem Clua i el manresà Xavier Mestres és la tercera aposta de la SALA TRONO per al 2010. Un monòleg musical d’un tàndem de...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you